Are you sure you want to delete this item? Are you sure you want to delete these 0 items?

Processing...

Your assets are ready. If the download does not start automatically, click Download.

  • AMHLAF0027460.jpeg
    Ca n'Alós i Fàbrica Vanguard
    Una de les 123 masies que l’ajuntament havia registrat el 14 de març de 1863 era la important i imponent masia, com moltes d'elles de planta basilical, Ca n'Alós, que estava situada a prop de l'ermita romànica de Santa Eulàlia de Provençana, que era el topònim amb el que es coneixia llavors aquella zona. Josep d'Alós i de Ferrer, militar barceloní, compra el 1703 els terrenys de l'ermita romànica, amb l'obligació, per part de les autoritats eclesiàstiques de restaurar l'ermita, molt malmesa llavors, i de mantenir-la. El seu germà, Jaume d'Alós i de Ferrer, Doctor en Dret i Canonge de Lleida, va assistir a les Corts del Principat de Catalunya, en 1701. Eren fills de Mariana Ferrer i de Joan d'Alós i Serradora, de Moià, Doctor en Medicina, conseller Tercer de Barcelona, ​​Cònsol de la Llotja de la Mar, Diputat pel Braç Reial de la Generalitat de Catalunya, elevat a la dignitat de Ciutadà Honrat de Barcelona el 20 de desembre de 1678. El 1712 Josep d'Alòs va ser nomenat cavaller del Principat de Catalunya. El 1785 el seu propietari era Juan de Ponsich i d'Alós, que pertanyia a la Junta d’Administradors i Copatrons de la Ermita y capella publica de Santa Eulàlia, als que corresponia nomenar i triar un Custodi o Ermità, va manar construir la Creu de Terme que encara existeix davant la citada ermita de Santa Eulàlia de Provençana. El cognom Ponsich provenia d'una família noble catalana de Terrassa que varen emparentar amb els Alós i van acabar assumint la primogenitura. Els Ponsich van anar venen les seves terres, que arribaven fins el que avui és el carrer Jansana, poc a poc, a partir de 1928, a diferents promotores fet que va provocar que deixés de ser una explotació agraria rendible el 1960. Van ser propietaris del mas fins el 1969, quan el van vendre, amb els terrenys que l'envoltaven, a Juan Cahué Franquet que volia ampliar la seva pròspera fàbrica de televisors i ràdios, inicialment situada al c/ Fortuny, núm. 9 del barri de Collblanc, Cahué Industrial, S.A., (CISA), que des de 1958 eren comercialitzats amb la marca Vanguard. Es trobava al que avui és el barri de Santa Eulàlia, just entre l’edifici de la Vanguard, construït el 1969, que apareix ja construït en aquesta fotografia realitzada poc després, on es pot apreciar la seva part del darrera, i les vies del tren, a dalt del carrer de Carrasco i Formiguera (abans de Juan Cahué), on ara no hi ha res. Va ser enderrocada el 1973, tot i que, paradoxalment, poc abans l'ajuntament l'havia fet sortir en una relació del patrimoni arquitectònic hospitalenc. S'observa a la fotografia que, poc abans del seu enderroc, les pedres que emmarcaven la porta i les finestres van ser numerades. Inicialment semblava que la numeració dels sòlids dovells i correus de pedra viva de la porta i les finestres, així com d'altres detalls del seu interior, com l'escala i les vigues de fusta, i aquest mateix reportatge fotogràfic, es va fer per tal que l'ajuntament pogués reconstruir-la en un