Oops! Something went wrong! It doesn't appear to have affected your data. Please notify your system administrator if the problem persists.Access denied
Your session was expired. Page will be reloaded.
Processing...
Your assets are ready. If the download does not start automatically, click Download.
Interior sala de filatura de la fàbrica Tecla Sala
Treballadores de la fàbrica Tecla Sala a l'interior de la sala de filatura. Actualment és un centre cultural. La fàbrica està catalogada en el PEPPA amb el núm. 32
Construcció d'edificis al barri de Bellvitge. En primer pla dipòsit de ciment tombat pels veïns i veïnes en el que es veu una pintada ("terreno nuestro") en la lluita reivindicativa contra l'especulació urbanística que mantenien amb l'Ajuntament. La imatge està feta des del passeig de Bellvitge.
En primer terme estructures fetes de fustes, fil ferro, plàstics i altres material que formaven petites barraques per guardar eines de l'hort. Darrere horts i edificis. Es veuen dos torres d'alta tensió en l'avinguda l'Electricitat (actualment avinguda de Catalunya)
Vista del solar on abans hi havia la fàbrica La Cardoner i on es veuen les obres per a la construcció del Parc de Les Planes. Al fons, el barri de La Florida.
Blocs d'Onésimo Redondo (actualment Blocs La Florida)
Vista parcial de la façana d'un dels blocs d'Onésimo Redondo, actualment anomenats Blocs La Florida. Aquests pisos són fruit de la cessió de terrenys que va fer l'Ajuntament de l'Hospitalet a favor de l'Obra Sindical del Hogar el 1950. Van ser els primers blocs de pisos concentrats que van sorgir a l'Hospitalet. El seu estat de deteriorament fou l'origen, a començament de 1970, de l'Associació de Veïns de la Florida.
Barracons on estava l'escola Onésimo Redondo, al mig dels blocs La Florida (abans anomenats blocs Onésimo Redondo). Aquests Barracons construïts per l'església, fins l'any 1957 no funcionen com a escola i s'allarga el seu funcionament fins l'any 1964, quan el 10/07/1964 s'inaugura el Grup Escolar Onésimo Redondo (avui col·legi Pau Vila). Els barracons no es van enderrocar fins l'any 1979, sent lloc de reunions veïnals i col·legi electoral (1964-1979)
Blocs d'Onésimo Redondo (actualment Blocs La Florida)
Vista dels blocs d'Onésimo Redondo, actualment anomenats Blocs La Florida. Aquests pisos són fruit de la cessió de terrenys que va fer l'Ajuntament de l'Hospitalet a favor de l'Obra Sindical del Hogar el 1950. Van ser els primers blocs de pisos concentrats que van sorgir a l'Hospitalet. El seu estat de deteriorament fou l'origen, a començament de 1970, de l'Associació de Veïns de la Florida.
Bòbila i xemeneia de Químiques Cardoner ubicada a l'av. Isabel La Catòlica, emplaçament actual del Parc de Les Planes dins del qual es conserva una de les seves xemeneies del s. XIX. La Xemeneia està catalogada en el PEPPA amb el núm. 57
Procés de construcció de l'estructura "Sonotretto" a les instal·lacions de La Farga
Obra dels autors Vicenç guixa, Santi Cabús i Lluís Valls, premiada a la campanya "Ajut a Projectes Artístics" de les aules de cultura de L'Hospitalet, que va estar exposada a la revetlla de Sant Joan al carrer Torrent Gornal i després va anar a la Rambla Just Oliveres (davant del Centre Catòlic)
Procés de construcció de l'estructura "Sonotretto" a les instal·lacions de La Farga
Obra dels autors Vicenç guixa, Santi Cabús i Lluís Valls, premiada a la campanya "Ajut a Projectes Artístics" de les aules de cultura de L'Hospitalet, que va estar exposada a la revetlla de Sant Joan al carrer Torrent Gornal i després va anar a la Rambla Just Oliveres (davant del Centre Catòlic)
Procés de construcció de l'estructura "Sonotretto" a les instal·lacions de La Farga
Obra dels autors Vicenç guixa, Santi Cabús i Lluís Valls, premiada a la campanya "Ajut a Projectes Artístics" de les aules de cultura de L'Hospitalet, que va estar exposada a la revetlla de Sant Joan al carrer Torrent Gornal i després va anar a la Rambla Just Oliveres (davant del Centre Catòlic)
L'HOSPITALET, UNA CIUTAT EN CONSTRUCCIÓ (1955 - 1958)
Us mostrem una selecció de fotografies extretes dels Expedients d'Urbanisme dels anys 1955 a 1958 que solien incorporar una o vàries fotografies del solar on es volia construir o de l'edifici que es volia ampliar o enderrocar.
Aquestes imatges permeten veure com eren abans els carrers i els edificis. Ens mostren un l'Hospitalet "en construcció", precari, contradictori i, a voltes, desordenat.
