Presentació i col·loqui de l'obra teatral "Situació Bis" de Manuel de Pedrolo, al Teatre del Centre Catòlic de l'Hospitalet,
Presentació i col·loqui de l'obra teatral "Situació Bis" de Manuel de Pedrolo, promoguda per l'Alpha 63, que va tenir lloc el 26 d'octubre de 1963 al Teatre del Centre Catòlic de l'Hospitalet, dirigida per Francesc Balaguer, a càrrec del grup Teatre Experimental Català. L'obra, una crítica a la hipocresia i a l'embriaguesa del poder, s'havia estrenat un mes abans, per les Festes de la Mercè, al Teatre Romea de Barcelona. D'esquerra a dreta, Francesc Balaguer, Manuel de Pedrolo, el president del Centre Catòlic Joan Pañella i Salvador Tortosa, de l'Alpha 63.
Fotografia promocional del fotògraf Ros Ribas de l'espectacle "Mambo" de la companyia Teatre de la Bohèmia.
Fitxa artística:
MAMBO
Autor/a: Fàbrega, Jordi; Elias, Lluís. Adaptació:Teatre de la Bohèmia. Companyia:Teatre de la Bohèmia.
Direcció:Elias, Lluís.
Il·luminació:Gallego, Felipe.
Vestuari:Obon, Vicenta;
Escenografia: Flores, Alfons.
Intèrprets:Marx, Minnie; Fernández, Bertón; Fàbrega, Jordi; Basilio, Francisco José; del Ruste, Clara.
Músic/a:Andrés, Sergio.
Construcció de l'escenografia: Miguel Montes i Tallers GAT
Cap de Producció: Pere Pinyol
Distribució: Tres en ratlla
Aquest trepidant espectacle de fregolisme disbaratat rendia un divertit homenatge al món del cinema. Els diferents intèrprets de l'espectacle, cadascú dels quals feia dos o tres personatges i apareixien diverses històries inspirades en el món del cinema que es barrejen amb embolics de tipus vodevilesc. Va ser realitzat en coproducció amb TVE Sant Cugat i l'Ajuntament de l'Hospitalet, es va preparar i estrenar al local d'assaig de la companyia GAT del Centre Cultural Tecla Sala i posteriorment va fer temporada al Teatre del Centre Catòlic i després a Sala Villarroel de Barcelona.
D'esquerra a dreta: assegut a terra, Berton Fernández; al seu costat, amb les mans lligades, Clara del Ruste; amb ulleres negres, barret i gabardina, Francisco José Basilio, "Basi"; al seu costat, com a vedette, Minnie Marx i, vestit de romà, en Jordi Fàbrega, llavors veí de l'Hospitalet, que posteriorment, uns anys després, va passar a ser destacat professor de l'Institut del Teatre, on ell mateix havia estudiat tècniques de mim.
Representació de "Els Pastorets" pel Quadre Escènic del Teatre del Centre Catòlic de l'Hospitalet
La tradiciónal representació nadalenca de "Els Pastorets, o l'adveniment de l'Infant Jesús" de l'autor Josep Mª Folch i Torres, la versió més popular i representada a molts Centres i Cercles Catòlics d'arreu de Catalunya, ha estat una constant al Centre Catòlic de l'Hospitalet des de la seva estrena el 1916, però amb èpoques en les que es va alternar amb l'Estel de Natzaret, de Ramon Pàmies, estrenada el 1903 o La Rosa de Jericó, de Josep Duró i Gili, estrenada el 1912. El Nadal de 1946, el Quadre Escènic de l'entitat va tenir l'empenta d'oferir les tres versions en dies successius: el dia 25 El pastorets de Folch i Torres, el dia 26 La Rosa de Jericó i el dia 29 l'Estel de Natzaret. Va ser a partir de les funcions de Nadal de 1963, que corresponen a aquesta fotografia, quan es va apostar definitivament per la versió de Folch i Torres. Des de llavors les representacions han tingut lloc de forma gairebé ininterrompuda fins a l'actualitat. L'argument combina els continguts religiosos relatius al primer Nadal, és a dir, al naixement de Jesús, la lluita del bé i del mal entre àngels i dimonis i diverses històries i diàlegs entre els dos pastors protagonistes, en Lluquet i en Rovelló, dos joves pastors catalans que, en quedar adormits la nit de Nadal després que l'àvia els expliqués una rondalla a la vora del foc, somien trobar-se prop de Betlem al mig de tot un seguit de situacions diverses en les que