Are you sure you want to delete this item? Are you sure you want to delete these 0 items?

Download

Oops! Something went wrong! It doesn't appear to have affected your data. Please notify your system administrator if the problem persists. Access denied
Your session was expired. Page will be reloaded.

Processing...

Your assets are ready. If the download does not start automatically, click Download.

Add assets to album

  • AMHLAF0004044.jpg
    Interior sala de filatura de la fàbrica Tecla Sala
    Treballadores de la fàbrica Tecla Sala a l'interior de la sala de filatura. Actualment és un centre cultural. La fàbrica està catalogada en el PEPPA amb el núm. 32
    Indústries
    Maquinària industrial
    Patrimoni arquitectònic
    Tecla Sala e Hijos S.A. (Tecla Sala)
  • AMHLAF0032067.jpg
    Concurs d’arrossos dins dels actes de la festa major de Santa Eulàlia
  • AMHLAF0003091.jpg
    Bellvitge en construcció.
    Construcció d'edificis al barri de Bellvitge. En primer pla dipòsit de ciment tombat pels veïns i veïnes en el que es veu una pintada ("terreno nuestro") en la lluita reivindicativa contra l'especulació urbanística que mantenien amb l'Ajuntament. La imatge està feta des del passeig de Bellvitge.
    Actes reivindicatius
    Arquitectura i urbanisme
    Conflictes
    Edificis
    Seguretat i defensa
    Solars
  • AMHLAF0003095.jpg
    Horts urbans
    En primer terme estructures fetes de fustes, fil ferro, plàstics i altres material que formaven petites barraques per guardar eines de l'hort. Darrere horts i edificis. Es veuen dos torres d'alta tensió en l'avinguda l'Electricitat (actualment avinguda de Catalunya)
    Agricultura i ramaderia
    Barraques i coves
    Edificis
    Horts
    Horts urbans
    Precarietat
    Serveis socials
  • AMHLAF0003286.jpg
    Obres del Parc de Les Planes
    Vista del solar on abans hi havia la fàbrica La Cardoner i on es veuen les obres per a la construcció del Parc de Les Planes. Al fons, el barri de La Florida.
    Arquitectura i urbanisme
    Jardins
    Parc de Les Planes
    Parcs
    Vistes
  • AMHLAF0004695.jpg
    Blocs d'Onésimo Redondo (actualment Blocs La Florida)
    Vista parcial de la façana d'un dels blocs d'Onésimo Redondo, actualment anomenats Blocs La Florida. Aquests pisos són fruit de la cessió de terrenys que va fer l'Ajuntament de l'Hospitalet a favor de l'Obra Sindical del Hogar el 1950. Van ser els primers blocs de pisos concentrats que van sorgir a l'Hospitalet. El seu estat de deteriorament fou l'origen, a començament de 1970, de l'Associació de Veïns de la Florida.
    Arquitectura i urbanisme
    Blocs La Florida
    Bloques Onésimo Redondo
    Edificis
    Vistes
  • AMHLAF0004331.jpg
    Mercat de la Florida
    Obres de construcció del mercat de la Florida. Al fons, els blocs La Florida (antigament coneguts com blocs d'Onésimo Redondo)
    Activitats econòmiques
    Arquitectura i urbanisme
    Blocs La Florida
    Bloques Onésimo Redondo
    Construcció
    Edificis
    Mercat de la Florida
    Mercats
    Obres
  • AMHLAF0004294.jpg
    Barracons de l'escola Onésimo Redondo
    Barracons on estava l'escola Onésimo Redondo, al mig dels blocs La Florida (abans anomenats blocs Onésimo Redondo). Aquests Barracons construïts per l'església, fins l'any 1957 no funcionen com a escola i s'allarga el seu funcionament fins l'any 1964, quan el 10/07/1964 s'inaugura el Grup Escolar Onésimo Redondo (avui col·legi Pau Vila). Els barracons no es van enderrocar fins l'any 1979, sent lloc de reunions veïnals i col·legi electoral (1964-1979)
    Arquitectura i urbanisme
    Aules
    Blocs La Florida
    Bloques Onésimo Redondo
    Edificis
    Educació
    Escola Onésimo Redondo
    Escoles
  • AMHLAF0004903.jpg
    Blocs d'Onésimo Redondo (actualment Blocs La Florida)
    Vista dels blocs d'Onésimo Redondo, actualment anomenats Blocs La Florida. Aquests pisos són fruit de la cessió de terrenys que va fer l'Ajuntament de l'Hospitalet a favor de l'Obra Sindical del Hogar el 1950. Van ser els primers blocs de pisos concentrats que van sorgir a l'Hospitalet. El seu estat de deteriorament fou l'origen, a començament de 1970, de l'Associació de Veïns de la Florida.
    Arquitectura i urbanisme
    Blocs La Florida
    Bloques Onésimo Redondo
    Carrers
    Edificis
    Vistes
