Amics de l'Òpera de l'Hospitalet Recital de Nadal 2003 Begoña Alberdi soprano, Oscar Marín, tenor

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet Recital de Nadal 2003 Begoña Alberdi soprano, Oscar Marín, tenor

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet Recital de Nadal 2003 Begoña Alberdi soprano, Oscar Marín, tenor

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet Recital de Nadal 2003 Begoña Alberdi soprano, Oscar Marín, tenor

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet Recital de Nadal 2003 Begoña Alberdi soprano, Oscar Marín, tenor

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet Recital de Nadal 2003 Begoña Alberdi soprano, Oscar Marín, tenor

Primer recital a l'Auditori Barradas. Amics de l'Òpera de l'Hospitalet

Després d'un any organitzant recitals lírics mensuals d'òpera a l'Aula de Cultura Sanfeliu, i motivat per la gran afluència de públic que hi assistia, l'Organisme Autònom Municipal de Cultura va arribar a un acord amb el Centre Cultural que La Caixa va obrir a la Rambla Just Oliveras, on es va traslladar la històrica biblioteca que aquesta institució va obrir en els anys quaranta del s. XX al carrer Baró de Maldà, per tal de poder traslladar, a la Sala d'Actes d'aquest Centre Cultural, aquests recitals lírics, que es van continuar organitzant i contractant des de l'Aula de Cultura Sanfeliu, dirigida llavors per Joan Piera i Creixells, iniciador d'aquest projecte. Passat un parell d'anys, el 1991, aquest centre va passar a ser municipal: la biblioteca va ser reconvertida en Aules d'estudi pels estudiants de l'Hospitalet i el seu fons va ser traslladat i integrat al fons de la llavors recentment inaugurada Biblioteca Central de L'Hospitalet, situada a restaurada masia de Can Sumarro, que va ser cedida al municipi per la família Prats a finals dels anys setanta del s.XX amb la condició que fos transformada en un centre cultural o assistencial. La Sala d'actes d'aquest Centre Cultural de La Caixa, que el Cine Club l'Hospitalet havia fet servir durant un temps per les seves projeccions, va ser reconvertida en l'Auditori Barradas i juntament amb la Sala d'Exposicions, va passar a ser gestionada directament per l'Ajuntament, que va nomenar la funcionària Loli Sánchez com a directora de programació. L'auditori va ser batejat amb aquest nom en homenatge al pintor uruguaià Rafael Barradas que, als anys trenta del s. XX va viure a l'Hospitalet Centre, on va crear una famosa tertúlia, "l'Ateneïllo", per on van passar destacades personalitats del món cultural barceloní del moment. L'any 1990 va ser creada, al caliu d'aquests exitosos recitals, a l'Aula de Cultura Sanfeliu i apadrinada per la soprano Mirna Lacambra, presidenta de l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell, entitat creada cinc anys abans, l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, liderada pel director de l'Aula de Cultura Sanfeliu en Joan Piera i Creixells amb l'ajut de diversos hospitalencs amants de la lírica com a membres de la seva inicial Junta Directiva, com Josep Maria Valero, Jaume Cardona, Albert Amat i Artur Arranz. Aquesta associació signaria poc després de la seva constitució un conveni amb l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de l'Hospitalet, de la que era regidor llavors Amadeu Juan i Prat, per tal de fer-se càrrec de la programació i organització d'aquests recitals, que cada cop van anar guanyant més públic i incidència en el panorama operístic català. A la fotografia, Rosa Maria Ysàs, mezzosoprano, habitual llavors als repartiments del Gran Teatre del Liceu, acompanyada al piano pel compositor i director d'orquestra Miquel Ortega.

