"Termino del Hospitalet nº 14"

Reproducció d'un plànol que porta el subtítol: "Plan geométrico de la porción comprendida en el estado de este Munº regable por las aguas procedentes del rio Llobregat por medio del canal titulado Sema. Sra. Infanta Dª Luisa Carlota de Borbón, contruido a expensas de los terratenientes de su comprensión. Barcelona 31 de agosto de 1850.- Juan Soler i Mestres". Reproducció fotogràfica facsímil en color, de l'original propietat de Canal. S'hi detallen les parcel·les de terrenys de cada propietari, les masies, els camins, etc. Tros corresponent al nucli urbà de la vila

Plànol de l'Hospitalet

Reproducció d'un plànol de l'Hospitalet, amb quadrícules superposades i lletres de l'abecedari

Plànol de l'Hospitalet, amb divisió de districte

Reproducció d'un plànol general de l'Hospitalet, amb quadrícules sobreposades i els districtes

Retrat de Gonçal Batlle Monrós

Gonçal Batlle Monrós (1887-1973) va néixer a l’Hospitalet. El seu pare, que era paleta i empresari, va transformar, entre 1895 i 1911, una antiga casa pairal, anomenada «Ca n'Alemany» o «Casa Alta», adquirida el 1877 per Lluís Buxeres i Abat (1838-1909), pertanyent a una nissaga de notaris del Baix Llobregat, per tal de convertir-la en la finca d'estueig de la família Buxeres. El templet modernista del jardíc, de planta circular, cobert amb cúpula sostinguda per sis columnes i decorat amb un acurat recobriment amb diminutes peces ceràmiques de mosaic es obra del seu fill, el mestre de cases Gonçal Batlle i Monrós. Als 26 anys, ja casat, s’establí pel seu compte amb un soci. Va fer-se càrrec de les obres del Teatre Coliseum de Barcelona i també participà en les del Palau Reial de Pedralbes. Va compaginar el seu ofici de mestre de cases amb una intensa participació en la vida associativa de l'Hospitalet, en diverses corals i en els grups de teatre del Casino del Centre, del Cafè de Cal Carreter i de l'Harmonia, i amb l’escriptura d’obres de teatre i poesia. El 1966 publica “Poesies muntanyenques i altres poemes” És autor d’unes memòries inèdites. El moment de la fotografia és de quan va concloure les obres del Cine Coliseum de Barcelona, l'any 1923. Tenia 36 anys. La fotografia està enganxada sobre cartró gruixut color crema.

Carrer del Molí amb l'avinguda Electricitat

A mà esquerra el col·legi Rubió i Ors. El carrer de davant la tanca és el carrer Molí i la torre d'alta tensió que es veu segueix perpendicular a la fotografia és l'avinguda de l' Electricitat.

Anunci i obres de construcció d'equipaments públics a Bellvitge

"LA CIUTAT 200P 8D/Bellvitge/Mare de Déu de Bellvitge

Vehicles a un solar al barri de Bellvitge

Pagesos de Cal Bialet del Garro al costat de l'ermita de Bellvitge

Masia de Cal Bialet del Garro i camps de cultiu al costat de l'Ermita de la Mare de Déu de Bellvitge. En primer terme es veu un home llaruant els camps, amb l'ajuda d'un cavall, i darrera, un altre home amb una aixada a l'espatlla. Al fons, l'ermita, envoltada d'arbres. L'ermita està catalogada en el PEPPA amb el núm. 23.

Avinguda de la Granvia de l'Hospitalet

Vista de la Granvia de l'Hospitalet. En aquest indret està l'actual Plaça d'Europa.

Avinguda de la Granvia de l'Hospitalet

Avinguda de la Granvia de l'Hospitalet, també coneguda com autovia de Castelldefels.

Prolongació de la Granvia ("calle Cortes") al seu pas per de la Marina de l'Hospitalet

