Martí i Blasi,C. 86

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Finestrelles,C. 135

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Bòbiles,C. 51

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Martí i Blasi,C. 86

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Renclusa,C. 12

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Alegria,C. 28

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Renclusa,C. 24

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Torrent Gornal,Av 51

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Churruca,C. 16

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Finestrelles,C. 137

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Mare de Déu de Núria,C. 7

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Processó de la "Cofradía 15+1" per Setmana Santa

La "Cofradía 15+1" desfilant pels carrers de la Florida i Pubilla Cases. La fotografia va formar part d'una exposició a l'Aula de Cultura de la Florida l'any 1992. Es pot observar l'alcalde socialista de l'Hospitalet, Juan Ignacio Pujana i el regidor també del PSC de Pubilla Casas, José Vicente Muñoz al costat de Manuel Romera, president de la Cofradia 15+1

Avgda. Josep Tarradellas

Avinguda Josep Tarradellas, antigament conegut com camí de Sant Joan o del cementiri i en l'època de la fotografia anomenat c/ Alpes, gairebé en la seva confluència amb l'Avinguda d'Isabel la Catòlica, antigament anomenat camí del molí. La fotografia està feta en direcció a l'Hospitalet Centre. S'observa a l'esquerra l'antiga bòvila Arús, en aquesta època anomenada Riviere S.A. amb la seva gran xemeneia, i, al fons, les instal·lacions de La Farga S.A. on hi havia el gegant i sorollós electro-iman que s'utilitzava per atreure les ferralles per fondre de la muntanya d'elles que s'acumulaven en gran quantitat sota aquesta alta estructura. Just a la vorera del davant d'aquesta bòvila hi havia hagut la serradora de marbres que havia estat propietat de qui va ser alcalde durant la dictadura de Primo de Rivera, en Tomás Giménez

Parròquia Nostra Senyora de la Llum. Blocs de la LLum

Els blocs de la Llum o de FECSA es situen molt a prop del carrer Primavera del barri de La Florida. Son 11 blocs amb 104 habitatges construïts a mitjans dels anys 50 per l’empresa "Fuerzas Eléctricasa de Cataluña, S.A." (FECSA) pels seus treballadors d’aquest barri. Aquests edificis i els antics blocs Onésimo Redondo, avui blocs Florida, van ser els dos primers nuclis a partir dels quals el barri va començar a créixer. La parròquia Nuestra Señora de la Luz va ser construïda amb motiu de la creació del nou barri l'any 1956. Els terrenys i el finançament de la construcció van anar a càrrec de l'empresa. Per aquest motiu l'advocació és el de la Llum, en clara referència a la finalitat de l'empresa. El 3 de maig de 1960 s’inaugura la parròquia, situada en la confluència del carrer Enginyer Moncunill i Avinguda electricitat, que va ser concebuda com a avinguda pel fet d'estar ocupada per les torres i línies d'alta tensió, com s'observa a la fotografia, que obligaven a que els carrers oberts per on aquestes ja existien tinguessin un ample especial. Aquestes infraestructures foren instal·lades, a partir de 1913, per l'empresa anomenada Riegos y Fuerza del Ebro, que pertanyia a la gran empresa subministradora d'electricitat, la Barcelona Traction Light and Power, que en aquesta època també explotava el servei de tramvies. Popularment es coneixia com la Canadenca i amb aquest nom ha passat als llibres d'història de Catalunya, arran de la vaga per la jornada laboral de vuit hores de l'any 1919, protagonitzada pels obrers de la futura Fecsa, que en un ampli moviment de solidaritat es generalitzà a tot Barcelona i rodalies. A l'Hospitalet, el subministrament elèctric dels barris del samontà s'organitzà a l'entorn de dos potents transformadors situats, l'un, al barri de la Torrassa i l'altre, al de Pubilla Cases. La línia d'alta tensió de l'avinguda de l'Electricitat transitava des del barri de Sanfeliu al primer transformador, després de travessar el barri de la Florida, on s'havia unit amb la línia que, procedent del segon transformador, a Pubilla Cases obria camí a la futura avinguda de Tomás Giménez. Aquestes torres, avui sortosament desaparegudes de la ciutat, que van ser soterrades, eren veritablement perilloses, sobretot pels infants que, molts cops, jugaven sota d'elles a enlairar-se.

Ponent,Av 26

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Les Planes - Sant Josep

Vista de blocs del barri de les Planes a l'esquerra (carrer Garrofers) i del barri de Sant Josep a la dreta (carrer Canigó), separats per les vies del tren. Al fons La Torrassa amb la torre de l'església Mare de Déu dels Desemparats de la Plaça Espanyola

Avinguda Electricitat, La Florida.

