Acció ciutadana: inici obres parats

Francisco Javier Luque Tenorio, director de l'Aula de Cultura de Bellvitge i Ana Rodríguez, psicóloga de l'Àrea de Benestar Social de l'Ajuntament de l'Hospitalet, assegut a un dels bancs de la Plaça de l'Ajuntament. Al fons, la botiga d'electrodomèstics de Jaume Campreciós.

Actes Festa Major. El Pregó

Andreu Trias llegint el pregó de la Festa Major del Centre de 1981, recuperada després de molt temps sense celebrar-se, a la Plaça de l'Ajuntament davant els membres de la Comissió de Festes, entre els quals, Josep i Joan Parera, Josep Flo, Teresa Ribas Vinyals, Germán Funes. Davant de la seva botiga de fotografia, Company Fotògraf, situada al núm. 32, es pot veure als seus propietaris, el matrimoni format per Joaquim Company i Torras i Dolors Prats i Martí

Actes Festa Major

Actes Festa Major. Juny de 1981

En primer terme, Francesc Batallé i Pou, fundador, juntament amb la seva dona, Montserrat Company i Prats, de l'escola Patufet-Sant Jordi. Darrera el taulell, na Concepció Soler, la seva cunyada, casada amb el fotògraf Joaquim Company i Prats, acompanyada dels seus fills Joaquim i Dolors.

Actes Festa Major. Juny de 1981

Darrera el taullell, entregant el premi, una ceràmica del ceramista Serra, Montserrat Perelló i Riera, regidora de l'Ajuntament pel PSUC. A la seva dreta, Joan Francesc Marco, gerent del Patronat Municipal de Cultura. A la seva esquerra, Josep Calvis Calpe, membre de la Comissió de Festes del Centre, creada aquell mateix any 1981 amb la intenció de recuperar la Festa Major del Centre, ininterrompuda durant molts anys, que va decidir, però fer la Festa al juny, per Sant Joan i no a l'agost, per Sant Roc, com era costum al vell Hospitalet agrari. Va formar part també d'aquesta Comissió l'Andreu Trias, activista sardanista i destacat actor i director teatral del Quadre Escènic del Centre Catòlic de l'Hospitalet, que parla amb Mercè Olivares, també regidora de l'Ajuntament de l'Hospitalet pel PSUC.

Actes Festa Major. Juny de 1981

Darrera el taulell, amb bigoti, el promotor i gestor teatral Pere Pinyol Martínez.

Actes Festa Major. Juny de 1981

En primer terme, amb ulleres de pasta, bigoti i un got a la mà, el fotògraf Joaquim Company i Torras i, al seu costat, la seva muller, na Dolors Prats i Martí, fundadors de l'empresa Company Fotògraf, activa a l'Hospitalet, a la Plaça de l'Ajuntament, núm. 32, de 1951 a 2011. El seu important arxiu fotogràfic va ser depositat pels seus fills a l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet el 2022.

Inauguració del Centre d'Informàtica Municipal d'Hospitalet

El dia 3 de març de 1971 va ser inaugurat el primer Centre d'Informàtica Municipal de l'Ajuntament de l'Hospitalet, sufragat amb l'ajut de la Diputació de Barcelona. A la fotografia una tècnica municipal dona explicacions del seu funcionament al President de la Diputació de Barcelona, Sr. Josep Maria de Muller i d'Abadal, al delegat territorial d'Hisenda de la província de Barcelona, Sr. Remigio Nebot Aparici, a l'alcalde de l'Hospitalet, Sr. José Matias de España Muntadas i a diferents alcaldes del Baix Llobregat.

Eduard Arranz Bravo: l'Acollidora.