Primer recital a l'Auditori Barradas. Amics de l'Òpera de l'Hospitalet

Després d'un any organitzant recitals lírics mensuals d'òpera a l'Aula de Cultura Sanfeliu, i motivat per la gran afluència de públic que hi assistia, l'Organisme Autònom Municipal de Cultura va arribar a un acord amb el Centre Cultural que La Caixa va obrir a la Rambla Just Oliveras, on es va traslladar la històrica biblioteca que aquesta institució va obrir en els anys quaranta del s. XX al carrer Baró de Maldà, per tal de poder traslladar, a la Sala d'Actes d'aquest Centre Cultural, aquests recitals lírics, que es van continuar organitzant i contractant des de l'Aula de Cultura Sanfeliu, dirigida llavors per Joan Piera i Creixells, iniciador d'aquest projecte. Passat un parell d'anys, el 1991, aquest centre va passar a ser municipal: la biblioteca va ser reconvertida en Aules d'estudi pels estudiants de l'Hospitalet i el seu fons va ser traslladat i integrat al fons de la llavors recentment inaugurada Biblioteca Central de L'Hospitalet, situada a restaurada masia de Can Sumarro, que va ser cedida al municipi per la família Prats a finals dels anys setanta del s.XX amb la condició que fos transformada en un centre cultural o assistencial. La Sala d'actes d'aquest Centre Cultural de La Caixa, que el Cine Club l'Hospitalet havia fet servir durant un temps per les seves projeccions, va ser reconvertida en l'Auditori Barradas i juntament amb la Sala d'Exposicions, va passar a ser gestionada directament per l'Ajuntament, que va nomenar la funcionària Loli Sánchez com a directora de programació. L'auditori va ser batejat amb aquest nom en homenatge al pintor uruguaià Rafael Barradas que, als anys trenta del s. XX va viure a l'Hospitalet Centre, on va crear una famosa tertúlia, "l'Ateneïllo", per on van passar destacades personalitats del món cultural barceloní del moment. L'any 1990 va ser creada, al caliu d'aquests exitosos recitals, a l'Aula de Cultura Sanfeliu i apadrinada per la soprano Mirna Lacambra, presidenta de l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell, entitat creada cinc anys abans, l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, liderada pel director de l'Aula de Cultura Sanfeliu en Joan Piera i Creixells amb l'ajut de diversos hospitalencs amants de la lírica com a membres de la seva inicial Junta Directiva, com Josep Maria Valero, Jaume Cardona, Albert Amat i Artur Arranz. Aquesta associació signaria poc després de la seva constitució un conveni amb l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de l'Hospitalet, de la que era regidor llavors Amadeu Juan i Prat, per tal de fer-se càrrec de la programació i organització d'aquests recitals, que cada cop van anar guanyant més públic i incidència en el panorama operístic català. A la fotografia, Francesca Roig, soprano.

Primer recital a l'Auditori Barradas. Amics de l'Òpera de l'Hospitalet

Després d'un any organitzant recitals lírics mensuals d'òpera a l'Aula de Cultura Sanfeliu, i motivat per la gran afluència de públic que hi assistia, l'Organisme Autònom Municipal de Cultura va arribar a un acord amb el Centre Cultural que La Caixa va obrir a la Rambla Just Oliveras, on es va traslladar la històrica biblioteca que aquesta institució va obrir en els anys quaranta del s. XX al carrer Baró de Maldà, per tal de poder traslladar, a la Sala d'Actes d'aquest Centre Cultural, aquests recitals lírics, que es van continuar organitzant i contractant des de l'Aula de Cultura Sanfeliu, dirigida llavors per Joan Piera i Creixells, iniciador d'aquest projecte. Passat un parell d'anys, el 1991, aquest centre va passar a ser municipal: la biblioteca va ser reconvertida en Aules d'estudi pels estudiants de l'Hospitalet i el seu fons va ser traslladat i integrat al fons de la llavors recentment inaugurada Biblioteca Central de L'Hospitalet, situada a restaurada masia de Can Sumarro, que va ser cedida al municipi per la família Prats a finals dels anys setanta del s.XX amb la condició que fos transformada en un centre cultural o assistencial. La Sala d'actes d'aquest Centre Cultural de La Caixa, que el Cine Club l'Hospitalet havia fet servir durant un temps per les seves projeccions, va ser reconvertida en l'Auditori Barradas i juntament amb la Sala d'Exposicions, va passar a ser gestionada directament per l'Ajuntament, que va nomenar la funcionària Loli Sánchez com a directora de programació. L'auditori va ser batejat amb aquest nom en homenatge al pintor uruguaià Rafael Barradas que, als anys trenta del s. XX va viure a l'Hospitalet Centre, on va crear una famosa tertúlia, "l'Ateneïllo", per on van passar destacades personalitats del món cultural barceloní del moment. L'any 1990 va ser creada, al caliu d'aquests exitosos recitals, a l'Aula de Cultura Sanfeliu i apadrinada per la soprano Mirna Lacambra, presidenta de l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell, entitat creada cinc anys abans, l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, liderada pel director de l'Aula de Cultura Sanfeliu en Joan Piera i Creixells amb l'ajut de diversos hospitalencs amants de la lírica com a membres de la seva inicial Junta Directiva, com Josep Maria Valero, Jaume Cardona, Albert Amat i Artur Arranz. Aquesta associació signaria poc després de la seva constitució un conveni amb l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de l'Hospitalet, de la que era regidor llavors Amadeu Juan i Prat, per tal de fer-se càrrec de la programació i organització d'aquests recitals, que cada cop van anar guanyant més públic i incidència en el panorama operístic català. A la fotografia, Antoni Comas, tenor.

Estadi Olímpic de Béisbol de l'Hospitalet. Olimpíades Barcelona 92

La primera pedra d'aquest estadi va ser posada ell 24 de març de 1990 en un acte presidit pel President del Comité Organitzador dels Joscs Olímpics de Barcelona 92 (COOB92) i alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, pel vicepresident del COOB92, l'advocat, i Secretari General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya, Josep Lluís Vilaseca, per l'alcalde de l'Hospitalet, Juan Ignacio Pujana Fernández i per Miquel Ortín, que va ser el responsable de les subseus olímpiques des de la designació de Barcelona i fins a l'inici dels jocs i va coordinar l’organització de la competició de beisbol als Jocs Olímpics de Barcelona del 1992, primer cop en el que va ser esport oficial. Els partits es van disputar a les subseus de Viladecans, que comptava amb una sòlida tradició en aquest esport i la de l'Hospitalet, en la que l'afició per aquest esport, tot i comptar amb un destacat Club de Béisbol Hércules L'Hospitalet, no va acabar de ser prou forta com per omplir de públic en els seus partits l'Estadi Olímpic de Béisbol després dels Jocs, motiu pel qual aquest Club va passar a jugar al Camp Municipal de Béisbol de la Feixa Llarga i l'Estadi va ser reconvertit, el 1999, com a Estadi Municipal de Futbol, on des de llavors té la seu el Centre d'Esports l'Hospitalet i on juga els seus partits.

