• AMHLAF0111102.tif
    Nenes al parc que hi davant el Centre Educatiu FAX al barri de Can Serra
    Política i institucions 94P 5D/Política/Reivindicacions-zona verda
  • AMHLAF0003285.jpg
    Fàbrica La Cardoner
    Vista de la fàbrica La Cardoner. Al fons, el barri de La Florida i Pubilla Cases i davant, l'avinguda Isabel La Catòlica abans del desdoblament de carrils. Aquesta gran indústria química, que va ser ubicada en el seu moment en un lloc amb molt poca població, on avui hi ha el parc de Les Planes, treballava amb àcid clorhídric i generava unes emanacions fètides, d'una intensa fortor a ous podrits, que generaven grans molèsties al veïns de Can Serra, que van anant ocupant els blocs de nova construcció del nou barri, motiu pel qual aquests es van organitzat i van generar diferents i successius actes de protesta i manifestacions demanant el seu tancament.
    Arquitectura i urbanisme
    Autobusos
    Bòbiles
    Cardoner, La
    Carrers
    Cotxes
    Indústries
    Transports
    Vistes
    Xemeneïes
  • AMHLAF0055805.jpeg
    Seminari Flamenc al Centre Cultural Claveles, maig/juny 1995
    Juana Ibáñez, antropòloga coordinadora del seminari i el cantaor José Ferrón
    Cultura
    Flamenc
    Música
  • AMHLAF0055806.jpeg
    Seminari Flamenc al Centre Cultural Claveles, maig/juny 1995
    El cantaor José Antonio Escribano i el guitarrista Romerito
    Cultura
    Flamenc
    Música
  • AMHL_101_C411_1958_00497_0017_foto.jpg
    Pere Pelegrí,C. 23
    Imatge extreta d'una llicència d'obres
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
  • AMHLAF0111494.tif
    Cartell de propaganda de mitjans dels anys setanta del s. XX de la vocalia de dones de l'Associació de Veïns de Can Serra, que convocava xerrades i organitzava activitats per a les famílies.
    Associacions i entitats 86P 6D/Associacions de dones/Vocalies dones Associacions Veïns D
  • AMHLAF0003257.jpg
    Naus de la factoria d'olis industrials Brugarolas.
    Vista de les antigues instal·lacions de l'empresa d'olis industrials i lubricants Viuda e Hijos de Miguel Brugarolas, amb oficines a la Ronda de Sant pere, núm. 85, que es va instal·lar el 1915 a les naus industrials de producció de xarols i hules aixecades el 1901 per Narcís Cruzet i Bosch a tocar de la via del tren davant l'estació de la RENFE a l'Hospitalet que, a partir de 1928, durante la dictadura de Primo de Rivera, va ser expropiada per l'empresa pública CAMPSA (Compañía Arrendataria del Monopolio de Petróleos), com a consequència de la monopolització del sector del petroli. El 1974 aquesta factoria d'olis va ser traslladada a Rubí i la finca va romandre tancada durant bastant anys fins que finalment els edificis del seu interior, ja molt degradats, van ser enderrocats. L'Ajuntament va urbanitzar llavors tot aquell entorn i va crear allà l'any 2000, el Parc de Can Cluset. Al fons, el barri de Sant Josep i, més enllà, el de Santa Eulàlia.
    Arquitectura i urbanisme
    CAMPSA
    Edificis
    Ferroviaris
    Indústries
    Transports
    Vies
    Can Cluset/ Brugarolas
  • AMHLAF0004378.jpg
    Xemeneia i edificis
    Xemeneia de la bòbila Goyta-Oliveros i al fons, els blocs del barri de Can Serra
    Arquitectura i urbanisme
    Bòbila Goyta
    Edificis
    Indústries
    Xemeneïes
  • AMHLAF0007357.JPG
    Competició de petanca
    Festa major de Can Serra. Competició de petanca, coral infantil de Can Serra, enlairament de globus de La Caixa, festa de les regions, focs d'artifici
    Esports
    Festes
    Petanca
  • AMHLAF0111472.tif
    Activitat de l'Associació de Veïns de Can Serra
    Activitats per celebrar la festa del cordero organitzada per l'Associació de Veïns de Can Serra
  • AMHLAF0150964.jpg
    Un carro pels carrers sense asfaltar
    Un pagès sobre d'un carro amb un cavall de tir transita tranquilament per l'antic Camí del molí, avui avinguda d'Isabel La Catòlica, en direcció a l'Hospitalet Centre. Al fons s'aprecia la muntanya de Sant Pere Màrtir i les torres d'alta tensió de l'Avinguda de l'electricitat. A la dreta de la fotografia, la tanca de la fàbrica química Cardoner, amb uns bidons al davant. Al fons un camió Ebro.