Eduard Arranz Bravo de Laguna va néixer a Barcelona el 1941, fill d'Antolín Arranz de Blas, vasc nascut a Sestao, i d'Angélica Bravo de Laguna di Napoli, argentina nascuda a Carhué, filla de mare napolitana i de pare canari. La seva vinculació amb la ciutat de l'Hospitalet ve de molt lluny ja que el seu pare va fundar el 1941 a Barcelona una ferreteria de suministres industrials que va obrir aviat delegació a l'Hospitalet, la ferreteria industrial ACAB, que va estar situada al barri Centre, primer al carrer Enric Prat de la Riba, llavors Avenida de Generalísimo Franco, i després al carrer Santa Anna, que va estar activa a la ciutat fins el 2012. Dels dos germans seus que van portar aquest negoci, Arturo i Carlos, un, el seu germà gran, Arturo, es va establir a viure amb la seva família a l'Hospitalet el 1958, on van néixer quatre dels seus set fills, tres dels quals es van significar posteriorment com a destacats activistes culturals a la ciutat. La vinculació artística d'Arranz Bravo amb la ciutat també ve de lluny, doncs havia guanyat el 1968 un premi de pintura "Ciutat de l'Hospitalet", quan tot just començava la seva carrera. El «Premio de Pintura Ciudad de Hospitalet» neix, impulsat per l'Ajuntament i amb l'assessorament de l'Agrupació Amics de la Música, l'any 1965 i es crea com a iniciativa per promocionar i donar suport a l'art. Les obres premiades, en quedar de propietat municipal, passaven automàticament al fons artístic de la ciutat. Aquest premi va tenir una especial incidència pública donada la proximitat de l'Hospitalet amb Barcelona, les escases convocatòries d'aquestes característiques i el criteri modern i obert del jurat qualificador, entre els quals hi havia els crítics d'art Alexandre Cirici i Pellicer o Cesareo Rodríguez Aguilera. El premis es van mantenir fins el 1974. El fet que es convoqués en plena dècada dels seixanta, tot coincidint amb l'arribada d'una nova generació portadora d'un esperit que intentà reaccionar davant el llenguatge de l'abstracció i l'informalisme, va provocar que les successives convocatòries reflectissin un nou esperit que es materialitza en una figuració que retorna al dibuix com a base acadèmica i que recupera la figura humana com a especulació formal i com a mirall de la dimensió social. Dins d'aquest grup hi trobem, a la important col·lecció d'art de l'Ajuntament de l'Hospitalet, obres d'Eduardo Arranz Bravo, així com també de Rafael Bartolozzi, de Francesc Artigau, de Robert Llimós i de Gerard Sala. Eduard Arranz Bravo va anar guanyant cada cop un més gran reconeixement i notorietat per la seva obra, cada cop més propera al moviment pop que imperava a l'època, i per les accions artístiques i "perfomances" realitzades durant els anys setanta en societat artística amb el pintor Rafael Lozano Bartolozzi -com la realitzada a la fàbrica Tipel de Parets de Isidor Prenafeta, per exemple- societat artística que va deixar d'existir el 1981. L'alcalde Pujana, coneixedor de la seva obra, i d'aquesta vinculació artística amb la ciutat, li encarrega el 1984 que faci una escultura que pugui representar simbólicament la ciutat de l'Hospitalet. L'escultura en bronze resultant va ser nomenada "L'Acollidora" i va ser presentada públicament, en la seva versió petita, que l'Ajuntament fa servir com a regal institucional, per l'alcalde Juan Ignacio Pujana i pel crític d'art José Corredor Matheos, al Saló de Plens el dia 19 d'abril de 1985. L'escultura pública en bronze de gran tamany va ser instal·lada a la Rambla Just Oliveras i inaugurada un any després, el dia de Sant Jordi de 1986. En paraules del poeta i crític d’art José Corredor-Matheos aparegudes en el fullet de presentació de l’obra: “L’Acollidora, un gran tema para una escultura monumental, viene a simbolitzar la voluntat de los vecinos de abrirse, hacia afuera y hacia adentro. Arranz-Bravo, en su extraordinària creación plàstica, le ha puesto en las manos una bandeja. Vacía. Se habrá vaciado, pensamos, de dar tanto. Pero, vacía como està, parece más cargada y repleta. En otras épocas –barrocas o neoclásicas, es igual- la bandeja estaria repleta de frutos de la tierra. Ahora esto resultaria ingenuo, simple. Podemos imaginar todo lo que hay en ella. Y mejor aún, verlo, porque lo mejor que que l’Acollidora ofrece es invisible: la bienvenida, la cordialidad, la hospitalidad”.

