Font de l'Aurora als Jardinets de Gràcia

Barcelona. Catalunya. Monument escultòric inaugurat el 13 de juliol de 1929 als Jardinets de Gràcia en motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona. Obra de Joan Borrell i Nicolau. Fou desmuntat d'aquest emplaçament el 1931.

Font de l'Aurora als Jardinets de Gràcia

Barcelona. Catalunya. Monument escultòric inaugurat el 13 de juliol de 1929 als Jardinets de Gràcia en motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona. Obra de Joan Borrell i Nicolau. Fou desmuntat d'aquest emplaçament el 1931.

Font de l'Aurora als Jardinets de Gràcia

Barcelona. Catalunya. Monument escultòric inaugurat el 13 de juliol de 1929 als Jardinets de Gràcia en motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona. Obra de Joan Borrell i Nicolau. Fou desmuntat d'aquest emplaçament el 1931.

Font de l'Aurora als Jardinets de Gràcia

Barcelona. Catalunya. Monument escultòric inaugurat el 13 de juliol de 1929 als Jardinets de Gràcia en motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona. Obra de Joan Borrell i Nicolau. Fou desmuntat d'aquest emplaçament el 1931.

Font de l'Aurora als Jardinets de Gràcia

Barcelona. Catalunya. Monument escultòric inaugurat el 13 de juliol de 1929 als Jardinets de Gràcia en motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona. Obra de Joan Borrell i Nicolau. Fou desmuntat d'aquest emplaçament el 1931.

Inauguració del Grup escolar "Rossend Arús", situat a la finca Can Bori, per Francesc Macià.

Inauguració de l'escola Can Bori, el 18 de desembre de 1932, a càrrec del president de le Generalitat de Catalunya, Francesc Macià. La fotografia va ser presa des d'una posició elevada. Es veu, al carrer Sant Joan, una munió de gent que espera l'arribada de Francesc Macià, acompanyat per les autoritats locals. A l'esquerra, es pot veure el Canal de la Infanta, i al marge dret, els nens i les nenes porten petites senyeres. Al fons a la dreta s'observen arbres i una petita construcció pertanyents als extensos jardins de la Casa España, que, des del carrer Xipreret, arribaven fins aquí.

Inauguració de la Biblioteca Municipal, per Francesc Macià

Inauguració de la Biblioteca Municipal al núm. 15 del carrer del Baró de Maldà, el 18 de desembre de 1932, a càrrec del president de le Generalitat de Catalunya, Francesc Macià. La construcció d'aquesta biblioteca pública fou impulsada pel regidor de l'Ajuntament de l'Hospitalet per Esquerra Republicana de Catalunya Salvador Gil i Gil, home autodidacta, baster de professió, d'una gran inquietud intel·lectual i social, fundador dels periòdics comarcals d'esquerra republicana LLibertat i Fortitud. Aquest local municipal posteriorment va deixar de ser la Biblioteca Municipal, que va passar a estar situada a la planta baixa de l'edifici de l'Ajuntament, anomenada Biblioteca Mosèn Homar, rector de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida, que va fer donació de la seva biblioteca particular a l'Ajuntament, i va ser cedit, als anys seixanta, en l'època en què l'esplèndida Biblioteca de La Caixa de Pensions, situada també al c/ Baró de Maldà, al núm. 5, gairebé al costat d'aquest local, funcionava feia uns anys a ple rendiment, com a seu de l'Associació d'Amics de la Música. La fotografia mostra al president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Maciài Llusà i la seva dona Eugènia Lamarca i de Mier, que mira a la càmera, entre dues taules de consulta, i envoltat per altres autoritats, d'entre els quals es pot reconèixer al Primer Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de l'Hospitalet Dr. Carles Martí Feced i al Dr. Jaume Aiguader i Miró, alcalde republicà de Barcelona.

Inauguració del grup escolar Rossend Arús a la finca Can Bori, per Francesc Macià.

