Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Pimpinone, de G.P. Telemann

De vegades l'associació d'Amics de l'òpera de l'Hospitalet organitzava funcions especials i es representaven òperes de petit format, com va ser el cas de Pimpinone, de G. P. Telemann, en versió catalana de Viviana Salisi o semiescenificades, com va ser el cas de El rapte en el serrall, de W.A. Mozart, cantada també en català,, en traducció de Roger Alier, que va ser una de les òperes programades a la Temporada d'Òpera en Català que van tenir lloc al Teatre Principal de Barcelona els anys 1997 i 1998, que va ser dirigides per Artur Arranz i Roger Alier. A la fotografia, Tina Gorina, soprano i Josep Pieres, baix, els cantants que interpretàven els dos únics rols d'aquesta breu obra còmica, un home madur, esquerp, solter i molt ric que serà seduït per la seva jove, guapa i encantadora criada, que passarà de criada a senyora de la casa un cop casada amb ell. Va ser estrenada a l'Òpera d'Hamburg el 1725, i comparteix idèntic argument amb la també breu òpera buffa italiana La serva padrona, de G. B. Pergolesi, estrenada al Teatro San Bartolomeo de Napols el1733.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. El Rapte en el Serrall, de W.A.Mozart

De vegades l'associació d'Amics de l'òpera de l'Hospitalet organitzava funcions especials i es representaven òperes de petit format, com va ser el cas de Pimpinone, de G. P. Telemann, en versió catalana de Viviana Salisi o semiescenificades, com va ser el cas de El rapte en el serrall, de W.A. Mozart, cantada també en català,, en traducció de Roger Alier, que va ser una de les òperes programades a la Temporada d'Òpera en Català que van tenir lloc al Teatre Principal de Barcelona els anys 1997 i 1998, que va ser dirigides per Artur Arranz i Roger Alier. A la fotografia, la pianista acompanyant de l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) Viviana Salisi, molt vinculada a l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet i Anna Feu, soprano, directora de la secció de Lírica de l'Escola Superior d'Arts Escèniques Eòlia de Barcelona.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. El Rapte en el Serrall, de W.A.Mozart

De vegades l'associació d'Amics de l'òpera de l'Hospitalet organitzava funcions especials i es representaven òperes de petit format, com va ser el cas de Pimpinone, de G. P. Telemann, en versió catalana de Viviana Salisi o semiescenificades, com va ser el cas de El rapte en el serrall, de W.A. Mozart, cantada també en català,, en traducció de Roger Alier, que va ser una de les òperes programades a la Temporada d'Òpera en Català que van tenir lloc al Teatre Principal de Barcelona els anys 1997 i 1998, que va ser dirigides per Artur Arranz i Roger Alier. A la fotografia, la pianista acompanyant de l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) Viviana Salisi, molt vinculada a l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet i David Alegret, tenor.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. El Rapte en el Serrall, de W.A.Mozart

De vegades l'associació d'Amics de l'òpera de l'Hospitalet organitzava funcions especials i es representaven òperes de petit format, com va ser el cas de Pimpinone, de G. P. Telemann, en versió catalana de Viviana Salisi o semiescenificades, com va ser el cas de El rapte en el serrall, de W.A. Mozart, cantada també en català,, en traducció de Roger Alier, que va ser una de les òperes programades a la Temporada d'Òpera en Català que van tenir lloc al Teatre Principal de Barcelona els anys 1997 i 1998, que va ser dirigides per Artur Arranz i Roger Alier. A la fotografia, Ruth Nabal soprano, Anna Feu, soprano, la pianista Viviana Salisi, molt vinculada a l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, Oriol Rosés, tenor, David Alegret, tenor, Jordi Piccorelli, director del Cor de l'Òpera Còmica de Barcelona, i Francesc Guillén, director musical, que feia de narrador de l'argument, aquí agraint al públic els seus aplaudiments.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. El Rapte en el Serrall, de W.A.Mozart

