Inauguració de l'estació de metro de La Bordeta / Cotxeres

Inauguració l'1 de juliol de 1932 de l'estació de metro de La Bordeta / Cotxeres, de la línia 1. Situada entre Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat, era la capçalera de la Línia 1, de Metro, empresa anomenada en aquell moment Ferrocarril Metropolità Transversal. La Bordeta era una de les poques estacions de metro en superfície i va tancar portes el 1983, coincidint amb la prolongació de la Línia 1 des de la nova estació de Santa Eulàlia, subterrània, que va substituir la de La Bordeta, que va ser enderrocada, fins a la de La Torrassa. A la fotografia veiem una multitud davant l'entrada del Metro esperant l'arribada de les autoritats. El rètol està engalanat per a l'ocasió. A la inauguració hi va assistir el president de la Generalitat Francesc Macià.

Pont d'en Jordà - Pont de la Torrassa. Seu central de l'empresa Ferrocarril Metropolità Transversal

En primer terme, Pont d'en Jordà, anomenat així pel regidor i alcalde durant l'any 1930 Josep Jordà i Polls, que va promoure la seva construcció, popularment conegut com el Pont de la Torrassa o el Pont del Metro. Uneix els barris de la Torrassa amb el de Santa Eulàlia, S'inaugurà el 7 d'abril de 1935. La fotografia està presa des de la Torrassa. Darrera d'ell veiem l'edifici central d'oficines del metro transversal i tallers de Santa Eulàlia, que forma part de la història de l'empresa i de la ciutat de l'Hospitalet de Llobregat. La seva construcció, obra de l'arquitecte Joan Bergós Massó per encàrrec d'Esteve Terrades, data de l'any 1922, i és paral·lela a la construcció de la línia I (transversal). L'any 1932 s'hi van fer ampliacions, i als anys 50 es va fer una ampliació lateral (costat Ramón y Cajal). Posteriorment, l'any 1964, va ser profundament reformat amb una transformació total del seu interior i d'alguns elements de l'exterior. El 2017 va ser totalment restaurat i la seva façana va lluir tal i com quan va ser inaugurat. L'Ajuntament de l'Hospitalet va decidir catalogar i protegir l'edifici pel seu valor històric, que té influencies de l'arquitectura de la secessió vienesa i les cobertes centreeuropees. Es pot veure també l'estació de metro de La Bordeta, inaugurada el 1932 i anomenada, des de 1983 com a estació de Santa Eulàlia (la primera de la ciutat) La xemeneia que es veu en primer terme és de la fàbrica d'olis, greixos i vaselines d'Emilio Pailhez, situada, des de 1902 al costat de la que després va ser coneguda com a Avinguda del Metro, núm. 2. Posteriorment va ser traspassada, el 1942, a J Olivé Mercé. Al fons, la muntanya de Montjuïc i el Palau Nacional.

Casa de Reconciliació de Can Serra

Vista aèria de la seva construcció. La construcció es va realitzar mitjançant veïns del barri que hi treballaren desinteressadament fora del seu horari laboral durant els caps de setmana. La seva ubicació estava prevista al solar on avui hi ha la Plaça de La Carpa, on antigament, en els anys seixanta, havia estat instal·lat el Teatro Popular Portàtil que va donar lloc a aquesta plaça, però la comunitat d'escoplapis que la va impulsar va decidir ubicar-la en aquest solar gairebé residual del barri per deixar lliure aquell espai, on també estava prevista la construcció de més blocs, per permetre al barri de Can Serra comptar amb una gran plaça lliure de blocs on poder encabir també diferents equipaments comunitaris com els que hi ha en l'actualitat, una escola i un mercat, i poder realitzar els esdeveniments festius del barri. Fotografia feta des de dalt d'un bloc de pisos de l'avinguda Can Serra. Es veuen les parets de la parròquia enlairades, sense teulat i en una de les particions veïns i veïnes fent un recés en el treball. Davant de tot es veuen cotxes aparcats a l'avinguda de Can Serra i també un rètol que posa "Construcción Centro Parroquial". Es va inaugurar el 16 de juliol de 1974. Fins llavors, la parròquia de Can Serra estava ubicada en uns baixos d'un dels blocs de pisos, un local massa petit per a les necessitats litúrgiques comunitàries. Se n'encarregà de la parròquia un grup d'escolapis -Miquel Martí, Ramon Marimon, Josep M. Monferrer i Jaume Botey, que va ser el seu primer rector- que conduïen també les classes de religió a l'institut de batxillerat Torras i Bages, a Can Serra, i al COPEM, a Santa Eulàlia -únics centres públics als anys seixanta i setanta a l'Hospitalet. La Casa de Reconciliació es va plantejat com un espai de culte no convencional, sense torre ni campanar, i estava oberta a rebre també tot tipus d'iniciatives de tipus cultural, comunitar, polítici i/o sindical de caire reivindicatiu, com per exemple, donar acolliment a l'Associació de Veïns i els sindicats quan encara no estaven legalitzats, a funcions teatrals del Grup d'Acció Teatral (GAT) de l'Hospitalet, a les reunions dels primers objectors de consciència de Catalunya que no volien fer el servei militar obligatori o a les classes d'alfabetització i d'ensenyament d'adults.

