Montserrat Company i Prats

Montserrat Company i Prats (1939/ 220) mestra i fundadora de l’escola Patufet- Sant Jordi, va ser un referent en el món de l’educació per a l’Hospitalet, Barcelona i Catalunya. Va impulsar, amb d’altres, el Col·lectiu d'Escoles per l'Escola Pública Catalana (abreujat CEPEPC) organització creada el desembre de 1978 per unes vuitanta escoles catalanes creades com a cooperatives de pares o de mestres en la dècada de 1960 que defensava una Escola Pública, per a tots, catalana, laica i inclusiva. Des de la dècada del 1980 s'han integrat gradualment a la xarxa d'escoles públiques de Catalunya, com l’escola hospitalenca Patufet-Sant Jordi Francesc Batallé i Aragonès. Ella mateixa va escriure quan li van demanar que fes una pinzellada de la seva vida quan es va jubilar als 68 anys: “Vaig néixer a Barcelona (Gràcia) l’any 1939 i els meus pares es van traslladar a L’Hospitalet quan jo tenia 12 anys per obrir una botiga de fotografia, situada a la Plaça de l’Ajuntament. Tot anant a l’escola em vaig fer gran i vaig ajudar al meu pare al laboratori fotogràfic. Treballant i estudiant a la Universitat vàrem impulsar i participar en els moviments de joves progressistes de l’Església a l’Hospitalet i comarques fins l’any 1963. Amb en Francesc Batallé i Pou vàrem fundar l’any 1968 l’ Escola Bressol Patufet i que posteriorment, ja Escola Pública, completà el seu cicle educatiu amb el nom de Escola Patufet Sant Jordi Francesc Batallé i Aragonès. Amb els anys vaig exercir de directora, coordinadora pedagògica i especialista en pedagogia terapèutica. Amb altres mestres de la ciutat participants de les escoles d’estiu de Rosa Sensat vàrem crear El Casalet, espai de trobada de mestres per la renovació pedagògica a l’Hospitalet. Vaig rebre el Premi Rosa Sensat de Pedagogia 1996, pel llibre Una escola per a tots, on s’explica la socialització de l’alumnat amb necessitats específiques de l’escola. De 1999 al 2007 vaig exercir de Regidora d’Educació de l’Ajuntament de l’Hospitalet en representació d’ICV-EUIA, que governava en coalició amb el PSC”

Pere Pinyol

Pere Pinyol Martínez, nascut al barri de La Torrassa de l'Hospitalet el 1952, va ser un destacat promotor i activista cultural, actor i gestor teatral de la ciutat. Pinyol, llicenciat en història de l'Art per la Universitat de Barcelona, va estudiar també interpretació a l'Institut del Teatre i va fer els primers passos, a partir de 1978, com a actor i gerent de la cooperativa teatral GAT de l'Hospitalet (Grup d'Acció Teatral). Sostenia que la seva vocació va sorgir de «la necessitat de vincular l'acció política amb el teatre com a mitjà d'intervenció: un teatre popular als barris de l'Hospitalet». Un cop desapareguda aquesta cooperativa, que es va transformar en la companyia teatral GAT dels germans Enric i Alfons Flores, va passar a ser, el 19081, gestor cultural del Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de l'Hospitalet, essent el primer director de l’Aula de Cultura Sant Josep i més tard encarregant-se del Departament de Festes des d'on va impulsar els principals esdeveniments culturals de L’Hospitalet com ara l’Estiu a la Ciutat i les Festes de Primavera. Va formar part del grup impulsor del Centre d'Estudis de l'Hospitalet. A mitjan de la dècada dels 80 va deixar l’Ajuntament i va fundar, a la ciutat, amb dues sòcies més, la promotora i distribuïdora teatral 3 en Raya, des d'on va donar a conèixer a Catalunya, entre molts d'altres, els primers espectacles professionals protagonitzats per un jove actor vasc anomenat Karra Elejalde. L'empresa teatral Focus li va oferir en els anys noranta integrar-se a la seva estructura directiva. Va ser director d'espectacles del Fòrum de les Cultures (Barcelona 2004), codirector, juntament amb Alfons Flores i Calixto Bieito, de la inauguració de l'Expo Saragossa 2008, dissenyador del projecte per a la inauguració del Nou Museu Acròpolis d'Atenes, director del projecte 6 Goya 6 per a la commemoració del bicentenari de 2 de maig de 1808 a Madrid, on es va traslladar a viure per assumir el càrrec de delegat de l'empresa Focus a la capital d'Espanya. Va ser coordinador de les gales dels Premis Max del 2006 al 2010. El 2009, va ser nomenat per la llavors Delegada de Artes de l'Ajuntament de Madrid, Alicia Moreno, filla de Núria Espert, director del Teatro Circo Price de Madrid, on va poder portar a terme una exitosa i reconeguda gestió d'aquest equipament, que ell va situar internacionalment i va obrir a diferents disciplines artístiques, entre elles el cabaret, gènere que l'apassionava fins el punt de ser el creador, productor i director del cabaret Passió Espanyola per al Pavelló d'Espanya a Expo Xangai (2010). Pinyol entenia la figura de gestor cultural com la d'un «equilibrista entre la direcció artística i l'econòmica», i en aquesta corda prima es va mantenir sempre amb èxit. Va morir a Madrid prematurament d'un càncer limfàtic el 5 de novembre de 2013 als 61 anys. El Teatre Joventut va acollir el 12 de desembre de 2013 un acte de comiat a Pere Pinyol on familiars i amics van voler retre-li homenatge. L'acte va comptar amb la presència de nombrosos artístes, coms els membres de Vol-Ras, Angel Pawlowski, Alba Serraute, Sol Picó i Alfons Vilallonga, entre d’altres, que van realitzar petites actuacions en honor seu. L'acte també va comptar amb un parlament de Jaume Botey, fundador, com el mateix Pere Pinyol, del Centre d'Estudis de l'Hospitalet.

