Cavalcada dels Tres Tombs, festa de Sant Antoni Abat

Es veu un carruatge tirat per dos cavalls amb la banda de música a sobre en el seu gir de la rambla de Just Oliveras amb el carrer d'Enric Prat de la Riba, just davant de la que va ser la masia de l'Adela Oliveras, tocant paret amb paret amb el Casino del Centre, després seu de l'Agrícola Sindical durant la guerra civil i després seu de la Hermandad de labradores y ganaderos i Casa Sindical del Movimiento, que va ser enderrocada el 1977, per donar pas a un controvertit projecte urbanístic de construcció d'onze blocs de pisos de gran alçada. Aquest projecte que va rebre una forta contestació veïnal i no va arribar a realitzarse. Només es van aixecar dos dels blocs que, amb el temps, van quedar integrats en una enjardinada zona verda. Els cavalls i carruatges van guarnits amb vistosos ornaments per a l'ocasió. El carro pla o carro plataforma er un vehicle destinat al transport industrial. Disposava de dos eixos i com que la caixa era molt baixa, les quatre rodes eren molt petites en relació amb el carro normal. L'eix davanter portava adossats els braços o timoners i, en ser giratori, dotava de gran maniobravilitat el carruatge. Fins al desenvolupament de l'automòbil va ser l'enllaç entre les mercaderies transportades per vaixell o ferrocarril i les indústries. 

Can Vila (Torre Talaia)

Imatge extreta d'una llicència d¡obres.

Tartana a la Cavalcada dels Tres Tombs, festa de Sant Antoni Abat

Acte de benedicció d'una mula al seu pas per la parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida. El rector de la parròquia, Mossèn Homar és l'encarregat de beneïr el bestiar que desfila pel seu davant. Al costat dret del mossèn, el seu ajudant, sr. Tomico. Aquest tipus de carruatge, tancat per darrera i dedicat al transport de viatgers era conegut com a Tartana. Per davant era descoberta i per darrera estava tancada amb porticons. Per a la seva tracció s'emprava un cavall jove o una haca, o una mula, com en aquesta fotografia, de pas molt més vigorós que els cavalls o els matxos, que es dedocaven a les feines agràries. Les rodes, les dues amb frenos, estaven unides amb una estructura de ferro que sostenia també la caixa mitjançant ballestes, per a la seva suspensió. La vela de la tartana acostumava a estar fixada sobre l'estructura, sense possibilitat de ser plegada. Disposava de dos bancs laterals, enfrontats al costat de cada roda, on es situaven els quatre o sis viatgers que podia acollir, en funció del tamany de la tartana. En una època on tots els carruatges tenien una funció agrària, disposar d'una tartana pròpia era propi de classes benestants. Normalment eren propietat de carreters que feien amb elles trajectes concertats amb els viatgers.

Autobús que feia la línia Hospitalet-Santa Eulàlia

Fotografia de principis dels anys cinquanta. Autobús de l'empresa Oliveras que feia la linia Hospitalet centre-Sta. Eulàlia, acabat de remodelar, estacionat a la pl. Mossèn Homar. A l'esquerra, amb uniforme i gorra, hi ha el conductor del vehicle. Aquesta línia era molt utilitzada pels hospitalencs del centre perquè permetia anar a agafar la línia 1 del metro a Santa Eulàlia. Tenia parada davant del bar Serra de Santa Eulàlia. Era l'únic autubús amb el motor a dins i la gent l'anomenava "el xatu". Eren de color blau i aquest tipus d'autobús va funcionar fins a mitjans dels anys setanta, ja molt atrotinats. Al fons, al carrer Església podem veure un cavall tirant d'un carro i més al fons el turó de Can Serra.

