Inauguració del mercat de Can Serra.

Vista interior del mercat de Can Serra (Merca-2) el dia de la seva inauguració a càrrec de l'Alcalde Juan Ignacio Pujana i altres autoritats.

Cal Noiet

Vista de la masia de Cal Noiet i camps que l'envolten, després d'una nevada. Situada a la Marina (a la zona on posteriorment es va construir Mercabarna).

Homenatge a Tecla Sala i Miralpeix

l'Esbart Català de Dansaires ballant a la Plaça de l'Ajuntament de l'Hospitalet.

Homenatge a Tecla Sala i Miralpeix

La Sra. Tecla Sala besant l'anell del Bisbe de Colofó, el frare caputxí Maties Solà i Farell, auxiliar del Arquebisbe-Bisbe de Barcelona Dr. Gregorio Modrego i Casaús, El Bisbe de Colofó va oficiar l'ofici d'Acció de Gràcies el 23 de maig de 1954 a l'Església de Santa Eulàlia de Mèrida, un dels actes previstos en el seu Homenatge. Acompanya la seva mare, en Pau Riera i Sala, a l'esquerra.

Homenatge de l'Ajuntament de l'Hospitalet a la senyora Tecla Sala i Miralpeix

El 23 de maig de 1954 va tenir lloc l'Homenatge que l'Ajuntament de l'Hospitalet va oferir a la Sra. Tecla Sala i Miralpeix, empresària tèxtil nascuda a Roda de Ter el 1886 propietària de la important fàbrica de filatures de cotó "Tecla Sala e Hijos S.A." empresa instal·lada a l'Hospitalet des de 1913. El programa d'actes va ser el segúent: Inauguració de l'Exposició de Roses i de l'Exposició d'Escultura Religiosa de Rafael Solanic a la Biblioteca de la Caixa de Pensions de la Plaça de l'Ajuntament i a la Sala Municipal d'Exposicions (c/ Baró de Maldà, 15) Missa d'Acció de Gràcies a l'Església Parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida, oficiada pel Bisbe de Colofó, el frare caputxí Maties Solà i Farell, auxiliar del Arquebisbe-Bisbe de Barcelona Dr. Gregorio Modrego i Casaús. Descobriment de làpida amb el nom de Tecla Sala al carrer de la ciutat situat al costat de l'Església de Santa Eulàlia de Mèrida, a la paret de la qual es va situar la placa. Danses i sardanes a la Plaça de l'Església en acabar l'ofici a càrrec de l'Esbart Català de Dansaires. Entrega a la Sra. Tecla Sala i Miralpeix de la Medalla d'Or de la Ciutat al Saló de Plens de l'Ajuntament. Com a cloenda, a la tarda L'Orfeó Català, dirigit per Lluís Maria Millet, va oferir un concert a la Sala d'Actes del Centre Catòlic de l'Hospitalet. L'alcalde de l'Hospitalet, Josep Tayà i Solanes, a l'acte que va tenir lloc a l'antic Saló de Plens de l'Ajuntament de l'Hospitalet, el 23 de maig de 1954 va atorgar la medalla d'or que lluía l'escut de la ciutat -que l'acreditava com a filla adoptiva del municipi- a la Sra. Tecla Sala i Miralpeix. El consistori va regalar a la Sra. Tecla Sala un retrat seu en el que portava ja incorporada la medalla d'or que li acabava de ser atorgada. Posteriorment a aquest acte al Saló de Plens, es va oferir un àpat d'Homenatge a la Sra. Tecla Sala, a la Sala d'Actes del Casino del Centre, llavors Casino Nacional, on van assistir els familiars i amics de la Sra. Tecla Sala i nombroses personalitats de l'Hospitalet del moment. A la taula presidencial es pot apreciar, asseguda al mig de la taula principal, al costat de l'alcalde Josep Tayà, la Sra. Tecla Sala, que té a l'altre costat a mossèn . Al costat d'aquest, la Sra. Casimira Solé de Tayà, dona de l'alcalde Sr. Josep Tayà i Solanes, que té al seu altre costat al Sr. Rossend Riera i Sala, fill de la Sra. Tecla Sala, acompanyat de la seva esposa, Sra. Pilar Figueras i Anmella, que té al seu costat el capellà occità que va ajudar molts capellans catalans i també a la família Riera a l'exili a França durant la guerra civil, Monseigneur André Boyer-Mas, assegut al costat del Mossèn Josep Homar i Duran, rector de la parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida de l'Hospitalet, que posteriorment va fer un parlament en honor de la Sra. Tecla Sala. A l'altre costat de l'alcalde Sr. Tayà, hi ha asseguda la Sra. Francesca Riera i Sala, filla gran de la Sra. Tecla Sala, amb tocat blanc, acompanyada del seu germà Sr. Pau Riera i Sala, que té al seu costat a Mossèn Antoni Berenguer i Sala, prior de la Capella de Sant Jordi i aquest, al seu costat, la primera de la dreta de la fotografia, la Sra. Encarnació Julià i Font, esposa del Sr. Pau Riera i Sala. Al seu costat, a la capçalera lateral, el Dr. Antoni Castellà i Escabrós, espòs de la Sra. Francesca Riera i Sala. Una orquestrina situada a l'escenari va amenitzar el dinar.

