Festa de Sant Antoni Abat, Cavalcada dels Tres Tombs

Moment en que la Cavalcada dels Tres Tombs avança pel carrer de Santa Eulàlia. Pel mig del carrer es poden veure alguns dels carros i cavalls engalanats per a l'ocasió. En primer terme, un carro tirat per dos cavalls, i darrera, un autobús de l'empresa Oliveras.

Inauguració, el 1961, del pas subterrani que eliminava el pas a nivell de les vies de RENFE amb la carretera de Santa Eulàlia.

Acte d'inauguració, el 29 de gener de 1961, de l'anomenat túnel de la Vanguard, que va suposar la supressió del Pas a Nivell amb les vies de ferrocarril de RENFE entre els barris de Sant Josep i Santa Eulàlia. L'alcalde Ramon Solanich i Riera davant de la placa commemorativa, acompanyat d'altres autoritats.

Fàbrica tèxtil d'Eliseu Argente

Aquesta fàbrica de filats i teixits de cotó estava ubicada a la carretera de Santa Eulàlia, núm. 6. Foto interior. L'home calb és l'Eliseu Argente i els nens són els seus fills. D'esquerra a dreta: Rosita, Eliseu (bata blanca) i Mercedes Argente.

Edificis i descampat.

En primer terme un senyal de trànsit de direcció, a "Hospitalet", en un descampat suposadament al barri de Santa Eulàlia. Probablement la imatge està presa des de la Granvia.

Biblioteca de Santa Eulàlia

La seu de la biblioteca de Santa Eulàlia, a la cantonada dels carrers de Pareto i de Muns. La biblioteca es va inaugurar el 23 d'abril del 1970 mitjançant un conveni amb la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de l'Hospitalet.

Biblioteca de Santa Eulàlia

Vista de la façana de la biblioteca de Santa Eulàlia. Al seu costat "Sastrería JF". Es veu el rètol del carrer Muns amb el qual fa cantonada.

Vies del ferrocarril entrant al barri de Santa Eulàlia abans d'arribar a la intersecció amb l'avinguda d'Amadeu Torner

Manifestació en favor de més professorat al barri de Santa Eulàlia

Manifestació per la carretera de Santa Eulàlia. Protesta dels alumnes, pares i mares i professors de l'escola Provençana de Santa Eulàlia

Vista aèria de la fàbrica Trinxet

Fotografia aèria dels edificis corresponents a de les fàbriques tèxtils Can Gras i Can Trinxet, amb les seves respectives xemeneies. Catalogat part del recinte en el PEPPA amb el núm. 92. A l'esquerra, les dos naus perpendiculars a les vies del tren, que rendeixen façana a la carretera de Santa Eulàlia, que apareix en primer plà, corresponen a la fàbrica Gras, indústria tèxtil cotonera especialitzada en llençols, vellut i pana inaugurada al barri de Santa Eulàlia de l'Hospitalet el 1906 i realitzada per l'arquitecte modernista de Sants, Modest Feu i Estrada. A la dreta de la fotografia s'observen el Canal de la Infanta, amb el ramal-salt d'aigua en direcció a les fàbriques, i les vies del tren de Barcelona-Vilanova i La Geltrú i Barcelona-Vilafranca del Penedès al seu pas per l'Hospitalet, que comencen a bifurcar-se, una en direcció als camps de la Marina i l'altra cap a l'Hospitalet Centre, justament en aquest punt, com s'observa a la imatge.. Miquel Gras Verdaguer (Manlleu, 1842 - Barcelona 1912), industrial del sector tèxtil que va ser alcalde de Torelló en dues ocasions (1877-1881 i 1891-1894), es va associar el 1871 amb Josep Espona Font i van crear a Torelló Espona, Gras y Companyia, Sociedad en comandita, amb seu social al carrer Fontanella de Barcelona. La seva esposa, Ramona Espona Font, també de Torelló, era germana del també industrial cotoner Josep Espona Font, que, a un cop dissolta la seva societat amb Gras, traslladà la seva important fàbrica el 1902 a Sant Joan de les abadesses. Els fills de Miquel Gras van ser Ramon, Rosa i Josep (1879-1918), que va heretar la fàbrica. Els Gras fixaren la seva residència habitual a Barcelona, com també van fer d’altres industrials. Can Gras, fàbrica fundada per Miquel Gras al barri de Santa Eulàlia de l'Hospitalet el 1906 i que serà ampliada el 1910 i el 1916, l'edifici i la xemeneia de la qual encara avui es conserva, va ser projectada per l'arquitecte modernista Modest Feu i Estrada, nascut al poble de Sants, on va deixar una forta petjada. Va ser una fàbrica de filats i teixits de cotó, especialitzada en llençols, vellut i pana gruixuda, un teixit que es faria molt popular per la seva resistència i perquè amb ell es farien, de color marró, els uniformes dels treballado de la Compañía de Tranvies de Barcelona, que va popularitzar l'expressió "pana de tramviaire". Josep Gras i Espona va morir prematurament el 1918 a Manlleu quan encara no havia fet els quaranta anys. La seva vídua, Victòria Artero, mare de quatre nens el més gran dels quals tenia 8 anys, va decidir llavors, en uns anys de forta conflictivitat social i d'inici del període conegut com a "pistolerisme", arrendar la fàbrica Can Gras i, posteriorment, als anys vint, vendra-la, a l'empresa tèxtil del costat, Avelino Trinxet e Hijos - l'amo de la qual, precisament, havia sortit il·lès d'un tiroteig uns mesos abans el mateix any 1918. Els seus fills no es van dedicar al negoci familiar. El primogènit, Miquel Gras i Artero, (1910-1988) va arribar a ser un destacat i reconegut metge pioner de la medicina esportiva i de la cirurgia plàstica. El segon, Josep, va crear un bufet d'advocats i una administració de finques al domicili familiar, c/ Roger de Llúria, 86, encara el 2020 en funcionament. Avelino Trinxet e Hijos, S.A. important fàbrica cotonera, coneguda com a Can Trinxet, especialitzada en texits de cotó que hi havia al seu costat, va ser fundada per Avel·lí Trinxet i Casas, (Vilanova i la Geltrú 1845 - Barcelona 1917), que va ser oncle del pintor d'ascendència olotina Joaquim Mir, va arribar a ser una gran indústria amb més de 1000 treballadores (el 90% eren dones) i va formar part de la Unión Industrial Algodonera S.A., fundada el 1929 per un grup d'industrials catalans, raó per la qual va ser visitada pel rei Alfons XIII el 1930. Posteriorment, abans de 1944, després de nombroses desavinences, Can Trinxet abandona la Unión Industrial Algodonera S.A. , que passarà en aquest anys a mans de Julio Muñoz Ramonet, juntament amb Can Batlló i la important i valuosa col·lecció pictòrica de la família Bosch i Catarineu. A la mort del seu pare, el 1941 i del seu oncle Antoni Trinxet i Mas el 1945, Avel·lí Trinxet Pujol passà a controlar Trinxet Industrial S.A., Trinxet y Compañía R.C., Industrias Mecánicas Condor S.A., Aymerich y Amat S.A. i Manufacturas Marfull S.A. Tenia nombroses finques a Aragó, inclosa la finca Mingolera a Mequinensa. Va sol·licitar diverses patents al Regne Unit i Canadà per tal de seguir desenvolupant Trinxet S.A. Es va casar amb Matilde Torras Rivière, filla de l industrial paperer gironí Torras Domenech. A la seva mort va passar a dirigir el grup el seu germà Emili Trinxet Pujol, mort el 1984, que va ser el darrer propietari de la fàbrica abans del seu tancament en els anys vuitanta del segle passat. Els edificis que conformaven el conjunt original de Can Trinxet, d'estil modernista de maó vist, avui totalment desapareguts, van ser projectats el 1905 per l'arquitecte Joan Alsina i Arús. L'edifici fabril anomenat avui Can Trinxet que ha arribat als nostres dies correspon de fet, en la seva integritat, al que en el seu dia va ser Can Gras.

