Coberta del Garatge Oliveras, obra de Ramon Puig i Gairalt

Fotografies d'elements ornamentals d'edificis i monuments del barri del Centre.

Carrer Major. Antic Cafè de Cal Carreter i Cinematògraf Robert

Fotografies d'elements ornamentals d'edificis i monuments del barri del Centre. En aquest antic cafè van tenir lloc les primeres projeccions cinematogràfiques de cinema mut a l'Hospitalet fins el 1911, quan va ser inaugurat el Cinema Imperial a la Rambla Just Oliveras.

L'Hospitalet Centre

Fotografies d'elements ornamentals d'edificis i monuments del barri del Centre. Font de la Plaça Constitució, una de les primeres que van ser instal·lades a l'Hospitalet. Va estar ubicada inicialment al centre del pati descobert de l'interior del Mercat Municipal des de 1898, quan aquest encara no estava cobert. Quan aquest es va cobrir, el 1925, la font va ser traslladada a la seva actual ubicació.

L'Hospitalet Centre

Fotografies d'elements ornamentals d'edificis i monuments del barri del Centre. Casa del carrer Major datada el 1737 a la llinda

L'Hospitalet Centre

Fotografies d'elements ornamentals d'edificis i monuments del barri del Centre. Drogueria Gairalt, situada al carrer Major.

L'Hospitalet Centre

Fotografies d'elements ornamentals d'edificis i monuments del barri del Centre. Casa de Pere Norta Campanyà, que va ser alcalde de l'Hospitalet. (Mandats 1874 i 1881-1887)

Carrer Centre. Bústia de l'antiga estafeta de Correus de la Plaça del Repartidor.

Fotografies d'elements ornamentals d'edificis i monuments del barri del Centre. Aquesta espectacular bústia de bronze, idèntica a les de l'edifici central de Correus de la Via Laietana, i a molts altres edificis de correus d'Espanya, estava col·locada a l'antic edifici de l'estafeta de correus de la Plaça del Repartidor - obra de 1926 de l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt- des de la seva inauguració, que va tenir lloc el 23d'octubre de 1927 en un acte de gran solemnitat presidit per la Reina Victòria Eugenia, les Infantes, el Ministre de Governació i les autoritats locals. L’edifici està catalogat al Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic de L’Hospitalet PEPPA fitxa núm. 77 Aquestes bústies de cap de lleó, molt freqüents a tot el país, van deixar d'estar operatives per motius de seguretat, ja que el que entrava per la boca del lleó anava directament dins l'edifici, i, a més, per evitar que s'hi tiressin deixalles que danyessin la correspondència, cosa que passava amb freqüència. L'elecció en el seu moment per part de correus d'aquesta forma zoomorfa, el cap d'un lleó amb la boca oberta i cara de pomes agres, tenia com a finalitat simbolitzar el valor i la inviolabilitat de la correspondència custodiada pel servei de correus. Van començar a ser instal·lats a partir de 1877 tot i que es van anar generalitzant per tota la geografia espanyola a partir de la segona meitat dels ans vint del s. XX. Si observem alguna de les fotografies antigues amb les que compta aquest Arxiu Municipal, s'observa que al 1927, quan l'edifici va ser inaugurat, encara no estava instal·lada aquesta bústia, motiu pel qual, quan es va posar, va ser necessari realitzar una petita mossegada a la lleixa de la finestra de l'exterior, com s'observa a la fotografia, per permetre la seva correcta ubicació de la part interior de la bústia, que consistia en un tobogan metàl·lic al final del qual es lligava un sac de tela que estava dins una caixa tancada d'obra amb una porta de ferro tancada amb clau. El 2011, quan l'Ajuntament va recuperar l'edifici, de propietat municipal, pel trasllat del servei de correus a un altre edifici de la ciutat, degut al mal estat de conservació d'aquest, Correus, propietari de la peça, la va retirar per portar-la a un despatx de l'edifici central de Correus de Barcelona. El Museu de l'Hospitalet i diverses entitats ciutadanes van demanar que fos instal·lada novament quan l'edifici va ser totalment restaurat el 2017 i reconvertit per L'Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, la Diputació de Barcelona i la Fundació Bancària La Caixa, en una escola-taller d'hostaleria i restauració. Correus va enviar llavors un motlle per tal que el Museu de l'Hospitalet pogués treure una còpia en fibra de vidre, que és la que hi ha instal·lada, gairebé al mateix lloc on era, des de 2019. Després de restaurar l’interior per tal d'adequar l'edifici als nous usos, les obres de restauració es van centrar en els diferents elements exteriors que s’havien de reparar, com per exemple l’estructura de la cúpula o la coberta. També es van restaurar els estucs i esgrafiats de les façanes d’estil noucentista que hi havia entre les finestres de la segona planta o l’acabat exterior de la mateixa cúpula. També es va recuperar s’ha recuperat el sòcol de pedra que cobreix part de les dues façanes de l’edifici i els elements decoratius que cobreixen les finestres, acabades en arc de mig punt, de la planta baixa. Les obres també van permetre així recuperar dos elements originals de la façana de l’edifici. Un és la reproducció del rellotge instal·lat sobre la porta d’entrada de l’edifici i l’altra és la icònica bústia amb el cap de lleó d'aquesta fotografia, que va fascinar, i fascina encara avui, tots els nens del barri del Centre. El Centre d’Alternança entre Formació i Treball. Escola de Segona Oportunitat, gestionat per la Fundació El Llindar, que té com a missió facilitar la integració laboral als joves de 14 a 21 anys, que han abandonat el sistema educatiu, va ser el primer equipament d’aquestes característiques que es va obrir a Catalunya. L’equipament, que va ser batejat com El Repartidor, ofereix cursos d’especialització en cuina, sala i barman per a 64 joves, que atenen també un servei d’atenció al públic de restaurant i bar.