Fotografia extreta de la memòria corresponent a l'exercici de 1932 de l'Ajuntament de l'Hospitalet. Inauguració del grup escolar "Rossend Arús" al casal de la finca Can Bori, el 18 de desembre de 1932, a càrrec del president de le Generalitat de Catalunya, Francesc Macià i Llusà, assegut a la taula presidencial de l'acte. Just darrera seu hi ha Joan Alavedra i Segurañas, que era llavors, i ho va ser fins el 1934, secretari de la Presidència de la Generalitat de Catalunya en el període 1931-1934 durant les presidències de Francesc Macià i Lluís Companys. El 1934 va ser nomenat director de l'Institut del Teatre. A la fotografia es pot reconèixer també al Primer Tinent d'Alcalde de l'Hospitalet, el Dr. Carles Martí i Feced, a la dreta de Macià i, darrera seu al regidor i exalcalde Josep Jordà i Polls, amb barba, a l'esquerra de Macià a l'Alcalde de Barcelona, el Dr. Jaume Aiguader i Miró, fumant. També es pot reconèixer als regidors de l'Ajuntament de l'Hospitalet Ramon Frontera, dret a l'esquerra de la fotografia, amb ulleres rodones i mirant a la càmera, a en Salvador Gil i Gil, dret, molt clenxinat, a l'esquerra de la fotografia, amb vestit clar amb americana creuada, a Josep Jordà i Polls, al fons, tocant la paret, amb barba i al també regidor i exalcalde Just Oliveras Prats, també al fons, tocant el marc de la finestra, amb ulleres i vestit de ratlla diplomàtica, entre d'altres. Al davant de la taula, a costat i costat, un parell de nenes vestides de pubilles catalanes. Al fons a l'esquerra, la casa dels masovers. Aquest casal es va construir al 1870 com a torre residencial per Francesc Bori i Comas, propietari de la foneria Altos Hornos de Cataluña, coneguda com La Farga de l'Hospitalet. L'extensa finca estava situada a la cruïlla entre el carrer de Sant Joan i Digoine i la Riera del Canyet, fins a les vies del ferrocarril i els seus jardins la travessaven el Canal de la Infanta, que creuaven mitjançant diversos pontets. La finca tenia un hort i també una parcel·la dedicada al cultiu d’arbres fruiters. Passats alguns anys, dificultats econòmiques obligaren a la família Bori a desprendre's de la finca que fou adquirida, l'any 1911, per Agustí Comadran, qui passà a ocupar-la conjuntament amb la seva família. L'any 1927, en morir el nou propietari, els seus hereus la posaren en venda i fou aleshores quan l'Ajuntament de la Dictadura l'adquirí pagant-ne 85.000 pessetes. Aquell mateix any, l'Estat projectava establir a Barcelona una escola escola tècnica de formació professional de Sericultura, Avicultura i Industries Zoògenes. El govern de l'Estat tenia el propòsit d'instal·lar dita escola a Vilafranca del Penedès i assabentat d'això, l`alcalde Tomàs Giménez, imposat per la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, considerant que la creació de l'escola podria reportar forces beneficis a l'Hospitalet, li va fer oferiment de la finca Bori per tal que aquesta escola pogués ser instal·lada allà. Una vegada acceptada l'ofrena, a mitjans de l'any 1928, van començar les obres necessàries per a habilitar les diverses dependències per al fi que es perseguia. L'escola va ser remodelada per l'arquitecte municipal Manuel Puig i Gairalt, que va eliminar tots els elements decoratius vuitcentistes i va donar un aire racionalista a aquest casalot, eliminant les balaustrades de les finestres i del terrat, on va fer aixecar un pis més per tal que l'escola fos més gran. L' Estat va invertir més de 70.000 pessetes en dites obres, sense comptar les despeses de mobiliari i material d'ensenyament. Un canvi en la Direcció general d'Agricultura de Madrid, va fer que restés sense efecte aquest projecte, destinant-se aleshores l'edifici a la recria de cucs de seda, fet que no aportava cap benefici directe ni indirecte a la ciutat. En caure la Dictadura, a l'any 1930, el nou Ajuntament dirigit llavors novament per l'alcalde Just Oliveras i Prats, que ja ho havia estat el 1916 i el 1918, va reclamar a l'Estat que li fos reintegrada la propietat de la finca a fi de destinar-la a escoles primàries i va declarar lesiu l'acord de cessió adoptat en temps de la Dictadura. Va ser, però, amb motiu de l'adveniment de la República que, represes les gestions per tal d'aconseguir la reintegració de la finca, aquestes assoliren un èxit complet passant novament la finca a ésser propietat del del Municipi i aconseguint-se, al mateix temps, que l'Estat fes donació d'una part del mobiliari existent en la mateixa. Cal consignar que qui va signar el decret de reintegrament va ser el ministre català Lluís Nicolau d'Olwer, que regentava la cartera d'Economia. Un cop aquesta fou retornada, l'ajuntament encarregar unes darreres obres a l'arquitecte municipal per tal que l'edifici fos adaptat al nou usos previstos i va contractar un matrimoni com a masovers, porters i vigilants. S’inauguraria com a escola pública, anomenada com a "Grup Escolar Rossend Arús", en memòria del patrici Barceloní que va sufragar la construcció de la casa consistorial el 1895 per honorar el seu pare, fill del poble, gràcies al gran impuls que el nou ajuntament republicà va donar a l'educació i la gran tasca del llavors regidor Ramon Frontera, el 18 de setembre de 1932 pel president de la Generalitat Francesc Macià. El Grup Escolar Rossend Arús, que va ser anomenat popularment sempre com a Escola can Bori, constava de cinc graus dirigits per altres tants professors nacionals. El Director triat va ser Joaquim Monistrol. Hi reben instrucció uns 230 alumnes. Aquest edifici es va mantenir dret com a escola fins el 1980, quan va ser enderrocat per aixecar un edifici de nova planta pel col·legi Can Bori, que va continuar com a escola pública fins el 1999, quan va passar a ser l'escola d'educació especial l'Estel-Can Bori.

