Canvi de nom del carrer de l'Església al carrer de la Llibertat, durant la Segona República

A la imatge es pot veure el moment de la inauguració de la placa amb el nou nom per al carrer de l'Església, que passa a dir-se carrer de la Llibertat. Hi ha una munió de gent observant l'acte, i es poden veure alguns dels estendards dels cors claverians de la ciutat

Escola als jardins de la finca de Casa España

Escola Nacional Casa España, antiga escola de nenes situada al jardí de Casa España. Foto de grup, amb 4 fileres de nens i nenes. Al costat dret, la professora, Maria Guillem i al seu costat, de peu, Mercè Munné. La cinquena nena de la mateixa fila, sra. Navarro. La fila de davant dels que estan de peu, la cinquena nena és Mercè Camarassa

Benedicció dels gegants romans de l'Hospitalet

Acte de Benedicció dels gegants durant l'alcaldia de Tomás Giménez. Plantada dels gegants davant l'entrada de l'església Santa Eulàlia de Mèrida rodejats d'una multitud de persones reunides per aquest fet. Aquests gegants foren construïts a Olot l'any 1928 i se'ls va posar el nom de Jaume I i la seva esposa

Acte de la corporació municipal durant el període de l'alcaldia de Tomás Giménez

L'alcalde Tomàs Giménez acompanyat d'autoritats dalt d'un autobús de dos pisos descobert que posa "Xampany Francolí". Hi ha altres autobusos estacionats amb diversa propaganda a la part alta dels mateixos anunciant productes (Mantequilla La Lechera, Nestle,..). Davant dels autobusos, ocupant tot l'espai d'un solar, una multitud de ciutadans i ciutadanes amb l'atenció posada a l'autobús on està l'alcalde

Autobús Oliveras

Autobús de línia de l'Hospitalet

Jordi Balart baixant amb caiac per l'avinguda d'Isabel la Catòlica inundada

Jordi Balart baixant amb caiac per l'avinguda Isabel la Catòlica inundada. De fons es veu la Farga.

Correus i Telègrafs i font de la Plaça del Repartidor

Fotografia de l'edifici de Correus i Telègrafs i de la font de la Plaça del Repartidor realitzada poc després de la seva inauguració. Segons fonts documentals la torre d'aigües del Repartidor va ser construïda el 1867 i servia per distribuir l'aigua a la població. La urbanització de la plaça i reconversió de la Torre del Repartidor dotan-la de quatre canonades, es va produir el 1927-1928, quan es va inaugurar el nou edifici de Correus i Telègrafs realitzat per Ramon Puig Gairalt, llavors arquitecte municipal. Tant la font com l'edifici de correus estan catalogats en el PEPPA amb els núms. 76 i 77 respectivament. Inicialment la plaça era de sorra i havia al mig un petit estany amb peixos i un surtidor. L'aigua corrent va arribar a l'Hospitalet a inicis de la S. XVIII, mitjançant una canonada que venia de la "font de Mas Cunill", que baixaven canalitzades des de la mina excavada a la zona de Finestrelles, a Esplugues, propietat de Rafael d'Amat i de Cortada, primer Baró de Maldà per successió de la seva mare, la pubilla, Teresa de Cortada i de Senjust, (Can Cortada). Habitualment el Baró de Maldà, residia a Barcelona, ​​tot i que una part de l'estiu ho gaudia a l'Hospitalet, a la seva extensa finca Can Xerricó, que ocupava la totalitat de l'actual plaça de l'Ajuntament i arribava fins a l'actual Rambla Just Oliveras i fins a tocar amb la finca Molinés/ Casa España. Durant la Festa Major que se celebrava a mitjans d'agost, commemorant el patró de la ciutat Sant Roc. Aquesta aigua arribava a la casa del Baró de Maldà (on ara es troba el carrer amb aquest mateix nom) i a la casa de rector, al davant de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida. A la fi de la S. XVIII el Baró de Maldà va cedir a l'ajuntament una part dels seus drets sobre l'aigua i l'ajuntament va construir una font, construint l'antiga torre del repartidor de les aigües d'ús públic. Aquesta plaça rebia el seu nom popular, avui oficial, per estar situada en ella la que va ser, doncs, una de les primeres font públiques de l'Hospitalet, que "repartia" aigua als hospitalencs, construïda en terrens que van ser, i que arribaven al Passatge de Xerricó, de Rafael d'Amat i de Cortada i de Senjust, Baró de Maldà, motiu que explica per què a l'Hospitalet hi ha el c/ Baró de Maldà que va del c/ Major a la Plaça del Repartidor. Personatge singular, autor de la monumental crònica de costums divuitesques barcelonines i catalanes "Calaix de sastre", curiosament, no té cap carrer dedicat a la seva memòria a Barcelona, on va néixer. El 1927 va ser inaugurat per la reina Victòria l'edifici d'inspiració encara noucentista de correus, i la renovada torre de la font, obra de l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt, també autor, uns anys més tard, el 1930, de la Torre d'estètica art déco-funcionalista del Dr. Ysern Hombrabella on després de la guerra es va instal·lar la comissaria de la Policia Nacional. En el franquisme aquesta plaça va ser anomenada Plaza General Mola.