Estadi Olímpic de Béisbol de l'Hospitalet. Olimpíades Barcelona 92

La primera pedra d'aquest estadi va ser posada ell 24 de març de 1990 en un acte presidit pel President del Comité Organitzador dels Joscs Olímpics de Barcelona 92 (COOB92) i alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, pel vicepresident del COOB92, l'advocat, i Secretari General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya, Josep Lluís Vilaseca, per l'alcalde de l'Hospitalet, Juan Ignacio Pujana Fernández i per Miquel Ortín, que va ser el responsable de les subseus olímpiques des de la designació de Barcelona i fins a l'inici dels jocs i va coordinar l’organització de la competició de beisbol als Jocs Olímpics de Barcelona del 1992, primer cop en el que va ser esport oficial. Els partits es van disputar a les subseus de Viladecans, que comptava amb una sòlida tradició en aquest esport i la de l'Hospitalet, en la que l'afició per aquest esport, tot i comptar amb un destacat Club de Béisbol Hércules L'Hospitalet, no va acabar de ser prou forta com per omplir de públic en els seus partits l'Estadi Olímpic de Béisbol després dels Jocs, motiu pel qual aquest Club va passar a jugar al Camp Municipal de Béisbol de la Feixa Llarga i l'Estadi va ser reconvertit, el 1999, com a Estadi Municipal de Futbol, on des de llavors té la seu el Centre d'Esports l'Hospitalet i on juga els seus partits.

Col·locació de la primera pedra del Camp Olímpic de Béisbol de la Subseu de l'Hospitalet el 24/03/1990

A l'esquerra, el polític, advocat i dirigent esportiu Josep Lluís Vilaseca i Guasch, primer Director General d’Esports de la Generalitat de Catalunya, peça clau en la candidatura i l’èxit dels Jocs Olímpics de Barcelona’92, Vicepresident del Comitè Organitzador (COOB’92). Al seu costat Pasqual Maragall i Mira, alcalde de Barcelona i President del Comité Organitzador dels Jocs Olímpics Barcelona 92 (COOB’92). Al costat d'ell Juan Ignacio Pujana Fernández, alcalde de l'Hospitalet i, parlant davant el micròfon, Miquel Ortín Rull, que va ocupar importants càrrecs internacionals en aquest esport. Va ser el responsable de les subseus olímpiques des de la designació de Barcelona i fins a l'inici dels jocs i va coordinar l’organització de la competició de beisbol als Jocs Olímpics de Barcelona del 1992, primer cop en el que va ser esport oficial. Els partits es van disputar a les subseus de Viladecans, que comptava amb una sòlida tradició en aquest esport i la de l'Hospitalet, en la que l'afició per aquest esport, tot i comptar amb un destacat Club de Béisbol Hércules L'Hospitalet, no va acabar de ser prou forta com per omplir de públic en els seus partits l'Estadi Olímpic de Béisbol després dels Jocs, motiu pel qual aquest Club va passar a jugar al Camp Municipal de Béisbol de la Feixa LLarga i l'Estadi va ser reconvertit, el 1999, com a Estadi Municipal de Futbol, on des de llavors té la seu el Centre d'Esports l'Hospitalet i on juga els seus partits.

Excm. Ajuntament - Esports

A l'esquerra, Jaume Edo Miralles, a la dreta, Bartolomé Nájar Ruiz al Parc de Can Boixeres guanyadors d'una medalla a la cursa popular Ciutat de l'Hospitalet a mitjans dels anys 80 del s. XX. Els dos van estar molt vinculats al grup Alpha 63 de l'Hospitalet.

Festa de Nadal Aula de Cultura Sanfeliu 1990

La Festa de Nadal de 1990 de l'Aula de Cultura Sanfeliu, dirigida escènicament per Pepa Calvo, amb ulleres, amb l'ajut de Bartolomé Fernández Lirio, àlies "Berton", amb el got a la mà al costat d'Artur Arranz, director de l'Aula, va consistir en un espectacle de varietats que va comptar amb l'actuació d'un mentalista, al centre de la fotografia, i d'una actriu-vedet, na Begoña Iñúrria, valenciana i veïna de l'Hospitalet centre amb motiu de la seva vinculació amb la companyia teatral de l'Hospitalet Teatre de la Bohèmia, dirigida pels mims Jordi Fàbregas i Antonio Calderón, àlies "El Willy", amb els que va representar l'obra còmica de tarannà fregolista "Putiferi". Al costat del mentalista, Marcelina Díaz, responsable del bar de l'Aula de Cultura Sanfeliu, Carles Garriga, tècnic de so i llums i Pepe Martos, administratiu de l'Aula.