De vegades l'associació d'Amics de l'òpera de l'Hospitalet organitzava funcions especials i es representaven òperes de petit format, com va ser el cas de Pimpinone, de G. P. Telemann, en versió catalana de Viviana Salisi o semiescenificades, com va ser el cas de El rapte en el serrall, de W.A. Mozart, cantada també en català,, en traducció de Roger Alier, que va ser una de les òperes programades a la Temporada d'Òpera en Català que van tenir lloc al Teatre Principal de Barcelona els anys 1997 i 1998, que va ser dirigides per Artur Arranz i Roger Alier. A la fotografia, la pianista Viviana Salisi, David Alegret, tenor, Ruth Nabal soprano, Anna Feu, soprano i Oriol Rosés, tenor, saludant al públic.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. El Rapte en el Serrall, de W.A.Mozart

De vegades l'associació d'Amics de l'òpera de l'Hospitalet organitzava funcions especials i es representaven òperes de petit format, com va ser el cas de Pimpinone, de G. P. Telemann, en versió catalana de Viviana Salisi o semiescenificades, com va ser el cas de El rapte en el serrall, de W.A. Mozart, cantada també en català,, en traducció de Roger Alier, que va ser una de les òperes programades a la Temporada d'Òpera en Català que van tenir lloc al Teatre Principal de Barcelona els anys 1997 i 1998, que va ser dirigides per Artur Arranz i Roger Alier. A la fotografia, la pianista Viviana Salisi, molt vinculada a l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, i Francesc Guillén, director musical, que feia de narrador de l'argument.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. El Rapte en el Serrall, de W.A.Mozart

De vegades l'associació d'Amics de l'òpera de l'Hospitalet organitzava funcions especials i es representaven òperes de petit format, com va ser el cas de Pimpinone, de G. P. Telemann, en versió catalana de Viviana Salisi o semiescenificades, com va ser el cas de El rapte en el serrall, de W.A. Mozart, cantada també en català,, en traducció de Roger Alier, que va ser una de les òperes programades a la Temporada d'Òpera en Català que van tenir lloc al Teatre Principal de Barcelona els anys 1997 i 1998, que va ser dirigides per Artur Arranz i Roger Alier. A la fotografia, Ruth Nabal soprano, Anna Feu, soprano, Oriol Rosés, Tenor i David Alegret, tenor, acompanyats al piano per Viviana Salisi i part del cor de l'Ôpera Còmica de Barcelona, dirigit per Jordi Piccorelli. Francesc Guillén, director musical, feia de narrador de l'argument.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. El Rapte en el Serrall, de W.A.Mozart

De vegades l'associació d'Amics de l'òpera de l'Hospitalet organitzava funcions especials i es representaven òperes de petit format, com va ser el cas de Pimpinone, de G. P. Telemann, en versió catalana de Viviana Salisi o semiescenificades, com va ser el cas de El rapte en el serrall, de W.A. Mozart, cantada també en català,, en traducció de Roger Alier, que va ser una de les òperes programades a la Temporada d'Òpera en Català que van tenir lloc al Teatre Principal de Barcelona els anys 1997 i 1998, que va ser dirigides per Artur Arranz i Roger Alier. A la fotografia, Viviana Salisi, pianista acompanyant de l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), molt vinculada a l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, Anna Feu, soprano, Ruth Nabal soprano, Oriol Rosés, tenor i David Alegret, tenor, i part del cor de l'Ôpera Còmica de Barcelona. Francesc Guillén, director musical, feia de narrador de l'argument.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Pimpinone, de G.P. Telemann