Avel·lí i Emili Trinxet i Pujol, Gil Vidal i Forga i Antonio Nieto al mas Can Bosch a Sant Feliu de Codines

Fotografia de finals dels anys cinquanta realitzada al mas Can Bosch, casa pairal del s. XVII de la baronia de Sant Feliu de Codines, propietat de la família Trinxet des dels anys vint del segle passat, on va realitzar una important i luxosa reforma. Al centre de la fotografia, calb i amb ulleres i la mà al davant, Avel·lí Trinxet, propietari de la fàbrica tèxtil Can Trinxet, a la seva dreta el seu germà Emili i al seu darrera, a dalt de tot de l'escala, Gil Vidal i Forga, home de confiança del primer. A la dreta, separat, el modisto canari Antonio Nieto, de visita a la finca, que signa i els dedica la fotografia. Can Trinxet va ser una important fàbrica tèxtil cotonera, especialitzada en llençols, vellut i pana, ubicada des de 105 al barri de Santa Eulàlia de l'Hospitalet, que va estar activa fins el 1981. Can Bosch, dita ara La baronia, és encara propietat de la família Trinxet, i és un restaurant on tenen lloc casaments de luxe. Avel·lí Trinxet i Pujol (Barcelona, 1901 - 1961) fou un important empresari català. Era fill de Francesc Trinxet Mas (Barcelona, 27 de setembre de 1875 - 1941) i nét d'Avel·lí Trinxet Casas (Vilanova i la Geltrú 1845 - Barcelona 1917), que va ser oncle del pintor d'ascendència olotina Joaquim Mir i fundador de la fàbrica Can Trinxet de l'Hospitalet. En 1930 la família Trinxet, va entrar a formar part del gran grup tèxtil Unión Industrial Algodonera S.A., fàbrica num. 12, al costat de la família Bosch Catarineu i Salvador Villarrasa Vall. Posteriorment, abans de 1944, després de nombroses desavinences, abandona la Unión Industrial Algodonera S.A. , que passarà a mans de Julio Muñoz Ramonet, juntament amb Can Batlló i la important i valuosa col·lecció pictòrica de la família Bosch i Catarineu. A la mort del seu pare, el 1941 i del seu oncle Antoni Trinxet i Mas el 1945, passà a controlar Trinxet Industrial S.A., Trinxet y Compañía R.C., Industrias Mecánicas Condor S.A., Aymerich y Amat S.A. i Manufacturas Marfull S.A. Tenia nombroses finques a Aragó, inclosa la finca Mingolera a Mequinensa. Va sol·licitar diverses patents al Regne Unit i Canadà per tal de seguir desenvolupant Trinxet S.A. Es va casar amb Matilde Torras Rivière, filla de l industrial paperer gironí Torras Domenech. A la seva mort va passar a dirigir el grup el seu germà Emili Trinxet Pujol, mort el 1984, que va ser el darrer propietari de la fàbrica abans del seu tancament. Gil Vidal i Forga (Olot 1902, l'Hospitalet de Llobregat 1982). Va ser, després de la guerra i de patir uns anys de presó i d'ostracisme pel franquisme, secretari personal d'Avel·lí Trinxet a la fàbrica des de 1940 fins a la seva jubilació a mitjans dels setanta. Va ser un historiador autodidacta. Durant uns anys de cursà estudis de comptabilitat. Va ser membre del Centre Obrer d’Olot. El 1931, integrat a la candidatura republicana, va ser elegit membre de l’Ajuntament olotí, on va obtenir la Conselleria de Governació, on va deixar fama d’home bo, reflexiu, recte i operatiu. Sindicalment s’afilià a la UGT. Durant la guerra civil va haver d'amagar-se a diferents pobles fugint de les milícies de la FAI. A Sant Just Desvern, va trobar en Josep Maria Dou, un amic seu d’Olot i gràcies a ell, va poder entrar a treballar a la fàbrica tèxtil Trinxet de l'Hospitalet. Al març del 1942, la policia franquista el va detenir per haver estat regidor republicà d’Olot. Es va estar a la Model durant onze mesos. En sortir, va poder treballar encara a can Trinxet, ja que no van tenir en compte el seu color polític, cosa que no passava sempre, i fins i tot li van passar la setmanada mentre estava a la presó. Matilde Torras Rivière, la dona d’Avel•lí Trinxet, va sufragar íntegrament els estudis de la seva única filla, Josefina, que es va poder llicenciar en filologia semítica a la Universitat de Barcelona. Publicà L’evolució social a Olot (1937, reeditat el 1986), on tracta dels orígens del moviment obrer en aquesta ciutat. L’obra, prologada pel dirigent socialista Manuel Serra i Moret, fou premiada pel Patronat d’Estudis Històrics d’Olot el 1935. Aquest treball, que va ser pioner entre els dedicats als moviments socials a Catalunya, és un estudi sobre el naixement del maquinisme i del proletariat industrial olotí fins al Sexenni Democràtic del s. XIX, basat en la documentació de l’arxiu municipal d'Olot que reprodueix en els apèndixs, i en la premsa. En una obra posterior, 45 anys de vida olotina a través del Centre Obrer (1980), de caràcter descriptiu i memorialista, narra la trajectòria de l’entitat fundada el 1894 i que arribà fins el 1939. Té una plaça dedicada amb el seu nom a Olot. La seva única filla va ser Josefina Vidal i Badia, (Olot 1933, L'Hospitalet de Llobregat 2018) filla d’Olot i hospitalenca d’adopció després de més de cinquanta anys de viure i treballar a l’Hospitalet, llicenciada en llengues semítiques i destacada i rigorosa professora de llatí i grec a l'antigament conegut com a COPEM, (Centro Oficial de Patronato de Enseñanza Media) primer institut de Batxillerat inaugurat a l’Hospitalet el 1958, al que va ingressar com a professora poc després de la seva inauguració i on va ser-hi fins a la seva jubilació. Va fer donació a l'Arxiu de l'Hospitalet de diferent documentació relacionada amb l'Institut de batxillerat de Santa Eulèlia així com d'una gran quantitat de material gràfic sobre l'activitat sarsuelística a les diferents penyes d'aficionat a la sarsuela de Barcelona, gènere al que va ser molt aficionada, a l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Josefina Vidal es va casar el 1960 amb Manuel Grau i Monserrat, (Morella, 1928- L'Hospitalet de Llobregat 1992) també llicenciat en llengues semítiques. Va ser professor al Departament de Semítiques de la Universitat de Barcelona, on va obtenir el grau de doctor, defensant una tesi sobre la Jueria de Besalú (s. XIII-XV), que havia elaborat sota la direcció del Dr. David Romano i Ventura. Obtingut el doctorat va exercir la docència als instituts de batxillerat Larraona de Sabadell i Margarita Xirgu de l’Hospitalet després d’haver estat més de vint anys (des de l’1 d’octubre del 1958) professor de francès i d’història del que actualment es l’IES Santa Eulàlia, institut del qual fou fundador i primer director. Els matrimonis Vidal-Badia i Grau-Vidal, que no va tenir fills, van viure sempre, fins a la mort de tots quatre, al carrer Pareto núm. 5 del barri de Santa Eulàlia de l'Hospitalet. En Manuel Grau va ser nomenat fill predilecte de Morella, on té un carrer dedicat amb al seu nom.

Urbanització de la Gran Via de l'Hospitalet i la Plaça d'Europa

L'Avinguda de la Gran Via de l'Hospitalet, coneguda simplement com a Gran Via, és una avinguda de l'Hospitalet de Llobregat. És de fet una prolongació, pràcticament inalterada, de la trajectòria de la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona, avinguda amb la que connecta a la plaça d'Ildefons Cerdà. L'avinguda fou renovada i es va soterrar l'autopista C-31, una de les entrades a Barcelona des del Baix Llobregat, i es va construir la Plaça d'Europa. Als voltants de l'avinguda, al sud, hi ha el recinte Gran Via de la Fira de Barcelona i al nord la Ciutat de la Justícia de Barcelona i el nucli històric de l'Hospitalet de Llobregat, concretament el barri de Santa Eulàlia. La Plaça d'Europa és una plaça d'unes 30 ha de l'Hospitalet de Llobregat, situada a l'encreuament de la Granvia amb el carrer d'Amadeu Torner. A la plaça es troba l'estació de FGC Europa | Fira de la L9 del metro. Al costat de la plaça se situa la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet , on antigament hi havia hagut la gran caserna militar d'enginyers, anomenada "Lepanto". La plaça d'Europa es troba al centre del districte econòmic Granvia L'Hospitalet. Amb vint-i-nou torres i set edificis complementaris, ofereix una combinació d'usos variats: habitatge lliure i protegit, (1.684 habitatges) oficines, hotels i equipaments. En ella s'hi van construir grans i moderns edificis, com les Torres Europa,Torre Inbisa y Torre Werfen, a càrrec d'arquitectes de renom, com l'esmentat Oriol Bohigas, Òscar Tusquets, autor de la Torre Copisa, l'esmentat Jean Nouvel, o Toyo Ito, autor de l'Hotel Porta Fira. El projecte va ser impulsat per l'alcalde Celestino Corbacho i ideat i liderat per Antoni Nogués i Olive, gerent de l'Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) de l'Ajuntament de l'Hospitalet i va ser projectada pels arquitectes David Viaplana Canudas, Albert Viaplana Veà, de l'estudi Viaplana-Piñón i promoguda pel Consorci Granvia Sud. La seva exitosa urbanització, a partir de l'any 2000, va suposar un canvi radical a la fesomia d'aquesta part de l'Hospitalet, antigament anomenada Can Pi i Polígon Pedrosa, un lloc on, entre alguns camps de cultiu i masies encara resistents del que va ser la gran i productiva extensió de zona agrícola anomenada La Marina, hi havia dipòsits d'escombreries, magatzems de ferralla i negocis de re-cautxutat de pneumàtics vells. Va significar dignificar de forma espectacular, l'entrada a Barcelona venint des del Baix Llobregat i des de l'Aeroport i també a les instal·lacions de l'ampliació de la Fira de Barcelona, situades al polígon Granvia Sud, zona avui seu d'espectaculars hotels que anteriorment oferia un aspecte d'abandonament i suburbialitat.