Inauguració del grup escolar Rossend Arús a la finca Can Bori, per Francesc Macià

Fotografia extreta de la memòria corresponent a l'exercici de 1932 de l'Ajuntament de l'Hospitalet. Inauguració Inauguració del grup escolar "Rossend Arús" a la finca Can Bori, el 18 de desembre de 1932, a càrrec del president de le Generalitat de Catalunya, Francesc Macià. La fotografia va ser presa des d'una posició elevada, a l'interior de l'escola. Es veu una munió de gent en el moment de l'arribada de Francesc Macià, acompanyat per les autoritats locals. A l'esquerra, es pot veure el Canal de la Infanta, i al marge dret, els estendards de les societats claverianes de la ciutat. Els nenes i nenes porten petites banderes amb les quatre barres. El casalot de la finca Can Bori es va construir al 1878 com a torre residencial per Francesc Bori i Comas, propietari de la foneria Altos Hornos de Cataluña, coneguda popularment com La Farga de l'Hospitalet. La finca estava situada a la cruïlla entre el carrer de Sant Joan i Digoine i la Riera del Canyet, fins a les vies del ferrocarril i la travessava el Canal de la Infanta, que el creuaven mitjançant diversos pontets. Can Bori tenia un hort i també una parcel·la dedicada al cultiu d’arbres fruiters. El 1928 el seu propietari va vendre la finca a l'Ajuntament de l'Hospitalet. L`alcalde Tomàs Giménez, imposat per la dictadura de Primo de Rivera, la va cedir a l'Estat per tal que aquest hi instal·lés allà una escola tècnica de formació professional de sericultura i avicultura i indústries zoogenes que mai va arribar a funcionar, tot i que la casa va ser remodelada per poder funcionar com a escola. Quan el 1931 va arribar la República, l'alcalde Just Oliveras va anar a Madrid a reclamar la devolució de la titularitat de la propietat municipal per tal de dedicar-la a Escola Pública. Un cop aquesta fou retornada, l'ajuntament va contractar un matrimoni com a masover i porters. S’inauguraria com Grup escolar "Rossend Arús", com a escola pública, gràcies al gran impuls que el nou ajuntament republicà va donar a l'educació i la gran tasca del llavors regidor Ramon Frontera, el 18 de setembre de 1932 pel president de la Generalitat Francesc Macià. Tot i aquest nom, en honor del patrici barceloní Rossend Arús, que va pagar la construcció del nou edifici consistorial inaugurat el 1895 en memòria del seu pare, fill del poble, aquesta escola va ser coneguda sempre com a Escola can Bori. Aquest edifici es va mantenir dret fins el 1980, quan va ser enderrocat per aixecar un edifici de nova planta pel col·legi Can Bori, que va continuar com a escola pública fins el 1999, quan va passar a ser l'escola d'educació especial l'Estel-Can Bori.

Inauguració de l'estació de metro de La Bordeta / Cotxeres

Inauguració l'1 de juliol de 1932 de l'estació de metro de La Bordeta / Cotxeres, de la línia 1. Situada entre Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat, era la capçalera de la Línia 1, de Metro, empresa anomenada en aquell moment Ferrocarril Metropolità Transversal. La Bordeta era una de les poques estacions de metro en superfície i va tancar portes el 1983, coincidint amb la prolongació de la Línia 1 des de la nova estació de Santa Eulàlia, subterrània, que va substituir la de La Bordeta, que va ser enderrocada, fins a la de La Torrassa. A la fotografia veiem una multitud davant l'entrada del Metro esperant l'arribada de les autoritats. El rètol està engalanat per a l'ocasió. A la inauguració hi va assistir el president de la Generalitat Francesc Macià.