Homenatge a Tecla Sala i Miralpeix

La Sra. Francesca Riera i Sala, amb tocat blanc, filla gran de la Sra. Tecla Sala, la Sra. Tecla Sala , saludant a la Sra. Bofill, i el Sr. Pau Riera Sala fill segon de la Sra. Tecla Sala.

Homenatge de l'Ajuntament de l'Hospitalet a la senyora Tecla Sala i Miralpeix

Acte d'homenatge de l'Ajuntament de l'Hospitalet a la Sra. Tecla Sala a l'antic Saló de Plens de la Casa Consistorial. En primera fila, d'esquerra a dreta, la Sra. Casimira Solé de Tayà, dona de l'alcalde Sr. Josep Tayà i Solanes, la Sra. Encarnació Julià, dona del Sr. Pau Riera i Sala, fill de Tecla Sala, i la germana petita d'aquest, Sra. Anna Riera i Sala. Al davant, diverses netes de la Sra. Tecla Sala: Pilar i Montserrat Riera Figueras, les dues nenes de davant i la que mira el quadre, la nena Tecla Fort Riera. El consistori va regalar a la Sra. Tecla Sala un retrat seu que portava ja incorporada la medalla d'or que l'acreditava com a filla predilecta del municipi, que li va ser atorgada per l'alcalde aquell mateix dia, 23 de maig de 1954.

Homenatge de l'Ajuntament de l'Hospitalet a la senyora Tecla Sala i Miralpeix

L'alcalde de l'Hospitalet, Josep Tayà i Solanes, el 1954, a l'antic Saló de Plens de l'Ajuntament de l'Hospitalet a l'acte que va tenir lloc el 23 de maig de 1954 poc després d'haver atorgat la medalla d'or de la ciutat -que l'acreditava com a filla adoptiva predilecta del municipi- a la Sra. Tecla Sala i Miralpeix El consistori va regalar a la Sra. Tecla Sala un retrat seu que portava ja incorporada la medalla d'or que li va ser atorgada per l'alcalde aquell mateix dia, medalla que, com es pot observar en aquesta fotografia, lluía l'escut de la ciutat.

Fàbrica "Tecla Sala e Hijos S.A."

Imatge exterior de part de les naus i del pati d'entrada principal al recinte de la fàbrica, que es veu al fons, on s'observa uns camions i un cotxe aparcats i uns nois estan jugant a futbol.

Fàbrica "Tecla Sala e Hijos S.A."

