Activitat per estudiants del Cine Club L'Hospitalet. al Cinema Oliveras.
Sortida dels alumnes de les sessions matinals del programa del Cine Club L'Hospitalet "El cinema a l'abast dels estudiants" el 1985 que, des de l'inici del programa i fins el seu enderrocament el 1989, tenien lloc al Cinema Oliveras del carrer Baró de Maldà. El dibuixant de còmics Jaime Martín, vinculat a la ciutat, va reproduir aquesta fotografia en una vinyeta del seu primerenc àlbum "Sangre de barrio", ambientat a l'Hospitalet.
El curs 1983-84, el Cine Club L’Hospitalet va iniciar una nova línia de programació, I'interés per la qual es manifestava ja als documents fundacionals de I'entitat. Es tractava d'un programa de difusió cinematogràfica adreçat als estudiants d'ensenyament secundari i batxillerat que es va batejar amb el nom “El cinema a I'abast dels estudiants”. Els seus objectius eren promocionar entre els mestres I'ús de les sessions cinematogràfiques com a eina pedagògica complementaria amb altres mètodes docents «tradicionals» i apropar el col·lectiu d'estudiants de la ciutat a un cinema de qualitat i no estrictament comercial que no podien veure a les sales de cinema dels seus barris. Aquest programa havia tingut precedents en les programacions per a estudiants realitzades als anys seixanta i setanta per l’entitat I'Alpha 63, pel Cine Club Objetivo o per I'Escola d'Estudis Artistics dirigida per Ricard Salvat, però en cap dels casos havia quallat a causa de la manca d'organització o recursos per poder fer una oferta continuada.
El Cinema Oliveras havia estat reformat feia poc i el seu propietari, en Jaume Campreciós, l'havia convertit en una esplèndida i molt còmoda sala, amb unes condicions tècniques immillorables per aquella època. Les sessions del Cine Club es feien els dimarts a les 21h i van significar, fins l'enderroc del Cinema Oliveras per fer-hi un bloc de pisos, el 1989, una important senya d'identitat local perquè des de l'inici van ser punt de trobada dels hospitalencs més actius culturalment a la ciutat.
Quan el Cinema Oliveras va tancar, en una època en la que l'arribada del video va començar a fer minvar l'afluència d'espectadors a les sales d'exhibició cinematogràfica, el Cine Club va demanar a l'Ajuntament que comprés aquesta cèntrica sala, que havia esdevingut emblemàtica pels cinèfils de la ciutat, per tal de mantenir-la com a equipament cultural al centre de la ciutat, però l'Ajuntament no es va mostrar interessat i el Cinema Oliveras va ser finalment enderrocat per fer-hi un bloc de pisos més, de forma similar al que va passar l'any 2010 amb l'enderrocament del Cinema Rambla de la rambla Just Oliveras.
Presentació del Cine Club L'Hospitalet el 18 febrer 1982 al Museu de l'Hospitalet.
En aquesta fotografia, davant de tot un seguit de gent molt activa culturalment al barri del Centre que va donar suport al naixement d'aquesta important entitat cultural Hospitalenca Cine Club l'Hospitalet, el el seu principal impulsor i primer president, en Joaquim Company i Prats, exposa els objectius de l'entitat amb la presència del regidor responsable del Museu, Paco Candel, l'alcalde Juan Ignacio Pujana i el regidor de Cultura, Ensenyament i Esports Amadeu Juan.
Presentació del Cine Club L'Hospitalet el 18 febrer 1982 al Museu de l'Hospitalet.
En aquesta fotografia, davant de tot un seguit de gent molt activa culturalment al barri del Centre que va donar suport decidit al naixement d'aquesta important entitat cultural Hospitalenca Cine Club l'Hospitalet, el el seu principal impulsor i primer president, en Joaquim Company i Prats, va exposar els objectius de l'entitat amb la presència del regidor responsable del Museu, Paco Candel, l'alcalde Juan Ignacio Pujana, aquí a la fotografia parlant, i el regidor de Cultura, Ensenyament i Esports Amadeu Juan.
Presentació del Cine Club L'Hospitalet el 18 febrer 1982 al Museu de l'Hospitalet.