altre indret, com indicava amb rigor l'arquitecte municipal de l'època, que demanava, a més, aixecar plànols exhaustius de l'edifici com a condició indispensable per què l'ajuntament pogués autoritzar l'enderroc, que tot i això ell desaconsellava el pel seu alt valor patrimonial. Finalment aquesta informació no va arribar mai a l'ajuntament i l'expedient va ser tancat i arxivat per ordre de l'alcalde de l'època, José Matías de España Muntadas, que va decidir arbitràriament autoritzar al seu propietari, Juan Cahué Franquet a realitzar l'enderroc per poder fer un aparcament per a la fàbrica Vanguard, segons consta en els expedients d'aquest arxiu municipal. Les pedres van desaparèixer. La marca Vanguard, que va arribar a ser molt important i popular, va ser anomenada així pel primer cohet de la NASA nordamericana que va posar en òrbita el primer satèl·lit de comunicació, a finals dels anys cinquanta, com el seu logotip feia explícit. La firma va ser creada el 1958 i va arribar a tenir 1700 treballadors. El règim franquista li va atorgar el títol de "empresa ejemplar" el 1969, títol entregat en mà per Francisco Franco a Juan Cahué al palau de El Pardo. El 1974 la fàbrica va rebre la visita del llavor president del govern, Carlos Arias Navarro, acompanyat pels ministres d'indústria i de treball. La irrupció amb força en el mercat de televissors d'altres marques de la competència (Grundig, Phillips, Telefunken) va provocar que al 1981 fes suspensió de pagaments, fet que va provocar l'inici d'una època d'una gran conflictivitat laboral. Va tancar definitivament a mitjans dels anys vuitanta. L'edifici, projectat pe l'enginyer industrial Lluís Vilaseca Forcada, de bon estil racionalista, molt funcional, amb una superfície de 21.000 metres quadrats, es manté en molt bon estat i durant un temps va funcionar com a edifici d'oficines de lloguer. El 2018 va ser venut pel grup immobiliari Renta Corporación per més de cinquanta milions d'euros a una cadena berlinesa d'hotels que tenia la intenció d'instal·lar-hi un gran alberg amb capacitat per a 750 llits, projecte que requeriria per a la seva materialització la corresponent modificació d'usos de l'edifici per part de l'ajuntament de l'Hospitalet, que a data de 2020, no havia rebut encara cap sol·licitut de modificació per part de l'empresa alemana, l'actual propietària de l'immoble. S'observa també en aquesta fotografia de el bon estat general en què es trobava encara la masia poc abans del seu enderroc. S'observa a la foto també el seu pou cobert a l'esquerra, i els antics níxols construïts a la part alta del darrere de les golfes per tal que a l'estiu poguéssin niar les orenetes, que lliuraven als seus habitants dels abundants i incordiants mosquits provinents de la Marina. S'observa també com de popular va arribar a ser el famós 600 de la marca SEAT, que omple aquest aparcament improvisat de la Vanguard, que poc després va ser ja definitiu, quan va desaparèixer la masia. Aquesta fotografia, que va ser una donació d'Andreu González Diumenjó. La seva família va ser la masovera de Ca n'Alòs entre 1868 i 1969, any en el que la van haver d'abandonar perquè va ser venuda, fet que explica la seva excel·lent conservació fins llavors.