De vegades l'associació d'Amics de l'òpera de l'Hospitalet organitzava funcions especials i es representaven òperes de petit format, com va ser el cas de Pimpinone, de G. P. Telemann, en versió catalana de Viviana Salisi o semiescenificades, com va ser el cas de El rapte en el serrall, de W.A. Mozart, cantada també en català,, en traducció de Roger Alier, que va ser una de les òperes programades a la Temporada d'Òpera en Català que van tenir lloc al Teatre Principal de Barcelona els anys 1997 i 1998, que va ser dirigides per Artur Arranz i Roger Alier. A la fotografia, Tina Gorina, soprano i Josep Pieres saludant al públic després de la funció. L'obra va ser dirigida escènicament per Pau Guix i musicalment per Viviana Salisi, que dirigia el conjunt instrumental format per ella mateixa a l'espineta, Jordi Colomer, flauta de bec, Lluna Aragón, violí i Marika Kobayashi, violoncel.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Pimpinone, de G.P. Telemann

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Pimpinone, de G.P. Telemann

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Pimpinone, de G.P. Telemann

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Pimpinone, de G.P. Telemann

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Pimpinone, de G.P. Telemann

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Pimpinone, de G.P. Telemann

Conjunt instrumental format per: Viviana Salisi, espineta, Jordi Colomer, flauta de bec, Lluna Aragón, violí i Marika Kobayashi, violoncel.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Pimpinone, de G.P. Telemann

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Pimpinone, de G.P. Telemann

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Pimpinone, de G.P. Telemann

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Auditori Barradas. Públic assistent a la primera edició de la Mostra de Noves Veus

La Mostra Noves Veus, va ser un esdeveniment anual organitzat per l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, del que es van realitzar diverses edicions, que sempre es va definir com a "aparador de cant de l'Hospitalet", per a diferenciar-lo clarament d'un concurs amb premis, en el que el que s'oferia als joves intèrprets, alguns encara estudiant cant, era una primera possibilitat de ser valorats, tant pel públic com per un jurat especialitzat, que emetia les seves opinions de forma absolutament discreta en un sobre tancat que era entregat a cada participant. En la primera edició no hi havia ni tan sols una taula específica pel jurat, que es trobava barrejat entre el públic. S'observa la gran afluència de públic que acudia a aquetes Mostres, que omplia gairebé sempre l'Auditori Barradas. En primer terme, a l'esquerra, es pot veure a Mirna Lacambra i Domènech, presidenta de l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell i del Circuit Òpera a Catalunya amb el seu marit, el Dr. Xavier Gondolbeu, que es posa les ulleres, membres del jurat i, dues fileres al darrera, Joan Piera i Creixells, president de l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet i Artur Arranz, aplaudint, membre de la Junta Directiva i del jurat. A la mateixa filera, la mezzosoprano Anna Ricci i el tenor i professor de cant Fernando Bañó, membres també del Jurat.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet Recital de Nadal 2003 Begoña Alberdi soprano, Oscar Marín, tenor