Urbanització de la Gran Via de l'Hospitalet i la Plaça d'Europa

L'Avinguda de la Gran Via de l'Hospitalet, coneguda simplement com a Gran Via, és una avinguda de l'Hospitalet de Llobregat. És de fet una prolongació, pràcticament inalterada, de la trajectòria de la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona, avinguda amb la que connecta a la plaça d'Ildefons Cerdà. L'avinguda fou renovada i es va soterrar l'autopista C-31, una de les entrades a Barcelona des del Baix Llobregat, i es va construir la Plaça d'Europa. Als voltants de l'avinguda, al sud, hi ha el recinte Gran Via de la Fira de Barcelona i al nord la Ciutat de la Justícia de Barcelona i el nucli històric de l'Hospitalet de Llobregat, concretament el barri de Santa Eulàlia. La Plaça d'Europa és una plaça d'unes 30 ha de l'Hospitalet de Llobregat, situada a l'encreuament de la Granvia amb el carrer d'Amadeu Torner. A la plaça es troba l'estació de FGC Europa | Fira de la L9 del metro. Al costat de la plaça se situa la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet , on antigament hi havia hagut la gran caserna militar d'enginyers, anomenada "Lepanto". La plaça d'Europa es troba al centre del districte econòmic Granvia L'Hospitalet. Amb vint-i-nou torres i set edificis complementaris, ofereix una combinació d'usos variats: habitatge lliure i protegit, (1.684 habitatges) oficines, hotels i equipaments. En ella s'hi van construir grans i moderns edificis, com les Torres Europa,Torre Inbisa y Torre Werfen, a càrrec d'arquitectes de renom, com l'esmentat Oriol Bohigas, Òscar Tusquets, autor de la Torre Copisa, l'esmentat Jean Nouvel, o Toyo Ito, autor de l'Hotel Porta Fira. El projecte va ser impulsat per l'alcalde Celestino Corbacho i ideat i liderat per Antoni Nogués i Olive, gerent de l'Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) de l'Ajuntament de l'Hospitalet i va ser projectada pels arquitectes David Viaplana Canudas, Albert Viaplana Veà, de l'estudi Viaplana-Piñón i promoguda pel Consorci Granvia Sud. La seva exitosa urbanització, a partir de l'any 2000, va suposar un canvi radical a la fesomia d'aquesta part de l'Hospitalet, antigament anomenada Can Pi i Polígon Pedrosa, un lloc on, entre alguns camps de cultiu i masies encara resistents del que va ser la gran i productiva extensió de zona agrícola anomenada La Marina, hi havia dipòsits d'escombreries, magatzems de ferralla i negocis de re-cautxutat de pneumàtics vells. Va significar dignificar de forma espectacular, l'entrada a Barcelona venint des del Baix Llobregat i des de l'Aeroport i també a les instal·lacions de l'ampliació de la Fira de Barcelona, situades al polígon Granvia Sud, zona avui seu d'espectaculars hotels que anteriorment oferia un aspecte d'abandonament i suburbialitat.

Urbanització de la Gran Via de l'Hospitalet i de La Ciutat de la Justícia.

Fotografia de l'inici de la construcció del complex La Ciutat de la Justícia als terrenys de l'antiga caserna de Lepanto. La Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat consta de vuit grans edificis, set dels quals són destinats íntegrament a albergar la totalitat dels òrgans judicials de L’Hospitalet i la major part dels de Barcelona, i l’altre a usos complementaris com són comerços i oficines. Es va inaugurar oficialment el 2 de maig de 2009. Està ubicada a cavall dels límits dels termes municipals de l'Hospitalet de Llobregat i Barcelona al costat de la Plaça d'Ildefons Cerdà, entre la Gran Via de l'Hospitalet, el carrer de Juan Gris, l'avinguda del Carrilet i el carrer de l'Aprestadora. Es troba a prop de l'Estació d'Ildefons Cerdà - Ciutat de la Justícia del metro de Barcelona i la línia Llobregat-Anoia de FGC. Va suposar una inversió de 320 milions d’euros. Compta actualment amb una afluència de 13.000 persones diàries entre funcionariat, fiscals, forenses, magistrats, professionals del dret i la ciutadania usuària d’aquest servei públic. El projecte va ser dissenyat pels arquitectes David Chipperfield i Fermín Vázquez amb la col·laboració d'Agustí Obiol. L'Avinguda de la Gran Via de l'Hospitalet, coneguda simplement com a Gran Via, és una avinguda de l'Hospitalet de Llobregat. És de fet una prolongació, pràcticament inalterada, de la trajectòria de la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona, avinguda amb la que connecta a la plaça d'Ildefons Cerdà. L'avinguda fou renovada i es va soterrar l'autopista C-31, una de les entrades a Barcelona des del Baix Llobregat, i es va construir la Plaça d'Europa. Als voltants de l'avinguda, al sud, hi ha el recinte Gran Via de la Fira de Barcelona i al nord la Ciutat de la Justícia de Barcelona i el nucli històric de l'Hospitalet de Llobregat. La plaça d'Europa es troba al centre del districte econòmic Granvia L'Hospitalet. Amb vint-i-nou torres i set edificis complementaris, ofereix una combinació d'usos variats: habitatge lliure i protegit, (1.684 habitatges) oficines, hotels i equipaments. En ella s'hi van construir grans i moderns edificis, com les Torres Europa,Torre Inbisa y Torre Werfen, a càrrec d'arquitectes de renom, com l'esmentat Oriol Bohigas, Òscar Tusquets, autor de la Torre Copisa, l'esmentat Jean Nouvel, o Toyo Ito, autor de l'Hotel Porta Fira. El projecte va ser impulsat per l'alcalde Celestino Corbacho i ideat i liderat per Antoni Nogués i Olive, gerent de l'Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) de l'Ajuntament de l'Hospitalet i va ser projectada pels arquitectes David Viaplana Canudas, Albert Viaplana Veà, de l'estudi Viaplana-Piñón i promoguda pel Consorci Granvia Sud. La seva exitosa urbanització, a partir de l'any 2000, va suposar un canvi radical a la fesomia d'aquesta part de l'Hospitalet, antigament anomenada Can Pi i Polígon Pedrosa, un lloc on, entre alguns camps de cultiu i masies encara resistents del que va ser la gran i productiva extensió de zona agrícola anomenada La Marina, hi havia dipòsits d'escombreries, magatzems de ferralla i negocis de re-cautxutat de pneumàtics vells. Va significar dignificar de forma espectacular, l'entrada a Barcelona venint des del Baix Llobregat i des de l'Aeroport i també a les instal·lacions de l'ampliació de la Fira de Barcelona, situades al polígon Granvia Sud, zona avui seu d'espectaculars hotels que anteriorment oferia un aspecte d'abandonament i suburbialitat.

Urbanització de la Gran Via de l'Hospitalet i de La Ciutat de la Justícia.