Record de la visita de la Reina Victòria Eugènia i les Infantes a l'Hospitalet enviat per l'alcalde Tomàs Giménez a les senyoretes Isern

Fotografia regalada el 30 d'octubre de 1927 per l'alcalde Tomàs Giménez Bernabé a Maria Rabascall i Aguiló, dona del Dr. Jaume Isern Hombravella, metge titular de l'Hospitalet des de finals de segle XIX, com a record de la inauguració, el 23 d'octubre de 1927, a càrrec de S.M. la Reina Victòria Eugenia, que va venir a l'Hospitalet acompanyada per les Infantes Beatriz i Cristina, de l'edifici de Correus i Telègrafs, projectat pel l'arquitecte municipal de l'Ajuntament de l'Hospitalet Ramon Puig i Gairalt. Està catalogat en el PEPPA amb la fitxa núm. 77. Davant la tribuna, set dones amb mantellina. Les tres primeres, comptant des de l'esquerra, son les filles de l'alcalde Tomàs Giménez i la seva esposa, Gloria Guill Moll, aquesta al centre de la fotografia, que té al seu costat el Capità General de Catalunya, Emilio Barrera. A la dreta de la fotografia hi ha les germanes Isern Rabascall: Montserrat, Maria i Núria, filles de Maria Rabascall i Aguiló i del Dr. Jaume Isern Hombravella, que era llavors, i des de 1899, metge titular, inspector de sanitat i degà del cos mèdic municipal de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. Montserrat Isern va ser la primera dona que va obrir, juntament amb la seva germana Núria, a Barcelona una galeria d'Art, la famosa galeria Skyra, inaugurada el 1931 al carrer Diputació i traslladada després de la guerra civil als baixos de la Casa Batlló del Passeig de Gràcia, que de seguida va destacar en la difusió de l'art d'avantguarda, i va acollir artistes com Pablo Picasso, Josep Llorens i Artigas o Manolo Hugué, entre molts d'altres. Josep Guinovart va fer en aquesta galeria la seva primera exposició de pintura el 1952. La galeria Skyra es va convertir en un punt de referència obligat per entendre una gran part de l'art català del segle XX. Va tancar el 1986, any de la mort de Montserrat Isern, que va néixer el 1900 a l'Hospitalet.

Aula de Cultura Sanfeliu. Espai De Tebeo. Exposició Joan Navarro

Activitat del De Tebeo! Espai de còmic. Inauguració de l'exposició de part de la col·lecció particular de còmics i objectes relacionats amb el còmic de Joan Navarro Badia, editor de la revista de còmic Cairo, abanderada de la línia clara franco-belga de dibuix, cofundador de la llibreria especialitzada en còmics Continuarà Còmics, inaugurada el 1980, i un dels fundadors i primer director de Ficòmic, entitat organitzadora del Saló del Còmic de Barcelona, que Joan Navarro va dirigir des de la seva tercera edició, el 1988, fins a 1994, ja plenament consolidat com a important esdeveniment cultural multitudinari de Barcelona. L'Aula de Cultura del barri Sanfeliu, dins el seu projecte expositiu De Tebeo! Espai de còmic, volia posar en valor la tasca artística dels dibuixants d'historietes realitzant activitats difusores del còmic, com aquesta, tallers de còmic, debats, taules rodones, i exposicions d'originals a l'Aula de Cultura De desembre de 1989 a juny de 1993 van tenir lloc 18 exposicions d'originals de dibuixants de còmic com Francisco Ibáñez, Segura, Max, Laura Pérez Vernetti, Galiano, Pons, Miguelanxo Prado, Bartolomé Seguí, Jaime Martín, i altres, una exposició dedicada al Capitán Trueno, personatge creat pel dibuixant Ambrós i pel guionista Victor Mora, que va estar present a la inauguració i va deixar diversos guions per a l'exposició, i una altra dedicada monogràficament a la figura de Joan Navarro, gestor de Ficòmic i del Saló del Còmic en els seus inicis, en la que es van poder veure tota mena d'objectes i dibuixos de la col·lecció personal d'aquest gran estudiós i impulsor del còmic a casa nostra. Totes aquestes exposicions van comptar sempre amb el decidit ajut de l'editor fundador de la revista El Víbora i de Ediciones La Cúpula, Josep Mª Berenguer, fundador i vicepresident de Ficomic, entitat organitzadora del Saló del Còmic, i del seu cap de redacció llavors, en Jesús Benavides.

