Cartell de Carles Fontserè de l'espectacle La hija del capitán, de Valle-Inclán, del Grup d'Acció Teatral (GAT)

Cartell de Carles Fontserè de la representació de "La hija del capitán" de Ramon Maria del Valle Inclán a càrrec del Grup d'Acció Teatral (GAT) de l'Hospitalet de Llobregat. L'estrena d'aquest espectacle va tenir lloc el 27 de maig de 1982 al Teatre del Centre Catòlic i va fer funcions diàries fins el 13 de juny. Al juliol d'aquell mateix any va fer dues funcions a la Casa de la Caritat de Barcelona dins la programació del Festival Grec. Va reposar-se al Teatre del Centre Catòlic els dies 19, 20, 21, 26, 27 i 28 de novembre 1982. Al centre del dibuix hi ha una taula atravessada pel títol de l'obra. Per sobre del títol es veu una taula de joc amb cartes i diners, envoltada per sis sinistres personatges masculins, un d'ells vestit amb uniforme militar i amb una pistola a la mà en una actitud similar a la del guàrdia civil Tejero a l'asalt al Congrés dels Diputats a l'intent de cop d'estat de 1981, un any abans de l'estrena. Per sota del títol es veuen les faldilles de la taula de joc per sota les quals apareixen unes cames d'un suposat cadaver i una taca de sang... Al fons, un pinxo, una mucama i la filla del capità. Argument: La Sini es veu compromesa a mantenir relacions amb el General promovent així una bona carrera professional al seu pare, el Capità Sinibaldo Pérez, que sap i consent. Es creua en la història El Golfante, enamorat de la Sini i que encegat per la passió es disposa a assassinar al General. No obstant això, per equivocació, acaba amb la vida d'una altra persona, El Pollo de Cartagena. El Golfante i la Sini escapen amb informació comprometedora per al General que venen a la premsa. Aquest, desesperat i assetjat pels diaris, declara un Directori Militar. Aquesta obra, qualificada com a Esperpento pel seu autor, es va publicar el 1927 i ràpidament va ser prohibida per les autoritats de la dictadura de Primo de Rivera, figura que inspira el personatge de El General. Fitxa artística de l'espectacle: Títol: La hija del capitán (de la trilogia Martes de Carnaval) Autor: Ramon Maria del Valle-Inclán Direcció: Enric Flores Tarrés Escenografia i figurins: Alfons Flores Tarrés Intèrprets: Consuelo Àlvarez, Minerva Álvarez, Arturo Arranz, Francisco José Basilio, Josefa Calvo, Luis Miguel Climent, Bartolomé Fernández, José Miguel Fernández, Alfons Flores, Miguel Montes, Pere Vidal. Aquest esplèndid cartell va ser encarregat per Pere Pinyol Martínez, llavors gerent del Grup d'Acció Teatral GAT al gran cartellista, figurinista i fotògraf Carles Fontseré. Carles Fontserè i Carrió (Barcelona, 9 de març de 1916 – Girona, 4 de gener de 2007) fou un destacat dibuixant i cartellista català, especialment a l'època de la Segona República Espanyola. També treballà com ninotaire, fotògraf i escenògraf. Carles Fontserè, amb vint anys, s'incorporà els primers dies de la Guerra Civil al Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, organisme dirigit per Jaume Miratvilles. L'artista tenia unes grans capacitats tècniques i artístiques, i va ser a partir d'aquell moment quan va emprendre la seva activitat com a cartellista. El cartell en aquell moment esdevingué una arma al servei de la causa republicana. Fontserè dibuixà vint-i-dos cartells durant els anys 1930 del segle xx. Són cartells de propaganda ideològica realitzats per encàrrecs d'institucions, partits i sindicats que, en moments de convulsió social, guerra i revolució, pretenien fer arribar missatges clars i contundents a les parets de cada poble. Cada cartell és obra de l'artista però Fontserè comptava amb l'ajuda del Sindicat de Dibuixants Professionals de Catalunya, que realitzaven una revolució i lluita social contra el feixisme. Van aconseguir que cada cartell fos un gran exponent d'estils, lluites i pensaments compartits. L'any 1995 va publicar les seves memòries: Memòries d'un cartellista català (1931 -1939) 