Després d'un any organitzant recitals lírics mensuals d'òpera a l'Aula de Cultura Sanfeliu, i motivat per la gran afluència de públic que hi assistia, l'Organisme Autònom Municipal de Cultura va arribar a un acord amb el Centre Cultural que La Caixa va obrir a la Rambla Just Oliveras, on es va traslladar la històrica biblioteca que aquesta institució va obrir en els anys quaranta del s. XX al carrer Baró de Maldà, per tal de poder traslladar, a la Sala d'Actes d'aquest Centre Cultural, aquests recitals lírics, que es van continuar organitzant i contractant des de l'Aula de Cultura Sanfeliu, dirigida llavors per Joan Piera i Creixells, iniciador d'aquest projecte. Passat un parell d'anys, el 1991, aquest centre va passar a ser municipal: la biblioteca va ser reconvertida en Aules d'estudi pels estudiants de l'Hospitalet i el seu fons va ser traslladat i integrat al fons de la llavors recentment inaugurada Biblioteca Central de L'Hospitalet, situada a restaurada masia de Can Sumarro, que va ser cedida al municipi per la família Prats a finals dels anys setanta del s.XX amb la condició que fos transformada en un centre cultural o assistencial. La Sala d'actes d'aquest Centre Cultural de La Caixa, que el Cine Club l'Hospitalet havia fet servir durant un temps per les seves projeccions, va ser reconvertida en l'Auditori Barradas i juntament amb la Sala d'Exposicions, va passar a ser gestionada directament per l'Ajuntament, que va nomenar la funcionària Loli Sánchez com a directora de programació. L'auditori va ser batejat amb aquest nom en homenatge al pintor uruguaià Rafael Barradas que, als anys trenta del s. XX va viure a l'Hospitalet Centre, on va crear una famosa tertúlia, "l'Ateneïllo", per on van passar destacades personalitats del món cultural barceloní del moment. L'any 1990 va ser creada, al caliu d'aquests exitosos recitals, a l'Aula de Cultura Sanfeliu i apadrinada per la soprano Mirna Lacambra, presidenta de l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell, entitat creada cinc anys abans, l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, liderada pel director de l'Aula de Cultura Sanfeliu en Joan Piera i Creixells amb l'ajut de diversos hospitalencs amants de la lírica com a membres de la seva inicial Junta Directiva, com Josep Maria Valero, Jaume Cardona, Albert Amat i Artur Arranz. Posteriorment es van afegir a la Junta Emília Olivé Vidal i David Puig i Almató. Aquesta associació signaria poc després de la seva constitució un conveni amb l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de l'Hospitalet, de la que era regidor llavors Amadeu Juan i Prat, per tal de fer-se càrrec de la programació i organització d'aquests recitals, que cada cop van anar guanyant més públic i incidència en el panorama operístic català. A la fotografia, Begoña Alberdi, soprano i, al fons, el tenor Òscar Marín, acompanyats per un conjunt instrumental en el recital de Nadal de 2003.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet Recital de Nadal 2003 Begoña Alberdi soprano, Oscar Marín, tenor

Després d'un any organitzant recitals lírics mensuals d'òpera a l'Aula de Cultura Sanfeliu, i motivat per la gran afluència de públic que hi assistia, l'Organisme Autònom Municipal de Cultura va arribar a un acord amb el Centre Cultural que La Caixa va obrir a la Rambla Just Oliveras, on es va traslladar la històrica biblioteca que aquesta institució va obrir en els anys quaranta del s. XX al carrer Baró de Maldà, per tal de poder traslladar, a la Sala d'Actes d'aquest Centre Cultural, aquests recitals lírics, que es van continuar organitzant i contractant des de l'Aula de Cultura Sanfeliu, dirigida llavors per Joan Piera i Creixells, iniciador d'aquest projecte. Passat un parell d'anys, el 1991, aquest centre va passar a ser municipal: la biblioteca va ser reconvertida en Aules d'estudi pels estudiants de l'Hospitalet i el seu fons va ser traslladat i integrat al fons de la llavors recentment inaugurada Biblioteca Central de L'Hospitalet, situada a restaurada masia de Can Sumarro, que va ser cedida al municipi per la família Prats a finals dels anys setanta del s.XX amb la condició que fos transformada en un centre cultural o assistencial. La Sala d'actes d'aquest Centre Cultural de La Caixa, que el Cine Club l'Hospitalet havia fet servir durant un temps per les seves projeccions, va ser reconvertida en l'Auditori Barradas i juntament amb la Sala d'Exposicions, va passar a ser gestionada directament per l'Ajuntament, que va nomenar la funcionària Loli Sánchez com a directora de programació. L'auditori va ser batejat amb aquest nom en homenatge al pintor uruguaià Rafael Barradas que, als anys trenta del s. XX va viure a l'Hospitalet Centre, on va crear una famosa tertúlia, "l'Ateneïllo", per on van passar destacades personalitats del món cultural barceloní del moment. L'any 1990 va ser creada, al caliu d'aquests exitosos recitals, a l'Aula de Cultura Sanfeliu i apadrinada per la soprano Mirna Lacambra, presidenta de l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell, entitat creada cinc anys abans, l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, liderada pel director de l'Aula de Cultura Sanfeliu en Joan Piera i Creixells amb l'ajut de diversos hospitalencs amants de la lírica com a membres de la seva inicial Junta Directiva, com Josep Maria Valero, Jaume Cardona, Albert Amat i Artur Arranz. Posteriorment es van afegir a la Junta Emília Olivé Vidal i David Puig i Almató. Aquesta associació signaria poc després de la seva constitució un conveni amb l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de l'Hospitalet, de la que era regidor llavors Amadeu Juan i Prat, per tal de fer-se càrrec de la programació i organització d'aquests recitals, que cada cop van anar guanyant més públic i incidència en el panorama operístic català. A la fotografia, Begoña Alberdi, soprano i, al fons, el tenor Òscar Marín, acompanyats per un conjunt instrumental en el recital de Nadal de 2003, que va comptar amb una gran afluència de públic, com s'observa a la fotografia.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet Recital de Nadal 2003 Begoña Alberdi soprano, Oscar Marín, tenor

