• AMHLAF0066659.jpeg
    Activitat per estudiants del Cine Club L'Hospitalet. al Cinema Oliveras.
    Sortida dels alumnes de les sessions matinals del programa del Cine Club L'Hospitalet "El cinema a l'abast dels estudiants" el 1985 que, des de l'inici del programa i fins el seu enderrocament el 1989, tenien lloc al Cinema Oliveras del carrer Baró de Maldà. El dibuixant de còmics Jaime Martín, vinculat a la ciutat, va reproduir aquesta fotografia en una vinyeta del seu primerenc àlbum "Sangre de barrio", ambientat a l'Hospitalet. El curs 1983-84, el Cine Club L’Hospitalet va iniciar una nova línia de programació, I'interés per la qual es manifestava ja als documents fundacionals de I'entitat. Es tractava d'un programa de difusió cinematogràfica adreçat als estudiants d'ensenyament secundari i batxillerat que es va batejar amb el nom “El cinema a I'abast dels estudiants”. Els seus objectius eren promocionar entre els mestres I'ús de les sessions cinematogràfiques com a eina pedagògica complementaria amb altres mètodes docents «tradicionals» i apropar el col·lectiu d'estudiants de la ciutat a un cinema de qualitat i no estrictament comercial que no podien veure a les sales de cinema dels seus barris. Aquest programa havia tingut precedents en les programacions per a estudiants realitzades als anys seixanta i setanta per l’entitat I'Alpha 63, pel Cine Club Objetivo o per I'Escola d'Estudis Artistics dirigida per Ricard Salvat, però en cap dels casos havia quallat a causa de la manca d'organització o recursos per poder fer una oferta continuada. El Cinema Oliveras havia estat reformat feia poc i el seu propietari, en Jaume Campreciós, l'havia convertit en una esplèndida i molt còmoda sala, amb unes condicions tècniques immillorables per aquella època. Les sessions del Cine Club es feien els dimarts a les 21h i van significar, fins l'enderroc del Cinema Oliveras per fer-hi un bloc de pisos, el 1989, una important senya d'identitat local perquè des de l'inici van ser punt de trobada dels hospitalencs més actius culturalment a la ciutat. Quan el Cinema Oliveras va tancar, en una època en la que l'arribada del video va començar a fer minvar l'afluència d'espectadors a les sales d'exhibició cinematogràfica, el Cine Club va demanar a l'Ajuntament que comprés aquesta cèntrica sala, que havia esdevingut emblemàtica pels cinèfils de la ciutat, per tal de mantenir-la com a equipament cultural al centre de la ciutat, però l'Ajuntament no es va mostrar interessat i el Cinema Oliveras va ser finalment enderrocat per fer-hi un bloc de pisos més, de forma similar al que va passar l'any 2010 amb l'enderrocament del Cinema Rambla de la rambla Just Oliveras.
    Cultura
    Cinema
    Cine Club L'Hospitalet
  • AMHLAF0066691.jpeg
    Inauguració de la temporada 1995/96 del Cine Club L'Hospitalet.
    Presentació de la temporada 1995-1996 del Cine Club L'Hospitalet a la Sala B del Teatre Joventut on, en aquella època, després de l'enderroc del Cinema Oliveras el 1989, la Junta directiva del Cine Club, presidida llavors per Artur Arranz, organitzava sessions de cinema els dimarts al vespre. Els dijous es projectava la mateixa pel·lícula a la Sala 4 del Rambla Cinemes. L'acte va comptar, com a conductor-presentador, amb l'historiador Òscar Garcés, assalariat de l'entitat com a responsable del projecte "El cinema a l'abast dels estudiants" i d'altres projectes, com les projeccions cinematogràfiques en aquesta sala, aquí, a la fotografia, fent de mestre de cerimònies. Va haver una intervenció còmica de la companyia La Bacanal del quadre escènic del Centre Catòlic de l'Hospitalet, on Adolf Baqués, que després va ser membre de la companyia The Chancletes, va fer una divertida imitació de Rita Hayworth caracteritzat com el seu personatge a la pel·lícula Gilda (1946). Es va projectar la pel·lícula Sunset Boulevard (1950), de Billy Wilder.
