Retrat de l'edifici de l'aula de cultura i del mercat de Bellvitge encartellat amb cartells en contra de l'OTAN
Aula de cultura de Bellvitge. Les seves finestres estan plenes de cartells en contra de l'OTAN signats per diversos col·lectius. A la porta de l'Aula hi ha nens jugant.
Consulta popular sobre la permanència de l'Estat Espanyol a l'OTAN el 1984.
Consulta popular sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN i la retirada de les bases militars nord-americanes, organitzat pel Col·lectiu per la Pau i el Desarmament de l’Hospitalet i entitats, partits polítics i sindicats de la ciutat, el 25 de novembre de 1984 (un any i mig abans que el referèndum oficial), de 9h. a 21h.
Una de les nombroses taules de votació que va haver-hi escampades per diferents llocs dels diferents barris de l'Hospitalet. Aquesta estava situada al barri de Can Serra. S'observa a la fotografia, assegut, el primer per l'esquerra, a Celestino Raya, treballador de l'Ajuntament de l'Hospitalet, militant del PSUC.
Dret, a l'esquerra, en Jaume Botey i Vallès, teòleg i doctor en filosofia, ex-rector de la parròquia del barri, primer regidor d'Ensenyament del primer ajuntament democràtic de 1979 pel PSUC, fundador del Centre d'Estudis de l'Hospitalet i destacat activista polític implicat en moltes causes, que va ser un dels impulsors i organitzadors d'aquesta consulta.
Portada del manual d'alfabetització, amb Jaume Botey impartint la classe
El manual va ser elaborat pels membres de l'Escola d'Adults de Can Serra; el 1980 s'edità per a totes les escoles. L'escola va ser creada per membres de la parròquia i del PSUC local el 1971.
Associacions i entitats 86P 6D/Associacions parroquials/Casa de reconciliació-objectors-D
Consulta popular sobre la permanència de l'Estat Espanyol a l'OTAN el 1984.
Consulta popular sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN i la retirada de les bases militars nord-americanes, organitzat pel Col·lectiu per la Pau i el Desarmament de l’Hospitalet i entitats, partits polítics i sindicats de la ciutat, el 25 de novembre de 1984 (un any i mig abans que el referèndum oficial), de 9h. a 21h.
Una de les nombroses taules de votació que va haver-hi escampades per diferents llocs dels diferents barris de l'Hospitalet.
Miting d'Iniciativa per Catalunya al barri de Collblanc amb motiu de les eleccions autonòmiques del 29/05/1988. Juan Saura, Rafael Ribó i Jaume Botey asseguts a l'escenari.
Imatge de la construcció, per part dels mateixos veïns, de la Casa de Reconciliació del barri de Can Serra.
Imatge de la construcció, per part dels mateixos veïns, que hi treballaren desinteressadament fora del seu horari laboral, de la Casa de Reconciliació, la parròquia del barri de Can Serra. Aprofitaven els caps de setmana per avançar en l'obra fins que la va acabar. Aquí els veiem fent un recés. Fins llavors, la parròquia de Can Serra estava ubicada en uns baixos d'un dels blocs de pisos, un local massa petit per a les necessitats litúrgiques comunitàries.
Es va inaugurar el 16 de juliol de 1974 Se n'encarregà de la parròquia un grup d'escolapis -Miquel Martí, Ramon Marimon, Josep M. Monferrer i Jaume Botey, que va ser el seu primer rector- que conduïen també les classes de religió a l'institut de batxillerat Torras i Bages, a Can Serra, i al COPEM, a Santa Eulàlia -únics centres públics als anys seixanta i setanta a l'Hospitalet.
La Casa de Reconciliació es va plantejat com un espai de culte no convencional i estava oberta a rebre també tot tipus d'iniciatives de tipus cultural, comunitar, polítici i/o sindical de caire reivindicatiu, com per exemple, donar acolliment a l'Associació de Veïns i els sindicats quan encara no estaven legalitzats, a funcions teatrals del Grup d'Acció Teatral (GAT) de l'Hospitalet, a les reunions dels primers objectors de consciència de Catalunya que no volien fer el servei militar obligatori o a les classes d'alfabetització i d'ensenyament d'adults.
