• AMHL_101_C411_1956_278_005_foto.jpg
    Carrer del Mont, 48
    Imatge extreta d'una llicència d'obres
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
  • AMHL_101_C410_1955_25578_002_FOTO.jpg
    Carrer del Montseny, 114-116
    Imatge extreta d'una llicència d'obres
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
  • AMHLAF0000686.jpg
    Ramat de cabres de Josep Duch Castarà
    Josep Duch Castarà, més conegut com Pepin, amb el seu ramat de cabres a la rambla de Just Oliveras, davant de Cal Mariano, just a la cantonada amb el carrer d'Enric Prat de la Riba. El carrer encara està per pavimentar
    Agricultura i ramaderia
    Animals
    Arquitectura i urbanisme
    Cabres
    Cal Mariano
    Carrers
    Edificis
    Homes
    Natura i medi ambient
    Oficis i ocupacions
    Pastors
    Persones
  • AMHLAF0038699.jpg
    Dibuix del Mercat de La Florida
    Es tracta d'un fotografia d'un dibuix. L'autor del dibuix és Joan Soler Jové.
    Activitats econòmiques
    Arts plàstiques
    Cultura
    Dibuix
    Mercat de La Florida
    Mercats
  • AMHLAF0003267.jpg
    Pont entre l’avinguda de Josep Tarradellas i Joan i la carretera d’Esplugues
    Pont que comunica la carretera d'Esplugues amb l'avinguda Josep Tarradellas i Joan. Es veu cotxe passant-hi i al fons un dels blocs de Can Serra en construcció. Durant molt temps va ser un punt conflictiu de circulació fins que es van instal·lar semàfors a banda i banda del pas.
    Arquitectura i urbanisme
    Cotxes
    Ponts
    Transports
  • AMHLAF0004205.jpg
    Vista àeria dels blocs de Can Serra
    A l'esquerra, a la part baixa, es veu Can Cluset ii també les vies del tren. A mà dreta, al quadrant baix, es veu l'inici de la construcció d'un bloc. Al fons Can Buxeres delimitada per la Riera del Canyet.
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
    Ferroviaris
    Torre Cluset/Can Brugueroles
    Vistes
    Vistes aèries
  • AMHLAF0000912.jpg
    Ajuntament de l'Hospitalet i carrer Major
    Vista presa des d'una posició enlairada, des de l'Església, de la façana principal de l'Ajuntament de l'Hospitalet i de les cases baixes davant l'Ajuntament, on ara hi ha la plaça. Al fons la muntanya de Montjuïc.
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
    Places
    Política i administració pública
    Vistes
  • AMHLAF0001381.jpg
    Processó de Corpus Christi.
    La Guàrdia Urbana de gala precedeix la comitiva d'autoritats de la processó. Imatge presa al carrer de Tecla Sala.
    Actes oficials
    Cossos de seguretat
    Guàrdia Urbana
    Policia local
    Política i administració pública
    Processó de Corpus
    Processons
    Religió
    Seguretat i defensa
  • AMHLAF0002431.jpg
    Retrat d'un guàrdia urbà
    Retrat de José Bravo Miñarro, amb l'uniforme de la Guàrdia Urbana en l'època de la República.
    Cossos de seguretat
    Guàrdia Urbana
    Policia local
    Retrats
    Retrats d'estudi
    Seguretat i defensa
  • AMHL_101_C410_1955_25747_002_foto.jpg
    Carrer de la Joventut, 51
    Imatge extreta d'una llicència d'obres
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
  • AMHLAF0000575.jpg
    Antic temple parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida de l'Hospitalet.
