Pont sobre el riu Llobregat

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt. Aquest pont va ser destruït l'any 1939 per les tropes republicanes per endarrerir l'avançament de l'exèrcit sublevat.

Pont sobre el riu Llobregat

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt. Aquest pont va ser destruït l'any 1939 per les tropes republicanes per endarrerir l'avançament de l'exèrcit sublevat.

Pont sobre el riu Llobregat

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt. Aquest pont va ser destruït l'any 1939 per les tropes republicanes per endarrerir l'avançament de l'exèrcit sublevat.

Casa dels Jolonch o Can Paperines

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt. Barri de Santa Eulàlia, tocant la Riera Blanca. On actualment hi ha la parròquia de Sant Isidre Llaurador. És té constància que aquesta finca era propietat de la família Jolonch des d'almenys mitjans del segle XIX fins a mitjans del segle XX. Els Jolonch vivien a Barcelona i la casa era habitada per masovers i jornalers. A finals del segle XIX van reformar la façana i les golfes donant-li l'aspecte que veiem en aquesta fotografia feta possiblement als anys 20. És té constància que el 1937 funcionava com a escola i s'anomenava Can Paperines. Durant la Guerra Civil les terres de conreu havien estat col·lectivitzades.

Casa dels Jolonch o Can Paperines

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt. Barri de Santa Eulàlia, tocant a la Riera Blanca. On actualment hi ha la parròquia de Sant Isidre Llaurador. És té constància que aquesta finca era propietat de la família Jolonch des d'almenys mitjans del segle XIX fins a mitjans del segle XX. Els Jolonch vivien a Barcelona i la casa era habitada per masovers i jornalers. A finals del segle XIX van reformar la façana i les golfes donant-li l'aspecte que veiem en aquesta fotografia feta possiblement als anys 20. És té constància que el 1937 funcionava com a escola i s'anomenava Can Paperines. Durant la Guerra Civil les terres de conreu havien estat col·lectivitzades.

Casa dels Jolonch o Can Paperines

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt. En primer terme, transcorrent entre un mur i els camps, es veu la Riera Blanca (a l'esquerra és l'Hospitalet i a la dreta Barcelona). L'edifici gran, amb una capella a l'extrem esquerre i una torre quadrada al centre, és la casa de la família Jolonch. Va ser comprada el 1946 per ubicar-hi la parròquia de Sant Isidre Llaurador. És té constància que aquesta finca era propietat de la família Jolonch des d'almenys mitjans del segle XIX fins a mitjans del segle XX. Els Jolonch vivien a Barcelona i la casa era habitada per masovers i jornalers. A finals del segle XIX van reformar la façana i les golfes donant-li l'aspecte que veiem en aquesta fotografia feta possiblement als anys 20. És té constància que el 1937 funcionava com a escola i s'anomenava Can Paperines. Durant la Guerra Civil les terres de conreu havien estat col·lectivitzades. A la fotografia, la torre punxeguda que es veu al fons és la de Can Colom (masia que fou l'escola "Palau de Cultura" des dels anys 20).

"Termino del Hospitalet nº 14"

Reproducció d'un plànol que porta el subtítol: "Plan geométrico de la porción comprendida en el estado de este Munº regable por las aguas procedentes del rio Llobregat por medio del canal titulado Sema. Sra. Infanta Dª Luisa Carlota de Borbón, contruido a expensas de los terratenientes de su comprensión. Barcelona 31 de agosto de 1850.- Juan Soler i Mestres". Reproducció fotogràfica facsímil en color, de l'original propietat de Canal. S'hi detallen les parcel·les de terrenys de cada propietari, les masies, els camins, etc. Tros corresponent al nucli urbà de la vila

Plànol de l'Hospitalet

Reproducció d'un plànol de l'Hospitalet, amb quadrícules superposades i lletres de l'abecedari

Plànol de l'Hospitalet, amb divisió de districte

Reproducció d'un plànol general de l'Hospitalet, amb quadrícules sobreposades i els districtes

Retrat de Gonçal Batlle Monrós

Gonçal Batlle Monrós (1887-1973) va néixer a l’Hospitalet. El seu pare, que era paleta i empresari, va transformar, entre 1895 i 1911, una antiga casa pairal, anomenada «Ca n'Alemany» o «Casa Alta», adquirida el 1877 per Lluís Buxeres i Abat (1838-1909), pertanyent a una nissaga de notaris del Baix Llobregat, per tal de convertir-la en la finca d'estueig de la família Buxeres. El templet modernista del jardíc, de planta circular, cobert amb cúpula sostinguda per sis columnes i decorat amb un acurat recobriment amb diminutes peces ceràmiques de mosaic es obra del seu fill, el mestre de cases Gonçal Batlle i Monrós. Als 26 anys, ja casat, s’establí pel seu compte amb un soci. Va fer-se càrrec de les obres del Teatre Coliseum de Barcelona i també participà en les del Palau Reial de Pedralbes. Va compaginar el seu ofici de mestre de cases amb una intensa participació en la vida associativa de l'Hospitalet, en diverses corals i en els grups de teatre del Casino del Centre, del Cafè de Cal Carreter i de l'Harmonia, i amb l’escriptura d’obres de teatre i poesia. El 1966 publica “Poesies muntanyenques i altres poemes” És autor d’unes memòries inèdites. El moment de la fotografia és de quan va concloure les obres del Cine Coliseum de Barcelona, l'any 1923. Tenia 36 anys. La fotografia està enganxada sobre cartró gruixut color crema.

Carrer del Molí amb l'avinguda Electricitat

A mà esquerra el col·legi Rubió i Ors. El carrer de davant la tanca és el carrer Molí i la torre d'alta tensió que es veu segueix perpendicular a la fotografia és l'avinguda de l' Electricitat.

Anunci i obres de construcció d'equipaments públics a Bellvitge

"LA CIUTAT 200P 8D/Bellvitge/Mare de Déu de Bellvitge

Antiga església del Centre en deconstrucció

Església antiga de l'Hospitalet Centre en deconstrucció durant la Guerra Civil. S'observa a un operari dalt del campanar, que ja començava a ser desmuntat. Al seu costat es veuen les cases del carrer Major, actualment plaça de l'Ajuntament.

Vehicles a un solar al barri de Bellvitge

Pagesos de Cal Bialet del Garro al costat de l'ermita de Bellvitge

Masia de Cal Bialet del Garro i camps de cultiu al costat de l'Ermita de la Mare de Déu de Bellvitge. En primer terme es veu un home llaruant els camps, amb l'ajuda d'un cavall, i darrera, un altre home amb una aixada a l'espatlla. Al fons, l'ermita, envoltada d'arbres. L'ermita està catalogada en el PEPPA amb el núm. 23.

Els veïns del barri de Bellvitge demanen a la Generalitat l'arribada del metro al barri als anys vuitanta. Finalment, el metro arribà l'any 1989.

"Política i institucions 94P 5D/Política/Reivindicacions-transport

Escorial. Aranjuez. España. Camí de L'Escorial

Escorial. Aranjuez. España. Camí de L'Escorial

Escorial. Aranjuez. España. Camí de L'Escorial

Escorial. Aranjuez. España. Camí de L'Escorial

Escorial. Aranjuez. España. L'Escorial

Escorial. Aranjuez. España. L'Escorial

Escorial. Aranjuez. España. L'Escorial

Escorial. Aranjuez. España. L'Escorial

Escorial. Aranjuez. España. L'Escorial