Cal Bialet del Garro

Carro tirat per dos matxos i carregat d'carxofes de la masia de Cal Bialet del Garro preparat per anar a vendre al Born de Barcelona la mercaderia. El pes de la càrrega seria considerable. Les carxofes de l'Hospitalet, com les del Prat, eren d'una gran qualitat i eren exportades arreu. Se'n feien moltes collites de carxofes als camps de la Marina. El carro farratger dels alfasaires, era com el carro català típic però amb una modificació: l'entarimat de fusta de la base anava penjat, fins a un pam i mig de terra, de cadenes, o de cordes, com el de la fotografia, per tal d'augmentar la seva capacitat de càrrega (alfals, blat de moro, carxofes escaroles, pastanagues, etc. que el carreterer, amb gran destresa, com s¡observa a la fotografia, augmentava fent el munt molt més alt que les baranes, que medien menys d'un metro. Si el recorregut a fer era curt es posaven estaques a les baranes o al davant, com en aquesta fotografia, per poder carregar fins a extrems increïbles. Quan el carro s'utilitzava per a transportar altres menes de càrregues calia cobrir els costats d'aquesta plataforma penjada. Sobre les cadenes o cordes, i per tapar l'esvoranc entre aquestes, es disposaven unes estores d'espart que privaven els objectes menuts de caure a terra. Com que transitaven per llocs plans i carregaven productes de poc pes, disposaven de fre únicament en una de les rodes, normalment la roda de la dreta, el qual servia fonamentalment per immobilitzar el carro. (informació proporcionada per Ramon Morales)

Cavalcada dels Tres Tombs, festa de Sant Antoni Abat

Cavalcada dels Tres Tombs, amb motiu de la festa de Sant Antoni Abat, al seu pas per la rambla de Just Oliveras, just a la cantonada amb el carrer d'Enric Prat de la Riba. Es veu un dels carros de la família Campreciós carregat de sacs plens d'alfals. A dalt dels sacs hi ha el carreter i un cartell on hi diu "Hermandad de Labradores y Ganaderos. Hospitalet de Llobregat", és a dir que aquesta fotografia està feta en ple franquisme, cap a finals dels anys quaranta i principis dels cinquanta, pel tipus d'indumentària de la gent del seu voltant mirant la cavalcada. Aquest dia plovia, però tot i això la cavalcada es feia, fet que explica el fort arrelament d'aquesta festa agrícola entre els hospitalencs del centre, molts encara vinculats a les feines del camp. El carro farratger dels alfasaires, era com el carro català típic però amb una modificació: l'entarimat de fusta de la base anava penjat, fins a un pam i mig de terra, de cadenes, o de cordes, com el de la fotografia, per tal d'augmentar la seva capacitat de càrrega (alfals, blat de moro, pastanagues, etc. que el carreterer, amb gran destresa, com s¡observa a la fotografia, augmentava fent el munt molt més alt que les baranes, que medien menys d'un metro. Si el recorregut a fer era curt es posaven estaques a les baranes per poder carregar fins a extrems increïbles. Quan el carro s'utilitzava per a transportar altres menes de càrregues calia cobrir els costats d'aquesta plataforma penjada. Sobre les cadenes o cordes, i per tapar l'esvoranc entre aquestes, es disposaven unes estores d'espart que privaven els objectes menuts de caure a terra. Com que transitaven per llocs plans i carregaven productes de poc pes, disposaven de fre únicament en una de les rodes, com s'observa a la fotografia, el qual servia fonamentalment per immobilitzar el carro. (informació proporcionada per Ramon Morales)

