Visita a l'Hospitalet de S.M. la Reina Victoria Eugenia i les Infantes Beatriz i Maria Cristina.

Façana frontal de l'Ajuntament de l'Hospitalet engalanada i sortida de S.M. la Reina Victoria Eugenia i les Infantes Beatriz i Maria Cristina el dia 23d'octubre de 1927, per anar a inaugurar la nova seu de l'estafeta de correus de la Plaça del Repartidor. Van passar per un corredor fet per la guàrdia urbana, la guàrdia civil i els Exploradores de España, (una mena de Boy Scouts espanyols, amb barret tipus canadenc, agrupació juvenil paramilitar molt propera a la Unión Patriótica, el partit de Primo de Rivera. A l'esquerra de la porta principal de l'Ajuntament, s'observa la placa en homenatge al dictador Miguel Primo de Rivera col·locada el 1926 i retirada el 1930.

Correus i Telègrafs. S.M. la Reina Victoria i les Infantes en la inauguració de l'edifici

Inauguració, el 23d'octubre de 1927, de l'edifici de Correus i Telègrafs, projectat pel l'arquitecte municipal de l'Ajuntament de l'Hospitalet Ramon Puig i Gairalt. Està catalogat en el PEPPA amb la fitxa núm. 77. L'edifici va ser inaugurat per S.M. la Reina Victòria Eugenia, que va venir a l'Hospitalet acompanyada per les Infantes Beatriz i Cristina. Davant la tribuna, set dones amb mantellina. Les tres primeres, comptant des de l'esquerra, son les filles de l'alcalde Tomàs Giménez i la seva esposa, Gloria Guill, aquesta al centre de la fotografia, que té al seu costat el Capità General de Catalunya, Emilio Barrera. A la dreta de la fotografia hi ha les germanes Isern Rabascall, filles de Maria Rabascall i Aguiló i del Dr. Jaume Isern Hombravella, que era llavors, i des de 1899, metge titular, inspector de sanitat i degà del cos mèdic municipal de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat, que van viure en un xalet, on el Dr. Isern tenia també la seva consulta privada, situat a la mateixa Plaça del Repartidor, davant de l'edifici de Correus, projectat també, el 1930, pel l'arquitecte municipal de l'Ajuntament de l'Hospitalet Ramon Puig i Gairalt. Està catalogat en el PEPPA amb el núm. 78. Actualment aquest xalet és, des de després de la guerra civil, la comissaria de la Policia Nacional a l'Hospitalet. Montserrat Isern, la tercera comptant des de la dreta de la fotografia, va ser la primera dona que va obrir a Barcelona una galeria d'Art, la famosa galeria Skyra, inaugurada el 1931 al carrer Diputació i traslladada després de la guerra civil als baixos de la Casa Batlló del Passeig de Gràcia, que de seguida va destacar en la difusió de l'art d'avantguarda, i va acollir artistes com Pablo Picasso, Josep Llorens i Artigas o Manolo Hugué, entre molts d'altres. Josep Guinovart va fer en aquesta galeria la seva primera exposició de pintura el 1952. La galeria Skyra es va convertir en un punt de referència obligat per entendre una gran part de l'art català del segle XX. Va tancar el 1986, any de la mort de Montserrat Isern, que va néixer el 1900 a l'Hospitalet.

Acte de la Unión Patriótica de l'Hospitalet durant el període de l'alcaldia de Tomás Giménez