Cartell de Carles Fontserè de la 1ª Mostra de Curtmetratges dels Països Catalans

Cartell de la "Mostra de Curtmetratges dels Països Catalans que es realitzà al Cine Oliveras (c. Baró de Maldà, 6) del 13 al 15 de juny de 1984, organitzada pel Cine Club L'Hospitalet. A la part superior hi ha el títol i un dibuix del destacat cartellista Carles Fontseré: una petita casa amb uns arbres al voltant, envoltada de grans blocs de pisos de color gris: l'ermita de Bellvitge envoltada de blocs, símbol de la gran transformació de la ciutat de l'Hospitalet. Al marge esquerra i a la part inferior hi ha varies tires cinta de película amb els característics forats als marges, i la informació sobre les dates, el lloc i l'organitzador a l'interior. Aquesta Primera Mostra de Curtmetratges dels Països Catalans, que va tenir lloc el 13, 14 i 15 de juny de 1984, organitzada pel Cine Club l'Hospitalet, entitat que va ser creada nomès tres anys abans. La Mostra va estar dividida en tres apartats: Concurs, Mostra d'Exhibició i Actes. En l'apartat de Concurs van participar uns quaranta films, dividits en quatre sessions de projecció. Entre aquests films es va escollir pel Jurat els tres premiats, i pel CINE CLUB L'HOSPITALET, el film més innovador. La Mostra d'exhibició va estar formada per tres seccions: en la primera, es van projectar films referents al tema de Palestina, entre els que hi havia material inèdit a l'Estat Espanyol; en la segona part, amb el Mediterrani com a marc d'identificació cultural, amb pel·lícules de Grècia, França i Itàlia; i, finalment, el darrer dia, es va dedicar a exhibir curts premiats en altres Festival de l'Estat. En el capítol d'Actes, van tenir lloc dues taules rodones sobre "Palestina i el cinema" i sobre el "Mediterrani, senya d'identitat cultural", amb la presència d'importants figures d'ambdós temes. Finalment, va tenir lloc, la nit del 15 de juny, al Pati de la Biblioteca Can Sumarro, important masia de la ciutat totalment restaurada i reconvertida en Biblioteca el 1983, l'Acte de Cloenda. Per aquest acte, la comissió organitzadora de la Mostra, en la que van participar, a part de membres del Cine Club L'Hospitalet diferents i significats agents culturals de l'època com el Grup d'Acció Teatral (GAT), l'esplai El CAU i responsables de diferents Aules de Cultura de la ciutat, en Pere Pinyol Martínez, home de teatre, ex gerent del GAT, llavors director de l'Aula de Cultura de Sant Josep, coordinador de l'acte, va voler recrear uns estudis cinematogràfics, amb els diferents espais (entrada als estudis, escenari, tarima per l'orquestra, bar, etc) units per una via on passava una càmera filmant un de travelling de tot el que passava aquella nit. El ple va ser absolut i l'èxit d'aquest acte va situar el Cine Club l'Hospitalet com a una de les més importants entitats culturals de la ciutat i amb més poder de convocatòria. De fet aquest acte va inspirar als nous responsables polítics del Patronat Municipal de Cultura sorgits de les eleccions municipals de 1983 la creació del Festival l'Estiu a Ciutat, la primera edició del qual es va presentar i inaugurar l'any 1985 a l'Acte de Cloenda de la 2ª Mostra de Curtmetratges, al mateix Pati de Can Sumarro. En aquest mateix espai de Can Sumarro, el Cineclub va organitzar després, durant molts estius, sessions de cine a l'aire lliure anomenades "Cinema a la fresca" que tenien un gran èxit de públic. El 1988 el Cine Club L'Hospitalet va ser guardonat per la Generalitat com a Millor Cine Club de Catalunya.