    Temple parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida, al barri Centre. Es veu la façana principal del temple, amb el seu campanar i rellotge. Davant del temple, es veu un rètol penjant que diu "Automóviles al paso", informant els vianants per tal que en tinguin precaució abans de travessar la via. En primer terme, a l'esquerra, un "automóvil al paso", en efecte, l'autobús de l'empresa Oliveras, procedent de Sant Boi cap a Barcelona. A la dreta una tartana portada per un cavall. Aquest tipus de carruatge, com el de la fotografia, tancat per darrera i dedicat al transport de viatgers era conegut com a Tartana. Per davant era descoberta i per darrera, com s'observa a la fotografia, estava tancada amb porticons. Per a la seva tracció s'emprava un cavall jove o una haca, de pas molt més vigorós que aquests. Les rodes, les dues amb frenos, estaven unides amb una estructura de ferro que sostenia també la caixa mitjançant ballestes, per a la seva suspensió. La vela de la tartana acostumava a estar fixada sobre l'estructura, sense possibilitat de ser plegada. Disposava de dos bancs laterals, enfrontats al costat de cada roda, on es situaven els quatre o sis viatgers que podia acollir, en funció del tamany de la tartana. Disposava d'un graó plegable al darrera per permetre l'accés dels viatgers. En una època on tots els carruatges tenien una funció agrària, disposar d'una tartana pròpia era propi de classes benestants. Normalment eren propietat de carreters que feien amb elles trajectes concertats amb els viatgers. El Ple municipal del 5 d'agost de 1936, a l'inici de la guerra civil, va acordar fer enderrocar la casa parroquial o rectoria, situada ben bé al davant de l'església, a la que antigament havia estat unida mitjançant un pont cobert que va ser enderrocat a mitjans del s. XIX, perquè havia quedat molt malmesa i amenaçava ruïna després d'haver estat incendiada com a reacció revolucionària a l'alçament feixista del 18 de juliol anterior. També van ser incendiades la rectoria i l'ermita de provençana i l'ermita de Bellvitge. L'església de Santa Eulàlia de Mèrida, construïda el 1579, potser també va patir alguna mena de petit incendi d'imatges, però no presentava danys estructurals, segons l'informe de l'arquitecte municipal, que va avaluar l'estat de diversos edificis incendiats llavors, alguns dels quals, com la Torre Barrina, van quedar molt malmesos. En un encès ambient dominat per la reacció contra el cop dels militars feixistes revoltats contra la legalitat republicana i pel fort anticlericalisme d'aquell moment, accentuat per la implicació de l'església amb el "alzamiento nacional", esperonada i pressionada pel Comitè Local de Milícies Antifeixistes, formada per molts dels ciutadans d'esquerres que van enfrontar-se i guanyar en combat, a la Diagonal, al Paral·lel i a les Drassanes de Barcelona, a diversos grups de militars revoltats de diferents casernes de Barcelona, provocant així que el cop no triomfés a Catalunya, la Comissió de Govern de 'Ajuntament de l'Hospitalet, dirigit llavors pel del Front Popular d'Esquerres, que va guanyar àmpliament les eleccions municipals de febrer de 1936, va acordar el següent : " S'acorda, vistos els requeriments formulats pel Comité Local de Milícies Antifeixistes i l'informe de l'arquitecte Municipal, procedir a l'enderroc de l'església i el campanar donat el seu estat actual, que no ofereix cap garantia de conservació. L'Hospitalet, 21 d'agost de 1936" Es va argumentar que el temple estava en mal estat perquè poc abans, efectivament, havia caigut una gran pedra d'una cornisa de la teulada de l'església a sobre de la teulada d'una casa veïna, foradant-la i caient finalment a sobre d'un llit en el que, per sort, no hi havia ningú. Segons aquesta nota de la Comissió de Govern conservada a l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet, o bé es va obligar llavors a l'arquitecte municipal a fer un altre informe contradient el seu anterior de principis d'agost desfavorable al seu enderroc, informe encara no identificat a la documentació existent a l'Arxiu Municipal, o aquest segon informe mai va existir i es va posar a la nota que es comptava amb un informe tècnic només com a formulisme. El fet cert és que l'església va ser efectivament enderrocada pedra a pedra per obrers vinculats i dirigits per la CNT/FAI i la UGT durant l'agost i el setembre de 1936. L'església no va ser doncs ni incendiada ni destruïda a causa d'una bomba. Potser es va cremar alguna imatge i confessionari al seu interior durant el mes de juliol, però al seu interior no es va declarar un incendi de grans proporcions. L'arquitecte municipal, Ramon Puig i Gairalt va realitzar quinze anys abans de l'enderroc un extens reportatge fotogràfic de l'interior de l'església, que molts anys després la seva família va dipositar juntament amb més documentació a l'Arxiu Nacional de Catalunya i que es pot consultar on line, on es pot veure que l'església era, el 1922, i segurament també en el moment de la seva destrucció, com afirmava ell en el seu primer informe d'avaluació d'edificis assaltats, perfectament sòlida i es trobava en bon estat de conservació, tenint en compte que era una església del s. XVI. Alguns carreus i relleus d'aquesta portalada van ser recuperats per diferents veïns del poble quan l'església va ser enderrocada i avui dia es custodien al Museu de l'Hospitalet. Altres van ser reutilitzats com a material de construcció i van ser trobats posteriorment, com és el cas d'un carreu d'aquesta portalada, que va ser reutilitzat com a material d'obra per emplenar un del carrers de la Plaça Espanyola de La Torrassa, prop d'on havia estat situat el local de la CNT. La nova església de Santa Eulàlia de Mèrida, es començà a construir, al mateix lloc on havia estat l'antiga però reculada respecte a la seva inicial ubicació, tot just acabada la Guerra Civil, el mateix any de 1939 i es va inaugurar el 1947. Aquest nou edifici, de l'arquitecte municipal Manuel Puig i Janer, està catalogat en el PEPPA amb la fitxa núm. 003. Puig i Janer va recuperar, pel seu projecte de reordenació de la plaça de del davant de l'església i de la Plaça de l'Ajuntament, pel qual va projectar l'edifici de la Caixa de Pensions, un projecte urbanístic de 1932 del llavors arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt, mort prematurament per malaltia el 1937.