Fotografia de l'inici de la construcció del complex La Ciutat de la Justícia als terrenys de l'antiga caserna de Lepanto. La Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat consta de vuit grans edificis, set dels quals són destinats íntegrament a albergar la totalitat dels òrgans judicials de L’Hospitalet i la major part dels de Barcelona, i l’altre a usos complementaris com són comerços i oficines. Es va inaugurar oficialment el 2 de maig de 2009. Està ubicada a cavall dels límits dels termes municipals de l'Hospitalet de Llobregat i Barcelona al costat de la Plaça d'Ildefons Cerdà, entre la Gran Via de l'Hospitalet, el carrer de Juan Gris, l'avinguda del Carrilet i el carrer de l'Aprestadora. Es troba a prop de l'Estació d'Ildefons Cerdà - Ciutat de la Justícia del metro de Barcelona i la línia Llobregat-Anoia de FGC. Va suposar una inversió de 320 milions d’euros. Compta actualment amb una afluència de 13.000 persones diàries entre funcionariat, fiscals, forenses, magistrats, professionals del dret i la ciutadania usuària d’aquest servei públic. El projecte va ser dissenyat pels arquitectes David Chipperfield i Fermín Vázquez amb la col·laboració d'Agustí Obiol. L'Avinguda de la Gran Via de l'Hospitalet, coneguda simplement com a Gran Via, és una avinguda de l'Hospitalet de Llobregat. És de fet una prolongació, pràcticament inalterada, de la trajectòria de la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona, avinguda amb la que connecta a la plaça d'Ildefons Cerdà. L'avinguda fou renovada i es va soterrar l'autopista C-31, una de les entrades a Barcelona des del Baix Llobregat, i es va construir la Plaça d'Europa. Als voltants de l'avinguda, al sud, hi ha el recinte Gran Via de la Fira de Barcelona i al nord la Ciutat de la Justícia de Barcelona i el nucli històric de l'Hospitalet de Llobregat. La plaça d'Europa es troba al centre del districte econòmic Granvia L'Hospitalet. Amb vint-i-nou torres i set edificis complementaris, ofereix una combinació d'usos variats: habitatge lliure i protegit, (1.684 habitatges) oficines, hotels i equipaments. En ella s'hi van construir grans i moderns edificis, com les Torres Europa,Torre Inbisa y Torre Werfen, a càrrec d'arquitectes de renom, com l'esmentat Oriol Bohigas, Òscar Tusquets, autor de la Torre Copisa, l'esmentat Jean Nouvel, o Toyo Ito, autor de l'Hotel Porta Fira. El projecte va ser impulsat per l'alcalde Celestino Corbacho i ideat i liderat per Antoni Nogués i Olive, gerent de l'Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) de l'Ajuntament de l'Hospitalet i va ser projectada pels arquitectes David Viaplana Canudas, Albert Viaplana Veà, de l'estudi Viaplana-Piñón i promoguda pel Consorci Granvia Sud. La seva exitosa urbanització, a partir de l'any 2000, va suposar un canvi radical a la fesomia d'aquesta part de l'Hospitalet, antigament anomenada Can Pi i Polígon Pedrosa, un lloc on, entre alguns camps de cultiu i masies encara resistents del que va ser la gran i productiva extensió de zona agrícola anomenada La Marina, hi havia dipòsits d'escombreries, magatzems de ferralla i negocis de re-cautxutat de pneumàtics vells. Va significar dignificar de forma espectacular, l'entrada a Barcelona venint des del Baix Llobregat i des de l'Aeroport i també a les instal·lacions de l'ampliació de la Fira de Barcelona, situades al polígon Granvia Sud, zona avui seu d'espectaculars hotels que anteriorment oferia un aspecte d'abandonament i suburbialitat.

Urbanització de la Gran Via de l'Hospitalet i de La Ciutat de la Justícia.

Fotografia de l'inici de la construcció del complex La Ciutat de la Justícia als terrenys de l'antiga caserna de Lepanto. La Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat consta de vuit grans edificis, set dels quals són destinats íntegrament a albergar la totalitat dels òrgans judicials de L’Hospitalet i la major part dels de Barcelona, i l’altre a usos complementaris com són comerços i oficines. Es va inaugurar oficialment el 2 de maig de 2009. Està ubicada a cavall dels límits dels termes municipals de l'Hospitalet de Llobregat i Barcelona al costat de la Plaça d'Ildefons Cerdà, entre la Gran Via de l'Hospitalet, el carrer de Juan Gris, l'avinguda del Carrilet i el carrer de l'Aprestadora. Es troba a prop de l'Estació d'Ildefons Cerdà - Ciutat de la Justícia del metro de Barcelona i la línia Llobregat-Anoia de FGC. Va suposar una inversió de 320 milions d’euros. Compta actualment amb una afluència de 13.000 persones diàries entre funcionariat, fiscals, forenses, magistrats, professionals del dret i la ciutadania usuària d’aquest servei públic. El projecte va ser dissenyat pels arquitectes David Chipperfield i Fermín Vázquez amb la col·laboració d'Agustí Obiol. L'Avinguda de la Gran Via de l'Hospitalet, coneguda simplement com a Gran Via, és una avinguda de l'Hospitalet de Llobregat. És de fet una prolongació, pràcticament inalterada, de la trajectòria de la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona, avinguda amb la que connecta a la plaça d'Ildefons Cerdà. L'avinguda fou renovada i es va soterrar l'autopista C-31, una de les entrades a Barcelona des del Baix Llobregat, i es va construir la Plaça d'Europa. Als voltants de l'avinguda, al sud, hi ha el recinte Gran Via de la Fira de Barcelona i al nord la Ciutat de la Justícia de Barcelona i el nucli històric de l'Hospitalet de Llobregat. La plaça d'Europa es troba al centre del districte econòmic Granvia L'Hospitalet. Amb vint-i-nou torres i set edificis complementaris, ofereix una combinació d'usos variats: habitatge lliure i protegit, (1.684 habitatges) oficines, hotels i equipaments. En ella s'hi van construir grans i moderns edificis, com les Torres Europa,Torre Inbisa y Torre Werfen, a càrrec d'arquitectes de renom, com l'esmentat Oriol Bohigas, Òscar Tusquets, autor de la Torre Copisa, l'esmentat Jean Nouvel, o Toyo Ito, autor de l'Hotel Porta Fira. El projecte va ser impulsat per l'alcalde Celestino Corbacho i ideat i liderat per Antoni Nogués i Olive, gerent de l'Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) de l'Ajuntament de l'Hospitalet i va ser projectada pels arquitectes David Viaplana Canudas, Albert Viaplana Veà, de l'estudi Viaplana-Piñón i promoguda pel Consorci Granvia Sud. La seva exitosa urbanització, a partir de l'any 2000, va suposar un canvi radical a la fesomia d'aquesta part de l'Hospitalet, antigament anomenada Can Pi i Polígon Pedrosa, un lloc on, entre alguns camps de cultiu i masies encara resistents del que va ser la gran i productiva extensió de zona agrícola anomenada La Marina, hi havia dipòsits d'escombreries, magatzems de ferralla i negocis de re-cautxutat de pneumàtics vells. Va significar dignificar de forma espectacular, l'entrada a Barcelona venint des del Baix Llobregat i des de l'Aeroport i també a les instal·lacions de l'ampliació de la Fira de Barcelona, situades al polígon Granvia Sud, zona avui seu d'espectaculars hotels que anteriorment oferia un aspecte d'abandonament i suburbialitat.

Urbanització de la Gran Via de l'Hospitalet i de La Ciutat de la Justícia.