Joan Piera i Creixells

Nascut a l'Hospitalet el 1933 i veí de sempre del barri Centre, en Joan Piera ha estat una persona sempre fortament implicada amb la cultura de la seva ciutat. Va estar implicat de jove en el mon del cinema amateur de la ciutat en pel·lícules filmades pel seu amic Jaume Campreciós, que amb els anys seria propietari de la gran majoria de cinemes de la ciutat. Dissenyador i impressor d'ofici, la crisi econòmica li va obligar a tancar la seva empresa i va entrar a treballar, com a funcionari després de superar unes oposicions, com a administratiu de l'Aula de Cultura Sanfeliu, dirigida en els seus inicis der Antoni Mataix. Quan aquest va deixar l'Aula per passar a ser el director del Centre de Normalització lingüística de l'Hospitalet, en Joan Piera va passar a ser el director de l'Aula. des d'on va en Després d'un any organitzant recitals lírics mensuals d'òpera a l'Aula de Cultura Sanfeliu, i motivat per la gran afluència de públic que hi assistia, l'Organisme Autònom Municipal de Cultura va arribar a un acord amb el Centre Cultural que La Caixa va obrir a la Rambla Just Oliveras, on es va traslladar la històrica biblioteca que aquesta institució va obrir en els anys quaranta del s. XX al carrer Baró de Maldà, per tal de poder traslladar, a la Sala d'Actes d'aquest Centre Cultural, aquests recitals lírics, que es van continuar organitzant i contractant des de l'Aula de Cultura Sanfeliu, dirigida llavors per Joan Piera i Creixells, iniciador d'aquest projecte. Passat un parell d'anys, el 1991, aquest centre va passar a ser municipal: la biblioteca va ser reconvertida en Aules d'estudi pels estudiants de l'Hospitalet i el seu fons va ser traslladat i integrat al fons de la llavors recentment inaugurada Biblioteca Central de L'Hospitalet, situada a restaurada masia de Can Sumarro, que va ser cedida al municipi per la família Prats a finals dels anys setanta del s.XX amb la condició que fos transformada en un centre cultural o assistencial. La Sala d'actes d'aquest Centre Cultural de La Caixa, que el Cine Club l'Hospitalet havia fet servir durant un temps per les seves projeccions, va ser reconvertida en l'Auditori Barradas i juntament amb la Sala d'Exposicions, va passar a ser gestionada directament per l'Ajuntament, que va nomenar la funcionària Loli Sánchez com a directora de programació. L'auditori va ser batejat amb aquest nom en homenatge al pintor uruguaià Rafael Barradas que, als anys trenta del s. XX va viure a l'Hospitalet Centre, on va crear una famosa tertúlia, "l'Ateneïllo", per on van passar destacades personalitats del món cultural barceloní del moment. L'any 1988 va ser creada, al caliu d'aquests exitosos recitals, a l'Aula de Cultura Sanfeliu i apadrinada per la soprano Mirna Lacambra, presidenta de l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell, entitat creada cinc anys abans, l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, liderada pel director de l'Aula de Cultura Sanfeliu en Joan Piera i Creixells amb l'ajut de diversos hospitalencs amants de la lírica com a membres de la seva inicial Junta Directiva, com Josep Maria Valero, Jaume Cardona, Albert Amat i Artur Arranz. Posteriorment es van afegir a la Junta Emília Olivé Vidal i David Puig i Almató. Aquesta associació signaria poc després de la seva constitució un conveni amb l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de l'Hospitalet, de la que era regidor llavors Amadeu Juan i Prat, per tal de fer-se càrrec de la programació i organització d'aquests recitals, que cada cop van anar guanyant més públic i incidència en el panorama operístic català. Posteriorment l'entitat es va constituir també com a delegació de Joventuts Musicals a l'Hospitalet.

Diferents edicions mostra de noves veus. Amics de l'Òpera de l'Hospitalet

La Mostra Noves Veus, va ser un esdeveniment anual organitzat per l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, del que es van realitzar diverses edicions, que sempre es va definir com a "aparador de cant de l'Hospitalet", per a diferenciar-lo clarament d'un concurs amb premis, en el que el que s'oferia als joves intèrprets, alguns encara estudiant cant, era una primera possibilitat de ser valorats, tant pel públic com per un jurat especialitzat, que emetia les seves opinions de forma absolutament discreta en un sobre tancat que era entregat a cada participant. En la primera edició no hi havia ni tan sols una taula específica pel jurat, que es trobava barrejat entre el públic. Aquestes Mostres van comptar sempre amb una gran afluència de públic, que omplia gairebé sempre l'Auditori Barradas. A la fotografia, Jorge Romero, pianista acompanyant i la soprano Maribel Ortega. Nascuda a Jerez de la Frontera (Cadis) es titula a Cant per la Guildhall School of Music and Drama de Londres i al Conservatori Superior de Música del Liceu amb Enriqueta Tarrés. Guanyadora de nombrosos concursos lírics i beques, comença la seva carrera, pocs anys després de la seva participació en la Mostra de Noves Veus de l'Hospitalet, amb el rol de Norma a les funcions de 2006 d'aquesta òpera de Bellini organitzades per l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell, i des d'aleshores ha interpretat la majoria dels rols protagonistes verdians i puccinians del repertori líric dramàtic tant a Catalunya i Espanya com a l'estranger.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. La tabernera del puerto, de Pablo Sorozábal

