Imatge extreta d'una llicència d'obres.
Edifici amb façana principal situada al carrer Baró de Maldà núm. 11 i amb façana lateral al carrer Barcelona, de l'edifici on va estar situat des de 1926, en el primer pis, el partit polític "Unión Patriótica", lletres que estaven situades a la façana de l'edifici i que a la fotografia, dels anys cinquanta, apareixen ja eliminades. També aquí tenia la seva seu el diari La Voz de Hospitalet, proper a la Unión Patriótica. Inicialment l'edifici era de dues plantes i acabava amb una teulada a dos aigües amb un frontó clàssic que rendia al carrer baró de Maldà. Posteriorment, el 1960, es va aixecar la remunta que s'observa. Els baixos van ser molt temps una bodega i magatzem d'oli d'oliva fins que es va instal·lar a tot l'edifici, a partir de l'any 1961, la seu del Banco Hispano Americano a l'Hospitalet. El 1968 va ser reformada tota la façana, incorporant un voladís.
La Unión Patriótica va ser un partit polític de caràcter institucional fundat l'11 d'abril 1924 a instància del dictador Miguel Primo de Rivera, que va arribar al poder mitjançant un cop d’Estat el 1923, amb la intenció de constituir un gran partit espanyolista, catòlic i monàrquic que donés suport al seu règim dictatorial. Els seus seguidors s'anomenaven upetistes. Convertit en realitat en Partit únic, estava integrat per tots aquells que pretenien una fidel adhesió a la dictadura: oligarques, membres destacats de l'Església catòlica, gent de dretes i empresaris. Sota la divisa "Pàtria, religió, monarquia", la Unió Patriótica va pretendre atreure's als espanyols, allunyant-los dels antics partits polítics, que considerava corruptes, per a afirmar així la continuïtat de la Dictadura, proporcionant a la Dictadura suport popular en manifestacions i actes d'adhesió. Fins i tot en 1929 es va disposar que es dediqués a tasques d'informació i denúncia d'aquells que conspiressin contra el Règim o el difamessin. Sense un ideari precís, a Catalunya no va arribar a ser mai un veritable partit de masses, però sí va aconseguir reunir força elements dretans i oportunistes. Després de la caiguda del Dictador, el 1930, la Unión Patriótica va desaparèixer. l'Home del dictador Primo de Rivera a l'Hospitalet va ser l'empresari del sector de la construcció Tomás Giménez Bernabé, (Alacant, 1877-1968) que va ser alcalde de l'Hospitalet de 1923 a 1930. Sota el seu mandat, el 1925, l'Hospitalet va rebre del rei Alfons XIII el títol de ciutat per compensar la gran agregació de terrenys de la Marina en favor de Barcelona el 1920 per a la construcció d'un port franc que mai es va fer realitat
Imatge extreta d'una llicència d'obres.
A la fotografia, una de les tres "cases barates" de l'arquitecte Ramon Puig i Gairalt, la que feia cantonada amb el carrer Parral, que va ser enderrocada el 1966.
