AVGDA. DEL METRO DE SANTA EULÀLIA

AVGDA. DEL METRO DE SANTA EULÀLIA

AVGDA. DEL METRO DE SANTA EULÀLIA

AVGDA. DEL METRO DE SANTA EULÀLIA

ESTACIÓ DEL METRO DE SANTA EULÀLIA

ESTACIÓ DEL METRO DE SANTA EULÀLIA

ESTACIÓ DEL METRO DE SANTA EULÀLIA

METRO DE SANTA EULÀLIA

AVGDA. DEL METRO DE SANTA EULÀLIA

METRO DE SANTA EULÀLIA

AVGDA. DEL METRO DE SANTA EULÀLIA

AVGDA. DEL METRO DE SANTA EULÀLIA

AVGDA. DEL METRO DE SANTA EULÀLIA

Inauguració de l'estació de metro de La Bordeta / Cotxeres

Inauguració l'1 de juliol de 1932 de l'estació de metro de La Bordeta / Cotxeres, de la línia 1. Situada entre Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat, era la capçalera de la Línia 1, de Metro, empresa anomenada en aquell moment Ferrocarril Metropolità Transversal. La Bordeta era una de les poques estacions de metro en superfície i va tancar portes el 1983, coincidint amb la prolongació de la Línia 1 des de la nova estació de Santa Eulàlia, subterrània, que va substituir la de La Bordeta, que va ser enderrocada, fins a la de La Torrassa. A la fotografia veiem una multitud davant l'entrada del Metro esperant l'arribada de les autoritats. El rètol està engalanat per a l'ocasió. A la inauguració hi va assistir el president de la Generalitat Francesc Macià.

Pont d'en Jordà - Pont de la Torrassa. Seu central de l'empresa Ferrocarril Metropolità Transversal

En primer terme, Pont d'en Jordà, anomenat així pel regidor i alcalde durant l'any 1930 Josep Jordà i Polls, que va promoure la seva construcció, popularment conegut com el Pont de la Torrassa o el Pont del Metro. Uneix els barris de la Torrassa amb el de Santa Eulàlia, S'inaugurà el 7 d'abril de 1935. La fotografia està presa des de la Torrassa. Darrera d'ell veiem l'edifici central d'oficines del metro transversal i tallers de Santa Eulàlia, que forma part de la història de l'empresa i de la ciutat de l'Hospitalet de Llobregat. La seva construcció, obra de l'arquitecte Joan Bergós Massó per encàrrec d'Esteve Terrades, data de l'any 1922, i és paral·lela a la construcció de la línia I (transversal). L'any 1932 s'hi van fer ampliacions, i als anys 50 es va fer una ampliació lateral (costat Ramón y Cajal). Posteriorment, l'any 1964, va ser profundament reformat amb una transformació total del seu interior i d'alguns elements de l'exterior. El 2017 va ser totalment restaurat i la seva façana va lluir tal i com quan va ser inaugurat. L'Ajuntament de l'Hospitalet va decidir catalogar i protegir l'edifici pel seu valor històric, que té influencies de l'arquitectura de la secessió vienesa i les cobertes centreeuropees. Es pot veure també l'estació de metro de La Bordeta, inaugurada el 1932 i anomenada, des de 1983 com a estació de Santa Eulàlia (la primera de la ciutat) La xemeneia que es veu en primer terme és de la fàbrica d'olis, greixos i vaselines d'Emilio Pailhez, situada, des de 1902 al costat de la que després va ser coneguda com a Avinguda del Metro, núm. 2. Posteriorment va ser traspassada, el 1942, a J Olivé Mercé. Al fons, la muntanya de Montjuïc i el Palau Nacional.

Can Trinxet des de les vies del tren

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt

Canal de la Infanta a Santa Eulàlia

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt. Al fons, edifici central d'oficines del metro transversal i tallers de Santa Eulàlia, que forma part de la història de l'empresa i de la ciutat de l'Hospitalet de Llobregat. La seva construcció, obra de l'arquitecte Joan Bergós Massó per encàrrec d'Esteve Terrades, data de l'any 1922, i és paral·lela a la construcció de la línia I (transversal). L'any 1932 s'hi van fer ampliacions, i als anys 50 es va fer una ampliació lateral (costat Ramón y Cajal). Posteriorment, l'any 1964, va ser profundament reformat amb una transformació total del seu interior i d'alguns elements de l'exterior. El 2017 va ser totalment restaurat i la seva façana va lluir tal i com quan va ser inaugurat. L'Ajuntament de l'Hospitalet va decidir catalogar i protegir l'edifici pel seu valor històric, que té influencies de l'arquitectura de la secessió vienesa i les cobertes centreeuropees.

Masia de Ca n'Alòs

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt. Ca n'Alòs era una de les masies més antigues de l’Hospitalet de Llobregat. Es trobava una mica més amunt de l’església de Santa Eulàlia de Provençana.

Can Colom

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt

Can Colom

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt

Can Colom

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt

Granvia de l'Hospitalet amb Amadeu Torner, actual Plaça Europa

Vista de la Granvia de l'Hospitalet, antigament anomenada autovia de Castelldefels. En aquest indret està l'actual Plaça d'Europa

Església de Santa Eulàlia de Provençana

Vista parcial de l'església Santa Eulàlia de Provençana. Al fons, es veu la masia de Can Alós i més a la dreta la xemeneia d'una bòbila

Treballadors i treballadores de CEBACSA (Cerámica Barcelonesa para la Construcción S.A.)

Treballadors i treballadores de CEBACSA (Cerámica Barcelonesa para la Construcción S.A.) de camí a la fàbrica al seu pas pel pont davant de la Vanguard

Treballadors i treballadores de CEBACSA

Treballadors i treballadores de CEBACSA (Cerámica Barcelonesa para la Construcción S.A.) de camí a la fàbrica al seu pas pel pont davant de la Vanguard