Tomás Giménez Bernabé

Retrat de Tomás Giménez Bernabé, (Monòver, 1877-L'Hospitalet de Llobregat,1968) que va ser alcalde de l'Hospitalet de 1923 a 1930, vestit amb l'uniforme de cap superior de l'administració que feia servir pels actes solemnes i amb les diverses condecoracions rebudes, una d'elles a la guerra de Cuba. La Unión Patriótica va ser un partit polític de caràcter institucional fundat l'11 d'abril 1924 a instància del dictador Miguel Primo de Rivera, que va arribar al poder mitjançant un cop d’Estat el 1923, amb la intenció de constituir un gran partit catòlic que donés suport al seu règim dictatorial. Els seus seguidors s'anomenaven upetistes. Convertit en realitat en Partit únic, estava integrat per tots aquells que pretenien una fidel adhesió a la dictadura: oligarques, membres destacats de l'Església catòlica, gent de dretes i empresaris. Sota la divisa "Pàtria, religió, monarquia", la Unió Patriótica va pretendre atreure's als espanyols, allunyant-los dels antics partits polítics, que considerava corruptes, per a afirmar així la continuïtat de la Dictadura, proporcionant a aquesta suport popular en manifestacions i actes d'adhesió. Fins i tot en 1929 es va disposar que es dediqués a tasques d'informació i denúncia d'aquells que conspiressin contra el Règim o el difamessin. Sense un ideari precís, a Catalunya no va arribar a ser mai un veritable partit de masses, però sí va aconseguir reunir força elements dretans i oportunistes. Després de la caiguda del Dictador, el 1930, la Unión Patriótica va desaparèixer. A l'Hospitalet la seva seu va estar situada a un edifici situat al c/ Baró de Maldà, núm. 11, cantonada amb el c/ Barcelona, on també estava instal·lada la redacció del diari La Voz de Hospitalet. Sota el seu mandat, el 1925, l'Hospitalet va rebre del rei Alfons XIII el títol de Ciutat per compensar la gran agregació de terrenys de la Marina en favor de Barcelona el 1920 per a la construcció d'un port franc, que mai es va fer realitat, i les importants expropiacions a propietaris agrícoles de la ciutat per tal de poder portar a terme l'urbanització de la Gran Via, llavors carrer de Cortes, al seu pas per l'Hospitalet. El 1926 l'alcalde Tomás Giménez, que va quedar sobtadament vidu aquell mateix any de la seva dona Glòria Guil Moll, va organitzar un acte d'homenatge al general Miguel Primo de Rivera a l'Hospitalet, fent col·locar una placa a la façana de l'Ajuntament en la que es deixava constància del seu nomenament com a fill predilecte del municipi. Giménez va ser empresari del sector de la construcció, propietari d'una serradora de marbre a l'Hospitalet situada a la vora del Canal de la Infanta, al costat del salt de la sèquia del Molí, salt d'aigua que utilitzava com a força motriu, de igual manera que era utilitzada també pel molí fariner de la Fabregada, que va donar nom a la sèquia. Aquesta serradora de marbre estava situada en el carrer que llavors era conegut com a Camí de Sant Joan o del Cementiri, després anomenat carrer Alpes i posteriorment avinguda de Josep Tarradellas, en la seva confluència amb el Camí del Molí, avui Avinguda d'Isabel La Catòlica. L'empresa va ser fundada per Nemesio Singla a finals del segle XIX i, el 1914, va passar a mans de Tomàs Giménez, que havia estat antic treballador de la casa. Un dels encerts del seu llarg mandat va ser el fet d'haver disposat l'empedrat de molts carrers més transitats de la ciutat i, sobretot, la molt bona relació de confiança que va establir amb l'arquitecte municipal, en Ramon Puig i Gairalt, a qui va encarregar un Pla d'Eixample de la Ciutat que va marcar, en part, l'urbanització futura de la ciutat, sobretot dels barris de Pubilla Casas, gran finca rústica que començava llavors a ser percel·lada pels seus propietaris, la família Molins, i La Florida, ambdós barris pensats per Puig i Gairalt inicialment com a ciutat-jardí. Una avinguda a l'Hospitalet, al barri de Pubilla Casas, porta el seu nom i va ser inaugurada per ell mateix essent encara alcalde de la ciutat. En una visita amb los Exploradores de Hospitalet a Monòver, el seu poble natal, l'any 1928, es va col·locar una placa de marbre amb aquesta inscripció: "Nacio en esta casa el iltre. Tomás Giménez Bernabé, actual alcalde de la ciudad de Hospitalet, Jefe Superior Honorario de la Administración General y organizador de los Exploradores de España en su visita a esta población, y en recuerdo de la visita a esta, su villa natal le dedica esta placa en honorable gratitud y reconocimiento. Monovar , 17 de agosto de 1928". Va ser president també de la Penya Alacantina de Barcelona. El 1948 va presentar-se pel terç familiar per ser novament regidor de l'ajuntament de l'Hospitalet, però no va ser escollit. Va morir a l'Hospitalet de Llobregat el 1968.

