Fàbrica Can Gomar. Imatge presa des del carrer Vigo. Edifici dissenyat per l'arquitecte Ramon Puig Gairalt. Quan es va construir aquesta façana rendia a un camp de conreu i el carrer Vigo no existia.
La fàbrica de tints Gomar i Cia, coneguda com a Can Gomar, ocupava un extens terreny que anava de l'Avinguda del Carrilet fins gairebé el carrer Enric Prat de la Riba. Disposava, en la part que rendia a l'Avinguda del Carrilet, d'una gran bassa i d'un frondós jardí. L'entrada al recinte era per l'Avinguda Pau Casals, on en una de les voreres estava edificada l'extensa tanca del recinte. Va ser construïda a petició de Salvador Segarra i Claudi Gomar i aixecada, en estil noucentista, per l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt el 1924, amb modificacions posteriors realitzades el 1926 i 1927. Anys després, el 1944, va ser novament ampliada per l'arquitecte municipal Manuel Puig i Janer. Va ser enderrocada el 2002 per donar pas a una gran promoció urbanística en l'extens solar que va resultar com a fruit de la seva desaparició.
C. Torrent Gornal, 61 (actual carrer Rosalía de Castro)
Aquesta casa no existeix en l'actualitat i no hi ha cap edifici en el lloc que ocupava.
Fins l'any 1982 el carrer es deia Torrent Gornal. El Ple municipal, va aprovar el canvi de denominació amb data 15 d'octubre de 1982, per a evitar la confusió existent a causa de la semlança entre els noms "avenida Torrente Gornal" i "calle Torrente Gornal". Així el tram comprès entre el carrer de Terra Baixa i l'avinguda Carrilet passaria a dir-se carrer Rosalía de Castro.
Imatge procedent de les fitxes de la Contribució Urbana de l'any 1970.
Vista de la masia de Can Puig i camps que l'envolten inundats. Aquesta casa també fou coneguda com a Cal Pebrot. El 1920, amb la cessió de terreny a Barcelona per la construcció d'un port franc, aquesta masia deixà de formar part del terme municipal de l'Hospitalet.
Carro ple de mongetes seques. Es veuen tres homes carregant el carro, protegits del sol amb un gran capell de palla.
El carro farratger dels alfasaires, era com el carro català típic però amb una modificació: l'entarimat de fusta de la base anava penjat, fins a un pam i mig de terra, de cadenes, o de cordes, com el de la fotografia, per tal d'augmentar la seva capacitat de càrrega (alfals, blat de moro, mongetes seques, escaroles, pastanagues, etc. que el carreterer, amb gran destresa, com s¡observa a la fotografia, augmentava fent el munt molt més alt que les baranes, que medien menys d'un metro. Si el recorregut a fer era curt es posaven estaques a les baranes o al davant, com en aquesta fotografia, per poder carregar fins a extrems increïbles. Quan el carro s'utilitzava per a transportar altres menes de càrregues calia cobrir els costats d'aquesta plataforma penjada. Sobre les cadenes o cordes, i per tapar l'esvoranc entre aquestes, es disposaven unes estores d'espart que privaven els objectes menuts de caure a terra. Com que transitaven per llocs plans i carregaven productes de poc pes, disposaven de fre únicament en una de les rodes, normalment la roda de la dreta, el qual servia fonamentalment per immobilitzar el carro. (Informació proporcionada per Ramon Morales).
Canvi de nom del carrer de l'Església per carrer de la Llibertat
A la imatge es pot veure el moment de la inauguració de la placa amb el nou nom per al carrer de l'Església, que passa a dir-se carrer de la Llibertat. Hi ha una munió de gent observant l'acte, i es poden veure alguns dels estendards dels cors claverians de la ciutat.
L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt.
Podria ser la zona del barri de Santa Eulàlia coneguda com el Canyet. Segurament a finals dels anys 20 o inicis dels 30.
Vista de la masia de Cal Vermell, durant la Guerra Civil. Es veu un grup d'homes i una dona pel camí d'accés a la casa. Al fons, es veu la masia envoltada de camps i uns pallers a l'era. La dona és Emma Goldman, fotògrafa i feminista (1869-1940) de visita a l'Agrícola Col·lectiva.