C. Major 5

Façana de l'edifici del carrer Major 5. Imatge procedent de les fitxes de la Contribució Urbana de l'any 1970.

Pessebre a la plaça de l'Ajuntament al Nadal de 1976

Nadal. Ornaments dels carrers

Nadal. Ornaments dels carrers

Nadal. Ornaments dels carrers

Descarrilament de "El Carrilet"

El 17 de juliol de 1984 un dels Ferrocarrils de la Generalitat, anomenat popularment "El carrilet" va descarrilar i es va empotrar en un dels edificis de la plaça Mare de Déu de Montserrat. En aquesta imatge es veuen dues grues grans encarregades d'extreure aquest vagó de l'edifici.

Guàrdia Urbana de l'Hospitalet

Retrat de grup de la Guàrdia Urbana de l'Hospitalet. Es cos el formen 24 agents uniformats, 3 d'ells asseguts (comandaments superiors) i la resta darrera i dempeus

Església parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida

Imatge presa des de davant de l'Ajuntament. L'església i eli campanar es veuen de perfil. També hi ha cotxes aparcats de la Guàrdia Urbana i part de l'edifici de vivendes de la plaça de l'Ajuntament amb el Frankfunt Miradoir a la planta baixa .

Visita de S.M. la Reina Victòria Eugènia i les Infantes Beatriu i Ma. Cristina el 30 d'octubre de 1927

Sortida de l'Ajuntament de l'Hospitalet de S.M. la Reina, acompanyada de l'alcalde Tomás Giménez Bernabé, de la Unión Patriótica, i les Infantes enmig d'un corredor fet per la guàrdia urbana, que les separa de la multitud que les rodeja.

Primera Mostra de curtmetratges Països Catalans, del 13 al 15 de juny de 1984

Joan Egea i Andreu, amb vestit blanc i corbata negra, tresorer i cofundador del Cine Club L'Hospitalet i membre de la Comissió Organitzadora de la Mostra essent entrevistat pel periodista Joan Marcet, de Ràdio l'Hospitalet a l'Acte de Cloenda de la Mostra, que va tenir lloc la nit del 15 de juny, al Pati de la Biblioteca Can Sumarro, important masia de la ciutat totalment restaurada i reconvertida en Biblioteca el 1983. Per aquest acte de cloenda, que va comptar amb presència de la guàrdia urbana vestida de gala, com s'observa a la fotografia, la comissió organitzadora de la Mostra, en la que van participar, a part de membres del Cine Club L'Hospitalet diferents i significats agents culturals de l'època com el Grup d'Acció Teatral (GAT), l'esplai El CAU i responsables de diferents Aules de Cultura de la ciutat, en Pere Pinyol Martínez, home de teatre, ex gerent del GAT, llavors director de l'Aula de Cultura de Sant Josep, coordinador de l'acte, va voler recrear uns estudis cinematogràfics, amb els diferents espais (entrada als estudis, escenari, tarima per l'orquestra, bar, etc) units per una via on passava una càmera filmant un de travelling de tot el que passava aquella nit. El ple va ser absolut i l'èxit d'aquest acte va situar el Cine Club l'Hospitalet com a una de les més importants entitats culturals de la ciutat i amb més poder de convocatòria. De fet aquest acte va inspirar als nous responsables polítics del Patronat Municipal de Cultura sorgits de les eleccions municipals de 1983 la creació del Festival l'Estiu a Ciutat, la primera edició del qual es va presentar i inaugurar l'any 1985 a l'Acte de Cloenda de la 2ª Mostra de Curtmetratges, al mateix Pati de Can Sumarro. En aquest mateix espai de Can Sumarro, el Cineclub va organitzar després, durant molts estius, sessions de cine a l'aire lliure anomenades "Cinema a la fresca" que tenien un gran èxit de públic.

