Camí al barri de Sanfeliu

El camí es correspon a l'actual carrer de Miquel Peiró i Victorí. A l'esquerra de la imatge hi ha un solar on actualment hi ha una benzinera. Al fons es veu l'església de Santa Eulàlia de Mèrida i la xemeneia de la bòbila.

Plaça de l'Ajuntament i Edifici de La Caixa en construcció. Cinema Oliveras.

Vista parcial de la que, després de la guerra civil, va ser la nova Plaça de l'Ajuntament, que fins llavors no existia, ja que la filera de cases setcentistes que hi havia davant de l'Ajuntament, que van ser enderrocades el 1936, estaven arrenglerades seguint l'antiga alineació de l'estret carrer Major al seu pas pel davant de l'Ajuntament. A la fotografia es veu l'inici de la construcció, el 1947, del gran edifici d'habitatges projectat per l'arquitecte Municipal Manuel Puig Janer que ompliria posteriorment tota la plaça, ocupant també el solar de l'antiga vaqueria de Can Xerricó, que feia cantonada amb el carrer Baró de Maldà, antic propietari d'aquests terrenys. Manuel Puig i Janer, autor també de la nova església de Santa Eulàlia de Mèrida, de maó vist i pedra artificial, com aquest edifici, situada al costat, va aprofitar per reorganitzar, harmonitzar i monumentalitzar els espais d'us públic situats al voltant de l'Ajuntament. L'edifici, inaugurat el 1950, va ser promogut per la llavors Caja de Pensiones para la Vejez y de ahorros, i va ser conegut com l'edifici de "La Caixa". Està protegit com a bé cultural d'interès local al PEPPA de l'Ajuntament de l'Hospitalet. Es tracta d'un edifici d'habitatges de grans proporcions, molt representatiu de l'arquitectura monumentalista de la postguerra, amb notòries referències neoclàssiques. La seva allargada façana, que combina el maó vist amb la pedra artificial, està modulada rítmicament amb pilastres de pedra que volen trencar l'horitzontalitat dominant. Els parterres, mitjançant plantes, dibuixen el nom de FRANCO i il·lustren clarament el moment en el que va ser feta la fotografia. A la dreta de la imatge, en segon pla, es veu l'edifici del Cinema Oliveras, construït al carrer Baró de Maldà el 1924 per l'empresari Lluís Oliveras Norta, el mateix empresari que va fer construir el Cinema Imperial a la Rambla Just Oliveras amb el carrer Barcelona el 1911. El Cinema Imperial, que va ser el primer el primer edifici construït a l'Hospitalet per a fer projeccions cinematogràfiques, amb capacitat per a set-cents espectadors, va anar perdent protagonisme a causa de la construcció del més comfortable Cinema Oliveras i, el 1934, va ser reconvertit en el Garatge Oliveras, que es va mantenir fins el 1980, any en el que va ser enderrocat per fer-hi un gran bloc de pisos. El cinema Oliveras, que va passar a ser propietat de Josep Campreciós i Josep Mitjavila des de 1934, va acollir, des de la fundació de l'entitat el 1981 i fins el seu enderroc el 1989 per a fer un altre bloc de pisos, les multitudinàries sessions que cada dimarts al vespre organitzava el Cine Club L'Hospitalet així com la primera i segona edició de la Mostra de Curtmetratges dels Països Catalans, el 1984 i 1985 respectivament. El Cine Club l'Hospitalet va ser una important entitat que va arribar a tenir més de cinc cents socis i que va ser premiada el 1988 per la Generalitat com a millor Cine Club de Catalunya i va arribar a gestionar una subseu de la Filmoteca de Catalunya a l'Hospitalet. Un cop va ser enderrocat el Cinema Oliveras, les sessions de cinema del Cine Club, veritable punt de trobada pels hospitalencs amants del cinema de l'època, van passar a fer-se els dimarts a la sala petita del Teatre Joventut i els dijous al vespre a la sala quatre del Rambla Cinemes, l'antic Cinema Rambla construït el 1954 i modificat en quatre sales el 1990, fins poc abans del seu enderroc, que va tenir lloc el 2010.

Plaça de Mossèn Homar

Vista de la plaça i del carrer de Rossend Arús, a l'esquerra de la imatge, com també a l'esquerra es veu la façana lateral de l'Ajuntament, com era antigament. Al davant, la parada de taxis i al fons, al núm. 16, a l'edifici més baix, un establiment de lloguer de vehicles. Al seu costat, amb el tendal baixat, la botiga de sabates Bofarull. A la dreta de la fotografia, la granja Solé.

