Casa dels bombers

Vista exterior de la façana frontal i lateral de la casa dels bombers de l'Hospitalet a la pujada del carrer de Sant Rafael.

Casa dels bombers

Vista exterior de la façana principal de la casa dels bombers de l'Hospitalet al carrer de Sant Rafael.

Parada de venda de L'Ateneo

Parada de venda de L'Ateneo, la revista del barri de La Florida, al poliesportiu municipal de Les Planes. Al fons, pista de patinatge

Parada de venda de L'Ateneo

Parada de venda de L'Ateneo, la revista del barri de La Florida, al poliesportiu municipal de Les Planes.

Rètol que anuncia una concentració esportiva

Rètol casolà posat sobre el vidre frontal d'un camió que anuncia una concentració esportiva organitzada per la Coordinadora de Deportes Florida-Las Planes al poliesportiu municipal Les Planes.

Sant Rafael,C. 1

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Partit de hoquei sobre patins

Partit de hoquei sobre patins al poliesportiu municipal Les Planes

Parada de venda de L'Ateneo

Parada de venda de L'Ateneo, la revista del barri de La Florida, al poliesportiu municipal de Les Planes. Preu de la revista 17 pessetes.

Pista de patinatge

Nen que patina per la pista de patinatge exterior del poliesportiu municipal Les Planes

Rètol que anuncia una concentració esportiva

Rètol casolà posat sobre el vidre frontal d'un camió que anuncia una concentració esportiva organitzada per la Coordinadora de Deportes Florida-Las Planes al poliesportiu municipal Les Planes.

Sant Rafael,C. 1

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Sant Rafael,C. 1

Imatge extreta d'una llicència d'obres.

Sant Rafael,C. 1

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Sant Rafael,C. 1

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Autobús Oliveras

Autobús de línia de l'Hospitalet

Casa pairal de la Pubilla Cases i l'entorn al 1900.

Casa pairal Pubilla Cases. Els voltants són camps. Davant de la casa passa el que ara es coneix com carretera de Collblanc. Va ser construïda l'any 1772 i està ubicada a la carretera de Collblanc 217-227. Actualment s'usa com escola. Està catalogada en el PEPPA amb el núm. 14. A començament del segle XVIII les terres on avui hi ha el densíssim barri de Pubilla Cases de l'Hospitalet, fruit del "desarrollismo" i de l'especulació franquista, eren propietat dels jesuïtes, on tenien una residència pels seus jubilats i malalts, però al 1767, Carles III va expulsar-los d’Espanya i va posar a la venda les seves terres. El pare de Josefa Cases i Clavell les va comprar, va tirar a terra l’antiga residència i al 1772 va estrenar l’actual torre d’estil neoclàssic. Va aprofitar les aigües dels torrents de les Cucales i dels Albarells i va convertr les terres en jardins, horta i vinyes. La situació estratègica de la torre a les portes de Barcelona i la categoria social dels propietaris, deguda a la producció vitivinícola, va fer que fes estada en aquest majestuos casalot, situat al costa del llavors anomenat "camí ral" gent important de l'època. Incautada durant la guerra civil, època en la que s'hi va instal·lar una txeca al seu soterrani, el 1947 la finca va passar a ser propietat del Sr. Joaquím Freixa, que va instal·lar una fàbrica tèxtil. Aquesta va fer fallida el 1963 i el 1964 Freixa va vendre la finca a les religioses de la congregació Serventes del Sagrat Cor de Jesús, que l'ocupen des de llavors, mantenint l'antic casal de la Pubilla Cases en perfecte estat, on van instal·lar el centre docent privat concertat de caire religiós Sant Josep Obrer.

Caramelles a l'avinguda de la Generalitat, avui avinguda Tomás Giménez

Avinguda Tomàs Giménez (on ara hi ha la rambleta) i al mig, creuant-la el carrer General Manso. Al fons a la dreta l'edifici de FECSA i més a la dreta es veu una mica de l'edifici de Can Rigalt. Es veu un grup d'escolars mudats per cantar caramelles a diferents llocs del barri, caminant en tres fileres. Un d'ells duu un estendard.

Can Puig

Vista de la masia de Can Puig (o Cal Pebrot en alguns plànols). Es veu la façana principal i part de la lateral, amb la seva galeria porxada. Al pati del davant de la casa hi ha una estructura de fusta i filat (per emmagatzemar panotxes de blat de moro). Aquesta casa fou posteriorment expropiada per a la construcció del Port Franc

Jordi Balart baixant amb caiac per l'avinguda d'Isabel la Catòlica inundada

Jordi Balart baixant amb caiac per l'avinguda Isabel la Catòlica inundada. De fons es veu la Farga.

