Are you sure you want to delete this item? Are you sure you want to delete these 0 items?

Processing...

Your assets are ready. If the download does not start automatically, click Download.

  • AMHLAF0003081.jpg
    Carrer del Montseny
    Vista del carrer Montseny des de l'encreuament d'aquest amb l'avinguda Torrent Gornal. La illeta que distribueix el trànsit està aixecada per obres.
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Cotxes
    Obres
    Transports
  • AMHLAF0024349.tif
    Cobla toca sardanes a la plaça Espanyola als anys vuitanta
    A l'esquerra de la imatge hi ha un membre de la guàrdia urbana.
    Associacions i entitats
    Cobla la Principal de Collblanc
    Culturals i socio culturals
    Festes
    Folklore
    Sardanes
    Actes oficials
  • AMHL_101_C411_1959_01055_001.jpg
    Carrer Santiago Apòstol, 54
    Fotografia d'una llicència a la casa del carrer Santiago Apòstol, 54. El 1920 s'havia demanat una llicència per construir-hi una planta baixa, que és la que veiem en aquesta imatge, i el 1959 Alfonso Salvo Grifol va sol·licitar reformar-la, ampliar-la i afegir-hi tres pisos. L'arquitecte va ser Pere Puigdefàbregas Baserba.
    Arquitectura i urbanisme
    Construcció
    Obres
    Reformes
  • AMHLAF0021375.jpg
    Biblioteca Popular Josep Janés a la plaça Espanyola
    Dues dones davant l'entrada de la Biblioteca Popular Josep Janés, quan aquesta estava situada a la plaça Espanyola.
    Biblioteca Josep Janés
    Biblioteques
    Cultura
    Equipaments culturals
  • AMHL_C411_1960_00162.JPG
    Ronda de la Torrassa, núm. 75
    Fotografia conservada en l'expedient de llicències d'obres 162/1960.
    Arquitectura i urbanisme
    Construcció
    Obres
    Reformes
  • AMHLAF0025861.jpg
    Pessebre instal·lat a la Plaça Espanyola
    Arquitectura i urbanisme
    Festes
    Nadal i Reis
    Pessebres
    Places
  • AMHLAF0000214.jpg
    Plaça dels Pirineus
    Plaça dels Pirineus
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
    Places
  • AMHLAF0024959.jpeg
    Lola Peñalver
    Retrat de carnet. Lluitadora anarquista que va néixer a la Unión, a Múrcia, a la conca minera l'any 1915. Quan tenia 9 anys la seva família es traslladà a La Torrassa. Als 17 anys va entrar a treballar a Can Trinxet i es va afiliar a la CNT. Va ser una sindicalista molt activa i va estar lligada al moviment llibertari en l'època de la II República. A partir de 1942, després de ser depurada pels franquistes i passar tres anys a la presó, va quedar inscrita en les anomenades llistes negres de la patronal, la qual cosa significava que qualsevol intent de trobar feina era impossible. Va sobreviure cosint a casa seva fins als anys 50. Mai va renunciar als seus ideals i la seva casa es va convertir en un símbol de la resistència contra la dictadura. Residint al barri de Pubilla Cases, des de 1959, va promoure, a principis de 1970, el primer grup d'alfabetització per a dones i va participar en l'intens moviment veïnal que emergia els anys 70 a la ciutat. Va morir l'any 1986. El seu home va ser Francesc Pedra, també destacat lluitador anarquista. Ell fill únic d'ells dos va ser el destacat dirigent del PSC de l'Hospitalet Germà Pedra Peñalver, que va ser regidor pel PSC en els primers ajuntaments democràtics i diputat a la Diputació de Barcelona.
    Associacions i entitats
    Dones
    Persones
    Retrats
    Retrats d'estudi
    Sindicals
  • AMHLAF0111232.tif
    El bar Joan, del barri de la Torrassa
    El bar Joan, que era al carrer de Martí i Julià i a la Ronda de la Torrassa, del barri de la Torrassa, just a tocar de la vidrieria Rovira. A més de servei de bar, també tenien sales per celebrar banquets de casaments i altres festes. L'edifici va desaparèixer amb l'enderroc de la vidrieria. Economia i treball 120P 9D/Restauració/Cafès i bars
  • AMHLAF0000183.jpg
    "Calle adoquinada (Plaza Española)"
    Plaça Espanyola i els seus voltants. A mà esquerra un bar amb el rètol "Sodas, Café Español, Bar". Al fons, al mig de la plaça es veu mig amagada la font.