aconssegeixen enganyar a Satanàs i sortir-ne victoriosos. Aquesta tradició catalana ha estat l'origen de moltes vocacions teatrals entre molts dels més famosos homes i dones de teatre de Catalunya i també de la nostra ciutat. Al bonic Teatre del Centre Catòlic de l'Hospitalet les representacions d'aquesta versió van ser reiniciades i dirigides als anys seixanta per l'esplèndid actor còmic Miquel Xartó, que esdevindria durant molts anys director teatral del Quadre Escènic de l'entitat, forner de professsió tot i que un temps es arribar a professionalitzar i va formar part de la Companyia Lope de Vega. Compten amb música composada expressament per en Jaume Ventura i Tort. L'esplèndid actor local Andreu Trias, amb imponent veu de tro, va fer, durant molts anys, una genial i divertida creació del personatge de Satanàs, referent per a diverses generacions d'aficionats a l'escena de l'Hospitalet. Van ser directors de les representacions, posteriorment a Miquel Xartó, entre d'altres, en Fèlix Puig, en Jordi Artells, en Joan Parera i en Jordi Tejedor que, essent el president de l'entitat en Toni Monròs quan aquesta va celebrar el seu Centenari, va convidar i animar a participar en les representacions de Nadal de 2004 a membres d'elencs artístics de totes les èpoques.
A L’Hospitalet el repartiment, la direcció, etc. es fan per rotació perquè cada any pugui haver-hi noves sorpreses i efectes que dinamitzin l’espectacle i el facin sempre diferent. Tots els membres del Quadre Escènic es saben els diàlegs dels personatges protagonistes i no suspenen mai cap funció. El Quadre Escènic del Teatre del Centre Catòlic de l'Hospitalet forma part de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya.
Aquesta fotografia és de les representacions dels anys vuitanta, amb decorats dels Germans Salvador.
Cartel de l'espectacle La cabeza del Dragón de Valle-Inclán. Grup d'Acció Teatral GAT
El precedent d'aquest espectacle del GAT va ser estrenat el 20 d'abril de 1979 al Teatre del Centre Catòlic amb el títol original que li va posar el seu autor, Ramón Maria del Valle-Inclán, "Farsa Infantil de La Cabeza del Dragón", obra que va ser estrenada a Madrid el 1909 i editada el 1926 dins la trilogia Tablado de marionetas para educación de príncipes. El 2 de febrer de 1980, al mateix escenari i ara amb el títol "La Cabeza del Dragón", com s'observa al cartell de l'espectacle, va ser reestrenada. Va tornar a ser programada allà el 14 d'octubre de 1983, sempre amb gran èxit de públic i crítica. Aquest espectacle va fer moltíssimes funcions per a escolars dins el Programa Teatre Escola promogut pel Departament de Dinàmica Educativa de la Ponència d'Ensenyament de l'Ajuntament de l'Hospitalet. Posteriorment, el 1995, al llavors recentment inaugurat Teatre Joventut, va tornar a ser reestrenada per la Companyia Teatral GAT, dels germans Flores, és a dir quan el GAT ja no era una cooperativa, aquest cop amb un nou repartiment, que va comptar, entre altres, amb Enric Majó i Carme Sansa com a reis, Josep Linuesa com a príncep i Martí Galindo com a follet, amb una nova escenografia i amb un espectacular drac gegant articulat.
Fitxa artística de l'espectacle:
Títol: La cabeza del dragón.
Autor: Ramon Maria del Valle-Inclán.
Companyia: Grup Acció Teatral GAT
Direcció:Enric Flores
Escenografia, vestuari i cartell: Alfons Flores.
Música: Sergio Andrés
Il·luminació: Martí Cabra.
Intèrprets: Alvarez, Minerva; Alvaro, Consuelo ; Ballester, Pep; Basilio, Francisco José; Costa, Artur; Fernández, Bartolomé; Flores, Alfons; Rius, Fina; Montes, Miguel.
Argument:
El príncep Verdemar, amb l'ajuda d'un follet, es bat i venç a el drac que tenia capturada la infanta del rei Micomicón. Custòdia la llengua d'el monstre per donar prova de la seva proesa i aconsegueix per fi el premi desitjat: la mà de la jove.