Els blocs de la Llum o de FECSA es situen molt a prop del carrer Primavera del barri de La Florida. Son 11 blocs amb 104 habitatges construïts a mitjans dels anys 50 per l’empresa "Fuerzas Eléctricasa de Cataluña, S.A." (FECSA) pels seus treballadors d’aquest barri. Aquests edificis i els antics blocs Onésimo Redondo, avui blocs Florida, van ser els dos primers nuclis a partir dels quals el barri va començar a créixer. la parròquia Nuestra Señora de la Luz va ser construïda amb motiu de la creació del nou barri l'any 1956. Els terrenys i el finançament de la construcció van anar a càrrec de l'empresa. Per aquest motiu l'advocació és el de la Llum, en clara referència a la finalitat de l'empresa. El 3 de maig de 1960 s’inaugura la parròquia, situada en la confluència del carrer Enginyer Moncunill i Avinguda electricitat, que va ser concebuda com a avinguda pel fet d'estar ocupada per les torres i línies d'alta tensió, com s'observa a la fotografia, que obligaven a que els carrers oberts per on aquestes ja existien tinguessin un ample especial. Aquestes infraestructures foren instal·lades, a partir de 1913, per l'empresa anomenada Riegos y Fuerza del Ebro, que pertanyia a la gran empresa subministradora d'electricitat, la Barcelona Traction Light and Power, que en aquesta època també explotava el servei de tramvies. Popularment es coneixia com la Canadenca i amb aquest nom ha passat als llibres d'història de Catalunya, arran de la vaga per la jornada laboral de vuit hores de l'any 1919, protagonitzada pels obrers de la futura Fecsa, que en un ampli moviment de solidaritat es generalitzà a tot Barcelona i rodalies. A l'Hospitalet, el subministrament elèctric dels barris del samontà s'organitzà a l'entorn de dos potents transformadors situats, l'un, al barri de la Torrassa i l'altre, al de Pubilla Cases. La línia d'alta tensió de l'avinguda de l'Electricitat transitava des del barri de Sanfeliu al primer transformador, després de travessar el barri de la Florida, on s'havia unit amb la línia que, procedent del segon transformador, a Pubilla Cases obria camí a la futura avinguda de Tomás Giménez. Aquestes torres, avui sortosament desaparegudes de la ciutat, que van ser soterrades, eren veritablement perilloses, com s'observa a la fotografia, on uns nens juguen al seu voltant. Aquestes torres, avui sortosament desaparegudes de la ciutat, eren veritablement perilloses, com s'observa a la fotografia, on uns nens juguen al seu voltant.

Avinguda Electricitat, La Florida.

Els blocs de la Llum o de FECSA es situen molt a prop del carrer Primavera del barri de La Florida. Son 11 blocs amb 104 habitatges construïts a mitjans dels anys 50 per l’empresa "Fuerzas Eléctricasa de Cataluña, S.A." (FECSA) pels seus treballadors d’aquest barri. Aquests edificis i els antics blocs Onésimo Redondo, avui blocs Florida, van ser els dos primers nuclis a partir dels quals el barri va començar a créixer. Els blocs Onésimo Redondo van ser fruit de la cessió de terrenys que va fer l'Ajuntament de l'Hospitalet a favor de l'Obra Sindical del Hogar l'any 1950. Van ser els primers blocs de pisos concentrats que van sorgir a l'Hospitalet i s'inauguraren l'any 1955. El seu estat de deteriorament fou l'origen, a començament de 1970, de l'Associació de Veïns de la Florida. Van ser rehabilitats per la Generalitat de Catalunya a finals dels anys vuitanta mitjançant l'empresa pública ADIGSA, creada el 1980 i extingida el 2010, del Departament de Medi Ambient i Habitatge que administrava i gestionava els habitatges socials públics de la Generalitat de Catalunya. Molt a prop d'aquests i dels blocs de la Llum, la parròquia Nuestra Señora de la Luz va ser construïda amb motiu de la creació del nou barri l'any 1956. Els terrenys i el finançament de la construcció van anar a càrrec de l'empresa FECSA. Per aquest motiu l'advocació és el de la Llum, en clara referència a la finalitat de l'empresa. El 3 de maig de 1960 s’inaugura la parròquia, situada en la confluència del carrer Enginyer Moncunill i Avinguda electricitat, que va ser concebuda com a avinguda pel fet d'estar ocupada per les torres i línies d'alta tensió, com s'observa a la fotografia, que obligaven a que els carrers oberts per on aquestes ja existien tinguessin un ample especial. Aquestes infraestructures foren instal·lades, a partir de 1913, per l'empresa anomenada Riegos y Fuerza del Ebro, que pertanyia a la gran empresa subministradora d'electricitat, la Barcelona Traction Light and Power, que en aquesta època també explotava el servei de tramvies. Popularment es coneixia com la Canadenca i amb aquest nom ha passat als llibres d'història de Catalunya, arran de la vaga per la jornada laboral de vuit hores de l'any 1919, protagonitzada pels obrers de la futura Fecsa, que en un ampli moviment de solidaritat es generalitzà a tot Barcelona i rodalies. A l'Hospitalet, el subministrament elèctric dels barris del samontà s'organitzà a l'entorn de dos potents transformadors situats, l'un, al barri de la Torrassa i l'altre, al de Pubilla Cases. La línia d'alta tensió de l'avinguda de l'Electricitat transitava des del barri de Sanfeliu al primer transformador, després de travessar el barri de la Florida, on s'havia unit amb la línia que, procedent del segon transformador, a Pubilla Cases obria camí a la futura avinguda de Tomás Giménez. Aquestes torres, avui sortosament desaparegudes de la ciutat, que van ser soterrades, eren veritablement perilloses, com s'observa a la fotografia, on uns nens juguen al seu voltant.