L'alcalde Tomàs Giménez i altres autoritats de l'època del Directori Militar de Primo de Rivera en un banquet organitzat per la Unión Patriótica de l'Hospitalet a la Caserna de la Remunta el 26 de gener de 1927. A l'acte van assistir cent vint-i-cinc comensals. La presidència del banquet va ser ocupada per Fernando Martí, darrera el ram de flors, amb mocador sobresortint de la butxaca, delegat governatiu del districte, asseient-se a la seva dreta l'alcalde Tomás Jiménez Bernabé i, a la dreta d'aquest Antonio Cuyas y Lagrifa-Savalls, membre del Consell Assessor del Cap Provincial de la Unión Patriótica de Barcelona i els tinents d'alcalde Leopoldo Lomba i Esteve Carbó, asseguts els dos a banda i banda del rector de la parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida, mossèn Gironès. A l'esquerra de la taula de presidència, la dreta de la fotografia, van prendre seient, al costat de Fernando Martí, el tinent d'alcalde Josep Sans, al seu costat, amb bigoti, Josep Parera Gelabert, cap del sometent local i president del Comitè d'Unió Patriòtica i el tinent coronel, cap del dipòsit de sementals de la remunta, senyor Morillas. En finalitzar l'acte, després dels parlaments, el Secretari de la Corporació Municipal, Juan Coca Alujas, va llegir dos telegrames que serien enviats al Majordom Principal del Palau d'Orient i al Cap del Consell de Ministres com a adhesió a la Monarquia.

L'alcalde Tomàs Giménez amb polítics i funcionaris de l'Ajuntament.

El 21 de desembre de 1925, dia del seu sant, pocs dies després del Reial Decret mitjançant el qual el rei Alfons XIII atorgava a l'Hospitalet el títol de Ciutat pel seu creixent desenvolupament agrari, comercial i industrial i per la seva adhesió a la monarquia, va tenir lloc, organitzat pels seus correligionaris, un homenatge a l'alcalde Tomàs Giménez Bernabé per la seva tasca al front de la corporació municipal. Li va ser entregada una magnífica vara d'alcalde comprada per subscripció popular, una placa de plata, amb la seva capsa oberta a la taula, i un gran pergamí emmarcat d'agraïment signat pels membres de la corporació municipal del seu partit, la Unión Patriótica. La Unión Patriótica va ser un partit polític de caràcter institucional fundat l'11 d'abril 1924 a instància del dictador Miguel Primo de Rivera, que va arribar al poder mitjançant un cop d’Estat el 1923, amb la intenció de constituir un gran partit catòlic que donés suport al seu règim dictatorial. Els seus seguidors s'anomenaven upetistes. Convertit en realitat en Partit únic, estava integrat per tots aquells que pretenien una fidel adhesió a la dictadura: oligarques, membres destacats de l'Església catòlica, gent de dretes i empresaris. Sota la divisa "Pàtria, religió, monarquia", la Unión Patriótica va pretendre atreure's als espanyols, allunyant-los dels antics partits polítics, que considerava corruptes, per a afirmar així la continuïtat de la Dictadura, proporcionant a aquesta suport popular en manifestacions i actes d'adhesió. El 28 de gener de 1930 cau la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, que marxa a Paris. El fi de la dictadura comportarà també la fi de la Unión Patriótica i la caiguda de alcalde nomenat a dit pel dictador, en Tomàs Giménez Bernabé, que serà substituït, després d'un efímer nomenament, el 26 de febrer, del republicà Josep Jordà i Polls com a alcalde, que no va ser acceptat pel Govern Civil, per Just Oliveras i Prats, cap de la secció local de la Lliga, que ja havia estat alcalde el 1916 i el 1918, que va ser nomenat novament alcalde el 5 març. Amb posterioritat a l'àpat d'homenatge, va tenir lloc aquest retrat de funcionaris i polítics de l'Ajuntament durant el període del seu mandat prenent cafè relaxadament a la terrassa d'un bar, probablement al bar de l'espigó del port , anomenat popularment "El rompeolas". Al mig, sense corbata amb les cames creuades l'alcalde Tomàs Giménez. A la fila de drets de dalt, el tercer començant a comptar per la dreta, amb ulleres de nas i bigotet, el Secretari de l'Ajuntament de l'Hospitalet, Jan Coca Alujas. Juan Coca Alujas, Llicenciat en dret, va ser Secretari de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat des del 1926. Va romandre com a tal durant tota la Guerra Civil. Després de la guerra va ser detingut i va ser sotmès a consell de guerra el 1941. Condemnat a 15 anys de reclusió, va se empresonat fins el 1942, quan li va ser concedida la llibertat condicional. Va exercir com a procurador a la ciutat fins a la seva mort, el 1968.