Imatge de la Gran Via en obres entorn els anys 1930.La seva obertura es feu travessant la plana de la Marina, per la seva part alta. A costat i costat es poden veure algunes xemeneixes de fàbriques properes, com, a l'esquerra, l'antiga Caralt y Cia, la propietat de la qual era ja en aquesta època de Delmir de Caralt i Matheu en solitari i que va ser coneguda com a Can Caralt o El cànem. També es pot distingir la fàbrica Viuda e Hijos de Jaime Trias, anomenada després de la guerra civil com a Godó y Trias S.A., que era coneguda popularment com "Les Sangoneres" pel lloc on hi era, el pla de les sangoneres) que quedaria en part també afectada. A la part esquerra de la fotografia hi ha un grup d'homes fent feines del camp carregant material a un carro tirat per un cavall. Per la carretera avança un gran automòbil, que sembla un cotxe de línia. Al fons a la dreta es poden veure les cúpules del Palau Nacional, sobre la muntanya de Montjuïc Aquesta avinguda, d'una gran amplada, fet insòlit per l'època que va molestar molt els propietaris de terres que van ser expropiats, es va traçar com una ruta relativament paral·lela al camí del Prat, prolongació de la gran avinguda dissenyada el 1858 per l'enginyer Ildefons Cerdà quan presentà el seu projecte de reforma i eixample de Barcelona, on ja es veu la intenció de prolongar la Gran Via de les Corts Catalanes projectada dins del terme de Barcelona cap al terme municipal de l'Hospitalet. Als primers plànols només es veu una petita intenció de prolongació, tocant a la riera Blanca, com en alguns mapes de final del segle XIX, però en plànols de les dues primeres dècades del segle XX, ja es veu clarament la voluntat de fer el projecte fins al riu Llobregat. Les negociacions amb els propietaris agrícoles de la plana del sector de la Marina per tal de poder prolongar aquesta via al seu pas per l'Hospitalet es van iniciar el 1923, essent alcalde de l'Hospitalet en Josep Muntané i Almirall. Van finalitzar el 1927, en l'època de la dictadura de Primo de Rivera, essent alcalde de l'Hospitalet Tomás Giménez Bernabé, que va aconseguir la cessió, per part dels propietaris, si us plau per força, de quatre km. de terreny per tal de poder ampliar la Gran Via, anomenada llavors carrer Cortes, fins el riu Llobregat. La negociació va ser difícil, perquè formalment les terres dels propietaris agrícoles de la Marina, ja havien estat agregades el 1920 per l'Estat, també si us plau per força, al municipi de Barcelona per fer el port franc -que mai es va fer- i això va generar molt malestar i molts litigis. L'Ajuntament de l'Hospitalet, essent encara alcalde en Tomás Giménez, va realitzar un acte solemne al consistori l'agost de 1929 on es va protestar formalment per aquella agregació, i es va manifestar la impossibilitat de poder negociar l'ampliació de la "Calle Cortes" al seu pas per l'Hospitalet amb els propietaris agrícoles perquè les seves terres eren formalment ja de Barcelona, Amb aquest acte es va intentar embolicar una mica la troca amb la intenció de recuperar-les per a l'Hospitalet, però Tomàs Giménez no ho va aconseguir. El premi de consolació pel municipi va ser la concessió del títol de Ciutat. Però els litigis dels propietaris de les terres, que van ser posteriorment expropiats, van durar molts anys. La família Carbonell Espinosa, per exemple, propietària de 140.000 metres quadrats, els terrenys on ara hi ha Mercabarna, la Nissan i diferents vies, va guanyar finalment un judici el 2012 al Consorci de la Zona Franca per una demanda interposada el 1996 i va ser indemnitzada, 92 anys després, pel Consorci de la Zona Franca amb 14 milions d'euros per aquells fets, ja que el motiu origen de l’expropiació mai es va arribar a portar a terme. L'objectiu de l'Ajuntament de Barcelona era poder connectar Barcelona amb l'aeròdrom de El Prat, que ja funcionava amb vols regulars comercials i era, cada cop més, una porta d'entrada a la ciutat per un mitjà de transport que connectava Barcelona amb tot el món. L’any 1916 es constitueix el Real Aeroclub de Catalunya, societat esportiva formada membres de l’alta burgesia catalana i s’ inaugura l’Escola Catalana d’Aviació, primera escola d’aviació, on es van provar els primers productes de la indústria aeronàutica catalana i es van disputar els primers concursos i competicions esportives. Escullen el Delta del riu Llobregat com a emplaçament del primer camp de vols de Catalunya, prop de l’estany d’ El Remolar, a Viladecans, a tocar de El Prat de Llobregat, on curiosament hi havia una granja avícola que es deia La Volateria i que donaria nom al futur aeròdrom, situat a 14 kilòmetres de Barcelona. Al desembre de 1918 l’empresa d’aviació Latécoère inaugura la línia Toulouse-Casablanca, amb escala a la Volateria, amb 2 vols setmanals, convertint l’aeròdrom en el primer de Barcelona i d’Espanya amb vols comercials. Des del 1919 estava habilitat com a aeroport provisional de Barcelona, amb pistes d’una extensió de 1.000 × 400 m. A causa de la crisi que patí l’Aeroclub de Catalunya a partir del 1920, l’aeròdrom es fa servir també com a base per a la flota de Zeppelin i hidroavions de l'Armada i de l'Exèrcit de Terra Espanyol. Els serveis comercials regulars van començar el 1927 amb la línia d'Iberia que l'unia amb l'Aeroport de Cuatro Vientos de Madrid. Aquesta línia va ser la primera línia d'Iberia.

