Tennis a la Rambla Just Oliveras.

Homes i dones jugant a tennis al solar propietat del mossèn Santiago Oliveras on, el 1926 es va construir el Centre Catòlic. Darrera el camp s'observa el carrer Tarragona i, a l'esquerra, la rambla de Just Oliveras. Al fons, la torre de Felipe de Alverico, la façana principal de la qual, rendia a un jardí que rendia, alhora a la Rambla Just Oliveras. Aquesta torre estava situada a tocar del carrer Tarragona, gairebé davant de la casa modernista de Josep Oliveras, casa aquesta darrera que va ser la primera que va ser construïda per animar els propietaris a traslladar allà la seva residència. Felipe de Alverico Casas, advocat, va ser jutge municipal encarregat del Registre Civil de la ciutat de L'Hospitalet.

Cursa ciclista de Nadal de 1934

Cursa ciclista de Nadal de 1934 de la Unió Ciclista Hospitalet al barri del Centre. La fotografia està presa a la rambla de Just Oliveras, molt a prop del Centre Catòlic, que surt al fons de la imatge, ocupant una posició central. La Unió Ciclista va ser creada el 1920, però no fou legalitzada fins el 1930. A l'esquerra de la fotografia, la reixa i portal d'accés al jardí de la Torre de Felipe de Alverico, obra de l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt, construida el 1916 i enderrocada el 1958. Al costat d'aquesta, amb el tendal baixat, el colmado de Josep Santamans, antic colmado Aniceto. Felipe de Alverico Casas, advocat, va ser jutge municipal encarregat del Registre Civil de la ciutat de L'Hospitalet.

Rambla de Just Oliveras

Fotografia dels anys trenta del s. XX. A la part esquerra de la imatge, es veuen els habitatges de la família Solanes, que anaven des del núm. 17 fins el 27 i, més amunt, a la cantonada, la casa modernista de la família Layola, antiga propietat del contractista Joan Batlle Solanas i, més amunt, la casa de la família Oliveras Bo. A la dreta, el Centre Catòlic i més amunt, amb el tendal baixat, el colmado Aniceto, més tard colmado de Josep Santamans i al seu costat la torre de Felipe de Alverico Casas, advocat, que va ser jutge municipal encarregat del Registre Civil de la ciutat de L'Hospitalet.

Just Oliveras,Rb 40

Imatge extreta d'una llicència d'obres. Reixa i entrada a la Torre de Felipe de Alverico, a la Rambla Just Oliveras núm. 40, projectada per l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt el 1916. Va ser enderrocada el 1958. A seu costat, a l'esquerra de la fotografia, la indústria Madriguera i, la dreta, l'antic colmado Aniceto, posteriorment Spar Santamans. Felipe de Alverico Casas, advocat, va ser jutge municipal encarregat del Registre Civil de la ciutat de L'Hospitalet.

Els gegants de l'Hospitalet

Parella de gegants de l'Hospitalet, a la plaça de l'Ajuntament, davant de la Casa de la Vila. Probablement estigui feta durant la Festa Major. Es tracta de la parella de gegants antics de la ciutat, construïts a finals de la dècada de 1920 i beneïts el 10 de juny de 1928.

Joan Albors Blanch

Joan Albors Blanch (1893-1965) empresari del sector de la fusta de l'Hospitalet, propietari de l'empresa Chapas y Tableros Albors ubicada al barri de Sant Josep, va ser Primer Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de l'Hospitalet en l'època de l'alcalde Ramon Solanich i Riera (1956-1962).

Joan Albors Blanch

Joan Albors Blanch (1893-1965) empresari del sector de la fusta de l'Hospitalet, propietari de l'empresa Chapas y Tableros Albors ubicada al barri de Sant Josep, va ser Primer Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de l'Hospitalet en l'època de l'alcalde Ramon Solanich i Riera (1956-1962).

Joan Albors Blanch

Joan Albors Blanch (1893-1965) empresari del sector de la fusta de l'Hospitalet, propietari de l'empresa Chapas y Tableros Albors ubicada al barri de Sant Josep, va ser Primer Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de l'Hospitalet en l'època de l'alcalde Ramon Solanich i Riera (1956-1962).

Societat Coral El Pensament

Retrat de l'entitat davant la porta d'entrada de l'Ajuntament de l'Hospitalet. Entre d'altres hi ha: Isidre Mir, Josep Izquierdo, Josep, Lluís Travé (nen) i el mestre Esteve Carbó.