    Agricultura i ramaderia
    Ca n'Alós
    Masies
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
  • AMHLAF0027459.jpeg
    Ca n'Alós
    Una de les 123 masies que l’ajuntament havia registrat el 14 de març de 1863 era la important i imponent masia, com moltes d'elles de planta basilical, Ca n'Alós, que estava situada a prop de l'ermita romànica de Santa Eulàlia de Provençana, que era el topònim amb el que es coneixia llavors aquella zona. Josep d'Alós i de Ferrer, militar barceloní, compra el 1703 els terrenys de l'ermita romànica, amb l'obligació, per part de les autoritats eclesiàstiques de restaurar l'ermita, molt malmesa llavors, i de mantenir-la. El seu germà, Jaume d'Alós i de Ferrer, Doctor en Dret i Canonge de Lleida, va assistir a les Corts del Principat de Catalunya, en 1701. Eren fills de Mariana Ferrer i de Joan d'Alós i Serradora, de Moià, Doctor en Medicina, conseller Tercer de Barcelona, ​​Cònsol de la Llotja de la Mar, Diputat pel Braç Reial de la Generalitat de Catalunya, elevat a la dignitat de Ciutadà Honrat de Barcelona el 20 de desembre de 1678. El 1712 Josep d'Alòs va ser nomenat cavaller del Principat de Catalunya. El 1785 el seu propietari era Juan de Ponsich i d'Alós, que pertanyia a la Junta d’Administradors i Copatrons de la Ermita y capella publica de Santa Eulàlia, als que corresponia nomenar i triar un Custodi o Ermità, va manar construir la Creu de Terme que encara existeix davant la citada ermita de Santa Eulàlia de Provençana. El cognom Ponsich provenia d'una família noble catalana de Terrassa que varen emparentar amb els Alós i van acabar assumint la primogenitura. Va ser enderrocada a principis dels anys setanta. Es trobava al que avui és el barri de Santa Eulàlia, just entre l’edifici de la Vanguard, que apareix ja construït en aquesta fotografia de l'any 1969, on es pot apreciar la seva part del darrera, i les vies del tren, a dalt del carrer de Carrasco i Formiguera (abans de Juan Cahué), on ara no hi ha res. Els seus propietaris van anar venen les seves terres, que arribaven fins el que avui és el carrer Jansana, a diferents promotores fins que la van abandonar definitivament. Va ser enderrocada poc després de la construcció -per la firma de La Torrassa Cahué Industrial, S.A.- de la fàbrica de transistors i televisors de la marca Vanguard. Aquesta marca va ser anomenada així pel primer cohet de la NASA nordamericana que va posar en òrbita el primer satèl·lit de comunicació a finals dels anys cinquanta, com el seu logotip feia explícit. S'observa també en aquesta fotografia els antics níxols construïts a les golfes per tal que poguéssin niar les orenetes, que lliuraven als seus habitants dels abundants mosquits provinents de la Marina. També s'observa com de popular va arribar a ser el famós 600 de la marca SEAT, en aquest aparcament improvisat
    Agricultura i ramaderia
    Ca n'Alós
    Masies
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
  • AMHLAF0027491.jpeg
    Ca n'Alós
    Una de les 123 masies que l’ajuntament havia registrat el 14 de març de 1863 era la important i imponent masia, com moltes d'elles de planta basilical, Ca n'Alós, que estava situada a prop de l'ermita romànica de Santa Eulàlia de Provençana, que era el topònim amb el que es coneixia llavors aquella zona. Josep d'Alós i de Ferrer, militar barceloní, compra el 1703 els terrenys de l'ermita romànica, amb l'obligació, per part de les autoritats eclesiàstiques de restaurar l'ermita, molt malmesa llavors, i de mantenir-la. El seu germà, Jaume d'Alós i de Ferrer, Doctor en Dret i Canonge de Lleida, va assistir a les Corts del Principat de Catalunya, en 1701. Eren fills de Mariana Ferrer i de Joan d'Alós i Serradora, de Moià, Doctor en Medicina, conseller Tercer de Barcelona, ​​Cònsol de la Llotja de la Mar, Diputat pel Braç Reial de la Generalitat de