Església antiga de l'Hospitalet Centre en deconstrucció durant la Guerra Civil. S'observa a un operari dalt del campanar, que ja començava a ser desmuntat. Al seu costat es veuen les cases del carrer Major, actualment plaça de l'Ajuntament.
Rambla de Just Oliveras. Imatge presa des de la carretera provincial (carrer d'Enric Prat de la Riba), amb el quiosc del Peret dels Diaris, i a la dreta Cal Sampedor (posteriorment, Cal Mariano).
Ajuntament de l'Hospitalet ("Hospitalet del Llobregat.- Casa Consistorial")
Postal de la façana principal de l'Ajuntament de l'Hospitalet amb gent esperant a la parada d'autobús. Es pot veure, als baixos de les naus laterals, unes reixes de ferro que donaven accés a uns porxos, des dels quals s'accedia a les escoles municipals i als calabossos. A la vorera del mateix Ajuntament, just a la cantonada, la caseta de suministrament d'electricitat de la ciutat. Segons fonts documentals l'ús original va ser d'oficines municipals i escola, l'arquitecte fora Francesc Mariné i està catalogat en el PEPPA amb el núm. 2
Consulta popular sobre la permanència de l'Estat Espanyol a l'OTAN el 1984.
Consulta popular sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN i la retirada de les bases militars nord-americanes, organitzat pel Col·lectiu per la Pau i el Desarmament de l’Hospitalet i entitats, partits polítics i sindicats de la ciutat, el 25 de novembre de 1984 (un any i mig abans que el referèndum oficial), de 9h a 21h.
Aquesta mesa de votació, de les nombroses que va haver-hi escampades per diferents llocs dels diferents barris de l'Hospitalet, va estar situada a la Rambla Just Oliveras, gairebé amb cantonada amb el carrer Lleida. Es pot apreciar una part de la tanca, avui desapareguda per la construcció d'un bloc de pisos en aquesta part del que va ser l'extens jardí de la casa, de la Torre Sanfeliu, obra de l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt. Apareix a la fotografia la sociòloga Carme Arranz Galiano, amb bufanda marró clar i ulleres fosques, destacada activista política i cultural de l'Hospitalet de l'època, cofundadora, juntament amb el seu amic i també destacat activista polític i cultural Jaume Botey i Vallès i l'historiaor Joan Camós i Cabecerán, pioner de l'història treballar molts anys a l'Ajuntament de l'Hospitaletlocal, entre d'altres destacades personalitats, del Centre d'Estudis de l'Hospitalet. Va treballar molts anys a l'Ajuntament de l'Hospitalet, on va crear i inaugurar, en l'època de l'alcalde Celestino Corbacho, l'actual l'Arxiu Municipal, unificant l'Arxiu Històric i l'Arxiu Administratiu, fins llavors separats i situats en seus poc convenients pel desenvolupament de la seva important funció pública, com sí té avui. Nascuda el 1951, va morir prematurament el 2010 a causa d'un càncer. Davant d'ella apareix Antònia Najar Ruiz, professora de filosofia hospitalenca del barri de Pubilla Cases, llavors la seva cunyada. Al costat d'ella, mirant la taula, Andrés Luque Tenorio, músic i treballador de l'Ajuntament de l'Hospitalet que temps després d'aquesta fotografia , seria director del Centre Cultural de Collblanc-La Torrassa.
Consulta popular sobre la permanència de l'Estat Espanyol a l'OTAN el 1984.
Consulta popular sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN i la retirada de les bases militars nord-americanes, organitzat pel Col·lectiu per la Pau i el Desarmament de l’Hospitalet i entitats, partits polítics i sindicats de la ciutat, que va tenir lloc, de 9h. a 21h., el 25 de novembre de 1984 (un any i mig abans que el referèndum oficial).
Dintre de l'atrotinat Simca 1200 on es feia propaganda de la consulta, amb el cartell ideat pel dibuixant de còmics vinculat a l'Hospitalet Carlos Vila, i amb el que es visitaven les nombroses taules de votació que va haver-hi escampades per diferents llocs dels diferents barris de l'Hospitalet, situat aquí gairebé davant la casa Oliveras Bo, a la confluència del carrer Tarragona amb la Rambla Just Oliveras, es pot apreciar en Pere Pinyol Martínez, destacat activista cultural i gestor teatral de la ciutat, ex gerent del Grup d'Acció Teatral (GAT), llavors primer director de l'Aula de Cultura de Sant Josep, parlant pel megàfon. Nascut el 1952 al barri de Collblanc de l'Hospitalet, va morir prematurament d'un cancer el 2013. Pere Pinyol va estar implicat en nombrosos projectes teatrals i va arribar a ser, després d'uns anys com a alt executiu de l'empresa teatral Focus, del que va ser delegat a Madrid, un exitós i reconegut director del Teatro Circo Price de Madrid, càrrec pel qual va ser nomenat el 2009.
Consulta popular sobre la permanència de l'Estat Espanyol a l'OTAN el 1984.
Consulta popular sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN i la retirada de les bases militars nord-americanes, organitzat pel Col·lectiu per la Pau i el Desarmament de l’Hospitalet i entitats, partits polítics i sindicats de la ciutat, el 25 de novembre de 1984 (un any i mig abans que el referèndum oficial), de 9h. a 21h.
