Diferents edicions mostra de noves veus. Amics de l'Òpera de l'Hospitalet

La Mostra Noves Veus, va ser un esdeveniment anual organitzat per l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, del que es van realitzar diverses edicions, que sempre es va definir com a "aparador de cant de l'Hospitalet", per a diferenciar-lo clarament d'un concurs amb premis, en el que el que s'oferia als joves intèrprets, alguns encara estudiant cant, era una primera possibilitat de ser valorats, tant pel públic com per un jurat especialitzat, que emetia les seves opinions de forma absolutament discreta en un sobre tancat que era entregat a cada participant. En la primera edició no hi havia ni tan sols una taula específica pel jurat, que es trobava barrejat entre el públic. Aquestes Mostres van comptar sempre amb una gran afluència de públic, que omplia gairebé sempre l'Auditori Barradas. A la fotografia, Jorge Romero, pianista acompanyant i la soprano Maribel Ortega. Nascuda a Jerez de la Frontera (Cadis) es titula a Cant per la Guildhall School of Music and Drama de Londres i al Conservatori Superior de Música del Liceu amb Enriqueta Tarrés. Guanyadora de nombrosos concursos lírics i beques, comença la seva carrera, pocs anys després de la seva participació en la Mostra de Noves Veus de l'Hospitalet, amb el rol de Norma a les funcions de 2006 d'aquesta òpera de Bellini organitzades per l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell, i des d'aleshores ha interpretat la majoria dels rols protagonistes verdians i puccinians del repertori líric dramàtic tant a Catalunya i Espanya com a l'estranger.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. La tabernera del puerto, de Pablo Sorozábal

De vegades l'associació d'Amics de l'òpera de l'Hospitalet organitzava funcions especials i es representaven òperes de petit format, com va ser el cas de Pimpinone, de G. P. Telemann, en versió catalana de Viviana Salisi o semiescenificades, com va ser el cas de El rapte en el serrall, de W.A. Mozart, cantada també en català,, en traducció de Roger Alier, que va ser una de les òperes programades a la Temporada d'Òpera en Català que van tenir lloc al Teatre Principal de Barcelona els anys 1997 i 1998, que va ser dirigides per Artur Arranz i Roger Alier. També es van presentar dins la programació sarsueles, com en aquest cas, amb vestuari i posades en escena amb escenografies precàries per les condicions de l'escenari de l'Auditori Barrades, que era, com el seu nom indicava, un auditori i no un teatre. Tot i això, les magnífiques veus dels cantants que van interpretar els diferents rols de La tabernera del puerto, de Pablo Sorozábal, van fer gaudir intensament al públic, que va omplir el local. A la fotografia, Alicia Ferrer, soprano i Vicens Esteve, tenor.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. La tabernera del puerto, de Pablo Sorozábal

De vegades l'associació d'Amics de l'òpera de l'Hospitalet organitzava funcions especials i es representaven òperes de petit format, com va ser el cas de Pimpinone, de G. P. Telemann, en versió catalana de Viviana Salisi o semiescenificades, com va ser el cas de El rapte en el serrall, de W.A. Mozart, cantada també en català,, en traducció de Roger Alier, que va ser una de les òperes programades a la Temporada d'Òpera en Català que van tenir lloc al Teatre Principal de Barcelona els anys 1997 i 1998, que va ser dirigides per Artur Arranz i Roger Alier. També es van presentar dins la programació sarsueles, com en aquest cas, amb vestuari i posades en escena amb escenografies precàries per les condicions de l'escenari de l'Auditori Barrades, que era, com el seu nom indicava, un auditori i no un teatre. Tot i això, les magnífiques veus dels cantants que van interpretar els diferents rols de La tabernera del puerto, de Pablo Sorozábal, van fer gaudir intensament al públic, que va omplir el local. A la fotografia, Vicens Esteve, baríton, pare del tenor del mateix nom i del baríton Manel Esteve, i Josep Pieres, baix.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. La tabernera del puerto, de Pablo Sorozábal

