Joves catalanistes de l'Hospitalet de l'entitat Palestra venent llibres a la Diada del Llibre a la parada de llibres de l'entitat, al davant de l'Ajuntament l'abril de 1931. A la imatge es poden reconèixer a alguns dels socis de l'entitat: Romaguera, Ramon Casas Comas i Isidre Charles, entre d'altres. A l'esquerra, sobre el mur de l'Ajuntament, el rètol del carrer de Laureà Miró i Trepat, més tard, carrer Major. Palestra fou una entitat catalanista, creada a Barcelona el 1930.
A l'Hospitalet, la seva funció d'organitzadora de la festa del llibre va ser continuada posteriorment per una altra entitat, l'Ateneu de Cultura Popular, de la qual s'observa a l'esquerra, amb bata i barrant el pas a uns nens per pèrmetre fer bé la fotografia, a un dels seus socis històrics, d'abans i després de la guerra civil, en Rafel Ferrer, casat amb la també sòcia històrica i molt activa de l'entitat Pilar Cuyàs.
Palestra fou una entitat catalanista fundada el 1930 per Josep Maria Batista i Roca amb el manifest: "Als joves de Catalunya". Tenia un tarannà educatiu i patriòtic i organitzàzava cursets d'història, literatura, art i llengua catalanes; excursions i acampades i competicions esportives, així com campanyes d'acció social i cultural, com aquesta la Diada de Sant Jordi.
En foren nomenats president Pompeu Fabra i Poch, vicepresident Frederic Roda i Ventura i secretari Batista i Roca. Quan el 1931 es proclamà la República Catalana formà una mena de guàrdia cívica entorn de Francesc Macià, el retrat del qual s'observa enganxat al mig de la parada. Després, organitzà una gran campanya a favor de l'estatut. Va arribar a tenir més de 5.000 afiliats a Catalunya i a les ciutats de València i Palma.
Molt vigilada i criticada pel seu nacionalisme militant, després del fets del sis d'octubre del 1934, Pompeu Fabra i Batista i Roca foren empresonats i molts locals de Palestra foren clausurats. Va perdre nombrosos efectius, que es passaren a altres organitzacions radicals catalanistes amb més experiència, com Estat Català, Nosaltres Sols! i les Joventuts d'ERC.
Record de la visita de la Reina Victòria Eugènia i les Infantes a l'Hospitalet enviat per l'alcalde Tomàs Giménez a les senyoretes Isern
Fotografia realitzada el 30 d'octubre de 1927 regalada per l'alcalde Tomàs Giménez Bernabé a Maria Rabascall i Aguiló, a la dreta del militar, dona del Dr. Jaume Isern Hombravella, metge titular de l'Hospitalet des de finals de segle XIX, i a la seva filla Montserrat, a l'esquerra del militar, nascuda a l'Hospitalet el 1900, que posteriorment seria una destacada galerista d'art, fundadora i propietària, juntament amb la seva germana Núria, de la important galeria SYRA del Passeig de Gràcia de Barcelona, ciutat on va morir el 1986. El Dr. Isern va encarregar el 1930 a l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt la construcció d'una casa d'estil racionalista per situar la seva vivenda i el seu consultori mèdic privat, coneguda com a Xalet Isern, (fitxa núm 78 del PEPPA de l'Hospitalet) a la Plaça del Repartidor, just davant de l'edifici de correus inaugurat per la reina aquell dia. El Dr. Isern tingué també un fill, nascut també a l'Hospitalet, com la seva germana, Jaume Isern Rabascall, metge catalanista exiliat a Caracas per la Guerra Civil Espanyola, després de la qual s'hi va instal·lar la comissaria de la Policia Nacional de l'Hospitalet que va aixecar el 1950 un segon pis al xalet. Aquest edifici és molt conegut pels hospitalencs perquè durant molts anys es feia cua des de bon matí per tramitar la renovació del DNI.