Acte de la corporació municipal durant el període de l'alcaldia de Tomás Giménez

Possiblement dinar de festa major, presidit per les autoritats locals. La imatge mostra sota un entoldat taules allargades amb les tovalles blanques i persones dinant. Al costat esquerra, perpendicular a la resta, la taula presidencial, on hi ha assegudes diferents personalitats

Correus i Telègrafs. S.M. la Reina Victoria i les Infantes en la inauguració de l'edifici

Inauguració de l'edifici de Correus i Telègrafs amb l'assistència de S.M. la Reina i les Infantes. En la imatge se les veu sortint de l'edifici de Correus on les espera un cotxe descapotable i diverses autoritats.Edifici dissenyat per l'arquitecte de l'ajuntament de l'Hospitalet, Ramon Puig Gairalt. Està catalogat en el PEPPA amb el núm. 77

Correus i Telègrafs. S.M. la Reina Victoria i les Infantes en la inauguració de l'edifici

Inauguració de l'edifici de Correus i Telègrafs amb l'assistència de S.M. la Reina i les Infantes. En la imatge se les veu sortint de l'edifici de Correus on les espera un cotxe descapotable i diverses autoritats. Edifici dissenyat per l'arquitecte de l'ajuntament de l'Hospitalet, Ramon Puig Gairalt. Està catalogat en el PEPPA amb el núm. 77.

Correus i Telègrafs. S.M. la Reina Victoria i les Infantes en la inauguració de l'edifici

Inauguració de l'edifici de Correus i Telègrafs. Actes de regalar i madrinar la bandera dels Boy-Scouts per la senyora Glòria Guill (esposa de l'alcalde Tomás Giménez), fets amb motiu de la presència de S.M. la Reina Victòria i les Infantes Beatriz i Cristina en la inauguració de l'edifici.Tribuna presidida per S.M. la reina i les Infantes. Edifici dissenyat per l'arquitecte de l'ajuntament de l'Hospitalet, Ramon Puig Gairalt. Està catalogat en el PEPPA amb el núm. 77.

L'alcalde Tomàs Giménez amb polítics i funcionaris

L'alcalde, Tomás Giménez i altres polítics i funcionaris en una terrassa de bar (possiblement l'espigó del port de Barcelona).

Benedicció dels gegants romans de l'Hospitalet

La imatge mostra les autoritats i personalitats davant els gegants romans a l'església Santa Eulàlia de Mèrida. Aquests gegants foren construïts a Olot l'any 1928 i se'ls va posar el nom de Jaume I i la seva esposa.

Acte de la corporació municipal durant el període de l'alcaldia de Tomás Giménez

Autoritats, mossèn i altres a la sortida de l'ermita de Santa Eulàlia de Provençana. Està catalogada en el PEPPA amb el núm. 93. El primer home per l'esquerra és l'arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt.

Acte de la corporació municipal durant el període de l'alcaldia de Tomás Giménez

Es veu l'alcalde Tomàs Giménez i al seu costat una personalitat religiosa i altres autoritats en un acte a l'aire lliure. A mà esquerra, al fons, es veu l'esposa de Tomàs Giménez i altres dones i noies assegudes dalt d'un carro i d'altres enfilades per poder veure l'acte que s'estava produïnt. A mà dreta, al fons es veu un entoldat de ratlles a l'estil de festa major.