De vegades l'associació d'Amics de l'òpera de l'Hospitalet organitzava funcions especials i es representaven òperes de petit format, com va ser el cas de Pimpinone, de G. P. Telemann, en versió catalana de Viviana Salisi o semiescenificades, com va ser el cas de El rapte en el serrall, de W.A. Mozart, cantada també en català,, en traducció de Roger Alier, que va ser una de les òperes programades a la Temporada d'Òpera en Català que van tenir lloc al Teatre Principal de Barcelona els anys 1997 i 1998, que va ser dirigides per Artur Arranz i Roger Alier. També es van presentar dins la programació sarsueles, com en aquest cas, amb vestuari i posades en escena amb escenografies precàries per les condicions de l'escenari de l'Auditori Barrades, que era, com el seu nom indicava, un auditori i no un teatre. Tot i això, les magnífiques veus dels cantants que van interpretar els diferents rols de La tabernera del puerto, de Pablo Sorozábal, van fer gaudir intensament al públic, que va omplir el local.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Membres de la Junta celebrant el 5è aniversari al local social del carrer Major 54

El primer president de l'entitat, Jaume Cardona, al local social, situat a l'edifici modernista situat al carrer Major núm. 54, conegut com a "L'ateneïllo", edifici compartit amb el Centre d'Estudis de l'Hospitalet i el Cine Club L'Hospitalet, celebrant els primers cincs anys d'existència de l'entitat en presència de diversos convidats, entre ells en Frederic Sesé, el llicenciat en Història de l'art, promotor d'espectacles, musicòleg, periodista musical i comunicador, molt vinculat llavors a l'Associació d'Amics de l'Òpera d l'Hospitalet i a la Coordinadora d'Entitats Pro Liceu, impulsada des d'aquest local de l'Hospitalet, entitat que va organitzar, de forma ininterrompuda, durant 285 dissabtes, de 1994 a 1999, en suport a la seva reconstrucció, breus recitals lírics de mitja hora de duració, presentats durant el primer any per Frederic Sesé, que tenien lloc al migdia, a La Rambla, davant la façana del Liceu quan aquest emblemàtic teatre va ser devorat per les flames el gener de 1994.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Membres de la Junta celebrant el 5è aniversari al local social del carrer Major 54

El primer president de l'entitat, Jaume Cardona, i Mercè Mesa Pallarés, dona del llavors vicepresident de l'entitat, Joan Piera i Crexells, al local social, situat a l'edifici modernista situat al carrer Major núm. 54, conegut com a "L'ateneïllo", edifici compartit amb el Centre d'Estudis de l'Hospitalet i el Cine Club L'Hospitalet, celebrant els primers cincs anys d'existència de l'entitat en presència de diversos convidats, entre ells en Frederic Sesé, el llicenciat en Història de l'art, promotor d'espectacles, musicòleg, periodista musical i comunicador, molt vinculat llavors a l'Associació d'Amics de l'Òpera d l'Hospitalet i a la Coordinadora d'Entitats Pro Liceu, impulsada des d'aquest local de l'Hospitalet, entitat que va organitzar, de forma ininterrompuda, durant 285 dissabtes, de 1994 a 1999, en suport a la seva reconstrucció, breus recitals lírics de mitja hora de duració, presentats durant el primer any per Frederic Sesé, que tenien lloc al migdia, a La Rambla, davant la façana del Liceu quan aquest emblemàtic teatre va ser devorat per les flames el gener de 1994.

