Rambla de Just Oliveras.

Vista general de la rambla el 1917, on uns nens envolten un petit ramat de bens en una rambla encara de sorra, urbanitzada uns anys abans, el 1907. Posteriorment, a partir de 1923, els dos vials van ser empedrats amb llambordes i el passeig, on es van instal·lar bancs de pedra quan els arbres van començar a fer ombra, va ser asfaltat. Així es va mantenir fins a l'inici de les obres del metro a finals dels anys setanta. Anteriorment en aquets grans terrenys hi havia hagut la masia i les terres de Cal Tres, de la família Oliveras. Just Oliveras i Arús, propietari de moltes terres i comerciant de cereals, a qui la Rambla deu el seu nom, va cedir part dels terrenys d'aquesta explotació agrària a l'Ajuntament de l'Hospitalet per permetre la seva urbanització a partir del 1907. Un dels seus fills, Just Oliveras i Prats, va ser alcalde de l'Hospitalet en diverses ocasiona abans de la guerra civil. A mà dreta es veu l'edifici del Cinema Imperial, que va funcionar de 1911 a 1933, un edifici senzill i funcional, inicialment d'estètica modernista, com la Torre Puig, que estava format per dos cossos, el de l'entrada, on hi havia un cafè i la cabina de projecció i una gran nau, com s'observa, on hi havia el pati de butaques, amb capacitat per a set-cents espectadors. Va ser la primera sala de cinema construïda expressament per aquest fi a l'Hospitalet, on les projeccions s'havien fet anteriorment al Cafè de Cal Carreter del carrer Major de 1907 a 1914. La va obrir Lluís Oliveras Norta, parent de Just Oliveras, en uns terrenys de la família situats a la Rambla amb la confluència de que avui és el carrer Barcelona, que en aquesta època no tenia especial rellevància, com s'observa a la fotografia. A partir de 1924, quan el mateix empresari va obrir el Cinema Oliveras al carrer Baró de Maldà, més modern i confortable, va anar perdent protagonisme fins que, a partir de 1934, l'edifici va ser reconvertit en un garatge, el Garatge Oliveras, que comptava amb surtidor de benzina, que va funcionar fins el 1980, any en el que va ser enderrocat per donar pas a la construcció d'un gran bloc de pisos. La Torre Puig, que s'aprecia més amunt, va ser projectada per l'arquitecte local Ramon Puig Gairalt, arquitecte municipal de l'Hospitalet des de 1912 i fins el 1937, com a habitatge familiar. Construïda l'any 1909, va seguir el canon estètic del modernisme. A partir del 1925, la torre va passar a ser la casa i la consulta del Dr. Josep Gajo. Durant la dècada de 1930, el nombre de pacients havia crescut tant que el Dr. Gajo va haver de fer-se fer una altra casa al costat per anar a viure-hi i fer reformes a l'edifici, ampliant la seva capacitat i convertint-lo en un d'estètica clàssica racionalista, eliminant del que havia estat la Torre Puig qualsevol element modernista, estil considerat antiquat i molt poc valorat en aquells anys. Aquest darrer va ser enderrocat a finals dels anys noranta, quan feia ja molt temps que la clínica havia estat tancada i l'edifici estava abandonat i molt deteriorat. Al fons s'aprecia l'escala d'obra per accedir al pont de ferro sobre les vies del tren de la línia de Molins de Rei i el pujol i les terres de Can Serra, òbviament encara sense urbanitzar, i, a la dreta, la muntanya de Sant Pere Màrtir. Just Oliveras i Prats (l'Hospitalet de Llobregat, 1887 – 1938) va ser un empresari i polític català, membre de la Lliga Regionalista, que va ser alcalde de l'Hospitalet de Llobregat en