Cavalcada dels Tres Tombs, festa de Sant Antoni Abat

Cavalcada al seu pas per davant de l'Ajuntament. Es veu un dels carros de la família Campreciós, de Cal Bialet del Garro, carregat de sacs. Davant d'ells, un escolanet de la parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida. Aquest dia plovia.

Ajuntament de l'Hospitalet

Vista de la façana principal de l'Ajuntament de l'Hospitalet i de la plaça. Al seu costat esquerra es veu part de la Botiga Nova.

Treballadors de l'Ajuntament de l'Hospitalet.

Imatge de l'interior on es veu una sala amb activitat d'oficina.

Solar de l'antic pati de Cal Xerricó

Es veu l'antic espai dedicat a les quadres de la vaqueria de Cal Xerricó enderrocat, al carrer Baró de Maldà. Al fons l'edifici de l'Ajuntament, el de la Botiga Nova i, a la dreta, la palmera del jardí de l'antiga rectoria, a la placeta que després seria dedicada al mossèn Josep Homar i Duran, que va ser rector de la nova parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida, en aquesta època encara en construcció. Cal Xerricó fou una antiga propietat del Baró de Maldà, que en els darrers temps fou dedicada a la cria de vaques i venda de llet. En aquest solar i en els que quedarien al costat d'aquest, que estaven aquí a punt de ser enderrocats, s'iniciaria la construcció, el 1947, del gran edifici d'habitatges projectat per l'arquitecte Municipal Manuel Puig Janer que donaria orígen i ocuparia tota la plaça de l'Ajuntament. Puig Janer, autor també de la nova església de Santa Eulàlia de Mèrida, de maó vist i pedra artificial, com aquest edifici, situada al costat, va aprofitar per reorganitzar, harmonitzar i monumentalitzar els espais d'us públic situats al voltant de l'Ajuntament. L'edifici, inaugurat el 1950, va ser promogut per la llavors Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros, i va ser conegut com l'edifici de "La Caixa". Està protegit com a bé cultural d'interès local al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l'Ajuntament de l'Hospitalet (PEPPA fitxa núm. 4). Es tracta d'un edifici d'habitatges de grans proporcions, molt representatiu de l'arquitectura monumentalista de la postguerra, amb notòries referències neoclàssiques. La seva allargada façana, que combina el maó vist amb la pedra artificial, està modulada rítmicament amb pilastres de pedra que volen trencar l'horitzontalitat dominant. A la mateixa alçada que apareix en aquesta fotografia va estar situada, i encara hi és avui, una important oficina de La Caixa i, al seu cantó, des de 1954 fins el 1991, una gran i esplèndidament dotada Biblioteca de La Caixa, que va acollir en els anys seixanta i setanta gran quantitat d'activitats culturals, la bibliotecaria de la qual va ser, mentre aquesta va existir allà, na Mercè Gómez. El fons d'aquesta biblioteca, es va traslladar al pis superior del Centre Cultural que La Caixa va obrir a la Rambla Just Oliveras, avui Auditori Barradas, i posteriorment, quan va ser creat en aquell espai l'Aula d'Estudi, a la Biblioteca de Can Sumarro.

L'alcalde Hilario Rabal Meroño

Retrat de l'alcalde Hilario Rabal Meroño al seu despatx de l'Ajuntament de l'Hospitalet. (Mandat 1935-1936)

Cavalcada dels Tres Tombs, festa de Sant Antoni Abat

Cavalcada al seu pas per l'Ajuntament. Es veu a uns homes muntats a cavall. Al mig, l'abanderat. S'hi pot distingir a Miquel Carbonell, Lluís Marcé Raventós, Francesc Pujol Piera i Jaume Pujol Raventós. Davant d'ells, un escolanet de la parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida. Al seu voltant hi ha molta gent mirant la cavalcada. Aquest dia plovia. Els animals van guarnits amb vistosos ornaments per a l'ocasió.