    Animals
    Carros i carruatges
    Cavalls
    Equins
    Natura i medi ambient
    Transports
  • AMHLAF0006244.JPG
    Reivindicacions dels veïns de Can Serra
    Autocars. Samontà. Ràdio (La Cardoner, la Carpa), 09/03/1977
    Cultura
    Política i administració pública
  • AMHLAF0111436.tif
    Vista del barri del Centre
    Vista del barri del Centre des de Can Serra amb les vies del tren en primer terme
    Arquitectura i urbanisme
    Vistes
    Vistes aèries
  • AMHLAF0111476.tif
    Equip de futbol infantil
    Equip de futbol infantil creat entre els infants de Can Serra que jugaven al camp que es va ocupar de les Resines el 1976.
  • AMHLAF0111508.tif
    Olimpíada Popular de Can Serra celebrada el 1974
    Olimpíada Popular de Can Serra celebrada el 1974, organitzada per la vocalia de joves de l'Associació de Veïns de Can Serra. Es tractava d'una sèrie d'activitats esportives per reivindicar espais i instal·lacions esportius a la ciutat. Una colla de sacs i una cistella de bàsquet improvisada amb materials reutilitzats van portar l'esport i el joc a un barri buit de pistes esportives. El 1975 es va crear una comissió d'esports al barri i el 1976 es va ocupar el camp de les Resines.
    Actes reivindicatius
    Associació de veïns de Can Serra
    Associacions i entitats
    Conflictes
    Esports
    Seguretat i defensa
    Veïnals
  • AMHLAF0003349.jpg
    Les Planes
    Vista panoràmica de les Planes. La Florida a la dreta, el barri de Can Serra davant i al fons el de Pubilla Cases. Al descampat que es veu a la part inferior dreta hi ha el Poliesportiu Municipal de Les Planes
    Arquitectura i urbanisme
    Vistes
  • AMHLAF0111465.tif
    Vista de Can Serra cap a les vies del tren
    Vista de Can Serra cap a les vies del tren
    Arquitectura i urbanisme
    Indústries
  • AMHLAF0111353.tif
    Estructura de La Carpa de Can Serra.
    Estructura abandonada de la carpa del Teatro Popular Portátil, que va ser instal·lada al barri de Can Serra pel Ministerio de Información y Turismo i l'Ajuntament de l'Hospitalet el 1969. Fa estar activa fins el febrer de 1972, quan una forta tempesta acompanyada d'una gran ventada va destrossar completament la immensa lona que cobria l'estructura. L'elevat cost de fer-ne una altra va motivar que l'Ajuntament, que poc després de l'incident va passar a ser el propietari de la carpa, cedida per un preu simbòlic pel Ministeri, renunciés a construir-ne una altra i deixés l'estructura despullada allà, al solar de Can Serra, on s’hi va estar fins el 1976, quan va ser traslladada a la part de darrera del Parc de Can Buxeres, on es va tornar a muntar i on va romandre fins el 1986. Emilio Pérez Piñero, l'arquitecte que va dissenyar aquesta original carpa de ferro, va néixer a València el 1935 i es va traslladar sent molt petit a Calasparra, Múrcia, on tenia el seu estudi i on va morir prematurament el 1972. El 1957 viatja a Madrid i comença els seus estudis a l'Escola Superior Tècnica d'Arquitectura. El 1961 en el VI Congrés de la Unió Internacional d'Arquitectes celebrat a Londres, va presentar un projecte de 'Teatre Ambulant' amb capacitat per a 500 espectadors. Amb aquest projecte va donar inici a les seves inquietuds estructurals per crear elements de muntatge i desmuntatge ràpid i econòmic en gran similitud amb les obres de Buckminster Fuller. La seva estructura més coneguda, sens dubte, és la cúpula geodèsica del Museu Dalí a Figueres. Després de l'experiència obtinguda a Londres, el 1966 dissenya un Teatro Nacional Desmontable per a 1.800 espectadors per encàrrec del Ministeri d'Informació i Turisme, en l'època del ministre Manuel Fraga Iribarne, per als Festivals d'Espanya. El projecte s'anomenava Teatro Popular Portátil, amb el que el Ministeri pretenia, mitjançant una carpa portàtil, portar el teatre a poblacions que no disposessin d'un edifici teatral amb suficient capacitat com per representar grans espectacles. L'alcalde Vicenç Capdevila, llavors encara ponent de cultura, va aconseguir que aquesta estructura s'instal•lés a l'Hospitalet, a un solar del barri de Can Serra, barri que tot just començava a edificar-se, on van tenir lloc, de 1969 a 1972, diversos cicles de teatre amateur i de teatre professional de tipus clàssic en castellà, en els que es van representar obres de teatre d'autors com Tirso de Molina, Lope de Rueda, Calderon, Lope de Vega, Molière, Arniches, Valle-Inclán, Benavente, Mihura, Salom i Buero Vallejo per a tots els públics, a càrrec de la companyia del Teatro Calderon de Barcelona, dirigida per José Maria Loperena, la Compañía Nacional de Teatro Maria Guerrero de Madrid i la companyia Pequeño Teatro de Barcelona, dirigida per l'actriu Maria Luisa Oliveda. També es van oferir sarsueles com "Marina", d'Arrieta; "La tabernera del puerto", de Sorozábal i "Don Gil de Alcalà", de Penella, a càrrec de la companyia lírica Tomàs Breton de Barcelona dirigida pel baix Manuel Gas. Així mateix van tenir lloc exitoses campanyes escolars pels alumnes de l'Hospitalet a càrrec de la companyia Teatro Universal para Escolares d'Alejandro Ulloa, que va oferir "La vida es sueño" i "El alcalde de Zalamea", de Calderon; "Otelo" i "Hamlet", de Shakespeare; "Los intereses creados", de Benavente i "En flandes se ha puesto el sol", de Marquina. Després se'n va fer càrrec en Ricard Salvat, que va organitzar algunes sessions per alumnes de batxillerat més treballades amb els professors, que podien preparar així l'obra amb anterioritat amb els seus alumnes. Va ser un projecte deficitari econòmicament però d'una gran importància cultural i de molt relleu per a l'Hospitalet d'aquella època.