Riera del Canyet

Pujada de la Bòbila, camí d'Esplugues. Actualmet correspon al carrer Riera del Canyet, entre 1975 i 2018 va anomenar-se carrer de Miquel Peiró i Victorí. A l'esquerra de la imatge es veu l'entrada i la xemeneia de la bòbila "La industrial ladrillera, S.A." i una pila de maons assecant-se o emmagatzemats un cop cuits.

Carrer Xipreret

Tram del carrer comprès entre el carrer de Barcelona (al fons) i el carrer Major. La primera porta a l'esquerra és una vaqueria, la vaqueria Gómez. Asseguts a les escales del final del carrer hi ha uns joves xerrant. Tota la vorera de l'esquerra de la fotografia va ser enderrocada a finals dels anys vuitanta del s. XX i en l'actualitat és un parc infantil i un espai verd

Rambla de Just Oliveras

Vista de la Rambla de Just Oliveras des de del carrer Generalísimo Franco (actual carrer d'Enric Prat de la Riba). A mà esquerra, es veuen les cotxeres dels autobusos Oliveras S.A.

Carrer Major i antiga Caserna de la Remunta

Imatge presa en direcció a la Plaça de la Remunta. Fotografia del 1975. Al final de carrer es pot apreciar l'edifici del carrer Major que feia cantonada amb Riera de l'Escorxador. És molt probable que aquest singular edifici de tres pisos, amb un únic balcó i profussió de finestres, algunes de les quals van ser posteriorment tapiades, que era molt gran comparat amb les edificacions del voltant de la mateixa època, mitjans del s. XIX i que comptava amb un dues torres de guaita que rendien a gran pati interior que estructurava tot un seguit de dependències que l'envoltaven, que arribaven fins el carrer Barcelona, on en una d'aquestes hi havia un màstil per posar una bandera, fos antigament, fins a finals del s. XIX, un quarter militar, probablement la primera seu de l'antiga caserna de La Remunta, instal·lada des de 1862 a la gran finca agrària coneguda com a Ca n' Angulo, situada molt a la vora d'aquest edifici, però present a la ciutat des de 1740.

Carrer Major i antiga Caserna de la Remunta.

Imatge presa en direcció a la Plaça de la Remunta. Fotografia del 1975. Al final de carrer es pot apreciar l'edifici del carrer Major que feia cantonada amb Riera de l'Escorxador. És molt probable que aquest singular edifici de tres pisos, amb un únic balcó i profussió de finestres, algunes de les quals van ser posteriorment tapiades, que era molt gran comparat amb les edificacions del voltant de la mateixa època, mitjans del s. XIX i que comptava amb un dues torres de guaita que rendien a gran pati interior que estructurava tot un seguit de dependències que l'envoltaven, que arribaven fins el carrer Barcelona, on en una d'aquestes hi havia un màstil per posar una bandera, fos antigament, fins a finals del s. XIX, un quarter militar, probablement la primera seu de l'antiga caserna de La Remunta, instal·lada des de 1862 a la gran finca agrària coneguda com a Ca n' Angulo, situada molt a la vora d'aquest edifici, però present a la ciutat des de 1740.

Primera seu de la Caserna de La Remunta. Vista de la seva façana posterior.

