• AMHLAF0003423.jpg
    Vista aèria de la Plaça Espanyola i l'església de la Mare de Déu dels Desamparats
    Vista aèria de la Plaça Espanyola i l'esglesia de la Mare de Déu dels Desamparats. A la dreta de la fotografia es veu la plaça Espanyola, l'església de la Mare de Déu dels Desamparats al carrer Jaume Busquets i a l'esquerra el carrer Progrés
    Arquitectura i urbanisme
    Esglésies i Ermites
    Vistes
  • AMHLAF0002833.jpg
    Maria Tarrida i el seu fill
    Maria Tarrida i el seu fill Carles Gassó el 2 d'abril de 1950, dia de Rams a la Plaça Espanyola.
    Dones i homes
    Diverses
    Festes
    Setmana Santa, Corpus i 2a Pasqua
    Carrers, places i obres d'urbanització
  • AMHLAF0004188.jpg
    Placa commemorativa del nomenant de fill adoptiu de Miguel Primo de Rivera
    Placa commemorativa del nomenant de fill adoptiu de Miguel Primo de Rivera. Es veu el bust del general Primo de Rivera i un text que posa: "Al Excmo Sr. Miguel Primo de Rivera como homenaje que la ciudad de Hospitalet dedica al ilustre general en conmemoración a su nombramiento de hijo adoptivo de la misma. Acuerdo tomado en sesión del 20 enero 1926 presidida por el alcalde Tomás Giménez". En realitat, però, al text que consta al llibre d'actes del Ple de 20 de gener de 1926 només s'aprova fer un homenatge a Primo de Rivera, però no s'esmenta res sobre el nomenament com a fill adoptiu. Aquesta placa, que va ser col·locada a la façana de l'Ajuntament i descoberta pel mateix Primo de Rivera el 17 d'octubre de 1926 i va ser retirada, un cop caiguda la dictadura, i ja sense Tomás Giménez a l'alcaldia, durant el primer semestre de 1930, essent alcalde Just Oliveras i Prats, de la Lliga regionalista.
    Actes oficials, Visites d'autoritats
    Adulta/vella
    Home
    Política i administració pública
  • AMHLAF0003989.jpg
    Fàbrica Cosme Toda
    Vista general de la fàbrica de ceràmica la Cosme Toda envoltada de camps. En primer pla hi ha dues senyores passejant per un camí on més tard es construirà el camp de futbol. La fàbrica està catalogat en el PEPA amb el núm. 16
    Adulta/vella
    Cosme Toda
    Dona
    Indústries
    Patrimoni arquitectònic
  • AMHLAF0004011.jpg
    Vista aèria del Polígon Gornal
    Vista aèria del Polígon Gornal. Es veu l'Avinguda de la Granvia de l'Hospitalet en primer pla i la futura rambla Carmen Amaya al mig del barri. Als inicis, els carrers no estaven asfaltats i quan plovia l’espai públic era un fangar. 1976.
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers, places i obres d'urbanització
  • AMHLAF0001511.jpg
    Lliurament de medalles a regidors
    Entrega de medalles a regidors al Saló de Plens de l'Ajuntament. L'alcalde Ramon Solanich i Riera presideix l'acte.
    Home
    Adulta/vella
    Política i administració pública
    Regidors
  • AMHLAF0001513.jpg
    Lliurament de medalles a regidors
    Entrega de medalles a regidors al Saló de Plens de l'Ajuntament. L'alcalde Ramon Solanich i Riera presideix l'acte. Sobre la taula hi ha un crist, dues medalles i un full amb l'expressió: "Si lo haceis, Dios y España os lo premien, y si no, os lo demanden".
    Home
    Adulta/vella
    Política i administració pública
    Regidors
  • AMHLAF0001514.jpg
    Lliurament de medalles a regidors
    Entrega de medalles a regidors al Saló de Plens de l'Ajuntament. L'alcalde Ramon Solanich i Riera presideix l'acte. A la fotografia es veu a una part del grup de regidors.