diverses ocasions, el 1916, el 1918 i el 1930. Pertanyia a una família benestant arrelada a la ciutat des del segle XVII. El seu pare, Just Oliveras i Arús, que va fer donació de les terres que van permetre l'urbanització de la Rambla, estava emparentat amb el destacat periodista, dramaturg, animador cultural, filàntrop i maçó Rossend Arús i Arderiu (1845-1891), el pare del qual era un comerciant nascut a l'Hospitalet, motiu pel qual Rossend Arús va disposar en el seu testament deixar una quantitat de diners per pagar construcció de la nova Casa Consistorial i unes escoles públiques a l'Hospitalet, inaugurat el 1895, quatre anys després de la seva mort, motiu pel qual l'Ajuntament va dedicar-li un carrer a la ciutat. També va sufragar la construcció del nou ajuntament i unes escoles públiques a Das, el poble on va néixer la seva mare. Va deixar previst també que, un cop ell fos mort, es fes donació del seu habitatge del Passeig de Sant Joan a l'Ajuntament de Barcelona per tal de poder crear allà, per exprés desig d'ell, i comptant amb la seva gran biblioteca particular, la Biblioteca Pública Arús, que va crear, a la seva mort, el seu gran amic i marmessor Valentí Almirall. Just Oliveras i Prats s'afilià de ben jove a la Lliga Regionalista i el 1907, juntament amb el seu pare i els seus germans, va promoure el segon eixample de l'Hospitalet urbanitzant la finca de Cal Tres, propietat de la família, de la que en sortiria l'actual Rambla Just Oliveras, on la família mantindria, però, moltes terres, ara urbanitzades, a banda i banda de La rambla, que va ser batejada així en honor del seu pare. Va ser nomenat cap de la secció local de la Lliga Regionalista, amb la que va ser escollit regidor de l'ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat en les eleccions municipals de 1914. L'1 de gener de 1916 fou escollit alcalde, per primer cop, i es va mantenir el càrrec fins que va ser destituït en proclamar-se la dictadura de Primo de Rivera el 1923, que va fer alcalde de la ciutat a l'empresari de marbres Tomàs Giménez. Duran els anys 1920 Oliveras es va dedicar activament al món empresarial gràcies a la bona marxa del negoci del seu pare i la dot aportada per la seva esposa, Josefa Durban i Casas. El 6 d'agost de 1921 va inaugurar la línia d'autobusos entre l'Hospitalet Centre i la plaça d'Espanya de Barcelona. El 1927 la seva empresa va adoptar la forma de societat anònima Oliveras SA i va connectar viatges amb Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat i Sant Feliu de Llobregat. Les cotxeres van estar situades inicialment en la confluència del carrer Barcelona amb la Rambla, on durant molts anys hi va haver un bust amb la seva efígie, que avui es troba situat a dalt de tot de la Rambla. Amb la caiguda de la dictadura, el 5 de març de 1930, Just Oliveras fou escollit novament alcalde de l'Hospitalet i va ocupar el càrrec fins al 14 d'abril de 1931, quan a les eleccions municipals espanyoles de 1931 va guanyar l'alcaldia Esquerra Republicana de Catalunya. Durant els anys de la Segona República Espanyola va compaginar els seus negocis amb el seu càrrec de regidor per la Lliga Catalana a l'ajuntament. En esclatar la guerra civil espanyola va decidir quedar-se a la vila, tot i que les seves empreses van ser col·lectivitzades. El 1938 fou assassinat al garatge de casa seva juntament amb la seva cunyada, Antònia Durban Casas. La seva mort mai ha estat aclarida i va generar tota mena d'especulacions.

