Consulta popular sobre la permanència de l'Estat Espanyol a l'OTAN el 1984.
Consulta popular sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN i la retirada de les bases militars nord-americanes, organitzat pel Col·lectiu per la Pau i el Desarmament de l’Hospitalet i entitats, partits polítics i sindicats de la ciutat, el 25 de novembre de 1984 (un any i mig abans que el referèndum oficial), de 9h. a 21h.
Una de les nombroses taules de votació que va haver-hi escampades per diferents llocs dels diferents barris de l'Hospitalet.Aquesta estava situada a l'Avinguda d'Isabel la catòlica a la seva confluència amb l'avinguda Josep Tarradellas, just davant de l'entrada de l'Aula de Cultura de Sant Josep, de la que va ser el seu primer director en Pere Pinyol Martínez, que s'aprecia en aquesta fotografia, a l'esquerra, amb bigoti i el gec a l'esquena, on també es pot reconèixer a Albert Colomines, tramoista, d'esquena, amb gec e cuir, i a Margarida Rodríguez Lleonart, escribint, a la taula, activista del mon del lleure des de l'entitat El Cau del barri Centre, treballadora també de l'Aula de Cultura, llicenciada en pedagogia i posteriorment Cap de Recursos Humans de l'Ajuntament de l'Hospitalet. Pere Pinyol va ser un destacat activista cultural, actor i gestor teatral de la ciutat, ex gerent del Grup d'Acció Teatral (GAT). Nascut el 1952 al barri de Collblanc de l'Hospitalet, va morir prematurament d'un cancer el 2013. Pere Pinyol va estar implicat en nombrosos projectes teatrals a la ciutat, a Barcelona i internacionals i va arribar a ser, després d'uns anys com a alt executiu de l'empresa teatral Focus, del que va ser delegat a Madrid, un exitós i reconegut director del Teatro Circo Price de Madrid, càrrec pel qual va ser nomenat el 2009.
Els barris del Centre, Sant Josep i Bellvitge vists des del barri de Can Serra. En primer terme les vies del tren de la línia de Vilafranca, la Farga abans de convertir-se en centre comercial i Can Vilumara
Vista del carrer Teide mirant cap a Barcelona. Al fons, blocs de pisos separats per les vies del tren que delimiten els barris de Les Planes i de Sant Josep
Vista de blocs del barri de les Planes a l'esquerra (carrer Garrofers) i del barri de Sant Josep a la dreta (carrer Canigó), separats per les vies del tren. Al fons La Torrassa amb la torre de l'església Mare de Déu dels Desemparats de la Plaça Espanyola
Vista de blocs del barri de Les Planes a l'esquerra (carrer Garrofers) i del barri de Sant Josep a la dreta (carrer Canigó), separats per les vies del tren. Al fons La Torrassa amb la torre de l'església Mare de Déu dels Desemparats de la Plaça Espanyola
Molí Fariner Munté a la Plaça del mestre Anselm Clavé a la intersecció de l'Avinguda Fabregada amb el carrer d'Enric Prat de la Riba
Visió de la Plaça del Mestre Clavé a l'alçada de la bifurcació del carrer d'Enric Prat de la Riba cap a l'Avinguda d'Isabel La Catòlica, antic camí del Molí i anteriorment sèquia del Molí, i el barri de La Florida. Al fons, la continuació del carrer d'Enric Prat de la Riba, en aquesta època anomenat Generalísimo Franco i anteriorment carretera de Barcelona a Santa Cruz de Calafell cap a l'Hospitalet Centre. S'observa, a la cantonada amb l'Avinguda de la Fabregada, l'antic i important molí fariner, de 1890, de Benito Munté Anguera, que feia servir la força de l'aigua de la sèquia per moldre el blat. D'aquí el nom de camí del molí i Salt Munté de la sèquia que venia del Canal de la Infanta i anava cap a Bellvitge, sèquia que també era aprofitada, abans d'arribar al molí, per la serradora de marbre fundada el 1914 per Nemesio Singla, situada a la confluència del camí del cementiri, avui avinguda Josep Tarradellas amb el camí del molí, avui Avinguda d'Isabel La catòlica, de la que va ser després propietari en Tomàs Giménez, antic treballador de la serradora, que va ser alcalde de l'Hospitalet de 1923 a 1930.
Bòvila Goyta i Vinyals-Oliveros Llopis, on avui hi ha el Parc de Les Planes.
Bòbila Goyta i Vinyals-Oliveros Llopis abans de l'enderroc per fer el Parc de les Planes. S'observen a la fotografia, com a darrers vestigis de les seves grans instal·lacions, els forns de cocció i la gran xemeneia. Al fons, blocs de pisos dels barris de Les Planes i Sant Josep i cementiri de l'Hospitalet. Va funcionar de1924 a 1970.