Aula de Cultura Sanfeliu. Espai De Tebeo. Exposició Joan Navarro

Activitat del De Tebeo! Espai de còmic. Inauguració de l'exposició de part de la col·lecció particular de còmics i objectes relacionats amb el còmic de Joan Navarro Badia, editor de la revista de còmic Cairo, abanderada de la línia clara franco-belga de dibuix, cofundador de la llibreria especialitzada en còmics Continuarà Còmics, inaugurada el 1980, i un dels fundadors i primer director de Ficòmic, entitat organitzadora del Saló del Còmic de Barcelona, que Joan Navarro va dirigir des de la seva tercera edició, el 1988, fins a 1994, ja plenament consolidat com a important esdeveniment cultural multitudinari de Barcelona. L'Aula de Cultura del barri Sanfeliu, dins el seu projecte expositiu De Tebeo! Espai de còmic, volia posar en valor la tasca artística dels dibuixants d'historietes realitzant activitats difusores del còmic, com aquesta, tallers de còmic, debats, taules rodones, i exposicions d'originals a l'Aula de Cultura De desembre de 1989 a juny de 1993 van tenir lloc 18 exposicions d'originals de dibuixants de còmic com Francisco Ibáñez, Segura, Max, Laura Pérez Vernetti, Galiano, Pons, Miguelanxo Prado, Bartolomé Seguí, Jaime Martín, i altres, una exposició dedicada al Capitán Trueno, personatge creat pel dibuixant Ambrós i pel guionista Victor Mora, que va estar present a la inauguració i va deixar diversos guions per a l'exposició, i una altra dedicada monogràficament a la figura de Joan Navarro, gestor de Ficòmic i del Saló del Còmic en els seus inicis, en la que es van poder veure tota mena d'objectes i dibuixos de la col·lecció personal d'aquest gran estudiós i impulsor del còmic a casa nostra. Totes aquestes exposicions van comptar sempre amb el decidit ajut de l'editor fundador de la revista El Víbora i de Ediciones La Cúpula, Josep Mª Berenguer, fundador i vicepresident de Ficomic, entitat organitzadora del Saló del Còmic, i del seu cap de redacció llavors, en Jesús Benavides.

Aula de Cultura Sanfeliu. Espai De Tebeo. Exposició Joan Navarro

Activitat del De Tebeo! Espai de còmic. Inauguració de l'exposició de part de la col·lecció particular de còmics i objectes relacionats amb el còmic de Joan Navarro Badia, editor de la revista de còmic Cairo, abanderada de la línia clara franco-belga de dibuix, cofundador de la llibreria especialitzada en còmics Continuarà Còmics, inaugurada el 1980, i un dels fundadors i primer director de Ficòmic, entitat organitzadora del Saló del Còmic de Barcelona, que Joan Navarro va dirigir des de la seva tercera edició, el 1988, fins a 1994, ja plenament consolidat com a important esdeveniment cultural multitudinari de Barcelona. L'Aula de Cultura del barri Sanfeliu, dins el seu projecte expositiu De Tebeo! Espai de còmic, volia posar en valor la tasca artística dels dibuixants d'historietes realitzant activitats difusores del còmic, com aquesta, tallers de còmic, debats, taules rodones, i exposicions d'originals a l'Aula de Cultura De desembre de 1989 a juny de 1993 van tenir lloc 18 exposicions d'originals de dibuixants de còmic com Francisco Ibáñez, Segura, Max, Laura Pérez Vernetti, Galiano, Pons, Miguelanxo Prado, Bartolomé Seguí, Jaime Martín, i altres, una exposició dedicada al Capitán Trueno, personatge creat pel dibuixant Ambrós i pel guionista Victor Mora, que va estar present a la inauguració i va deixar diversos guions per a l'exposició, i una altra dedicada monogràficament a la figura de Joan Navarro, gestor de Ficòmic i del Saló del Còmic en els seus inicis, en la que es van poder veure tota mena d'objectes i dibuixos de la col·lecció personal d'aquest gran estudiós i impulsor del còmic a casa nostra. Totes aquestes exposicions van comptar sempre amb el decidit ajut de l'editor fundador de la revista El Víbora i de Ediciones La Cúpula, Josep Mª Berenguer, fundador i vicepresident de Ficomic, entitat organitzadora del Saló del Còmic, i del seu cap de redacció llavors, en Jesús Benavides. A la fotografia, dret, Joan Navarro, Victòria Bermejo, amb vestit vermell, periodista especialitzada en còmic i guionista de còmic, Laura Pérez-Vernetti, dibuixant de còmic al bar-sala d'exposicions de l'antiga Aula de Cultura Sanfeliu del carrer Miralta, núm. 31