Acte de la Unión Patriótica durant el període de l'alcaldia de Tomás Giménez

Benedicció de la bandera de l'Obra Parroquial en l'inici de la processó de Corpus Christi. Es veu l'alcalde Tomàs Giménez, vestit amb l'uniforme de cap superior de l'administració, envoltat d'altres autoritats i alcaldes de la Unión Patriótica de la demarcació judicial de Sant Feliu de Llobregat, davant de l'església romànica de Santa Eulàlia de Provençana. Darrera s'observen membres dels Exploradores de España, organització juvenil de la Unión Patriótica.

Acte de la corporació municipal durant el període de l'alcaldia de Tomás Giménez

Benedicció de la bandera de l'Obra Parroquial en l'inici de la processó de Corpus Christi. Es veu l'alcalde Tomàs Giménez, vestit amb l'uniforme de cap superior de l'administració, portant la bandera i obrint la comitiva de les d'autoritats en l'inici de la processó, davant de l'església romànica de Santa Eulàlia de Provençana

Descarrilament de "El Carrilet"

El 17 de juliol de 1984 un dels Ferrocarrils de la Generalitat, anomenat popularment "El carrilet" va descarrilar i es va empotrar en un dels edificis de la plaça Mare de Déu de Montserrat. En aquesta imatge es veuen dues grues grans encarregades d'extreure aquest vagó de l'edifici.

Grup d'alumnes d'una excursió organitzada pels mestres municipals Ernestina Quintela i José Coma Serra

Grup d'alumnes d'una excursió organitzada pels mestres municipals Ernestina Quintela i José Coma Serra

Paella a Bellvitge

Celebració de l'Associació de Veïns de Bellvitge en temps dels ajuntaments democràtics. A la imatge es veu com fan una gran paella per a la gent del barri.

Drogueria de Josep Puiggròs

Vista de la façana de la drogueria, propietat d'en Josep Puiggròs, amb els cartells anunciadors dels productes a banda i banda. Penjant del sostre i al costat de la porta d'entrada es veuen diferents productes. En primer pla marquesina d'una parada d'autobús. Aquesta botiga estava situada a l'edifici Casa Cabaní de 1923 de la carretera de Collblanc, que va ser dissenyat per l'arquitecte Ramon Puig Gairalt.

Número del sorteig de la loteria de nadal de 1976 del mercat de Santa Eulàlia

Número del sorteig de nadal de la loteria nacional del 22 de desembre de 1976 entregat als empleats del mercat de Santa Eulàlia. Conté propaganda de Tel-Antena Rodríguez, botiga del mateix mercat. "Festes i celebracions 128P 7D/Hivern/Nadal

Ponent,Av 4

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Mariana Subirana Piñol davant d'una màquina de filar, a la fàbrica Godó y Trias S.A. (Les Sangoneres)

Mariana Subirana Piñol davant d'una màquina de filar, a la fàbrica Godó y Trias S.A. (Les Sangoneres)

Fàbrica Godó y Trias S.A. (Les Sangoneres)

Mariana Subirana Piñol a la màquina de filar, acompanyada de treballadores i treballador, en l'interior de la fàbrica Godó i Trias S.A., anomenada popularment per "Les Sangoneres".