Imatge de la construcció, per part dels mateixos veïns, de la Casa de Reconciliació del barri de Can Serra.
Imatge de la construcció, per part dels mateixos veïns, que hi treballaren desinteressadament fora del seu horari laboral, de la Casa de Reconciliació, la parròquia del barri de Can Serra. Aprofitaven els caps de setmana per avançar en l'obra fins que la va acabar. Fins llavors, la parròquia de Can Serra estava ubicada en uns baixos d'un dels blocs de pisos, un local massa petit per a les necessitats litúrgiques comunitàries.
Es va inaugurar el 16 de juliol de 1974 Se n'encarregà de la parròquia un grup d'escolapis -Miquel Martí, Ramon Marimon, Josep M. Monferrer i Jaume Botey, que va ser el seu primer rector- que conduïen també les classes de religió a l'institut de batxillerat Torras i Bages, a Can Serra, i al COPEM, a Santa Eulàlia -únics centres públics als anys seixanta i setanta a l'Hospitalet.
La Casa de Reconciliació es va plantejat com un espai de culte no convencional i estava oberta a rebre també tot tipus d'iniciatives de tipus cultural, comunitar, polítici i/o sindical de caire reivindicatiu, com per exemple, donar acolliment a l'Associació de Veïns i els sindicats quan encara no estaven legalitzats, a funcions teatrals del Grup d'Acció Teatral (GAT) de l'Hospitalet, a les reunions dels primers objectors de consciència de Catalunya que no volien fer el servei militar obligatori o a les classes d'alfabetització i d'ensenyament d'adults.
Consulta popular sobre la permanència de l'Estat Espanyol a l'OTAN el 1984.
Consulta popular sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN i la retirada de les bases militars nord-americanes, organitzat pel Col·lectiu per la Pau i el Desarmament de l’Hospitalet i entitats, partits polítics i sindicats de la ciutat, el 25 de novembre de 1984 (un any i mig abans que el referèndum oficial), de 9h. a 21h.
Una de les nombroses taules de votació que va haver-hi escampades per diferents llocs dels diferents barris de l'Hospitalet.
Consulta popular sobre la permanència de l'Estat Espanyol a l'OTAN el 1984.
Consulta popular sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN i la retirada de les bases militars nord-americanes, organitzat pel Col·lectiu per la Pau i el Desarmament de l’Hospitalet i entitats, partits polítics i sindicats de la ciutat, el 25 de novembre de 1984 (un any i mig abans que el referèndum oficial), de 9h. a 21h.
Una de les nombroses taules de votació que va haver-hi escampades per diferents llocs dels diferents barris de l'Hospitalet. Aquesta estava situada a l'Avinguda Tomás Giménez del barri de Pubilla Casas.
Consulta popular sobre la permanència de l'Estat Espanyol a l'OTAN el 1984.
Consulta popular sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN i la retirada de les bases militars nord-americanes, organitzat pel Col·lectiu per la Pau i el Desarmament de l’Hospitalet i entitats, partits polítics i sindicats de la ciutat, el 25 de novembre de 1984 (un any i mig abans que el referèndum oficial), de 9h a 21h.
Aquesta mesa de votació, de les nombroses que va haver-hi escampades per diferents llocs dels diferents barris de l'Hospitalet, va estar situada al barri de Collblanc. Hi apareixen darrera la taula destacats militants del PSUC del barri, com el Sr. Joan Rimbau, la seva filla Carme Rimbau, a la seva esquerra, al mig de la fotografia, i, al costat d'ella, amb ulleres, na Manolita Sanz. Carme Rimbau va ser durant molts anys la gerenta del Cine Club L'Hospitalet.
Consulta popular sobre la permanència de l'Estat Espanyol a l'OTAN el 1984.