Façana principal i part de la lateral de la masia de Can Manel Nolla. En primer terme, els camps de cultiu del davant de la casa, i darrera, un parell de carros
Retrat grup d'alumnes de l'escola nacional de nenes número 26 del barri de Santa Eulàlia, el curs 1931-1932 aproximadament, al pati de l'escola. La mestra era Maria Artigal.
Retrat de grup d'alumnes de la mestra Maria Artigal
Retrat grup d'alumnes de l'escola nacional de nenes número 26 del barri de Santa Eulàlia, el curs 1932-1933 aproximadament, al pati de l'escola, amb la mestra Maria Artigal.
Escola Nacional Casa España, antiga escola de nenes situada al jardí de Casa España. Foto de grup, amb 4 fileres de nens i nenes. Al costat dret, la professora, Maria Guillem i al seu costat, de peu, Mercè Munné. La cinquena nena de la mateixa fila, sra. Navarro. La fila de davant dels que estan de peu, la cinquena nena és Mercè Camarassa
Vista interior de la capella d'una l'església de l'Hospitalet. Es veu la capella amb la Mare de Déu presidint al mig i als seus costats dos apòstols. (Podria tractar-se d'una capella lateral de l'església Santa Eulàlia de Mèrida)
Grup de noies que anaven a l'escola del Centre Catòlic al vespre, perquè amb la guerra no havien pogut anar-hi. (En aquesta època el Centre Catòlic feia les funcions d'església perquè la de Santa Eulàllia de Mèrida encara estava derruïda per la guerra civil).
Carrer Rossend Arús a l'alçada de la plaça Mossèn Homar en l'època de la segona República. A l'esquerra es veu una part de l'antiga església, que va ser demolida en aquells anys, i a la dreta, les antigues cases situades on avui hi ha la Plaça de l'Ajuntament. Al davant, cotxes, un d'ells amb les sigles de la CNT, aparcats al costat de les porxades de l'Ajuntament de l'Hospitalet.
Acte de Benedicció dels gegants durant l'alcaldia de Tomás Giménez. Plantada dels gegants davant l'entrada de l'església Santa Eulàlia de Mèrida rodejats d'una multitud de persones reunides per aquest fet. Aquests gegants foren construïts a Olot l'any 1928 i se'ls va posar el nom de Jaume I i la seva esposa
Celebració política al carrer Major i plaça Mossèn Homar
Celebració política al carrer Major i plaça Mossèn Homar. Es veu l'antiga església de Santa Eulàlia de Mèrida i el carrer Major pel qual circula una comitiva de cotxes oficials rodejats per una multitud de ciutadans. A l'alçada de l'església hi ha un rètol que posa: "Viva el Salvador de la Patria. Año (segurament 1926)". Als balcons hi ha persones amb banderes.
Pot tractar-se de la inauguració d'una placa a la façana de l'Ajuntament on figurava Miguel Primo de Rivera com a fill adoptiu de l'Hospitalet.
Cor El Pensament a la parada d'autobus de Sant Josep, davant del "café-bar San José" (posteriorment, en aquest local s'hi va instal·lar el bar Vendrell i el cor s'hi va continuar reunint) Al mig, sota el pendó, el mestre Esteve Carbó. També hi ha, entre d'altres, Jaume Moll i Isidre Mir (Isidret)
Acte de la corporació municipal durant el període de l'alcaldia de Tomás Giménez
L'alcalde Tomàs Giménez acompanyat d'autoritats dalt d'un autobús de dos pisos descobert que posa "Xampany Francolí". Hi ha altres autobusos estacionats amb diversa propaganda a la part alta dels mateixos anunciant productes (Mantequilla La Lechera, Nestle,..). Davant dels autobusos, ocupant tot l'espai d'un solar, una multitud de ciutadans i ciutadanes amb l'atenció posada a l'autobús on està l'alcalde
/AMHLAF0179677.jpg.iCeFueP9Ma_db_tjkAMA.XKlz9WQjqE.jpg)
/AMHLAF0180842.jpg.iCfLqOP9MVv9_fljkAMA.kBNnjcaENd.jpg)