Retrat de Just Oliveras Prats i la seva esposa Josefa Durban Casas

Targeta postal amb el retrat de Just Oliveras Prats i la seva esposa Josefa Durban Casas asseguts en unes cadires de fusta tapissades de pell. Ell, amb tratge i corbata te les mans creuades sobre les cames i ella amb un vestit fosc dur un àlbum o objecte semblant a la ma dreta i recolza el braç sobre una tauleta on hi ha premsa i al darrera una làmpara de peu.

Cos de bombers local durant la Segona República

Cos de bombers local durant la Segona República. Els bombers formen dues fileres, els uns ageguts i els altres asseguts a terra, tots vestits amb l'uniforme. Darrera d'ells, els seus caps i les autoritats civils. Entre d'altres, es pot distingir a l'alcalde Just Oliveras Prats. Al fons, l'edifici de Correus i Telègrafs, a la plaça del Repartidor.

Junta Municipal de l'Hospitalet de 1923.

Junta Municipal de l’Hospitalet resultant del cop d’estat del 15 de setembre de 1923 del general Miguel Primo de Rivera. La fotografia està realitzada al pati interior de l'edifici de la Casa Consistorial que servia de pati a les escoles municipals que hi havia ubicades al mateix edifici. En sessió celebrada al saló de sessions de la Casa Consistorial el 2 d’octubre de 1923 presidida pel comandant militar de la Caserna de la Remunta de l’Hospitalet, Alfonso Suero Laguna, van ser destituïts tots els regidors i l’alcalde Josep Muntané del Consistori anterior i van ser nomenats, entre els industrials i majors contribuents de la vila un nou alcalde, Tomás Giménez Bernabé, pel fet que disposava del títol de batxiller i que era l’industrial considerat el major contribuent en aquell moment, tres Tinents d’alcalde: Pau Torres Masvidal, Emeterio Coulet Carrera i Josep Perelló Sedó i vuit regidors: Joaquim Sellarés Pi, Ramon Carreras Pujol, Bonaventura Badi Puigarnau, Francesc Closas Duran, Llorenç Vinyals Bou, Gabriel Solanes Piera, Nicolau Albòs Mixoy i Jordi Benach Riambau. Axí mateix van ser nomenats catorze vocals associats a l’Ajuntament que, juntament amb els anteriors, constituïen l’anomenada Junta Municipal. Aquests vocals van ser: Santiago Arús Tayà, Francesc Pastor Goyta, Benvenut Olivella Bou, Josep Rius Casanovas, Joan Ventura Riera, Josep Solé Gumà, Joan Salat Fosalva, Narcís Rodon Maignon, Josep Carbonell Madorell, Vicenç Valls Soler, Ramon Bolet Morató, Enric Piguillem Comas, Antoni Ferrer Fortuny i Josep Rosell Trabal. Tots ells, juntament amb el secretari de l’Ajuntament, son els que surten en aquesta fotografia Així doncs, l'home del dictador Miguel Primo de Rivera a l'Hospitalet, que posteriorment, el 1926, el va nomenar fill predilecte de la ciutat, va ser l'empresari alacantí del sector de la construcció Tomás Giménez Bernabé, (Monòver, 1877-Dènia1968) que va ser alcalde de l'Hospitalet de 1923 a 1930. A partir de 1924 Giménez va constituir i dirigir la secció local de la Unión Patriótica, el partit creat per Primo de Rivera, que va instal·lar la seva seu al c/ Baró de Maldà núm. 11. La Unión Patriótica va ser un partit polític de caràcter institucional fundat l'11 d'abril 1924 a instància del dictador Miguel Primo de Rivera, que va arribar al poder mitjançant un cop d’Estat el 1923, amb la intenció de constituir un gran partit espanyolista, catòlic i monàrquic que donés suport al seu règim dictatorial. Giménez va ser propietari d'una serradora de marbre a l'Hospitalet situada a la vora del Canal de la Infanta, l'aigua del qual utilitzava com a força motriu, que estava situada en el carrer que llavors era conegut com a Camí de Sant Joan o del Cementiri, després anomenat carrer Alpes i posteriorment avinguda de Josep Tarradellas. L'empresa va ser fundada per Nemesio Singla i, el 1914, va passar a mans de Tomàs Giménez, que havia estat antic treballador de la casa. Sota el seu mandat, el 1925, l'Hospitalet va rebre del rei Alfons XIII el títol de Ciutat per compensar la gran agregació de terrenys de la Marina en favor de Barcelona el 1920 per a la construcció d'un port franc que mai es va fer realitat i les importants expropiacions a propietaris agrícoles de la ciutat per tal de poder portar a terme l'urbanització de la Gran Via, llavors carrer de Cortes, al seu pas per l'Hospitalet. Va encarregar l'empedrat de molts carrers de l'Hospitalet i un amniciós projecte d'eixample de la ciutat a l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt. Una avinguda a l'Hospitalet, al barri de Pubilla Casas, porta el seu nom i va ser inaugurada per ell mateix essent encara Alcalde. Quan va caure el directori militar de Primo de Rivera, el 1930 Tomás Giménez va deixar de ser alcalde i ho va tornar a ser Just Oliveras i Prats, cap local de la Lliga Regionalista, que ja havia estat alcalde el 1916 i novament el 1918 fins poc abans del cop d'estat, Just Oliveras es va mantenir al càrrec fins les eleccions municipals del 1931, on va ser triat alcalde Josep Muntané, de la Unió republicana. Assegut a l'esquerra de l'alcalde Tomás Giménez, que és el quart dels asseguts en primera fila, comptant des de l'esquerra, amb ulleres, hi ha amb un senyor gran amb un gran bigoti canós, el secretari municipal, Josep Prats i Sanfeliu. Josep Prats i Sanfeliu (l'Hospitalet, 1869 - 1929) va ser el Secretari de l'Ajuntament des de l'any 1899 fins al 1924. Home senzill i molt apreciat pel veïnat, era conegut com a Pepet Lau o de cal Lau, motiu donat al seu pare, Estanislau Prats i Soler. Durant els més de trenta anys que va ocupar aquest càrrec públic, la gent el considerava més un conseller que un funcionari, i era una persona generosa i disposada a resoldre els problemes plantejats per la ciutadania. Per això, el 20 de febrer de 1924 el Ple de l'Ajuntament aprovà un dictamen de la Comissió d'Hisenda amb què premiava els seus excel·lents serveis prestats durant més de trenta anys, sense interrupció i sense cap nota desfavorable amb una jubilació amb el 70% del sou. La seva mort el 1929 fou molt sentida, i així ho constata la documentació de data 13 d'abril de 1930 corresponent a l'acte d'homenatge que es va organitzar, en el qual van participar entitats culturals, esportives, corals, grups de teatre i nombroses i molt diverses persones tant a nivell polític com social de la ciutat. Aquest mateix dia l'Ajuntament es va comprometre a posar el seu nom a un nou carrer que es va obrir amb motiu de la urbanització coneguda com a Eixample del Camp del Rector, nom que ja consta al plànol de la ciutat elaborat el 1932 i que es manté avui dia.