Imatge de la fàbrica Tecla Sala en els seus darrers moments en funcionament, a començaments dels anys vuitanta del segle XX, anys en els que la indústria tèxtil catalana va gairebé desaparèixer a causa de la crisi econòmica dels anys setanta i l'inici de la deslocalització empresarial, amb la seva tanca perimetral i l'antiga zona esportiva pels treballadors convertida llavors en un descampat. Poc temps després l'Ajuntament de l'Hospitalet la va comprar als seus propietaris, la família Riera i Sala, amb la intenció de poder reconvertir aquest esplèndid edifici fabril en un important centre cultural, com va començar a ser a partir de la dècada dels noranta, en la que es van començar a realitzar exposicions d'art contemporani català i va servir com a centre d'operacions de diferents companyies teatrals, com el GAT de l'Hospitalet o La Fura dels Baus. La seva completa remodelació i modernització va tenir lloc ja entrat el segle XXI, quan es va reinaugurar, després d'una important intervenció arquitectònica que va tenir un cost de 3'5 milions d'euros, realitzada a càrrec de l despatx d'arquitectura com a espectacular Mediateca-Biblioteca Central de l'Hospitalet, Centre d'Art Contemporani i seu de diferents entitats ciutadanes, com el Centre d'Art i Pensament TPK, la Fundació Arranz-Bravo i el Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L’origen de la fàbrica Tecla Sala es remunta a 1855, quan la família Basté, de Capellades, va instal·lar allà un molí paperer que aprofitava el salt d'aigua del Canal de la Infanta. La família Basté va decidir començar també amb el negoci tèxtil i va encarregar un projecte per a un nou edifici fabril a l’arquitecte Claudi Duran Ventosa el 1892. El resultat va ser una construcció industrial d’estil manxesterià, amb murs de maó vist, de tres pisos d'alçada, format per tres grans naus de molta llargària, essent la central més ample i alta que les laterals. La teulada és a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal, i l'estructura de l'encavallada de ferro. Va esdevenir aviat una de les fàbriques de filatures de cotó més importants del país, propietat, des de 1913, de Joan Riera i Sala, empresari tèxtil de Roda de Ter, on tenia també una important indústria, i des de 1926, quan va morir, de la seva dona, la senyora Tecla Sala i Miralpeix (Roda de Ter, 1886 - Barcelona, 1973). Posteriorment en el mateix recinte s'hi va construir una caseta d'estil modernista que va tenir al llarg del temps diversos usos: casa del director, guarderia, escola i finalment infermeria, de la que va ser responsable durant molts anys el Dr. Ramon Solanich i Riera, nebot de la Sra. Tecla Sala, que va ser alcalde de l'Hospitalet de 1956 a 1962. (Fitxa núm. 32 del PEPPA, Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l'Ajuntament de l'Hospitalet).

Homenatge a Tecla Sala i Miralpeix

Al centre, Mossèn Lluís Carreras i Mas, de Sabadell. conegut també com a Dr. Lluís Carreras, que va ser un clergue, escriptor, periodista i intel·lectual cristià impulsor del moviment de renovació religiosa a Catalunya abans de la Guerra Civil. Va gaudir de gran prestigi a l'Església catalana i fou un influent pensador humanista. Treballava a la biblioteca del domicili particular de la Sra. Tecla Sala a l'edifici Casal Sant Jordi del carrer Pau Claris amb Casp. Va morir pocs mesos després d'aquest acte. A la dreta, l'Octavi Saltor i Soler, poeta, periodista, divulgador cultural i polític que va participar en l’intent de reorganitzar la Lliga Catalana i que va ser un dels oradors de l’Onze de Setembre celebrat a Sant Boi l’any 1976.

Exposició de projectes municipals

Acte d'inauguració de l'Exposició de projectes municipals, a l'Ajuntament de l'Hospitalet, el 1956, amb l'assistència de diversos càrrecs del govern civil i militar, essent alcalde el Dr. Ramon Solanich i Riera, que ho va ser de 1956 a 1962. A la fotografia es poden reconèixer els dos fills varons de la Sra. Tecla Sala i Miralpeix, els germans Pau i Rossend Riera i Sala, empresaris tèxtils responsables de la fàbrica "Tecla Sala e Hijos, S.A.", cosins del Dr. Solanich, i el seu germà Sr. Joan Solanich i Riera, al mig, amb bigoti, que va ser gerent de l'escola Tecla Sala de l'Hospitalet. El Sr. Pau Riera i Sala, a l'esquerra, amb les mans agafades, casat amb la Sra.Encarnació Julià, va ser empresari tèxtil i el darrer co-propietari de l'empresa "Tecla Sala e Hijos, S.A." Va ser també, com el seu germà i la seva mare, un important mecenes de l'Institut d'Estudis Catalans i cofundador, l'any 1961, d'Òmnium Cultural, entitat de la que va ser el seu segon president de 1968 a 1978. El Sr. Rossend Riera i Sala, a la dreta, amb la mà a la boca, casat amb la Sra. Pilar Figueras, va ser també empresari tèxtil i co-propietari de l'empresa "Tecla Sala e Hijos, S.A." i, com el seu germà i la seva mare, un dels mecenes, que va patrocinar l'Institut d'Estudis Catalans. Va comprar, juntament amb altres mecenes, els empresaris Francesc Recasens i Mercadé, Domingo Valls i Taberner i Josep Canals i Ramon, el Teatre Romea de Barcelona per tal de salvar-lo de ser enderrocar per fer-hi pisos el 1962. Va morir prematurament el 1977. Els seus descendents son encara copropietaris del Teatre Romea.

Homenatge a Tecla Sala i Miralpeix

Homenatge tributat a la Sra. Tecla Sala i Miralpeix per l'Ajuntament de l'Hospitalet 23 de maig de 1954. Aquest llibre de signatures va estar situat a la Biblioteca de la Caixa de Pensions de la Plaça de l'Ajuntament, on van tenir lloc diverses exposicions amb motiu de l'homenatge. Signant al llibre d'Honor, el Sr. Lluís Maria Millet, director de l'Orfeò Català. L'Orfeò Català, dirigit per Lluís Maria Millet, va oferir una actuació al Centre Catòlic de l'Hospitalet aquell dia amb motiu d'aquest homenatge. Darrera d'ell, el Sr. Just Arús.

Homenatge de l'Ajuntament de l'Hospitalet a la senyora Tecla Sala i Miralpeix

Acte d'homenatge de l'Ajuntament de l'Hospitalet a la Sra. Tecla Sala a l'antic Saló de Plens de la Casa Consistorial. En primera fila, d'esquerra a dreta, la Sra. Casimira Solé de Tayà, dona de l'alcalde Sr. Josep Tayà i Solanes, la Sra. Encarnació Julià, dona del Sr. Pau Riera i Sala, fill de Tecla Sala, i la germana petita d'aquest, Sra. Anna Riera i Sala. Al davant, diverses netes de la Sra. Tecla Sala: Pilar i Montserrat Riera Figueras, les dues nenes de davant i la que mira el quadre, la nena Tecla Fort Riera. El consistori va regalar a la Sra. Tecla Sala un retrat seu que portava ja incorporada la medalla d'or que l'acreditava com a filla predilecta del municipi, que li va ser atorgada per l'alcalde aquell mateix dia, 23 de maig de 1954.

Homenatge a la Sra.Tecla Sala i Miralpeix

Signant en el llibre d'honor situat a la biblioteca de La Caixa de Pensions de la Plaça de l'Ajuntament amb motiu de l'homenatge tributat per l'Ajuntament de l'Hospitalet a la Sra. Tecla Sala i Miralpeix, l'advocat Lluís Massot i Balaguer, dirigent de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat. Al seu darrera, el Sr. Pau Riera i Sala, fill de la Sra. Tecla Sala.

Retrat de la senyora Tecla Sala i Miralpeix

Tecla Sala i Miralpeix, (Roda de Ter 1886 / Barcelona 1973) a la seva finca d'estiueig de Premià de Dalt, coneguda com a Can Font o Can Tecla Sala.

Homenatge a Tecla Sala i Miralpeix

Presentació d'una figura religiosa de l'escultor Rafael Solanich a la biblioteca de La Caixa de Pensions el 23 de maig de 1954, amb motiu de l'homenatge que l'Ajuntament de l'Hospitalet va tributar a l'empresària Sra. Tecla Sala i Miralpeix. A la fotografia, l'alcalde de l'Hospitalet, Sr. Josep Tayà i Solanes, a la dreta amb ulleres, que mira a la càmera i al seu costat, l'escultor Rafael Solanich. A l'esquerra, també mirant a la càmera, el Sr. Just Arús.

Homenatge a Tecla Sala i Miralpeix

El primer mossèn amb barret, mossèn Berenguer

Homenatge a Tecla Sala i Miralpeix

L'escultor Solanic,h a la dreta, canós amb ulleres fosques. Les seves dues filles estaven casades amb els germans Martorell, Oriol, músic i Josep, arquitecte de l'estudi MBM

Homenatge a Tecla Sala i Miralpeix

Mossèn Homar, dret, a l'esquerra Sra. Pilar Figueras, Sra. Tayà

Inauguració, el 1961, del pas subterrani que eliminava el pas a nivell de les vies de RENFE amb la carretera de Santa Eulàlia.

Acte d'inauguració de túnel de la Vanguard, que va suposar la supressió del Pas a Nivell entre els barris de Sant Josep i el Centre. L'alcalde Ramon Solanich avança pel nou pas sota la via, acompanyat d'altres autoritats.

Inauguració, el 1961, del pas subterrani que eliminava el pas a nivell de les vies de RENFE amb la carretera de Santa Eulàlia.

Acte d'inauguració, el 29 de gener de 1961, de l'anomenat túnel de la Vanguard, que va suposar la supressió del Pas a Nivell amb les vies de ferrocarril de RENFE entre els barris de Sant Josep i Santa Eulàlia. L'alcalde Ramon Solanich i Riera davant de la placa commemorativa, acompanyat d'altres autoritats.

Carrer de l'Enginyer Moncunill

Vista aèria del carrer de l'Enginyer Moncunill. Es veu a la part central dreta la parròquia de la Mare de Déu de la Llum i una mica més amunt travessant el carrer, un autobús que circula per l'avinguda de Miraflores. El carrer Enginyer Moncunill transcorre entre l'Avinguda Masnou i el carrer Torrent Gornal dins el barri de la Florida. L'enginyer Rossend Moncunill i Baucells va ser regidor, metge i enginyer municipal als anys trenta del s.XX Va formar part en 1926 del jurat que va aprovar les bases del concurs (guanyat per Ramon Puig i Gairalt) per a la confecció del Pla de l'Eixample i Sanejament Interior de l'Hospitalet. A l’any 1936 era enginyer municipal i professor de dibuix i topografia a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, i també treballava com enginyer a l’empresa “Hilaturas Caralt Pérez, S.A.” important fàbrica de filat i teixits de cànem ubicada al barri de Santa Eulàlia. El 6 de desembre d'aquell any, quan anava des de l’empresa a l’escola, va ser detingut per una patrulla de control i conduit a una de les presons clandestines que existien a diversos llocs de Barcelona. Mai va aparèixer.

Prolongació de la Granvia ("calle Cortes") al seu pas per la plana de la Marina de l'Hospitalet