En aquesta fotografia, davant de tot un seguit de gent molt activa culturalment al barri del Centre que va donar suport decidit al naixement de'aquesta important entitat cultural Hospitalenca, el Cine Club l'Hospitalet, el el seu principal impulsor i primer president, en Joaquim Company i Prats va exposar els objectius de l'entitat amb la presència del regidor responsable del Museu de l'Hospitalet, Paco Candel, el director del Museu, Francesc Marcé, l'alcalde Juan Ignacio Pujana, i el regidor de Cultura, Ensenyament i Esports Amadeu Juan, aquí a la fotografia parlant.
Presentació del Cine Club L'Hospitalet el 18 febrer 1982 al Museu de l'Hospitalet.
En aquesta fotografia, davant de tot un seguit de gent molt activa culturalment al barri del Centre que va donar suport decidit al naixement d'aquesta important entitat cultural Hospitalenca Cine Club l'Hospitalet, el el seu principal impulsor i primer president, en Joaquim Company i Prats va exposar els objectius de l'entitat amb la presència del regidor responsable del Museu de l'Hospitalet, Paco Candel, el director del Museu, Francesc Marcé, l'alcalde Juan Ignacio Pujana, i el regidor de Cultura, Ensenyament i Esports Amadeu Juan. Entre el públic es poden reconèixer, entre d'altres, a Lluís Crespo, Alfons Flores, Glòria Valera, Artur Arranz, Jordi Homs, Josep Flo, Teresa Flo, José Miguel Fernández, Jaume campreciós i Marià Riera.
Primera Mostra de curtmetratges Països Catalans, del 13 al 15 de juny de 1984
L'alcalde Juan Ignacio Pujana és rebut al recinte on va tenir lloc l'acte d'entrega de premis i de cloenda de la Mostra, el pati de la Biblioteca Can Sumarro, pel cofundador i Tresorer del Cine Club l'Hospitalet i membre organitzador de la Mostra, en Joan Egea i Andreu.
Acte d'inici de curs 1982-1983 del Cine Club L'Hospitalet. Presentació oficial de l'entitat.
Tot i que les projeccions del Cine Club es van iniciar unes setmanes abans amb la projecció de la pel·lícula "Novecento" de Bernardo Bertolucci, les projeccions de cinema del Cine Club l'Hospitalet al Cinema Oliveras es van inaugurar oficialment l'abril de 1982 amb la projecció de la pel·lícula "La Plaça del Diamant" de Francesc Betriu, amb la presència del propietari i empresari de la sala, Jaume Campreciós i Pujol, l'alcalde de la ciutat, Juan Ignacio Pujana i l'actriu Sílvia Munt. Va presentar la pel·lícula el crític de cinema Joan Lorente.
El Cinema Oliveras havia estat reformat feia poc i el seu propietari, en Jaume Campreciós i Pujol, l'havia convertit en una esplèndida i molt còmoda sala, amb unes condicions tècniques immillorables per aquella època. Les sessions del Cine Club es feien els dimarts a les 21h i van significar, fins l'enderroc del Cinema Oliveras per fer-hi un bloc de pisos, el 1989, una important senya d'identitat local perquè des de l'inici van ser punt de trobada d'hospitalencs actius culturalment a la ciutat. El Cine Club va proposar a l'Ajuntament que comprés aquesta cèntrica sala, però l'Ajuntament no es va mostrar interessat.
En aquesta fotografia, davant duna sala plena de socis de l'entitat, fonamentalment del barri del Centre-Sant Josep, que va donar suport decidit al naixement de la important entitat cultural Hospitalenca, (150 socis en un mes abans de la primera projecció) el seu principal impulsor i primer president, en Joaquim Company i Prats, aquí a la fotografia parlant, va exposar els objectius de l'entitat amb la presència de l'alcalde Juan Ignacio Pujana.
II Mostra de Curtmetratges del Països Catalans. Taula Rodona.
Taula Rodona, moderada per Josep Mª Forn, sobre la problemàtica del curtmetratge a Catalunya realitzada a l'esplèndida sala del Cinema Oliveras durant la segona edició de la Mostra de Curtmetratges del Països Catalans el 1985.