Prolongació de la Granvia ("calle Cortes") al seu pas per la plana de la Marina de l'Hospitalet

Imatge de la Gran Via en obres entorn els anys 1930.La seva obertura es feu travessant la plana de la Marina, per la seva part alta. A costat i costat es poden veure algunes xemeneixes de fàbriques properes, com, a l'esquerra, l'antiga Caralt y Cia, la propietat de la qual era ja en aquesta època de Delmir de Caralt i Matheu en solitari i que va ser coneguda com a Can Caralt o El cànem. També es pot distingir la fàbrica Viuda e Hijos de Jaime Trias, anomenada després de la guerra civil com a Godó y Trias S.A., que era coneguda popularment com "Les Sangoneres" pel lloc on hi era, el pla de les sangoneres) que quedaria en part també afectada. A la part esquerra de la fotografia hi ha un grup d'homes fent feines del camp carregant material a un carro tirat per un cavall. Per la carretera avança un gran automòbil, que sembla un cotxe de línia. Al fons a la dreta es poden veure les cúpules del Palau Nacional, sobre la muntanya de Montjuïc Aquesta avinguda, d'una gran amplada, fet insòlit per l'època que va molestar molt els propietaris de terres que van ser expropiats, es va traçar com una ruta relativament paral·lela al camí del Prat, prolongació de la gran avinguda dissenyada el 1858 per l'enginyer Ildefons Cerdà quan presentà el seu projecte de reforma i eixample de Barcelona, on ja es veu la intenció de prolongar la Gran Via de les Corts Catalanes projectada dins del terme de Barcelona cap al terme municipal de l'Hospitalet. Als primers plànols només es veu una petita intenció de prolongació, tocant a la riera Blanca, com en alguns mapes de final del segle XIX, però en plànols de les dues primeres dècades del segle XX, ja es veu clarament la voluntat de fer el projecte fins al riu Llobregat. Les negociacions amb els propietaris agrícoles de la plana del sector de la Marina per tal de poder prolongar aquesta via al seu pas per l'Hospitalet es van iniciar el 1923, essent alcalde de l'Hospitalet en Josep Muntané i Almirall. Van finalitzar el 1927, en l'època de la dictadura de Primo de Rivera, essent alcalde de l'Hospitalet Tomás Giménez Bernabé, que va aconseguir la cessió, per part dels propietaris, si us plau per força, de quatre km. de terreny per tal de poder ampliar la Gran Via, anomenada llavors carrer Cortes, fins el riu Llobregat. La negociació va ser difícil, perquè formalment les terres dels propietaris agrícoles de la Marina, ja havien estat agregades el 1920 per l'Estat, també si us plau per força, al municipi de Barcelona per fer el port franc -que mai es va fer- i això va generar molt malestar i molts litigis. L'Ajuntament de l'Hospitalet, essent encara alcalde en Tomás Giménez, va realitzar un acte solemne al consistori l'agost de 1929 on es va protestar formalment per aquella agregació, i es va manifestar la impossibilitat de poder negociar l'ampliació de la "Calle Cortes" al seu pas per l'Hospitalet amb els propietaris agrícoles perquè les seves terres eren formalment ja de Barcelona, Amb aquest acte es va intentar embolicar una mica la troca amb la intenció de recuperar-les per a l'Hospitalet, però Tomàs Giménez no ho va aconseguir. El premi de consolació pel municipi va ser la concessió del títol de Ciutat. Però els litigis dels propietaris de les terres, que van ser posteriorment expropiats, van durar molts anys. La família Carbonell Espinosa, per exemple, propietària de 140.000 metres quadrats, els terrenys on ara hi ha Mercabarna, la Nissan i diferents vies, va guanyar finalment un judici el 2012 al Consorci de la Zona Franca per una demanda interposada el 1996 i va ser indemnitzada, 92 anys després, pel Consorci de la Zona Franca amb 14 milions d'euros per aquells fets, ja que el motiu origen de l’expropiació mai es va arribar a portar a terme. L'objectiu de l'Ajuntament de Barcelona era poder connectar Barcelona amb l'aeròdrom de El Prat, que ja funcionava amb vols regulars comercials i era, cada cop més, una porta d'entrada a la ciutat per un mitjà de transport que connectava Barcelona amb tot el món. L’any 1916 es constitueix el Real Aeroclub de Catalunya, societat esportiva formada membres de l’alta burgesia catalana i s’ inaugura l’Escola Catalana d’Aviació, primera escola d’aviació, on es van provar els primers productes de la indústria aeronàutica catalana i es van disputar els primers concursos i competicions esportives. Escullen el Delta del riu Llobregat com a emplaçament del primer camp de vols de Catalunya, prop de l’estany d’ El Remolar, a Viladecans, a tocar de El Prat de Llobregat, on curiosament hi havia una granja avícola que es deia La Volateria i que donaria nom al futur aeròdrom, situat a 14 kilòmetres de Barcelona. Al desembre de 1918 l’empresa d’aviació Latécoère inaugura la línia Toulouse-Casablanca, amb escala a la Volateria, amb 2 vols setmanals, convertint l’aeròdrom en el primer de Barcelona i d’Espanya amb vols comercials. Des del 1919 estava habilitat com a aeroport provisional de Barcelona, amb pistes d’una extensió de 1.000 × 400 m. A causa de la crisi que patí l’Aeroclub de Catalunya a partir del 1920, l’aeròdrom es fa servir també com a base per a la flota de Zeppelin i hidroavions de l'Armada i de l'Exèrcit de Terra Espanyol. Els serveis comercials regulars van començar el 1927 amb la línia d'Iberia que l'unia amb l'Aeroport de Cuatro Vientos de Madrid. Aquesta línia va ser la primera línia d'Iberia.