De vegades l'associació d'Amics de l'òpera de l'Hospitalet organitzava funcions especials i es representaven òperes de petit format, com va ser el cas de Pimpinone, de G. P. Telemann, en versió catalana de Viviana Salisi o semiescenificades, com va ser el cas de El rapte en el serrall, de W.A. Mozart, cantada també en català,, en traducció de Roger Alier, que va ser una de les òperes programades a la Temporada d'Òpera en Català que van tenir lloc al Teatre Principal de Barcelona els anys 1997 i 1998, que va ser dirigides per Artur Arranz i Roger Alier. També es van presentar dins la programació sarsueles, com en aquest cas, amb vestuari i posades en escena amb escenografies precàries per les condicions de l'escenari de l'Auditori Barrades, que era, com el seu nom indicava, un auditori i no un teatre. Tot i això, les magnífiques veus dels cantants que van interpretar els diferents rols de La tabernera del puerto, de Pablo Sorozábal, van fer gaudir intensament al públic, que va omplir el local. A la fotografia, Alicia Ferrer, soprano i Vicens Esteve, tenor.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. La tabernera del puerto, de Pablo Sorozábal

De vegades l'associació d'Amics de l'òpera de l'Hospitalet organitzava funcions especials i es representaven òperes de petit format, com va ser el cas de Pimpinone, de G. P. Telemann, en versió catalana de Viviana Salisi o semiescenificades, com va ser el cas de El rapte en el serrall, de W.A. Mozart, cantada també en català,, en traducció de Roger Alier, que va ser una de les òperes programades a la Temporada d'Òpera en Català que van tenir lloc al Teatre Principal de Barcelona els anys 1997 i 1998, que va ser dirigides per Artur Arranz i Roger Alier. També es van presentar dins la programació sarsueles, com en aquest cas, amb vestuari i posades en escena amb escenografies precàries per les condicions de l'escenari de l'Auditori Barrades, que era, com el seu nom indicava, un auditori i no un teatre. Tot i això, les magnífiques veus dels cantants que van interpretar els diferents rols de La tabernera del puerto, de Pablo Sorozábal, van fer gaudir intensament al públic, que va omplir el local. A la fotografia, Vicens Esteve, baríton, pare del tenor del mateix nom i del baríton Manel Esteve, i Josep Pieres, baix.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. La tabernera del puerto, de Pablo Sorozábal

De vegades l'associació d'Amics de l'òpera de l'Hospitalet organitzava funcions especials i es representaven òperes de petit format, com va ser el cas de Pimpinone, de G. P. Telemann, en versió catalana de Viviana Salisi o semiescenificades, com va ser el cas de El rapte en el serrall, de W.A. Mozart, cantada també en català,, en traducció de Roger Alier, que va ser una de les òperes programades a la Temporada d'Òpera en Català que van tenir lloc al Teatre Principal de Barcelona els anys 1997 i 1998, que va ser dirigides per Artur Arranz i Roger Alier. També es van presentar dins la programació sarsueles, com en aquest cas, amb vestuari i posades en escena amb escenografies precàries per les condicions de l'escenari de l'Auditori Barrades, que era, com el seu nom indicava, un auditori i no un teatre. Tot i això, les magnífiques veus dels cantants que van interpretar els diferents rols de La tabernera del puerto, de Pablo Sorozábal, van fer gaudir intensament al públic, que va omplir el local.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Membres de la Junta celebrant el 5è aniversari al local social del carrer Major 54

El primer president de l'entitat, Jaume Cardona, al local social, situat a l'edifici modernista situat al carrer Major núm. 54, conegut com a "L'ateneïllo", edifici compartit amb el Centre d'Estudis de l'Hospitalet i el Cine Club L'Hospitalet, celebrant els primers cincs anys d'existència de l'entitat en presència de diversos convidats, entre ells en Frederic Sesé, el llicenciat en Història de l'art, promotor d'espectacles, musicòleg, periodista musical i comunicador, molt vinculat llavors a l'Associació d'Amics de l'Òpera d l'Hospitalet i a la Coordinadora d'Entitats Pro Liceu, impulsada des d'aquest local de l'Hospitalet, entitat que va organitzar, de forma ininterrompuda, durant 285 dissabtes, de 1994 a 1999, en suport a la seva reconstrucció, breus recitals lírics de mitja hora de duració, presentats durant el primer any per Frederic Sesé, que tenien lloc al migdia, a La Rambla, davant la façana del Liceu quan aquest emblemàtic teatre va ser devorat per les flames el gener de 1994.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Membres de la Junta celebrant el 5è aniversari al local social del carrer Major 54