Diada del Llibre

Diada del Llibre organitzada per Palestra l'abril de 1931. A la imatge es pot veure la parada de llibres de l'entitat, al davant de l'Ajuntament. Es pot reconèixer alguns dels socis de l'entitat: Romaguera, Ramon Casas Comas i Isidre Charles, entre d'altres. A l'esquerra, sobre el mur de l'Ajuntament, el rètol del carrer de Laureà Miró i Trepat, més tard, carrer Major. Palestra fou una entitat catalanista, creada a Barcelona el 1930 per Josep Ma. Batista i Roca. A l'Hospitalet, la seva funció d'organitzadora de la festa del llibre va ser continuada per una altra entitat, l'Ateneu de Cultura Popular, de la qual s'observa a l'esquerra de la fotografia un dels seus socis històrics, d'abans i després de la guerra, en Rafel Ferrer, casat amb la també sòcia històrica i molt activa de l'entitat Pilar Cuyàs.

L'alcalde Ramon Frontera amb Miquel Romeu, Martí Feced i altres

Retrat de grup, realitzat al despatx de l'alcadia de l'Ajuntament de l'Hospitalet el 1934. A la imatge es veu a cinc homes al darrera d'una taula escriptori. D'esquerra a dreta: el segon és Miquel Romeu i Mumany, el tercer l'alcalde Ramon Frontera (amb ulleres), Francesc Muntané, i Carles Martí Feced.

Ajuntament de l'Hospitalet de nit

Imatge nocturna de la façana principal de l'Ajuntament de l'Hospitalet il·luminada. Possible guarniment nadalenc

Ajuntament de l'Hospitalet. Despatx de l'alcalde.

Despatx de l'alcalde de l'Ajuntament de l'Hospitalet. Segons fonts documentals l'ús original va ser d'oficines municipals i escola, l'arquitecte va ser Francesc Mariné i està catalogat en el PEPPA amb el núm. 2

Ajuntament de l'Hospitalet

Imatge nocturna de l'Ajuntament de l'Hospitalet amb la façana principal ill·luminada.Possible guarniment nadalenc. Segons fonts documentals l'ús original va ser d'oficines municipals i escola. Va ser construït l'any 1894 per l'arquitecte Francesc Mariné i està catalogat en el PEPPA amb el núm. 2.

Ajuntament de l'Hospitalet

Vista interior de l'Ajuntament. Vestíbul de la primera planta i escales que pugen cap a la segona planta de l'Ajuntament de l'Hospitalet, on hi havia el negociat de quintes i el despatx de l'arquitecte municipal. Segons fonts documentals l'ús original va ser d'oficines municipals i escola. Va ser construït l'any 1894 per l'arquitecte Francesc Mariné i està catalogat en el PEPPA amb el núm. 2.

Ajuntament de l'Hospitalet

Vista interior. Escales i sostre amb claraboia de la segona planta de l'Ajuntament de l'Hospitalet, on hi havia el negociat de quintes, el despatx de l'arquitecte municipal i l'oficina de Caixa, amb les finestretes de pagaments i cobraments que s'observen a les fotografia. Segons fonts documentals l'ús original va ser d'oficines municipals i escola. Va ser construït l'any 1894 per l'arquitecte Francesc Mariné i està catalogat en el PEPPA amb el núm. 2.