    Home
    Adulta/vella
    Política i administració pública
    Regidors
  • AMHLAF0001512.jpg
    Lliurament de medalles a regidors
    Entrega de medalles a regidors a l'antic Saló de Plens de l'Ajuntament. L'alcalde Ramon Solanich i Riera presideix l'acte, on es pot apreciar l'antic escut de la ciutat. Sobre la paret, un bust del General Franco.
    Adulta/vella
    Home
    Política i administració pública
    Regidors
  • AMHLAF0004030.jpg
    Inauguració del pont d'en Jordà - Pont de la Torrassa
    Acte d'inauguració del Pont d'en Jordà, popularment conegut com el pont de la Torrassa o el pont del Metro. Es veu a l'Alcalde-gestor Comandant Militar Alfredo Martín y Velazco tallant la cinta que representa l'inici de la nova infraestructura. A primera fila a la dreta es veu un senyor amb una càmara de fotografiar. En primera fila, a l'esquerra, amb bigoti, el secretari municipal Joan Coca Alujas.
    Home
    Adulta/vella
    Política i administració pública
    Actes oficials, Visites d'autoritats
    Ferroviaris
  • AMHLAF0000609.jpg
    Processó de Corpus Christi, barri del Centre
    Processó de Corpus al barri del Centre. La fotografia està presa al carrer de Rossend Arús. A l'esquerra es pot veure el mercat del barri. Al mig del carrer hi ha el tàlem i, a sota, el rector que sosté la custòdia amb el Santíssim. El seguici és acompanyat pels escolanets i per la guàrdia militar. A la vorera hi ha gent mirant la processó. Els balcons estan endomassats.
    Activitats econòmiques
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Corpus
    Dones
    Festes
    Homes
    Infants
    Joves
    Mercat del Centre
    Mercats
    Persones
    Processó de Corpus
    Processons
    Religió
  • AMHLAF0000608.jpg
    Processó de Corpus Christi, barri del Centre
    Processó de Corpus al barri del Centre. La fotografia està presa al carrer de Rossend Arús. A l'esquerra es pot veure el mercat del barri. Al mig del carrer hi ha un grup d'homes amb un estendard (no es pot veure de quina entitat). L'abanderat va acompanyat pels cordinistes. Els homes que segueixen el seguici porten grans ciris blancs. A la vorera hi ha gent mirant la processó. Els balcons estan endomassats.
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Celebracions
    Corpus
    Festes
    Processó de Corpus
    Processons
    Religió
  • AMHLAF0004089.jpg
    Pont d'en Jordà - Pont de la Torrassa
    Pont d'en Jordà, popularment conegut com el Pont de la Torrassa o el Pont del Metro. Uneix els barris de la Torrassa amb Santa Eulàlia. S'inaugurà el 7 d'abril de 1935. La fotografia està presa des de la banda de Santa Eulàlia. A sota del pont, a mà esquerra es pot veure l'andana del metro de Santa Eulàlia (la primera estació de la ciutat), i darrera el pont i l'estructura quadrada d'accés al pont es veuen les cotxeres. A les escales, operari pintant la barana de ferro. La xemeneia que es veu en primer terme és de la fàbrica d'olis, greixos i vaselines d'Emilio Pailhez. Al fons, la muntanya de Montjuïc i el Palau Nacional.
    Arquitectura i urbanisme
    Ferroviaris
    Xarxa viària
  • AMHLAF0004031.jpg
    Inauguració del pont d'en Jordà - Pont de la Torrassa
    Acte d'inauguració del pont d'en Jordà, popularment conegut com el pont de la Torrassa o el pont del Metro. Es veu el pont de vianants amb el seu perfil semicircular decorat amb garlandes per l’ocasió. I, davant, diverses personalitats civils i militars, entre elles, l'Alcalde-gestor Comandant Militar Alfredo Martín y Velazco i a la seva esquerra, l'alcalde de la ciutat de Barcelona, Joan Pich i Pon.
    Home
    Adulta/vella
    Política i administració pública
    Actes oficials, Visites d'autoritats
    Ferroviaris
  • AMHLAF0003814.jpg
    Inauguració del pont d'en Jordà - Pont de la Torrassa
    L'alcalde Hilario Rabal Meroño talla la cinta d'inauguració del pont del Metro de Santa Eulàlia (el Pont d'en Jordà). Al voltant de l'alcalde es veuen altres personalitats civils i militars.