Diferents edicions mostra de noves veus. Amics de l'Òpera de l'Hospitalet

La Mostra Noves Veus, va ser un esdeveniment anual organitzat per l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, del que es van realitzar diverses edicions, que sempre es va definir com a "aparador de cant de l'Hospitalet", per a diferenciar-lo clarament d'un concurs amb premis, en el que el que s'oferia als joves intèrprets, alguns encara estudiant cant, era una primera possibilitat de ser valorats, tant pel públic com per un jurat especialitzat, que emetia les seves opinions de forma absolutament discreta en un sobre tancat que era entregat a cada participant. En la primera edició no hi havia ni tan sols una taula específica pel jurat, que es trobava barrejat entre el públic. Aquestes Mostres van comptar sempre amb una gran afluència de públic, que omplia gairebé sempre l'Auditori Barradas. A la fotografia, la soprano Mirna Lacambra, essent entrevistada i enregistrada per la televisió de l'Hospitalet, saludant la primera edició de la Mostra Noves Veus de l'Hospitalet. Presidenta-fundadora de l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell, entitat creada el 1985, cinc anys abans que l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, de la que ella va ser nomenada honoríficament padrina, va ser fundadora també del Circuit Òpera a Catalunya, de l'Orquerstra Simfònica del Vallès i, juntament amb l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, de la Coordinadora d'Entitats Pro Liceu, entitat que va organitzar, de forma ininterrompuda, durant 285 dissabtes, de 1994 a 1999, breus recitals lírics al migdia a La Rambla, davant la façana del Liceu quan aquest emblemàtic teatre va ser devorat per les flames el gener de 1994, en suport a la seva reconstrucció.

Diferents edicions mostra de noves veus. Amics de l'Òpera de l'Hospitalet

La Mostra Noves Veus, va ser un esdeveniment anual organitzat per l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, del que es van realitzar diverses edicions, que sempre es va definir com a "aparador de cant de l'Hospitalet", per a diferenciar-lo clarament d'un concurs amb premis, en el que el que s'oferia als joves intèrprets, alguns encara estudiant cant, era una primera possibilitat de ser valorats, tant pel públic com per un jurat especialitzat, que emetia les seves opinions de forma absolutament discreta en un sobre tancat que era entregat a cada participant. En la primera edició no hi havia ni tan sols una taula específica pel jurat, que es trobava barrejat entre el públic. Aquestes Mostres van comptar sempre amb una gran afluència de públic, que omplia gairebé sempre l'Auditori Barradas.

Diferents edicions mostra de noves veus. Amics de l'Òpera de l'Hospitalet

La Mostra Noves Veus, va ser un esdeveniment anual organitzat per l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, del que es van realitzar diverses edicions, que sempre es va definir com a "aparador de cant de l'Hospitalet", per a diferenciar-lo clarament d'un concurs amb premis, en el que el que s'oferia als joves intèrprets, alguns encara estudiant cant, era una primera possibilitat de ser valorats, tant pel públic com per un jurat especialitzat, que emetia les seves opinions de forma absolutament discreta en un sobre tancat que era entregat a cada participant. En la primera edició no hi havia ni tan sols una taula específica pel jurat, que es trobava barrejat entre el públic. Aquestes Mostres van comptar sempre amb una gran afluència de públic, que omplia gairebé sempre l'Auditori Barradas. A la fotografia, el llicenciat en Història de l'art, promotor d'espectacles, musicòleg, periodista musical i comunicador Frederic Sesé i Roger Alier, estudiós de la implantació i consolidació de l'òpera a Catalunya des del segle XVIII, doctor en història, professor d'història de l'òpera de la Universitat de Barcelona i crític d'òpera de La Vanguardia, molt vinculats els dos a l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, presentant i saludant, respectivament, la primera edició de la Mostra de Noves Veus de l'Hospitalet.

Diferents edicions mostra de noves veus. Amics de l'Òpera de l'Hospitalet

La Mostra Noves Veus, va ser un esdeveniment anual organitzat per l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, del que es van realitzar diverses edicions, que sempre es va definir com a "aparador de cant de l'Hospitalet", per a diferenciar-lo clarament d'un concurs amb premis, en el que el que s'oferia als joves intèrprets, alguns encara estudiant cant, era una primera possibilitat de ser valorats, tant pel públic com per un jurat especialitzat, que emetia les seves opinions de forma absolutament discreta en un sobre tancat que era entregat a cada participant. En la primera edició no hi havia ni tan sols una taula específica pel jurat, que es trobava barrejat entre el públic. Aquestes Mostres van comptar sempre amb una gran afluència de públic, que omplia gairebé sempre l'Auditori Barradas. A la fotografia les cantants i els dos cantants a l'escenari amb els membres de l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet Josep Manuel López i Joan Piera, que s'adreçaven al públic.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Participants la Mostra de Noves Veus.