Acte de la corporació municipal durant el període de l'alcaldia de Tomás Giménez

Benedicció de la bandera de l'Obra Parroquial en l'inici de la processó de Corpus Christi. Es veu l'alcalde Tomàs Giménez, amb vistós uniforme diplomàtic, portant la bandera i obrint la comitiva de les d'autoritats en l'inici de la processó, davant de l'església romànica de Santa Eulàlia de Provençana

Acte de la corporació municipal durant el període de l'alcaldia de Tomás Giménez

Autoritats, mossèn i altres a la sortida de l'ermita de Santa Eulàlia de Provençana. Al mig, Tomàs Giménez i la seva esposa Glòria Guill, amb el ram de flors. S'aprecien membres dels Exploradores de España, organitxzació juvenil de la Unión Patriótica, amb barret canadenc, i el cap del Somatén de l'Hospitalet, Josep parera, calb i amb bigoti, a la dreta. L'ermita està catalogada en el PEPPA amb el núm. 93

Homenatge a l'alcalde Tomás Giménez el 1925.

L'alcalde Tomàs Giménez, la seva esposa Glòria Guill, asseguda al seu costat i altres autoritats en un dinar dins d'un entoldat. El 21 de desembre de 1925, dia del seu sant, pocs dies després del Reial Decret mitjançant el qual el rei Alfons XIII atorgava a l'Hospitalet el títol de Ciutat pel seu creixent desenvolupament agrari, comercial i industrial i per la seva adhesió a la monarquia, va tenir lloc, organitzat pels seus correligionaris, un homenatge a l'alcalde Tomàs Giménez Bernabé per la seva tasca al front de la corporació municipal. Li va ser entregada pel Capità General de Catalunya, Emilio Barrera, una vara d'alcalde comprada per subscripció popular, una placa de plata i un gran pergamí emmarcat d'agraïment signat pels membres de la corporació municipal del seu partit, la Unión Patriótica, acte que recull aquesta fotografia del fotògraf Merletti on es pot apreciar, assegut al costat de Giménez, Mariano Marín, alcalde de Sant Feliu de Llobregat i cap de la Unión Patriótica del partit judicial de sant Feliu de Llobregat. Al costat d'aquet, amb bigiti, Josep Parera, cap del Somatén de l'Hospitalet, mossèn Vilaseca i diversos Tinents d'alcalde i regidors de l'Ajuntament de l'Hospitalet. La Unión Patriótica va ser un partit polític de caràcter institucional fundat l'11 d'abril 1924 a instància del dictador Miguel Primo de Rivera, que va arribar al poder mitjançant un cop d’Estat el 1923, amb la intenció de constituir un gran partit catòlic que donés suport al seu règim dictatorial. Els seus seguidors s'anomenaven upetistes. Convertit en realitat en Partit únic, estava integrat per tots aquells que pretenien una fidel adhesió a la dictadura: oligarques, membres destacats de l'Església catòlica, gent de dretes i empresaris. Sota la divisa "Pàtria, religió, monarquia", la Unió Patriótica va pretendre atreure's als espanyols, allunyant-los dels antics partits polítics, que considerava corruptes, per a afirmar així la continuïtat de la Dictadura, proporcionant a aquesta suport popular en manifestacions i actes d'adhesió. El 28 de gener de 1930 cau la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, que marxa a Paris. El fi de la dictadura comportarà també la fi de la Unión Patriótica i la caiguda de alcalde nomenat a dit pel dictador, en Tomàs Giménez Bernabé, que serà substituït, el 26 de febrer, pel republicà Josep Jordà i Polls. El Govern Civil, però, no va acceptar a Jordà com a alcalde i va manar canviar-lo. El 5 de març de 1930 el substituiria Just Oliveras i Prats, home de la Lliga Regionalista (conservadors catalanistes) que ja havia estat a l’alcaldia en dues ocasions, uns mesos al 1916 i entre els anys 1918 i 1923.

Homenatge a l'alcalde Tomás Giménez el 1925.

