Record de la visita de la Reina Victòria Eugènia i les Infantes a l'Hospitalet enviat per l'alcalde Tomàs Giménez a les senyoretes Isern

Fotografia regalada el 30 d'octubre de 1927 per l'alcalde Tomàs Giménez Bernabé a Maria Rabascall i Aguiló, dona del Dr. Jaume Isern Hombravella, metge titular de l'Hospitalet des de finals de segle XIX, com a record de la inauguració, el 23 d'octubre de 1927, a càrrec de S.M. la Reina Victòria Eugenia, que va venir a l'Hospitalet acompanyada per les Infantes Beatriz i Cristina, de l'edifici de Correus i Telègrafs, projectat pel l'arquitecte municipal de l'Ajuntament de l'Hospitalet Ramon Puig i Gairalt. Està catalogat en el PEPPA amb la fitxa núm. 77. Davant la tribuna, set dones amb mantellina. Les tres primeres, comptant des de l'esquerra, son les filles de l'alcalde Tomàs Giménez i la seva esposa, Gloria Guill Moll, aquesta al centre de la fotografia, que té al seu costat el Capità General de Catalunya, Emilio Barrera. A la dreta de la fotografia hi ha les germanes Isern Rabascall, Montserrat, Núria i Fanny/Francesca, filles de Maria Rabascall i Aguiló i del Dr. Jaume Isern Hombravella, que era llavors, i des de 1899, metge titular, inspector de sanitat i degà del cos mèdic municipal de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. El Dr. Isern va encarregar el 1930 a l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt la construcció d'una casa d'estil racionalista per situar el seu habitatge i el seu consultori mèdic privat, coneguda com a Xalet Isern, (fitxa núm 78 del PEPPA de l'Hospitalet) a la Plaça del Repartidor, just davant de l'edifici de correus inaugurat per la reina aquell dia. El Dr. Isern tingué també d'aquestes tres filles, dos fills metges Josep, nascut també a l'Hospitalet, com les seves germanes, i Jaume Isern Rabascall, metge catalanista exiliat a Caracas per la Guerra Civil Espanyola, Montserrat Isern, la tercera comptant des de la dreta de la fotografia, va ser la primera dona que va obrir, juntament amb la seva germana Núria, a Barcelona una galeria d'Art, la famosa galeria Skyra, inaugurada el 1931 al carrer Diputació i traslladada després de la guerra civil als baixos de la Casa Batlló del Passeig de Gràcia, que de seguida va destacar en la difusió de l'art d'avantguarda, i va acollir artistes com Pablo Picasso, Josep Llorens i Artigas o Manolo Hugué, entre molts d'altres. Josep Guinovart va fer en aquesta galeria la seva primera exposició de pintura el 1952. La galeria Skyra es va convertir en un punt de referència obligat per entendre una gran part de l'art català del segle XX. Va tancar el 1986, any de la mort de Montserrat Isern, que va néixer el 1900 a l'Hospitalet. Després de la guerra al xalet Isern s'hi va instal·lar la comissaria de la Policia Nacional de l'Hospitalet que va aixecar el 1950 un segon pis. Aquest edifici és molt conegut pels hospitalencs perquè durant molts anys es feia cua des de bon matí per tramitar la renovació del DNI.

Els dispensaris de la Creu Roja a l'Hospitalet

Davant de la façana de l'Ajuntament, es veuen els equips dels consultoris de Collblanc i de Santa Eulàlia.

Autobús Oliveras

A la dècada de 1930.

Autobús

Línia L'Hospitalet - Barcelona.

Junta de Dames de la Creu Roja recollint donatius

Junta de Dames de la Creu Roja recollint donatius

Junta de Dames de la Creu Roja recollint donatius

Creació de l'hospital de la Creu Roja a l'Hospitalet

Empleats municipals de l'Hospitalet davant del portal de l'església romànica de Mediona

Família Isern

Classe de pàrvuls de les Escoles Catalanes del "Foment Autonomista"

Mestres: senyor Busquets i Punset i Pere Ferrés

Família Isern

Grup de nenes de la classe de baix del Col·legi de Religioses Franciscanes d'Hospitalet

"companyetes de la Montserrat"

Diada del llibre de 1931

Joves catalanistes de l'Hospitalet de l'entitat Palestra venent llibres a la Diada del Llibre a la parada de llibres de l'entitat, al davant de l'Ajuntament l'abril de 1931. A la imatge es poden reconèixer a alguns dels socis de l'entitat: Romaguera, Ramon Casas Comas i Isidre Charles, entre d'altres. A l'esquerra, sobre el mur de l'Ajuntament, el rètol del carrer de Laureà Miró i Trepat, més tard, carrer Major. Palestra fou una entitat catalanista, creada a Barcelona el 1930. A l'Hospitalet, la seva funció d'organitzadora de la festa del llibre va ser continuada posteriorment per una altra entitat, l'Ateneu de Cultura Popular, de la qual s'observa a l'esquerra, amb bata i barrant el pas a uns nens per pèrmetre fer bé la fotografia, a un dels seus socis històrics, d'abans i després de la guerra civil, en Rafel Ferrer, casat amb la també sòcia històrica i molt activa de l'entitat Pilar Cuyàs. Palestra fou una entitat catalanista fundada el 1930 per Josep Maria Batista i Roca amb el manifest: "Als joves de Catalunya". Tenia un tarannà educatiu i patriòtic i organitzàzava cursets d'història, literatura, art i llengua catalanes; excursions i acampades i competicions esportives, així com campanyes d'acció social i cultural, com aquesta la Diada de Sant Jordi. En foren nomenats president Pompeu Fabra i Poch, vicepresident Frederic Roda i Ventura i secretari Batista i Roca. Quan el 1931 es proclamà la República Catalana formà una mena de guàrdia cívica entorn de Francesc Macià, el retrat del qual s'observa enganxat al mig de la parada. Després, organitzà una gran campanya a favor de l'estatut. Va arribar a tenir més de 5.000 afiliats a Catalunya i a les ciutats de València i Palma. Molt vigilada i criticada pel seu nacionalisme militant, després del fets del sis d'octubre del 1934, Pompeu Fabra i Batista i Roca foren empresonats i molts locals de Palestra foren clausurats. Va perdre nombrosos efectius, que es passaren a altres organitzacions radicals catalanistes amb més experiència, com Estat Català, Nosaltres Sols! i les Joventuts d'ERC.

"Els primers deixebles amb sou mestre senyor Busquets i Punset de l'Escola catalana del "Foment Autonomista" d'Hospitalet"

Obertura d'escoles municipals de Sant Joan Despí

Família Isern

Família Isern