    Cultura
    Cinema
    Cine Club L'Hospitalet
  • AMHLAF0066718.jpeg
    Acte de celebració de desè aniversari del Cine Club L'Hospitalet. Exposició al Museu.
    L'Any 1992, essent presidenta de l'entitat Begoña Sevilla, el Cine Club va celebrar el seu Desè Aniversari organitzant, juntament amb el Museu de l'Hospitalet, una exposició de cartells i materials gràfics de les moltes activitats realitzades durant aquell període. Després de la inauguració d'aquesta exposició, va tenir lloc un sopar de germanor amb membres de les diferents juntes directives que van portar l'entitat en aquell període. El Cine Club L'Hospitalet encara es va mantenir actiu durant deu anys més, període en el qual el món de l'exhibició cinematogràfica va anar modificant-se substancialment, amb a la progressiva irrupció de les noves tecnologies i els canvis que aquestes van generar en els usos i costums dels espectadors, que van motivar el tancament i desaparició de les dues sales emblemàtiques on l'entitat havia realitzat les seves projeccions setmanals: el Cinema Oliveras i la sala quatre del Rambla Cinemes. Quan finalment el Cine Club L'Hospitalet va desaparèixer, el 2002, va fer donació de tot el seu llegat a l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet, que actualment el custodia.
    Cultura
    Cinema
    Cine Club L'Hospitalet
  • AMHLAF0066658.jpeg
    Activitat del Cine Club L'Hospitalet per a estudiants al cinema Oliveras.
    Sortida dels alumnes de les sessions matinals del programa del Cine Club L'Hospitalet "El cinema a l'abast dels estudiants" el 1985 que, des de l'inici del programa i fins el seu enderrocament el 1989, tenien lloc al Cinema Oliveras del carrer Baró de Maldà. El dibuixant de còmics Jaime Martín, vinculat a la ciutat, va reproduir aquesta fotografia en una vinyeta del seu primerenc àlbum "Sangre de barrio", ambientat a l'Hospitalet. El curs 1983-84, el Cine Club L’Hospitalet va iniciar una nova línia de programació, I'interés per la qual es manifestava ja als documents fundacionals de I'entitat. Es tractava d'un programa de difusió cinematogràfica adreçat als estudiants d'ensenyament secundari i batxillerat que es va batejar amb el nom “El cinema a I'abast dels estudiants”. Els seus objectius eren promocionar entre els mestres I'ús de les sessions cinematogràfiques com a eina pedagògica complementaria amb altres mètodes docents «tradicionals» i apropar el col·lectiu d'estudiants de la ciutat a un cinema de qualitat i no estrictament comercial que no podien veure a les sales de cinema dels seus barris. Aquest programa havia tingut precedents en les programacions per a estudiants realitzades als anys seixanta i setanta per l’entitat I'Alpha 63, pel Cine Club Objetivo o per I'Escola d'Estudis Artistics dirigida per Ricard Salvat, però en cap dels casos havia quallat a causa de la manca d'organització o recursos per poder fer una oferta continuada. El Cinema Oliveras havia estat reformat feia poc i el seu propietari, en Jaume Campreciós, l'havia convertit en una esplèndida i molt còmoda sala, amb unes condicions tècniques immillorables per aquella època. Les sessions del Cine Club es feien els dimarts a les 21h i van significar, fins l'enderroc del Cinema Oliveras per fer-hi un bloc de pisos, el 1989, una important senya d'identitat local perquè des de l'inici van ser punt de trobada dels hospitalencs més actius culturalment a la ciutat. Quan el Cinema Oliveras va tancar, en una època en la que l'arribada del video va començar a fer minvar l'afluència d'espectadors a les sales d'exhibició cinematogràfica, el Cine Club va demanar a l'Ajuntament que comprés aquesta cèntrica sala, que havia esdevingut emblemàtica pels cinèfils de la ciutat, per tal de mantenir-la com a equipament cultural al centre de la ciutat, però l'Ajuntament no es va mostrar interessat i el Cinema Oliveras va ser finalment enderrocat per fer-hi un bloc de pisos més, de forma similar al que va passar l'any 2010 amb l'enderrocament del Cinema Rambla de la rambla Just Oliveras.
    Cultura
    Cinema
    Cine Club L'Hospitalet