    Cultura
    Equipaments culturals
    Teatre popular portàtil
  • AMHLAF0041645.jpeg
    La Carpa
    Estructura abandonada de la carpa del Teatro Popular Portátil, que va ser instal·lada al barri de Can Serra pel Ministerio de Información y Turismo i l'Ajuntament de l'Hospitalet el 1969. Fa estar activa fins el febrer de 1972, quan una forta tempesta acompanyada d'una gran ventada va destrossar completament la immensa lona que cobria l'estructura. L'elevat cost de fer-ne una altra va motivar que l'Ajuntament, que poc després de l'incident va passar a ser el propietari de la carpa, cedida per un preu simbòlic pel Ministeri, renunciés a construir-ne una altra i deixés l'estructura despullada allà, al solar de Can Serra, on s’hi va estar fins el 1976, quan va ser traslladada a la part de darrera del Parc de Can Buxeres, on es va tornar a muntar i on va romandre fins el 1986. Emilio Pérez Piñero, l'arquitecte que va dissenyar aquesta original carpa de ferro, va néixer a València el 1935 i es va traslladar sent molt petit a Calasparra, Múrcia, on tenia el seu estudi i on va morir prematurament el 1972. El 1957 viatja a Madrid i comença els seus estudis a l'Escola Superior Tècnica d'Arquitectura. El 1961 en el VI Congrés de la Unió Internacional d'Arquitectes celebrat a Londres, va presentar un projecte de 'Teatre Ambulant' amb capacitat per a 500 espectadors. Amb aquest projecte va donar inici a les seves inquietuds estructurals per crear elements de muntatge i desmuntatge ràpid i econòmic en gran similitud amb les obres de Buckminster Fuller. La seva estructura més coneguda, sens dubte, és la cúpula geodèsica del Museu Dalí a Figueres. Després de l'experiència obtinguda a Londres, el 1966 dissenya un Teatro Nacional Desmontable per a 1.800 espectadors per encàrrec del Ministeri d'Informació i Turisme, en l'època del ministre Manuel Fraga Iribarne, per als Festivals d'Espanya. El projecte s'anomenava Teatro Popular Portátil, amb el que el Ministeri pretenia, mitjançant una carpa portàtil, portar el teatre a poblacions que no disposessin d'un edifici teatral amb suficient capacitat com per representar grans espectacles. L'alcalde Vicenç Capdevila, llavors encara ponent de cultura, va aconseguir que aquesta estructura s'instal•lés a l'Hospitalet, a un solar del barri de Can Serra, barri que tot just començava a edificar-se, on van tenir lloc, de 1969 a 1972, diversos cicles de teatre amateur i de teatre professional de tipus clàssic en castellà, en els que es van representar obres de teatre d'autors com Tirso de Molina, Lope de Rueda, Calderon, Lope de Vega, Molière, Arniches, Valle-Inclán, Benavente, Mihura, Salom i Buero Vallejo per a tots els públics, a càrrec de la companyia del Teatro Calderon de Barcelona, dirigida per José Maria Loperena, la Compañía Nacional de Teatro Maria Guerrero de Madrid i la companyia Pequeño Teatro de Barcelona, dirigida per l'actriu Maria Luisa Oliveda. També es van oferir sarsueles com "Marina", d'Arrieta; "La tabernera del puerto", de Sorozábal i "Don Gil de Alcalà", de Penella, a càrrec de la companyia lírica Tomàs Breton de Barcelona dirigida pel baix Manuel Gas. Així mateix van tenir lloc exitoses campanyes escolars pels alumnes de l'Hospitalet a càrrec de la companyia Teatro Universal para Escolares d'Alejandro Ulloa, que va oferir "La vida es sueño" i "El alcalde de Zalamea", de Calderon; "Otelo" i "Hamlet", de Shakespeare; "Los intereses creados", de Benavente i "En flandes se ha puesto el sol", de Marquina. Després se'n va fer càrrec en Ricard Salvat, que va organitzar algunes sessions per alumnes de batxillerat més treballades amb els professors, que podien preparar així l'obra amb anterioritat amb els seus alumnes. Va ser un projecte deficitari econòmicament però d'una gran importància cultural i de molt relleu per a l'Hospitalet d'aquella època.