Tomás Giménez Bernabé

Fotografia procedent de la Memòria de l'Ajuntament de L'Hospitalet corresponent al període 1925-1926. La Unión Patriótica va ser un partit polític de caràcter institucional fundat l'11 d'abril 1924 a instància del dictador Miguel Primo de Rivera, que va arribar al poder mitjançant un cop d’Estat el 1923, amb la intenció de constituir un gran partit catòlic que donés suport al seu règim dictatorial. Els seus seguidors s'anomenaven upetistes. Convertit en realitat en Partit únic, estava integrat per tots aquells que pretenien una fidel adhesió a la dictadura: oligarques, membres destacats de l'Església catòlica, gent de dretes i empresaris. Sota la divisa "Pàtria, religió, monarquia", la Unió Patriótica va pretendre atreure's als espanyols, allunyant-los dels antics partits polítics, que considerava corruptes, per a afirmar així la continuïtat de la Dictadura, proporcionant a aquesta suport popular en manifestacions i actes d'adhesió. Fins i tot en 1929 es va disposar que es dediqués a tasques d'informació i denúncia d'aquells que conspiressin contra el Règim o el difamessin. Sense un ideari precís, a Catalunya no va arribar a ser mai un veritable partit de masses, però sí va aconseguir reunir força elements dretans i oportunistes. Després de la caiguda del Dictador, el 1930, la Unión Patriótica va desaparèixer. A l'Hospitalet la seva seu va estar situada a un edifici situat al c/ Baró de Maldà, núm. 11, cantonada amb el c/ Barcelona. L'home del dictador Miguel Primo de Rivera a l'Hospitalet, que posteriorment, el 1926, el va nomenar fill predilecte de la ciutat, va ser l'empresari alacantí del sector de la construcció Tomás Giménez Bernabé, (Monòver, 1877-Dènia1968) que va ser alcalde de l'Hospitalet de 1923 a 1930. Giménez va ser propietari d'una serradora de marbre a l'Hospitalet situada a la vora del Canal de la Infanta, l'aigua del qual utilitzava com a força motriu, que estava situada en el carrer que llavors era conegut com a Camí de Sant Joan o del Cementiri, després anomenat carrer Alpes i posteriorment avinguda de Josep Tarradellas. L'empresa va ser fundada per Nemesio Singla i, el 1914, va passar a mans de Tomàs Giménez, que havia estat antic treballador de la casa. Sota el seu mandat, el 1925, l'Hospitalet va rebre del rei Alfons XIII el títol de Ciutat per compensar la gran agregació de terrenys de la Marina en favor de Barcelona el 1920 per a la construcció d'un port franc que mai es va fer realitat i les importants expropiacions a propietaris agrícoles de la ciutat per tal de poder portar a terme l'urbanització de la Gran Via, llavors carrer de Cortes, al seu pas per l'Hospitalet. Va encarregar el projecte de l'eixample de l'Hospitalet a l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt. Una avinguda a l'Hospitalet, al barri de Pubilla Casas, porta el seu nom i va ser inaugurada per ell mateix essent encara Alcalde. En una visita amb los Exploradores de Hospitalet a Monòver, el seu poble, l'any 1928, es va col·locar una placa de marbre amb aquesta inscripció: "Nacio en esta casa el iltre. Tomás Giménez Bernabé, actual alcalde de la ciudad de Hospitalet, Jefe Superior Honorario de la Administración General y organizador de los Exploradores de España en su visita a esta población, y en recuerdo de la visita a esta, su villa natal le dedica esta placa en honorable gratitud y reconocimiento. Monovar , 17 de agosto de 1928". Va ser també president de la Penya Alicantina de Barcelona. El 1948 va presentar-se pel terç familiar per ser novament regidor de l'ajuntament de l'Hospitalet, però no va ser escollit. Posteriorment va tornar a Alacant, a Dènia, on tenia un xalet projectat per Ramon Puig i Gairalt, on va morir. Aquesta fotografia va ser realitzada al seu despatx d'alcalde amb motiu d'incloure-la, com a homenatge a la seva persona i a la seva tasca, com a primera pàgina a l'edició de la memòria de l'Ajuntament de l'Hospitalet de l'exercici 1925-1926, realitzada pel Secretari de la corporació, en Juan Coca Alujas. Joan Coca Alujas, Llicenciat en dret, va ser Secretari de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat des del 1926. Va romandre com a tal durant tota la Guerra Civil. Després de la guerra va ser detingut i va ser sotmès a consell de guerra el 1941. Condemnat a 15 anys de reclusió, va se empresonat fins el 1942, quan li va ser concedida la llibertat condicional. Va exercir com a procurador a la ciutat fins a la seva mort, el 1968.

Ajuntament de l'Hospitalet

Façana principal de l'edifici de l'Ajuntament de l'Hospitalet i plaça, amb gent esperant a la parada d'autobús. A la vorera del mateix Ajuntament, just a la cantonada, la caseta de suministrament d'electricitat de la ciutat. Davant, fent cantonada amb el carrer de l'Església, el "Bar Manzanillo". Segons fonts documentals l'ús original va ser d'oficines municipals i escola, l'arquitecte fou Francesc Mariné i està catalogat en el PEPPA amb el núm. 2.

Cruïlla del carrer Rossend Arús amb la plaça de l'Ajuntament

Cruïlla del carrer Rossend Arús amb la plaça de l'Ajuntament i el carrer Major. Es veu al fons una tartana i en primer plà, entre les persones, gairebé tots homes, amb gorra, un guàrdia urbà i la caseta distribuïdora d'electricitat just a la cruïlla, davant l'edifici de l'Ajuntament, a tocar de l'entrada a les escoles municipals que hi havia als baixos de l'edifici. S'observa a la dreta la casa de la Rectoria, que va donar lloc, un cop enderrocada, durant la guerra civil, a la Plaça del Mossèn Homar.