Portada del fullet de la campanya Teatre-Escola

Portada del fullet del 1982-83 de la campanya Teatre Escola, organitzada pel Departament de Dinàmica Educativa de la Ponència d'Ensenyament de l'Ajuntament de l'Hospitalet, en l'època en la que era regidor d'Ensenyament Jaume Botey i Vallès. Aquesta novedosa i important iniciativa pedagògica va fer arribar la literatura teatral a molts alumnes dels darrers cursos d'EGB de l'Hospitalet. Aquest projecte es va fer amb la col·laboració del Grup d'Acció Teatral (GAT) de l'Hospitalet, que va oferir les funcions per estudiants, als matins i a primera hora de les tardes, al Teatre del Centre Catòlic i a les diferents Aules de Cultura de la ciutat.

Mambo 1990 Teatre de la Bohèmia

Fotografia promocional del fotògraf Ros Ribas de l'espectacle "Mambo" de la companyia Teatre de la Bohèmia. Fitxa artística: MAMBO Autor/a: Fàbrega, Jordi; Elias, Lluís. Adaptació:Teatre de la Bohèmia. Companyia:Teatre de la Bohèmia. Direcció:Elias, Lluís. Il·luminació:Gallego, Felipe. Vestuari:Obon, Vicenta; Escenografia: Flores, Alfons. Intèrprets:Marx, Minnie; Fernández, Bertón; Fàbrega, Jordi; Basilio, Francisco José; del Ruste, Clara. Músic/a:Andrés, Sergio. Construcció de l'escenografia: Miguel Montes i Tallers GAT Cap de Producció: Pere Pinyol Distribució: Tres en ratlla Aquest trepidant espectacle de fregolisme disbaratat rendia un divertit homenatge al món del cinema. Els diferents intèrprets de l'espectacle, cadascú dels quals feia dos o tres personatges i apareixien diverses històries inspirades en el món del cinema que es barrejen amb embolics de tipus vodevilesc. Va ser realitzat en coproducció amb TVE Sant Cugat i l'Ajuntament de l'Hospitalet, es va preparar i estrenar al local d'assaig de la companyia GAT del Centre Cultural Tecla Sala i posteriorment va fer temporada al Teatre del Centre Catòlic i després a Sala Villarroel de Barcelona. D'esquerra a dreta: assegut a terra, Berton Fernández; al seu costat, amb les mans lligades, Clara del Ruste; amb ulleres negres, barret i gabardina, Francisco José Basilio, "Basi"; al seu costat, com a vedette, Minnie Marx i, vestit de romà, en Jordi Fàbrega, llavors veí de l'Hospitalet, que posteriorment, uns anys després, va passar a ser destacat professor de l'Institut del Teatre, on ell mateix havia estudiat tècniques de mim.

Fotografia de l'espectacle "La hija del capitan", de Valle-Inclán, del Grup d'Acció Teatral (GAT)