El primer president de l'entitat, Jaume Cardona, i Mercè Mesa Pallarés, dona del llavors vicepresident de l'entitat, Joan Piera i Crexells, al local social, situat a l'edifici modernista situat al carrer Major núm. 54, conegut com a "L'ateneïllo", edifici compartit amb el Centre d'Estudis de l'Hospitalet i el Cine Club L'Hospitalet, celebrant els primers cincs anys d'existència de l'entitat en presència de diversos convidats, entre ells en Frederic Sesé, el llicenciat en Història de l'art, promotor d'espectacles, musicòleg, periodista musical i comunicador, molt vinculat llavors a l'Associació d'Amics de l'Òpera d l'Hospitalet i a la Coordinadora d'Entitats Pro Liceu, impulsada des d'aquest local de l'Hospitalet, entitat que va organitzar, de forma ininterrompuda, durant 285 dissabtes, de 1994 a 1999, en suport a la seva reconstrucció, breus recitals lírics de mitja hora de duració, presentats durant el primer any per Frederic Sesé, que tenien lloc al migdia, a La Rambla, davant la façana del Liceu quan aquest emblemàtic teatre va ser devorat per les flames el gener de 1994.

Diferents edicions mostra de noves veus. Amics de l'Òpera de l'Hospitalet

La Mostra Noves Veus, va ser un esdeveniment anual organitzat per l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, del que es van realitzar diverses edicions, que sempre es va definir com a "aparador de cant de l'Hospitalet", per a diferenciar-lo clarament d'un concurs amb premis, en el que el que s'oferia als joves intèrprets, alguns encara estudiant cant, era una primera possibilitat de ser valorats, tant pel públic com per un jurat especialitzat, que emetia les seves opinions de forma absolutament discreta en un sobre tancat que era entregat a cada participant. En la primera edició no hi havia ni tan sols una taula específica pel jurat, que es trobava barrejat entre el públic. Aquestes Mostres van comptar sempre amb una gran afluència de públic, que omplia gairebé sempre l'Auditori Barradas. A la fotografia, la soprano Mirna Lacambra, essent entrevistada i enregistrada per la televisió de l'Hospitalet, saludant la primera edició de la Mostra Noves Veus de l'Hospitalet. Presidenta-fundadora de l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell, entitat creada el 1985, cinc anys abans que l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, de la que ella va ser nomenada honoríficament padrina, va ser fundadora també del Circuit Òpera a Catalunya, de l'Orquerstra Simfònica del Vallès i, juntament amb l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, de la Coordinadora d'Entitats Pro Liceu, entitat que va organitzar, de forma ininterrompuda, durant 285 dissabtes, de 1994 a 1999, breus recitals lírics al migdia a La Rambla, davant la façana del Liceu quan aquest emblemàtic teatre va ser devorat per les flames el gener de 1994, en suport a la seva reconstrucció.

Diferents edicions mostra de noves veus. Amics de l'Òpera de l'Hospitalet

La Mostra Noves Veus, va ser un esdeveniment anual organitzat per l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, del que es van realitzar diverses edicions, que sempre es va definir com a "aparador de cant de l'Hospitalet", per a diferenciar-lo clarament d'un concurs amb premis, en el que el que s'oferia als joves intèrprets, alguns encara estudiant cant, era una primera possibilitat de ser valorats, tant pel públic com per un jurat especialitzat, que emetia les seves opinions de forma absolutament discreta en un sobre tancat que era entregat a cada participant. En la primera edició no hi havia ni tan sols una taula específica pel jurat, que es trobava barrejat entre el públic. Aquestes Mostres van comptar sempre amb una gran afluència de públic, que omplia gairebé sempre l'Auditori Barradas.

