El 17 de juliol de 1984 un dels Ferrocarrils de la Generalitat, anomenat popularment "El carrilet" va descarrilar i es va empotrar en un dels edificis de la plaça Mare de Déu de Montserrat. En aquesta imatge es veuen dues grues grans encarregades d'extreure aquest vagó de l'edifici.
Dinar de treballadores i treballadors de la fàbrica Can Vilumara el dia de la Mare de Déu dels Àngels, patrona de la Seda. Aquest dia, el senyor Vilumara convidava a una excursió i a un dinar. Aquest cop se celebrava a un restaurant a les Garrigues. La cap de taula és la senyora Palmira Pascual i al seu costat el seu promés Ricard Estaqué.
Celebració de l'Associació de Veïns de Bellvitge en temps dels ajuntaments democràtics. A la imatge es veu com fan una gran paella per a la gent del barri.
Vista de la façana de la drogueria, propietat d'en Josep Puiggròs, amb els cartells anunciadors dels productes a banda i banda. Penjant del sostre i al costat de la porta d'entrada es veuen diferents productes. En primer pla marquesina d'una parada d'autobús. Aquesta botiga estava situada a l'edifici Casa Cabaní de 1923 de la carretera de Collblanc, que va ser dissenyat per l'arquitecte Ramon Puig Gairalt.
Número del sorteig de la loteria de nadal de 1976 del mercat de Santa Eulàlia
Número del sorteig de nadal de la loteria nacional del 22 de desembre de 1976 entregat als empleats del mercat de Santa Eulàlia. Conté propaganda de Tel-Antena Rodríguez, botiga del mateix mercat.
"Festes i celebracions 128P 7D/Hivern/Nadal
Mariana Subirana Piñol a la màquina de filar, acompanyada de treballadores i treballador, en l'interior de la fàbrica Godó i Trias S.A., anomenada popularment per "Les Sangoneres".
Retrat de grup de la Guàrdia Urbana de l'Hospitalet. Es cos el formen 24 agents uniformats, 3 d'ells asseguts (comandaments superiors) i la resta darrera i dempeus
Processó al barri de Collblanc, organitzada per la parròquia de Sant Ramon Nonat. A la fotografia es veu l'alcalde Ramon Solanich i Riera portant el pendó de la parròquia, acompanyat d'altres càrrecs civils de la ciutat i precedit per dos membres de la guàrdia urbana vestits de gala. Darrera, el tàlem. Al darrera es veu el temple de Sant Ramon Nonat i, a la vorera, hi ha gent que observa el pas del seguici.
Imatge presa des de davant de l'Ajuntament. L'església i eli campanar es veuen de perfil. També hi ha cotxes aparcats de la Guàrdia Urbana i part de l'edifici de vivendes de la plaça de l'Ajuntament amb el Frankfunt Miradoir a la planta baixa .
Visita de S.M. la Reina Victòria Eugènia i les Infantes Beatriu i Ma. Cristina el 30 d'octubre de 1927
Sortida de l'Ajuntament de l'Hospitalet de S.M. la Reina, acompanyada de l'alcalde Tomás Giménez Bernabé, de la Unión Patriótica, i les Infantes enmig d'un corredor fet per la guàrdia urbana, que les separa de la multitud que les rodeja.
Les autoritats, precedides per la Guàrdia Urbana de gala i acompanyades pel Rei i la Reina de la festa es dirigeixen cap a l'Ajuntament. Al fons, es veuen tres pendons d'entitats corals de la ciutat.
Acte d'inauguració al qual assisteixen diverses autoritats civils, religioses i militars locals. La comitiva, encapçalada per la guàrdia urbana, es dirigeix cap al nou carrer.
Festa major de Sant Isidre al barri de Santa Eulàlia
Missa solemne al temple de Sant Isidre Llaurador, al barri de Santa Eulàlia, en motiu de la festa major de Sant Isidre. Es veu a l'alcalde Ramon Solanich i Riera avantçant cap a l'altar precedit d'un guàrdia urbà vestit de gala.
Festa major de Sant Isidre al barri de Santa Eulàlia. Visita a les obres de la parròquia
Visita a les obres de la parròquia de Sant Isidre Llaurador, al barri de Santa Eulàlia, després de la missa solemne, en motiu de la festa major de Sant Isidre. La fotografia està presa al davant del temple. Es veu a l'alcalde Ramon Solanich i Riera amb altres homes i el rector de la parròquia, acompanyats per un guàrdia urbà vestit de gala. L'alcalde ha acabat la visita i està a punt de pujar al cotxe per marxar.
Vista panoràmica del carrer d'Occident, podem veure també la gent mirant des dels balcons com passa la processó. Les Corals que desfilen: L'Aurora, Els Callats i Els Russinyols.
Imatge extreta d'una llicència d'obres.
Rambla Just Oliveras amb la cruïlla amb carrer Barcelona. Davant el garatge, a la Rambla, el monument amb el bust de Just Oliveras al centre, on va ser-hi fins que, amb les obres del metro, va ser desplaçat a la capçalera de la Rambla en la seva confluència amb l'Avinguda Josep Tarradellas i Joan.
A mà dreta es veu l'edifici del Garatge Oliveras, que va ser el Cinema Imperial, que va funcionar de 1911 a 1933, un edifici senzill i funcional, inicialment d'estètica modernista, que estava format per dos cossos, el de l'entrada, on hi havia hagut un cafè i la cabina de projecció, i una gran nau on hi havia el pati de butaques, amb una capacitat per a set-cents espectadors. Va ser la primera sala de cinema construïda expressament per aquest fi a l'Hospitalet, on les projeccions cinematogràfiques s'havien fet anteriorment al Cafè de Cal Carreter del carrer Major de 1907 a 1914. El Cinema Imperial el va obrir Lluís Oliveras Norta, fill de Just Oliveras i Arús, en uns terrenys de la família situats a la Rambla amb la confluència del carrer Barcelona, com s'observa a la fotografia. A partir de 1924, quan el mateix empresari va obrir el Cinema Oliveras al carrer Baró de Maldà, més modern i confortable, l'Imperial va anar perdent protagonisme fins que, a partir de 1934, l'edifici va ser reconvertit en un garatge, que comptava amb sortidor de benzina, que va funcionar fins el 1980, any en el que va ser enderrocat per donar pas a la construcció d'un gran bloc de pisos.
Gairebé al costat d'aquest garatge hi va haver el Cinema Rambla, del que es veu la teulada a l'esquerra de la fotografia, construït per Jaume Campreciós Pujol el 1954 -el pare del qual ja havia comprat a Lluís Oliveras el Cinema Oliveras- que va arribar a ser propietari de set sales d'exhibició cinematogràfica situades als diferents barris de l'Hospitalet i de cinc a Cornellà. El Cinema Rambla va ser una gran i confortable i sala amb amfiteatre que posteriorment, en els anys noranta, va ser reconvertida en un nou espai amb quatre sales. Va ser el darrer cinema que es va mantenir actiu a la ciutat fins el seu enderrocament per fer-hi un bloc de pisos el 2010.