Cavalcada dels Tres Tombs, festa de Sant Antoni Abat

Cavalcada dels Tres Tombs, amb motiu de la festa de Sant Antoni Abat, al seu pas per la rambla de Just Oliveras, just a la cantonada amb el carrer d'Enric Prat de la Riba. Es veu un dels carros de la família Campreciós carregat de sacs plens d'alfals. A dalt dels sacs hi ha un cartell on hi diu "Hermandad de Labradores y Ganaderos. Hospitalet de Llobregat", és a dir que aquesta fotografia està feta en ple franquisme, cap a finals dels anys quaranta i principis dels cinquanta, pel tipus d'indumentària de la gent. Aquest dia plovia, però tot i això la cavalcada es feia, fet que explica el fort arrelament d'aquesta festa agrícola entre els hospitalencs del centre, molts encara vinculats a les feines del camp. El carro farratger dels alfasaires, era com el carro català típic però amb una modificació: l'entarimat de fusta de la base anava penjat, fins a un pam i mig de terra, de cadenes, o de cordes, com el de la fotografia, per tal d'augmentar la seva capacitat de càrrega (alfals, blat de moro, pastanagues, etc. que el carreterer, amb gran destresa, com s¡observa a la fotografia, augmentava fent el munt molt més alt que les baranes, que medien menys d'un metro. Si el recorregut a fer era curt es posaven estaques a les baranes per poder carregar fins a extrems increïbles. Quan el carro s'utilitzava per a transportar altres menes de càrregues calia cobrir els costats d'aquesta plataforma penjada. Sobre les cadenes o cordes, i per tapar l'esvoranc entre aquestes, es disposaven unes estores d'espart que privaven els objectes menuts de caure a terra. Com que transitaven per llocs plans i carregaven productes de poc pes, disposaven de fre únicament en una de les rodes, com s'observa a la fotografia, el qual servia fonamentalment per immobilitzar el carro. (informació proporcionada per Ramon Morales)

Gegants de l'Hospitalet

Retrat del grup de geganters de l'Hospitalet amb gestors culturals del Patronat Municipal de Cultura de L'Hospitalet al palauet de Can Buxeres el 1984. El quart per la dreta, amb ulleres, és en Joan Francesc Marco Conchillo, gerent del Patronat; a la seva esquerra en Jordi Font Cardona, amb barba i el got a la mà, coordinador i ajegut, el primer a l'esquerra, amb bigoti i ulleres és en Xavier Marcè Carol, responsable de Festes. Al seu darrera, la parella de gegants dits "romans", per diferenciar-los de l'altre parella de gegants de la ciutat, anomenats "grecs", en Roc i l'Eulàlia, i 4 capgrossos. Amb els noms de Jaume I i la seva esposa, aquests gegants de la fotografia es van construïr a Olot, a la firma Vídua de Sabel Barnadas, l'any 1928. Van ser restaurats a finals dels anys setanta, quan van tornar a sortir pels carrers de L'Hospitalet després d'uns anys en que el costum es va perdre i posteriorment a principis dels anys noranta, quan van ser malmessos a causa d'una una agressió vandàlica al Palauet de Can Buxeres, lloc on tradicionalment es guardaven les dues parelles de gegants. El 1996 es va confeccionar un nou vestuari mitjançant un concurs, que van guanyar els tallers de les modistes de l'Hospitalet Marieta Sanabra, que vestí el gegant, i de Maria Manyà, que vestí la geganta. Pel que fa als tres gestors culturals presents a la fotografia cal dir que van ser tres destacats militants socialistes en l'àmbit de la gestió cultural, els tres amb una llarga trajectòria. Joan Francesc Marco i Conchillo, que ja treballava a l'ajuntament de l'Hospitalet des de 1975, va ocupar, en tant que militant socialista des de 1976, diversos càrrecs directius en l’àmbit de cultura a l’ajuntament de L’Hospitalet ( gerent del Patronat Municipal de Cultura (1975-1984) Tinent d'alcalde de Cultura i Educació i Diputat de Cultura de la Diputació de Barcelona (1995-2003), al de Granada (1985-1986) al de Sabadell (2007-2008) i al Ministerio de Cultura, com a subdirector general de música i Director general de l'INAEM (1986-1990). Va ser també conseller delegat del TNC (2004-2007) i director general del Liceu (2008-2013). En Jordi Font i Cardona, també militant socialista des dels anys setanta, va ser coordinador de l'Area de Cultura de la Diputació de Barcelona (1983-1999) i director general de l'Institut del Teatre (2002-2014). Xavier Marcé i Carol, també militant socialista, va ser gerent del Patronat Municipal de Cultura de 1985 fins el 1994, director de Recursos i d'Acció Cultural de l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), director general de l'Institut Català de les Indústries Culturals de la Generalitat de Catalunya, director general de l'empresa del sector teatral Focus i Regidor de turisme de l'Ajuntament de Barcelona. Els tres van estar implicats en la creació del Centre d'Estudis i de Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona. El 1984, l'any en què es va realitzar aquesta fotografia, l'Area de Cultura de la a Diputació de Barcelona va organitzarva ”Interaccció-84”, el primer encontre d’agents culturals, públics i socials, d’àmbit català i espanyol, que prendria un caràcter fundacional. Va ser a la seva cloenda que es va anunciar la creació del Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC), el think tank de les polítiques culturals, que adquiriria una intensa i continuada projecció catalana, espanyola i iberoamericana. L’Eduard Delgado en va ser el màxim inspirador i el primer director, acompanyat de Joaquim Franch, d’Alfons Martinell i dels llavors joves gestors culturals Xavier Marcé, Esteve León i Eduard Miralles.