Després d'un any organitzant recitals lírics mensuals d'òpera a l'Aula de Cultura Sanfeliu, i motivat per la gran afluència de públic que hi assistia, l'Organisme Autònom Municipal de Cultura va arribar a un acord amb el Centre Cultural que La Caixa va obrir a la Rambla Just Oliveras, on es va traslladar la històrica biblioteca que aquesta institució va obrir en els anys quaranta del s. XX al carrer Baró de Maldà, per tal de poder traslladar, a la Sala d'Actes d'aquest Centre Cultural, aquests recitals lírics, que es van continuar organitzant i contractant des de l'Aula de Cultura Sanfeliu, dirigida llavors per Joan Piera i Creixells, iniciador d'aquest projecte. Passat un parell d'anys, el 1991, aquest centre va passar a ser municipal: la biblioteca va ser reconvertida en Aules d'estudi pels estudiants de l'Hospitalet i el seu fons va ser traslladat i integrat al fons de la llavors recentment inaugurada Biblioteca Central de L'Hospitalet, situada a restaurada masia de Can Sumarro, que va ser cedida al municipi per la família Prats a finals dels anys setanta del s.XX amb la condició que fos transformada en un centre cultural o assistencial. La Sala d'actes d'aquest Centre Cultural de La Caixa, que el Cine Club l'Hospitalet havia fet servir durant un temps per les seves projeccions, va ser reconvertida en l'Auditori Barradas i juntament amb la Sala d'Exposicions, va passar a ser gestionada directament per l'Ajuntament, que va nomenar la funcionària Loli Sánchez com a directora de programació. L'auditori va ser batejat amb aquest nom en homenatge al pintor uruguaià Rafael Barradas que, als anys trenta del s. XX va viure a l'Hospitalet Centre, on va crear una famosa tertúlia, "l'Ateneïllo", per on van passar destacades personalitats del món cultural barceloní del moment. L'any 1990 va ser creada, al caliu d'aquests exitosos recitals, a l'Aula de Cultura Sanfeliu i apadrinada per la soprano Mirna Lacambra, presidenta de l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell, entitat creada cinc anys abans, l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, liderada pel director de l'Aula de Cultura Sanfeliu en Joan Piera i Creixells amb l'ajut de diversos hospitalencs amants de la lírica com a membres de la seva inicial Junta Directiva, com Josep Maria Valero, Jaume Cardona, Albert Amat i Artur Arranz. Posteriorment es van afegir a la Junta Emília Olivé Vidal i David Puig i Almató. Aquesta associació signaria poc després de la seva constitució un conveni amb l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de l'Hospitalet, de la que era regidor llavors Amadeu Juan i Prat, per tal de fer-se càrrec de la programació i organització d'aquests recitals, que cada cop van anar guanyant més públic i incidència en el panorama operístic català. A la fotografia, copa de cava al vestíbul de l'Auditori Barradas, servida per Teresa Ribas, Joan Piera i Emília Olivé, de l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, per fer un brindis després del recital ofert per Begoña Alberdi, soprano i el tenor Òscar Marín, acompanyats per un conjunt instrumental el Nadal de 2003.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet Recital de Nadal 2003 Begoña Alberdi soprano, Oscar Marín, tenor