  • AMHLAF0000970.jpg
    La Cardoner
    Bòbila i xemeneia de Químiques Cardoner ubicada a l'av. Isabel La Catòlica, emplaçament actual del Parc de Les Planes dins del qual es conserva una de les seves xemeneies del s. XIX. La Xemeneia està catalogada en el PEPPA amb el núm. 57
    Arquitectura i urbanisme
    Bòbiles
    Indústries
    La Cardoner, fàbrica
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Vistes
    Xemeneïes
  • AMHLAF0004274.jpg
    Vivendes Onésimo Redondo (Blocs La Florida)
    Blocs La Florida en construcció, anomentats antigament blocs Onésimo Redondo, que es van inaugurar l'any 1955.
    Arquitectura i urbanisme
    Blocs La Florida
    Bloques Onésimo Redondo
    Construcció
    Edificis
    Obres
  • AMHLAF0024044.jpg
    Actuació del pallasso Charlie Rivel al parc de la Marquesa a la inauguració del col·legi Charlie Rivel
    Educació
    Escoles
  • AMHLAF0002548.jpg
    Vista interior d'una església
    Es veu una capella i les columnes laterals que la precedeixen.
    Arquitectura i urbanisme
    Esglésies i Ermites
    Interiors
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Religió
  • AMHLAF0002547.jpg
    Vista interior d'una església
    Es veu la capella principal.
    Arquitectura i urbanisme
    Esglésies i Ermites
    Interiors
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Religió
  • AMHLAF0002546.jpg
    Vista interior d'una església
    Es veu la capella principal i les cadires de fusta.
    Arquitectura i urbanisme
    Esglésies i Ermites
    Interiors
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Religió
  • AMHLAF0002545.jpg
    Vista interior d'una església
    Es veu una capella lateral.
    Arquitectura i urbanisme
    Esglésies i Ermites
    Interiors
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Religió
  • AMHLAF0024961.jpeg
    Francisca Conejero i filla
    Retrat d'estudi de Francisca Conejero Tomás (1903-1998) i de la seva filla Libertad Canela Conejero. Dues dones sindicalistes de l'Hospitalet.
    Associacions i entitats
    Dones
    Persones
    Retrats
    Retrats d'estudi
    Sindicals
  • AMHLAF0023879.jpg
    Procés de construcció de l'estructura "Sonotretto" a les instal·lacions de La Farga
    Obra dels autors Vicenç guixa, Santi Cabús i Lluís Valls, premiada a la campanya "Ajut a Projectes Artístics" de les aules de cultura de L'Hospitalet, que va estar exposada a la revetlla de Sant Joan al carrer Torrent Gornal i després va anar a la Rambla Just Oliveres (davant del Centre Catòlic)
    Altos Hornos de Cataluña S.A. (La Farga)
    Arts plàstiques
    Aules de Cultura
    Cultura
    Equipaments culturals
    Escultura
    Indústries
  • AMHLAF0023880.jpg
    Procés de construcció de l'estructura "Sonotretto" a les instal·lacions de La Farga
    Obra dels autors Vicenç guixa, Santi Cabús i Lluís Valls, premiada a la campanya "Ajut a Projectes Artístics" de les aules de cultura de L'Hospitalet, que va estar exposada a la revetlla de Sant Joan al carrer Torrent Gornal i després va anar a la Rambla Just Oliveres (davant del Centre Catòlic)
    Altos Hornos de Cataluña S.A. (La Farga)
    Arts plàstiques
    Aules de Cultura
    Cultura
    Equipaments culturals
    Escultura
    Indústries
  • AMHLAF0023878.jpg
    Procés de construcció de l'estructura "Sonotretto" a les instal·lacions de La Farga
    Obra dels autors Vicenç guixa, Santi Cabús i Lluís Valls, premiada a la campanya "Ajut a Projectes Artístics" de les aules de cultura de L'Hospitalet, que va estar exposada a la revetlla de Sant Joan al carrer Torrent Gornal i després va anar a la Rambla Just Oliveres (davant del Centre Catòlic)
    Altos Hornos de Cataluña S.A. (La Farga)
    Arts plàstiques
    Aules de Cultura
    Cultura
    Equipaments culturals
    Escultura
    Indústries
  • AMHL_101_C411_2001.JPG
    L'HOSPITALET, UNA CIUTAT EN CONSTRUCCIÓ (1955 - 1958)
  • AMHL_101_C411_2000.JPG
    L'HOSPITALET, UNA CIUTAT EN CONSTRUCCIÓ (1955 - 1958)