Aula de Cultura Sanfeliu. Espai De Tebeo. Exposició Joan Navarro

Activitat del De Tebeo! Espai de còmic. Inauguració de l'exposició de part de la col·lecció particular de còmics i objectes relacionats amb el còmic de Joan Navarro Badia, editor de la revista de còmic Cairo, abanderada de la línia clara franco-belga de dibuix, cofundador de la llibreria especialitzada en còmics Continuarà Còmics, inaugurada el 1980, i un dels fundadors i primer director de Ficòmic, entitat organitzadora del Saló del Còmic de Barcelona, que Joan Navarro va dirigir des de la seva tercera edició, el 1988, fins a 1994, ja plenament consolidat com a important esdeveniment cultural multitudinari de Barcelona. L'Aula de Cultura del barri Sanfeliu, dins el seu projecte expositiu De Tebeo! Espai de còmic, volia posar en valor la tasca artística dels dibuixants d'historietes realitzant activitats difusores del còmic, com aquesta, tallers de còmic, debats, taules rodones, i exposicions d'originals a l'Aula de Cultura De desembre de 1989 a juny de 1993 van tenir lloc 18 exposicions d'originals de dibuixants de còmic com Francisco Ibáñez, Segura, Max, Laura Pérez Vernetti, Galiano, Pons, Miguelanxo Prado, Bartolomé Seguí, Jaime Martín, i altres, una exposició dedicada al Capitán Trueno, personatge creat pel dibuixant Ambrós i pel guionista Victor Mora, que va estar present a la inauguració i va deixar diversos guions per a l'exposició, i una altra dedicada monogràficament a la figura de Joan Navarro, gestor de Ficòmic i del Saló del Còmic en els seus inicis, en la que es van poder veure tota mena d'objectes i dibuixos de la col·lecció personal d'aquest gran estudiós i impulsor del còmic a casa nostra. Totes aquestes exposicions van comptar sempre amb el decidit ajut de l'editor fundador de la revista El Víbora i de Ediciones La Cúpula, Josep Mª Berenguer, fundador i vicepresident de Ficomic, entitat organitzadora del Saló del Còmic, i del seu cap de redacció llavors, en Jesús Benavides. A la fotografia, Joan Navarro i la que llavors era la seva dona, Victòria Bermejo, periodista especialitzada en còmic i guionista de còmic, després escriptora i cineasta autora de diversos celebrats documentals sobre memòria històrica recent de Barcelona i sobre els artistes obligats a tornar a casa dels pares passats els cinquanta anys a causa de les diverses crisis econòmiques iniciades a inicis del s. XXI.

Aula de Cultura Sanfeliu. Espai De Tebeo. Exposició Joan Navarro

Activitat del De Tebeo! Espai de còmic. Inauguració de l'exposició de part de la col·lecció particular de còmics i objectes relacionats amb el còmic de Joan Navarro Badia, editor de la revista de còmic Cairo, abanderada de la línia clara franco-belga de dibuix, cofundador de la llibreria especialitzada en còmics Continuarà Còmics, inaugurada el 1980, i un dels fundadors i primer director de Ficòmic, entitat organitzadora del Saló del Còmic de Barcelona, que Joan Navarro va dirigir des de la seva tercera edició, el 1988, fins a 1994, ja plenament consolidat com a important esdeveniment cultural multitudinari de Barcelona. L'Aula de Cultura del barri Sanfeliu, dins el seu projecte expositiu De Tebeo! Espai de còmic, volia posar en valor la tasca artística dels dibuixants d'historietes realitzant activitats difusores del còmic, com aquesta, tallers de còmic, debats, taules rodones, i exposicions d'originals a l'Aula de Cultura De desembre de 1989 a juny de 1993 van tenir lloc 18 exposicions d'originals de dibuixants de còmic com Francisco Ibáñez, Segura, Max, Laura Pérez Vernetti, Galiano, Pons, Miguelanxo Prado, Bartolomé Seguí, Jaime Martín, i altres, una exposició dedicada al Capitán Trueno, personatge creat pel dibuixant Ambrós i pel guionista Victor Mora, que va estar present a la inauguració i va deixar diversos guions per a l'exposició, i una altra dedicada monogràficament a la figura de Joan Navarro, gestor de Ficòmic i del Saló del Còmic en els seus inicis, en la que es van poder veure tota mena d'objectes i dibuixos de la col·lecció personal d'aquest gran estudiós i impulsor del còmic a casa nostra. Totes aquestes exposicions van comptar sempre amb el decidit ajut de l'editor fundador de la revista El Víbora i de Ediciones La Cúpula, Josep Mª Berenguer, fundador i vicepresident de Ficomic, entitat organitzadora del Saló del Còmic, i del seu cap de redacció llavors, en Jesús Benavides. Fotografia del bar-sala d'actes-sala d'exposicions de l'antiga Aula de Cultura Sanfeliu del carrer Miralta núm. 31.