Consulta popular sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN i la retirada de les bases militars nord-americanes, organitzat pel Col·lectiu per la Pau i el Desarmament de l’Hospitalet i entitats, partits polítics i sindicats de la ciutat, el 25 de novembre de 1984 (un any i mig abans que el referèndum oficial), de 9h a 21h.
Aquesta mesa de votació, de les nombroses que va haver-hi escampades per diferents llocs dels diferents barris de l'Hospitalet, va estar situada a la Rambla Just Oliveras, gairebé amb cantonada amb el carrer Lleida. Es pot apreciar una part de la tanca, avui desapareguda per la construcció d'un bloc de pisos en aquesta part del que va ser l'extens jardí de la casa, de la Torre Sanfeliu, obra de l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt. Apareix a la fotografia la sociòloga Carme Arranz Galiano, amb bufanda marró clar i ulleres fosques, destacada activista política i cultural de l'Hospitalet de l'època, cofundadora, juntament amb el seu amic i també destacat activista polític i cultural Jaume Botey i Vallès i l'historiaor Joan Camós i Cabecerán, pioner de l'història treballar molts anys a l'Ajuntament de l'Hospitaletlocal, entre d'altres destacades personalitats, del Centre d'Estudis de l'Hospitalet. Va treballar molts any a l'Ajuntament de l'Hospitalet, on va crear i inaugurar, en l'època de l'alcalde Celestino Corbacho, l'actual l'Arxiu Municipal, unificant l'Arxiu Històric i l'Arxiu Administratiu, fins llavors separats i situats en seus poc convenients pel desenvolupament de la seva important funció pública, com sí té avui. Nascuda el 1951, va morir prematurament el 2010 a causa d'un cancer. Davant d'ella apareix Antònia Najar Ruiz, professora de filosofia hospitalenca del barri de Pubilla Cases, llavors la seva cunyada. Al costat d'ella, mirant la taula, Andrés Luque Tenorio, músic i treballador de l'Ajuntament de l'Hospitalet que temps després d'aquesta fotografia , seria director del Centre Cultural de Collblanc-La Torrassa.
Nit d'inici de la campanya electoral per a les eleccions municipals del 26/05/1991. Es veu un grup de militants d'Iniciativa per Catalunya després d'haver enganxat els cartells. D'esquerra a dreta Jesús Batet, Jaume Botey, Josep Ribas, Josep Calvis, Carolina Batet, Vicenç Ventura i Mª Pilar Massana
Nit d'inici de la campanya electoral per a les eleccions municipals del 26/05/1991. Jaume Botey enganxa un cartell a un plafó publicitari demanant el vot per Iniciativa per Catalunya.
cartell de l'Olimpíada Popular organitzada des de les Associacions de Veïns. Es tractava d'una sèrie d'activitats esportives per reivindicar espais i instal·lacions esportius a la ciutat. Una colla de sacs i una cistella de bàsquet improvisada amb materials reutilitzats van portar l'esport i el joc a un barri buit de pistes esportives. El 1975 es va crear una comissió d'esports al barri.
Associacions i entitats 86P 6D/Joventut/Olimpiades populars
Cartell de propaganda de mitjan anys setanta de la vocalia de dones de l'Associació de Veïns de Can Serra, que convocava xerrades i organitzava activitats per a les famílies.
Associacions i entitats 86P 6D/Associacions de dones/Vocalies dones Associacions Veïns D
Cartell de propaganda de mitjan anys setanta de la vocalia de dones de l'Associació de Veïns de Can Serra, que convocava xerrades i organitzava activitats per a les famílies.
Associacions i entitats 86P 6D/Associacions de dones/Vocalies dones Associacions Veïns D
Cartell de propaganda de mitjan anys setanta de la vocalia de dones de l'Associació de Veïns de Can Serra, que convocava xerrades i organitzava activitats per a les famílies.
Associacions i entitats 86P 6D/Associacions de dones/Vocalies dones Associacions Veïns D