    Activitats econòmiques
    Arquitectura i urbanisme
    Bars
    Edificis
    Establiments comercials
    Font de la plaça Espanyola
    Fonts
    Places
  • AMHLAF0002440.jpg
    Passatge del Xiprer
    Casa cantonera que va donar nom al carrer perquè tenia un Xiprer.A la imatges s'en veuen 2, encara que inicialment només en tenia un. Hi hi havia una bodega. A la fotografia es veu rètol amb publicitat del refresc FANTA i a sobre es llegeix "Bar el Xiprer".
    Activitats econòmiques
    Arquitectura i urbanisme
    Bars
    Carrers
    Edificis
    Establiments comercials
  • AMHLAF0111231.tif
    Celebració del casament de Joan Esteve Valls i Matilde González García el 1964 al bar Joan, propietat de la mateixa família i que es trobava al carrer de Martí i Julià amb la Ronda de la Torrassa, on actualment hi ha el Parc del Vidre d'aquest barri.
    Festes i celebracions 128P 7D/Sagraments/Casaments religiosos
  • AMHLAF0111230.tif
    Celebració del casament de Joan Esteve Valls i Matilde González García el 1964 al bar Joan, propietat de la mateixa família i que es trobava al carrer de Martí i Julià amb la Ronda de la Torrassa, on actualment hi ha el Parc del Vidre d'aquest barri.
    "Economia i treball 120P 9D/Restauració/Cafès i bars
  • AMHLAF0023807.jpg
    Competició d'escacs al carrer Doctor Martí Julià, entre els carrers Montseny i Mare de Déu dels Desamparats.
    A la fotografia, del 1960, una partida simultània que va tenir lloc al carrer, al davant del Cine Romero, al C/ Dr. Martí Julià cantonada amb el c/ Montseny, organitzada pel club d'escacs Ajedrez Jake Club de La Torrassa. Fundat el 1944, durant els primers anys de vida era un petit club d’aficionats i la seu social anà variant per diferents bars i locals del barri, fins arribar a la d'avui al c/ Montseny 31. El 1957 van ser campions de Catalunya de tercera categoria, el 1960, de segona categoria i el 1965 van arribar a la regional preferent catalana. Des de llavors sempre s’ha mantingut entre les dues primeres categories federades per equips. El 1963 guanyà el trofeu de la Federació Catalana d’Escacs. El 2010 el club tenia més de cent socis es trobava a primera divisió catalana i tenia dos equips més en categories inferiors. Al veí barri de Collblanc, el Club d’Escacs Collblanc va ser fundat l’any 1933, moment en el que es va inscriure en la Federació Catalana d’Escacs. L’any 1983 el club es va fusionar amb l’Ateneu Cultural Catalònia. Els anys trenta del segle passat el joc d'escacs va rebre un gran impuls a Catalunya, motivat fonamentalment per la celebració del Gran Torneig Internacional de Barcelona de 1929, que va comptar amb l'assitència de grans figures d'arreu. El dia 20 de novembre de 1930, cinc anys després de la creació de la Federació Catalana d'Escacs, va apareixer en el diari Llibertat, de Hospitalet, la noticia que havia tingut lloc la fundació d’un nou club d’escacs a Catalunya amb el nom de Club d’Escacs Hospitalet, que va tenir la seva seu al Bar Hospitalet, situat al carrer Laureà Miró (avui carrer Major), núm 56. Tenia la intenció de fomentar la afició als escacs, i volien arribar a nous aficionats mitjançant la celebració de tornejos, simultànies, aprenentatge d’obertures modernes, partides ràpides i partides interclubs.
    Escacs
    Esports
    Ajedrez Jake Club
    Club d'escacs Collblanc
  • AMHLAF0001015.jpg
    Processó de Dijous Sant
    Processó de Dijous Sant al barri de la Torrassa, organitzada per la parròquia de la Mare de Déu dels Desemparats. A la fotografia es veu un dels passos escultòrics de la processó, desfilant per un dels carrers del barri a la nit.