Catalunya, elevat a la dignitat de Ciutadà Honrat de Barcelona el 20 de desembre de 1678. El 1712 Josep d'Alòs va ser nomenat cavaller del Principat de Catalunya. El 1785 el seu propietari era Juan de Ponsich i d'Alós, que pertanyia a la Junta d’Administradors i Copatrons de la Ermita y capella publica de Santa Eulàlia, als que corresponia nomenar i triar un Custodi o Ermità, va manar construir la Creu de Terme que encara existeix davant la citada ermita de Santa Eulàlia de Provençana. El cognom Ponsich provenia d'una família noble catalana de Terrassa que varen emparentar amb els Alós i van acabar assumint la primogenitura. Va ser enderrocada a principis dels anys setanta. Es trobava al que avui és el barri de Santa Eulàlia, just entre l’edifici de la Vanguard, que apareix ja construït en aquesta fotografia de l'any 1969, on es pot apreciar la seva façana, i les vies del tren, a dalt del carrer de Carrasco i Formiguera (abans de Juan Cahué), on ara no hi ha res. Els seus propietaris van anar venen les seves terres, que arribaven fins el que avui és el carrer Jansana, a diferents promotores fins que la van abandonar definitivament. Va ser enderrocada el 1970, poc després de la construcció -per la firma de La Torrassa Cahué Industrial, S.A.- de la fàbrica de transistors i televisors de la marca Vanguard, des d'hon està feta aquesta fotografia, que permet apreciar mol bé el seu bon estat de conservació fins llavors. S'observa la gran porta dovellada, l'emmarcament amb carreus de pedra viva de les finestres, la sòlida barana de ferro forjat i l'arrebossat dels murs molt treballat simulant també carreus de pedra, encara en bastant bon estat, on encara es pot apreciar el rellotge de sol, orientat a Sud-Est, que revelen, juntament amb l'esplèndida planta basilical, que es tractava d'una masia important, propietària de moltes terres. S'oserva també que, abans del seu enderroc, les pedres que emmarcaven la porta d'accés i les finestres van ser numerades per una possible reconstrucció futura.      
    Agricultura i ramaderia
    Ca n'Alós
    Masies
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
  • AMHLAF0027482.jpeg
    Ca n'Alós
    Agricultura i ramaderia
    Ca n'Alós
    Masies
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
  • AMHLAF0027483.jpeg
    Ca n'Alós
    Agricultura i ramaderia
    Ca n'Alós
    Masies
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
  • AMHLAF0027485.jpeg
    Ca n'Alós
    Agricultura i ramaderia
    Ca n'Alós
    Masies
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
  • AMHLAF0027490.jpeg
    Reixa de ferro de Ca n'Alós
    Detall d'una autèntica reixa de ferro forjat catalana de tipus sargantana de la masia Ca n'Alós.
    Agricultura i ramaderia
    Ca n'Alós
    Masies
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
  • AMHLAF0027493.jpeg
    Ca n'Alós
    Agricultura i ramaderia
    Ca n'Alós
    Masies
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
  • AMHLAF0027480.jpeg
    Ca n'Alós
    Agricultura i ramaderia
    Ca n'Alós
    Masies
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
  • AMHLAF0027481.jpeg
    Ca n'Alós
    Agricultura i ramaderia
    Ca n'Alós
    Masies
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
  • AMHLAF0027484.jpeg
    Ca n'Alós
    Agricultura i ramaderia
    Ca n'Alós
    Masies
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
  • AMHLAF0027486.jpeg
    Ca n'Alós
    Detall d'una finestra i de les cinc voltes de maçoneria de les golfes de la façana de la masia Ca n'Alós. S'observa l'emmarcament amb magnífics carreus de pedra viva de la finestra i l'arrebossat dels murs molt treballat simulant també carreus de pedra, encara en bastant bon estat, que revelen, juntament amb l'esplèndida planta basilical, que es tractava d'una masia important, propietària de moltes terres.