Després d'un any organitzant recitals lírics mensuals d'òpera a l'Aula de Cultura Sanfeliu, i motivat per la gran afluència de públic que hi assistia, l'Organisme Autònom Municipal de Cultura va arribar a un acord amb el Centre Cultural que La Caixa va obrir a la Rambla Just Oliveras, on es va traslladar la històrica biblioteca que aquesta institució va obrir en els anys quaranta del s. XX al carrer Baró de Maldà, per tal de poder traslladar, a la Sala d'Actes d'aquest Centre Cultural, aquests recitals lírics, que es van continuar organitzant i contractant des de l'Aula de Cultura Sanfeliu, dirigida llavors per Joan Piera i Creixells, iniciador d'aquest projecte. Passat un parell d'anys, el 1991, aquest centre va passar a ser municipal: la biblioteca va ser reconvertida en Aules d'estudi pels estudiants de l'Hospitalet i el seu fons va ser traslladat i integrat al fons de la llavors recentment inaugurada Biblioteca Central de L'Hospitalet, situada a restaurada masia de Can Sumarro, que va ser cedida al municipi per la família Prats a finals dels anys setanta del s.XX amb la condició que fos transformada en un centre cultural o assistencial. La Sala d'actes d'aquest Centre Cultural de La Caixa, que el Cine Club l'Hospitalet havia fet servir durant un temps per les seves projeccions, va ser reconvertida en l'Auditori Barradas i juntament amb la Sala d'Exposicions, va passar a ser gestionada directament per l'Ajuntament, que va nomenar la funcionària Loli Sánchez com a directora de programació. L'auditori va ser batejat amb aquest nom en homenatge al pintor uruguaià Rafael Barradas que, als anys trenta del s. XX va viure a l'Hospitalet Centre, on va crear una famosa tertúlia, "l'Ateneïllo", per on van passar destacades personalitats del món cultural barceloní del moment. L'any 1990 va ser creada, al caliu d'aquests exitosos recitals, a l'Aula de Cultura Sanfeliu i apadrinada per la soprano Mirna Lacambra, presidenta de l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell, entitat creada cinc anys abans, l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, liderada pel director de l'Aula de Cultura Sanfeliu en Joan Piera i Creixells amb l'ajut de diversos hospitalencs amants de la lírica com a membres de la seva inicial Junta Directiva, com Josep Maria Valero, Jaume Cardona, Albert Amat i Artur Arranz. Posteriorment es van afegir a la Junta Emília Olivé Vidal i David Puig i Almató. Aquesta associació signaria poc després de la seva constitució un conveni amb l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de l'Hospitalet, de la que era regidor llavors Amadeu Juan i Prat, per tal de fer-se càrrec de la programació i organització d'aquests recitals, que cada cop van anar guanyant més públic i incidència en el panorama operístic català. A la fotografia, copa de cava al vestíbul de l'Auditori Barradas, servida per membres de l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, per fer un brindis després del recital ofert per Begoña Alberdi, soprano i el tenor Òscar Marín, acompanyats per un conjunt instrumental el Nadal de 2003.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet Recital de Nadal 2003 Begoña Alberdi soprano, Oscar Marín, tenor

