Salvador Gratacós i Nadals (1928-2003) va ser fill del flautista Esteve Gratacós i Roca i va estudiar al Conservatori Superior de Música del Liceu amb el mestre Joan Carceller i al Conservatori Municipal de Música de Barcelona amb els mestres Joan Balcells i Rafael Gálvez. Entre 1959 i 1961 rebé diverses beques del govern francès i de la Fundació March per estudiar a París amb Jean-Pierre Rampal, artista amb qui posteriorment col·laborà en nombroses actuacions.
A partir de 1962 actuà en nombrosos països europeus (Espanya, França, Anglaterra, Alemanya, Suïssa...) com a solista amb conjunts com l'Orquestra Ciutat de Barcelona, Solistes de Barcelona, Orquestra de Cambra Catalana, Orquestra de la RTVE, Orquestra Nacional de España, I Solisti de Veneti, Orquestra de Cambra Franz Liszt de Budapest, Müncher Kammerorchester, Orchestre de Chambre d'Auvergne, Orquestra de Cambra d'Ekaterinburg, Orquestra de Lausana, Camerata de France, Ensemble Intercomtemporain,... amb directors com Antoni Ros Marbà, Enrique García Asensio, Xavier Güell, Klaus Bernbacher, Mario Rossi. Pierre Boulez i Sergiu Celibidache.
En els anys 60 i 70 participà en nombroses estrenes i primeres audicions de música contemporània dins del Festival Internacional de Música de Barcelona col·laborant amb músics com la cantant Anna Ricci, el pianista Carles Santos o el percussionista Siegfried Fink.
Entre 1969 i 1992 va ser catedràtic de flauta del Conservatori Superior de Música del Liceu.
