Can Buxeres

El títol que portava el rodel és "Obres laboratori - C/Príncep Bergara (maig 1978) - La botiga - Pobles (particular)"

Valeta,C. 26

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Canyet,Ur 20

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Poeta Llombart,C. 21

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Poeta Llombart,C. 21

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Poeta Llombart,C. 21

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Aviació,C. 27

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Alt,C. 15

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Sanfeliu,C. 77

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Sanfeliu,C. 1

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Canyet,Ur 12

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Canyet,Ur 12

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Canyet,Ur 12

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Poeta Llombart,C. 20

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Valeta,C. 14

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Estronci,C. 47

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Valeta,C. 4

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Tel·luri,C. 8

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Enderrocament d'una xemenia al Canyet

Can Buxeres

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt

Can Buxeres

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt

Aqüeducte de Can Nyac

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt

Aqüeducte de Can Nyac

L'Hospitalet.

Aqüeducte de Can Nyac

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt

Estructura de la Carpa de Can Serra

Estructura abandonada de la carpa del Teatro Popular Portátil, que va ser instal·lada al barri de Can Serra pel Ministerio de Información y Turismo i l'Ajuntament de l'Hospitalet el 1969. Fa estar activa fins el febrer de 1972, quan una forta tempesta acompanyada d'una gran ventada va destrossar completament la immensa lona que cobria l'estructura. L'elevat cost de fer-ne una altra va motivar que l'Ajuntament, que poc després de l'incident va passar a ser el propietari de la carpa, cedida per un preu simbòlic pel Ministeri, renunciés a construir-ne una altra i deixés l'estructura despullada allà, al solar de Can Serra, on s’hi va estar fins el 1976, quan va ser traslladada a la part de darrera del Parc de Can Buxeres, on es va tornar a muntar i on va romandre fins el 1986. Emilio Pérez Piñero, l'arquitecte que va dissenyar aquesta original carpa de ferro, va néixer a València el 1935 i es va traslladar sent molt petit a Calasparra, Múrcia, on tenia el seu estudi i on va morir prematurament el 1972. El 1957 viatja a Madrid i comença els seus estudis a l'Escola Superior Tècnica d'Arquitectura. El 1961 en el VI Congrés de la Unió Internacional d'Arquitectes celebrat a Londres, va presentar un projecte de 'Teatre Ambulant' amb capacitat per a 500 espectadors. Amb aquest projecte va donar inici a les seves inquietuds estructurals per crear elements de muntatge i desmuntatge ràpid i econòmic en gran similitud amb les obres de Buckminster Fuller. La seva estructura més coneguda, sens dubte, és la cúpula geodèsica del Museu Dalí a Figueres. Després de l'experiència obtinguda a Londres, el 1966 dissenya un Teatro Nacional Desmontable per a 1.800 espectadors per encàrrec del Ministeri d'Informació i Turisme, en l'època del ministre Manuel Fraga Iribarne, per als Festivals d'Espanya. El projecte s'anomenava Teatro Popular Portátil, amb el que el Ministeri pretenia, mitjançant una carpa portàtil, portar el teatre a poblacions que no disposessin d'un edifici teatral amb suficient capacitat com per representar grans espectacles. L'alcalde Vicenç Capdevila, llavors encara ponent de cultura, va aconseguir que aquesta estructura s'instal•lés a l'Hospitalet, a un solar del barri de Can Serra, barri que tot just començava a edificar-se, on van tenir lloc, de 1969 a 1972, diversos cicles de teatre amateur i de teatre professional de tipus clàssic en castellà, en els que es van representar obres de teatre d'autors com Tirso de Molina, Lope de Rueda, Calderon, Lope de Vega, Molière, Arniches, Valle-Inclán, Benavente, Mihura, Salom i Buero Vallejo per a tots els públics, a càrrec de la companyia del Teatro Calderon de Barcelona, dirigida per José Maria Loperena, la Compañía Nacional de Teatro Maria Guerrero de Madrid i la companyia Pequeño Teatro de Barcelona, dirigida per l'actriu Maria Luisa Oliveda. També es van oferir sarsueles com "Marina", d'Arrieta; "La tabernera del puerto", de Sorozábal i "Don Gil de Alcalà", de Penella, a càrrec de la companyia lírica Tomàs Breton de Barcelona dirigida pel baix Manuel Gas. Així mateix van tenir lloc exitoses campanyes escolars pels alumnes de l'Hospitalet a càrrec de la companyia Teatro Universal para Escolares d'Alejandro Ulloa, que va oferir "La vida es sueño" i "El alcalde de Zalamea", de Calderon; "Otelo" i "Hamlet", de Shakespeare; "Los intereses creados", de Benavente i "En flandes se ha puesto el sol", de Marquina. Després se'n va fer càrrec en Ricard Salvat, que va organitzar algunes sessions per alumnes de batxillerat més treballades amb els professors, que podien preparar així l'obra amb anterioritat amb els seus alumnes. Va ser un projecte deficitari econòmicament però d'una gran importància cultural i de molt relleu per a l'Hospitalet d'aquella època.