L'Hospitalet Centre

Fotografies d'elements ornamentals d'edificis i monuments del barri del Centre.

L'Hospitalet Centre

Fotografies d'elements ornamentals d'edificis i monuments del barri del Centre.

Carrer Enric Prat de la Riba

Fotografies d'elements ornamentals d'edificis i monuments del barri del Centre.

Carrer Enric Prat de la Riba

Fotografies d'elements ornamentals d'edificis i monuments del barri del Centre.

Rambla Just Oliveras, carrers Tarragona i Lleida

Fotografies d'elements ornamentals d'edificis i monuments del barri del Centre. Casa de Just Oliveras i Prats

Plaça del Repartidor

Fotografies d'elements ornamentals d'edificis i monuments del barri del Centre. Antiga torre repartidora d'aigua, convertida en font entre 1927 i 1928, dates de la urbanització de la plaça. La seva estructura és sencilla, de planta rectangular amb una pica i una aixeta a cada costat. La teulada és a quatre vessants feta amb rajoleta de colors.Està catalogada en el PEPPA amb el número 76

Cine Rambla

Fotografies d'elements ornamentals d'edificis i monuments del barri del Centre. El Cinema Rambla, propietat de l'empresari Jaume Campreciós i Pujol va ser construït el 1954 i modificat en quatre sales el 1990, en una de les quals, la sala 4 van tenir lloc, des de l'enderroc del Cine Oliveras el 1989 i fins poc abans del seu enderroc, que va tenir lloc el 2010, les sessions del Cine Club l'Hospitalet, entitat nascuda el 1981 i desapareguda el 2002