El parc de les Planes va ser construït a partir del 1986 om hi havia hagut diverses indústries: la fàbrica de terrisses o bòbila de Goyta i Vinyals- Oliveros Llopis, la Cerámica Barcelonesa Para la Construcción S.A. (CEBACSA), i la indústria química Cardoner, que generava grans molèsties als veins de Can Serra i La Florida per la intensa pudor a ous podrits que feien els seus fums. S'han conservat dues xemeneies, una de secció quadrada i una de circular, de la que havia estat la bòbila Goyta, un dels pocs testimonis de l'existència de bòbiles del passat industrial de la ciutat, on hi havia hagut, a causa de l'esplèndida argila que se'n treia, i de la gran necessitat de material de construcció que tenia la ciutat de Barcelona, fins a 63 bòbiles.
Fotografia procedent de la Memòria de l'Ajuntament de L'Hospitalet corresponent al període 1925-1926.
El delegat governatiu de la Unión Patriótica, el partit creat pel dictador Primo de Rivera, a la provincia de Barcelona, Fernando Martí, per tal d'estalviar diners a l'Ajuntament de l'Hospitalet, dirigit llavors per l'empresari de la Unión Patriótica Tomàs Giménez, que havia ja pavimentat tot un seguit de carrers de cada un dels tres barris amb que comptava l'Hospitalet als anys vint, va suggerir a l'empresàri Joan Riera i Sala, propietari de la gran empresa tèxtil Tecla Sala, procedent de Roda de Ter i ampliada a l'Hospitalet el 1913, a l'antic Molí paperer de Can Basté, que aprofitava el salt d'aigua del Torrent Gornal, el participar en el cost de la pavimentació del Torrent Gornal, via d'accés totalment necessari per comunicar els llavors tres barris de la ciutat, Centre, Collblanc i Santa Eulàlia i, més important encara, per permetre accedir satisfactòriament als obrers a les nombroses indústries ubicades vora d'ell, perquè, com el seu nom indica, es tractava d'un torrent que quedava convertit en un gran fangar ple de grans bassals quan plovia. L'empresa Tecla Sala va fer una generosa donació de 22.000 pessetes de l'època per sufragar l'obra, que va realitzar l'empresa Tecla Sala mateixa. Va tenir un cost per a l'Ajuntament de nomès 1.500 pessetes.
Punt Òmnia visita l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet.
Durant la seva visita un grup d'alumnes del Punt Òmnia del Club Infantil Juvenil de Sanfeliu va poder veure les instal·lacions i conèixer el funcionament d'un arxiu, les tasques que s'hi realitzen i els documents que s'hi preserven. A la fotografia na Pepa Prieto, treballadora de l'Arxiu, dona explicacions als visitants a l'interior d'un dels sis dipòsits de l'Arxiu el 2018.
Òmnia és un programa universal d'intervenció social de la Direcció General d'Acció Cívica i Comunitària, que cerca millorar les capacitats per a superar les dificultats d'accés a les tecnologies d'informació, posant especial èmfasi en les persones en situació d'atur, infants i joves, gent gran i famílies.
Punt Òmnia visita l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet.
Durant la seva visita el 2018, un grup d'alumnes del Punt Òmnia del Club Infantil Juvenil de Sanfeliu va poder veure les instal·lacions i conèixer el funcionament d'un arxiu, les tasques que s'hi realitzen i els documents que s'hi preserven.
Òmnia és un programa universal d'intervenció social de la Direcció General d'Acció Cívica i Comunitària, que cerca millorar les capacitats per a superar les dificultats d'accés a les tecnologies d'informació, posant especial èmfasi en les persones en situació d'atur, infants i joves, gent gran i famílies.
Punt Òmnia visita l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet.
Durant la seva visita un grup d'alumnes del Punt Òmnia del Club Infantil Juvenil de Sanfeliu va poder veure les instal·lacions i conèixer el funcionament d'un arxiu, les tasques que s'hi realitzen i els documents que s'hi preserven. A la fotografia na Pepa Prieto, treballadora de l'Arxiu, dona explicacions als visitants a la sala de consulta i biblioteca auxiliar de l'Arxiu el 2018.
Òmnia és un programa universal d'intervenció social de la Direcció General d'Acció Cívica i Comunitària, que cerca millorar les capacitats per a superar les dificultats d'accés a les tecnologies d'informació, posant especial èmfasi en les persones en situació d'atur, infants i joves, gent gran i famílies.
El carrer d'Enric Prat de la Riba amb la caixa de FECSA al mig del carrer i el quiosc
El carrer d'Enric Prat de la Riba amb la caixa de FECSA al mig del carrer i el quiosc, que encara es manté actualment, a la dreta. Una mica més endavant hi talla el carrer de Rodés, amb la Granja Font, que actualment és el Kfè Olé, a la dreta.
Vista general de la fàbrica de ceràmica la Cosme Toda envoltada de camps. En primer pla hi ha dues senyores passejant per un camí on més tard es construirà el camp de futbol. La fàbrica està catalogat en el PEPA amb el núm. 16
Vista d'una part del pati de la masia de Cal Rosu. El centre de la imatge l'ocupen dues dones adultes que subjecten un cavall per les brides. Al costat esquerre es pot veure una part de safareig.