    Processons
    Processons de Setmana Santa
    Religió
  • AMHLAF0026069.jpeg
    Porcessó dels Pasos de La Torrassa a C. Santiago Apóstol
    Processons
    Processons de Setmana Santa
    Religió
  • AMHLAF0000842.jpg
    Escola Racionalista de La Torrassa
    Aquesta escola, ubicada en una torre a la Riera Blanca núm. 23, fou fundada l'any 1932 per Floreal Ocaña, al centre de la fotografia, amb bigoti, i les seves germanes Fraterna, Igualdad i Natura, al costat seu, rodejats d'alumnes de l'escola, al pati, amb un rètol davant que posa "Escuela Moderna de la Torrasa. Tercer año de existencia. Diciembre de 1935". L’Escola Moderna del pedagog anarquista català Francesc Ferrer i Guàrdia s’inaugurava el 1901 i es tancava el 1906 amb la detenció de Ferrer. Un temps tan escàs de funcionament no va impedir que la seva teoria i pràctica es convertís en model i paradigma de l’escola anarquista. L’empremta de Ferrer en el pensament educatiu anarquista català i mundial esdevindrà molt important. L’experiència de l’Escola Moderna fou breu, però el 1905 existien ja a la província de Barcelona 147 escoles que compartien algunes idees racionalistes i el 1908 deu escoles a la ciutat educaven uns mil alumnes. Inspirades en les idees de Ferrer s’havien creat escoles a Madrid, Sevilla, Màlaga, Granada, Cadis, Còrdova, Palma i València; també a ciutats europees com Lausana, Amsterdam i països com Suïssa, Rússia o Estats Units. L’anarquisme promovia l’educació i el canvi de la consciència de les persones com una eina important per tal de poder transformar i regenerar la societat. Una de les aportacions més rellevants de l’anarquisme educatiu fou idear, i portar a la pràctica, un projecte d’educació, formació i instrucció nou adreçat a les classes populars, mal ateses llavors pel sistema d'ensenyament convencional. Floreal Ocaña Sánchez, juntament amb les seves germanes Fraterna, Igualdad i Natura, mestres racionalistes seguidores dels postulats de Ferrer i Guàrdia van despuntar en la seva experiència pedagògica a l’Hospitalet en temps de la Segona República. La família va arribar a la Torrassa l’any 1931 i un any més tard va fundar al barri l’Escola Moderna de La Torrassa. Floreal, Fraterna, Igualtat i Natura hi van treballar com a mestres. L’escola va tenir diversos emplaçaments però el més recordat és de la Riera Blanca. Era un torre, on també hi vivia la família, que comptava fins i tot amb un hort escolar on els alumnes aprenien el cicle de la natura. A l’escola, que combinava les teories de Ferrer i Guàrdia amb les darreres tendències en ensenyament d’Europa, hi van arribar a estudiar prop de 400 alumnes que feien activitats a l’aire lliure, ensenyament musical, dansa i treball per objectius. Quan les tropes nacionals van entrar a Barcelona, la família es va exiliar a França, on ja s’havien exiliat en temps de la dictadura de Primo de Rivera, i a diversos països d’Amèrica, sobre tot a Mèxic. Una plaça al barri de Collblanc, anomenada Plaça de les germanes Ocaña, està dedicada a aquestes 4 germanes que es van dedicar a la docència.
    Alumnes
    Educació
    Escola Racionalista de la Torrassa
    Escoles
    Mestres
    Oficis i ocupacions
    Retrats
    Retrats de grup
    Escola Moderna de la Torrassa
  • AMHLAF0000834.jpg
    Escola Racionalista de La Torrassa
    Aquesta escola ubicada a la Riera Blanca núm. 23, fou fundada l'any 1932. A la imatge, un alumne fent treballs manuals. L’Escola Moderna del pedagog anarquista català Francesc Ferrer i Guàrdia s’inaugurava el 1901 i es tancava el 1906 amb la detenció de Ferrer. Un temps tan escàs de funcionament no va impedir que la seva teoria i pràctica es convertís en model i paradigma de l’escola anarquista. L’empremta de Ferrer en el pensament educatiu anarquista català i mundial esdevindrà molt important. L’experiència de l’Escola Moderna fou breu, però el 1905 existien ja a la província de Barcelona 147 escoles que compartien algunes idees racionalistes i el 1908 deu escoles a la ciutat educaven uns mil alumnes. Inspirades en les idees de Ferrer s’havien creat escoles a Madrid, Sevilla, Màlaga, Granada, Cadis, Còrdova, Palma i València; també a ciutats europees com