Horts i cases de cal Manets

Horts i cases de cal Manets. Com a la fotografia anterior els camps que veiem són actualment el col.legi Sant Josep El Pi, darrera del qual passava el canal de la Infanta. El gran casalot que s'observa a la dreta de la fotografia, situat al barri de Sant Josep, antic barri de muntanya, a tocar de la via del ferrocarril de Barcelona cap a Vilafranca, coneguda antigament com a Torre Ubach, o Cal Manets, va ser comprada per Pere Solanas Borjas el 1921 i es va mantenir dreta fins el 1992. Durant la Guerra Civil es va habilitar un refugi antiaeri a la Torre Ubach. La família Solanas havia viscut inicialment al carrer Major i després a la Rambla Just Oliveras, al costat de la casa modernista núm. 27, del contractista Joan Batlle Solanas, cosí seu. Pere Solanas Borjas, pagès alfasaire que era propietari de molts terrenys a diferents llocs de l'Hospitalet, entre ells aquests al barri de Sant Josep, era també propietari dels terrenys compresos entre el núm. 17 fins el 27 de la Rambla Just Oliveras, on es va fer construir una gran torre, que va ser encarregada el 1927 a l'arquitecte Luis G. Colomer i Ballot. Pere Solanas Borjas i el seu germà Roc eren coneguts amb el sobrenom de Manets. Al fons, xemeneia de la bòvila Goyta Oliveros.

Correus i Telègrafs i font de la Plaça del Repartidor

Fotografia de l'edifici de Correus i Telègrafs i de la font de la Plaça del Repartidor realitzada poc després de la seva inauguració. Segons fonts documentals la torre d'aigües del Repartidor va ser construïda el 1867 i servia per distribuir l'aigua a la població. La urbanització de la plaça i reconversió de la Torre del Repartidor dotan-la de quatre canonades, es va produir el 1927-1928, quan es va inaugurar el nou edifici de Correus i Telègrafs realitzat per Ramon Puig Gairalt, llavors arquitecte municipal. Tant la font com l'edifici de correus estan catalogats en el PEPPA amb els núms. 76 i 77 respectivament. Inicialment la plaça era de sorra i havia al mig un petit estany amb peixos i un surtidor. L'aigua corrent va arribar a l'Hospitalet a inicis de la S. XVIII, mitjançant una canonada que venia de la "font de Mas Cunill", que baixaven canalitzades des de la mina excavada a la zona de Finestrelles, a Esplugues, propietat de Rafael d'Amat i de Cortada, primer Baró de Maldà per successió de la seva mare, la pubilla, Teresa de Cortada i de Senjust, (Can Cortada). Habitualment el Baró de Maldà, residia a Barcelona, ​​tot i que una part de l'estiu ho gaudia a l'Hospitalet, a la seva extensa finca Can Xerricó, que ocupava la totalitat de l'actual plaça de l'Ajuntament i arribava fins a l'actual Rambla Just Oliveras i fins a tocar amb la finca Molinés/ Casa España. Durant la Festa Major que se celebrava a mitjans d'agost, commemorant el patró de la ciutat Sant Roc. Aquesta aigua arribava a la casa del Baró de Maldà (on ara es troba el carrer amb aquest mateix nom) i a la casa de rector, al davant de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida. A la fi de la S. XVIII el Baró de Maldà va cedir a l'ajuntament una part dels seus drets sobre l'aigua i l'ajuntament va construir una font, construint l'antiga torre del repartidor de les aigües d'ús públic. Aquesta plaça rebia el seu nom popular, avui oficial, per estar situada en ella la que va ser, doncs, una de les primeres font públiques de l'Hospitalet, que "repartia" aigua als hospitalencs, construïda en terrens que van ser, i que arribaven al Passatge de Xerricó, de Rafael d'Amat i de Cortada i de Senjust, Baró de Maldà, motiu que explica per què a l'Hospitalet hi ha el c/ Baró de Maldà que va del c/ Major a la Plaça del Repartidor. Personatge singular, autor de la monumental crònica de costums divuitesques barcelonines i catalanes "Calaix de sastre", curiosament, no té cap carrer dedicat a la seva memòria a Barcelona, on va néixer. El 1927 va ser inaugurat per la reina Victòria l'edifici d'inspiració encara noucentista de correus, i la renovada torre de la font, obra de l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt, també autor, uns anys més tard, el 1930, de la Torre d'estètica art déco-funcionalista del Dr. Ysern Hombrabella on després de la guerra es va instal·lar la comissaria de la Policia Nacional. En el franquisme aquesta plaça va ser anomenada Plaza General Mola.

Biografia de Ramon Puig Gairalt

Biografia de Ramon Puig Gairalt (19/05/1886-13/09/1937). Arquitecte municipa

Vaquer,C. 9

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Vaquer,C. 9

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Carrer Vinyeta 25

Façana de l'edifici del carrer Vinyeta 25 que ja no existeix. Entre els números 25 i 27 existia un passadís d'accés als habitatges interiors. Imatge procedent de les fitxes de la Contribució Urbana de l'any 1970.