El 21 de desembre de 1925, dia del seu sant, pocs dies després del Reial Decret mitjançant el qual el rei Alfons XIII atorgava a l'Hospitalet el títol de Ciutat pel seu creixent desenvolupament agrari, comercial i industrial i per la seva adhesió a la monarquia, va tenir lloc, organitzat pels seus correligionaris, un acte d'homenatge a la Casa Consistorial a l'alcalde Tomàs Giménez Bernabé per la seva tasca al front de la corporació municipal. Li va ser entregada pel Capità General de Catalunya, Emilio Barrera, una vara d'alcalde comprada per subscripció popular. Posteriorment va tenir lloc un dinar, moment que recull aquesta fotografia del fotògraf Merletti on Giménez, al costat de la seva esposa Glòria Guill, ensenya la vara juntament amb l'alcalde de Sant Feliu de Llobregat, Mariano Marín, cap del comité provincial de la Unión Patriótica del partit judicial de Sant Feliu de Llobregat. S'observa a la taula la capsa oberta que contenia la placa de plata i, darrera, sostingut per un dels convidats, un gran pergamí emmarcat d'agraïment signat pels membres de la corporació municipal del seu partit, la Unión Patriótica La Unión Patriótica va ser un partit polític de caràcter institucional fundat l'11 d'abril 1924 a instància del dictador Miguel Primo de Rivera, que va arribar al poder mitjançant un cop d’Estat el 1923, amb la intenció de constituir un gran partit catòlic que donés suport al seu règim dictatorial. Els seus seguidors s'anomenaven upetistes. Convertit en realitat en Partit únic, estava integrat per tots aquells que pretenien una fidel adhesió a la dictadura: oligarques, membres destacats de l'Església catòlica, gent de dretes i empresaris. Sota la divisa "Pàtria, religió, monarquia", la Unió Patriótica va pretendre atreure's als espanyols, allunyant-los dels antics partits polítics, que considerava corruptes, per a afirmar així la continuïtat de la Dictadura, proporcionant a aquesta suport popular en manifestacions i actes d'adhesió. El 28 de gener de 1930 cau la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, que marxa a Paris. El fi de la dictadura comportarà també la fi de la Unión Patriótica i la caiguda de alcalde nomenat a dit pel dictador, en Tomàs Giménez Bernabé, que serà substituït, el 26 de febrer, pel republicà Josep Jordà i Polls. El Govern Civil, però, no va acceptar a Jordà com a alcalde i va manar canviar-lo. El 5 de març de 1930 el substituiria Just Oliveras i Prats, home de la Lliga Regionalista (conservadors catalanistes) que ja havia estat a l’alcaldia en dues ocasions, uns mesos al 1916 i entre els anys 1918 i 1923.

Correus i Telègrafs. S.M. la Reina Victoria i les Infantes en la inauguració de l'edifici

Inauguració de l'edifici de Correus i Telègrafs. A mà dreta, entarimat amb entoldat per a les autoritats. A primera línia es veu l'alcalde de l'Hospitalet, Tomás Giménez i un acompanyant. Edifici dissenyat per l'arquitecte de l'ajuntament de l'Hospitalet, Ramon Puig Gairalt. Està catalogat en el PEPPA amb el núm. 77.

Visita de S.M. la Reina Victòria Eugènia i les Infantes Beatriu i Ma. Cristina el 30 d'octubre de 1927

S.M. la Reina amb les Infantes, el sots-president del Govern i l'alcalde de l'Hospitalet, D. Tomás Giménez Bernabé, de la Unión Patriótica, visitant la població i caminant per la plaça del Repartidor. Al fons, darrera del fanal, sobresurt el teulat en forma triangular de l'edifici del Centre Catòlic. A l'esquerra del fanal, el darrera de la casa de la família Oliveras Bo i la Torre Alverico de La Rambla Just Oliveras. A la dreta del fanal, les cases i les quadres de la família Layola Rovira

Correus i Telègrafs. S.M. la Reina Victoria i les Infantes en la inauguració de l'edifici

Inauguració de l'edifici de Correus i Telègrafs amb l'assistència de S.M. la Reina i les Infantes. En la imatge se les veu pujades dalt d'un cotxe descapotable parat davant l'edifici de Correus de la plaça del Repartidor, envoltat d'una multitud de ciutadans i ciutadanes. La Reina, dempeus, saluda. Edifici dissenyat per l'arquitecte de l'ajuntament de l'Hospitalet, Ramon Puig Gairalt)