Lausana, Amsterdam i països com Suïssa, Rússia o Estats Units. L’anarquisme promovia l’educació i el canvi de la consciència de les persones com una eina important per tal de poder transformar i regenerar la societat. Una de les aportacions més rellevants de l’anarquisme educatiu fou idear, i portar a la pràctica, un projecte d’educació, formació i instrucció nou adreçat a les classes populars, mal ateses llavors pel sistema d'ensenyament convencional. Floreal Ocaña Sánchez, juntament amb les seves germanes Fraterna, Igualdad i Natura, mestres racionalistes seguidores dels postulats de Ferrer i Guàrdia, van despuntar en la seva experiència pedagògica a l’Hospitalet en temps de la Segona República. La família va arribar a la Torrassa l’any 1931 i un any més tard va fundar al barri l’Escola Moderna de La Torrassa. L’escola va tenir diversos emplaçaments però el més recordat és de la Riera Blanca núm. 23. Era un torre, on també hi vivia la família, que comptava fins i tot amb un hort escolar on els alumnes aprenien el cicle de la natura. A l’escola, que combinava les teories de Ferrer i Guàrdia amb les darreres tendències en ensenyament d’Europa, hi van arribar a estudiar prop de 400 alumnes que feien activitats a l’aire lliure, ensenyament musical, dansa i treball per objectius. Quan les tropes nacionals van entrar a Barcelona, la família es va exiliar a França, on ja s’havien exiliat en temps de la dictadura de Primo de Rivera, i a diversos països d’Amèrica, sobre tot a Mèxic. Una plaça al barri de Collblanc, anomenada Plaça de les germanes Ocaña, està dedicada a aquestes 4 germanes que es van dedicar a la docència.
    Alumnes
    Aules
    Educació
    Escola Moderna de la Torrassa
    Escola Racionalista de la Torrassa
    Escoles
    Infants
    Persones
  • AMHLAF0003513.jpg
    Campanya electoral d'Iniciativa per Catalunya per a les eleccions Municipals i del Parlament Europeu
    Campanya per a les eleccions municipals a la plaça Espanyola. Retrat dels assistents a l'acte. A la part dreta de la fotografia es veuen unes paradetes de llibres. Penjat damunt la plaça hi ha una pancarta d'Iniciativa per Catalunya amb el lema" Para que en tu calle nadie pinche ni corte!
    Dones i homes
    Adulta/vella
    Eleccions
    Eleccions municipals
    Polítiques
  • AMHLAF0003514.jpg
    Campanya electoral d'Iniciativa per Catalunya per a les eleccions Municipals i del Parlament Europeu
    Campanya per a les eleccions municipals a la plaça Espanyola. Retrat dels assistents a l'acte. A l'extrem dert i esquerra de la fotografia es veuen unes paradetes de llibres. Penjat damunt la plaça hi ha una pancarta d'Iniciativa per Catalunya amb el lema" Para que en tu calle nadie pinche ni corte!
    Dones i homes
    Adulta/vella
    Eleccions
    Eleccions municipals
    Polítiques
  • AMHLAF0003515.jpg
    Campanya electoral d'Iniciativa per Catalunya per a les eleccions Municipals i del Parlament Europeu
    Campanya per a les eleccions municipals a la plaça Espanyola. Joan Saura està fent un discurs, i asseguts en una taula hi ha 4 membres del partit, entre ells Carles Galvez.
    Eleccions
    Eleccions municipals
    Polítiques
  • AMHLAF0003517.jpg
    Campanya electoral d'Iniciativa per Catalunya per a les eleccions Municipals i del Parlament Europeu
    Militants d' Iniciativa per Catalunya a una taula amb propaganda per a les eleccions municipals i del Parlament Europeu. Es veu l'església de la Mare de Déu dels Desamparats.
    Dones i homes
    Adulta/vella
    Eleccions
    Eleccions municipals
    Eleccions europees
  • AMHLAF0023811.tif
    BARRI DE LA TORRASSA Dia de rams a la plaça espanyola el 7 d'abril de 1963
    Diumenge de Rams
    Religió
  • AMHLAF0023403.jpg
    Vidrieries Llobregat
    Imatge interior de Vidrerías Llobregat, abans anomenada Cooperativa de Cristal Obrera "La Torrassa" quan l'empresa havia plegat. Es veuen prestatgeries amb peces de vidre.
    Indústries
    Vidrerias Llobregat S.A. (abans Coop. Del Cristal Obrera La Torrassa S.A.)
  • AMHLAF0111629.tif
    Entrada al desaparegut Club d'Esplai Collblanc la Torrassa
    Educació 90P 5D/Educacio en el lleure/ESPLAI Collblanc-La Torrassa