C/ Tarragona, 2

Fotografies d'elements ornamentals d'edificis i monuments del barri del Centre. Casa situada del c/ Tarragona núm. 2, cantonada amb la Riera de la Creu propietat del pagès Lluís Layola, descendent de la masia de Cal Gabatxo, situada a la Marina, núm. 40. Jaume i Lluís Layola i Rovira van ser uns dels darrers pagesos en actiu de l'Hospitalet Centre, dedicats, fonamentalment, al cultiu de l'alfals, com ho havia estat el pare, Joan Layola Bassas, que va ser regidor de l'ajuntament de 1944 al 1952, amb l'alcalde Enric Jonama. El seu fill Lluís Layola va ser també regidor i tinent d'alcalde de l'Ajuntament de l'Hospitalet de 1952 al 1958, en l'època de l'alcalde Ramon Solanich i Riera. La fotografia correspon a l'entrada de casa seva, a l'esquerra, i a la dreta la de la gran quadra on tenia els carros i els cavalls de tir. Eren descendents de Raimon Layola, que va arribar a l'Hospitalet des d'Occitània, raó pel qual la casa de la seva família a la Marina, l'hereu de la qual va ser el germà gran, Jaume, era coneguda amb el motiu de Cal Gavatx. Estava situada poc després de travessar el Camí del Mig, a tocar del camí que portava a l'ermita de Bellvitge, al mig del que avui és el barri de Bellvitge. La família es va traslladar a viure a l'Hospitalet Centre, com van fer també altres pagesos de la Marina, esperonada per l'eixample que va suposar l'obertura i urbanització de la Rambla Just Oliveras. Jaume Layola a un pis situats als baixos amb jardí de la finca modernista de la Rambla Just Oliveras núm. 29, la Casa Joan Batlle Solanes, situada al davant el Centre Catòlic, construïda el 1910 per Mariano Tomàs i Barba, propietat després de Jaume Layola, i Lluís al carrer Tarragona núm.2, a tocar del jardí d'aquesta finca i de la Riera de la Creu, on vivia, en el primer pis, amb la seva dona Victòria Cohí i les seves filles Teresa, casada després amb Gonzalo Oliveros Llopis, de Ceràmiques Llopis, i Victòria, casada després amb Antoni Mestres Canyameres, propietari de la Bodega Odon. En el segon pis, aixecat sobre aquesta finca el 1932 per l'arquitecte Antoni Puig i Gairalt, va viure, de 1958 a 1993, quan aquest immoble va ser enderrocat, la família nombrosa formada per Arturo Arranz Bravo, de la ferreteria ACAB industrial i Eugenia Galiano, formada per ells i els seus set fills: Angèlica, Carme, Miguel, Lola, Arturo, Lina i Jordi. En els baixos d'aquest immoble hi havia les quadres, de la que s'observa una de les portes a la fotografia, amb els sis cavalls i els carros de'n Lluís Layola, que va ser un dels darrers alfasaires de l'Hospitalet, propietari de moltes terres a la Marina i al Prat. Layola, destacat franquista local, tot i que sense afany de protagonisme ja que s'estimava més fer de pagès, va ser regidor de l'Ajuntament a l'època de l'alcalde Ramon Solanich i, durant molts anys, President de la Cambra de la Propietat Urbana de l'Hospitalet i va tenir una intervenció decisiva en diferents moments de la història de la ciutat com la salvació de l'enderroc de la Casa Espanya, actual seu del Museu de l'Hospitalet, la instal·lació de la residència de Bellvitge, llavors anomenada Príncipes de España, o la construcció de l'ambulatori de la Rambla Just Oliveras. Tota la vorera del carrer Tarragona, de la Plaça del Repartidor a la Rambla Just Oliveras, on estava situada casa seva era propietat de la família Layola i tota la vorera del davant del mateix tram era propietat de la família Oliveras Bo. Era un espectacle, durant els anys seixanta i setanta, veure arribar i entrar a les quadres els carros al vespre, carregats fins dalt d'alfals per vendre l'endemà al Born, tirats per fortíssims matxos, una de les darreres imatges de l'Hospitalet Centre pagès que ja estava a punt de desaparèixer. Aquesta casa va ser enderrocada el 1993. Al seu lloc va ser aixecat un bloc de pisos a l'àtic del qual hi viu el propietari de l'immoble, el conegut advocat Gonçal Oliveros Layola.

carrer Xipreret

Fotografies d'elements ornamentals d'edificis i monuments del barri del Centre.

Rambla Just Oliveras, 31. Casa Oliveras.

Fotografies d'elements ornamentals d'edificis i monuments del barri del Centre. Aquest edifici va ser aixecat el 1908 pel mestre d'obres Marià Tomàs i Barba, arquitecte municipal llavors, per encàrrec de'n Josep Oliveras i Norta, (s'observen les seves inicials a l'arc d'entrada a la finca) fill de'n Just Oliveras Arús, empresari agrícola propietari dels terrenys on havia estat situada la masia Cal Tres, part dels quals van ser cedits al Consistori poc abans per tal que aquest pogués urbanitzar la Rambla i els carrers adjacents, que ocuparen també propietats de la família Oliveras. Va ser un dels primers que es van construir a La Rambla per tal d'animar la construcció de nous edificis senyorials de famílies benestants allà, el segon eixample de l'Hospitalet. Els baixos i jardí d'aquest edifici van ser ocupats durant molts anys per la família formada per Francesc Oliveras i Maria Bo, pares de l'advocat que va ser primer Síndic del Soci del Fútbol Club Barcelona de 1989 al 2000 Francesc Oliveras Bo, pare del també advocat hospitalenc Francesc Oliveras Riera.