    Cultura
    Equipaments culturals
    Teatre popular portàtil
  • AMHLAF0111342.tif
    Estructura de La Carpa de Can Serra
    Emilio Pérez Piñero, l'arquitecte que va dissenyar aquesta original carpa de ferro, va néixer a València el 1935 i es va traslladar sent molt petit a Calasparra, Múrcia, on tenia el seu estudi i on va morir prematurament, als 36 anys, d'accident de circulació, el 1972. El 1957 viatja a Madrid i comença els seus estudis a l'Escola Superior Tècnica d'Arquitectura. El 1961 en el VI Congrés de la Unió Internacional d'Arquitectes celebrat a Londres, va presentar un projecte de 'Teatre Ambulant' amb capacitat per a 500 espectadors. Amb aquest projecte va donar inici a les seves inquietuds estructurals per crear elements de muntatge i desmuntatge ràpid i econòmic en gran similitud amb les obres de Buckminster Fuller. La seva estructura més coneguda, sens dubte, és la cúpula geodèsica del Museu Dalí a Figueres. Gràcies a aquest treball, de principis dels anys setanta, es va relacionar personalment amb Salvador Dalí, qui se sentia molt identificat amb les seves idees i plantejaments. Després de l'experiència obtinguda a Londres, el 1966 dissenya un Teatro Nacional Desmontable per a 1.800 espectadors per encàrrec del Ministeri d'Informació i Turisme, en l'època del ministre Manuel Fraga Iribarne, per als Festivals d'Espanya. L'estructura constava de dues cúpules reticulars realitzades en casquets de directriu esfèrica de 31 metres de diàmetre y 11 metres de fletxa. El projecte s'anomenava Teatro Popular Portátil, amb el que el Ministeri pretenia, mitjançant una carpa portàtil, portar el teatre a poblacions que no dispossessin d'un edifici teatral amb suficient capacitat com per representar grans espectacles. Aquesta carpa va anar per primer cop a La Corunya y després a Alcobendas, però no va ser gaire aprofitada pel Ministeri d'Educació. L'alcalde Vicenç Capdevila, llavors encara ponent de cultura, va aconsseguir que aquesta estructura s'instal·lés a l'Hospitalet, a un solar del barri de Can Serra, barri que tot just començava a edificar-se, on van tenir lloc, de 1969 a 1972, diversos cicles de teatre amateur i de teatre professional de tipus clàssic en castellà, en els que es van representar obres de teatre d'autors com Tirso de Molina, Lope de Rueda, Calderon, Lope de Vega, Molière, Arniches, Valle-Inclán, Benavente, Mihura, Salom i Buero Vallejo per a tots els públics, a càrrec de la companyia del Teatro Calderon de Barcelona, dirigida per José Maria Loperena, la Compañía Nacional de Teatro Maria Guerrero de Madrid i la companyia Pequeño Teatro de Barcelona, dirigida per l'actriu Maria Luisa Oliveda. També es van oferir sarsueles com "Marina", d'Arrieta; "La tabernera del puerto", de Sorozábal i "Don Gil de Alcalà", de Penella, a càrrec de la companyia lírica Tomàs Breton de Barcelona dirigida pel baix Manuel Gas. Així mateix van tenir lloc exitoses campanyes escolars pels alumnes de l'Hospitalet a càrrec de la companyia Teatro Universal para Escolares d'Alejandro Ulloa, que va oferir "La vida es sueño" i "El alcalde de Zalamea", de Calderon; "Otelo" i "Hamlet", de Shakespeare; "Los intereses creados", de Benavente i "En flandes se ha puesto el sol", de Marquina. Després se'n va fer càrrec en Ricard Salvat, que va organitzar algunes sessions per alumnes de batxillerat més treballades amb els professors, que podien preparar així l'obra amb anterioritat amb els seus alumnes. En finalitzar la representació els alumnes podien fer preguntes al director i els actors, que es situaven tots a l'escenari. Va ser un projecte deficitari econòmicament però d'una gran importància cultural i de molt relleu per a l'Hospitalet d'aquella època, que va quedar truncat el febrer de 1972 quan una gran tempesta amb una forta ventada va fer malbé totalment la immensa lona que cobria l'estructura. L'elevat cost de fer-ne una altra va motivar que l'Ajuntament, que poc després de l'incident va passar a ser el propietari de la Carpa , cedida per un preu simbólic pel Ministeri, renunciés a construir-ne una altra i deixés l'estructura despullada allà, a Can Serra, en un solar on l’ajuntament franquista de l’alcalde Matías de España havia donat permís per construir 13 blocs de 13 pisos d’alçada. Finalment, les lluites veïnals (els veïns tiraven a terra les tanques que barraven el terreny), l’arribada a l’Ajuntament de l’alcalde Vicenç Capdevila i el nou Pla General Metropolità de l’arquitecte Joan Antoni Solans, van aturar la construcció. En aquell emplaçament va néixer una plaça, un mercat i una escola que porten el nom de la Carpa en record de l’antiga estructura escènica. El 1976 va ser traslladada i muntada a la part del darrere del Parc de Can Buxeres, on va ser finalment desmuntada. En aquesta fotografia veiem l'estructura, ja abandonada i encara al solar de Can Serra.
