"Poster amb ""Auca de Bon Ciutadà"" amb motiu de la celebració de la II setmana de la Salud de l'Hospitalet de LLobregat, a l'octubre de 1986. Va ser realitzat per l'Ateneu de Cultura Popular amb rodolins de Josep Vilà i dibuixos de Valentí Julià i coordinat pel Patronat municipal de serveis comunitaris"
Acte d'entrega dels premis als guanyadors del concurs de Sardanes a l'Hospitalet Ciutat Pubilla de la Sardana.
Acte d'entrega dels premis dels guanyadors del concurs de Sardanes a l'Hospitalet Ciutat Pubilla de la Sardana. L'acte se celebrà al cinema Rambla (a Rambla Just Oliveras, avui desaparegut). Apareix Enric Piera (un dels mantenidors del certamen) i Antoni Albors, Figuerola i Jaume Ventura Tort (jurat del certamen). A la taula hi ha el clauer que guarda les claus de les ciutats pubilles
Casa pairal Casa España, al carrer Joan Pallarès cantonada carrer Xipreret. Es veu la façana prinicipal i l'edifici adossat a la dreta on vivien les 3 o 4 minyones de la família. A l'esquerra es pot veure el pou i al costat hi havia un petit estany. Segons fonts documentals es va construir l'any 1563, es va reconstruir l'any 1735.
A finals dels anys seixanta del s. XX l'alcalde de l'època José Matias de España Muntadas va vendre el magnífic i extens jardí del seu gran casal familiar, la Casa Espanya, coneguda també com a Can Molinés, on es va fer una gran promoció immobiliaria que amenaçava amb enderrocar l'edifici i que va arribar ben bé fins a tocar paret amb paret amb ell. La Casa Espanya, seu actual del Museu de l'Hospitalet, es va salvar de ser enderrocada perquè el 1969 la va comprar in extremis la Cambra de la Propietat de l'Hospitalet, fins llavors situada al c/ baró de Maldà núm 98 i presidida llavors per Lluís Layola Rovira. Poc després, el 1972, la va cedir a l'Ajuntament per poder instal·lar el Museu de la ciutat, iniciativa aquesta liderada pel que va ser el seu primer director, el funcionari municipal Francesc Marcé i Sanabra. A canvi la Cambra de la Propietat Urbana de l'Hospitalet va rebre un espaiós entresol situat a la rambla Just Oliveras núm. 62, de propietat municipal, on encara hi és avui dia la seva seu central.
Es van fer obres de condicionament per a instal·lar el Museu del 1969 al 1972. Poc després es van fer noves obres i va ser refeta tota la teulada. Està catalogada en el PEPPA amb el núm. 100-10.
Treballadors de l'escorxador municipal de la dècada de 1960. Secció del porc. Estava situat al carrer Frederic Prats (on actualment hi ha el Poliesportiu del Centre i abans la Sala d'Exposicions Alexandre Cirici i Pellicer).
Rebien porcs de particulars que es guardaven a Can Naré.
A les oficines treballava el compositor de sardanes Jaume Ventura Tort.
Treballadors de l'escorxador municipal de la dècada de 1960. Secció del porc. Estava situat al carrer Frederic Prats (on actualment hi ha el Poliesportiu del Centre i abans la Sala d'Exposicions Alexandre Cirici i Pellicer).
Darrera porcs penjats, a esquerre els mataven, darrera piscina on els netejaven. Rebien porcs de particulars que es guardaven a Can Naré.
A les oficines treballava el compositor de sardanes Jaume Ventura Tort.
Foto de classe de tercer de Batxillerat del Col·legi Tecla. Apareixen: Primera fila, 1 Jaume Piera, segona fila, 2 Estruch, 4 Aguilera, 6 Sanfeliu, tercera fila, 3 Prats, 5 Paco Luque Tenorio, 7 Balart, a baix esquerre capellà Padre Cao
Número del sorteig de nadal loteria nacional de 22 de desembre de 1976 entregat als empleats del mercat de Santa Eulàlia. Conté propaganda de Tel-Antena Rodriguez, botiga del mateix mercat
Aquesta escultura és símbol de la ciutat de l'Hospitalet i representa el tarannà integrador, acollidor, que caracteritza L'Hospitalet i la seva ciutadania. L'escultura de bronze de l'artista Eduard Arranz Bravo es va instal·lar a la rambla de Just Oliveras coincidint amb la diada de Sant Jordi de 1986. Inicialment es va instal·lar a l'alçada de l'ambulatori de la Rambla. Actualment està igualment ubicada a la Rambla Just Oliveras, entre el carrer Barcelona i el carrer Enric Prat de la Riba.
Durant un temps, i per tractar-se d'una obra d'art contemporani que inicialment va causar un cert desconcert entre els veïns, va ser popularment coneguda com "L'acollonidora", en una mostra d'enginy popular i sentit de l'humor.
Fotografia dels anys seixanta de la Plaça del Repartidor, en aquesta època encara anomenada Plaza del General Mola.