Gegants de l'Hospitalet

Retrat del grup de geganters de l'Hospitalet davant del Palauet de Can Buxeres el 1995. Al seu darrera, la parella de gegants dits "romans", per diferenciar-los de l'altre parella de gegants de la ciutat, anomenats "grecs", en Roc i l'Eulàlia, i 4 capgrossos. Amb els noms de Jaume I i la seva esposa, aquests gegants es van construïr a Olot, a la firma Vídua de Sabel Barnadas, l'any 1928. Van ser restaurats a finals dels anys setanta, quan van tornar a sortir pels carrers de L'Hospitalet després d'uns anys en que el costum es va perdre i posteriorment a principis dels anys noranta, quan van ser malmessos a causa d'una una agressió vandàlica al Palauet de Can Buxeres, lloc on tradicionalment es guardaven les dues parelles de gegants. El 1996 es va confeccionar un nou vestuari mitjançant un concurs, que van guanyar els tallers de les modistes de l'Hospitalet Marieta Sanabra, que vestí el gegant, i de Maria Manyà, que vestí la geganta. Ajegut el primer a l'esquerra, membre també del col·lectiu de geganters, l'actor-mim sevillà Antonio Calderon, conegut amb el sobrenom de "Willy", o " El Güili", cofundador juntament amb l'actor-mim de Vilassar de Dalt Jordi Fàbrega, de la companyia teatral del Mim-Gest afincada a l'Hospitalet Teatre de la Bohemia.

Aula escolar de Can Arús

Aula infantil de l'escola de Can Arús amb alumnes i mestra.

Casino del Centre

Casino del Centre amb les balconades engalanades i persones amb vestits d'època per assistir a algun acte a l'interior del local. Edifici de l'any 1874 ubicat al carrer Enric Prat de la Riba núm. 337-339 cantonada amb la rambla de Just Oliveras i Riera de la Creu. Està catalogat en el PEPPA amb el núm. 22.

Jornada en contra de l'OTAN a la plaça de l'Ajuntament

Acte a la plaça de l'Ajuntament en contra de l'OTAN. Artur Arranz Galiano, amb el cigarret a la boca, i diverses persones estant preparant un globus que ha de ser alçat amb una banderola.

Jornada en contra de l'OTAN a la plaça de l'Ajuntament

Retrat de grup de persones "fent botifarra a l'OTAN" abans de la botifarrada popular organitzada pel Comité Anti-OTAN de l'Hospitalet a la Plaça de l'Ajuntament de l'Hospitalet el febrer de 1986. Al fons es veu l'antiga oficina del "Banco Guipuzcoano".

Jornada en contra de l'OTAN a la plaça de l'Ajuntament

Botifarrada de la jornada en contra l'OTAN celebrada a la plaça de l'Ajuntament de L'Hospitalet el febrer de 1986.

Jornada en contra de l'OTAN a la plaça de l'Ajuntament

Botifarrada de la jornada en contra l'OTAN celebrada a la plaça de l'Ajuntament el febrer de 1986. En primer terme, dret, amb ulleres i perilla, el fotògraf i activista cultural del barri del Centre Joaquim Company i Prats, que tenia la seva botiga de fotografia a la mateixa plaça de l'Ajuntament, una mica més enllà del Banco Guipuzcoano i de l'agència d'assegurances que hi ha al costat. En aquell moment era el president del Cine Club l'Hospitalet, del que fou l' impulsor i fundador.