Diferents edicions mostra de noves veus. Amics de l'Òpera de l'Hospitalet

La Mostra Noves Veus, va ser un esdeveniment anual organitzat per l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, del que es van realitzar diverses edicions, que sempre es va definir com a "aparador de cant de l'Hospitalet", per a diferenciar-lo clarament d'un concurs amb premis, en el que el que s'oferia als joves intèrprets, alguns encara estudiant cant, era una primera possibilitat de ser valorats, tant pel públic com per un jurat especialitzat, que emetia les seves opinions de forma absolutament discreta en un sobre tancat que era entregat a cada participant. En la primera edició no hi havia ni tan sols una taula específica pel jurat, que es trobava barrejat entre el públic. Aquestes Mostres van comptar sempre amb una gran afluència de públic, que omplia gairebé sempre l'Auditori Barradas. A la fotografia, el llicenciat en Història de l'art, promotor d'espectacles, musicòleg, periodista musical i comunicador Frederic Sesé i Roger Alier, estudiós de la implantació i consolidació de l'òpera a Catalunya des del segle XVIII, doctor en història, professor d'història de l'òpera de la Universitat de Barcelona i crític d'òpera de La Vanguardia, molt vinculats els dos a l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, presentant i saludant, respectivament, la primera edició de la Mostra de Noves Veus de l'Hospitalet.

Diferents edicions mostra de noves veus. Amics de l'Òpera de l'Hospitalet

La Mostra Noves Veus, va ser un esdeveniment anual organitzat per l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, del que es van realitzar diverses edicions, que sempre es va definir com a "aparador de cant de l'Hospitalet", per a diferenciar-lo clarament d'un concurs amb premis, en el que el que s'oferia als joves intèrprets, alguns encara estudiant cant, era una primera possibilitat de ser valorats, tant pel públic com per un jurat especialitzat, que emetia les seves opinions de forma absolutament discreta en un sobre tancat que era entregat a cada participant. En la primera edició no hi havia ni tan sols una taula específica pel jurat, que es trobava barrejat entre el públic. Aquestes Mostres van comptar sempre amb una gran afluència de públic, que omplia gairebé sempre l'Auditori Barradas. A la fotografia les cantants i els dos cantants a l'escenari amb els membres de l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet Josep Manuel López i Joan Piera, que s'adreçaven al públic.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Participants la Mostra de Noves Veus.

La Mostra Noves Veus, va ser un esdeveniment anual organitzat per l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, del que es van realitzar diverses edicions, que sempre es va definir com a "aparador de cant de l'Hospitalet", per a diferenciar-lo clarament d'un concurs amb premis, en el que el que s'oferia als joves intèrprets, alguns encara estudiant cant, era una primera possibilitat de ser valorats, tant pel públic com per un jurat especialitzat, que emetia les seves opinions de forma absolutament discreta en un sobre tancat que era entregat a cada participant. En la primera edició no hi havia ni tan sols una taula específica pel jurat, que es trobava barrejat entre el públic. Aquestes Mostres van comptar sempre amb una gran afluència de públic, que omplia gairebé sempre l'Auditori Barradas.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Participants la Mostra de Noves Veus.

La Mostra Noves Veus, va ser un esdeveniment anual organitzat per l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, del que es van realitzar diverses edicions, que sempre es va definir com a "aparador de cant de l'Hospitalet", per a diferenciar-lo clarament d'un concurs amb premis, en el que el que s'oferia als joves intèrprets, alguns encara estudiant cant, era una primera possibilitat de ser valorats, tant pel públic com per un jurat especialitzat, que emetia les seves opinions de forma absolutament discreta en un sobre tancat que era entregat a cada participant. En la primera edició no hi havia ni tan sols una taula específica pel jurat, que es trobava barrejat entre el públic. Aquestes Mostres van comptar sempre amb una gran afluència de públic, que omplia gairebé sempre l'Auditori Barradas.