L'alcalde Just Oliveras i Prats

Retrat de l'alcalde Just Oliveras Prats. (Mandats 1916, 1918-1923; 1930-1931) Just Oliveras i Prats, (l'Hospitalet de Llobregat, 1887 – 1938) pertanyia a una família benestant arrelada a la ciutat des del segle XVII. La seva família va fer donació a l'Ajuntament el 1907 de les terres de la finca familiar de Cal Tres per tal que el poble de l'Hospitalet pogués créixer cap a l'estació de ferrocarril, situada molt a prop d'aquesta finca, mitjançant la seva urbanització. La Rambla Just Oliveras, nascuda llavors, juntament amb tots el carrers adjacents perpendiculars a ella de resultes d'aquella urbanització, va ser anomenada així en homenatge al seu pare, Just Oliveras i Arús, comerciant en cereals i propietari de terres, entre elles d'aquella gran finca. Va ser propietari d'un pròsper negoci: la línia d'autobusos que unia la Plaça d'Espanya de Barcelona amb l'Hospitalet i diverses localitats del baix Llobregat. Just Oliveras i Prats, cap de la secció local de la Lliga Regionalista, va ser triat regidor de l'Ajuntament l'any 1914 i va ser alcalde el 1916 i el 1918 fins poc abans del cop d'estat de Primo de Rivera el 1923, va tornar a l'alcaldia després, des de 1930, amb el fi de la dictadura de Primo de Rivera i de la Unión Patriótica i la sortida de l'alcaldia de Tomàs Giménez, fins les eleccions municipals de 1931, on va sortir triat alcalde el republicà Josep Montané, de la Unió republicana, que ja ho havia estat des de març de 1923 fins el cop d'estat. Va ser assassinat el 1938, juntament amb la seva cunyada, Antònia Durban Casas, al garatge de casa seva per un encaputxat. Mai es va poder resoldre el cas. Un bust en honor seu, situat primerament en la confluència de la Rambla i el carrer Barcelona, presideix la part alta de la Rambla Just Oliveras. El seu germà Santiago, sacerdot, va impulsar el 1904 la creació del Centre Catòlic de l'Hospitalet, que va tenir la seva primera seu al c/ Església en un local de lloguer. Posteriorment, en créixer l'entitat, va cedir uns terrenys de la seva propietat on es va inaugurar el 1926 un nou i espaiós edifici dotat d'un cafè, un teatre i una pista esportiva. Santiago Oliveras fou rector de la parròquia de la Concepció de Barcelona fins que va morir el 1953. Un any després i, en homenatge a la seva persona, es canvià el nom de l'aleshores carrer del Segre (a la part del darrere del Centre Catòlic, tocant amb la pista de bàsquet) pel seu. També té un carrer al costat de l'esmentada parròquia barcelonina.