Despatx Via Laietana

Despatx de Ramon Puig Gairalt a Barcelona (Via Laietana, 12 2n 3a).

Despatx Via Laietana

Despatx de Ramon Puig Gairalt a Barcelona (Via Laietana, 12 2n 3a).

Carrer de les Roselles

Aquest carrer antigament s'havia anomenat "Perutxo". Al fons es veuen les cases del carrer Major. Té una llegenda sota la imatge: "Calle Perutcho, pavimentada con hormigón sistema Tritar". Imatge extreta de la memòria municipal de 1926

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt.

Can Famades (Cornellà de Llobregat)

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt

Can Manso de Cornellà

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt i voltants. Masia situada a la carretera del Mig, molt a prop de la cruïlla amb la carretera vella del Prat, zona d'Almeda i llindant amb el terme municipal de l'Hospitalet.

Can Manso de Cornellà

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt i voltants. Masia situada a la carretera del Mig, molt a prop de la cruïlla amb la carretera vella del Prat, zona d'Almeda i llindant amb el terme municipal de l'Hospitalet.

Can Manso de Cornellà

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt i voltants. Masia situada a la carretera del Mig, molt a prop de la cruïlla amb la carretera vella del Prat, zona d'Almeda i llindant amb el terme municipal de l'Hospitalet.

Can Manso de Cornellà

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt i voltants. Masia situada a la carretera del Mig, molt a prop de la cruïlla amb la carretera vella del Prat, zona d'Almeda i llindant amb el terme municipal de l'Hospitalet.

Can Manso de Cornellà

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt i voltants. Masia situada a la carretera del Mig, molt a prop de la cruïlla amb la carretera vella del Prat, zona d'Almeda i llindant amb el terme municipal de l'Hospitalet.

Can Manso de Cornellà

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt i voltants. Masia situada a la carretera del Mig, molt a prop de la cruïlla amb la carretera vella del Prat, zona d'Almeda i llindant amb el terme municipal de l'Hospitalet.

Can Clota, a Esplugues

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt. En primer terme, Can Clota, a Esplugues de Llobregat, important casal d'origen medieval, probablement del segle XIV, tot i que l'actual edificació, llevat de l'antiga torre, deu ser del segle XVIII. Se sap que a durant ell segle XV va ser propietat de Simó Canyet i que el 1734 va ser adquirit per Jaume Clota. El 1744, el comerciant Francesc Clota i Teixidor, fill de Jaume, va ser nomenat cavaller per Felip V, que li concedí l'escut d'armes amb el lema Triumphum non est sine sanguine, que es troba a la llinda del portal d'entrada. La seva besneta Maria Antònia de Jalpí i de Maranyosa es va casar amb el gironí Francesc Salvador de Delàs i de Taurinyà, II baró de Vilagaià, i els seus descendents encara en mantenen la propietat*. L'edifici té planta quadrada, amb coberta a quatre vessants, amb planta baixa i dos pisos, i una remarcable torre -renaixentista- coronada amb una galeria oberta d'arcs de mig punt. També compta amb una capella del segle XVII, amb portal renaixentista també. Del gran jardí cal destacar-ne una bassa voltada de galeries d'arcs de mig punt, a manera de claustre. Vilagaià és una nissaga provinent de la noblesa gironina vinculada ja antigament amb els Delàs. Aquests hostatgen a la torrassa una important biblioteca i una societat d'amics de Casanova, l'aventurer venecià, potser d'origen barceloní.

Carrer Mossèn Jaume Busquet cantonada amb Ronda de la Torrassa

Imatge extreta d'una llicència d'obres. La cantonada que es veu a la imatge és el carrer Mossèn Jaume Busquet, 50.

Local de l'associació de veïns de Bellvitge

Granvia de l'Hospitalet amb Amadeu Torner, actual Plaça Europa

Vista de la Granvia de l'Hospitalet, antigament anomenada autovia de Castelldefels. En aquest indret està l'actual Plaça d'Europa

Retrat de l'edifici de l'aula de cultura i del mercat de Bellvitge encartellat amb cartells en contra de l'OTAN

Part del darrere de l'Aula de cultura de Bellvitge, situada al pis superior de l'edifici del mercat municipal. La planta baixa correspon al mercat i les seves finestres estan plenes de cartells en contra de l'OTAN signats per diversos col·lectius. A la porta, hi ha nens jugant.

Marina,Rb 179

Imatge extreta d'una llicència obres

Activitats al barri de Bellvitge del calendari festiu: Sant Jordi, Carnaval, Nadal i Reis...)

Inauguració del passeig de Bellvitge, 22/12/1985

Plantada d’arbre a Bellvitge i Banda de Música Ciutat de L’Hospitalet

"Llenando el carro"

Fou una de les fotografies selccionades del Concurs de Fotografies, celebrat a Bellvitge, pel 75è aniversari del nomenament de L'Hospitalet com a a ciutat.

Bellvitge

Edificis de Bellvitge, entre ells, es veu l'estructura dels anomenats altells (construcció de dos plantes amb altells). El carrer està sense urbanitzar.