Veureu uns espais fonamentalment del Samontà: La Florida, Collblanc, La Torrassa, Pubilla Cases i en menor mesura de La Marina. Aquests barris mantenien en part el seu ús agrari, per on encara circulaven els carros, com podreu apreciar.
És l’època en la que l’alcalde Josep Tayà i Solanes (1952-1956) començarà tímidament la transició cap al “desarrollismo” – mercès del Pla Comarcal de 1953, que provocarà que es comencin a redactar els primers Plans Parcials-. Serà, però, l’alcalde Ramon Solanich i Riera (1956-1962) qui l’iniciarà a final de la dècada dels cinquanta.
Aquesta dècada acabarà amb una gran especulació urbanística, en la que la ciutat passarà dels 83.000 habitants de 1955 als 143.000 de 1962.
L'HOSPITALET, UNA CIUTAT EN CONSTRUCCIÓ (1955 - 1958)
Us mostrem una selecció de fotografies extretes dels Expedients d'Urbanisme dels anys 1955 a 1958 que solien incorporar una o vàries fotografies del solar on es volia construir o de l'edifici que es volia ampliar o enderrocar.
Aquestes imatges permeten veure com eren abans els carrers i els edificis. Ens mostren un l'Hospitalet "en construcció", precari, contradictori i, a voltes, desordenat.
Veureu uns espais fonamentalment del Samontà: La Florida, Collblanc, La Torrassa, Pubilla Cases i en menor mesura de La Marina. Aquests barris mantenien en part el seu ús agrari, per on encara circulaven els carros, com podreu apreciar.
És l’època en la que l’alcalde Josep Tayà i Solanes (1952-1956) començarà tímidament la transició cap al “desarrollismo” – mercès del Pla Comarcal de 1953, que provocarà que es comencin a redactar els primers Plans Parcials-. Serà, però, l’alcalde Ramon Solanich i Riera (1956-1962) qui l’iniciarà a final de la dècada dels cinquanta.
Aquesta dècada acabarà amb una gran especulació urbanística, en la que la ciutat passarà dels 83.000 habitants de 1955 als 143.000 de 1962.
L'HOSPITALET, UNA CIUTAT EN CONSTRUCCIÓ (1955 - 1958)
Us mostrem una selecció de fotografies extretes dels Expedients d'Urbanisme dels anys 1955 a 1958 que solien incorporar una o vàries fotografies del solar on es volia construir o de l'edifici que es volia ampliar o enderrocar.
Aquestes imatges permeten veure com eren abans els carrers i els edificis. Ens mostren un l'Hospitalet "en construcció", precari, contradictori i, a voltes, desordenat.
Veureu uns espais fonamentalment del Samontà: La Florida, Collblanc, La Torrassa, Pubilla Cases i en menor mesura de La Marina. Aquests barris mantenien en part el seu ús agrari, per on encara circulaven els carros, com podreu apreciar.
És l’època en la que l’alcalde Josep Tayà i Solanes (1952-1956) començarà tímidament la transició cap al “desarrollismo” – mercès del Pla Comarcal de 1953, que provocarà que es comencin a redactar els primers Plans Parcials-. Serà, però, l’alcalde Ramon Solanich i Riera (1956-1962) qui l’iniciarà a final de la dècada dels cinquanta.
Aquesta dècada acabarà amb una gran especulació urbanística, en la que la ciutat passarà dels 83.000 habitants de 1955 als 143.000 de 1962.
L'HOSPITALET, UNA CIUTAT EN CONSTRUCCIÓ (1955 - 1958)
Us mostrem una selecció de fotografies extretes dels Expedients d'Urbanisme dels anys 1955 a 1958 que solien incorporar una o vàries fotografies del solar on es volia construir o de l'edifici que es volia ampliar o enderrocar.
Aquestes imatges permeten veure com eren abans els carrers i els edificis. Ens mostren un l'Hospitalet "en construcció", precari, contradictori i, a voltes, desordenat.
Veureu uns espais fonamentalment del Samontà: La Florida, Collblanc, La Torrassa, Pubilla Cases i en menor mesura de La Marina. Aquests barris mantenien en part el seu ús agrari, per on encara circulaven els carros, com podreu apreciar.
És l’època en la que l’alcalde Josep Tayà i Solanes (1952-1956) començarà tímidament la transició cap al “desarrollismo” – mercès del Pla Comarcal de 1953, que provocarà que es comencin a redactar els primers Plans Parcials-. Serà, però, l’alcalde Ramon Solanich i Riera (1956-1962) qui l’iniciarà a final de la dècada dels cinquanta.
Aquesta dècada acabarà amb una gran especulació urbanística, en la que la ciutat passarà dels 83.000 habitants de 1955 als 143.000 de 1962.