Carrer Enric Prat de la Riba 243. Ferreteria Industrial ACAB

Fotografies d'elements ornamentals d'edificis i monuments del barri del Centre. Antolín Arranz de Blas, nascut a Sestao, antic treballdor d'Altos Hornos de Vizcaya, que va ser nomenat pel govern de la Generalitat republicana director de la fàbrica Cucurny de Montmeló durant la guerra civil, fàbrica de gres refractari que havia estat situada des dels seus orígens al s. XIX fins el 1915 precisament a l'Hospitalet, pare del pintor Eduard Arranz-Bravo, va fundar el 1941 a Barcelona una ferreteria de suministres industrials que va obrir molt aviat delegació a l'Hospitalet, per raó de la intensa relació establerta durant el conflicte entre la fàbrica Cucurny i Altos Hornos de Cataluña, (La Farga), a la que va suministrar maons refractaris pels seus potents forns asiduament. La Ferreteria Industrial ACAB, (sigles inicials de dos dels seus fills, Arturo i Carlos Arranz Bravo) va estar situada al barri Centre, primer al carrer Enric Prat de la Riba, núm. 243, llavors Avenida de Generalísimo Franco, en un immoble propietat de la família Bo i després adquirit pel propi negoci, el que surt a la fotografia, la fondària del qual arribava al carrer Josep Pla, per on es feia la càrrega i descàrrega. Molts anys després, a finals dels anys 90 del s. XX, quan aquest immoble va ser enderrocat, es va traslladar a uns espaiosos baixos de propietat situats al carrer Santa Anna, on va estar activa fins el 2012. Dels dos germans que van portar aquest negoci, Arturo i Carlos, el germà gran, Arturo, nascut el 1921, es va establir a viure, el 1958, amb la seva dona, Eugenia Galiano i els seus primers tres fills, a l'Hospitalet, al segon pis de l'edifici del carrer Tarragona núm. 2, on vivia també el propietari de l'immoble, Lluís Layola i Rovira, un dels darrers pagesos de l'Hospitalet, i on tenia també als baixos d'aquest immoble, les quadres amb els seus carros i cavalls de tir. A la clínica del doctor Gajo de la Rambla Just Oliveras van néixer els quatre darrers fills del matrimoni Arranz Galiano, tres dels quals es van significar posteriorment com a destacats activistes culturals a la ciutat: Angèlica, Carme i Artur. La vinculació amb l'Hospitalet del pintor i escultor Eduard Arranz Bravo, ve, doncs, de lluny. Premiat el 1968 amb el premi de pintura "Ciutat de l'Hospitalet", quan tot just començava la seva carrera artística, va rebre l'encàrrec per part de l'Ajuntament de l'Hospitalet de realitzar una escultura que es convertís en el símbol de la ciutat, "L'Acollidora", inaugurada el 1985 a la Rambla de Just Oliveras i posteriorment també de l'escultura "El Pont de la Llibertat", símbol de la lluita antifranquista a la ciutat, inaugurada el 2007 en la confluència entre la Rambla de la Marina i l'Avinguda del Carrilet. El 2009 va promoure, juntament amb l'Ajuntament de l'Hospitalet, la creació de la Fundació Arranz-Bravo, amb l'objectiu de preservar el seu llegat i l'ajut i promoció a joves artistes plàstics. Va fer donació a aquesta institució d'una gran quantitat d'obra seva: una col·lecció de tres-centes quaranta obres d’art d’Arranz-Bravo –entre pintures, obra sobre paper, gravats i escultures- que expliquen els seus diferents períodes creatius, obres que la fundació s’encarrega de conservar i també de promoure, mitjançant exposicions a la seva seu o en altres museus catalans, espanyols i de l’estranger. Nascut a Barcelona el 1941, va morir poc després d'haver dirigit la restauració del gran mural pop de la fàbrica Tipel de Parets del Vallès, pintat el 1971 en col·laboració amb el pintor Rafael Lozano Bartolozzi, amb qui va formar tàndem artístic durant uns anys, al seu estudi de Vallvidrera el 20 d'octubre de 2023.

Casa Josep Oliveras

Fotografies d'elements ornamentals d'edificis i monuments del barri del Centre. Aquest edifici va ser aixecat el 1908 pel mestre d'obres Marià Tomàs i Barba, arquitecte municipal llavors, per encàrrec de'n Josep Oliveras i Norta, (s'observen les seves inicials a l'arc d'entrada a la finca) fill de'n Just Oliveras Arús, empresari agrícola propietari dels terrenys on havia estat situada la masia Cal Tres, part dels quals van ser cedits al Consistori poc abans per tal que aquest pogués urbanitzar la Rambla i els carrers adjacents, que ocuparen també propietats de la família Oliveras. Va ser un dels primers que es van construir a La Rambla per tal d'animar la construcció de nous edificis senyorials de famílies benestants allà, el segon eixample de l'Hospitalet. Els baixos i jardí d'aquest edifici van ser ocupats durant molts anys per la família formada per Francesc Oliveras i Maria Bo, pares de l'advocat que va ser Síndic del Soci del Fútbol Club Barcelona de 1989 al 2000 Francesc Oliveras Bo, pare del també advocat hospitalenc Francesc Oliveras Riera.