    Us mostrem una selecció de fotografies extretes dels Expedients d'Urbanisme dels anys 1955 a 1958 que solien incorporar una o vàries fotografies del solar on es volia construir o de l'edifici que es volia ampliar o enderrocar. Aquestes imatges permeten veure com eren abans els carrers i els edificis. Ens mostren un l'Hospitalet "en construcció", precari, contradictori i, a voltes, desordenat. Veureu uns espais fonamentalment del Samontà: La Florida, Collblanc, La Torrassa, Pubilla Cases i en menor mesura de La Marina. Aquests barris mantenien en part el seu ús agrari, per on encara circulaven els carros, com podreu apreciar. És l’època en la que l’alcalde Josep Tayà i Solanes (1952-1956) començarà tímidament la transició cap al “desarrollismo” – mercès del Pla Comarcal de 1953, que provocarà que es comencin a redactar els primers Plans Parcials-. Serà, però, l’alcalde Ramon Solanich i Riera (1956-1962) qui l’iniciarà a final de la dècada dels cinquanta. Aquesta dècada acabarà amb una gran especulació urbanística, en la que la ciutat passarà dels 83.000 habitants de 1955 als 143.000 de 1962.
  • AAMHL_04.JPG
    L'HOSPITALET, UNA CIUTAT EN CONSTRUCCIÓ (1955 - 1958)
    Us mostrem una selecció de fotografies extretes dels Expedients d'Urbanisme dels anys 1955 a 1958 que solien incorporar una o vàries fotografies del solar on es volia construir o de l'edifici que es volia ampliar o enderrocar. Aquestes imatges permeten veure com eren abans els carrers i els edificis. Ens mostren un l'Hospitalet "en construcció", precari, contradictori i, a voltes, desordenat. Veureu uns espais fonamentalment del Samontà: La Florida, Collblanc, La Torrassa, Pubilla Cases i en menor mesura de La Marina. Aquests barris mantenien en part el seu ús agrari, per on encara circulaven els carros, com podreu apreciar. És l’època en la que l’alcalde Josep Tayà i Solanes (1952-1956) començarà tímidament la transició cap al “desarrollismo” – mercès del Pla Comarcal de 1953, que provocarà que es comencin a redactar els primers Plans Parcials-. Serà, però, l’alcalde Ramon Solanich i Riera (1956-1962) qui l’iniciarà a final de la dècada dels cinquanta. Aquesta dècada acabarà amb una gran especulació urbanística, en la que la ciutat passarà dels 83.000 habitants de 1955 als 143.000 de 1962.
  • AAMHL_03.JPG
    L'HOSPITALET, UNA CIUTAT EN CONSTRUCCIÓ (1955 - 1958)
    Us mostrem una selecció de fotografies extretes dels Expedients d'Urbanisme dels anys 1955 a 1958 que solien incorporar una o vàries fotografies del solar on es volia construir o de l'edifici que es volia ampliar o enderrocar. Aquestes imatges permeten veure com eren abans els carrers i els edificis. Ens mostren un l'Hospitalet "en construcció", precari, contradictori i, a voltes, desordenat. Veureu uns espais fonamentalment del Samontà: La Florida, Collblanc, La Torrassa, Pubilla Cases i en menor mesura de La Marina. Aquests barris mantenien en part el seu ús agrari, per on encara circulaven els carros, com podreu apreciar. És l’època en la que l’alcalde Josep Tayà i Solanes (1952-1956) començarà tímidament la transició cap al “desarrollismo” – mercès del Pla Comarcal de 1953, que provocarà que es comencin a redactar els primers Plans Parcials-. Serà, però, l’alcalde Ramon Solanich i Riera (1956-1962) qui l’iniciarà a final de la dècada dels cinquanta. Aquesta dècada acabarà amb una gran especulació urbanística, en la que la ciutat passarà dels 83.000 habitants de 1955 als 143.000 de 1962.
  • AAMHL_02.JPG
    L'HOSPITALET, UNA CIUTAT EN CONSTRUCCIÓ (1955 - 1958)
    Us mostrem una selecció de fotografies extretes dels Expedients d'Urbanisme dels anys 1955 a 1958 que solien incorporar una o vàries fotografies del solar on es volia construir o de l'edifici que es volia ampliar o enderrocar. Aquestes imatges permeten veure com eren abans els carrers i els edificis. Ens mostren un l'Hospitalet "en construcció", precari, contradictori i, a voltes, desordenat. Veureu uns espais fonamentalment del Samontà: La Florida, Collblanc, La Torrassa, Pubilla Cases i en menor mesura de La Marina. Aquests barris mantenien en part el seu ús agrari, per on encara circulaven els carros, com podreu apreciar. És l’època en la que l’alcalde Josep Tayà i Solanes (1952-1956) començarà tímidament la transició cap al “desarrollismo” – mercès del Pla Comarcal de 1953, que provocarà que es comencin a redactar els primers Plans Parcials-. Serà, però, l’alcalde Ramon Solanich i Riera (1956-1962) qui l’iniciarà a final de la dècada dels cinquanta. Aquesta dècada acabarà amb una gran especulació urbanística, en la que la ciutat passarà dels 83.000 habitants de 1955 als 143.000 de 1962.