La Mostra Noves Veus, va ser un esdeveniment anual organitzat per l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, del que es van realitzar diverses edicions, que sempre es va definir com a "aparador de cant de l'Hospitalet", per a diferenciar-lo clarament d'un concurs amb premis, en el que el que s'oferia als joves intèrprets, alguns encara estudiant cant, era una primera possibilitat de ser valorats, tant pel públic com per un jurat especialitzat, que emetia les seves opinions de forma absolutament discreta en un sobre tancat que era entregat a cada participant. En la primera edició no hi havia ni tan sols una taula específica pel jurat, que es trobava barrejat entre el públic. Aquestes Mostres van comptar sempre amb una gran afluència de públic, que omplia gairebé sempre l'Auditori Barradas.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Participants la Mostra de Noves Veus.

La Mostra Noves Veus, va ser un esdeveniment anual organitzat per l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, del que es van realitzar diverses edicions, que sempre es va definir com a "aparador de cant de l'Hospitalet", per a diferenciar-lo clarament d'un concurs amb premis, en el que el que s'oferia als joves intèrprets, alguns encara estudiant cant, era una primera possibilitat de ser valorats, tant pel públic com per un jurat especialitzat, que emetia les seves opinions de forma absolutament discreta en un sobre tancat que era entregat a cada participant. En la primera edició no hi havia ni tan sols una taula específica pel jurat, que es trobava barrejat entre el públic. Aquestes Mostres van comptar sempre amb una gran afluència de públic, que omplia gairebé sempre l'Auditori Barradas.

Primer recital a l'Auditori Barradas. Amics de l'Òpera de l'Hospitalet

Després d'un any organitzant recitals lírics mensuals d'òpera a l'Aula de Cultura Sanfeliu, i motivat per la gran afluència de públic que hi assistia, l'Organisme Autònom Municipal de Cultura va arribar a un acord amb el Centre Cultural que La Caixa va obrir a la Rambla Just Oliveras, on es va traslladar la històrica biblioteca que aquesta institució va obrir en els anys quaranta del s. XX al carrer Baró de Maldà, per tal de poder traslladar, a la Sala d'Actes d'aquest Centre Cultural, aquests recitals lírics, que es van continuar organitzant i contractant des de l'Aula de Cultura Sanfeliu, dirigida llavors per Joan Piera i Creixells, iniciador d'aquest projecte. Passat un parell d'anys, el 1991, aquest centre va passar a ser municipal: la biblioteca va ser reconvertida en Aules d'estudi pels estudiants de l'Hospitalet i el seu fons va ser traslladat i integrat al fons de la llavors recentment inaugurada Biblioteca Central de L'Hospitalet, situada a restaurada masia de Can Sumarro, que va ser cedida al municipi per la família Prats a finals dels anys setanta del s.XX amb la condició que fos transformada en un centre cultural o assistencial. La Sala d'actes d'aquest Centre Cultural de La Caixa, que el Cine Club l'Hospitalet havia fet servir durant un temps per les seves projeccions, va ser reconvertida en l'Auditori Barradas i juntament amb la Sala d'Exposicions, va passar a ser gestionada directament per l'Ajuntament, que va nomenar la funcionària Loli Sánchez com a directora de programació. L'auditori va ser batejat amb aquest nom en homenatge al pintor uruguaià Rafael Barradas que, als anys trenta del s. XX va viure a l'Hospitalet Centre, on va crear una famosa tertúlia, "l'Ateneïllo", per on van passar destacades personalitats del món cultural barceloní del moment. L'any 1990 va ser creada, al caliu d'aquests exitosos recitals, a l'Aula de Cultura Sanfeliu i apadrinada per la soprano Mirna Lacambra, presidenta de l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell, entitat creada cinc anys abans, l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, liderada pel director de l'Aula de Cultura Sanfeliu en Joan Piera i Creixells amb l'ajut de diversos hospitalencs amants de la lírica com a membres de la seva inicial Junta Directiva, com Josep Maria Valero, Jaume Cardona, Albert Amat i Artur Arranz. Aquesta associació signaria poc després de la seva constitució un conveni amb l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de l'Hospitalet, de la que era regidor llavors Amadeu Juan i Prat, per tal de fer-se càrrec de la programació i organització d'aquests recitals, que cada cop van anar guanyant més públic i incidència en el panorama operístic català. A la fotografia, Rosa Maria Ysàs, mezzosoprano, habitual llavors als repartiments del Gran Teatre del Liceu, acompanyada al piano pel compositor i director d'orquestra Miquel Ortega, llavors pianista correpetidor del Gran Teatre del Liceu.