Festa de l'arbre

Les autoritats, precedides per la Guàrdia Urbana de gala i acompanyades pel Rei i la Reina de la festa es dirigeixen cap a l'Ajuntament. Al fons, es veuen tres pendons d'entitats corals de la ciutat.

Processó de Corpus Christi.

La Guàrdia Urbana de gala precedeix la comitiva d'autoritats de la processó. Imatge presa al carrer de Tecla Sala.

Just Oliveras,Rb 14

Imatge extreta d'una llicència d'obres. Rambla Just Oliveras amb la cruïlla amb carrer Barcelona. Davant el garatge, a la Rambla, el monument amb el bust de Just Oliveras al centre, on va ser-hi fins que, amb les obres del metro, va ser desplaçat a la capçalera de la Rambla en la seva confluència amb l'Avinguda Josep Tarradellas i Joan. A mà dreta es veu l'edifici del Garatge Oliveras, que va ser el Cinema Imperial, que va funcionar de 1911 a 1933, un edifici senzill i funcional, inicialment d'estètica modernista, que estava format per dos cossos, el de l'entrada, on hi havia hagut un cafè i la cabina de projecció, i una gran nau on hi havia el pati de butaques, amb una capacitat per a set-cents espectadors. Va ser la primera sala de cinema construïda expressament per aquest fi a l'Hospitalet, on les projeccions cinematogràfiques s'havien fet anteriorment al Cafè de Cal Carreter del carrer Major de 1907 a 1914. El Cinema Imperial el va obrir Lluís Oliveras Norta, fill de Just Oliveras i Arús, en uns terrenys de la família situats a la Rambla amb la confluència del carrer Barcelona, com s'observa a la fotografia. A partir de 1924, quan el mateix empresari va obrir el Cinema Oliveras al carrer Baró de Maldà, més modern i confortable, l'Imperial va anar perdent protagonisme fins que, a partir de 1934, l'edifici va ser reconvertit en un garatge, que comptava amb sortidor de benzina, que va funcionar fins el 1980, any en el que va ser enderrocat per donar pas a la construcció d'un gran bloc de pisos. Gairebé al costat d'aquest garatge hi va haver el Cinema Rambla, del que es veu la teulada a l'esquerra de la fotografia, construït per Jaume Campreciós Pujol el 1954 -el pare del qual ja havia comprat a Lluís Oliveras el Cinema Oliveras- que va arribar a ser propietari de set sales d'exhibició cinematogràfica situades als diferents barris de l'Hospitalet i de cinc a Cornellà. El Cinema Rambla va ser una gran i confortable i sala amb amfiteatre que posteriorment, en els anys noranta, va ser reconvertida en un nou espai amb quatre sales. Va ser el darrer cinema que es va mantenir actiu a la ciutat fins el seu enderrocament per fer-hi un bloc de pisos el 2010.

Girona,C. 2

L'edifici estava a l'actual del c. Girona 2. La façana principal donava al carrer Enric Prat de la Riba. Imatge extreta d'una llicència d'obres.

La torre de la Casa Espanya

Al carrer Xipreret, actualment és una de les seus del Museu de l'Hospitalet.

l'Acollidora, escultura d'Eduard Arranz Bravo

Aquesta escultura és símbol de la ciutat de l'Hospitalet i representa el tarannà integrador, acollidor, que caracteritza L'Hospitalet i la seva ciutadania. L'escultura de bronze de l'artista Eduard Arranz Bravo es va instal·lar a la rambla de Just Oliveras coincidint amb la diada de Sant Jordi de 1986. Inicialment es va instal·lar a l'alçada de l'ambulatori de la Rambla. Actualment està igualment ubicada a la Rambla Just Oliveras, entre el carrer Barcelona i el carrer Enric Prat de la Riba. Durant un temps, i per tractar-se d'una obra d'art contemporani que inicialment va causar un cert desconcert entre els veïns, va ser popularment coneguda com "L'acollonidora", en una mostra d'enginy popular i sentit de l'humor. La imatge mostra la rambla Just Oliveras deserta degut a la pandèmia de COVID-19 el dia 29 de març de 2020.

Àpat al carrer durant la Festa Major del Centre

Montserrat,C. 6

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Montserrat,C. 6

Imatge extreta d'una llicència d'obres