    Agricultura i ramaderia
    Ca n'Alós
    Masies
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
  • AMHLAF0027487.jpeg
    Golfes de Ca n'Alós
    Una de les 123 masies que l’ajuntament havia registrat el 14 de març de 1863 era la important i imponent masia, com moltes d'elles de planta basilical, Ca n'Alós, que estava situada a prop de l'ermita romànica de Santa Eulàlia de Provençana, que era el topònim amb el que es coneixia llavors aquella zona. Josep d'Alós i de Ferrer, militar barceloní, compra el 1703 els terrenys de l'ermita romànica, amb l'obligació, per part de les autoritats eclesiàstiques de restaurar l'ermita, molt malmesa llavors, i de mantenir-la. El seu germà, Jaume d'Alós i de Ferrer, Doctor en Dret i Canonge de Lleida, va assistir a les Corts del Principat de Catalunya, en 1701. Eren fills de Mariana Ferrer i de Joan d'Alós i Serradora, de Moià, Doctor en Medicina, conseller Tercer de Barcelona, ​​Cònsol de la Llotja de la Mar, Diputat pel Braç Reial de la Generalitat de Catalunya, elevat a la dignitat de Ciutadà Honrat de Barcelona el 20 de desembre de 1678. El 1712 Josep d'Alòs va ser nomenat cavaller del Principat de Catalunya. El 1785 el seu propietari era Juan de Ponsich i d'Alós, que pertanyia a la Junta d’Administradors i Copatrons de la Ermita y capella publica de Santa Eulàlia, als que corresponia nomenar i triar un Custodi o Ermità, va manar construir la Creu de Terme que encara existeix davant la citada ermita de Santa Eulàlia de Provençana. El cognom Ponsich provenia d'una família noble catalana de Terrassa que varen emparentar amb els Alós i van acabar assumint la primogenitura. Va ser enderrocada a principis dels anys setanta. Es trobava al que avui és el barri de Santa Eulàlia, just entre l’edifici de la Vanguard, construït el 1969, i les vies del tren, a dalt del carrer de Carrasco i Formiguera (abans de Juan Cahué), on ara no hi ha res. Els seus propietaris van anar venen les seves terres, que arribaven fins el que avui és el carrer Jansana, a diferents promotores fins que la van abandonar definitivament. Va ser enderrocada el 1970, poc després de la construcció -per la firma de La Torrassa Cahué Industrial, S.A.- de la fàbrica de transistors i televisors de la marca Vanguard. S'observen en aquesta fotografia el bon estat general de conservació de la seva teulada llavors i els antics níxols construïts a la la part superior de les seves esplèndides i airejades golfes per tal que a l'estiu poguéssin niar les orenetes, que lliuraven als seus habitants dels abundants mosquits provinents de la Marina.
    Agricultura i ramaderia
    Ca n'Alós
    Masies
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
  • AMHLAF0027488.jpeg
    Golfes de Ca n'Alós
    Una de les 123 masies que l’ajuntament havia registrat el 14 de març de 1863 era la important i imponent masia, com moltes d'elles de planta basilical, Ca n'Alós, que estava situada a prop de l'ermita romànica de Santa Eulàlia de Provençana, que era el topònim amb el que es coneixia llavors aquella zona. Josep d'Alós i de Ferrer, militar barceloní, compra el 1703 els terrenys de l'ermita romànica, amb l'obligació, per part de les autoritats eclesiàstiques de restaurar l'ermita, molt malmesa llavors, i de mantenir-la. El seu germà, Jaume d'Alós i de Ferrer, Doctor en Dret i Canonge de Lleida, va assistir a les Corts del Principat de Catalunya, en 1701. Eren fills de Mariana Ferrer i de Joan d'Alós i Serradora, de Moià, Doctor en Medicina, conseller Tercer de Barcelona, ​​Cònsol de la Llotja de la Mar, Diputat pel Braç Reial de la Generalitat de Catalunya, elevat a la dignitat de Ciutadà Honrat de Barcelona el 20 de desembre de 1678. El 1712 Josep d'Alòs va ser nomenat cavaller del Principat de Catalunya. El 1785 el seu propietari era Juan de Ponsich i d'Alós, que pertanyia a la Junta d’Administradors i Copatrons de la Ermita y capella publica de Santa Eulàlia, als que corresponia nomenar i triar un Custodi o Ermità, va manar construir la Creu de Terme que encara existeix davant la citada ermita de Santa Eulàlia de Provençana. El cognom Ponsich provenia d'una família noble catalana de Terrassa que varen emparentar amb els Alós i van acabar assumint la primogenitura. Va ser enderrocada a principis dels anys setanta. Es trobava al que avui és el barri de Santa Eulàlia, just entre l’edifici de la Vanguard, construït el 1969, i les vies del tren, a dalt del carrer de Carrasco i Formiguera (abans de Juan Cahué), on ara no hi ha res. Els seus propietaris van anar venen les seves terres, que arribaven fins el que avui és el carrer Jansana, a diferents promotores fins que la van abandonar definitivament. Va ser enderrocada el 1970, poc després de la construcció -per la firma de La Torrassa Cahué Industrial, S.A.- de la fàbrica de transistors i televisors de la marca Vanguard. S'observen en aquesta fotografia el bon estat de conservació de la seva teulada llavors i els antics níxols construïts a la la part superior de les seves esplèndides i airejades golfes per tal que a l'estiu poguéssin niar les orenetes, que lliuraven als seus habitants dels abundants mosquits provinents de la Marina.