    Carros i carruatges
    Cotxes
    Església Santa Eulàlia de Mèrida
    Esglésies i Ermites
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Religió
    Transports
  • AMHLAF0004168.jpg
    Retrat de Just Oliveras Prats i la seva esposa Josefa Durban Casas
    Targeta postal amb el retrat de Just Oliveras Prats i la seva esposa Josefa Durban Casas asseguts en unes cadires de fusta tapissades de pell. Ell, amb tratge i corbata te les mans creuades sobre les cames i ella amb un vestit fosc dur un àlbum o objecte semblant a la ma dreta i recolza el braç sobre una tauleta on hi ha premsa i al darrera una làmpara de peu.
    Alcaldes
    Dones
    Persones
    Política i administració pública
    Vida quotidiana
  • AMHL_101_Y120_1970_6045514_foto.jpg
    C. Major 5
    Fotografia de la façana de l'edifici del carrer Major 5
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
  • AMHLAF0111723.jpg
    C. Major 5
    Fotografia de la façana de l'edifici del carrer Major 5
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
  • AMHLAF0025607.jpg
    Retaule de les Santes a l'església Santa Eulàlia de Mèrida
    Arquitectura i urbanisme
    Església Santa Eulàlia de Mèrida
    Esglésies i ermites
    Interiors
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Religió
  • AMHLAF0025606.jpg
    Vista interior de l'església Santa Eulàlia de Mèrida abans de la Guerra Civil
    Arquitectura i urbanisme
    Església Santa Eulàlia de Mèrida
    Esglésies i ermites
    Interiors
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Religió
  • AMHLAF0025604.jpg
    Retaule de Sant Roc a l'església Santa Eulàlia de Mèrida
    A la fotografia, l'antic retaule dedicat a Sant Roc, terciari franciscà que va ser l'antic copatró de la vila, protector contra la pesta i les epidèmies, amb el seu barret, la seva capa, el seu sarró i la seva vara de pelegrí, i el seu gos, que li llepa les ferides a la seva cama. La seva devoció es va estendre molt ràpidament a partir del segle xv. La seva festivitat, segons el santoral catòlic, és el 16 d'agost, data en la que l'Hospitalet celebrava antigament la seva Festa Major. Les Festes de Sant Roc de l'Hospitalet de Llobregat van ser descrites pel Baró de Maldà al seu Calaix de sastre. La seva autoria s'atribueix a Jaume Huguet (Vilafranca,1547-1606) i al seu fill, i la datació de l'obra, segons la historiadora Alícia Suárez, entre 1591 i 1594. El retaule, que es va conservar amb les taules separades, presenta quatre escenes de la vida del sant i les imatges de sant Cristòfol, a l'esquerra, i de sant Jaume a la dreta. Les pintures d'aquest retaule es van salvar quan va ser enderrocada l'església el 1937 i avui estan dipositades al Museu de l'Hospitalet.