Carrer Baró de Maldà núm. 24 Edifici El Coro

Fotografies d'elements ornamentals d'edificis i monuments del barri del Centre. Edifici del carrer Baró de Maldà núm. 24 conegut com a El Coro, seu de la Societat Coral La Campestre, creada el 1882 com a cor Clavé. Inicialment va tenir la seva seu social al cafè de Cal Carreter, al carrer Major, que també va ser el primer local a l'Hospitalet on es van fer sessions de cinema. Posteriorment, el 1925, com s'observa a la fotografia, els seus membres van aixecar la nova seu de l'entitat, local que va comptar amb un espaiós cafè, l'habitatge del cafeter i una sala teatral amb un espaiós escenari. Durant la guerra civil va ser requisat per la CNT, on va instal·lar l'oficina de reclutament de voluntaris. Després de la guerra el local va acollir l'empresa SAPLAS de components de baquelita, que va respectar l'escenari i part de l'estructura interna del local, que va ser finalment enderrocat el 2017 per fer un bloc de pisos. Als anys vuitanta el gestor teatral hospitalenc Pere Pinyol Martínez, gerent del Grup d'Acció Teatral (GAT) de l'Hospitalet i posteriorment delegat de l'empresa teatral catalana FOCUS a Madrid i després director del Circo Price de Madrid, va intentar reobrir com a teatre aquest local, projecte que no va comptar amb prou suports per materialitzar-se.

Mas,C. 91

Imatge extreta d'una llicència d'obres

c/Miquel Romeu, 83

Imatge extreta d'una llicència d'obres.