    Cultura
    Equipaments culturals
    Teatre popular portàtil
  • AMHLAF0111354.tif
    Estructura de La Carpa de Can Serra, antic Teatro Popular Portátil, a la part de dalt del Parc de Can Buxeres.
    Emilio Pérez Piñero, l'arquitecte que va dissenyar aquesta original carpa de ferro, va néixer a València el 1935 i es va traslladar sent molt petit a Calasparra, Múrcia, on tenia el seu estudi i on va morir prematurament el 1972. El 1957 viatja a Madrid i comença els seus estudis a l'Escola Superior Tècnica d'Arquitectura. El 1961 en el VI Congrés de la Unió Internacional d'Arquitectes celebrat a Londres, va presentar un projecte de 'Teatre Ambulant' amb capacitat per a 500 espectadors. Amb aquest projecte va donar inici a les seves inquietuds estructurals per crear elements de muntatge i desmuntatge ràpid i econòmic en gran similitud amb les obres de Buckminster Fuller. La seva estructura més coneguda, sens dubte, és la cúpula geodèsica del Museu Dalí a Figueres. Gràcies a aquest treball, de principis dels anys setanta, es va relacionar personalment amb Salvador Dalí, qui se sentia molt identificat amb les seves idees i plantejaments. Després de l'experiència obtinguda a Londres, el 1966 dissenya un Teatro Nacional Desmontable per a 1.800 espectadors per encàrrec del Ministeri d'Informació i Turisme, en l'època del ministre Manuel Fraga Iribarne, per als Festivals d'Espanya. L'estructura constava de dues cúpules reticulars realitzades en casquets de directriu esfèrica de 31 metres de diàmetre y 11 metres de fletxa. El projecte s'anomenava Teatro Popular Portátil, amb el que el Ministeri pretenia, mitjançant una carpa portàtil, portar el teatre a poblacions que no dispossessin d'un edifici teatral amb suficient capacitat com per representar grans espectacles. Aquesta carpa va anar per primer cop a La Corunya y després a Alcobendas, però no va ser gaire aprofitada pel Ministeri d'Educació. L'alcalde Vicenç Capdevila, llavors encara ponent de cultura, va aconsseguir que aquesta estructura s'instal·lés a l'Hospitalet, a un solar del barri de Can Serra, barri que tot just començava a edificar-se, on van tenir lloc, de 1969 a 1972, diversos cicles de teatre amateur i de teatre professional de tipus clàssic en castellà, en els que es van representar obres de teatre d'autors com Tirso de Molina, Lope de Rueda, Calderon, Lope de Vega, Molière, Arniches, Valle-Inclán, Benavente, Mihura, Salom i Buero Vallejo per a tots els públics, a càrrec de la companyia del Teatro Calderon de Barcelona, dirigida per José Maria Loperena, la Compañía Nacional de Teatro Maria Guerrero de Madrid i la companyia Pequeño Teatro de Barcelona, dirigida per l'actriu Maria Luisa Oliveda. També es van oferir sarsueles com "Marina", d'Arrieta; "La tabernera del puerto", de Sorozábal i "Don Gil de Alcalà", de Penella, a càrrec de la companyia lírica Tomàs Breton de Barcelona dirigida pel baix Manuel Gas. Així mateix van tenir lloc exitoses campanyes escolars pels alumnes de l'Hospitalet a càrrec de la companyia Teatro Universal para Escolares d'Alejandro Ulloa, que va oferir "La vida es sueño" i "El alcalde de Zalamea", de Calderon; "Otelo" i "Hamlet", de Shakespeare; "Los intereses creados", de Benavente i "En flandes se ha puesto el sol", de Marquina. Després se'n va fer càrrec en Ricard Salvat, que va organitzar algunes sessions per alumnes de batxillerat més treballades amb els professors, que podien preparar així l'obra amb anterioritat amb els seus alumnes. En finalitzar la representació els alumnes podien fer preguntes al director i els actors, que es situaven tots a l'escenari. Va ser un projecte deficitari econòmicament però d'una gran importància cultural i de molt relleu per a l'Hospitalet d'aquella època, que va quedar truncat el febrer de 1972 quan una gran tempesta amb una forta ventada va fer malbé totalment la immensa lona que cobria l'estructura. L'elevat cost de fer-ne una altra va motivar que l'Ajuntament, que poc després de l'incident va passar a ser el propietari de la Carpa , cedida per un preu simbólic pel Ministeri, renunciés a construir-ne una altra i deixés l'estructura despullada allà, a Can Serra, en un solar on l’ajuntament franquista de l’alcalde Matías de España havia donat permís per construir 13 blocs de 13 pisos d’alçada. Finalment, les lluites veïnals (els veïns tiraven a terra les tanques que barraven el terreny), l’arribada a l’Ajuntament de l’alcalde Vicenç Capdevila i el nou Pla General Metropolità de l’arquitecte Joan Antoni Solans, van aturar la construcció. En aquell emplaçament va néixer una plaça, un mercat i una escola que porten el nom de la Carpa en record de l’antiga estructura escènica. El 1976 va ser traslladada i muntada a la part del darrere del Parc de Can Buxeres, on va ser finalment desmuntada.