    Arquitectura i urbanisme
    Església Santa Eulàlia de Mèrida
    Esglésies i ermites
    Interiors
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Religió
  • AMHLAF0025603.jpg
    Vista interior de l'església Santa Eulàlia de Mèrida abans de la Guerra Civil
    Interior de l'antiga església de Santa Eulàlia de Mèrida. S'observa que a l'església hi havia repartits diversos plafons ceràmics amb diferents escenes de la passió de Crist. També s'observa amb detall el treballat púlpit de pedra des d'on el rector feia l'homilia, on es presenten imatges del papa Marti V ( Papa de 1417- a 1431), Otto di Colonna, que va aconseguir eliminar el Cisma d'Occident i restaurar Roma com a seu del papat, amb la seva creu de tres braços, i al bisbe de Barcelona, que porta a la mà una reproducció de l'ermita de Provençana a la mà, personatges del s. XV coetanis a la construcció de l'església original. Com a parròquia, Santa Eulàlia de Provençana no s'esmenta fins l'any 1045. Sembla que l'any 1076 es documenta la construcció de l'ermita, que es consagra el 27 de gener de l'any 1101 pel bisbe Berenguer Folc. L'església de Santa Eulàlia de Mèrida de l'Hospitalet centre té el seu origen a finals del segle XV, quan el nucli de la Pobla d'Hospitalet té ja una cinquantena de cases i una personalitat diferenciada del nucli més antic de Provençana com per a construir un nou temple parroquial. L'any 1426 el bisbe de Barcelona Francesc Climent Sapera concedeix la llicència per a edificar una nova església parroquial i trasllada la titularitat de la vella església de Provençana a aquesta de l'Hospitalet, fet que recorda aquest relleu en pedra al púlpit. La primera església va ser substituïda entre 1580-1600, moment de gran esplendor al poble, per un temple nou, guarnit amb capelles amb bells retaules, com el dedicat a Sant Roc, copatró del poble juntament amb santa Eulàlia, (santa que alguns situen a Mèrida i altres a Barcelona) i un gran Altar data del 1807, substitut d’un altre de l’any 1544 que s’havia podrit degut als problemes d’humitat originats pel mal estat del sostre de l’església. El va realitzar l’escultor barceloní Salvador Roig, a semblança de l’Altar major que hi havia llavors a l’església de Sant Jaume de Barcelona. Durant els primers dies de la guerra civil, la caiguda fortuïta d'una pedra de l'església a una casa veina del costat, que va travessar la teulada i va caure a sobre d'un llit sense provocar danys personals, va provocar que es demanés un informe a l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt, que es custodia a l'Arxiu Municipal, sobre l'estat de conservació del temple i la conveniència d'enderrocar-lo. L'esperit revolucionari i el profund anticlericalisme de l'ajuntament republicà del moment van esperonar finalment la seva demolició. D'aquell vell temple només alguns elements, carreus i claus de volta, i pintures d’alguns retaules, com les del retaule de Sant Roc, protector contra l'epidèmia de pesta, de finals del s. XVI, atribuït a Jaume Huguet (Vilafranca,1547-1606 ca.) i al seu fill, han estat preservats al Museu d’Història de 'Hospitalet. Acabada la Guerra Civil, el Bisbat de Barcelona endegà una important campanya per tal de reconstruir les esglésies cremades o destruïdes durant el conflicte bèl·lic. S’encarregà a l’arquitecte Manuel Puig Janer, que va ser arquitecte municipal de l’Hospitalet des de 1939 fins a la seva mort, l'any 1965, la construcció del nou temple, igualment sota l’advocació de Santa Eulàlia de Mèrida. La primera pedra es va col·locar el 16 de juliol de 1939; el 19 de març de 1942 s'inaugurà la primera meitat; el 20 de juny de 1943 es beneí el campanar i la obra s'acabà el 26 d'octubre de 1947. Mentre es construïa el temple feu les funcions d’església parroquial l’edifici del Centre Catòlic. L’actual edifici de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida està catalogat dins el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l’Hopitalet (PEPPA, fitxa núm. 003)
    Arquitectura i urbanisme
    Església Santa Eulàlia de Mèrida
    Esglésies i ermites
    Interiors
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Religió
  • AMHLAF0025605.jpg
    Vista interior de l'església Santa Eulàlia de Mèrida abans de la Guerra Civil