Riera de la Creu,C. 39

Imatge extreta d'una llicència d'obres. Durant les obres de construcció de l'edifici d'aquest solar, que rendeix façana a la plaça del repartidor, i està situat entre la Riera de la Creu i el c/ Baró de Maldà, on antigament s'instal·laven els firaires i els cavallets per la festa Major, va aparèixer un refugi de la Guerra Civil. Aquesta plaça va estar a punt de desaparèixer durant el mandat de l'alcalde José Matias de España Muntadas, que va projectar un pla urbanístic, aprovat el 1969 i acomplert en part, que pretenia convertir la Riera de la Creu en una via ràpida que connectés el llavors c/ Alps amb la zona industrial de la carretera del mig. El projecte també plantejava la destrucció del local del Casino del Centre. L'alcalde Vicenç Capdevila va desestimar el projecte. S'observa la tanca interior del solar que indica l'alineació que havia de tenir el nou vial i que va delimitar, efectivament la façana de l'edifici que es va construir. El propietari del solar, Francesc Romañà Brunet, va haver de cedir prop de 300 metres quadrats del solar de forma gratuïta a l'Ajuntament per fer un futur vial que no es va arribar a fer mai. Actualment, i des dels anys setanta del s. XX hi ha en aquesta porció de terreny públic que rendeix a Riera de la Creu, amb forma de triangle, un històric kiosk de revistes i premsa, dels pocs que es conserven encara a la ciutat. S'observen a la fotografia automòbils molt populars en aquella època, dos Seat 600, una Siata Formichetta, Seat 600 furgoneta, un Renault 4 i un Renault Gordini. Als baixos comercials de l'edifici que es va construir en aquest solar, de quatre pisos i àtic, es va instal·lar una sucursal del Banco de Vizcaya on treballava el que va ser el primer alcalde de l'Hospitalet elegit democràticament després de la dictadura de Franco, Juan Ignacio Pujana Fernández, veí de Bellvitge, membre de la UGT i primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya des de 1978, partit que va obtenir 12 regidors en les eleccions municipals de 1979. S'observa també a la dreta de la fotografia la teulada de l'alta caixa escènica de l'edifici teatral anomenat El Coro, seu de la societat coral clavetiana La Campestre, un edifici de 1925 dedicat al cant coral que comptava amb un gran escenari i un ampli cafè, que va servir durant la guerra civil com a centre de reclutament de les milícies anarquistes de la CNT. Després de la guerra civil es va ubicar allà durant molts anys l'empresa de plàstics Saplas, que va respectar l'estructura teatral de l'edifici. Un projecte liderat pel gestor teatral hospitalenc Pere Pinyol als anys vuitanta del s. XX va intentar tornar a la vida escènica aquest edifici, projecte que finalment no va prosperar. Després d'estar tancat durant molts anys, l'edifici va ser finalment enderrocat pels seus propietaris el 2017. També s'observa l'edifici de dos plantes situat al carrer Tarragona núm. 2, cantonada amb la Riera de la Creu, propietat del pagès Lluís Layola Rovira, descendent de la masia de Cal Gabatxo, situada a la Marina, núm. 40. Jaume i Lluís Layola i Rovira van ser uns dels darrers pagesos en actiu de l'Hospitalet Centre, dedicats, fonamentalment, al cultiu de l'alfals, com ho havia estat el pare, Joan Layola Bassas, que va ser regidor de l'ajuntament de 1944 al 1952, amb l'alcalde Enric Jonama. El seu fill Lluís Layola va ser també regidor i tinent d'alcalde de l'Ajuntament de l'Hospitalet de 1952 al 1958, en l'època de l'alcalde Ramon Solanich i Riera. La fotografia correspon a l'entrada de casa seva, a l'esquerra, i a la dreta la de la gran quadra on tenia els carros i els cavalls de tir. Eren descendents