    Agricultura i ramaderia
    Ca n'Alós
    Masies
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
  • AMHLAF0027489.jpeg
    Ca n'Alós
    Una de les 123 masies que l’ajuntament havia registrat el 14 de març de 1863 era la important i imponent masia, com moltes d'elles de planta basilical, Ca n'Alós, que estava situada a prop de l'ermita romànica de Santa Eulàlia de Provençana, que era el topònim amb el que es coneixia llavors aquella zona. Josep d'Alós i de Ferrer, militar barceloní, compra el 1703 els terrenys de l'ermita romànica, amb l'obligació, per part de les autoritats eclesiàstiques de restaurar l'ermita, molt malmesa llavors, i de mantenir-la. El seu germà, Jaume d'Alós i de Ferrer, Doctor en Dret i Canonge de Lleida, va assistir a les Corts del Principat de Catalunya, en 1701. Eren fills de Mariana Ferrer i de Joan d'Alós i Serradora, de Moià, Doctor en Medicina, conseller Tercer de Barcelona, ​​Cònsol de la Llotja de la Mar, Diputat pel Braç Reial de la Generalitat de Catalunya, elevat a la dignitat de Ciutadà Honrat de Barcelona el 20 de desembre de 1678. El 1712 Josep d'Alòs va ser nomenat cavaller del Principat de Catalunya. El 1785 el seu propietari era Juan de Ponsich i d'Alós, que pertanyia a la Junta d’Administradors i Copatrons de la Ermita y capella publica de Santa Eulàlia, als que corresponia nomenar i triar un Custodi o Ermità, va manar construir la Creu de Terme que encara existeix davant la citada ermita de Santa Eulàlia de Provençana. El cognom Ponsich provenia d'una família noble catalana de Terrassa que varen emparentar amb els Alós i van acabar assumint la primogenitura. Va ser enderrocada a principis dels anys setanta. Es trobava al que avui és el barri de Santa Eulàlia, just entre l’edifici de la Vanguard, que apareix ja construït en aquesta fotografia de l'any 1969, on es pot apreciar la seva part del darrera, i les vies del tren, a dalt del carrer de Carrasco i Formiguera (abans de Juan Cahué), on ara no hi ha res. Els seus propietaris van anar venen les seves terres, que arribaven fins el que avui és el carrer Jansana, a diferents promotores fins que la van abandonar definitivament. Va ser enderrocada poc després de la construcció -per la firma de La Torrassa Cahué Industrial, S.A.- de la fàbrica de transistors i televisors de la marca Vanguard. Aquesta marca va ser anomenada així pel primer cohet de la NASA nordamericana que va posar en òrbita el primer satèl·lit de comunicació a finals dels anys cinquanta, com el seu logotip feia explícit. S'observa també en aquesta fotografia els antics níxols construïts a la part del darrere de les golfes per tal que a l'estiu poguéssin niar les orenetes, que lliuraven als seus habitants dels abundants mosquits provinents de la Marina. També s'observa com de popular va arribar a ser el famós 600 de la marca SEAT, en aquest aparcament improvisat..