L'aigua corrent va arribar a l'Hospitalet a inicis de la S. XVIII, mitjançant una canonada que venia de la "font de Mas Cunill", que baixaven canalitzades des de la mina excavada a la zona de Finestrelles, a Esplugues, propietat de Rafael d'Amat, primer Baró de Maldà. Habitualment el Baró de Maldà, residia a Barcelona, tot i que una part de l'estiu ho gaudia a l'Hospitalet, durant la Festa Major que se celebrava a mitjans d'agost, commemorant el patró de la ciutat Sant Roc. Aquesta aigua arribava a la casa de l'Baró de Maldà (on ara es troba el carrer amb aquest mateix nom) i a la casa de rector. A la fi de la S. XVIII el Baró de Maldà va cedir a l'ajuntament una part dels seus drets sobre l'aigua i l'ajuntament va construír una font, construint una l'antiga torre del repartidor de les aigües d'ús públic amb quatre canonades. Aquesta plaça rebia el seu nom popular, avui oficial, per estar situada en ella la que va ser, doncs, una de les primeres font públiques de l'Hospitalet, que "repartia" aigua, construida en terrens que van ser, i que arribaven al Passatge de Xerricó, de Rafael d'Amat i de Cortada i de Senjust, primer Baró de Maldà, motiu que explica per què a l'Hospitalet hi ha el c/ Baró de Maldà que va del c/ Major a la Plaça del Repartidor, personatge singular, autor de la monumental crònica de costums divuitesques barcelonines i catalanes "Calaix de sastre" que, curiosament, no té cap carrer dedicat a la seva memòria a Barcelona.
El 1927 va ser inaugurat per la reina Victòria l'edifici d'inspiració encara noucentista de correus, i la renovada torre de la font, obra de l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt, també autor, uns anys més tard, el 1930, de la Torre d'estètica art déco-funcionalista del Dr. Ysern, Hombrabella on després de la guerra es va instal·lar la comissaria de la Policia Nacional.
Durant les obres de construcció de l'edifici que rendeix façana a aquesta plaça en el solar existent entre la Riera de la Creu i el c/ Baró de Maldà, on antigament s'instal·laven els firaires i els cavallets per la festa Major, va aparèixer un refugi de la Guerra Civil.
Aquesta plaça va ser reurbanitzada durant els anys setanta i va ser instal·lada la font-sortidor d'estètica pop idèntica a una altra instal·lada al barri de La Florida. Antigament la plaça era de sorra i hi havia hagut al seu centre un petit estany amb peixos i un sortidor. Els carrers eren de llambordes.
Darrera la Torre de la Font, hi ha l'edifici de la comissaria de la Policia Nacional, antiga Torre del Dr. Ysern Hombrabella, que s'observa a la fotografia.
Tríptic de propaganda turística de l'Hiospitalet. L'explicació es troba en català, castellà i francès. Apareixen imatges de la font de l'església de santa Eulàlia, una ballada de sardanes davant l'ermita de Bellvitge i la plaça de l'ajuntament amb l'església de Santa Eulàlia de Mèrida al fons i el monument a la sardana en primer terme
Vista des del terrat de casa a carrer Barcelona cap a l'església. Es veuen els arbres de la rambla i els darreres del centre catòlic (pista descoberta), les cases i gratacels i Can Serra al fons
Rambla Just Oliveras al l'encreuament amb el carrer Barcelona cap a muntanya. En aquell moment, encara no s'havia reformat la rambla. A mà dreta estava el cinema Ramblas i es pot veure la cua. Al fons es veuen els blocs de Can Serra
Mural de ceràmica de Joan Rifà realitzat el 1974 en una de les parets de la benzinera Balart en la qual apareixen els edificis més significatius de la ciutat: la Talaia, l'Harmonia, l'església de Santa Eulàlia de Mèrida, l'ermita de Santa Eulàlia de Provençana, la parròquia de la Mare de Déu de la Llum, Casa Espanya, Ermita de Bellvitge i algunes fàbriques.
Joan Rifà i Benet (Torelló, Osona, 10 de març de 1926 — Barcelona, 20 de juliol de 2009) fou un pintor català. Estudià a Barcelona, a la Llotja i a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi (1949-55) i fou deixeble de Francesc Labarta. Molt influït per aquest, les seves primeres obres són decoracions murals per a diverses esglésies de la plana de Vic (1956), entre aquestes la nova parròquia de Les Masies de Voltregà. S'interessà aviat per les possibilitats decoratives de la ceràmica, que explotà amb plenitud en els plafons del seminari de Vic (1958). Anys més tard l'aplicà, també, fora de l'àmbit religiós, realitzant murals ceràmics per a diferents façanes i vestíbuls de molts edificis de Barcelona o, per exemple, aquest de la benzinera Balart o la façana de la Fàbrica INDO a l'Hospitalet. En aquest camp es mostrà molt més barroc i abstractiu que no pas en les pintures de cavallet i els dibuixos, que exposà per primera vegada l'any 1974, que són obres d'elaboració minuciosa, amb temàtiques d'aparença simbolista protagonitzada per la figura humana. Conreà també el gravat. Fou membre de la École Nationale Supérieure des Beaux-Arts de França.
Homenatge a Joan Maragall a la Caixa de Pensions (a carrer Baró de Maldà)a la biblioteca on es feien actes. Quan va tancar la biblioteca el fons va passar al Barradas. Homenatge organitzat per la UEC. Apareixen: 2 Artur Garcia, 4 Dolcet i 6 Enric Piera
Associacions i entitats 86P 6D/Entitats culturals/Agrupació d'Amics de la Música