de Raimon Layola, que va arribar a l'Hospitalet des d'Occitània, raó pel qual la casa de la seva família a la Marina, l'hereu de la qual va ser el germà gran, Jaume, era coneguda amb el motiu de Cal Gavatx. Estava situada poc després de travessar el Camí del Mig, a tocar del camí que portava a l'ermita de Bellvitge, al mig del que avui és el barri de Bellvitge. La família es va traslladar a viure a l'Hospitalet Centre, com van fer també altres pagesos de la Marina, esperonada per l'eixample que va suposar l'obertura i urbanització de la Rambla Just Oliveras. Jaume Layola a un pis situats als baixos amb jardí de la finca modernista de la Rambla Just Oliveras núm. 29, la Casa Joan Batlle Solanes, situada al davant el Centre Catòlic, construïda el 1910 per Mariano Tomàs i Barba, propietat després de Jaume Layola, i Lluís al carrer Tarragona núm.2, a tocar del jardí d'aquesta finca i de la Riera de la Creu, on vivia, en el primer pis, amb la seva dona Victòria Cohí i les seves filles Teresa, casada després amb Gonzalo Oliveros Llopis, de Ceràmiques Llopis, i la Bòvila Goyta, i Victòria, casada després amb Antoni Mestres Canyameres, propietari de l'antiga Bodega Odon del carrer Església núm. 49. En el segon pis, aixecat sobre aquesta finca el 1932 per l'arquitecte Antoni Puig i Gairalt, va viure, de 1958 a 1993, quan aquest immoble va ser enderrocat, la família nombrosa formada per Arturo Arranz Bravo de Laguna, empresari de la ferreteria ACAB industrial de l'Hospitalet, germà gran del pintor Eduard Arranz-Bravo, i Eugenia Galiano, formada per ells i els seus set fills: Angèlica, Carme, Miguel, Lola, Arturo, Lina i Jordi. L'Angèlica, la Carme i l'Artur, els tres funcionaris municipals, van ser molt actius culturalment a la ciutat, formant part de diverses entitats com Alpha 69, Centre d'Estudis de l'Hospitalet, Cine Club l'Hospitalet, Amics de l'Òpera de l'Hospitalet i Coordinadora d'Entitats Pro Liceu. En els baixos d'aquest immoble hi havia les quadres, de la que s'observa una de les portes a la fotografia, on hi havia els cavalls i els carros de'n Lluís Layola, que va ser un dels darrers alfasaires de l'Hospitalet, propietari de moltes terres a la Marina i al Prat. Layola, destacat franquista local, tot i que sense afany de protagonisme ja que s'estimava més fer de pagès, va ser regidor de l'Ajuntament a l'època de l'alcalde Ramon Solanich i, durant molts anys, President de la Cambra de la Propietat Urbana de l'Hospitalet i va tenir una intervenció decisiva en diferents moments de la història de la ciutat com la salvació de l'enderroc de la Casa Espanya, actual seu del Museu de l'Hospitalet, la instal·lació de la residència de Bellvitge, llavors anomenada Príncipes de España, o la construcció de l'ambulatori de la Rambla Just Oliveras. Tota la vorera del carrer Tarragona, de la Plaça del Repartidor a la Rambla Just Oliveras, on estava situada casa seva era propietat de la família Layola i tota la vorera del davant del mateix tram era propietat de la família Oliveras Bo. Era un espectacle, durant els anys seixanta i setanta, veure arribar i entrar a les quadres els carros al vespre, carregats fins dalt d'alfals per vendre l'endemà al Born, tirats per fortíssims matxos, una de les darreres imatges de l'Hospitalet Centre pagès que ja estava llavors, als anys setanta del s,. XX, a punt de desaparèixer. Aquesta casa va ser enderrocada el 1993. Al seu lloc va ser aixecat un bloc de pisos a l'àtic del qual hi viu el propietari de l'immoble, el conegut advocat Gonçal Oliveros Layola, que va presentar candidatura a president del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona el 2023.