    Cultura
    Equipaments culturals
    Teatre popular portàtil
  • AMHLAF0055535.jpg
    Confecció del vestuari del gegant "Paco" de Can Serra
    Imatge de la presentació en societat a la Plaça de La Carpa de Can Serra del gegant Paco el 13 de juny de 1996, que va ser apadrinat per les parelles de gegants de la ciutat i per la geganta Pepa de Pubilla Casas Mitjançant una consulta popular, es va decidir que el personatge més representatiu del barri de Can Serra que podia simbolitzar millor les lluites dels veïns per tal d'aconseguir un barri millor quan aquest encara tenia greus mancances de serveis públics era en Paco, un veí del barri, que va morir essent encara molt jove d'un infart, que sortia al carrer amb un tambor per convocar els veïns a les assemblees i amb el que sortia també quan es feien en les manifestacions reivindicatives per la millora de la qualitat de vida del barri. La seva vídua, veïna del barri, va estar present a l'acte i el seu espòs va ser objecte aquell dia d'un emocionant reconeixement públic. La construcció del gegant va ser ser encarregada i pagada per l'Aula de Cultura de La Florida, en l'època en que va ser dirigida per Artur Arranz, al reconegut constructor de gegants i capgrossos amb taller al barri de Gràcia, Xavier Jansana. L'Aula de Cultura de La Florida, que en aquella època treballava també donant suport als processos festius de Pubilla Cases i Can Serra, va voler dotar al barri d'un símbol, augmentant així el patrimoni cultural de l'Hospitalet i el sentiment de pertinença dels veïns al barri de Can Serra. Amb el propòsit de generar dinàmiques que ajudessin a potenciar el diàleg entre les diferents cultures d'origen del barri amb la cultura popular catalana, i tenint present els agents socials i culturals del barri, com la Comissió de Festes i altres, l'Aula de Cultura va demanar la col·laboració de les dones de la l'Associació de Veïns de Can Serra, a la fotografia, perquè fessin el vestuari de la geganta, que van fer desinteressadament, documentant-se profusament sobre el tipus de teixits i vestits que portava un gegant. Una feina realment esplèndida que van realitzar, com s'observa a la fotografia, a la Casa de Reconciliació de Can Serra. El tamboriner Paco del barri de Can Serra fa de parella en moltes sortides arreu amb la geganta Pepa, la Pubilla Casas, del barri de Pubilla Casas, també encarregada per l'Aula de Cultura de La Florida amb el mateixos objectius culturals, el 1995 al mateix constructor Xavier Jansana.
    Festes, costums i tradicions
  • AMHLAF0055563.jpg
    Presentació en societat del gegant " Paco " de Can Serra.