    Home
    Adulta/vella
    Política i administració pública
    Actes oficials, Visites d'autoritats
    Ferroviaris
  • AMHLAF0004029.jpg
    Inauguració del pont d'en Jordà - Pont de la Torrassa
    Acte d'inauguració del pont d'en Jordà, popularment conegut com el pont de la Torrassa o el pont del Metro. Destaquen diverses personalitats civils i militars, entre elles l'Alcalde-gestor Comandant Militar Alfredo Martín y Velazco que llegeix un discurs. El pont de vianants amb el seu perfil semicircular, uneix els barris de la Torrassa i Santa Eulàlia.
    Home
    Adulta/vella
    Política i administració pública
    Actes oficials, Visites d'autoritats
    Ferroviaris
  • AMHLAF0004027.jpg
    Inauguració del pont d'en Jordà - Pont de la Torrassa
    Acte d'inauguració del Pont d'en Jordà, popularment conegut com el Pont de la Torrassa o el Pont del Metro. A més de les personalitats que encapçalen l'acte es veu a desenes de persones, atretes per la importancia de la nova infraestructura. El pont de vianants amb el seu perfil semicircular, uneix els barris de la Torrassa i Santa Eulàlia.
    Política i administració pública
    Actes oficials, Visites d'autoritats
    Ferroviaris
  • AMHLAF0004028.jpg
    Inauguració del metro de Santa Eulàlia
    Inauguració del metro de Santa Eulàlia, L'1 de juliol de 1932. Multitud davant l'entrada del Metro esperant l'arribada de les autoritats. El rètol està engalanat per a l'ocasió. A la inauguració hi va assistir el president Francesc Macià.
    Diverses
    Dones i homes
    Ferroviaris
    Transports
  • AMHLAF0004129.jpg
    Vidrieries Rovira
    Façana exterior de la fàbrica Vidrieries Rovira abans de l'enderrocament. Fàbrica que va posar en funcionament l'amo Magín Rovira Carreté l'any 1914 dedicada a la fabricació d'ampolles. Estava ubicada en el angle dels carrers Rafael Campalans i Ronda La Torrassa. A començament de la dècada de 1980 Vidrieries Rovira es va traslladar a la Zona Franca de Barcelona i l'Ajuntament de l'Hospitalet va adquirir el local deixat per destinar-lo a esplai.
    Indústries
    Vidrieries Rovira
  • AMHLAF0003233.jpg
    Alumnes de l'Acadèmia Masnou
    Fotografia d'alumnes (només nois) amb el professor al mig, de l'Acadèmia Masnou el curs 1963-1964. En l'última fila, el segon per l'esquerra: Magdaleno; el sisè, setè i vuitè: Vernet, Miguel Martínez i Juan Ricardo. En l'antepenúltima fila, el primer a l'esquerra: Do Santos; el sisè i setè: Jorge i Vernet; el novè: Pepín, el tretzè: Quimet. En la penúltima fila: el primer: Redondo; el tercer: Castella; el sisè: Mateo; el tretzè: Lázaro; el quinzè: Castillo. En primera fila, el segon per l'esquerra: Manolin; el quart i cinquè: Rafael Muñoz i Bagan; el setè: Palomero i l’últim: Rosales.
    Academia Masnou
    Educació
    Escoles
    Home
    Infantil/juvenil
  • AMHLAF0004034.jpg
    Construcció de l'Hospital de la Creu Roja
    Construcció de l'Hospital General de l'Hospitalet a Pubilla Cases, conegut amb el nom de la Creu Roja. Es veu els obrers treballant. Aquest hospital s'impulsà a partir de la Creu Roja del Carrer Progrés i s'inaugurà definitivament el 1971.