Carrer Enric Prat de la Riba 243. Ferreteria Industrial ACAB

Fotografies d'elements ornamentals d'edificis i monuments del barri del Centre. Antolín Arranz de Blas, nascut a Sestao, antic treballdor d'Altos Hornos de Vizcaya, que va ser nomenat pel govern de la Generalitat republicana director de la fàbrica Cucurny de Montmeló durant la guerra civil, fàbrica de gres refractari que havia estat situada des dels seus orígens al s. XIX fins el 1915 precisament a l'Hospitalet, pare del pintor Eduard Arranz-Bravo, va fundar el 1941 a Barcelona una ferreteria de suministres industrials que va obrir molt aviat delegació a l'Hospitalet, per raó de la intensa relació establerta durant el conflicte entre la fàbrica Cucurny i Altos Hornos de Cataluña, (La Farga), a la que va suministrar maons refractaris pels seus potents forns asiduament. La Ferreteria Industrial ACAB, (sigles inicials de dos dels seus fills, Arturo i Carlos Arranz Bravo) va estar situada al barri Centre, primer al carrer Enric Prat de la Riba, núm. 243, llavors Avenida de Generalísimo Franco, en un immoble propietat de la família Oliveras Bo i després adquirit pel propi negoci, el que surt a la fotografia, la fondària del qual arribava al carrer Josep Pla, per on es feia la càrrega i descàrrega. Molts anys després, a finals dels anys 90 del s. XX, quan aquest immoble va ser enderrocat, es va traslladar a uns espaiosos baixos de propietat situats al carrer Santa Anna, on va estar activa fins el 2012. Dels dos germans que van portar aquest negoci, Arturo i Carlos, el germà gran, Arturo, nascut el 1921, es va establir a viure, el 1958, amb la seva dona, Eugenia Galiano i els seus primers tres fills, a l'Hospitalet, al segon pis de l'edifici del carrer Tarragona núm. 2, on vivia també el propietari de l'immoble, Lluís Layola i Rovira, un dels darrers pagesos de l'Hospitalet, i on tenia també als baixos d'aquest immoble, les quadres amb els seus carros i cavalls de tir. A la clínica del doctor Gajo de la Rambla Just Oliveras van néixer els quatre darrers fills del matrimoni Arranz Galiano, tres dels quals es van significar posteriorment com a destacats activistes culturals a la ciutat: Angèlica, Carme i Artur. La vinculació amb l'Hospitalet del pintor i escultor Eduard Arranz Bravo, ve, doncs, de lluny. Premiat el 1968 amb el premi de pintura "Ciutat de l'Hospitalet", quan tot just començava la seva carrera artística, va rebre l'encàrrec per part de l'Ajuntament de l'Hospitalet de realitzar una escultura que es convertís en el símbol de la ciutat, "L'Acollidora", inaugurada el 1985 a la Rambla de Just Oliveras i posteriorment també de l'escultura "El Pont de la Llibertat", símbol de la lluita antifranquista a la ciutat, inaugurada el 2007 en la confluència entre la Rambla de la Marina i l'Avinguda del Carrilet. El 2009 va promoure, juntament amb l'Ajuntament de l'Hospitalet, la creació de la Fundació Arranz-Bravo, amb l'objectiu de preservar el seu llegat i l'ajut i promoció a joves artistes plàstics. Va fer donació a aquesta institució d'una gran quantitat d'obra seva: una col·lecció de tres-centes quaranta obres d’art d’Arranz-Bravo –entre pintures, obra sobre paper, gravats i escultures- que expliquen els seus diferents períodes creatius, obres que la fundació s’encarrega de conservar i també de promoure, mitjançant exposicions a la seva seu o en altres museus catalans, espanyols i de l’estranger. Nascut a Barcelona el 1941, va morir poc després d'haver dirigit la restauració del gran mural pop de la fàbrica Tipel de Parets del Vallès, pintat el 1971 en col·laboració amb el pintor Rafael Lozano Bartolozzi, amb qui va formar tàndem artístic durant uns anys, al seu estudi de Vallvidrera el 20 d'octubre de 2023.

Cine Rambla

Fotografia del Cinema Rambla procedent d'un expedient de llicència d'activitats.

Cine Rambla

Fotografia del Cinema Rambla procedent d'un expedient de llicència d'activitats.

Fàbrica Tecla Sala. Xemeneia

Fàbrica Tecla Sala. Xemeneia

Fàbrica Tecla Sala

Fàbrica Tecla Sala

Fàbrica Tecla Sala

Fàbrica Tecla Sala

Fàbrica Tecla Sala

Fàbrica Tecla Sala

Nen pujat a un enreixat d'una finestra de la fàbrica Tecla Sala

Mares a l'entrada de l'escola bressol de la fàbrica Tecla Sala

L'alcalde Josep Muntané Almirall

Retrat de l'alcalde Josep Muntané Almirall. (Mandat 1923 i 1931-1934).

Guàrdia Urbana de l'Hospitalet

Guàrdia Urbana de l'Hospitalet, amb les autoritats. Els membres del cos van amb el seu uniforme i gorra. Són un total de 24 homes. Asseguts en cadires, a la primer filera, hi ha set homes vestits de civil. El del centre, vestit de pagès, amb faixa i camisa i espardenyes blanques és l'alcalde Josep Muntané Almirall, i al seu costat, a l'esquerra, hi veiem el tinent d'alcalde Salvador Gil i Gil, amb vestit i corbata a ratlles. Dos mons, l'agrari i l'urbà, que pugnaven entre ells en aquells dies, els anys trenta del s. XX, a l'Hospitalet.