Vista parcial de l'edifici del carrer Major que feia cantonada amb Riera de l'Escorxador. Fotografia del 1975. Es veu un graffiti que diu; "20N=Madrid". Aquest singular edifici va ser antigament, fins a finals del s. XIX, un quarter militar, la primera seu de l'antiga caserna de La Remunta, instal·lada des de 1862 a la gran finca agrària coneguda com a Ca n' Angulo, o Can Mèlic, situada molt a la vora d'aquest edifici, però present a la ciutat des de 1740, al mateix indret que ocupava aquest edifici, com ens explica un document notarial del 14 d’octubre de 1740, Manual 5, foli 426 de l’Arxiu Notarial de Protocols de Barcelona, redactat en llatí pel notari Joan Olzina i Cabanes on deixa constància de l’establiment de contracte emfitèutic entre el pagès de Cornellà Francesc Femades i Puigventòs i els regidors de l’Ajuntament de l’Hospitalet Anton Gaià, Anton Prats i Roqueta, Josep Riera i Salom i Jacint Bofill, amb el vist i plau de l’alcalde de l'època Jaume Hosta. S’explica en aquest document que, essent Francesc Femades propietari d’un gran casalot amb un gran pati de 1654, situat al començament del carrer Major de l’Hospitalet, que ell no habitava i que requeria obres de millora, que ell no volia fer, i donat que l’Ajuntament de l’Hospitalet cercava un edifici per poder instal·lar correctament les tropes destacades o de pas per l’Hospitalet, per alliberar els veïns del poble d’haver d’allotjar-les a les seves llars particulars, amb les molèsties que això els comportava i que, havent visitat els representants del Consistori diversos edificis del poble, inclòs el seu, i havent arribat aquests a la conclusió que era el que més satisfactòriament reunia les condicions per poder adaptar-lo per aquest us, opció aquesta que era més econòmica que aixecar un edifici nou, Francesc Femades llogava, per un cànon anual, en règim de contracte emfitèutic, a l’Ajuntament de l’Hospitalet, aquesta gran casa per tal que el Consistori pogués fer en aquesta les obres d’adequació que calgués per poder establir allà una caserna militar. Les obres es van fer el 1741 i els militars d’infanteria i de cavalleria destacats o de pas pel poble es van establir regularment en aquell edifici, que comptava només amb un pis. El singular i antic edifici de tres pisos de la fotografia comptava amb dues esplèndides torres de guaita, que no s'aprecien a la fotografia perquè estaven situades a les dues cantonades de la façana que rendia al pati interior, antiga entrada principal de l'edifici. Al carrer Major rendia només un únic balcó, dos estretes portes i profusió de finestres, algunes de les quals van ser posteriorment tapiades, com s'observa a la fotografia, segurament per tal d'adaptar l'interior a habitatges, que era l'ús que va tenir l'edifici quan els militars el van abandonar i fins el seu enderroc l'any 1995. Era un edifici molt gran comparat amb les edificacions del voltant de la mateixa època, primera meitat del s.XIX, i comptava amb un gran pati interior que estructurava tot un seguit de dependències que l'envoltaven, que arribaven fins el carrer Barcelona, on una d'aquestes comptava amb un màstil per posar una bandera per tractar-se de la garita d'entrada al recinte. L’exèrcit espanyol va llogar, el 1862 , i després va comprar, el 1868, a Mercè Bertrand i Amat, emparentada amb el Baró de Maldà, vídua d'Isidre Angulo i Agustí, la masia situada molt a la vora d’aquest casalot, la masia coneguda com ca n’Angulo, Mas Nadal o can Mèlic, del s. XVII, i totes les terres que l’envoltaven, uns 50.000 metres quadrats, per situar allà la que va ser coneguda com Caserna de la Remunta, que va estar activa fins el 1994, quan va passar a ser l'Escola de Capacitació Agrària i Equina de la Generalitat. El 2007 el Ministeri de Defensa, propietari encara del recinte, el va vendre a l'Ajuntament de l'Hospitalet, que va reconvertir-ho, en part, en el Parc de la Remunta, on es conserva l’antic mas i la gran porta de ferro forjat d'accés a l'antiga caserna.

Cruïlla entre el carrer Barcelona i el carrer Xipreret.