El fundador i primer president del Cine Club L'Hospitalet, Joaquim Company i Prats, fa el parlament d'inauguració de les projeccions de la Primera Mostra de Curtmetratges dels Països catalans al Cinema Oliveras el 1984
Assemblea de la Federació de Cine Clubs de Catalunya, 23 de febrer de 1985
L'origen directe del Cine Club l'Hospitalet, creat el 1981, va ser el Cine Club Alpha 63, impulsat el 1970 per Bartolomé Nájar Ruiz i Joaquim Jompany i Prats. Va ser un Cine Club d'efimera existència però que va deixar una llavor molt duradera. Dos anys més tard Joaquim Company i Prats i Bartolomé Nájar Ruiz, juntament amb Jaume Edo Miralles, Joan Egea i Andreu i Domènec Font i Blanch, membres del Grup de Cinema de l'Alpha 63, van fer la pel·lícula "Serrallonga, aspectes del x. XVII" el 1972, dirigida per Joaquim Company, reconegut fotògraf de la ciutat de l'Hospitalet i impulsor i primer president del Cine Club L'Hospitalet que, posteriorment, en els anys noranta, va ser president de la Federació Catalana de Cine Clubs.
El dissabte 23 de febrer de 1985, va tenir lloc, a la sala d’actes de l’Aula de Cultura del barri de Sant Josep de l’Hospitalet, organitzada pel Cine Club L'Hospitalet i la Federació Catalana de Cine Clubs i amb el suport de l’Ajuntament de l’Hospitalet, l’Assemblea de la Federació Cine Clubs de Catalunya.
Posteriorment va tenir lloc un dinar de germanor, com s 'observa en aquesta fotografia, en la que apareixen membres de les juntes directives del Cine Club de diferents èpoques com Bartolomé Nájar, Carme Arranz, Artur Arranz, Manolo Ortiz, Paco Luque, Joan Egea, Santiago Miquel, Ignasi Archs, Carme Rimbau, Vicenç Estevez i Jordi Valldeperas.
Assemblea de la Federació de Cine Clubs de Catalunya, 23 de febrer de 1985
El dissabte 23 de febrer de 1985, va tenir lloc, a la sala d’actes de l’Aula de Cultura del barri de Sant Josep de l’Hospitalet, organitzada pel Cine Club L'Hospitalet i la Federació Catalana de Cine Clubs i amb el suport de l’Ajuntament de l’Hospitalet, l’Assemblea de la Federació Cine Clubs de Catalunya.
A la fotografia, en primer pla, en Jordi Valldeperas i Almazan, membre fundador i de la junta directiva del Cine Club L'Hospitalet amb la seva parella, na Montserrat Badell i Ros durant el dinar de germanor que va tenir lloc.
Assemblea de la Federació de Cine Clubs de Catalunya, 23 de febrer de 1985
L'origen directe del Cine Club l'Hospitalet, creat el 1981, va ser el Cine Club Alpha 63, impulsat el 1970 per Bartolomé Nájar Ruiz i Joaquim Jompany i Prats. Va ser un Cine Club d'efimera existència però que va deixar una llavor molt duradera. Dos anys més tard Joaquim Company i Prats i Bartolomé Nájar Ruiz, juntament amb Jaume Edo Miralles, Joan Egea i Andreu i Domènec Font i Blanch, membres del Grup de Cinema de l'Alpha 63, van fer la pel•lícula "Serrallonga, aspectes del x. XVII" el 1972, dirigida per Joaquim Company, reconegut fotògraf de la ciutat de l'Hospitalet i impulsor i primer president del Cine Club L'Hospitalet que, posteriorment, en els anys noranta, va ser president de la Federació Catalana de Cine Clubs.
El dissabte 23 de febrer de 1985, va tenir lloc, a la sala d’actes de l’Aula de Cultura del barri de Sant Josep de l’Hospitalet, organitzada pel Cine Club L'Hospitalet i la Federació Catalana de Cine Clubs i amb el suport de l’Ajuntament de l’Hospitalet, l’Assemblea de la Federació Cine Clubs de Catalunya.
A la fotografia, Carme Arranz Galiano, sociòloga autora d'una tesina sobre la immigració marroquina a Barcelona, que va ser membre del col·lectiu Alpha 63, actriu a la pel·lícula sobre Serrallonga abans esmentada, cofundadora, amb Jaume Botey i Vallès i segona presidenta del Centre d'Estudis de l'Hospitalet i creadora i directora del nou Arxiu Municipal de l'Hospitalet, que va unificar l'antic arxiu administratiu i l'arxiu històric, amb el que va ser el seu marit, Bartolomé Nájar Ruiz, arquitecte tècnic, constructor i promotor immobiliari, cofundador, amb Joaquim Company, del Cine Club Alpha 63.