Una de les nombroses taules de votació que va haver-hi escampades per diferents llocs dels diferents barris de l'Hospitalet. Aquesta estava situada a la confluència del carrer Tarragona amb la Rambla de Just Oliveras.
Darrera la taula hi ha, d'esquerra a dreta, Jaume Botey i Vallès, teòleg i doctor en filosofia, primer regidor d'Ensenyament del primer ajuntament democràtic de 1979 pel PSUC, fundador del Centre d'Estudis de l'Hospitalet i destacat activista polític implicat en moltes causes, que va ser un dels impulsors i organitzadors d'aquesta consulta, Mercè Olivares i Soler, militant del PSUC del barri de Collblanc i posteriorment del de Sant Josep, que va ser regidora en el primer ajuntament democràtic, Conxita Soler Hernàndez, funcionària de l'Ajuntament de l'Hospitalet, militant del PSUC i de Comissions obreres i, al seu costat, amb pamela, Montserrat Perelló i Riera, que va ser gerenta de l'escola Patufet-Sant Jordi i després del Centre d'Estudis de l'Hospitalet durant molts anys després d'haver estat també regidora del primer ajuntament democràtic pel PSUC a l'Hospitalet. Montserrat Perelló, juntament amb Mercè Olivares i amb Pilar Ferran Hernández, pel PSC, van ser les tres úniques dones regidores sorgides de les eleccions municipals de 1979
Consulta popular sobre la permanència de l'Estat Espanyol a l'OTAN el 1984.
Consulta popular sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN i la retirada de les bases militars nord-americanes, organitzat pel Col·lectiu per la Pau i el Desarmament de l’Hospitalet i entitats, partits polítics i sindicats de la ciutat, el 25 de novembre de 1984 (un any i mig abans que el referèndum oficial), de 9h. a 21h.
Una de les nombroses taules de votació que va haver-hi escampades per diferents llocs dels diferents barris de l'Hospitalet. Aquesta estava situada a la confluència de l'Avinguda Isabel La Catòlica amb la Plaça d'Anselm Clavé, en concret a l'inici de l'Avinguda de la Fabregada. S'observa a la cartellera del darrera un cartell on figuren la gran quantitat de meses de votació que hi va haver repartides per l'Hospitalet.
També s'observa enganxat un cartell de promoció d'un espectacle, anomenat "Volver al ayer", un espectacle d'antologia de la revista, de 1920 a 1950, protagonitzat per la popular actriu còmica Mary Santpere i pel també popular còmic austríac instal·lat a Barcelona Franz Joham, que va ser dirigit per Angel Fernandez Montesinos programat llavors al Teatre Victoria de Barcelona quan encara era propietat dels germans Balaguer, que poc després el vendrien a l'empresa teatral Tres x tres, formada per les companyies Tricicle, i Dagoll-Dagom i la productora i distribuidora Anexa.
Consulta popular sobre la permanència de l'Estat Espanyol a l'OTAN el 1984.
Consulta popular sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN i la retirada de les bases militars nord-americanes, organitzat pel Col·lectiu per la Pau i el Desarmament de l’Hospitalet i entitats, partits polítics i sindicats de la ciutat, el 25 de novembre de 1984 (un any i mig abans que el referèndum oficial), de 9h. a 21h.
Una de les nombroses taules de votació que va haver-hi escampades per diferents llocs dels diferents barris de l'Hospitalet.Aquesta estava situada a l'Avinguda d'Isabel la catòlica a la seva confluència amb l'avinguda Josep Tarradellas, just davant de l'entrada de l'Aula de Cultura de Sant Josep, de la que va ser el seu primer director en Pere Pinyol Martínez, que s'aprecia en aquesta fotografia, a l'esquerra, amb bigoti i el gec a l'esquena, on també es pot reconèixer a Albert Colomines, tramoista, d'esquena, amb gec e cuir, i a Margarida Rodríguez Lleonart, escribint, a la taula, activista del mon del lleure des de l'entitat El Cau del barri Centre, treballadora també de l'Aula de Cultura, llicenciada en pedagogia i posteriorment Cap de Recursos Humans de l'Ajuntament de l'Hospitalet. Pere Pinyol va ser un destacat activista cultural, actor i gestor teatral de la ciutat, ex gerent del Grup d'Acció Teatral (GAT). Nascut el 1952 al barri de Collblanc de l'Hospitalet, va morir prematurament d'un cancer el 2013. Pere Pinyol va estar implicat en nombrosos projectes teatrals a la ciutat, a Barcelona i internacionals i va arribar a ser, després d'uns anys com a alt executiu de l'empresa teatral Focus, del que va ser delegat a Madrid, un exitós i reconegut director del Teatro Circo Price de Madrid, càrrec pel qual va ser nomenat el 2009.
Vista exterior de l'edifici de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet. En aquest mateix edifici també hi són els serveis de Sanitat i laboratori i les dependències de la Brigada municipal.
Aquest carrer antigament s'havia anomenat "Perutxo". Al fons es veuen les cases del carrer Major. Té una llegenda sota la imatge: "Calle Perutcho, pavimentada con hormigón sistema Tritar".
Imatge extreta de la memòria municipal de 1926
/AMHLAF0179627.jpg.iCfturr0MWmrUeVjkAMA.VpJR1UUsop.jpg)
/AMHLAF0179629.jpg.iCfT8K30MUGrUeVjkAMA.ascw7LzQ14.jpg)