    Agricultura i ramaderia
    Ca n'Alós
    Masies
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
  • AMHLAF0027471.jpeg
    Ca n'Alós
    Agricultura i ramaderia
    Ca n'Alós
    Masies
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
  • AMHLAF0027473.jpeg
    Ca n'Alós
    Agricultura i ramaderia
    Ca n'Alós
    Masies
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
  • AMHLAF0027474.jpeg
    Ca n'Alós
    Agricultura i ramaderia
    Ca n'Alós
    Masies
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
  • AMHLAF0027475.jpeg
    Ca n'Alós
    Agricultura i ramaderia
    Ca n'Alós
    Masies
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
  • AMHLAF0027476.jpeg
    Ca n'Alós
    Agricultura i ramaderia
    Ca n'Alós
    Masies
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
  • AMHLAF0027478.jpeg
    Ca n'Alós
    Agricultura i ramaderia
    Ca n'Alós
    Masies
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
  • AMHLAF0027479.jpeg
    Ca n'Alós
    Agricultura i ramaderia
    Ca n'Alós
    Masies
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
  • AMHLAF0027462.jpeg
    Ca n'Alós
    Una de les 123 masies que l’ajuntament havia registrat el 14 de març de 1863 era la important i imponent masia, com moltes d'elles de planta basilical, Ca n'Alós, que estava situada a prop de l'ermita romànica de Santa Eulàlia de Provençana, que era el topònim amb el que es coneixia llavors aquella zona. Josep d'Alós i de Ferrer, militar barceloní, compra el 1703 els terrenys de l'ermita romànica, amb l'obligació, per part de les autoritats eclesiàstiques de restaurar l'ermita, molt malmesa llavors, i de mantenir-la. El seu germà, Jaume d'Alós i de Ferrer, Doctor en Dret i Canonge de Lleida, va assistir a les Corts del Principat de Catalunya, en 1701. Eren fills de Mariana Ferrer i de Joan d'Alós i Serradora, de Moià, Doctor en Medicina, conseller Tercer de Barcelona, ​​Cònsol de la Llotja de la Mar, Diputat pel Braç Reial de la Generalitat de Catalunya, elevat a la dignitat de Ciutadà Honrat de Barcelona el 20 de desembre de 1678. El 1712 Josep d'Alòs va ser nomenat cavaller del Principat de Catalunya. El 1785 el seu propietari era Juan de Ponsich i d'Alós, que pertanyia a la Junta d’Administradors i Copatrons de la Ermita y capella publica de Santa Eulàlia, als que corresponia nomenar i triar un Custodi o Ermità, va manar construir la Creu de Terme que encara existeix davant la citada ermita de Santa Eulàlia de Provençana. El cognom Ponsich provenia d'una família noble catalana de Terrassa que varen emparentar amb els Alós i van acabar assumint la primogenitura. Va ser enderrocada a principis dels anys setanta. Es trobava al que avui és el barri de Santa Eulàlia, just entre l’edifici de la Vanguard i les vies del tren, a dalt del carrer de Carrasco i Formiguera (abans de Juan Cahué), on ara no hi ha res. Els seus propietaris van anar venen les seves terres, que arribaven fins el que avui és el carrer Jansana, a diferents promotores fins que la van abandonar definitivament. Va ser enderrocada poc després de la construcció el 1969 -per la firma de La Torrassa Cahué Industrial, S.A.- de la fàbrica de transistors i televisors de la marca Vanguard, des d'hon està feta aquesta fotografia, que permet observar mol bé el seu bon estat de conservació fins llavors. Al fons s'aprecia la llavors gairebé nova fàbrica de televisors Phillips, reconvertida avui en l'Edifici Freixas, un viver d'artistes d'art contemporani que forma part del Districte Cultural de la ciutat.      
    Agricultura i ramaderia
    Ca n'Alós
    Masies
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
  • AMHLAF0027463.jpeg
    Ca n'Alós
    Agricultura i ramaderia
    Ca n'Alós
    Masies
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
  • AMHLAF0027464.jpeg
    Ca n'Alós
    Agricultura i ramaderia
    Ca n'Alós
    Masies
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic