• AMHLAF0000969.jpg
    Fàbrica "Tecla Sala e Hijos S.A."
    Imatge de la fàbrica Tecla Sala en els seus darrers moments en funcionament, a començaments dels anys vuitanta del segle XX, anys en els que la indústria tèxtil catalana va gairebé desaparèixer a causa de la crisi econòmica dels anys setanta i l'inici de la deslocalització empresarial, amb la seva tanca perimetral i l'antiga zona esportiva pels treballadors convertida llavors en un descampat. L'any 1988 l'Ajuntament de l'Hospitalet la va comprar als seus propietaris, la família Riera i Sala, amb la intenció de poder reconvertir aquest esplèndid edifici fabril en un important centre cultural, com va començar a ser a partir de la dècada dels noranta, en la que es van començar a realitzar exposicions d'art contemporani català i va servir com a centre d'operacions de diferents companyies teatrals, com el GAT de l'Hospitalet o La Fura dels Baus. La seva completa remodelació i modernització va tenir lloc ja entrat el segle XXI, quan es va reinaugurar, després d'una important intervenció arquitectònica que va tenir un cost de 3'5 milions d'euros, realitzada a càrrec de l despatx d'arquitectura com a espectacular Mediateca-Biblioteca Central de l'Hospitalet, Centre d'Art Contemporani i seu de diferents entitats ciutadanes, com el Centre d'Art i Pensament TPK, la Fundació Arranz-Bravo i el Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L’origen de la fàbrica Tecla Sala es remunta a 1855, quan la família Basté, de Capellades, va instal·lar allà un molí paperer que aprofitava el salt d'aigua del Canal de la Infanta. La família Basté va decidir començar també amb el negoci tèxtil i va encarregar un projecte per a un nou edifici fabril a l’arquitecte Claudi Duran Ventosa el 1892. El resultat va ser una construcció industrial d’estil manxesterià, amb murs de maó vist, de tres pisos d'alçada, format per tres grans naus de molta llargària, essent la central més ample i alta que les laterals. La teulada és a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal, i l'estructura de l'encavallada de ferro. Va esdevenir aviat una de les fàbriques de filatures de cotó més importants del país, propietat, des de 1913, de Joan Riera i Sala, empresari tèxtil de Roda de Ter, on tenia també una important indústria, i des de 1926, quan va morir, de la seva dona, la senyora Tecla Sala i Miralpeix (Roda de Ter, 1886 - Barcelona, 1973). Posteriorment en el mateix recinte s'hi va construir una caseta d'estil modernista que va tenir al llarg del temps diversos usos: casa del director, guarderia, escola i finalment infermeria, de la que va ser responsable durant molts anys el Dr. Ramon Solanich i Riera, nebot de la Sra. Tecla Sala, que va ser alcalde de l'Hospitalet de 1956 a 1962. (Fitxa núm. 32 del PEPPA, Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l'Ajuntament de l'Hospitalet).
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
    Indústries
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Tecla Sala e Hijos S.A. (Tecla Sala)
  • AMHLAF0000104.jpg
    Retrat de Pau Sans i Guitart
    Retrat de mig cos de Pau Sans i Guitart. Foto d'estudi. Fill de l'Hospitalet, enginyer industrial, poeta i polític (1836-1901).
    Enginyers
    Enginyers industrials
    Oficis i ocupacions
    Poetes
    Política i administració pública
    Polítics
    Retrats
    Retrats d'estudi
  • AMHLAF0002522.jpg
    Ermita de Santa Eulàlia de Provençana
    Vista general de l'ermita. En primer terme, el creueu i la plaça del davanti. Segons referències documentals, les primeres notícies de l'existència del temple daten del segle IX, però fou consagrada el 1101. Catalogada en el PEPPA amb núm. 93.
    Arquitectura i urbanisme
    Ermita de Santa Eulàlia de Provençana
    Esglésies i Ermites
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Places
    Religió
  • AMHLAF0111865.jpeg
    Treballadores de la fàbrica Albert Germans
    Grup de dones que treballaven a la indústria tèxtil Albert Germans, situada al carrer Rodés i en funcionament a l'Hospitalet des del 1928 fins el 2007. Fotografia feta al pati de la fàbrica. A la fila del mig, la segona per l'esquerra, Adela Benítez Ariza.
    Albert Germans
    Dones
    Indústries
    Persones
  • AMHLAF0111866.jpeg
    Treballadores de la fàbrica Albert Germans
    Grup de dones que treballaven a la indústria tèxtil Albert Germans, situada al carrer Rodés i en funcionament a l'Hospitalet des del 1928 fins el 2007. Les treballadores feien sortides fora de l'Hospitalet.
    Albert Germans
    Dones
    Indústries
    Persones
  • AMHLAF0111867.jpeg
    Treballadores de la fàbrica Albert Germans
    Grup de dones que treballaven a la indústrai tèxtil Albert Germans, situada al carrer Rodés i en funcionament a l'Hospitalet des del 1928 fins el 2007. Les treballadores feien sortides fora de l'Hospitalet.
    Albert Germans
    Dones
    Indústries
    Persones
  • 20240514_Balaguer_3r_005.jpg
    Dibuix d'alumne de 3r de l'Escola Balaguer durant l'activitat L'Arxiu a les Aules
    Educació
    Escola Balaguer
    Escoles
  • 20240514_Balaguer_3r_001.jpg
    Dibuix d'alumne de 3r de l'Escola Balaguer durant l'activitat L'Arxiu a les Aules
    Educació
    Escola Balaguer
    Escoles
  • 20240514_Balaguer_3r_002.jpg
    Dibuix d'alumne de 3r de l'Escola Balaguer durant l'activitat L'Arxiu a les Aules
    Educació
    Escola Balaguer
    Escoles
  • 20240514_Balaguer_3r_003.jpg
    Dibuix d'alumne de 3r de l'Escola Balaguer durant l'activitat L'Arxiu a les Aules
    Educació
    Escola Balaguer
    Escoles
  • 20240514_Balaguer_3r_004.jpg
    Dibuix d'alumne de 3r de l'Escola Balaguer durant l'activitat L'Arxiu a les Aules
    Educació
    Escola Balaguer
    Escoles
  • AMHLAF0024521.jpg
    Església de Sant Isidre Llaurador
    - : Església de Sant Isidre Llaurador ## Sumari ## - Política i institucions 100P5D/Esglésies barris/Sant Isidre Llaurador
    Esglésies i ermites
    Parròquia de Sant Isidre Llaurador
    Religió
  • AMHLAF0049840.jpeg
    Església de Sant Isidre
    Extretes de l'expedient 123 d'avantprojectes d'obres
    Arquitectura i urbanisme
    Construcció
    Esglésies i ermites
    Obres
    Parròquia de Sant Isidre Llaurador
    Religió
  • AMHLAF0049839.jpeg
    Església de Sant Isidre
    Extretes de l'expedient 123 d'avantprojectes d'obres
    Arquitectura i urbanisme
    Construcció
    Esglésies i ermites
    Obres
    Parròquia de Sant Isidre Llaurador
    Religió
  • AMHLAF0049838.jpeg
    Església de Sant Isidre
    Extretes de l'expedient 123 d'avantprojectes d'obres
    Arquitectura i urbanisme
    Construcció
    Esglésies i ermites
    Obres
    Parròquia de Sant Isidre Llaurador
    Religió
  • AMHLAF0049837.jpeg
    Església de Sant Isidre
    Extretes de l'expedient 123 d'avantprojectes d'obres
    Arquitectura i urbanisme
    Construcció
    Esglésies i ermites
    Obres
    Parròquia de Sant Isidre Llaurador
    Religió
  • AMHLAF0049836.jpeg
    Església de Sant Isidre
    Extretes de l'expedient 123 d'avantprojectes d'obres
    Arquitectura i urbanisme
    Construcció
    Esglésies i ermites
    Obres
    Parròquia de Sant Isidre Llaurador
    Religió
  • AMHL_101_C411_1957_00133_0017_foto.jpg
    Carrilet,Av 114
    Imatge extreta d'una llicència d'obres.
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
  • AMHL_101_C411_1957_00133_0018_foto.jpg
    Carrilet,Av 114
    Imatge extreta d'una llicència d'obres.
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
  • AMHL_101_C411_1957_00133_0015_foto.jpg
    Carrilet,Av 114
    Imatge extreta d'una llicència d'obres.
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
  • AMHL_101_C411_1957_00133_0017bis_foto.jpg
    Carrilet,Av 114
    Imatge extreta d'una llicència d'obres.
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
  • AMHLAF0000367.jpg
    Cal Magí (atribuïda)
    Vista frontal de la masia Cal Magí (dubtosa). A l'esquerra, els safareigs i a la dreta, un edifici annex del què sobresurt un carro. Al costat de la porta d'entrada a la casa, hi ha uns infants asseguts, i al seu entorn, aviram. Cal Magí es trobava al terme municipal de Barcelona.
    Agricultura i ramaderia
    Arquitectura i urbanisme
    Cal Magí
    Edificis
    Masies
    Safareigs
  • AMHLAF0000380.jpg
    Cal Magí
    Vista de la façana principal de la masia de Cal Magí i l'edifici annexe al lateral. Davant de la masia hi ha un cobert en forma de glorieta i al costat, es veu l'extrem més elevat d'un molí de vent. La masia l'envolta un mur baix. Aquesta masia estava situada a la Marina, al terme municipal de Barcelona, prop de l'antic hipòdrom.
    Agricultura i ramaderia
    Arquitectura i urbanisme
    Cal Magí
    Glorietes
    Masies
  • AMHLAF0164211.jpg
    Montserrat Company i Prats
    Montserrat Company i Prats (1939/ 220) mestra i fundadora de l’escola Patufet- Sant Jordi, va ser un referent en el món de l’educació per a l’Hospitalet, Barcelona i Catalunya. Va impulsar, amb d’altres, el Col·lectiu d'Escoles per l'Escola Pública Catalana (abreujat CEPEPC) organització creada el desembre de 1978 per unes vuitanta escoles catalanes creades com a cooperatives de pares o de mestres en la dècada de 1960 que defensava una Escola Pública, per a tots, catalana, laica i inclusiva. Des de la dècada del 1980 s'han integrat gradualment a la xarxa d'escoles públiques de Catalunya, com l’escola hospitalenca Patufet-Sant Jordi Francesc Batallé i Aragonès. Ella mateixa va escriure quan li van demanar que fes una pinzellada de la seva vida quan es va jubilar als 68 anys: “Vaig néixer a Barcelona (Gràcia) l’any 1939 i els meus pares es van traslladar a L’Hospitalet quan jo tenia 12 anys per obrir una botiga de fotografia, situada a la Plaça de l’Ajuntament. Tot anant a l’escola em vaig fer gran i vaig ajudar al meu pare al laboratori fotogràfic. Treballant i estudiant a la Universitat vàrem impulsar i participar en els moviments de joves progressistes de l’Església a l’Hospitalet i comarques fins l’any 1963. Amb en Francesc Batallé i Pou vàrem fundar l’any 1968 l’ Escola Bressol Patufet i que posteriorment, ja Escola Pública, completà el seu cicle educatiu amb el nom de Escola Patufet Sant Jordi Francesc Batallé i Aragonès. Amb els anys vaig exercir de directora, coordinadora pedagògica i especialista en pedagogia terapèutica. Amb altres mestres de la ciutat participants de les escoles d’estiu de Rosa Sensat vàrem crear El Casalet, espai de trobada de mestres per la renovació pedagògica a l’Hospitalet. Vaig rebre el Premi Rosa Sensat de Pedagogia 1996, pel llibre Una escola per a tots, on s’explica la socialització de l’alumnat amb necessitats específiques de l’escola. De 1999 al 2007 vaig exercir de Regidora d’Educació de l’Ajuntament de l’Hospitalet en representació d’ICV-EUIA, que governava en coalició amb el PSC”
  • AMHLAF0163294.jpg
    Pere Pinyol
    Pere Pinyol Martínez, nascut al barri de La Torrassa de l'Hospitalet el 1952, va ser un destacat promotor i activista cultural, actor i gestor teatral de la ciutat. Pinyol, llicenciat en història de l'Art per la Universitat de Barcelona, va estudiar també interpretació a l'Institut del Teatre i va fer els primers passos, a partir de 1978, com a actor i gerent de la cooperativa teatral GAT de l'Hospitalet (Grup d'Acció Teatral). Sostenia que la seva vocació va sorgir de «la necessitat de vincular l'acció política amb el teatre com a mitjà d'intervenció: un teatre popular als barris de l'Hospitalet». Un cop desapareguda aquesta cooperativa, que es va transformar en la companyia teatral GAT dels germans Enric i Alfons Flores, va passar a ser, el 19081, gestor cultural del Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de l'Hospitalet, essent el primer director de l’Aula de Cultura Sant Josep i més tard encarregant-se del Departament de Festes des d'on va impulsar els principals esdeveniments culturals de L’Hospitalet com ara l’Estiu a la Ciutat i les Festes de Primavera. Va formar part del grup impulsor del Centre d'Estudis de l'Hospitalet. A mitjan de la dècada dels 80 va deixar l’Ajuntament i va fundar, a la ciutat, amb dues sòcies més, la promotora i distribuïdora teatral 3 en Raya, des d'on va donar a conèixer a Catalunya, entre molts d'altres, els primers espectacles professionals protagonitzats per un jove actor vasc anomenat Karra Elejalde. L'empresa teatral Focus li va oferir en els anys noranta integrar-se a la seva estructura directiva. Va ser director d'espectacles del Fòrum de les Cultures (Barcelona 2004), codirector, juntament amb Alfons Flores i Calixto Bieito, de la inauguració de l'Expo Saragossa 2008, dissenyador del projecte per a la inauguració del Nou Museu Acròpolis d'Atenes, director del projecte 6 Goya 6 per a la commemoració del bicentenari de 2 de maig de 1808 a Madrid, on es va traslladar a viure per assumir el càrrec de delegat de l'empresa Focus a la capital d'Espanya. Va ser coordinador de les gales dels Premis Max del 2006 al 2010. El 2009, va ser nomenat per la llavors Delegada de Artes de l'Ajuntament de Madrid, Alicia Moreno, filla de Núria Espert, director del Teatro Circo Price de Madrid, on va poder portar a terme una exitosa i reconeguda gestió d'aquest equipament, que ell va situar internacionalment i va obrir a diferents disciplines artístiques, entre elles el cabaret, gènere que l'apassionava fins el punt de ser el creador, productor i director del cabaret Passió Espanyola per al Pavelló d'Espanya a Expo Xangai (2010). Pinyol entenia la figura de gestor cultural com la d'un «equilibrista entre la direcció artística i l'econòmica», i en aquesta corda prima es va mantenir sempre amb èxit. Va morir a Madrid prematurament d'un càncer limfàtic el 5 de novembre de 2013 als 61 anys. El Teatre Joventut va acollir el 12 de desembre de 2013 un acte de comiat a Pere Pinyol on familiars i amics van voler retre-li homenatge. L'acte va comptar amb la presència de nombrosos artístes, coms els membres de Vol-Ras, Angel Pawlowski, Alba Serraute, Sol Picó i Alfons Vilallonga, entre d’altres, que van realitzar petites actuacions en honor seu. L'acte també va comptar amb un parlament de Jaume Botey, fundador, com el mateix Pere Pinyol, del Centre d'Estudis de l'Hospitalet.