Assemblea de la Federació de Cine Clubs de Catalunya, 23 de febrer de 1985
El dissabte 23 de febrer de 1985, va tenir lloc, a la sala d’actes de l’Aula de Cultura del barri de Sant Josep de l’Hospitalet, organitzada pel Cine Club L'Hospitalet i la Federació Catalana de Cine Clubs i amb el suport de l’Ajuntament de l’Hospitalet, l’Assemblea de la Federació Cine Clubs de Catalunya.
A la fotografia, d'esquerra a dreta, Santiago Miquel, Paco Luque, Joan Egea i Manuel Ortiz, membres de la junta directiva de l'entitat en el dinar de germanor que va tenir lloc.
Activitat del Cine Club L'Hospitalet. Cinema mut amb música en directe amb el pianista Joan Pineda. Pista del Centre Catòlic.
A banda de les activitat organitzades setmanalment, entre les moltes activitats puntuals en diferents llocs de la ciutat que va organitzar el Cine Club L'Hospitalet (12 hores seguides de cinema de terror, fantàstic, d'aventures, de comèdia, en diferents edicions, a l'Aula de Cultura Sant Josep, cinema a la fresca els estius al pati de la Biblioteca de can Sumarro o a la pista del Casino del Centre etc.) el 24 d'abril de 1985 es va oferir una sessió golfa de la pel·lícula muda La Chute de la maison Usher, de Jean Epstein (1928), exemple de l'exploració que l'avantguarda artística francesa feia a les seves creacions cinematogràfiques, amb acompanyament magistral al piano del mestre Joan Pineda, especialitzat en aquest tipus d'acompanyaments pianístics de cinema mut, com es feia a principis del s. XX i fins a la invenció del cinema sonor als anys trenta, que va tenir lloc a la pista del Centre Catòlic de l'Hospitalet, amb bona assistència de públic, com s'observa a la fotografia, tenint en compte l'hora d'inici de la projecció, les 23h.
Primera sessió de cinema del Cine Club L'Hospitalet al Cinema Oliveras.
El 19 de febrer de 1982, a les 21h. del vespre va tenir lloc la primera sessió de cinema del Cine Club L'Hospitalet al Cinema Oliveras, amb la projecció de la pel·lícula Novecento de Bernardo Bertolucci, amb una sala gairebé plena, com s'observa a la fotografia.
Des de la seva presentació en societat, mitjançant una carta enviada a molta gent activa culturalment a la ciutat, realitzada el 12 de febrer de 1982 i fins el dia d'aquesta primera projecció, el Cine Club tenia va donar d'alta a més de 150 socis.
El Cinema Oliveras havia estat reformat íntegrament feia pocs anys i comptava amb una esplèndida i molt còmoda sala de projeccions, dotada dels millors avenços tècnics de l'època. L'acord amb l'empresari i propietari d'aquest cinema, Jaume Campreciós i Pujol, va permetre al Cine Club comptar amb una magnífica sala d'exhibició de la seva programació setmanal, fet que va significar un tret de modernitat i professionalitat molt característic del Cine Club L'Hospitalet que l'allunyava de les esforçades i incòmodes sessions d'altres cineclubs d'antany.
Aquestes sessions, realitzades sempre en dimarts al vespre mentre es van mantenir en aquest cèntric cinema, situat al c/ Baró de Maldà núm. 6, gairebé a la Plaça de l'Ajuntament, fins el tancament i enderroc d'aquest cinema per fer-hi un bloc de pisos, el 1989.
Assemblea de la Federació de Cine Clubs de Catalunya, 23 de febrer de 1985
El dissabte 23 de febrer de 1985, va tenir lloc, a la sala d’actes de l’Aula de Cultura del barri de Sant Josep de l’Hospitalet, organitzada pel Cine Club L'Hospitalet i la Federació Catalana de Cine Clubs i amb el suport de l’Ajuntament de l’Hospitalet, l’Assemblea de la Federació Cine Clubs de Catalunya.
Les iniciatives de formar un col·lectiu de cineclubs catalans va començar l’any 1957, quan el cineclub Monterols de Barcelona va impulsar una agrupació de Cineclubs de Catalunya, que no va prosperar i solament va funcionar un any. No va tornar-se a intentar fins el període 1973-1977, quan es va anar gestant novament la necessitat de crear una Federació Catalana de Cine Clubs, que va néixer, definitivament, el 1979 amb l’objectiu d’agrupar els cineclubs de Catalunya i d’altres territoris de parla catalana i de potenciar el cinema com fet cultural, facilitant els serveis necessaris d’assessorament, gestió, documentació i divulgació per a estendre el moviment cineclubístic arreu.
