Inauguració del nou edifici de Arxiu Municipal de l'Hospitalet

Inauguració el 2003 de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet del carrer Cobalt número 57-59. A la fotografia Carme Arranz Galiano, directora-fundadora de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet, i impulsora del nou edifici del carrer Cobalt 57-59 ensenya les noves dependències a l'Alcalde Celestino Corbacho. Al seu darrera, Joan Francesc marco, Tinent d'alcalde de Cultura de l'Ajuntament de l'Hospitalet. Saluden a tres tècnics de l'Arxiu: Toni Foguet, Lola Mesa i Albert Amat. En aquest nou edifici s'unificaven finalment en molt bones condicions els extensos fons que fins llavors havien estat dipositats en l'Arxiu Administratiu, dispersament ubicat en diferents dependències i magatzems municipals que no reunien les mínimes condicions necessàries per la correcta conservació dels expedients, i en Arxiu Històric, ubicat a la Casa Espanya, que tampoc comptava amb cap de les condicions exigibles de climatització que permetessin la correcta conservació de documents històrics antics.

Vistes aèries del parc de les Planes i del cementiri municipal

Vistes aèries del parc de les Planes i del cementiri municipal. Les vies separen els barris de les Planes i de Sant Josep. En la part inferior Can Serra

Vistes aèries de la fàbrica Tecla Sala (actualment centre cultural i biblioteca)

Vistes aèries de la fàbrica Tecla Sala (actualment centre cultural i biblioteca)

Fàbrica "Tecla Sala e Hijos S.A."

Imatge de la fàbrica Tecla Sala en els seus darrers moments en funcionament, a començaments dels anys vuitanta del segle XX, anys en els que la indústria tèxtil catalana va gairebé desaparèixer a causa de la crisi econòmica dels anys setanta i l'inici de la deslocalització empresarial, amb la seva tanca perimetral i l'antiga zona esportiva pels treballadors convertida llavors en un descampat. L'any 1988 l'Ajuntament de l'Hospitalet la va comprar als seus propietaris, la família Riera i Sala, amb la intenció de poder reconvertir aquest esplèndid edifici fabril en un important centre cultural, com va començar a ser a partir de la dècada dels noranta, en la que es van començar a realitzar exposicions d'art contemporani català i va servir com a centre d'operacions de diferents companyies teatrals, com el GAT de l'Hospitalet o La Fura dels Baus. La seva completa remodelació i modernització va tenir lloc ja entrat el segle XXI, quan es va reinaugurar, després d'una important intervenció arquitectònica que va tenir un cost de 3'5 milions d'euros, realitzada a càrrec de l despatx d'arquitectura com a espectacular Mediateca-Biblioteca Central de l'Hospitalet, Centre d'Art Contemporani i seu de diferents entitats ciutadanes, com el Centre d'Art i Pensament TPK, la Fundació Arranz-Bravo i el Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L’origen de la fàbrica Tecla Sala es remunta a 1855, quan la família Basté, de Capellades, va instal·lar allà un molí paperer que aprofitava el salt d'aigua del Canal de la Infanta. La família Basté va decidir començar també amb el negoci tèxtil i va encarregar un projecte per a un nou edifici fabril a l’arquitecte Claudi Duran Ventosa el 1892. El resultat va ser una construcció industrial d’estil manxesterià, amb murs de maó vist, de tres pisos d'alçada, format per tres grans naus de molta llargària, essent la central més ample i alta que les laterals. La teulada és a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal, i l'estructura de l'encavallada de ferro. Va esdevenir aviat una de les fàbriques de filatures de cotó més importants del país, propietat, des de 1913, de Joan Riera i Sala, empresari tèxtil de Roda de Ter, on tenia també una important indústria, i des de 1926, quan va morir, de la seva dona, la senyora Tecla Sala i Miralpeix (Roda de Ter, 1886 - Barcelona, 1973). Posteriorment en el mateix recinte s'hi va construir una caseta d'estil modernista que va tenir al llarg del temps diversos usos: casa del director, guarderia, escola i finalment infermeria, de la que va ser responsable durant molts anys el Dr. Ramon Solanich i Riera, nebot de la Sra. Tecla Sala, que va ser alcalde de l'Hospitalet de 1956 a 1962. (Fitxa núm. 32 del PEPPA, Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l'Ajuntament de l'Hospitalet).