Fotografia de l'inici de la construcció del complex La Ciutat de la Justícia als terrenys de l'antiga caserna de Lepanto. La Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat consta de vuit grans edificis, set dels quals són destinats íntegrament a albergar la totalitat dels òrgans judicials de L’Hospitalet i la major part dels de Barcelona, i l’altre a usos complementaris com són comerços i oficines. Es va inaugurar oficialment el 2 de maig de 2009. Està ubicada a cavall dels límits dels termes municipals de l'Hospitalet de Llobregat i Barcelona al costat de la Plaça d'Ildefons Cerdà, entre la Gran Via de l'Hospitalet, el carrer de Juan Gris, l'avinguda del Carrilet i el carrer de l'Aprestadora. Es troba a prop de l'Estació d'Ildefons Cerdà - Ciutat de la Justícia del metro de Barcelona i la línia Llobregat-Anoia de FGC. Va suposar una inversió de 320 milions d’euros. Compta actualment amb una afluència de 13.000 persones diàries entre funcionariat, fiscals, forenses, magistrats, professionals del dret i la ciutadania usuària d’aquest servei públic. El projecte va ser dissenyat pels arquitectes David Chipperfield i Fermín Vázquez amb la col·laboració d'Agustí Obiol. L'Avinguda de la Gran Via de l'Hospitalet, coneguda simplement com a Gran Via, és una avinguda de l'Hospitalet de Llobregat. És de fet una prolongació, pràcticament inalterada, de la trajectòria de la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona, avinguda amb la que connecta a la plaça d'Ildefons Cerdà. L'avinguda fou renovada i es va soterrar l'autopista C-31, una de les entrades a Barcelona des del Baix Llobregat, i es va construir la Plaça d'Europa. Als voltants de l'avinguda, al sud, hi ha el recinte Gran Via de la Fira de Barcelona i al nord la Ciutat de la Justícia de Barcelona i el nucli històric de l'Hospitalet de Llobregat. La plaça d'Europa es troba al centre del districte econòmic Granvia L'Hospitalet. Amb vint-i-nou torres i set edificis complementaris, ofereix una combinació d'usos variats: habitatge lliure i protegit, (1.684 habitatges) oficines, hotels i equipaments. En ella s'hi van construir grans i moderns edificis, com les Torres Europa,Torre Inbisa y Torre Werfen, a càrrec d'arquitectes de renom, com l'esmentat Oriol Bohigas, Òscar Tusquets, autor de la Torre Copisa, l'esmentat Jean Nouvel, o Toyo Ito, autor de l'Hotel Porta Fira. El projecte va ser impulsat per l'alcalde Celestino Corbacho i ideat i liderat per Antoni Nogués i Olive, gerent de l'Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) de l'Ajuntament de l'Hospitalet i va ser projectada pels arquitectes David Viaplana Canudas, Albert Viaplana Veà, de l'estudi Viaplana-Piñón i promoguda pel Consorci Granvia Sud. La seva exitosa urbanització, a partir de l'any 2000, va suposar un canvi radical a la fesomia d'aquesta part de l'Hospitalet, antigament anomenada Can Pi i Polígon Pedrosa, un lloc on, entre alguns camps de cultiu i masies encara resistents del que va ser la gran i productiva extensió de zona agrícola anomenada La Marina, hi havia dipòsits d'escombreries, magatzems de ferralla i negocis de re-cautxutat de pneumàtics vells. Va significar dignificar de forma espectacular, l'entrada a Barcelona venint des del Baix Llobregat i des de l'Aeroport i també a les instal·lacions de l'ampliació de la Fira de Barcelona, situades al polígon Granvia Sud, zona avui seu d'espectaculars hotels que anteriorment oferia un aspecte d'abandonament i suburbialitat.

Urbanització de la Gran Via de l'Hospitalet i de La Ciutat de la Justícia.

Fotografia de l'inici de la construcció del complex La Ciutat de la Justícia als terrenys de l'antiga caserna de Lepanto. La Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat consta de vuit grans edificis, set dels quals són destinats íntegrament a albergar la totalitat dels òrgans judicials de L’Hospitalet i la major part dels de Barcelona, i l’altre a usos complementaris com són comerços i oficines. Es va inaugurar oficialment el 2 de maig de 2009. Està ubicada a cavall dels límits dels termes municipals de l'Hospitalet de Llobregat i Barcelona al costat de la Plaça d'Ildefons Cerdà, entre la Gran Via de l'Hospitalet, el carrer de Juan Gris, l'avinguda del Carrilet i el carrer de l'Aprestadora. Es troba a prop de l'Estació d'Ildefons Cerdà - Ciutat de la Justícia del metro de Barcelona i la línia Llobregat-Anoia de FGC. Va suposar una inversió de 320 milions d’euros. Compta actualment amb una afluència de 13.000 persones diàries entre funcionariat, fiscals, forenses, magistrats, professionals del dret i la ciutadania usuària d’aquest servei públic. El projecte va ser dissenyat pels arquitectes David Chipperfield i Fermín Vázquez amb la col·laboració d'Agustí Obiol. L'Avinguda de la Gran Via de l'Hospitalet, coneguda simplement com a Gran Via, és una avinguda de l'Hospitalet de Llobregat. És de fet una prolongació, pràcticament inalterada, de la trajectòria de la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona, avinguda amb la que connecta a la plaça d'Ildefons Cerdà. L'avinguda fou renovada i es va soterrar l'autopista C-31, una de les entrades a Barcelona des del Baix Llobregat, i es va construir la Plaça d'Europa. Als voltants de l'avinguda, al sud, hi ha el recinte Gran Via de la Fira de Barcelona i al nord la Ciutat de la Justícia de Barcelona i el nucli històric de l'Hospitalet de Llobregat. La plaça d'Europa es troba al centre del districte econòmic Granvia L'Hospitalet. Amb vint-i-nou torres i set edificis complementaris, ofereix una combinació d'usos variats: habitatge lliure i protegit, (1.684 habitatges) oficines, hotels i equipaments. En ella s'hi van construir grans i moderns edificis, com les Torres Europa,Torre Inbisa y Torre Werfen, a càrrec d'arquitectes de renom, com l'esmentat Oriol Bohigas, Òscar Tusquets, autor de la Torre Copisa, l'esmentat Jean Nouvel, o Toyo Ito, autor de l'Hotel Porta Fira. El projecte va ser impulsat per l'alcalde Celestino Corbacho i ideat i liderat per Antoni Nogués i Olive, gerent de l'Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) de l'Ajuntament de l'Hospitalet i va ser projectada pels arquitectes David Viaplana Canudas, Albert Viaplana Veà, de l'estudi Viaplana-Piñón i promoguda pel Consorci Granvia Sud. La seva exitosa urbanització, a partir de l'any 2000, va suposar un canvi radical a la fesomia d'aquesta part de l'Hospitalet, antigament anomenada Can Pi i Polígon Pedrosa, un lloc on, entre alguns camps de cultiu i masies encara resistents del que va ser la gran i productiva extensió de zona agrícola anomenada La Marina, hi havia dipòsits d'escombreries, magatzems de ferralla i negocis de re-cautxutat de pneumàtics vells. Va significar dignificar de forma espectacular, l'entrada a Barcelona venint des del Baix Llobregat i des de l'Aeroport i també a les instal·lacions de l'ampliació de la Fira de Barcelona, situades al polígon Granvia Sud, zona avui seu d'espectaculars hotels que anteriorment oferia un aspecte d'abandonament i suburbialitat.

Urbanització de la Gran Via de l'Hospitalet i de la Plaça d'Europa

La fotografia correspon a dos edificis, un d'oficines i un altre d'habitatges, situats a la Plaça d'Europa 14-16, a la Granvia de l'Hospitalet, acabats el 2020, gairebé vint anys després de l'inici de la seva urbanització. El més alt correspon a una torre de 16 plantes que conforma un conjunt de 77 habitatges en vertical de 2, 3 i 4 dormitoris. Els seus 60 metres d'alçada li atorga unes vistes privilegiades i exclusives sobre la ciutat. La façana està dissenyada en forma de vela i empra com a colors principals el gris, el blanc i la transparència de l'vidre. Les zones comunes ubicades al terrat de l'edifici compten amb piscina i solàrium. L'Avinguda de la Gran Via de l'Hospitalet, coneguda simplement com a Gran Via, és una avinguda de l'Hospitalet de Llobregat. És de fet una prolongació, pràcticament inalterada, de la trajectòria de la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona, avinguda amb la que connecta a la plaça d'Ildefons Cerdà. L'avinguda fou renovada i es va soterrar l'autopista C-31, una de les entrades a Barcelona des del Baix Llobregat, i es va construir la Plaça d'Europa. Als voltants de l'avinguda, al sud, hi ha el recinte Gran Via de la Fira de Barcelona i al nord la Ciutat de la Justícia de Barcelona i el nucli històric de l'Hospitalet de Llobregat. La Plaça d'Europa és una plaça d'unes 30 ha de l'Hospitalet de Llobregat, situada a l'encreuament de la Granvia amb el carrer d'Amadeu Torner. A la plaça es troba l'estació de FGC Europa | Fira de la L9 del metro. Al costat de la plaça se situa la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet , on antigament hi havia hagut la gran caserna militar d'enginyers, anomenada "Lepanto". La plaça d'Europa es troba al centre del districte econòmic Granvia L'Hospitalet. Amb vint-i-nou torres i set edificis complementaris, ofereix una combinació d'usos variats: habitatge lliure i protegit, (1.684 habitatges) oficines, hotels i equipaments. En ella s'hi van construir grans i moderns edificis, com les Torres Europa,Torre Inbisa y Torre Werfen, a càrrec d'arquitectes de renom, com l'esmentat Oriol Bohigas, Òscar Tusquets, autor de la Torre Copisa, l'esmentat Jean Nouvel, o Toyo Ito, autor de l'Hotel Porta Fira. El projecte va ser impulsat per l'alcalde Celestino Corbacho i ideat i liderat per Antoni Nogués i Olive, gerent de l'Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) de l'Ajuntament de l'Hospitalet i va ser projectada pels arquitectes David Viaplana Canudas, Albert Viaplana Veà, de l'estudi Viaplana-Piñón i promoguda pel Consorci Granvia Sud. La seva exitosa urbanització, a partir de l'any 2000, va suposar un canvi radical a la fesomia d'aquesta part de l'Hospitalet, antigament anomenada Can Pi i Polígon Pedrosa, un lloc on, entre alguns camps de cultiu i masies encara resistents del que va ser la gran i productiva extensió de zona agrícola anomenada La Marina, hi havia dipòsits d'escombreries, magatzems de ferralla i negocis de re-cautxutat de pneumàtics vells. Va significar dignificar de forma espectacular, l'entrada a Barcelona venint des del Baix Llobregat i des de l'Aeroport i també a les instal·lacions de l'ampliació de la Fira de Barcelona, situades al polígon Granvia Sud, zona avui seu d'espectaculars hotels que anteriorment oferia un aspecte d'abandonament i suburbialitat.