L'obertura d’una oficina de serveis en 1982 va representar l’inici d’una nova etapa de la FCC, caracteritzada per la publicació del Registre Oficial de Cineclubs de Catalunya per la Generalitat, l’aprovació dels estatuts federatius (1983) i el nomenament, com director-coordinador de serveis d’aquesta oficina, de l’historiador del cinema Joquim Romaguera i Ramiò (1982-87). En 1986 la FCC ingressa en la Federació Internacional de Cine Clubs com a federació sense estat i en 2001, reformats els estatuts de la FICC, com membre de ple dret.
En Joaquim Company, cofundador i president del Cine Club l'Hospitalet, va ser nomenat vicepresident de la Federació en aquesta Assemblea.
Assemblea de la Federació de Cine Clubs de Catalunya, 23 de febrer de 1985
El dissabte 23 de febrer de 1985, va tenir lloc, a la sala d’actes de l’Aula de Cultura del barri de Sant Josep de l’Hospitalet, organitzada pel Cine Club L'Hospitalet i la Federació Catalana de Cine Clubs i amb el suport de l’Ajuntament de l’Hospitalet, l’Assemblea de la Federació Cine Clubs de Catalunya.
Les iniciatives de formar un col·lectiu de cineclubs catalans va començar l’any 1957, quan el cineclub Monterols de Barcelona va impulsar una agrupació de Cineclubs de Catalunya, que no va prosperar i solament va funcionar un any. No va tornar-se a intentar fins el període 1973-1977, quan es va anar gestant novament la necessitat de crear una Federació Catalana de Cine Clubs, que va néixer, definitivament, el 1979 amb l’objectiu d’agrupar els cineclubs de Catalunya i d’altres territoris de parla catalana i de potenciar el cinema com fet cultural, facilitant els serveis necessaris d’assessorament, gestió, documentació i divulgació per a estendre el moviment cineclubístic arreu. L’apertura d’una oficina de serveis en 1982 va representar l’inici d’una nova etapa de la FCC, caracteritzada per la publicació del Registre Oficial de Cineclubs de Catalunya per la Generalitat, l’aprovació dels estatuts federatius (1983) i el nomenament, com director-coordinador de serveis d’aquesta oficina, de l’historiador del cinema Joquim Romaguera i Ramiò (1982-87). En 1986 la FCC ingressa en la Federació Internacional de Cine Clubs com a federació sense estat i en 2001, reformats els estatuts de la FICC, com membre de ple dret.
A la fotografia, d'esquerra a dreta, els membre de la junta directiva de la federació, entre ells, Joaquim Company, Arnau Olivar, que seria elegit president en aquesta assemblea, el director de l'oficina de suport als cine clubs de la Federació, Joaquim Romaguera i el president sortint, Jaume Mascaró, parlant. En Joaquim Company, cofundador i president del Cine Club l'Hospitalet, va ser nomenat vicepresident de la Federació en aquesta Assemblea.
Assemblea de la Federació de Cine Clubs de Catalunya, 23 de febrer de 1985
El dissabte 23 de febrer de 1985, va tenir lloc, a la sala d’actes de l’Aula de Cultura del barri de Sant Josep de l’Hospitalet, organitzada pel Cine Club L'Hospitalet i la Federació Catalana de Cine Clubs i amb el suport de l’Ajuntament de l’Hospitalet, l’Assemblea de la Federació Cine Clubs de Catalunya.
A la fotografia, d'esquerra a dreta, els membre de la junta directiva de la federació, entre ells, Joaquim Company, Arnau Olivar, el director de l'oficina de suport als cine clubs de la Federació, Joaquim Romaguera i la cadira buida de Jaume Mascaró, que havia sortit feia poc. En Joaquim Company, cofundador i president del Cine Club l'Hospitalet, va ser nomenat vicepresident de la Federació en aquesta Assemblea.
Assemblea de la Federació de Cine Clubs de Catalunya, 23 de febrer de 1985
El dissabte 23 de febrer de 1985, va tenir lloc, a la sala d’actes de l’Aula de Cultura del barri de Sant Josep de l’Hospitalet, organitzada pel Cine Club L'Hospitalet i la Federació Catalana de Cine Clubs i amb el suport de l’Ajuntament de l’Hospitalet, l’Assemblea de la Federació Cine Clubs de Catalunya.