Primer recital a l'Auditori Barradas. Amics de l'Òpera de l'Hospitalet

Després d'un any organitzant recitals lírics mensuals d'òpera a l'Aula de Cultura Sanfeliu, i motivat per la gran afluència de públic que hi assistia, l'Organisme Autònom Municipal de Cultura va arribar a un acord amb el Centre Cultural que La Caixa va obrir a la Rambla Just Oliveras, on es va traslladar la històrica biblioteca que aquesta institució va obrir en els anys quaranta del s. XX al carrer Baró de Maldà, per tal de poder traslladar, a la Sala d'Actes d'aquest Centre Cultural, aquests recitals lírics, que es van continuar organitzant i contractant des de l'Aula de Cultura Sanfeliu, dirigida llavors per Joan Piera i Creixells, iniciador d'aquest projecte. Passat un parell d'anys, el 1991, aquest centre va passar a ser municipal: la biblioteca va ser reconvertida en Aules d'estudi pels estudiants de l'Hospitalet i el seu fons va ser traslladat i integrat al fons de la llavors recentment inaugurada Biblioteca Central de L'Hospitalet, situada a restaurada masia de Can Sumarro, que va ser cedida al municipi per la família Prats a finals dels anys setanta del s.XX amb la condició que fos transformada en un centre cultural o assistencial. La Sala d'actes d'aquest Centre Cultural de La Caixa, que el Cine Club l'Hospitalet havia fet servir durant un temps per les seves projeccions, va ser reconvertida en l'Auditori Barradas i juntament amb la Sala d'Exposicions, va passar a ser gestionada directament per l'Ajuntament, que va nomenar la funcionària Loli Sánchez com a directora de programació. L'auditori va ser batejat amb aquest nom en homenatge al pintor uruguaià Rafael Barradas que, als anys trenta del s. XX va viure a l'Hospitalet Centre, on va crear una famosa tertúlia, "l'Ateneïllo", per on van passar destacades personalitats del món cultural barceloní del moment. L'any 1990 va ser creada, al caliu d'aquests exitosos recitals, a l'Aula de Cultura Sanfeliu i apadrinada per la soprano Mirna Lacambra, presidenta de l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell, entitat creada cinc anys abans, l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, liderada pel director de l'Aula de Cultura Sanfeliu en Joan Piera i Creixells amb l'ajut de diversos hospitalencs amants de la lírica com a membres de la seva inicial Junta Directiva, com Josep Maria Valero, Jaume Cardona, Albert Amat i Artur Arranz. Aquesta associació signaria poc després de la seva constitució un conveni amb l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de l'Hospitalet, de la que era regidor llavors Amadeu Juan i Prat, per tal de fer-se càrrec de la programació i organització d'aquests recitals, que cada cop van anar guanyant més públic i incidència en el panorama operístic català. A la fotografia, Francesca Roig, soprano i després reconeguda professora de cant.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Auditori Barradas. Públic assistent a la primera edició de la Mostra de Noves Veus

La Mostra Noves Veus, va ser un esdeveniment anual organitzat per l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, del que es van realitzar diverses edicions, que sempre es va definir com a "aparador de cant de l'Hospitalet", per a diferenciar-lo clarament d'un concurs amb premis, en el que el que s'oferia als joves intèrprets, alguns encara estudiant cant, era una primera possibilitat de ser valorats, tant pel públic com per un jurat especialitzat, que emetia les seves opinions de forma absolutament discreta en un sobre tancat que era entregat a cada participant. En la primera edició no hi havia ni tan sols una taula específica pel jurat, que es trobava barrejat entre el públic. S'observa la gran afluència de públic que acudia a aquetes Mostres, que omplia gairebé sempre l'Auditori Barradas.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Pimpinone, de G.P. Telemann