Torre Solanas

Fotografies d'elements ornamentals d'edificis i monuments del barri del Centre. Torre a la Rambla de Just Oliveras núm. 17-19. Va ser encarregada el 1927 a l'arquitecte Luis G. Colomer i Ballot per l'empresari alfasaire i promotor urbanístic Pere Solanas Borjas, conegut, com el seu germà Roc, amb el sobrenom de Manets, que era propietari dels molts terrenys a diferents llocs de l'Hospitalet, entre ells els de conreu de Cal Manets, al barri de Sant Josep, i els terrenys compresos entre el núm. 17 fins el 27 de la Rambla Just Oliveras, on es va instal·lar a viure, al núm. 27, ja el 1910, molt poc temps després de l'obertura de la Rambla. Es tracta d'una casa aïllada d'estil noucentista, amb les façanes als quatre vents, d'una sola planta amb la coberta de teula plana a quatre vessants, que és molt gran en proporció a l'edifici. Una escalinata amb barana i balustres dóna accés al cos que fa de rebedor, que sobresurt de l'alineament de la façana i on hi ha la porta d'entrada, de llinda recta. A banda i banda hi ha dues finestres que tenen la llinda decorada amb relleus. Per sobre hi ha un fris llis on es troben els respiradors decorats amb relleus calats. Sota el ràfec de la teulada hi ha un fris amb motius florals esgrafiats. La casa està envoltada per un jardí i la porta de la tanca que dóna a la rambla està flanquejada per dues pilastres coronades per fanals de forja. La tanca del pati és una reixa de forja col·locada damunt un sòcol de pedra. En part del jardí de la finca, amb façana també a la rambla Just Oliveras, la família Solanes va promoure la construcció de quatre edificis annexos a la Torre, construïts en diverses fases entre els anys 1915 i 1921.

Torre Solanas

Fotografies d'elements ornamentals d'edificis i monuments del barri del Centre. Torre a la Rambla de Just Oliveras núm. 17-19. Va ser encarregada el 1927 a l'arquitecte Luis G. Colomer i Ballot per l'empresari alfasaire i promotor urbanístic Pere Solanas Borjas, conegut, com el seu germà Roc, amb el sobrenom de Manets, que era propietari dels molts terrenys a diferents llocs de l'Hospitalet, entre ells els de conreu de Cal Manets, al barri de Sant Josep, i els terrenys compresos entre el núm. 17 fins el 27 de la Rambla Just Oliveras, on es va instal·lar a viure, al núm. 27, ja el 1910, molt poc temps després de l'obertura de la Rambla. Es tracta d'una casa aïllada d'estil noucentista, amb les façanes als quatre vents, d'una sola planta amb la coberta de teula plana a quatre vessants, que és molt gran en proporció a l'edifici. Una escalinata amb barana i balustres dóna accés al cos que fa de rebedor, que sobresurt de l'alineament de la façana i on hi ha la porta d'entrada, de llinda recta. A banda i banda hi ha dues finestres que tenen la llinda decorada amb relleus. Per sobre hi ha un fris llis on es troben els respiradors decorats amb relleus calats. Sota el ràfec de la teulada hi ha un fris amb motius florals esgrafiats. La casa està envoltada per un jardí i la porta de la tanca que dóna a la rambla està flanquejada per dues pilastres coronades per fanals de forja. La tanca del pati és una reixa de forja col·locada damunt un sòcol de pedra. En part del jardí de la finca, amb façana també a la rambla Just Oliveras, la família Solanes va promoure la construcció de quatre edificis annexos a la Torre, construïts en diverses fases entre els anys 1915 i 1921.

Ca n'Arús.

Fotografies d'elements ornamentals d'edificis i monuments del barri del Centre.

c/ Lleida, 32

Fotografies d'elements ornamentals d'edificis i monuments del barri del Centre. Casa de la família Torres, edificada per Joan Torres el 1934, del que s'observen les inicials a la façana, que el 1914 va crear una destacada empresa de bombes hidràuliques, en funcionament encara avui. El seu fill, en Joan Torres i Carol, enginyer industrial, va ser regidor de Via Pública de l'Ajuntament de Barcelona pel PSC en l'època de l'alcalde Pasqual Maragall.

Rambla Just Oliveras, 77

Fotografies d'elements ornamentals d'edificis i monuments del barri del Centre.

Rambla Just Oliveras, 73

Fotografies d'elements ornamentals d'edificis i monuments del barri del Centre.