Posteriorment va tenir lloc un dinar de germanor. A la fotografia, d'esquerra a dreta, Joaquim Company, Amadeu Juan, Jordi Maluquer, Miquel Porter, Arnau Olivar, Juan Ignacio Pujana i Jaume Mascaró.
Escala i entrada a la seu del Cine Club l'Hospitalet, al segon pis de l'edifici modernista del carrer Major núm. 54, Can Casas, obra realitzada pel mestre d'obres i arquitecte municipal de l'Hospitalet Mariano Tomàs i Barba el 1904 per encàrrec del primer propietari de la finca, l'important comerciant de fusta exòtica Macari Golferichs, propietari també d'un important immoble modernista a Barcelona, la seva casa unifamiliar, coneguda com El xalet, a la Gran Via núm. 491,fent xamfrà amb el carrer Viladomat.
Aquest edifici del carrer Major 54 està inclòs al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA) de l'Hospitalet (Fitxa núm. 50)
Oficina de la seu del Cine Club l'Hospitalet. Tota la tecnologia que es tenia a l'abast a l'època, 1982, per a les tasques d'oficina, era una màquina d'escriure elèctrica, la de la fotografia, amb dues línies de memòria.
Aquesta seu estava situada al segon pis de l'edifici modernista del carrer Major núm. 54, Can Casas, obra realitzada pel mestre d'obres i arquitecte municipal de l'Hospitalet Mariano Tomàs i Barba el 1904 per encàrrec del primer propietari de la finca, l'important comerciant de fusta exòtica Macari Golferichs, propietari també d'un important immoble modernista a Barcelona, la seva casa unifamiliar, coneguda com El xalet, a la Gran Via núm. 491,fent xamfrà amb el carrer Viladomat.
Aquest edifici del carrer Major 54 està inclòs al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA) de l'Hospitalet (Fitxa núm. 50).
Oficina de la seu del Cine Club l'Hospitalet, al segon pis de l'edifici modernista del carrer Major núm. 54, Can Casas, obra realitzada pel mestre d'obres i arquitecte municipal de l'Hospitalet Mariano Tomàs i Barba el 1904 per encàrrec del primer propietari de la finca, l'important comerciant de fusta exòtica Macari Golferichs, propietari també d'un important immoble modernista a Barcelona, la seva casa unifamiliar, coneguda com El xalet, a la Gran Via núm. 491,fent xamfrà amb el carrer Viladomat.
Aquest edifici del carrer Major 54 està inclòs al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA) de l'Hospitalet (Fitxa núm. 50).
Sala de Juntes de la seu del Cine Club l'Hospitalet, al segon pis de l'edifici modernista del carrer Major núm. 54, Can Casas, obra realitzada pel mestre d'obres i arquitecte municipal de l'Hospitalet Mariano Tomàs i Barba el 1904 per encàrrec del primer propietari de la finca, l'important comerciant de fusta exòtica Macari Golferichs, propietari també d'un important immoble modernista a Barcelona, la seva casa unifamiliar, coneguda com El xalet, a la Gran Via núm. 491,fent xamfrà amb el carrer Viladomat.
Aquest edifici del carrer Major 54 està inclòs al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA) de l'Hospitalet (Fitxa núm. 50).
Oficina de la seu del Cine Club l'Hospitalet, al segon pis de l'edifici modernista del carrer Major núm. 54, Can Casas, obra realitzada pel mestre d'obres i arquitecte municipal de l'Hospitalet Mariano Tomàs i Barba el 1904 per encàrrec del primer propietari de la finca, l'important comerciant de fusta exòtica Macari Golferichs, propietari també d'un important immoble modernista a Barcelona, la seva casa unifamiliar, coneguda com El xalet, a la Gran Via núm. 491,fent xamfrà amb el carrer Viladomat.
Aquest edifici del carrer Major 54 està inclòs al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA) de l'Hospitalet (Fitxa núm. 50)
Habitació del magatzem de material de la seu del Cine Club l'Hospitalet, amb l'equip de música de l'assalariat de l'entitat, Miquel Claperols i Auladell, coordinador durant molts anys del programa "El cinema a l'abast dels estudiants de l'Hospitalet", un exitós projecte del Cine Club l'Hospitalet que va apropar el fet cinematogràfic a molts estudiants de batxillerat de la ciutat.
Aquest edifici del carrer Major 54, conegut com a Can Casas, està inclòs al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA) de l'Hospitalet (Fitxa núm. 50)