Imatge extreta d'una llicència d'obres. Encreuament entre els carrers de Barcelona i el de Xipreret. Es veu part de la façana de l'Harmonia, seu de la "Jefatura del movimiento, delegación de juventudes". Es pot apreciar que encara no estava instal·lada la Talaia, tot i que aquesta fotografia, realitzada segurament amb motiu del seu trasllat, ja ho contempla. El Mas Modolell de la Torre va ser un improtant mas situat molt a la vora d'aquest solar també conegut com a Mas Burguera o Can Vila, pels diferents masovers que la van habitar o Casa Prats, per la família propietària de la finca. La masia, que va arribar a disposar de 6,86 hectàrees de terreny pel conreu, des del carrer Major fins al Torrent d’en Canyet, destacava tant pel seu volum, que deixava constància de la seva importància, com per estar adossada una torre de vigilància o de guaita que permetia la visió del delta del Llobregat fins al mar, per protegir els habitants de la casa i de l’entorn de les ràtzies dels pirates sarraïns. Aquesta talaia quadrada va ser construïda amb blocs de pedra calcària en 1587, com consta gravat a la llinda de la porta d'accés. Fa 5 metres d'ample per banda i uns 14 m d'alt, el que donaven els seus 4 pisos de planta quadrada i les golfes amb arcades obertes a quatre vents. Aquesta masia i la torre adossada estaven ubicades al lloc que avui és el c/ Talaia, núm. 9, carrer anomenat així en honor a aquesta torre. La seva cronologia original correspon perfectament al moment de creixement de l'antic nucli de l'Hospitalet, que va conèixer l'edificació d'importants cases pairals que han perviscut fins avui dia: Can Sumarro, Casa Espanya, o el Casal de l'Harmonia, situat al costat del nou emplaçament de la Talaia, a la Plaça de Josep Bordonau, situada a l'indret que apareix en aquesta fotografia, un cop enderrocat l'edifici on hi havia el colmado i reordenada aquesta zona. L'originària finca dels Prats comptava amb una gran entrada senyorial, on començava el camí que portava a aquest mas, l'anomenat camí de Can Vila, que estava situada al carrer Major, ben bé davant del carrer Femades, en la que avui és la Plaça de la Remunta. En aquest indret es va establir una consistent fortificació de pedra amb robusta portalada de fusta en l'època de la primera carlinada, el 1837, que va ser desmuntada i subhastada per l'Ajuntament el 1843. Al anys treta del segle passat la finca ja havia deixat de funcionar a ple rendiment com a explotació agrària, doncs el 1923 les germanes Maria i Consuelo Prats van presentar a l'Ajuntament un gran projecte per urbanitzar i parcel·lar totalment la seva propietat, projecte que va ser aprovat i que va donar pas a l'obertura del carrer Frederic Prats, Passatge Vila, c/ Reforma , c/ Talaia i c/ Riera de l'escorxador. Les plumes d'aigua del Canal de la Infanta corresponents a aquesta finca, que la travessava, van ser cedides per les germanes Prats a l'Ajuntament, que les va acceptar gustosament per tal d'abocar-les al clavagueram públic per tal de sanejar-lo de quan en quan. Tot i això la masia Can Vila o Can Modolell de la Torre es va mantenir dreta molts anys fins que el gran creixement urbanístic provocat per la massiva arribada de nouvinguts a la ciutat durant els anys seixanta i setanta del s. XX, en ple franquisme, van alterar profundament la fesomia de l’Hospitalet com a poble agrícola i van provocar que aquest mas quedés finalment engolit per la trama urbana i fos finalment abandonat, venut i enderrocat el 1972. La torre que acompanyava la casa, en tant que era un element defensiu històric, havia estat protegida per la Llei de Castells que el mateix Franco havia signat el 22 d'abril de 1949 i no podia ser demolida. Es va decidir llavors el seu trasllat. La Diputació Provincial de Barcelona, va encarregar el 1972 les obres a Eduard Muntada i Lluch l'equip de el qual va procedir a numerar les pedres que formaven la Talaia, com s'observa a la fotografia, i a traslladar-la a un solar que hi havia a la cantonada entre els carrers Xipreret i Barcelona, a uns 300 metres de la ubicació original, on avui hi ha la Plaça Josep Bordonau, al costat de l'edifici l'Harmonia. En el lapse de temps entre el desmuntatge i el muntatge de nou de la Talaia, es va descobrir que les arcades gòtiques i les columnes que les sustentaven, que conformaven el pis superior de la torre, com s'observa a la fotografia, havien desaparegut. Mai no es va saber qui se les havia endut i, de fet, la inauguració del trasllat es va realitzar el 8 de novembre de 1972 amb totes les autoritats presents però sense les golfes de La Talaia acabades, a l’espera d’unes noves arcades de mig punt molt diferents a les originals, que van ser instal·lades posteriorment. Son les que llueixen avui. L'edifici La Talaia forma part avui de les dependències del Museu de l'Hospitalet. Està catalogada al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA FITXA NÚM. 100/01)