De vegades l'associació d'Amics de l'òpera de l'Hospitalet organitzava funcions especials i es representaven òperes de petit format, com va ser el cas de Pimpinone, de G. P. Telemann, en versió catalana de Viviana Salisi o semiescenificades, com va ser el cas de El rapte en el serrall, de W.A. Mozart, cantada també en català,, en traducció de Roger Alier, que va ser una de les òperes programades a la Temporada d'Òpera en Català que van tenir lloc al Teatre Principal de Barcelona els anys 1997 i 1998, que va ser dirigides per Artur Arranz i Roger Alier. A la fotografia, Tina Gorina, soprano i Josep Pieres, baix, els cantants que interpretàven els dos únics rols d'aquesta breu obra còmica, un home madur, esquerp, solter i molt ric que serà seduït per la seva jove, guapa i encantadora criada, que passarà de criada a senyora de la casa un cop casada amb ell. Va ser estrenada a l'Òpera d'Hamburg el 1725, i comparteix idèntic argument amb la també breu òpera buffa italiana La serva padrona, de G. B. Pergolesi, estrenada al Teatro San Bartolomeo de Napols el1733.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Pimpinone, de G.P. Telemann

De vegades l'associació d'Amics de l'òpera de l'Hospitalet organitzava funcions especials i es representaven òperes de petit format, com va ser el cas de Pimpinone, de G. P. Telemann, en versió catalana de Viviana Salisi o semiescenificades, com va ser el cas de El rapte en el serrall, de W.A. Mozart, cantada també en català,, en traducció de Roger Alier, que va ser una de les òperes programades a la Temporada d'Òpera en Català que van tenir lloc al Teatre Principal de Barcelona els anys 1997 i 1998, que va ser dirigides per Artur Arranz i Roger Alier. A la fotografia, Tina Gorina, soprano i Josep Pieres, baix, els cantants que interpretàven els dos únics rols d'aquesta breu obra còmica, un home madur, esquerp, solter i molt ric que serà seduït per la seva jove, guapa i encantadora criada, que passarà de criada a senyora de la casa un cop casada amb ell. Va ser estrenada a l'Òpera d'Hamburg el 1725, i comparteix idèntic argument amb la també breu òpera buffa italiana La serva padrona, de G. B. Pergolesi, estrenada al Teatro San Bartolomeo de Napols el1733.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Pimpinone, de G.P. Telemann

De vegades l'associació d'Amics de l'òpera de l'Hospitalet organitzava funcions especials i es representaven òperes de petit format, com va ser el cas de Pimpinone, de G. P. Telemann, en versió catalana de Viviana Salisi o semiescenificades, com va ser el cas de El rapte en el serrall, de W.A. Mozart, cantada també en català,, en traducció de Roger Alier, que va ser una de les òperes programades a la Temporada d'Òpera en Català que van tenir lloc al Teatre Principal de Barcelona els anys 1997 i 1998, que va ser dirigides per Artur Arranz i Roger Alier. A la fotografia, Tina Gorina, soprano i Josep Pieres, baix, els cantants que interpretàven els dos únics rols d'aquesta breu obra còmica, un home madur, esquerp, solter i molt ric que serà seduït per la seva jove, guapa i encantadora criada, que passarà de criada a senyora de la casa un cop casada amb ell. Va ser estrenada a l'Òpera d'Hamburg el 1725, i comparteix idèntic argument amb la també breu òpera buffa italiana La serva padrona, de G. B. Pergolesi, estrenada al Teatro San Bartolomeo de Napols el1733.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Pimpinone, de G.P. Telemann