Imatge de la Gran Via en obres entorn els anys 1930.La seva obertura es feu travessant la plana de la Marina, per la seva part alta. A costat i costat es poden veure algunes xemeneixes de fàbriques properes, com, a l'esquerra, l'antiga Caralt y Cia, la propietat de la qual era ja en aquesta època de Delmir de Caralt i Matheu en solitari i que va ser coneguda com a Can Caralt o El cànem. També es pot distingir la fàbrica Viuda e Hijos de Jaime Trias, anomenada després de la guerra civil com a Godó y Trias S.A., que era coneguda popularment com "Les Sangoneres". Imatge de la Gran Via en obres, Es pot veure com la seva obertura es feu travessant la plana de la Marina, per la seva part alta. A costat i costat es poden veure algunes xemeneixes de les fàbriques properes, com Viuda e Hijos de Jaime Trias, anomenada després com a Godó y Trias S.A, (popularment coneguda com "les sangoneres", pel lloc on hi era, el pla de les sangoneres) que quedaria en part també afectada. A la part esquerra de la fotografia hi ha un grup d'homes fent feines del camp carregant material a un carro tirat per un cavall. Per la carretera avança un gran automòbil, que sembla un cotxe de línia. Al fons a la dreta es poden veure les cúpules del Palau Nacional, sobre la muntanya de Montjuïc Les negociacions amb els propietaris agrícoles de la plana del sector de la Marina per tal de poder prolongar aquesta via al seu pas per l'Hospitalet es van iniciar el 1923, essent alcalde de l'Hospitalet en Josep Muntané i Almirall. Van finalitzar el 1927, en l'època de la dictadura de Primo de Rivera, essent alcalde de l'Hospitalet Tomás Giménez Bernabé, que va aconsseguir la cessió, per part dels propietaris, si us plau per força, de quatre km. de terreny per tal de poder ampliar la Gran Via, anomenada llavors carrer Cortes, fins el riu Llobregat. La negociació va ser difícil, perquè formalment les terres dels propietaris agrícoles de la Marina, ja havien estat agregades el 1920 per l'Estat, si us plau per força, al municipi de Barcelona per fer el port franc -que mai es va fer- i això va generar molt malestar i molts litigis. L'Ajuntament de l'Hospitalet, essent encara alcalde en Tomás Giménez, va realitzar un acte solemne al consistori l'agost de 1929 on es va protestar formalment per aquella agregació, i es va manifestar la impossibilitat de poder negociar l'ampliació de la "Calle Cortes" al seu pas per l'Hospitalet amb els propietaris agrícoles perquè les seves terres eren formalment ja de Barcelona, Amb aquest acte es va intentar embolicar una mica la troca amb la intenció de recuperar-les per a l'Hospitalet, però Tomàs Giménez no ho va aconseguir. El premi de consolació pel municipi va ser la concessió del títol de Ciutat. Però els litigis dels propietaris de les terres, que van ser posteriorment expropiats, van durar molts anys. La família Carbonell Espinosa, per exemple, propietària de 140.000 metres quadrats, els terrenys on ara hi ha Mercabarna, la Nissan i diferents vies, va guanyar finalment un judici el 2012 al Consorci de la Zona Franca per una demanda interposada el 1996 i va ser indemnitzada, 92 anys després, pel Consorci de la Zona Franca amb 14 milions d'euros per aquells fets, ja que el motiu origen de l’expropiació mai es va arribar a portar a terme. L'objectiu de l'Ajuntament de Barcelona era poder conectar Barcelona amb l'aeròdrom de El Prat, que ja funcionava amb vols regulars comercials i era, cada cop més, una porta d'entrada a la ciutat per un mitjà de transport que connectava Barcelona amb tot el món. L’any 1916 es constitueix el Real Aeroclub de Catalunya, societat esportiva formada membres de l’alta burgesia catalana i s’ inaugura l’Escola Catalana d’Aviació, primera escola d’aviació, on es van provar els primers productes de la indústria aeronàutica catalana i es van disputar els primers concursos i competicions esportives. Escullen el Delta del riu Llobregat com a emplaçament del primer camp de vols de Catalunya, prop de l’estany d’ El Remolar, a Viladecans, a tocar de El Prat de Llobregat, on curiosament hi havia una granja avícola que es deia La Volateria i que donaria nom al futur aeròdrom, situat a 14 kilòmetres de Barcelona. Al desembre de 1918 l’empresa d’aviació Latécoère inaugura la línia Toulouse-Casablanca, amb escala a la Volateria, amb 2 vols setmanals, convertint l’aeròdrom en el primer de Barcelona i d’Espanya amb vols comercials. Des del 1919 estava habilitat com a aeroport provisional de Barcelona, amb pistes d’una extensió de 1.000 × 400 m. A causa de la crisi que patí l’Aeroclub de Catalunya a partir del 1920, l’aeròdrom es fa servir també com a base per a la flota de Zeppelin i hidroavions de l'Armada i de l'Exèrcit de Terra Espanyol. Els serveis comercials regulars van començar el 1927 amb la línia d'Iberia que l'unia amb l'Aeroport de Cuatro Vientos de Madrid. Aquesta línia va ser la primera línia d'Iberia.

Naus de la factoria d'olis industrials Brugarolas.

Vista de les antigues instal·lacions de l'empresa d'olis industrials i lubricants Viuda e Hijos de Miguel Brugarolas, amb oficines a la Ronda de Sant pere, núm. 85, que es va instal·lar el 1915 a les naus industrials de producció de xarols i hules aixecades el 1901 per Narcís Cruzet i Bosch a tocar de la via del tren davant l'estació de la RENFE a l'Hospitalet que, a partir de 1928, durante la dictadura de Primo de Rivera, va ser expropiada per l'empresa pública CAMPSA (Compañía Arrendataria del Monopolio de Petróleos), com a consequència de la monopolització del sector del petroli. El 1974 aquesta factoria d'olis va ser traslladada a Rubí i la finca va romandre tancada durant bastant anys fins que finalment els edificis del seu interior, ja molt degradats, van ser enderrocats. L'Ajuntament va urbanitzar llavors tot aquell entorn i va crear allà l'any 2000, el Parc de Can Cluset. Al fons, el barri de Sant Josep i, més enllà, el de Santa Eulàlia.