    Imatge de la presentació en societat a la Plaça de La Carpa de Can Serra del gegant Paco el 13 de juny de 1996, que va ser apadrinat per les parelles de gegants de la ciutat i per la geganta Pepa de Pubilla Casas. A la fotografia, el delegat del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya a l'Hospitalet, Sr. Molina, el regidor municipal del grup del PSC-PSOE, Juan Antonio Molina, Mª Pilar Massana, regidora municipal del Grup d'Iniciativa-Els Verds, Josep Maria Cleries, director general de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, Joan Oms, regidor municipal del Grup d'Iniciativa-Els Verds, el regidor del districte, José Vicente Muñoz i el president de l'Associació de Veïns de Can Serra escolten unes paraules que realitza al micròfon en Joan Noguera, activista de la cultura popular catalana de l'Hospitalet. Mitjançant una consulta popular, es va decidir que el personatge més representatiu del barri de Can Serra que podia simbolitzar millor les lluites dels veïns per tal d'aconseguir un barri millor quan aquest encara tenia greus mancances de serveis públics era en Paco, un veí del barri, que va morir essent encara molt jove d'un infart, que sortia al carrer amb un tambor per convocar els veïns a les assemblees i amb el que sortia també quan es feien en les manifestacions reivindicatives per la millora de la qualitat de vida del barri. Aquesta era la manera que tenia l’AV de Can Serra d’avisar al barri als anys 70. Si calia baixar cap a l’ajuntament a reivindicar millores pel barri, aquest veí treia el seu tambor i el barri sabia que l’AV els estava convocant. Els veïns baixaven per la rambla de Just Oliveras cap a l’ajuntament fent molt de xivarri i tothom sabia d’on venien ja que el tambor els identificava. La seva vídua, veïna del barri, va estar present a l'acte i el seu espòs va ser objecte aquell dia d'un emocionant reconeixement públic per part del president de l'Associació de Veïns de Can Serra. El tamboriner és també el logotip del Grup de Festes de Can Serra. La construcció del gegant va ser ser encarregada i pagada per l'Aula de Cultura de La Florida, en l'època en que va ser dirigida per Artur Arranz, al reconegut constructor de gegants i capgrossos amb taller al barri de Gràcia, Xavier Jansana. L'Aula de Cultura de La Florida, que en aquella època treballava també donant suport als processos festius de Pubilla Cases i Can Serra, va voler dotar al barri d'un símbol, augmentant així el patrimoni cultural de l'Hospitalet i el sentiment de pertinença dels veïns al barri de Can Serra. Amb el propòsit de generar dinàmiques que ajudessin a potenciar el diàleg entre les diferents cultures d'origen del barri amb la cultura popular catalana, i tenint present els agents socials i culturals del barri, com la Comissió de Festes i altres, l'Aula de Cultura va demanar la col·laboració de les dones de la Comissió de Festes de Can Serra perquè fessin el vestuari de la geganta, que van fer desinteressadament, documentant-se profusament sobre el tipus de teixits i vestits que portava un gegant. Una feina realment esplèndida que van realitzar a la Casa de Reconciliació de Can Serra. El tamboriner Paco del barri de Can Serra fa de parella en moltes sortides arreu amb la geganta Pepa, la Pubilla Casas, del barri de Pubilla Casas, també encarregada per l'Aula de Cultura de La Florida amb el mateixos objectius culturals, el 1995 al mateix constructor Xavier Jansana.
    Festes, costums i tradicions
  • AMHLAF0055565.jpg
    Presentació en societat del gegant " Paco " de Can Serra.
    Imatge de la presentació en societat a la Plaça de La Carpa de Can Serra del gegant Paco el 13 de juny de 1996, que va ser apadrinat per les parelles de gegants de la ciutat i per la geganta Pepa de Pubilla Casas. A la fotografia, Mª Pilar Massana, regidora municipal del Grup d'Iniciativa-Els Verds, Josep Maria Cleries, director general de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, Joan Oms, rgidor municipal del Grup d'Iniciativa-Els Verds, el regidor del districte, José Vicente Muñoz, que saluda al director de l'Aula de Cultura de La Florida, Artur Arranz, promotor i responsable de l'encàrrec de la construcció del gegant, que rep un reconeixement per part del delegat del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya a l'Hospitalet, Sr. Molina i del president de l'Associació de Veïns de Can Serra. Mitjançant una consulta popular, es va decidir que el personatge més representatiu del barri de Can Serra que podia simbolitzar millor les lluites dels veïns per tal d'aconseguir un barri millor quan aquest encara tenia greus mancances de serveis públics era en Paco, un veí del barri, que va morir essent encara molt jove d'un infart, que sortia al carrer amb un tambor per convocar els veïns a les assemblees i amb el que sortia també quan es feien en les manifestacions reivindicatives per la millora de la qualitat de vida del barri. Aquesta era la manera que tenia l’AV de Can Serra d’avisar al barri als anys 70. Si calia baixar cap a l’ajuntament a reivindicar millores pel barri, aquest veí treia el seu tambor i el barri sabia que l’AV els estava convocant. Els veïns baixaven per la rambla de Just Oliveras cap a l’ajuntament fent molt de xivarri i tothom sabia d’on venien ja que el tambor els identificava. La seva vídua, veïna del barri, va estar present a l'acte i el seu espòs va ser objecte aquell dia d'un emocionant reconeixement públic per part del president de l'Associació de Veïns de Can Serra. El tamboriner és també el logotip del Grup de Festes de Can Serra. La construcció del gegant va ser ser encarregada i pagada per l'Aula de Cultura de La Florida, en l'època en que va ser dirigida per Artur Arranz, al reconegut constructor de gegants i capgrossos amb taller al barri de Gràcia, Xavier Jansana. L'Aula de Cultura de La Florida, que en aquella època treballava també donant suport als processos festius de Pubilla Cases i Can Serra, va voler dotar al barri d'un símbol, augmentant així el patrimoni cultural de l'Hospitalet i el sentiment de pertinença dels veïns al barri de Can Serra. Amb el propòsit de generar dinàmiques que ajudessin a potenciar el diàleg entre les diferents cultures d'origen del barri amb la cultura popular catalana, i tenint present els agents socials i culturals del barri, com la Comissió de Festes i altres, l'Aula de Cultura va demanar la col·laboració de les dones de la Comissió de Festes de Can Serra perquè fessin el vestuari de la geganta, que van fer desinteressadament, documentant-se profusament sobre el tipus de teixits i vestits que portava un gegant. Una feina realment esplèndida que van realitzar a la Casa de Reconciliació de Can Serra. El tamboriner Paco del barri de Can Serra fa de parella en moltes sortides arreu amb la geganta Pepa, la Pubilla Casas, del barri de Pubilla Casas, també encarregada per l'Aula de Cultura de La Florida amb el mateixos objectius culturals, el 1995 al mateix constructor Xavier Jansana.