Solar de l'antic pati de Cal Xerricó

Es veu l'antic espai dedicat a les quadres de la vaqueria de Cal Xerricó enderrocat, al carrer Baró de Maldà. Al fons l'edifici de l'Ajuntament, el de la Botiga Nova i, a la dreta, la palmera del jardí de l'antiga rectoria, a la placeta que després seria dedicada al mossèn Josep Homar i Duran, que va ser rector de la nova parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida, en aquesta època encara en construcció. Cal Xerricó fou una antiga propietat del Baró de Maldà, que en els darrers temps fou dedicada a la cria de vaques i venda de llet. En aquest solar i en els que quedarien al costat d'aquest, que estaven aquí a punt de ser enderrocats, s'iniciaria la construcció, el 1947, del gran edifici d'habitatges projectat per l'arquitecte Municipal Manuel Puig Janer que donaria orígen i ocuparia tota la plaça de l'Ajuntament. Puig Janer, autor també de la nova església de Santa Eulàlia de Mèrida, de maó vist i pedra artificial, com aquest edifici, situada al costat, va aprofitar per reorganitzar, harmonitzar i monumentalitzar els espais d'us públic situats al voltant de l'Ajuntament. L'edifici, inaugurat el 1950, va ser promogut per la llavors Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros, i va ser conegut com l'edifici de "La Caixa". Està protegit com a bé cultural d'interès local al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l'Ajuntament de l'Hospitalet (PEPPA fitxa núm. 4). Es tracta d'un edifici d'habitatges de grans proporcions, molt representatiu de l'arquitectura monumentalista de la postguerra, amb notòries referències neoclàssiques. La seva allargada façana, que combina el maó vist amb la pedra artificial, està modulada rítmicament amb pilastres de pedra que volen trencar l'horitzontalitat dominant. A la mateixa alçada que apareix en aquesta fotografia va estar situada, i encara hi és avui, una important oficina de La Caixa i, al seu cantó, des de 1954 fins el 1991, una gran i esplèndidament dotada Biblioteca de La Caixa, que va acollir en els anys seixanta i setanta gran quantitat d'activitats culturals, la bibliotecaria de la qual va ser, mentre aquesta va existir allà, na Mercè Gómez. El fons d'aquesta biblioteca, es va traslladar al pis superior del Centre Cultural que La Caixa va obrir a la Rambla Just Oliveras, avui Auditori Barradas, i posteriorment, quan va ser creat en aquell espai l'Aula d'Estudi, a la Biblioteca de Can Sumarro.

Solar del pati de Cal Xerricó, on es va fer l'edifici de La Caixa de la Plaça de l'Ajuntament.

Es veu l'espai que van ocupar les quadres de la'antiga vaqueria de Cal Xerricó, solar que rendia al que poc després seria la Plaça de l'Ajuntament i al carrer Baró de Maldà. Al fons i a la dreta, el campanar de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida. Cal Xerricó fou una antiga propietat del Baró de Maldà, en els darrers temps fou dedicada a la cria de vaques i venda de llet. En aquest solar i en els del costat, s'iniciaria la construcció, el 1947, del gran edifici d'habitatges projectat per l'arquitecte Municipal Manuel Puig Janer que donaria orígen i ocuparia tota la plaça de l'Ajuntament. Puig Janer, autor també de la nova església de Santa Eulàlia de Mèrida, de maó vist i pedra artificial, com aquest edifici, situada al costat, va aprofitar per reorganitzar, harmonitzar i monumentalitzar els espais d'us públic situats al voltant de l'Ajuntament. L'edifici, inaugurat el 1950, va ser promogut per la llavors Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros, i va ser conegut com l'edifici de "La Caixa". Està protegit com a bé cultural d'interès local al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l'Ajuntament de l'Hospitalet (PEPPA fitxa núm. 4). Es tracta d'un edifici d'habitatges de grans proporcions, molt representatiu de l'arquitectura monumentalista de la postguerra, amb notòries referències neoclàssiques. La seva allargada façana, que combina el maó vist amb la pedra artificial, està modulada rítmicament amb pilastres de pedra que volen trencar l'horitzontalitat dominant. A la mateixa alçada que apareix en aquesta fotografia va estar situada, i encara hi és avui, una important oficina de La Caixa i, al seu cantó, des de 1954 fins el 1991, una gran i esplèndidament dotada Biblioteca de La Caixa, que va acollir en els anys seixanta i setanta gran quantitat d'activitats culturals, la bibliotecaria de la qual va ser, mentre aquesta va existir allà, na Mercè Gómez. El fons d'aquesta biblioteca, es va traslladar al pis superior del Centre Cultural que La Caixa va obrir a la Rambla Just Oliveras, avui Auditori Barradas, i posteriorment, quan va ser creat en aquell espai l'Aula d'Estudi, a la Biblioteca de Can Sumarro.

Camp de conreu al darrere de Can Buxeres

Camp de conreu a prop del Pont de la Mina, a tocar del que avui és la carretera d'Esplugues. A la dreta de la imatge es veu el palauet de Can Buxeres i la casa del masover al seu costat la xemeneia d'una bòbila del barri Sanfeliu.

Rambla de Just Oliveras i Ca l'Adela Oliveras.