Urbanització de la Gran Via de l'Hospitalet i la Plaça d'Europa

Impressionant fotografia del ràpid procés de construcció, del 2006 al 2010, de torres d'oficines i de vivendes construides a la Granvia de l'Hospitalet al voltant de la Plaça d'Europa que va transformar en molt poc temps aquella part de l'Hospitalet. Es distingeix, per la seva original forma i pel seu color vermell, l'edifici projectat per l'arquitecte japonès Toyo Ito, actual Hotel Porta Fira. L'Avinguda de la Gran Via de l'Hospitalet, coneguda simplement com a Gran Via, és una avinguda de l'Hospitalet de Llobregat. És de fet una prolongació, pràcticament inalterada, de la trajectòria de la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona, avinguda amb la que connecta a la plaça d'Ildefons Cerdà. L'avinguda fou renovada i es va soterrar l'autopista C-31, una de les entrades a Barcelona des del Baix Llobregat, i es va construir la Plaça d'Europa. Als voltants de l'avinguda, al sud, hi ha el recinte Gran Via de la Fira de Barcelona i al nord la Ciutat de la Justícia de Barcelona i el nucli històric de l'Hospitalet de Llobregat. La Plaça d'Europa és una plaça d'unes 30 ha de l'Hospitalet de Llobregat, situada a l'encreuament de la Granvia amb el carrer d'Amadeu Torner. A la plaça es troba l'estació de FGC Europa | Fira de la L9 del metro. Al costat de la plaça se situa la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet , on antigament hi havia hagut la gran caserna militar d'enginyers, anomenada "Lepanto". La plaça d'Europa es troba al centre del districte econòmic Granvia L'Hospitalet. Amb vint-i-nou torres i set edificis complementaris, ofereix una combinació d'usos variats: habitatge lliure i protegit, (1.684 habitatges) oficines, hotels i equipaments. En ella s'hi van construir grans i moderns edificis, com les Torres Europa,Torre Inbisa y Torre Werfen, a càrrec d'arquitectes de renom, com l'esmentat Oriol Bohigas, Òscar Tusquets, autor de la Torre Copisa, l'esmentat Jean Nouvel, o Toyo Ito, autor de l'Hotel Porta Fira. El projecte va ser impulsat per l'alcalde Celestino Corbacho i ideat i liderat per Antoni Nogués i Olive, gerent de l'Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) de l'Ajuntament de l'Hospitalet i va ser projectada pels arquitectes David Viaplana Canudas, Albert Viaplana Veà, de l'estudi Viaplana-Piñón i promoguda pel Consorci Granvia Sud. La seva exitosa urbanització, a partir de l'any 2000, va suposar un canvi radical a la fesomia d'aquesta part de l'Hospitalet, antigament anomenada Can Pi i Polígon Pedrosa, un lloc on, entre alguns camps de cultiu i masies encara resistents del que va ser la gran i productiva extensió de zona agrícola anomenada La Marina, hi havia dipòsits d'escombreries, magatzems de ferralla i negocis de re-cautxutat de pneumàtics vells. Va significar dignificar de forma espectacular, l'entrada a Barcelona venint des del Baix Llobregat i des de l'Aeroport i també a les instal·lacions de l'ampliació de la Fira de Barcelona, situades al polígon Granvia Sud, zona avui seu d'espectaculars hotels que anteriorment oferia un aspecte d'abandonament i suburbialitat.

Urbanització de la Gran Via de l'Hospitalet i la Plaça d'Europa

Impressionant fotografia del ràpid procés de construcció, del 2006 al 2010, de torres d'oficines i de vivendes construides a la Granvia de l'Hospitalet al voltant de la Plaça d'Europa que va transformar en molt poc temps aquella part de l'Hospitalet. Es distingeix, per la seva original forma i pel seu color vermell, l'edifici projectat per l'arquitecte japonès Toyo Ito, actual Hotel Porta Fira. L'Avinguda de la Gran Via de l'Hospitalet, coneguda simplement com a Gran Via, és una avinguda de l'Hospitalet de Llobregat. És de fet una prolongació, pràcticament inalterada, de la trajectòria de la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona, avinguda amb la que connecta a la plaça d'Ildefons Cerdà. L'avinguda fou renovada i es va soterrar l'autopista C-31, una de les entrades a Barcelona des del Baix Llobregat, i es va construir la Plaça d'Europa. Als voltants de l'avinguda, al sud, hi ha el recinte Gran Via de la Fira de Barcelona i al nord la Ciutat de la Justícia de Barcelona i el nucli històric de l'Hospitalet de Llobregat. La Plaça d'Europa és una plaça d'unes 30 ha de l'Hospitalet de Llobregat, situada a l'encreuament de la Granvia amb el carrer d'Amadeu Torner. A la plaça es troba l'estació de FGC Europa | Fira de la L9 del metro. Al costat de la plaça se situa la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet , on antigament hi havia hagut la gran caserna militar d'enginyers, anomenada "Lepanto". La plaça d'Europa es troba al centre del districte econòmic Granvia L'Hospitalet. Amb vint-i-nou torres i set edificis complementaris, ofereix una combinació d'usos variats: habitatge lliure i protegit, (1.684 habitatges) oficines, hotels i equipaments. En ella s'hi van construir grans i moderns edificis, com les Torres Europa,Torre Inbisa y Torre Werfen, a càrrec d'arquitectes de renom, com l'esmentat Oriol Bohigas, Òscar Tusquets, autor de la Torre Copisa, l'esmentat Jean Nouvel, o Toyo Ito, autor de l'Hotel Porta Fira. El projecte va ser impulsat per l'alcalde Celestino Corbacho i ideat i liderat per Antoni Nogués i Olive, gerent de l'Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) de l'Ajuntament de l'Hospitalet i va ser projectada pels arquitectes David Viaplana Canudas, Albert Viaplana Veà, de l'estudi Viaplana-Piñón i promoguda pel Consorci Granvia Sud. La seva exitosa urbanització, a partir de l'any 2000, va suposar un canvi radical a la fesomia d'aquesta part de l'Hospitalet, antigament anomenada Can Pi i Polígon Pedrosa, un lloc on, entre alguns camps de cultiu i masies encara resistents del que va ser la gran i productiva extensió de zona agrícola anomenada La Marina, hi havia dipòsits d'escombreries, magatzems de ferralla i negocis de re-cautxutat de pneumàtics vells. Va significar dignificar de forma espectacular, l'entrada a Barcelona venint des del Baix Llobregat i des de l'Aeroport i també a les instal·lacions de l'ampliació de la Fira de Barcelona, situades al polígon Granvia Sud, zona avui seu d'espectaculars hotels que anteriorment oferia un aspecte d'abandonament i suburbialitat.