Després d'un any organitzant recitals lírics mensuals d'òpera a l'Aula de Cultura Sanfeliu, i motivat per la gran afluència de públic que hi assistia, l'Organisme Autònom Municipal de Cultura va arribar a un acord amb el Centre Cultural que La Caixa va obrir a la Rambla Just Oliveras, on es va traslladar la històrica biblioteca que aquesta institució va obrir en els anys quaranta del s. XX al carrer Baró de Maldà, per tal de poder traslladar, a la Sala d'Actes d'aquest Centre Cultural, aquests recitals lírics, que es van continuar organitzant i contractant des de l'Aula de Cultura Sanfeliu, dirigida llavors per Joan Piera i Creixells, iniciador d'aquest projecte. Passat un parell d'anys, el 1991, aquest centre va passar a ser municipal: la biblioteca va ser reconvertida en Aules d'estudi pels estudiants de l'Hospitalet i el seu fons va ser traslladat i integrat al fons de la llavors recentment inaugurada Biblioteca Central de L'Hospitalet, situada a restaurada masia de Can Sumarro, que va ser cedida al municipi per la família Prats a finals dels anys setanta del s.XX amb la condició que fos transformada en un centre cultural o assistencial. La Sala d'actes d'aquest Centre Cultural de La Caixa, que el Cine Club l'Hospitalet havia fet servir durant un temps per les seves projeccions, va ser reconvertida en l'Auditori Barradas i juntament amb la Sala d'Exposicions, va passar a ser gestionada directament per l'Ajuntament, que va nomenar la funcionària Loli Sánchez com a directora de programació. L'auditori va ser batejat amb aquest nom en homenatge al pintor uruguaià Rafael Barradas que, als anys trenta del s. XX va viure a l'Hospitalet Centre, on va crear una famosa tertúlia, "l'Ateneïllo", per on van passar destacades personalitats del món cultural barceloní del moment. L'any 1990 va ser creada, al caliu d'aquests exitosos recitals, a l'Aula de Cultura Sanfeliu i apadrinada per la soprano Mirna Lacambra, presidenta de l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell, entitat creada cinc anys abans, l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, liderada pel director de l'Aula de Cultura Sanfeliu en Joan Piera i Creixells amb l'ajut de diversos hospitalencs amants de la lírica com a membres de la seva inicial Junta Directiva, com Josep Maria Valero, Jaume Cardona, Albert Amat i Artur Arranz. Posteriorment es van afegir a la Junta Emília Olivé Vidal i David Puig i Almató. Aquesta associació signaria poc després de la seva constitució un conveni amb l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de l'Hospitalet, de la que era regidor llavors Amadeu Juan i Prat, per tal de fer-se càrrec de la programació i organització d'aquests recitals, que cada cop van anar guanyant més públic i incidència en el panorama operístic català. A la fotografia, copa de cava al vestíbul de l'Auditori Barradas, servida per membres de l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, per fer un brindis després del recital ofert per Begoña Alberdi, soprano i el tenor Òscar Marín, acompanyats per un conjunt instrumental el Nadal de 2003. S'observa a la fotografia al Tinent d'alcalde de Cultura, en Mario Sanz, mort prematurament d'un càncer el 201 als 45 anys.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Celebració del 10è aniversari al local social del carrer Major 54, L'Ateneïllo, compartit amb el Cine Club l'Hospitalet i el Centre d'Estudis de l'Hospitalet.