Espai on conflueix la rambla Just Oliveras amb l'actual carrer d'Enric Prat de la Riba. Al fons, Ca l'Adela Oliveras, on després de la guerra s'hi va instal·lar la Casa Sindical Local. S'aprecia l'inscripció a la façana principal "ONS Casa Sindical Local, Patria, Pan y Justícia" i l'escut de la Falange. A la dreta l'antiga seu del Banc Hispano Colonial, edifici creat per l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt. Després va ser una oficina del Banc Central durant molts anys. Aquesta part de la Rambla, on avui està situada l'escultura "L'Acollidora", símbol de la ciutat, realitzada pel pintor i escultor Eduard Arranz-Bravo, va canviar la seva fesomia i configuració respecte al reste del traçat, que compta amb amb passeig central i dos vials a banda i banda, per tal de permetre l'entrada i sortida dels autobusos Oliveras a les cotxeres, de la que es veu ta tanca a la dreta de la fotgrafia, situades just davant del Bar Maginet, on avui hi ha la seu de la Cooperativa Abacus. Aquest bar tenia terrassa exterior i era molt popular, perquè durant molts anys nomès hi va haver tres bars a la rambla: aquest, el cafè del Centre Catòlic, llavors sense terrassa, situat a la cantonada amb el Carrer Tarragona, i el Bar Deportivo, fent cantonada amb el carrer Bruc, avui desaparegut. Es veuen aparcats cotxes molt populars en aquella època, com el Seat 600, el Seat 850. Circulava per allà un taxi model Seat 1500.

C.A.M.P.S.A.

Vista de la CAMPSA (Compañía Arrendataria del Monopolio de Petróleos) als extensos terrenys que aquesta refineria tenia al terme municipal de Cornellà, que arrivaben des del barri de l'Almeda fins al c/ Famades, ben bé a tocar del terme municipal de l'Hospitalet. Es pot apreciar la via del carrilet i, al fons, el barri de Sant Ildefons de Cornellà, conegut antigament com a "Ciudad Satélite i el Barri Sanfeliu de l'Hospitalet       A l'esquerra de la imatge es veu una masia amb les terres llaurades.

Benedicció dels gegants romans i grecs de l'Hospitalet

Benedicció dels gegants romans de la ciutat, jaume I i la seva esposa i de dos gegants nous batejats amb els noms d'Eulàlia i Roc davant l'església de Santa Eulàlia de Mèrida. Hi ha gent a les escales de l'església contemplant els gegants.

Ermita de Bellvitge

Entrada a l' Ermita de la Mare de Déu de Bellvitge. Segons referències documentals, les primeres notícies de la seva existència daten de 1279. Catalogada en el PEPPA amb el núm. 23.

Ermita de Bellvitge

Ermita de la Mare de Déu de Bellvitge. Segons referències documentals, les primeres notícies de la seva existència daten de 1279. Catalogada en el PEPPA amb el núm. 23.

Ermita de Bellvitge i entorn

Vista general de l¡ermita de la Mare de Déu de Bellvitge envoltada de camps. Hi ha cotxes aparcats al costat de l'ermita. Segons referències documentals, les primeres notícies de la seva existència daten de 1279. L'ermita està catalogada en el PEPPA amb el núm. 23.

Plaça de l'Ajuntament

Vista parcial de la plaça. Es veu l'obra de construcció del bloc d'habitatges conegut com " la Caixa". Els parterres mitjançant plantes posen el nom de "FRANCO".

Plaça de l'Ajuntament

Vista parcial de la plaça. Es veu l'obra de construcció del bloc d'habitatges conegut com " la Caixa" i al fons, l'església de Santa Eulàlia de Mèrida.

Solar de la Plaça de l'Ajuntament

Solar abans de la construcció de blocs de vivendes anomenats de "La Caixa". Les cases del darrera són del carrer de Barcelona.

Can Riera

Masia ubicada al carrer del Xipreret número 101-103. Es veu l'entrada a la finca i part de la façana principal. La fotografia està presa des del carrer del Xipreret. Es pot veure el pontet que passa sobre el rec, i que salva el desnivell per accedir a la casa. Segons les referències documentals, la casa fou construïda en el s.XVII. Està catalogada en el PEPPA amb núm. 100-11.

Plaça de la Mare de Déu de Montserrat "plaça del bacallà".

Vista parcial de la plaça anomenada popularment com a "Plaça del Bacallà" on conflueixen els carrers Josep Maria de Segarra i Roselles. Es veu un home en bicicleta.

Carrer Major

Imatge presa des del pati del Casino del Centre. Vista del carrer Major entre el c/ Riera de la Creu i la Rambla de Just Oliveras.