Urbanització de la Gran Via de l'Hospitalet i la Plaça d'Europa

Impressionant fotografia del ràpid procés de construcció, del 2006 al 2010, de torres d'oficines i de vivendes construides a la Granvia de l'Hospitalet al voltant de la Plaça d'Europa que va transformar en molt poc temps aquella part de l'Hospitalet. L'Avinguda de la Gran Via de l'Hospitalet, coneguda simplement com a Gran Via, és una avinguda de l'Hospitalet de Llobregat. És de fet una prolongació, pràcticament inalterada, de la trajectòria de la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona, avinguda amb la que connecta a la plaça d'Ildefons Cerdà. L'avinguda fou renovada i es va soterrar l'autopista C-31, una de les entrades a Barcelona des del Baix Llobregat, i es va construir la Plaça d'Europa. Als voltants de l'avinguda, al sud, hi ha el recinte Gran Via de la Fira de Barcelona i al nord la Ciutat de la Justícia de Barcelona i el nucli històric de l'Hospitalet de Llobregat. La Plaça d'Europa és una plaça d'unes 30 ha de l'Hospitalet de Llobregat, situada a l'encreuament de la Granvia amb el carrer d'Amadeu Torner. A la plaça es troba l'estació de FGC Europa | Fira de la L9 del metro. Al costat de la plaça se situa la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet , on antigament hi havia hagut la gran caserna militar d'enginyers, anomenada "Lepanto". La plaça d'Europa es troba al centre del districte econòmic Granvia L'Hospitalet. Amb vint-i-nou torres i set edificis complementaris, ofereix una combinació d'usos variats: habitatge lliure i protegit, (1.684 habitatges) oficines, hotels i equipaments. En ella s'hi van construir grans i moderns edificis, com les Torres Europa,Torre Inbisa y Torre Werfen, a càrrec d'arquitectes de renom, com l'esmentat Oriol Bohigas, Òscar Tusquets, autor de la Torre Copisa, l'esmentat Jean Nouvel, o Toyo Ito, autor de l'Hotel Porta Fira. El projecte va ser impulsat per l'alcalde Celestino Corbacho i ideat i liderat per Antoni Nogués i Olive, gerent de l'Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) de l'Ajuntament de l'Hospitalet i va ser projectada pels arquitectes David Viaplana Canudas, Albert Viaplana Veà, de l'estudi Viaplana-Piñón i promoguda pel Consorci Granvia Sud. La seva exitosa urbanització, a partir de l'any 2000, va suposar un canvi radical a la fesomia d'aquesta part de l'Hospitalet, antigament anomenada Can Pi i Polígon Pedrosa, un lloc on, entre alguns camps de cultiu i masies encara resistents del que va ser la gran i productiva extensió de zona agrícola anomenada La Marina, hi havia dipòsits d'escombreries, magatzems de ferralla i negocis de re-cautxutat de pneumàtics vells. Va significar dignificar de forma espectacular, l'entrada a Barcelona venint des del Baix Llobregat i des de l'Aeroport i també a les instal·lacions de l'ampliació de la Fira de Barcelona, situades al polígon Granvia Sud, zona avui seu d'espectaculars hotels que anteriorment oferia un aspecte d'abandonament i suburbialitat.

Urbanització de la Gran Via de l'Hospitalet i la Plaça d'Europa

Impressionant fotografia del ràpid procés de construcció, del 2006 al 2010, de torres d'oficines i de vivendes construides a la Granvia de l'Hospitalet al voltant de la Plaça d'Europa que va transformar en molt poc temps aquella part de l'Hospitalet. L'Avinguda de la Gran Via de l'Hospitalet, coneguda simplement com a Gran Via, és una avinguda de l'Hospitalet de Llobregat. És de fet una prolongació, pràcticament inalterada, de la trajectòria de la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona, avinguda amb la que connecta a la plaça d'Ildefons Cerdà. L'avinguda fou renovada i es va soterrar l'autopista C-31, una de les entrades a Barcelona des del Baix Llobregat, i es va construir la Plaça d'Europa. Als voltants de l'avinguda, al sud, hi ha el recinte Gran Via de la Fira de Barcelona i al nord la Ciutat de la Justícia de Barcelona i el nucli històric de l'Hospitalet de Llobregat. La Plaça d'Europa és una plaça d'unes 30 ha de l'Hospitalet de Llobregat, situada a l'encreuament de la Granvia amb el carrer d'Amadeu Torner. A la plaça es troba l'estació de FGC Europa | Fira de la L9 del metro. Al costat de la plaça se situa la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet , on antigament hi havia hagut la gran caserna militar d'enginyers, anomenada "Lepanto". La plaça d'Europa es troba al centre del districte econòmic Granvia L'Hospitalet. Amb vint-i-nou torres i set edificis complementaris, ofereix una combinació d'usos variats: habitatge lliure i protegit, (1.684 habitatges) oficines, hotels i equipaments. En ella s'hi van construir grans i moderns edificis, com les Torres Europa,Torre Inbisa y Torre Werfen, a càrrec d'arquitectes de renom, com l'esmentat Oriol Bohigas, Òscar Tusquets, autor de la Torre Copisa, l'esmentat Jean Nouvel, o Toyo Ito, autor de l'Hotel Porta Fira. El projecte va ser impulsat per l'alcalde Celestino Corbacho i ideat i liderat per Antoni Nogués i Olive, gerent de l'Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) de l'Ajuntament de l'Hospitalet i va ser projectada pels arquitectes David Viaplana Canudas, Albert Viaplana Veà, de l'estudi Viaplana-Piñón i promoguda pel Consorci Granvia Sud. La seva exitosa urbanització, a partir de l'any 2000, va suposar un canvi radical a la fesomia d'aquesta part de l'Hospitalet, antigament anomenada Can Pi i Polígon Pedrosa, un lloc on, entre alguns camps de cultiu i masies encara resistents del que va ser la gran i productiva extensió de zona agrícola anomenada La Marina, hi havia dipòsits d'escombreries, magatzems de ferralla i negocis de re-cautxutat de pneumàtics vells. Va significar dignificar de forma espectacular, l'entrada a Barcelona venint des del Baix Llobregat i des de l'Aeroport i també a les instal·lacions de l'ampliació de la Fira de Barcelona, situades al polígon Granvia Sud, zona avui seu d'espectaculars hotels que anteriorment oferia un aspecte d'abandonament i suburbialitat.

Urbanització de la Gran Via de l'Hospitalet i de la Plaça d'Europa

L'emblamàtica Torre Copisa, seu del Grup Copisa, a la fotografia, es una piràmide invertida y esglaonada que recorda un zigurat mesopotàmic de cap per avall, segons Òscar Tusquets, el seu arquitecte. Va ser la primera torre construida a la Plaça d'Europa, a la Granvia de l'Hospitalet, inaugurada el 22 d'octubre de 2007. La seva construcció va tenir un cost de 25 milions d'euros. L'Avinguda de la Gran Via de l'Hospitalet, coneguda simplement com a Gran Via, és una avinguda de l'Hospitalet de Llobregat. És de fet una prolongació, pràcticament inalterada, de la trajectòria de la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona, avinguda amb la que connecta a la plaça d'Ildefons Cerdà. L'avinguda fou renovada i es va soterrar l'autopista C-31, una de les entrades a Barcelona des del Baix Llobregat, i es va construir la Plaça d'Europa. Als voltants de l'avinguda, al sud, hi ha el recinte Gran Via de la Fira de Barcelona i al nord la Ciutat de la Justícia de Barcelona i el nucli històric de l'Hospitalet de Llobregat. La Plaça d'Europa és una plaça d'unes 30 ha de l'Hospitalet de Llobregat, situada a l'encreuament de la Granvia amb el carrer d'Amadeu Torner. A la plaça es troba l'estació de FGC Europa | Fira de la L9 del metro. Al costat de la plaça se situa la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet , on antigament hi havia hagut la gran caserna militar d'enginyers, anomenada "Lepanto". La plaça d'Europa es troba al centre del districte econòmic Granvia L'Hospitalet. Amb vint-i-nou torres i set edificis complementaris, ofereix una combinació d'usos variats: habitatge lliure i protegit, (1.684 habitatges) oficines, hotels i equipaments. En ella s'hi van construir grans i moderns edificis, com les Torres Europa,Torre Inbisa y Torre Werfen, a càrrec d'arquitectes de renom, com l'esmentat Oriol Bohigas, Òscar Tusquets, autor de la Torre Copisa, l'esmentat Jean Nouvel, o Toyo Ito, autor de l'Hotel Porta Fira. El projecte va ser impulsat per l'alcalde Celestino Corbacho i ideat i liderat per Antoni Nogués i Olive, gerent de l'Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) de l'Ajuntament de l'Hospitalet i va ser projectada pels arquitectes David Viaplana Canudas, Albert Viaplana Veà, de l'estudi Viaplana-Piñón i promoguda pel Consorci Granvia Sud. La seva exitosa urbanització, a partir de l'any 2000, va suposar un canvi radical a la fesomia d'aquesta part de l'Hospitalet, antigament anomenada Can Pi i Polígon Pedrosa, un lloc on, entre alguns camps de cultiu i masies encara resistents del que va ser la gran i productiva extensió de zona agrícola anomenada La Marina, hi havia dipòsits d'escombreries, magatzems de ferralla i negocis de re-cautxutat de pneumàtics vells. Va significar dignificar de forma espectacular, l'entrada a Barcelona venint des del Baix Llobregat i des de l'Aeroport i també a les instal·lacions de l'ampliació de la Fira de Barcelona, situades al polígon Granvia Sud, zona avui seu d'espectaculars hotels que anteriorment oferia un aspecte d'abandonament i suburbialitat.