    Festes, costums i tradicions
  • AMHLAF0055564.jpg
    Presentació en societat del gegant " Paco " de Can Serra.
    Imatge de la presentació en societat a la Plaça de La Carpa de Can Serra del gegant Paco el 13 de juny de 1996, que va ser apadrinat per les parelles de gegants de la ciutat i per la geganta Pepa de Pubilla Casas. A la fotografia, el delegat del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya a l'Hospitalet, Sr. Molina, el regidor municipal del grup del PSC-PSOE, Juan Antonio Molina, Mª Pilar Massana, regidora municipal del Grup d'Iniciativa-Els Verds saluda un membre del Grup de Festes Can Serra en presència de Josep Maria Cleries, director general de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, Joan Oms, regidor municipal del Grup d'Iniciativa-Els Verds, el regidor del districte, José Vicente Muñoz, el president de la Comissió de Festes de La Florida i el president de l'Associació de Veïns de Can Serra. Mitjançant una consulta popular, es va decidir que el personatge més representatiu del barri de Can Serra que podia simbolitzar millor les lluites dels veïns per tal d'aconseguir un barri millor quan aquest encara tenia greus mancances de serveis públics era en Paco, un veí del barri, que va morir essent encara molt jove d'un infart, que sortia al carrer amb un tambor per convocar els veïns a les assemblees i amb el que sortia també quan es feien en les manifestacions reivindicatives per la millora de la qualitat de vida del barri. Aquesta era la manera que tenia l’AV de Can Serra d’avisar al barri als anys 70. Si calia baixar cap a l’ajuntament a reivindicar millores pel barri, aquest veí treia el seu tambor i el barri sabia que l’AV els estava convocant. Els veïns baixaven per la rambla de Just Oliveras cap a l’ajuntament fent molt de xivarri i tothom sabia d’on venien ja que el tambor els identificava. La seva vídua, veïna del barri, va estar present a l'acte i el seu espòs va ser objecte aquell dia d'un emocionant reconeixement públic per part del president de l'Associació de Veïns de Can Serra. El tamboriner és també el logotip del Grup de Festes de Can Serra. La construcció del gegant va ser ser encarregada i pagada per l'Aula de Cultura de La Florida, en l'època en que va ser dirigida per Artur Arranz, al reconegut constructor de gegants i capgrossos amb taller al barri de Gràcia, Xavier Jansana. L'Aula de Cultura de La Florida, que en aquella època treballava també donant suport als processos festius de Pubilla Cases i Can Serra, va voler dotar al barri d'un símbol, augmentant així el patrimoni cultural de l'Hospitalet i el sentiment de pertinença dels veïns al barri de Can Serra. Amb el propòsit de generar dinàmiques que ajudessin a potenciar el diàleg entre les diferents cultures d'origen del barri amb la cultura popular catalana, i tenint present els agents socials i culturals del barri, com la Comissió de Festes i altres, l'Aula de Cultura va demanar la col·laboració de les dones de la Comissió de Festes de Can Serra perquè fessin el vestuari de la geganta, que van fer desinteressadament, documentant-se profusament sobre el tipus de teixits i vestits que portava un gegant. Una feina realment esplèndida que van realitzar a la Casa de Reconciliació de Can Serra. El tamboriner Paco del barri de Can Serra fa de parella en moltes sortides arreu amb la geganta Pepa, la Pubilla Casas, del barri de Pubilla Casas, també encarregada per l'Aula de Cultura de La Florida amb el mateixos objectius culturals, el 1995 al mateix constructor Xavier Jansana.
    Festes, costums i tradicions