Fotografia d'un moment de la representació de "La hija del capitán" de Ramon Maria del Valle Inclán a càrrec del Grup d'Acció Teatral (GAT) de l'Hospitalet de Llobregat. L'estrena d'aquest espectacle va tenir lloc el 27 de maig de 1982 al Teatre del Centre Catòlic i es van fer funcions diàries fins el 13 de juny. Al juliol d'aquell mateix any va fer dues funcions a la Casa de la Caritat de Barcelona dins la programació del Festival Grec. Argument: La Sini es veu compromesa a mantenir relacions amb el General promovent així una bona carrera professional al seu pare, el Capità Sinibaldo Pérez, que sap i consent. Es creua en la història El Golfante, enamorat de la Sini i que encegat per la passió es disposa a assassinar al General. No obstant això, per equivocació, acaba amb la vida d'una altra persona, El Pollo de Cartagena. El Golfante i la Sini escapen amb informació comprometedora per al General que venen a la premsa. Aquest, desesperat i assetjat pels diaris, declara un Directori Militar. Aquesta obra, qualificada com a Esperpento pel seu autor, es va publicar el 1927 i ràpidament va ser prohibida per les autoritats de la dictadura de Primo de Rivera, figura que inspira el personatge de El General. Fitxa artística de l'espectacle: Títol: La hija del capitán (de la trilogia Martes de Carnaval) Autor: Ramon Maria del Valle-Inclán Direcció: Enric Flores Tarrés Escenografia i figurins: Alfons Flores Tarrés Intèrprets: Consuelo Àlvarez, Minerva Álvarez, Arturo Arranz, Francisco José Basilio, Josefa Calvo, Luis Miguel Climent, Bartolomé Fernández, José Miguel Fernández, Alfons Flores, Miguel Montes, Pere Vidal. El cartell de promoció d'aquest espectacle va ser encarregat per Pere Pinyol Martínez, llavors gerent del Grup d'Acció Teatral GAT al gran cartellista, figurinista i fotògraf Carles Fontseré. L'escenografia , d'Alfons Flores, va ser tota una fita de producció per la companyia perquè estava muntada, creant tres ambients diferents, a sobre d'una espectacular plataforma giratòria. A la fotografie aparèixen, d'esquerra a dreta: Bartolomé Fernández Lirio i Francisco José Basilio Gale, actors membres llavors de la cooperativa GAT, i Pere Vidal. 

Cartel de l'espectacle La cabeza del Dragón de Valle-Inclán. Grup d'Acció Teatral GAT

El precedent d'aquest espectacle del GAT va ser estrenat el 20 d'abril de 1979 al Teatre del Centre Catòlic amb el títol original que li va posar el seu autor, Ramón Maria del Valle-Inclán, "Farsa Infantil de La Cabeza del Dragón", obra que va ser estrenada a Madrid el 1909 i editada el 1926 dins la trilogia Tablado de marionetas para educación de príncipes. El 2 de febrer de 1980, al mateix escenari i ara amb el títol "La Cabeza del Dragón", com s'observa al cartell de l'espectacle, va ser reestrenada. Va tornar a ser programada allà el 14 d'octubre de 1983, sempre amb gran èxit de públic i crítica. Aquest espectacle va fer moltíssimes funcions per a escolars dins el Programa Teatre Escola promogut pel Departament de Dinàmica Educativa de la Ponència d'Ensenyament de l'Ajuntament de l'Hospitalet. Posteriorment, el 1995, al llavors recentment inaugurat Teatre Joventut, va tornar a ser reestrenada per la Companyia Teatral GAT, dels germans Flores, és a dir quan el GAT ja no era una cooperativa, aquest cop amb un nou repartiment, que va comptar, entre altres, amb Enric Majó i Carme Sansa com a reis, Josep Linuesa com a príncep i Martí Galindo com a follet, amb una nova escenografia i amb un espectacular drac gegant articulat. Fitxa artística de l'espectacle: Títol: La cabeza del dragón. Autor: Ramon Maria del Valle-Inclán. Companyia: Grup Acció Teatral GAT Direcció:Enric Flores Escenografia, vestuari i cartell: Alfons Flores. Música: Sergio Andrés Il·luminació: Martí Cabra. Intèrprets: Alvarez, Minerva; Alvaro, Consuelo ; Ballester, Pep; Basilio, Francisco José; Costa, Artur; Fernández, Bartolomé; Flores, Alfons; Rius, Fina; Montes, Miguel. Argument: El príncep Verdemar, amb l'ajuda d'un follet, es bat i venç a el drac que tenia capturada la infanta del rei Micomicón. Custòdia la llengua d'el monstre per donar prova de la seva proesa i aconsegueix per fi el premi desitjat: la mà de la jove.

La zapatera prodigiosa GAT

Art, lleure i esports 118P 7D/Teatre/Grup d'Acció Teatral- DESTACAT

Don Juan GAT

Art, lleure i esports 118P 7D/Teatre/Grup d'Acció Teatral- DESTACAT