Kermesse benèfica als jardins de Casa España

Retrat d'un grup d'homes el 1919 a l'espectacular jardí de la Casa España. Tots ells son homes destacats de la Vila: autoritats civils, polítiques i religioses. La Imatge fou presa en motiu d'una kermesse celebrada als jardins de la finca per recollir diners amb finalitats benèfiques. Aquesta fotografia de la Junta Directiva del Patronato General de Beneficencia, que va ser publicada en el periòdic «Patria i Treball» ens permet apreciar l'esplendor i magnificència dels jardins de la Casa España, avui desapareguts. La Casa España està catalogada al PEPPA amb la fitxa núm. 100-10. D’esquerra a dreta, asseguts: Mariano Martínez Thomas, llavors jutge municipal; Just Oliveras i Prats, Alcalde, amb bigoti; Mn. Angel Rovira, rector de la parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida, i Carlos de España y de Digoine, amb bigiti, amo de la finca. Drets, d’esquerra a dreta: el policia municipal Antoni Duch, Josep Charles, Peret Baleta, Francesc Pujol, J. Llopis, Dr. Jornet, Sr. Romaguera, Joaquím Piera, Carles Viñals, Enric Ventura i Sr. Rocosa. El dia primer d'agost de 1919, l'Ajuntament que presidia el senyor Just Oliveras Prats, va concedir, sense excedir-se en generositat, 200 pessetes al Patronat General de Beneficència per tal que fossin destinats a la compra d'objectes per a la tómbola que s'havia d'establir durant la Festa Major als jardins dels senyors Espanya. Aquesta tómbola va ser el plat fort d'una Kermesse benèfica que es va organitzar per assegurar la continuïtat del dit Patronat que, després de set anys de donar ajuda als desvalguts, travessava un moment difícil que li impossibilitava pràcticament complir la seva missió caritativa. Vet aquí un fragment del comentari de la festa escrit pel periodista A, Barba Viñals, publicat a "Pàtria i Treball": “A la tarda del 15 d'agost va començar la festa. Els magnífics jardins dels senyors d'España, artísticament engalanats, omplerts de bellesa i amb una animació extraordinària, donaven l'aspecte de les grans festes populars. La magnifica tómbola que hi havia instal·lada amb valuosos objectes era sempre curulla de gent. Amenitzava la festa la banda del Círcol de Sants, que en la plaça central del jardí tocava balls alternant amb sardanes, que el nostre jovent dansava amb entusiasme. En el llac, bellament adornat, hi efectuava el passeig una barqueta i al costat d'aquest hi havien unes grutes fantàstiques que ningú deixava de veure. Les distingides senyoretes que tan brillantment col·laboraren a la festa, a més d’encarregar-se de les taquilles i la tómbola, venien flors i demés objectes en una formosa carrossa. Altres gentils senyoretes postulaven oferint bones ventures, que obtingueren un èxit falaguer.”

Festa Major de Collblanc

Grup d'autoritats avançant pel carrer. Entre els assistents, es pot distingir, al mig, a l'alcalde Just Oliveras Prats i el Diputat Miracle. A la dreta, uns homes porten una bandera mig plegada, probablement, la del Casino Familiar

Celebració de les Noces d'Argent del Centre Catòlic

Retrat dels socis de l'entitat i de les autoritats civils i religioses de la ciutat. Entre d'altres hi ha l'alcalde Just Oliveras Prats, Just Arús, Mossèn Santiago Oliveras, Mossèn Lluís Pañella, Mossèn Manuel Gironès, Mossèn Lambert i Mossèn Guiu. Imatge feta al pati de l'entitat.