De vegades l'associació d'Amics de l'òpera de l'Hospitalet organitzava funcions especials i es representaven òperes de petit format, com va ser el cas de Pimpinone, de G. P. Telemann, en versió catalana de Viviana Salisi o semiescenificades, com va ser el cas de El rapte en el serrall, de W.A. Mozart, cantada també en català,, en traducció de Roger Alier, que va ser una de les òperes programades a la Temporada d'Òpera en Català que van tenir lloc al Teatre Principal de Barcelona els anys 1997 i 1998, que va ser dirigides per Artur Arranz i Roger Alier. A la fotografia, Tina Gorina, soprano i Josep Pieres, baix, els cantants que interpretàven els dos únics rols d'aquesta breu obra còmica, un home madur, esquerp, solter i molt ric que serà seduït per la seva jove, guapa i encantadora criada, que passarà de criada a senyora de la casa un cop casada amb ell. Va ser estrenada a l'Òpera d'Hamburg el 1725, i comparteix idèntic argument amb la també breu òpera buffa italiana La serva padrona, de G. B. Pergolesi, estrenada al Teatro San Bartolomeo de Napols el1733.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Pimpinone, de G.P. Telemann

De vegades l'associació d'Amics de l'òpera de l'Hospitalet organitzava funcions especials i es representaven òperes de petit format, com va ser el cas de Pimpinone, de G. P. Telemann, en versió catalana de Viviana Salisi o semiescenificades, com va ser el cas de El rapte en el serrall, de W.A. Mozart, cantada també en català,, en traducció de Roger Alier, que va ser una de les òperes programades a la Temporada d'Òpera en Català que van tenir lloc al Teatre Principal de Barcelona els anys 1997 i 1998, que va ser dirigides per Artur Arranz i Roger Alier. A la fotografia, Tina Gorina, soprano i Josep Pieres, baix, els cantants que interpretàven els dos únics rols d'aquesta breu obra còmica, un home madur, esquerp, solter i molt ric que serà seduït per la seva jove, guapa i encantadora criada, que passarà de criada a senyora de la casa un cop casada amb ell. Va ser estrenada a l'Òpera d'Hamburg el 1725, i comparteix idèntic argument amb la també breu òpera buffa italiana La serva padrona, de G. B. Pergolesi, estrenada al Teatro San Bartolomeo de Napols el1733.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Pimpinone, de G.P. Telemann

De vegades l'associació d'Amics de l'òpera de l'Hospitalet organitzava funcions especials i es representaven òperes de petit format, com va ser el cas de Pimpinone, de G. P. Telemann, en versió catalana de Viviana Salisi o semiescenificades, com va ser el cas de El rapte en el serrall, de W.A. Mozart, cantada també en català,, en traducció de Roger Alier, que va ser una de les òperes programades a la Temporada d'Òpera en Català que van tenir lloc al Teatre Principal de Barcelona els anys 1997 i 1998, que va ser dirigides per Artur Arranz i Roger Alier. A la fotografia, Tina Gorina, soprano i Josep Pieres, baix, els cantants que interpretàven els dos únics rols d'aquesta breu obra còmica, un home madur, esquerp, solter i molt ric que serà seduït per la seva jove, guapa i encantadora criada, que passarà de criada a senyora de la casa un cop casada amb ell. Va ser estrenada a l'Òpera d'Hamburg el 1725, i comparteix idèntic argument amb la també breu òpera buffa italiana La serva padrona, de G. B. Pergolesi, estrenada al Teatro San Bartolomeo de Napols el1733.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Pimpinone, de G.P. Telemann

De vegades l'associació d'Amics de l'òpera de l'Hospitalet organitzava funcions especials i es representaven òperes de petit format, com va ser el cas de Pimpinone, de G. P. Telemann, en versió catalana de Viviana Salisi o semiescenificades, com va ser el cas de El rapte en el serrall, de W.A. Mozart, cantada també en català,, en traducció de Roger Alier, que va ser una de les òperes programades a la Temporada d'Òpera en Català que van tenir lloc al Teatre Principal de Barcelona els anys 1997 i 1998, que va ser dirigides per Artur Arranz i Roger Alier. A la fotografia, Tina Gorina, soprano i Josep Pieres saludant al públic després de la funció. L'obra va ser dirigida escènicament per Pau Guix i musicalment per Viviana Salisi, que dirigia el conjunt instrumental format per ella mateixa a l'espineta, Jordi Colomer, flauta de bec, Lluna Aragón, violí i Marika Kobayashi, violoncel.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Pimpinone, de G.P. Telemann