Després d'un any organitzant recitals lírics mensuals d'òpera a l'Aula de Cultura Sanfeliu, i motivat per la gran afluència de públic que hi assistia, l'Organisme Autònom Municipal de Cultura va arribar a un acord amb el Centre Cultural que La Caixa va obrir a la Rambla Just Oliveras, on es va traslladar la històrica biblioteca que aquesta institució va obrir en els anys quaranta del s. XX al carrer Baró de Maldà, per tal de poder traslladar, a la Sala d'Actes d'aquest Centre Cultural, aquests recitals lírics, que es van continuar organitzant i contractant des de l'Aula de Cultura Sanfeliu, dirigida llavors per Joan Piera i Creixells, iniciador d'aquest projecte. Passat un parell d'anys, el 1991, aquest centre va passar a ser municipal: la biblioteca va ser reconvertida en Aules d'estudi pels estudiants de l'Hospitalet i el seu fons va ser traslladat i integrat al fons de la llavors recentment inaugurada Biblioteca Central de L'Hospitalet, situada a restaurada masia de Can Sumarro, que va ser cedida al municipi per la família Prats a finals dels anys setanta del s.XX amb la condició que fos transformada en un centre cultural o assistencial. La Sala d'actes d'aquest Centre Cultural de La Caixa, que el Cine Club l'Hospitalet havia fet servir durant un temps per les seves projeccions, va ser reconvertida en l'Auditori Barradas i juntament amb la Sala d'Exposicions, va passar a ser gestionada directament per l'Ajuntament, que va nomenar la funcionària Loli Sánchez com a directora de programació. L'auditori va ser batejat amb aquest nom en homenatge al pintor uruguaià Rafael Barradas que, als anys trenta del s. XX va viure a l'Hospitalet Centre, on va crear una famosa tertúlia, "l'Ateneïllo", per on van passar destacades personalitats del món cultural barceloní del moment. L'any 1990 va ser creada, al caliu d'aquests exitosos recitals, a l'Aula de Cultura Sanfeliu i apadrinada per la soprano Mirna Lacambra, presidenta de l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell, entitat creada cinc anys abans, l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, liderada pel director de l'Aula de Cultura Sanfeliu en Joan Piera i Creixells amb l'ajut de diversos hospitalencs amants de la lírica com a membres de la seva inicial Junta Directiva, com Josep Maria Valero, Jaume Cardona, Albert Amat i Artur Arranz. Posteriorment es van afegir a la Junta Emília Olivé Vidal i David Puig i Almató. Aquesta associació signaria poc després de la seva constitució un conveni amb l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de l'Hospitalet, de la que era regidor llavors Amadeu Juan i Prat, per tal de fer-se càrrec de la programació i organització d'aquests recitals, que cada cop van anar guanyant més públic i incidència en el panorama operístic català. Posteriorment l'entitat es va constituir també com a delegació de Joventuts Musicals a l'Hospitalet. A la fotografia, el restaurat pati dels baixos de l'edifici conegut com a Can Casas, que fou edificat per l'industrial Macari Golferics el 1904 al carrer Major núm. 54, on tenia la seu l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Aquest pati era compartit les per dues associacions que també tenien en aquest edifici la seva seu: el Centre d'Estudis de l'Hospitalet, al primer pis, i el Cine Club l'Hospitalet al segon pis. Les sinèrgies positives generades per aquestes tres associacions, presidides llavors per Carme Arranz, Artur Arranz i Joan Piera, van permetre cercar recursos per poder restaurar el terrat i els baixos d'aquest emblemàtic edifici modernista, que va ser batejat, literalment, com "L'Ateneïllo", en una festa al carrer, que va comptar com a padrins amb els dos gegants històrics de la ciutat, en honor a la tertúlia artística així anomenada que va crear el pintor Rafael Barradas quan va viure a la nostra ciutat. L'«Ateneíllo» de l'Hospitalet va ser una tertúlia o grup artístic i cultural relacionat amb l'avantguardisme , format al voltant de l'artista uruguaià Rafael Barradas, El grup el formaven, entre d'altres, a part del propi Rafael Barradas i la seva germana pianista, Carmen Barradas, artistes o escriptors com Màrius Verdaguer, Sebastià Gasch, Juan Gutiérrez Gili, Josep Maria de Sucre, Lluís Montanyà , el caricaturista Manuel Font ("Siau") i Guillem Díaz-Plaja, com a més habituals. Es van afegir, segons consta, en alguna ocasió personatges com Lorca, Dalí, Gómez de la Serna, Foix, o Giménez Caballero. A la fotografia també s'observa la gran afluència de públic a l'acte, membres tots del que s'acostuma anomenar "les forces vives" del poble d'aquell any 2000