Aula de Cultura Sanfeliu. Espai De Tebeo. Exposició Joan Navarro

Activitat del De Tebeo! Espai de còmic. Inauguració de l'exposició de part de la col·lecció particular de còmics i objectes relacionats amb el còmic de Joan Navarro Badia, editor de la revista de còmic Cairo, abanderada de la línia clara franco-belga de dibuix, cofundador de la llibreria especialitzada en còmics Continuarà Còmics, inaugurada el 1980, i un dels fundadors i primer director de Ficòmic, entitat organitzadora del Saló del Còmic de Barcelona, que Joan Navarro va dirigir des de la seva tercera edició, el 1988, fins a 1994, ja plenament consolidat com a important esdeveniment cultural multitudinari de Barcelona. L'Aula de Cultura del barri Sanfeliu, dins el seu projecte expositiu De Tebeo! Espai de còmic, volia posar en valor la tasca artística dels dibuixants d'historietes realitzant activitats difusores del còmic, com aquesta, tallers de còmic, debats, taules rodones, i exposicions d'originals a l'Aula de Cultura De desembre de 1989 a juny de 1993 van tenir lloc 18 exposicions d'originals de dibuixants de còmic com Francisco Ibáñez, Segura, Max, Laura Pérez Vernetti, Galiano, Pons, Miguelanxo Prado, Bartolomé Seguí, Jaime Martín, i altres, una exposició dedicada al Capitán Trueno, personatge creat pel dibuixant Ambrós i pel guionista Victor Mora, que va estar present a la inauguració i va deixar diversos guions per a l'exposició, i una altra dedicada monogràficament a la figura de Joan Navarro, gestor de Ficòmic i del Saló del Còmic en els seus inicis, en la que es van poder veure tota mena d'objectes i dibuixos de la col·lecció personal d'aquest gran estudiós i impulsor del còmic a casa nostra. Totes aquestes exposicions van comptar sempre amb el decidit ajut de l'editor fundador de la revista El Víbora i de Ediciones La Cúpula, Josep Mª Berenguer, fundador i vicepresident de Ficomic, entitat organitzadora del Saló del Còmic, i del seu cap de redacció llavors, en Jesús Benavides.

Aula de Cultura Sanfeliu. Espai De Tebeo. Exposició Joan Navarro

Activitat del De Tebeo! Espai de còmic. Inauguració de l'exposició de part de la col·lecció particular de còmics i objectes relacionats amb el còmic de Joan Navarro Badia, editor de la revista de còmic Cairo, abanderada de la línia clara franco-belga de dibuix, cofundador de la llibreria especialitzada en còmics Continuarà Còmics, inaugurada el 1980, i un dels fundadors i primer director de Ficòmic, entitat organitzadora del Saló del Còmic de Barcelona, que Joan Navarro va dirigir des de la seva tercera edició, el 1988, fins a 1994, ja plenament consolidat com a important esdeveniment cultural multitudinari de Barcelona. L'Aula de Cultura del barri Sanfeliu, dins el seu projecte expositiu De Tebeo! Espai de còmic, volia posar en valor la tasca artística dels dibuixants d'historietes realitzant activitats difusores del còmic, com aquesta, tallers de còmic, debats, taules rodones, i exposicions d'originals a l'Aula de Cultura De desembre de 1989 a juny de 1993 van tenir lloc 18 exposicions d'originals de dibuixants de còmic com Francisco Ibáñez, Segura, Max, Laura Pérez Vernetti, Galiano, Pons, Miguelanxo Prado, Bartolomé Seguí, Jaime Martín, i altres, una exposició dedicada al Capitán Trueno, personatge creat pel dibuixant Ambrós i pel guionista Victor Mora, que va estar present a la inauguració i va deixar diversos guions per a l'exposició, i una altra dedicada monogràficament a la figura de Joan Navarro, gestor de Ficòmic i del Saló del Còmic en els seus inicis, en la que es van poder veure tota mena d'objectes i dibuixos de la col·lecció personal d'aquest gran estudiós i impulsor del còmic a casa nostra. Totes aquestes exposicions van comptar sempre amb el decidit ajut de l'editor fundador de la revista El Víbora i de Ediciones La Cúpula, Josep Mª Berenguer, fundador i vicepresident de Ficomic, entitat organitzadora del Saló del Còmic, i del seu cap de redacció llavors, en Jesús Benavides.

Aula de Cultura Sanfeliu. Espai De Tebeo. Exposició Joan Navarro

Activitat del De Tebeo! Espai de còmic. Inauguració de l'exposició de part de la col·lecció particular de còmics i objectes relacionats amb el còmic de Joan Navarro Badia, editor de la revista de còmic Cairo, abanderada de la línia clara franco-belga de dibuix, cofundador de la llibreria especialitzada en còmics Continuarà Còmics, inaugurada el 1980, i un dels fundadors i primer director de Ficòmic, entitat organitzadora del Saló del Còmic de Barcelona, que Joan Navarro va dirigir des de la seva tercera edició, el 1988, fins a 1994, ja plenament consolidat com a important esdeveniment cultural multitudinari de Barcelona. L'Aula de Cultura del barri Sanfeliu, dins el seu projecte expositiu De Tebeo! Espai de còmic, volia posar en valor la tasca artística dels dibuixants d'historietes realitzant activitats difusores del còmic, com aquesta, tallers de còmic, debats, taules rodones, i exposicions d'originals a l'Aula de Cultura De desembre de 1989 a juny de 1993 van tenir lloc 18 exposicions d'originals de dibuixants de còmic com Francisco Ibáñez, Segura, Max, Laura Pérez Vernetti, Galiano, Pons, Miguelanxo Prado, Bartolomé Seguí, Jaime Martín, i altres, una exposició dedicada al Capitán Trueno, personatge creat pel dibuixant Ambrós i pel guionista Victor Mora, que va estar present a la inauguració i va deixar diversos guions per a l'exposició, i una altra dedicada monogràficament a la figura de Joan Navarro, gestor de Ficòmic i del Saló del Còmic en els seus inicis, en la que es van poder veure tota mena d'objectes i dibuixos de la col·lecció personal d'aquest gran estudiós i impulsor del còmic a casa nostra. Totes aquestes exposicions van comptar sempre amb el decidit ajut de l'editor fundador de la revista El Víbora i de Ediciones La Cúpula, Josep Mª Berenguer, fundador i vicepresident de Ficomic, entitat organitzadora del Saló del Còmic, i del seu cap de redacció llavors, en Jesús Benavides.