Acte de la Unión Patriótica durant el període de l'alcaldia de Tomás Giménez

Benedicció de la bandera de l'Obra Parroquial en l'inici de la processó de Corpus Christi. Es veu l'alcalde Tomàs Giménez, amb vistós uniforme diplomàtic, envoltat d'altres autoritats i alcaldes de la Unión Patriótica de la demarcació judicial de Sant Feliu de Llobregat, davant de l'església romànica de Santa Eulàlia de Provençana. Darrera s'observen memebres dels Exploradores de España, organització juvenil de la Unión Patriótica.

Correus i Telègrafs. S.M. la Reina Victoria i les Infantes en la inauguració de l'edifici

Inauguració de l'edifici de Correus i Telègrafs. Actes de regalar i madrinar la bandera dels Boy-Scouts per la senyora Glòria Guill de Giménez, fets amb motiu de la presència de S.M. la Reina Victòria i les Infantes Beatriz i Cristina en la inauguració de l'edifici. Boy-Scouts desfilant davant la tribuna de S.M. la Reina i les Infantes i besant la bandera espanyola. Edifici dissenyat per l'arquitecte de l'ajuntament de l'Hospitalet, Ramon Puig Gairalt. Està catalolat en el PEPPA amb el núm. 77.

Correus i Telègrafs. S.M. la Reina Victoria i les Infantes en la inauguració de l'edifici

Inauguració de l'edifici de Correus i Telègrafs. Actes de regalar i madrinar la bandera dels Boy-Scouts per la senyora Glòria Guill de Giménez, fets amb motiu de la presència de S.M. la Reina Victòria i les Infantes Beatriz i Cristina en la inauguració de l'edifici. Boy-Scouts desfilant davant la tribuna de S.M. la Reina i les Infantes. Edifici dissenyat per l'arquitecte de l'ajuntament de l'Hospitalet, Ramon Puig Gairalt. Està catalogat en el PEPPA amb el ním. 77.

Correus i Telègrafs. S.M. la Reina Victoria i les Infantes en la inauguració de l'edifici

Inauguració de l'edifici de Correus i Telègrafs. Actes de regalar i madrinar la bandera dels Boy-Scouts per la senyora Glòria Guill de Giménez, fets amb motiu de la presència de S.M. la Reina Victòria i les Infantes Beatriz i Cristina en la inauguració de l'edifici. Lectura del capellà rodejat d'altres capellans en l'acte de benedicció de l'edifici. Edifici dissenyat per l'arquitecte de l'ajuntament de l'Hospitalet, Ramon Puig Gairalt. Està catalogat en el PEPPA amb el núm. 77.

Correus i Telègrafs. S.M. la Reina Victoria i les Infantes en la inauguració de l'edifici

Inauguració de l'edifici de Correus i Telègrafs. Actes de regalar i madrinar la bandera dels Boy-Scouts per la senyora Glòria Guill de Giménez, fets amb motiu de la presència de S.M. la Reina Victòria i les Infantes Beatriz i Cristina en la inauguració de l'edifici. Lectura del capellà en l'acte de benedicció de l'edifici. Edifici dissenyat per l'arquitecte de l'ajuntament de l'Hospitalet, Ramon Puig Gairalt. Està catalogat en el PEPPA amb el núm. 77.

Correus i Telègrafs. S.M. la Reina Victoria i les Infantes en la inauguració de l'edifici

Inauguració de l'edifici de Correus i Telègrafs. Actes de regalar i madrinar la bandera dels Boy-Scouts per la senyora Glòria Guill de Giménez, fets amb motiu de la presència de S.M. la Reina Victòria i les Infantes Beatriz i Cristina en la inauguració de l'edifici. Tribuna al fons i la sra. Glòria Guill lleixint. Edifici dissenyat per l'arquitecte de l'ajuntament de l'Hospitalet, Ramon Puig Gairalt. Està catalogat en el PEPPA amb el núm. 77.