Treballadores de la fàbrica Albert Germans

Grup de dones que treballaven a la indústria tèxtil Albert Germans, situada al carrer Rodés i en funcionament a l'Hospitalet des del 1928 fins el 2007. Fotografia feta al pati de la fàbrica. A la fila del mig, la segona per l'esquerra, Adela Benítez Ariza.

Fàbrica Tecla Sala. Xemeneia

Fàbrica Tecla Sala. Xemeneia

Fàbrica Tecla Sala

Fàbrica Tecla Sala

Fàbrica Tecla Sala

Fàbrica Tecla Sala

Fàbrica Tecla Sala

Fàbrica Tecla Sala

Nen pujat a un enreixat d'una finestra de la fàbrica Tecla Sala

Mares a l'entrada de l'escola bressol de la fàbrica Tecla Sala

Enric Prat de la Riba,C. 201

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Enric Prat de la Riba,C. 201

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Enric Prat de la Riba,C. 201

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Mestre Candi,C. 37

Aquesta casa no existeix en l'actualitat Imatge procedent de les fitxes de la Contribució Urbana de l'any 1970.

Mestre Candi,C. 39

Aquesta casa no existeix en l'actualitat Imatge procedent de les fitxes de la Contribució Urbana de l'any 1970.

Cor El Pensament

Cor El Pensament a la parada d'autobus de Sant Josep, davant del "café-bar San José" (posteriorment, en aquest local s'hi va instal·lar el bar Vendrell i el cor s'hi va continuar reunint) Al mig, sota el pendó, el mestre Esteve Carbó. També hi ha, entre d'altres, Jaume Moll i Isidre Mir (Isidret)

Horts i cases de cal Manets

Horts i cases de cal Manets. Com a la fotografia anterior els camps que veiem són actualment el col.legi Sant Josep El Pi, darrera del qual passava el canal de la Infanta. El gran casalot que s'observa a la dreta de la fotografia, situat al barri de Sant Josep, antic barri de muntanya, a tocar de la via del ferrocarril de Barcelona cap a Vilafranca, coneguda antigament com a Torre Ubach, o Cal Manets, va ser comprada per Pere Solanas Borjas el 1921 i es va mantenir dreta fins el 1992. Durant la Guerra Civil es va habilitar un refugi antiaeri a la Torre Ubach. La família Solanas havia viscut inicialment al carrer Major i després a la Rambla Just Oliveras, al costat de la casa modernista núm. 27, del contractista Joan Batlle Solanas, cosí seu. Pere Solanas Borjas, pagès alfasaire que era propietari de molts terrenys a diferents llocs de l'Hospitalet, entre ells aquests al barri de Sant Josep, era també propietari dels terrenys compresos entre el núm. 17 fins el 27 de la Rambla Just Oliveras, on es va fer construir una gran torre, que va ser encarregada el 1927 a l'arquitecte Luis G. Colomer i Ballot. Pere Solanas Borjas i el seu germà Roc eren coneguts amb el sobrenom de Manets. Al fons, xemeneia de la bòvila Goyta Oliveros.

Pintada-mural AAVV Sant Josep pel soterrament de les vies del Carrilet

Inauguració de l'avinguda d'Isabel la Catòlica

Acte d'inauguració al qual assisteixen diverses autoritats civils, religioses i militars locals. La comitiva, encapçalada per la guàrdia urbana, es dirigeix cap al nou carrer.