Aula de Cultura Sanfeliu. Espai De Tebeo. Exposició Joan Navarro

Activitat del De Tebeo! Espai de còmic. Inauguració de l'exposició de part de la col·lecció particular de còmics i objectes relacionats amb el còmic de Joan Navarro Badia, editor de la revista de còmic Cairo, abanderada de la línia clara franco-belga de dibuix, cofundador de la llibreria especialitzada en còmics Continuarà Còmics, inaugurada el 1980, i un dels fundadors i primer director de Ficòmic, entitat organitzadora del Saló del Còmic de Barcelona, que Joan Navarro va dirigir des de la seva tercera edició, el 1988, fins a 1994, ja plenament consolidat com a important esdeveniment cultural multitudinari de Barcelona. L'Aula de Cultura del barri Sanfeliu, dins el seu projecte expositiu De Tebeo! Espai de còmic, volia posar en valor la tasca artística dels dibuixants d'historietes realitzant activitats difusores del còmic, com aquesta, tallers de còmic, debats, taules rodones, i exposicions d'originals a l'Aula de Cultura De desembre de 1989 a juny de 1993 van tenir lloc 18 exposicions d'originals de dibuixants de còmic com Francisco Ibáñez, Segura, Max, Laura Pérez Vernetti, Galiano, Pons, Miguelanxo Prado, Bartolomé Seguí, Jaime Martín, i altres, una exposició dedicada al Capitán Trueno, personatge creat pel dibuixant Ambrós i pel guionista Victor Mora, que va estar present a la inauguració i va deixar diversos guions per a l'exposició, i una altra dedicada monogràficament a la figura de Joan Navarro, gestor de Ficòmic i del Saló del Còmic en els seus inicis, en la que es van poder veure tota mena d'objectes i dibuixos de la col·lecció personal d'aquest gran estudiós i impulsor del còmic a casa nostra. Totes aquestes exposicions van comptar sempre amb el decidit ajut de l'editor fundador de la revista El Víbora i de Ediciones La Cúpula, Josep Mª Berenguer, fundador i vicepresident de Ficomic, entitat organitzadora del Saló del Còmic, i del seu cap de redacció llavors, en Jesús Benavides.

Aula de Cultura Sanfeliu. Espai De Tebeo. Exposició Joan Navarro

Activitat del De Tebeo! Espai de còmic. Inauguració de l'exposició de part de la col·lecció particular de còmics i objectes relacionats amb el còmic de Joan Navarro Badia, editor de la revista de còmic Cairo, abanderada de la línia clara franco-belga de dibuix, cofundador de la llibreria especialitzada en còmics Continuarà Còmics, inaugurada el 1980, i un dels fundadors i primer director de Ficòmic, entitat organitzadora del Saló del Còmic de Barcelona, que Joan Navarro va dirigir des de la seva tercera edició, el 1988, fins a 1994, ja plenament consolidat com a important esdeveniment cultural multitudinari de Barcelona. L'Aula de Cultura del barri Sanfeliu, dins el seu projecte expositiu De Tebeo! Espai de còmic, volia posar en valor la tasca artística dels dibuixants d'historietes realitzant activitats difusores del còmic, com aquesta, tallers de còmic, debats, taules rodones, i exposicions d'originals a l'Aula de Cultura De desembre de 1989 a juny de 1993 van tenir lloc 18 exposicions d'originals de dibuixants de còmic com Francisco Ibáñez, Segura, Max, Laura Pérez Vernetti, Galiano, Pons, Miguelanxo Prado, Bartolomé Seguí, Jaime Martín, i altres, una exposició dedicada al Capitán Trueno, personatge creat pel dibuixant Ambrós i pel guionista Victor Mora, que va estar present a la inauguració i va deixar diversos guions per a l'exposició, i una altra dedicada monogràficament a la figura de Joan Navarro, gestor de Ficòmic i del Saló del Còmic en els seus inicis, en la que es van poder veure tota mena d'objectes i dibuixos de la col·lecció personal d'aquest gran estudiós i impulsor del còmic a casa nostra. Totes aquestes exposicions van comptar sempre amb el decidit ajut de l'editor fundador de la revista El Víbora i de Ediciones La Cúpula, Josep Mª Berenguer, fundador i vicepresident de Ficomic, entitat organitzadora del Saló del Còmic, i del seu cap de redacció llavors, en Jesús Benavides. A la fotografia, dret, Joan Navarro, i a sota A l'esquerra Artur Arranz, directot de l'Aula de Cultura Sanfeliu i del projecte "De Tebeo, espai de còmic" i José López, col·laborador de l'Aula de Cultura