Rossend Arús Arderiu

Retrat de Rossend Arús Arderiu, reproducció d'un dibuix signat per I. Roca i J. Furnó. Rossend Arús va ser periodista i dramaturg i un dels organitzadors, juntament amb Sebastià Junyent i Comes, president de la Societat del Born, dels carnavals de Barcelona. La Societat del Born fou una entitat recreativa fundada a Barcelona el 1858 que amb el lema “filantropia i diversió” fou l'encarregada d'organitzar els carnavals barcelonins. Mantingué les seves activitats fins al 1874 i es va dissoldre definitivament el 1876. Fundada per Sebastià Junyent i Comes, conegut com “l'espardenyer del Born”, perquè regentava allà una botiga d'esperdenyes, en foren socis actius, entre d'altres veïns del barri del Born , l'autor dramàtic i filàntrop republicà federalista Rossend Arús i Arderiu, amic íntim també del dramaturg Frederic Soler, àlies Serafí Pitarra, i asidu visitant, entre molts d'altres, de la tertulia que tenia lloc a la seva rebotiga del carrer d'escudellers núm. 80, on tenia la seva rellotgeria. D'entre els carnavals organitzats per l'entitat en destaca el de 1860. Coneixem molt bé com va ser el carnaval d'aquest any gràcies al llibre de Josep Anselm Clavé Camps i J. M. Torres: El Carnaval de Barcelona en 1860: batiburrillo de anécdotas, chascarrillos ... y otras quisicosas propias de esta bulliciosa temporada, aliñado en prosa y verso, Librería Española, Barcelona, 1860. Arús va ser una de les figures cabdals de la maçoneria a Catalunya i un gran filàntrop, que va deixar a la seva mort la seva gran vivenda del Passeig de Sant Joan a la ciutat per tal que es pogués crear allà -partint de la seva biblioteca particular de 25.000 volums i dels diners que va deixar per gestionar al seu marmessor, l'advocat i polític Valentí Almirall, gran amic seu, per tal que es dediquéssin a aquest fi- la primera biblioteca pública de Barcelona, la Biblioteca Arús, encara en funcionament i especialitzada en el s. XIX. Va fer també donació a l'Ajuntament de l'Hospitalet, on havia nascut el seu pare, el comerciant Pere Arús i Cuixart, dels diners necessaris per construir unes escoles públiques i la nova Casa Consistorial, el 1895, motiu pel qual l'Ajuntament li va dedicar el carrer on està, des de llavors, en part, ubicat l'edifici. Rossend Arús va néixer a Barcelona el 16/07/1844 on morí el 22/08/1891

Ajuntament de l'Hospitalet

Vista de la façana principal de l'Ajuntament de l'Hospitalet i de la façana lateral que dona al carrer de Rossend Arús. A la cantonada es pot veure la torre d'electricitat que subministrava corrent a la ciutat. Postal de títol "A.T.V.- 3766 - Hospitalet de Llobregat Casa Consistorial y calle de Rosendo Arús". Es tracta d'un edifici de planta baixa i dos pisos, amb façana principal simètrica, amb un cos central dividit en tres trams i flanquejat per dos cossos laterals lleugerament endarrerits. Sobre la porta, una àmplia balconada remarca la importància del primer pis, amb barana de balustres. Les tres finestres balconeres són emmarcades amb llindes, però la central és flanquejada per dos grups de pilastres de capitell corinti que sostenen el rètol amb la inscripció Casa de la Vila, originàriament Casa Consistorial. A la llinda hi ha l'escut. L'eix central queda definit per la porta principal, la finestra entre pilastres i la balconada a la planta primera, que continua a la segona i acaba amb un capcer central de línia semicircular amb inscripció de l'any de construcció: 1895. Els cossos laterals, separats per pilastres, segueixen una estructura similar a la del cos central. El primer pis se separa del segon per una cornisa suportada per cartells i es repeteix a l'acabament de l'edifici sostenint l'ampit final. L'edifici de l'Ajuntament està catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local per la Generalitat de Catalunya amb el número 1532, i també es troba inclòs al Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament, fitxa número 2. A l'entrada hi ha dues pilastres de ferro forjat que van ser descobertes en una remodelació de l'edifici realitzada als anys noranta del s. XX També s'hi poden observar actualment dues obres d'art: un quadre de Josep Guinovart, "Homenatge a Barradas", i, a sobre, una clau de volta procedent de l'antiga església de L'Hospitalet centre, amb la representació de Santa Eulàlia.

Sanfeliu,C. 23

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Sanfeliu,C. 23 (antigament núm. 36)

Imatge extreta d'una llicència d'obres