Primer recital a l'Auditori Barradas. Amics de l'Òpera de l'Hospitalet

Després d'un any organitzant recitals lírics mensuals d'òpera a l'Aula de Cultura Sanfeliu, i motivat per la gran afluència de públic que hi assistia, l'Organisme Autònom Municipal de Cultura va arribar a un acord amb el Centre Cultural que La Caixa va obrir a la Rambla Just Oliveras, on es va traslladar la històrica biblioteca que aquesta institució va obrir en els anys quaranta del s. XX al carrer Baró de Maldà, per tal de poder traslladar, a la Sala d'Actes d'aquest Centre Cultural, aquests recitals lírics, que es van continuar organitzant i contractant des de l'Aula de Cultura Sanfeliu, dirigida llavors per Joan Piera i Creixells, iniciador d'aquest projecte. Passat un parell d'anys, el 1991, aquest centre va passar a ser municipal: la biblioteca va ser reconvertida en Aules d'estudi pels estudiants de l'Hospitalet i el seu fons va ser traslladat i integrat al fons de la llavors recentment inaugurada Biblioteca Central de L'Hospitalet, situada a restaurada masia de Can Sumarro, que va ser cedida al municipi per la família Prats a finals dels anys setanta del s.XX amb la condició que fos transformada en un centre cultural o assistencial. La Sala d'actes d'aquest Centre Cultural de La Caixa, que el Cine Club l'Hospitalet havia fet servir durant un temps per les seves projeccions, va ser reconvertida en l'Auditori Barradas i juntament amb la Sala d'Exposicions, va passar a ser gestionada directament per l'Ajuntament, que va nomenar la funcionària Loli Sánchez com a directora de programació. L'auditori va ser batejat amb aquest nom en homenatge al pintor uruguaià Rafael Barradas que, als anys trenta del s. XX va viure a l'Hospitalet Centre, on va crear una famosa tertúlia, "l'Ateneïllo", per on van passar destacades personalitats del món cultural barceloní del moment. L'any 1990 va ser creada, al caliu d'aquests exitosos recitals, a l'Aula de Cultura Sanfeliu i apadrinada per la soprano Mirna Lacambra, presidenta de l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell, entitat creada cinc anys abans, l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, liderada pel director de l'Aula de Cultura Sanfeliu en Joan Piera i Creixells amb l'ajut de diversos hospitalencs amants de la lírica com a membres de la seva inicial Junta Directiva, com Josep Maria Valero, Jaume Cardona, Albert Amat i Artur Arranz. Aquesta associació signaria poc després de la seva constitució un conveni amb l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de l'Hospitalet, de la que era regidor llavors Amadeu Juan i Prat, per tal de fer-se càrrec de la programació i organització d'aquests recitals, que cada cop van anar guanyant més públic i incidència en el panorama operístic català. A la fotografia, Rosa Maria Ysàs, mezzosoprano, habitual llavors als repartiments del Gran Teatre del Liceu, acompanyada al piano pel compositor i director d'orquestra Miquel Ortega, llavors pianista correpetidor del Gran Teatre del Liceu.

Primer recital a l'Auditori Barradas. Amics de l'Òpera de l'Hospitalet

Després d'un any organitzant recitals lírics mensuals d'òpera a l'Aula de Cultura Sanfeliu, i motivat per la gran afluència de públic que hi assistia, l'Organisme Autònom Municipal de Cultura va arribar a un acord amb el Centre Cultural que La Caixa va obrir a la Rambla Just Oliveras, on es va traslladar la històrica biblioteca que aquesta institució va obrir en els anys quaranta del s. XX al carrer Baró de Maldà, per tal de poder traslladar, a la Sala d'Actes d'aquest Centre Cultural, aquests recitals lírics, que es van continuar organitzant i contractant des de l'Aula de Cultura Sanfeliu, dirigida llavors per Joan Piera i Creixells, iniciador d'aquest projecte. Passat un parell d'anys, el 1991, aquest centre va passar a ser municipal: la biblioteca va ser reconvertida en Aules d'estudi pels estudiants de l'Hospitalet i el seu fons va ser traslladat i integrat al fons de la llavors recentment inaugurada Biblioteca Central de L'Hospitalet, situada a restaurada masia de Can Sumarro, que va ser cedida al municipi per la família Prats a finals dels anys setanta del s.XX amb la condició que fos transformada en un centre cultural o assistencial. La Sala d'actes d'aquest Centre Cultural de La Caixa, que el Cine Club l'Hospitalet havia fet servir durant un temps per les seves projeccions, va ser reconvertida en l'Auditori Barradas i juntament amb la Sala d'Exposicions, va passar a ser gestionada directament per l'Ajuntament, que va nomenar la funcionària Loli Sánchez com a directora de programació. L'auditori va ser batejat amb aquest nom en homenatge al pintor uruguaià Rafael Barradas que, als anys trenta del s. XX va viure a l'Hospitalet Centre, on va crear una famosa tertúlia, "l'Ateneïllo", per on van passar destacades personalitats del món cultural barceloní del moment. L'any 1990 va ser creada, al caliu d'aquests exitosos recitals, a l'Aula de Cultura Sanfeliu i apadrinada per la soprano Mirna Lacambra, presidenta de l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell, entitat creada cinc anys abans, l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, liderada pel director de l'Aula de Cultura Sanfeliu en Joan Piera i Creixells amb l'ajut de diversos hospitalencs amants de la lírica com a membres de la seva inicial Junta Directiva, com Josep Maria Valero, Jaume Cardona, Albert Amat i Artur Arranz. Aquesta associació signaria poc després de la seva constitució un conveni amb l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de l'Hospitalet, de la que era regidor llavors Amadeu Juan i Prat, per tal de fer-se càrrec de la programació i organització d'aquests recitals, que cada cop van anar guanyant més públic i incidència en el panorama operístic català. A la fotografia, Francesca Roig, soprano i després reconeguda professora de cant.