    Carrers, places i obres d'urbanització
    Equipaments mèdics
    Hospital de la Creu Roja
    Sanitat i salut
  • AMHLAF0004123.jpg
    La Farola i el port de Barcelona
    La Farola, vista des de la banda de l'Hospitalet, rodejada d'estructures portuàries i dels dipòsits de materials inflamables. En primer terme es veuen espigons del port de Barcelona i al fons més zona portuària i la muntanya de Montjuic (És la continuació de la fotografia anterior, per poder observar una panoràmica més àmplia.) Els habitants de l'Hospitalet tenien el costum, molt arrelat entre els habitants del barri Centre, d'anar a passejar i a banyar-se a la Farola, o bé fins acostar-se a l'ermita de Bellvitge. Aquest costum es va anar perdent a mesura que Bellvitge es va anar urbanitzant, transformant-se radicalment el seu bucòlic entorn rural i agrari i la Granvia, al seu pas per la Marina de l'Hospitalet, va anar convertint-se en una barrera infranquejable, a mesura que guanyava tràfic de vehicles, impedint l'accés al mar. Fins el 1920 La Farola pertanyia al terme municipal de l'Hospitalet quan una gran part de la Marina va ser expropiada i agregada per l'Estat a Barcelona amb la intenció de construir un port franc, que mai va realitzar-se. Això va generar molt malestar i molts litigis entre els propietaris agrícoles, doncs les terres expropiades eren uns camps de conreu esplèndids amb aigua abundant que donaven molt bones collites. L'Ajuntament de l'Hospitalet, essent alcalde en Tomás Giménez Bernabé, va realitzar el 1929 un acte solemne al consistori on es va protestar formalment per aquella agregació, potser amb la intenció de guanyar-se als propietaris. Un exemple d'aquests litigis va ser el protagonitzat per la família Carbonell Espinosa, propietària de 140.000 metres quadrats, els terrenys on ara hi ha Mercabarna, la Nissan i diferents vies, que va guanyar finalment un judici el 2012 al Consorci de la Zona Franca per una demanda interposada el 1996 i va ser indemnitzada, 92 anys després pel Consorci de la Zona Franca amb 14 milions d'euros per aquells fets, ja que el motiu origen de l’expropiació mai es va arribar a portar a terme. La Farola, doncs, estava envoltada de camps de conreu, masos, com La Puda i Cal Sala, Cal Malet, i un petit conjunt de casetes i barraques de pescadors que tiraven l'art, un antic mètode de pesca amb xarxa. Avui està envoltada per les instal·lacions industrials i portuàries de la Zona Franca i és de difícil accés. Aquest far té una llarga història que es remunta a una torre de guaita i de defensa construïda el 1566 per la ciutat de Barcelona. El 1577 es va afegir una petita capella. Va ser volada per l'exèrcit castellà durant el llarg setge que Felip IV va imposar a Barcelona del 1651 al 1652 que, en caure la ciutat, va posar fi a la Guerra dels Segadors, iniciada el 1640. Va ser restaurada en forma de fortí el 1693. Va tornar a ser destruïda per l'exèrcit castellà de Felip V el 1705 durant la Guerra de Successió i restaurada novament, amb baluards, el 1713. El 1848 va ser adaptada per poder instal·lar un far, al voltant del qual va néixer el petit barri de pescadors de La Farola, esmentat abans. Jacint Verdaguer l'esmenta a la seva Oda a Barcelona de 1883 i es refereix a ell com a "Torre del Cap-del- Riu".
    Arquitectura i urbanisme
    La Farola
    Mar
    Natura i medi ambient
    Platges
    Port de Barcelona
    Ports
    La Marina
    La Zona Franca
  • AMHLAF0002550.jpg
    Festa major de 1927. Carrer Major. Entrada a Can Vila o Can Modolell, a la finca de la família Prats.