Guàrdia Urbana de l'Hospitalet

Retrat de grup de la Guàrdia Urbana de l'Hospitalet. Es cos el formen 24 agents uniformats, 3 d'ells asseguts (comandaments superiors) i la resta darrera i dempeus

Processó de Corpus Christi

Processó al barri de Collblanc, organitzada per la parròquia de Sant Ramon Nonat. A la fotografia es veu l'alcalde Ramon Solanich i Riera portant el pendó de la parròquia, acompanyat d'altres càrrecs civils de la ciutat i precedit per dos membres de la guàrdia urbana vestits de gala. Darrera, el tàlem. Al darrera es veu el temple de Sant Ramon Nonat i, a la vorera, hi ha gent que observa el pas del seguici.

Església parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida

Imatge presa des de davant de l'Ajuntament. L'església i eli campanar es veuen de perfil. També hi ha cotxes aparcats de la Guàrdia Urbana i part de l'edifici de vivendes de la plaça de l'Ajuntament amb el Frankfunt Miradoir a la planta baixa .

Cobla toca sardanes a la plaça Espanyola als anys vuitanta

A l'esquerra de la imatge hi ha un membre de la guàrdia urbana.

Visita de S.M. la Reina Victòria Eugènia i les Infantes Beatriu i Ma. Cristina el 30 d'octubre de 1927

Sortida de l'Ajuntament de l'Hospitalet de S.M. la Reina, acompanyada de l'alcalde Tomás Giménez Bernabé, de la Unión Patriótica, i les Infantes enmig d'un corredor fet per la guàrdia urbana, que les separa de la multitud que les rodeja.

Festa de l'arbre

Les autoritats, precedides per la Guàrdia Urbana de gala i acompanyades pel Rei i la Reina de la festa es dirigeixen cap a l'Ajuntament. Al fons, es veuen tres pendons d'entitats corals de la ciutat.

Inauguració de l'avinguda d'Isabel la Catòlica

Acte d'inauguració al qual assisteixen diverses autoritats civils, religioses i militars locals. La comitiva, encapçalada per la guàrdia urbana, es dirigeix cap al nou carrer.

Processó de Corpus Christi.

La Guàrdia Urbana de gala precedeix la comitiva d'autoritats de la processó. Imatge presa al carrer de Tecla Sala.

Festa major de Sant Isidre al barri de Santa Eulàlia

Missa solemne al temple de Sant Isidre Llaurador, al barri de Santa Eulàlia, en motiu de la festa major de Sant Isidre. Es veu a l'alcalde Ramon Solanich i Riera avantçant cap a l'altar precedit d'un guàrdia urbà vestit de gala.

Festa major de Sant Isidre al barri de Santa Eulàlia. Visita a les obres de la parròquia

Visita a les obres de la parròquia de Sant Isidre Llaurador, al barri de Santa Eulàlia, després de la missa solemne, en motiu de la festa major de Sant Isidre. La fotografia està presa al davant del temple. Es veu a l'alcalde Ramon Solanich i Riera amb altres homes i el rector de la parròquia, acompanyats per un guàrdia urbà vestit de gala. L'alcalde ha acabat la visita i està a punt de pujar al cotxe per marxar.

Processó de Corpus Christi

Vista panoràmica del carrer d'Occident, podem veure també la gent mirant des dels balcons com passa la processó. Les Corals que desfilen: L'Aurora, Els Callats i Els Russinyols.

Inaguració de la Coral Els Callats

Inaguració de l'Agrupació Coral Els Callats. Van anar a batejar la coral acompanyats per la Coral Russinyols i la coral més antiga L'Aurora, tots de Collblanc. (Falta la veterana Societat de L'Univers). L'home que porta l'estandart de Els Callats li deian "El Negret", el següent, d'esquenes és el Sr. Sarabia, President Els Callats, el que porta l'estandart dels Russinyols és Vicens Boluda i el següent és Jaume Llobet. A la dreta podem veure el local de Els Callats, al carrer Pujós.

Coral L'Aurora de Collblanc

Coral L'Aurora de Collblanc l'any 1942 pel carrer. El primer per l'esquerra és Joan Llobet (pare de Jaume Llobet)