    La fotografia mostra la nau central, amb cadires de vímet pels feligresos i l'Altar Major de l'antic temple parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida, al barri Centre. A la imatge hi ha, dalt de l'altar, la imatge de Sant Josep, que sosté amb una mà la seva vara florida i amb l'altra al nen Jesús. Juntament amb els raigs daurats i el colom de dalt de de tot de l'altar, el conjunt representa, de forma molt teatral, el misteri de la Santíssima Trinitat: Pare, Fill i Esperit Sant. A sota, a banda i banda, apareixen dues escultures que representen dues al·legories. La de l'esquerra de la fotografia representa la virtut teologal de la fe i la figura porta els ulls tapats perquè fa referència a la predisposició intrínseca de les persones a fer el bé. La iconografia la representa com una figura femenina abillada a l’estil clàssic. Porta els ulls embenats. Amb la mà dreta sosté una creu, símbol de Crist crucificat, i amb l’esquerra un calze amb una hòstia, en referència al sagrament del’Eucaristia. La figura femenina de la dreta representa la virtut de l'esperança i sosté l'àncora-creu, símbol de la solidesa, la fidelitat i de Crist mateix, i una au, que representa l'ànima salvada. Més a sota, a l'espai central de l'Altar, hi ha la figura que representa la nena Santa Eulàlia de Mèrida (també anomenada de Barcelona) que sostè la palma del martiri, com tots els àngels que flanquejen l'altar, que informa que la santa va ser martiritzada, i la creu en forma d'aspa on va ser crucifixada. S'ens presenta sostinguda per un núvol, on hi ha també els instruments de tortura que es van fer servir contra ella, rodejat d'àngels i querubins que l'enlairen. Al món grecoromà el palmell era símbol d'immortalitat, de victòria, de glòria. El cristianisme va associar aquest símbol a Jesucrist, primer màrtir i també als màrtirs, que apareixen representats molts cops amb el palmell de la de glòria i resurrecció. Aquests dos símbols, la palma i la creu en forma d'aspa, tots dos, van ser presents durant molt temps a l'escut de L'Hospitalet, dels quals perviu encara avui en l'escut oficial de la ciutat la creu en forma d'aspa. L'any 1937 es va enderrocar aquest temple parroquial, que va ser construït el 1579. Acabada la Guerra Civil, el Bisbat de Barcelona endegà una important campanya per tal de reconstruir les esglésies cremades o destruïdes durant el conflicte bèl·lic. La nova església de Santa Eulàlia de Mèrida, patrona de la ciutat, es començà a construir tot just acabada la Guerra Civil, el mateix any de 1939. La construcció del nou temple, va estar sota la mateixa advocació, es va encarregar a l'arquitecte municipal Manuel Puig Janer. La primera pedra es va col·locar el 16 de juliol de 1939; el 19 de març de 1942 s'inaugurà la primera meitat; el 20 de juny de 1943 es beneí el campanar i l'obra s'acabà el 26 d'octubre de 1947. Està catalogada en el PEPPA amb la fitxa núm. 003.
    Arquitectura i urbanisme
    Església Santa Eulàlia de Mèrida
    Esglésies i ermites
    Interiors
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Religió
  • AMHLAF0146086.tif
    Primer equip de l'Hospitalet Sporting Club al camp de la Remunta
    "Drets: Vidal, López -Lilí, Pinós, Ustrell, el president Pañella. González, Guardia, Castillo i Roca. Agenollats: Llamusí, Samuel i Marín"
    Esports
    Futbol
    Hospitalenc Sporting Club
  • AMHLAF0146083.tif
    Nens i nenes al Passatge Blanchart
    "Es pot veure Quimeta i Nuria Miret, Teresa i Assumpció Recobenis, Josep Nolla, Margarita Llamusí, Jaume Llaverias, Albert i Pepe Parra i Montserrat i Joaquim Llamusí, entre d'altres."
    Cosidores
    Oficis i ocupacions
  • AMHLAF0146090.tif
    Vista dels jardins i el prat de Can Serra
    Cosidores
    Oficis i ocupacions
  • AMHLAF0146089.tif
    Carro de gelats a la Rambla Just Oliveras
    En primer terme. senyora Pepita Matas amb Joaquim Llamusi i Antonieta Pujol.
    Cosidores
    Oficis i ocupacions
  • AMHLAF0146088.tif
    Perspectiva del passatge de Blanchart
    Al fons, cal Quim Jardiner.
    Cosidores
    Oficis i ocupacions
  • AMHLAF0146078.tif
    Dones que cosien a Ca la Pepita Bachs per Santa Llúcia a Barcelona
    Cosidores
    Oficis i ocupacions