De vegades l'associació d'Amics de l'òpera de l'Hospitalet organitzava funcions especials i es representaven òperes de petit format, com va ser el cas de Pimpinone, de G. P. Telemann, en versió catalana de Viviana Salisi o semiescenificades, com va ser el cas de El rapte en el serrall, de W.A. Mozart, cantada també en català,, en traducció de Roger Alier, que va ser una de les òperes programades a la Temporada d'Òpera en Català que van tenir lloc al Teatre Principal de Barcelona els anys 1997 i 1998, que va ser dirigides per Artur Arranz i Roger Alier. A la fotografia, el conjunt instrumental format per: Viviana Salisi, espineta i directora musical Jordi Colomer, flauta de bec, Lluna Aragón, violí i Marika Kobayashi, violoncel que va acompanyar Tina Gorina, soprano i Josep Pieres, baix, els cantants que interpretàven els dos únics rols d'aquesta breu obra còmica, un home madur, esquerp, solter i molt ric que serà seduït per la seva jove, guapa i encantadora criada, que passarà de criada a senyora de la casa un cop casada amb ell. Va ser estrenada a l'Òpera d'Hamburg el 1725, i comparteix idèntic argument amb la també breu òpera buffa italiana La serva padrona, de G. B. Pergolesi, estrenada al Teatro San Bartolomeo de Napols el1733. Hi apareix també, a la dreta, Pau Guix, que va dirigir escènicament el muntatge.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Pimpinone, de G.P. Telemann

De vegades l'associació d'Amics de l'òpera de l'Hospitalet organitzava funcions especials i es representaven òperes de petit format, com va ser el cas de Pimpinone, de G. P. Telemann, en versió catalana de Viviana Salisi o semiescenificades, com va ser el cas de El rapte en el serrall, de W.A. Mozart, cantada també en català,, en traducció de Roger Alier, que va ser una de les òperes programades a la Temporada d'Òpera en Català que van tenir lloc al Teatre Principal de Barcelona els anys 1997 i 1998, que va ser dirigides per Artur Arranz i Roger Alier. A la fotografia, el conjunt instrumental format per: Viviana Salisi, espineta i directora musical Jordi Colomer, flauta de bec, Lluna Aragón, violí i Marika Kobayashi, violoncel que va acompanyar Tina Gorina, soprano i Josep Pieres, baix, els cantants que interpretàven els dos únics rols d'aquesta breu obra còmica, un home madur, esquerp, solter i molt ric que serà seduït per la seva jove, guapa i encantadora criada, que passarà de criada a senyora de la casa un cop casada amb ell. Va ser estrenada a l'Òpera d'Hamburg el 1725, i comparteix idèntic argument amb la també breu òpera buffa italiana La serva padrona, de G. B. Pergolesi, estrenada al Teatro San Bartolomeo de Napols el1733. Hi apareix també, a la dreta, Pau Guix, que va dirigir escènicament el muntatge.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Pimpinone, de G.P. Telemann

De vegades l'associació d'Amics de l'òpera de l'Hospitalet organitzava funcions especials i es representaven òperes de petit format, com va ser el cas de Pimpinone, de G. P. Telemann, en versió catalana de Viviana Salisi o semiescenificades, com va ser el cas de El rapte en el serrall, de W.A. Mozart, cantada també en català,, en traducció de Roger Alier, que va ser una de les òperes programades a la Temporada d'Òpera en Català que van tenir lloc al Teatre Principal de Barcelona els anys 1997 i 1998, que va ser dirigides per Artur Arranz i Roger Alier. A la fotografia, Tina Gorina, soprano i Josep Pieres, baix, els cantants que interpretàven els dos únics rols d'aquesta breu obra còmica, un home madur, esquerp, solter i molt ric que serà seduït per la seva jove, guapa i encantadora criada, que passarà de criada a senyora de la casa un cop casada amb ell. Va ser estrenada a l'Òpera d'Hamburg el 1725, i comparteix idèntic argument amb la també breu òpera buffa italiana La serva padrona, de G. B. Pergolesi, estrenada al Teatro San Bartolomeo de Napols el1733.