    Rètol anunciant la festa major de l'Hospitalet de l'any 1927 a l'inici del carrer Major, a l'alçada del que avui és la Plaça de la Remunta i el carrer Femades, que s'observa a la dreta de la fotografia. (Ubicació facilitada per Marta Piera el 24/08/2020). Es pot observar a l'esquerra la senyorial entrada a la gran finca dels Prats, on hi havia llavors el Mas Modolell de la Torre, també conegut com a Mas Burguera o Can Vila, motius relatius als masovers que van anar explotant el mas al llarg dels temps. Aquesta finca, que va arribar a disposar de 6,86 hectàrees de terreny pel conreu, des del carrer Major, com s'observa, fins al Torrent d’en Canyet, destacava tant pel seu volum, que deixava constància de la seva importància, com pel fet que la casa pairal estava adossada a una torre de vigilància o talaia de guaita de 14m. d'alçada, construïda el s. XVI, que permetia la visió del delta del Llobregat fins al mar, per protegir els habitants de la casa i de l’entorn de les ràtzies dels pirates sarraïns. El mur i la portalada s'aprecien ja força atrotinats pel pas dels anys i per les successives batalles (de la guerra del francés i de les guerres carlines) que la van deixar amb força marques de metralla, ja que en aquest indret, com segurament recordava alguna de les plaques de marbre situades a la façana de l'edifici del davant, es va establir una consistent fortificació de pedra amb robusta portalada de fusta en l'època de la primera carlinada, que va ser desmuntada i subhastada per l'Ajuntament el 1843. L'edifici que s'aprecia al darrere, on hi ha la tartana, un singular edifici de tres pisos, amb torre de guaita, que s'aprecia a la fotografia, un únic balcó i profusió de finestres, algunes de les quals van ser posteriorment tapiades, que era molt gran comparat amb les edificacions del voltant de la mateixa època, mitjans del s. XIX i que comptava amb un gran pati interior que estructurava tot un seguit de dependències que l'envoltaven, que arribaven fins el carrer Barcelona, era antigament, fins a finals del s. XIX, un quarter militar, probablement l'antiga caserna de La Remunta, que va ser creada el 1740. La Caserna de La Remunta es va instal·lar a partir de 1862 a la gran finca agrària coneguda com a Ca n' Angulo, situada molt a la vora d'aquest edifici i s'hi va mantenir allà, com a dipòsit de sementals de l'exèrcit, fins el 1994. En aquesta època, 1927, la finca ja havia deixat de funcionar a ple rendiment com a explotació agrària, doncs el 1923 les germanes Maria i Consuelo Prats van presentar a l'Ajuntament un gran projecte per urbanitzar i parcel·lar totalment la seva propietat, projecte que va ser aprovat i que va donar pas a l'obertura del carrer Frederic Prats, Passatge Vila, c/ Reforma , c/ Talaia i c/ Riera de l'escorxador. Les plumes d'aigua del Canal de la Infanta corresponents a aquesta finca van ser cedides per les germanes Prats a l'Ajuntament, que les va acceptar gustosament per tal d'abocar-les al clavagueram públic per tal de sanejar-lo de quan en quan. Tot i això la masia Can Vila o Can Modolell de la Torre es va mantenir dreta, cada cop més envoltada de blocs de pisos, fins el 1972, quan va ser finalment enderrocada. La Talaia, la torre de guaita de la finca, va ser traslladada pedra a pedra al seu actual emplaçament, a la Plaça de Josep Bordonau. Durant el trasllat, tot i que va estar supervisat per tècnics de patrimoni de la Diputació de Barcelona, van desaparèixer, sorprenent i inexplicablement, les arcades de pedra de les finestres de les golfes, que van haver de ser substituïdes, posteriorment a la seva inauguració el 1973, que es va fer sense que la "nova" Talaia estigués acabada de muntar, per unes de noves.
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Cotxes
    Festes
    Festes majors
    Transports
    Can Vila
    Can Modollel de la Torre
    La Talaia
    Plaça de la Remunta
  • AMHLAF0003351.jpg
    Jordi Balart baixant amb caiac per l'avinguda d'Isabel la Catòlica inundada
    Jordi Balart baixant amb caiac per l'avinguda Isabel la Catòlica inundada. De fons es veu la Farga.
    Adulta/vella
    Altos Hornos de Cataluña S.A. (La Farga)
    Climatologia, Desastres naturals
    Esports
    Home
    Indústries
    Natura i medi ambient
    Piraigüisme i esports similars
  • AMHLAF0003323.jpg
    Inundació als voltant de l'Hospital de Bellvitge
    Vista de l'Hospital Universitari de Bellvitge (antigament Residència de Bellvitge) amb els camps del voltant inundats per plujes. L'edifici de l'hospital resta inacabat.
    Climatologia, Desastres naturals
    Equipaments mèdics
    Hospital de Bellvitge
    Sanitat i salut