Jornada en contra de l'OTAN a la plaça de l'Ajuntament

Botifarrada de la jornada en contra l'OTAN celebrada a la plaça de l'Ajuntament. Hi ha gent asseguda a les taules, una dona està cuinant les botifarres.

Cinquenes Jornades Programàtiques d’Iniciativa per Catalunya

Cinquenes Jornades Programàtiques d’Iniciativa per Catalunya a l'Hospitalet celebrades a l'institut Can Vilumara. Elecció del cap de llista per a les eleccions municipals del 26/06/1990. Vista general del públic assistent a l'acte. .

Cinquenes Jornades Programàtiques d’Iniciativa per Catalunya

Vista general a l'aula on es celebren les Cinquenes Jornades Programàtiques d’Iniciativa per Catalunya a l'Hospitalet. Elecció del cap de llista per a les eleccions municipals del 26/06/1990. Parla pel micròfon Jaume Botey. Asseguts a la taula dels conferenciants trobem a Robert González, Marc Agea, Pep Calvis, Vicens Ventura i Ramon Luque.

Cinquenes Jornades Programàtiques d’Iniciativa per Catalunya

Cinquenes Jornades Programàtiques d’Iniciativa per Catalunya a l'Hospitalet. Elecció del cap de llista per a les eleccions municipals del 26/06/1990. Es veu a Beni Vilar i Cristina Ferrer amb els fulls on apareix els noms de les persones inscrites a les jornades; Santi Chueca i Salvador Martín parlen amb elles.

Cinquenes Jornades Programàtiques d’Iniciativa per Catalunya

Cinquenes Jornades Programàtiques d’Iniciativa per Catalunya a l'Hospitalet. Elecció del cap de llista per a les eleccions municipals del 26/06/1990. Parla pel micròfon Jaume Botey. Asseguts a la taula dels conferenciants trobem a Robert González, Marc Agea, Pep Calvis, Vicens Ventura i Ramon Luque.

Cinquenes Jornades Programàtiques d’Iniciativa per Catalunya

Vista general dels assistents a les Cinquenes Jornades Programàtiques d’Iniciativa per Catalunya a l'Hospitalet celebrades a l'institut Can Vilumara. Elecció del cap de llista per a les eleccions municipals del 26/06/1990.

Cinquenes Jornades Programàtiques d’Iniciativa per Catalunya

Vista general als assistents a les Cinquenes Jornades Programàtiques d’Iniciativa per Catalunya a l'Hospitalet celebrades a l'institut Can Vilumara. Elecció del cap de llista per a les eleccions municipals del 26/06/1990.

Cinquenes Jornades Programàtiques d’Iniciativa per Catalunya

Cinquenes Jornades Programàtiques d’Iniciativa per Catalunya a l'Hospitalet celebrades a l'institut Can Vilumara. Elecció del cap de llista per a les eleccions municipals del 26/06/1990. Es veu el públic assistent i de fons la taula amb els conferènciants.

Cinquenes Jornades Programàtiques d’Iniciativa per Catalunya

Cinquenes Jornades Programàtiques d’Iniciativa per Catalunya a l'Hospitalet celebrades a l'institut Can Vilumara. Elecció del cap de llista per a les eleccions municipals del 26/06/1990. Vista parcial dels assistents a l'acte.

Cinquenes Jornades Programàtiques d’Iniciativa per Catalunya

Cinquenes Jornades Programàtiques d’Iniciativa per Catalunya a l'Hospitalet celebrades a l'institut Can Vilumara. Elecció del cap de llista per a les eleccions municipals del 26/06/1990. ista general del públic assistent a l'acte. El segon de la primera fila és Jordi Casals; a segona fila es veu a Carmen Diaz i Rafaela Porras.