Diada del llibre de 1931

Joves catalanistes de l'Hospitalet de l'entitat Palestra venent llibres a la Diada del Llibre a la parada de llibres de l'entitat, al davant de l'Ajuntament l'abril de 1931. A la imatge es poden reconèixer a alguns dels socis de l'entitat: Romaguera, Ramon Casas Comas i Isidre Charles, entre d'altres. A l'esquerra, sobre el mur de l'Ajuntament, el rètol del carrer de Laureà Miró i Trepat, més tard, carrer Major. Palestra fou una entitat catalanista, creada a Barcelona el 1930. A l'Hospitalet, la seva funció d'organitzadora de la festa del llibre va ser continuada posteriorment per una altra entitat, l'Ateneu de Cultura Popular, de la qual s'observa a l'esquerra, amb bata i barrant el pas a uns nens per pèrmetre fer bé la fotografia, a un dels seus socis històrics, d'abans i després de la guerra civil, en Rafel Ferrer, casat amb la també sòcia històrica i molt activa de l'entitat Pilar Cuyàs. Palestra fou una entitat catalanista fundada el 1930 per Josep Maria Batista i Roca amb el manifest: "Als joves de Catalunya". Tenia un tarannà educatiu i patriòtic i organitzàzava cursets d'història, literatura, art i llengua catalanes; excursions i acampades i competicions esportives, així com campanyes d'acció social i cultural, com aquesta la Diada de Sant Jordi. En foren nomenats president Pompeu Fabra i Poch, vicepresident Frederic Roda i Ventura i secretari Batista i Roca. Quan el 1931 es proclamà la República Catalana formà una mena de guàrdia cívica entorn de Francesc Macià, el retrat del qual s'observa enganxat al mig de la parada. Després, organitzà una gran campanya a favor de l'estatut. Va arribar a tenir més de 5.000 afiliats a Catalunya i a les ciutats de València i Palma. Molt vigilada i criticada pel seu nacionalisme militant, després del fets del sis d'octubre del 1934, Pompeu Fabra i Batista i Roca foren empresonats i molts locals de Palestra foren clausurats. Va perdre nombrosos efectius, que es passaren a altres organitzacions radicals catalanistes amb més experiència, com Estat Català, Nosaltres Sols! i les Joventuts d'ERC.

Visita dels prínceps d'Espanya, D. Juan Carlos i Dª Sofía a l'ajuntament i inauguració de l'Hospital de Bellvitge

El 8 de novembre de 1972, dia de la Provincia, els llavors Prínceps d'Espanya, Juan Carlos i Sofia, van visitar l'Hospitalet per anar a inaugurar la "Ciudad Sanitaria de la Seguridad Social Príncipes de España" al barri de Bellvitge. A la fotografia, la seva arribada a l'Ajuntament de l'Hospitalet.

Jornada en contra de l'OTAN a la plaça de l'Ajuntament

Retrat de grup de persones "fent botifarra a l'OTAN" abans de la botifarrada popular organitzada pel Comité Anti-OTAN de l'Hospitalet a la Plaça de l'Ajuntament de l'Hospitalet el febrer de 1986. Al fons es veu l'antiga oficina del "Banco Guipuzcoano".

Eduard Arranz Bravo: presentació de l'escultura l'Acollidora. Festes de Primavera'85

El crític d'art i poeta José Corredor Matheos, bon coneixedor de l'obra d'Eduard Arranz Bravo, al que ha dedicat diverses monografies, en l'acte de presentació de l'Acollidora com a símbol de la ciutat l'abril de 1985, en el marc de les Festes de Primavera. A la fotografia aquesta és presentada en el seu format petit, 27'50x38x7'7cms, que es fa servir com a regal institucional per part de l'Ajuntament de l'Hospitalet. A dreta, l'artista Eduard Arranz Bravo, nascut a Barcelona el 1941.

Gegants de la ciutat ballant davant l'Ajuntament per la festa major

Ballada dels gegants de la ciutat, la parella de gegants més antiga de l'Hospitalet, a càrrec dels Geganters del Centre i dels Geganters de Sant Josep. A la fotografia, d'esquena, en Mario Sanz, llavors gerent de l'Organisme Autònom Municipal de Cultura i l'actor Antonio Calderón "El Wily", membre del grup de Geganters de Sant Josep.