Urbanització de la Gran Via de l'Hospitalet i de la Plaça d'Europa

L'emblamàtica Torre Copisa, seu del Grup Copisa, a la fotografia, es una piràmide invertida y esglaonada que recorda un zigurat mesopotàmic de cap per avall, segons Òscar Tusquets, el seu arquitecte. Va ser la primera torre construida a la Plaça d'Europa, a la Granvia de l'Hospitalet, inaugurada el 22 d'octubre de 2007. La seva construcció va tenir un cost de 25 milions d'euros. L'Avinguda de la Gran Via de l'Hospitalet, coneguda simplement com a Gran Via, és una avinguda de l'Hospitalet de Llobregat. És de fet una prolongació, pràcticament inalterada, de la trajectòria de la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona, avinguda amb la que connecta a la plaça d'Ildefons Cerdà. L'avinguda fou renovada i es va soterrar l'autopista C-31, una de les entrades a Barcelona des del Baix Llobregat, i es va construir la Plaça d'Europa. Als voltants de l'avinguda, al sud, hi ha el recinte Gran Via de la Fira de Barcelona i al nord la Ciutat de la Justícia de Barcelona i el nucli històric de l'Hospitalet de Llobregat. La Plaça d'Europa és una plaça d'unes 30 ha de l'Hospitalet de Llobregat, situada a l'encreuament de la Granvia amb el carrer d'Amadeu Torner. A la plaça es troba l'estació de FGC Europa | Fira de la L9 del metro. Al costat de la plaça se situa la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet , on antigament hi havia hagut la gran caserna militar d'enginyers, anomenada "Lepanto". La plaça d'Europa es troba al centre del districte econòmic Granvia L'Hospitalet. Amb vint-i-nou torres i set edificis complementaris, ofereix una combinació d'usos variats: habitatge lliure i protegit, (1.684 habitatges) oficines, hotels i equipaments. En ella s'hi van construir grans i moderns edificis, com les Torres Europa,Torre Inbisa y Torre Werfen, a càrrec d'arquitectes de renom, com l'esmentat Oriol Bohigas, Òscar Tusquets, autor de la Torre Copisa, l'esmentat Jean Nouvel, o Toyo Ito, autor de l'Hotel Porta Fira. El projecte va ser impulsat per l'alcalde Celestino Corbacho i ideat i liderat per Antoni Nogués i Olive, gerent de l'Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) de l'Ajuntament de l'Hospitalet i va ser projectada pels arquitectes David Viaplana Canudas, Albert Viaplana Veà, de l'estudi Viaplana-Piñón i promoguda pel Consorci Granvia Sud. La seva exitosa urbanització, a partir de l'any 2000, va suposar un canvi radical a la fesomia d'aquesta part de l'Hospitalet, antigament anomenada Can Pi i Polígon Pedrosa, un lloc on, entre alguns camps de cultiu i masies encara resistents del que va ser la gran i productiva extensió de zona agrícola anomenada La Marina, hi havia dipòsits d'escombreries, magatzems de ferralla i negocis de re-cautxutat de pneumàtics vells. Va significar dignificar de forma espectacular, l'entrada a Barcelona venint des del Baix Llobregat i des de l'Aeroport i també a les instal·lacions de l'ampliació de la Fira de Barcelona, situades al polígon Granvia Sud, zona avui seu d'espectaculars hotels que anteriorment oferia un aspecte d'abandonament i suburbialitat.

Urbanització de la Gran Via de l'Hospitalet i la Plaça d'Europa

Edifici d'oficines en construcció a la Plaça d'Europa, entre l'Avinguda Joan Carles I i la Granvia de l'Hospitalet. En primer terme, a l'esquerra de la fotografia, l’edifici de color negre, també d'oficines, promogut per Inmobiliaria Layetana i projectat per RCR Aranda - Pigem - Vilalta arquitectes, l'estructuraa del qual va guanyar un premi d'arquitectura, envoltat de torres d’oficines de unes 24 plantes d’alçada. La façana sud dóna a la Fira de Barcelona. En aquest projecte, l’estructura té gran importància, doncs és essencial en la concepció arquitectònica, ja que és la que configura i defineix la forma de l’edifici. En planta, l’edifici es conforma mitjançant la successió d’uns pòrtics metàl·lics, a manera de costelles, separats regularment entre sí uns 1,6 metres i orientats en forma de vano convergents en el centre de la plaça. La seva construcció, finalitzada el 2010, va tenir un cost de 18 milions d'Euros. L'Avinguda de la Gran Via de l'Hospitalet, coneguda simplement com a Gran Via, és una avinguda de l'Hospitalet de Llobregat. És de fet una prolongació, pràcticament inalterada, de la trajectòria de la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona, avinguda amb la que connecta a la plaça d'Ildefons Cerdà. L'avinguda fou renovada i es va soterrar l'autopista C-31, una de les entrades a Barcelona des del Baix Llobregat, i es va construir la Plaça d'Europa. Als voltants de l'avinguda, al sud, hi ha el recinte Gran Via de la Fira de Barcelona i al nord la Ciutat de la Justícia de Barcelona i el nucli històric de l'Hospitalet de Llobregat. La Plaça d'Europa és una plaça d'unes 30 ha de l'Hospitalet de Llobregat, situada a l'encreuament de la Granvia amb el carrer d'Amadeu Torner. A la plaça es troba l'estació de FGC Europa | Fira de la L9 del metro. Al costat de la plaça se situa la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet , on antigament hi havia hagut la gran caserna militar d'enginyers, anomenada "Lepanto". La plaça d'Europa es troba al centre del districte econòmic Granvia L'Hospitalet. Amb vint-i-nou torres i set edificis complementaris, ofereix una combinació d'usos variats: habitatge lliure i protegit, (1.684 habitatges) oficines, hotels i equipaments. En ella s'hi van construir grans i moderns edificis, com les Torres Europa,Torre Inbisa y Torre Werfen, a càrrec d'arquitectes de renom, com l'esmentat Oriol Bohigas, Òscar Tusquets, autor de la Torre Copisa, l'esmentat Jean Nouvel, o Toyo Ito, autor de l'Hotel Porta Fira. El projecte va ser impulsat per l'alcalde Celestino Corbacho i ideat i liderat per Antoni Nogués i Olive, gerent de l'Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) de l'Ajuntament de l'Hospitalet i va ser projectada pels arquitectes David Viaplana Canudas, Albert Viaplana Veà, de l'estudi Viaplana-Piñón i promoguda pel Consorci Granvia Sud. La seva exitosa urbanització, a partir de l'any 2000, va suposar un canvi radical a la fesomia d'aquesta part de l'Hospitalet, antigament anomenada Can Pi i Polígon Pedrosa, un lloc on, entre alguns camps de cultiu i masies encara resistents del que va ser la gran i productiva extensió de zona agrícola anomenada La Marina, hi havia dipòsits d'escombreries, magatzems de ferralla i negocis de re-cautxutat de pneumàtics vells. Va significar dignificar de forma espectacular, l'entrada a Barcelona venint des del Baix Llobregat i des de l'Aeroport i també a les instal·lacions de l'ampliació de la Fira de Barcelona, situades al polígon Granvia Sud, zona avui seu d'espectaculars hotels que anteriorment oferia un aspecte d'abandonament i suburbialitat.