Un cavall enmig de la ciutat

Imatge de misèria, en fort contrast amb els grans blocs de pisos del "desarrollismo" franquista que es veuen a la imatge, a la llavors part de l'Avinguda Ventura Gasol del barri de La Florida de l'any 1981. El primer ajuntament democràtic va acordar resoldre un embolic de numeracions existent entre el carrer del Teide i la part de l'avinguda de Ventura Gassol que llavors s'endinsava al barri de les Planes des del barri de Sant Josep. Així, el 27 de novembre de 1981, el consistori va aprovar denominar igualment carrer del Teide l'esmentat tram de l'avinguda de Ventura Gassol del barri de les Planes, i establir una nova numeració per al carrer resultant. Va ser així que el carrer del Teide va adquirir la fesomia que té en l'actualitat. El Ple de l'Ajuntament aprovà el 6 d'octubre de 1988 la generalització del procés de catalanització progressiva del nomenclàtor de carrers que s'havia iniciat amb la recuperació de la democràcia municipal a l'abril de 1979.

Pont del Torrent Gornal

Imatge de 1970 de l'estret pas de vehicles per sota les vies del tren del Torrent Gornal, avui carrer Rosalía de Castro, en la seva confluència amb l'Avinguda Josep tarradellas i Joan, i el més estret encara pas de vianants, fet aquest que va provocar més d'un atropellament. Aquest antic pas va permetre la comunicació entre els barris de La Florida, Collblanc-Torrassa, Sant Josep i Santa Eulàlia. Darrera el pont hi havia en aquest època la Plaza Pemán, avui Plaça Blas Infante que, mitjançant una rotonda distribueix el trànsit entre els carrers Mas, Vallparda, Avinguda de Ponent i Avinguda del Torrent Gornal. S'observa en primer terme un vehicle, el popular utilitari Simca 1000. Al fons, creuant el pont, un no menys popular Citröen 2CV. Al voltant d'aquest indret va estar situat el Salt Basté del Canal de la Infanta, anomenat així pel molí paperer que els germans Basté van instal·lat a mitjans del s. XIX, fàbrica que posteriorment va ser reconvertida en indústria tèxtil que, a partir de principis del s. XX, va passar a ser la fàbrica tèxtil Tecla Sala de filats de cotó, avui Centre Cultural Tecla Sala. Aquest pont va ser renovat i ampliant considerablement en els anys vuitanta del s. XX. Està previst realitzar en aquesta zona un important intercanviador entre les dues línies de Rodalies, les línies R2 i R4, i les línies de metro L1 i L9/10, fet que possibilitaria el soterrament i la integració urbana de les dues línies ferroviàries a l'Hospitalet, la línia R2 i la línia R4 en una fase posterior. Aquestes actuacions urbanes resoldrien la fractura actual que suposen les vies del tren en superfície i permetrien els corresponents desenvolupaments urbanístics.