Florida,C. 27

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Rambla de Just Oliveras

Rambla de Just Oliveras. Imatge presa des de la carretera provincial (carrer d'Enric Prat de la Riba), amb el quiosc del Peret dels Diaris, i a la dreta Cal Sampedor (posteriorment, Cal Mariano).

Ajuntament de l'Hospitalet ("Hospitalet del Llobregat.- Casa Consistorial")

Postal de la façana principal de l'Ajuntament de l'Hospitalet amb gent esperant a la parada d'autobús. Es pot veure, als baixos de les naus laterals, unes reixes de ferro que donaven accés a uns porxos, des dels quals s'accedia a les escoles municipals i als calabossos. A la vorera del mateix Ajuntament, just a la cantonada, la caseta de suministrament d'electricitat de la ciutat. Segons fonts documentals l'ús original va ser d'oficines municipals i escola, l'arquitecte fora Francesc Mariné i està catalogat en el PEPPA amb el núm. 2

Avinguda del Masnou

Vista parcial de l'Avinguda del Masnou i l'avinguda de Ponent.

Avinguda del Masnou

Vista parcial de l'avinguda de Ponent i l'avinguda del Masnou. Els que es creuen a la dreta són el carrer de Miraflores i el carrer de la Primavera.

Barri de Bellvitge

Visió artística del barri de Bellvitge: Passat i present.

Can Colom

Aquesta imatge es trobava dins del reportatge "Can Rigal - Can Blanch - Pubilla Casas"

Can Colom

- : Can Colom ## Sumari ## - Economia i treball 120P 9D/Món rural/Masies DESTACAT

Església de Sant Isidre Llaurador

- : Església de Sant Isidre Llaurador ## Sumari ## - Política i institucions 100P5D/Esglésies barris/Sant Isidre Llaurador

Festa major de Sant Isidre al barri de Santa Eulàlia. Visita a les obres de la parròquia

Visita a les obres de la parròquia de Sant Isidre Llaurador, al barri de Santa Eulàlia, després de la missa solemne, en motiu de la festa major de Sant Isidre. La fotografia està presa al davant del temple. Es veu a l'alcalde Ramon Solanich i Riera amb altres homes i el rector de la parròquia, acompanyats per un guàrdia urbà vestit de gala. L'alcalde ha acabat la visita i està a punt de pujar al cotxe per marxar.

Acte de confirmació a la parròquia de Sant Isidre

L'acte compta amb la presència del bisbe de Barcelona, l'alcalde Ramon Solanich i la seva esposa

Acte de confirmació a la parròquia de Sant Isidre

L'acte compta amb la presència del bisbe de Barcelona, l'alcalde Ramon Solanich i la seva esposa

Acte de confirmació a la parròquia de Sant Isidre

L'acte compta amb la presència del bisbe de Barcelona, l'alcalde Ramon Solanich i la seva esposa. Un cop acabat l'ofici, es dirigeixen cap al centre parroquial tot travessant el pati.