Manifestació ciutadana als Blocs Florida

Panoràmica dels blocs "Onésimo Redondo", batejats així en el franquisme en record del dirigent nacionalsindicalista espanyol mort el 1936, un dels fundadors de les JONS, partit que després es va integrar a la Falange Española. Actualment son els Blocs La Florida. Aquests blocs de pisos, d'uns 40 metres quadrats cada pis, són fruit de la cessió de terrenys que va fer l'Ajuntament de l'Hospitalet a favor de l'Obra Sindical del Hogar l'any 1950. Van ser els primers blocs de pisos concentrats que van sorgir a l'Hospitalet i s'inauguraren l'any 1955. El seu greu estat de deteriorament fou l'origen, a començament de 1970, de l'Associació de Veïns de la Florida. Van ser rehabilitats per la Generalitat de Catalunya a finals dels anys vuitanta mitjançant l'empresa pública ADIGSA, creada el 1980 i extingida el 2010, del Departament de Medi Ambient i Habitatge que administrava i gestionava els habitatges socials públics de la Generalitat de Catalunya. Al mig del barri hi havia uns barracots que des de 1956 van funcionar com església i a partir de finals de 1957 també com a escola provisional amb tres aules. Des de finals de 1955, quan arriben els primers veïns al barri, estava previst edificar una escola amb 12 classes, vuit per nens, i altres tantes per nenes, però aquesta no va ser construïda fins el 10 de juliol de 1964, en que s’inaugura el Grup Escolar Onésimo Redondo (avui Pau Vila). L'església va funcionar instal·lada al barracot fins el juny de 1960, quan s’inaugura l’església parroquial del barri de La Florida, Nostra Senyora de la Llum. Aquests barracons també van servir als veïns per fer les seves reunions i assemblees fins l’any 1979, en que van ser enderrocats. Un dels seus il·lustres veïns va ser el nen Joan Saura Laporta, que, en créixer, va ser, a banda d'enginyer químic, un destacat membre del Centro Social La Florida i del PSUC, Primer Tinent d'alcalde pel PSUC a l'Ajuntament de l'Hospitalet en el primer mandat fruit de les eleccions municipals democràtiques de 1979, senador, màxim dirigent d'Iniciativa per Catalunya, signant de l'Acord del Tinell, juntament amb Pasqual Maragall pel PSC i Josep Lluís Carod-Rovira per ERC que va donar lloc al primer govern tripartit de la Generalitat de Catalunya, presidit per Pasqual Maragall, on va ser Conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació de 2006 a 2010 i, en el segon tripartit presidit per José Montilla, Conseller de Relacions Institucionals i Participació de 2003 a 2006. Saura va explicar els seus records infantils viscuts a aquest barri als anys cinquanta en un llibre anomenat "La Florida. col·lecció Els barris d'ADIGSA, núm. 45" realitzat el 1995 per la periodista Àngels Marín. Aquests blocs de pisos són fruit de la cessió de terrenys que va fer l'Ajuntament de l'Hospitalet a favor de l'Obra Sindical del Hogar l'any 1950. Van ser els primers blocs de pisos concentrats que van sorgir a l'Hospitalet i s'inauguraren l'any 1955. El seu estat de deteriorament fou l'origen, a començament de 1970, de l'Associació de Veïns de la Florida. Van ser rehabilitats per la Generalitat de Catalunya a finals dels anys vuitanta mitjançant l'empresa pública ADIGSA, creada el 1980 i extingida el 2010, del Departament de Medi Ambient i Habitatge que administrava i gestionava els habitatges socials públics de la Generalitat de Catalunya.

Bòvila Goyta i Vinyals-Oliveros Llopis, on avui hi ha el Parc de Les Planes.

Bòvila Goyta i Vinyals-Oliveros Llopis abans de l'enderroc per fer el Parc de les Planes. S'observen a la fotografia, com a darrers vestigis de les seves grans instal·lacions, els forns de cocció i la gran xemeneia. Al fons, blocs de pisos del barri de La Florida i cementiri de l'Hospitalet. Va funcionar de1924 a 1970. El parc de les Planes va ser construït a partir del 1986 om hi havia hagut diverses indústries: la fàbrica de terrisses o bòbila de Goyta i Vinyals- Oliveros Llopis, la Cerámica Barcelonesa Para la Construcción S.A. (CEBACSA), i la indústria química Cardoner, que generava grans molèsties als veins de Can Serra i La Florida per la intensa pudor a ous podrits que feien els seus fums. S'han conservat dues xemeneies, una de secció quadrada i una de circular, de la que havia estat la bòbila Goyta, un dels pocs testimonis de l'existència de bòbiles del passat industrial de la ciutat, on hi havia hagut, a causa de l'esplèndida argila que se'n treia, i de la gran necessitat de material de construcció que tenia la ciutat de Barcelona, fins a 63 bòbiles.

Font,C. 63

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Font,C. 6

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Enginyer Moncunill,C. 1

Imatge extreta d'una llicència d'obres.