Are you sure you want to delete this item? Are you sure you want to delete these 0 items?

Processing...

Your assets are ready. If the download does not start automatically, click Download.

  • AMHLAF0003792.jpg
    Bloques Onésimo Redondo (actualment Blocs la Florida)
    Lliurament dels habitatges d'Onésimo Redondo, actualment anomenats Blocs la Florida. Aquests pisos són fruit de la cessió de terrenys que va fer l'Ajuntament de l'Hospitalet a favor de l'Obra Sindical del Hogar el 1950. Van ser els primers blocs de pisos concentrats que van sorgir a l'Hospitalet. El seu estat de deteriorament fou l'origen, a començament de 1970, de l'Associació de Veïns de la Florida. Van ser rehabilitats per la Generalitat de Catalunya a finals dels anys vuitanta mitjançant l'empresa pública ADIGSA, creada el 1980 i extingida el 2010, del Departament de Medi Ambient i Habitatge que administrava i gestionava els habitatges socials públics de la Generalitat de Catalunya.
    Arquitectura i urbanisme
    Banderes
    Blocs La Florida
    Bloques Onésimo Redondo
    Cotxes
    Edificis
    Insígnies
    Transports
  • AMHLAF0004273.jpg
    Bloques Onésimo Redondo (actualment Blocs La Florida)
    Bloques Onésimo Redondo en construcció. Es van inaugurar l'any 1955. La imatge està presa de perfil als blocs i es veu la primera fila i s'adivina la segona al seu darrera. Els dos primers tenen les parets arrebossades i els més llunyans encara es veu la totxana i no tenen acabada la teulada. Els bloques Onésimo Redondo van ser anomenats així en honor al feixista nacionalcatolicista castellà fundador de les JONS. Actualment son els Blocs La Florida. Aquests pisos, de construcció precària, com s'observa, són fruit de la cessió de terrenys que va fer l'Ajuntament de l'Hospitalet a favor de l'Obra Sindical del Hogar el 1950. Van ser els primers blocs de pisos concentrats que van sorgir a l'Hospitalet. El seu estat de deteriorament fou l'origen, a començament de 1970, de l'Associació de Veïns de la Florida. Van ser rehabilitats per la Generalitat de Catalunya a finals dels anys vuitanta mitjançant l'empresa pública ADIGSA, creada el 1980 i extingida el 2010, del Departament de Medi Ambient i Habitatge que administrava i gestionava els habitatges socials públics de la Generalitat de Catalunya.
    Arquitectura i urbanisme
    Blocs La Florida
    Bloques Onésimo Redondo
    Carrers
    Construcció
    Edificis
    Obres
  • AMHLAF0004275.jpg
    Bloques Onésimo Redondo (actualment Blocs La Florida)
    Vista dels blocs La Florida recent acabats, l'any 1955 i anomentats antigament Bloques Onésimo Redondo, anomenats així en honor al feixista nacionalcatolicista castellà fundador de les JONS. Actualment son els Blocs La Florida. Aquests pisos, de construcció precària, són fruit de la cessió de terrenys que va fer l'Ajuntament de l'Hospitalet a favor de l'Obra Sindical del Hogar el 1950. Van ser els primers blocs de pisos concentrats que van sorgir a l'Hospitalet. El seu estat de deteriorament fou l'origen, a començament de 1970, de l'Associació de Veïns de la Florida. Van ser rehabilitats per la Generalitat de Catalunya a finals dels anys vuitanta mitjançant l'empresa pública ADIGSA, creada el 1980 i extingida el 2010, del Departament de Medi Ambient i Habitatge que administrava i gestionava els habitatges socials públics de la Generalitat de Catalunya.
    Arquitectura i urbanisme
    Blocs La Florida
    Bloques Onésimo Redondo
    Edificis
  • AMHLAF0004112.jpg
    Camp de futbol de La Florida
    Antic camp de futbol de La Florida ubicat on ara hi ha el Parc de Les Planes i on antigament hi va haver la bòvila Goyta Vinyals-Oliveros Llopis i la fàbrica química cardoner. Al fons, es veuen els blocs de Can Serra. La carretera que passa per davant dels blocs una mica més baixa que el camp de futbol és l'avinguda Isabel La Catòlica. El camp està delimitat per una tanca feta d'obra i acabada amb una barana. S'hi juga un partit de futbol i hi ha persones rodejant el camp i mirant-s'ho. A la vorera del camp dues casetes aixopluguen els jugadors suplents i entrenadors d'ambdós equips.
    Arquitectura i urbanisme
    Blocs La Florida
    Bloques Onésimo Redondo
    Edificis
    Esports
    Futbol
    Vistes
  • AMHLAF0004107.jpg
    Avinguda d'Isabel la Catòlica i solar del parc de les Planes.
    Es veuen cotxes circulant per l'avinguda d'Isabel la Catòlica, just davant del solar on actualment hi ha el parc de Les Planes, on antigament van estar instal·lades la bòvila Goyta-Vinyals-Oliveros Llopis i la fàbrica química Cardoner. Es veu gent al desaparegut camp de futbol de La Florida on s'hi juga. A mà dreta els xipresos del cementiri municipal i al fons els blocs del primigeni "sector Ceravalls" en referència al propietari dels terrenys, del barri de La Florida.
    Arquitectura i urbanisme
    Automòbils
    Blocs La Florida
    Bloques Onésimo Redondo
    Carrers
    Cotxes
    Edificis
    Parc de Les Planes
    Parcs
    Transports
  • AMHLAF0004274.jpg
    Bloques Onésimo Redondo (actualment Blocs La Florida)
    Bloques Onésimo Redondo en construcció, que es van inaugurar l'any 1955. Van ser anomenats així en honor al feixista nacionalcatolicista castellà fundador de les JONS. Actualment son els Blocs La Florida. Aquests pisos, de construcció precària, com s'observa, són fruit de la cessió de terrenys que va fer l'Ajuntament de l'Hospitalet a favor de l'Obra Sindical del Hogar el 1950. Van ser els primers blocs de pisos concentrats que van sorgir a l'Hospitalet. El seu estat de deteriorament fou l'origen, a començament de 1970, de l'Associació de Veïns de la Florida. Van ser rehabilitats per la Generalitat de Catalunya a finals dels anys vuitanta mitjançant l'empresa pública ADIGSA, creada el 1980 i extingida el 2010, del Departament de Medi Ambient i Habitatge que administrava i gestionava els habitatges socials públics de la Generalitat de Catalunya.
    Arquitectura i urbanisme
    Blocs La Florida
    Bloques Onésimo Redondo
    Construcció
    Edificis
    Obres
    ADIGSA
  • AMHLAF0004294.jpg
    Barracons de l'escola Onésimo Redondo
    Barracons on estava l'escola Onésimo Redondo, al mig dels blocs La Florida (abans anomenats blocs Onésimo Redondo). Aquests Barracons construïts per l'església, no funcionen com a escola fins el 1957 i s'allarga el seu funcionament fins l'any 1964, quan el 10/07/1964 s'inaugura el Grup Escolar Onésimo Redondo (avui col·legi Pau Vila). Els barracons no es van enderrocar fins l'any 1979, sent lloc de reunions veïnals i col·legi electoral (1964-1979). Al fons, alguns dels bloques Onésimo Redondo, anomenats així en honor al feixista nacionalcatolicista castellà fundador de les JONS. Actualment son els Blocs La Florida. Aquests pisos, de construcció precaria, com s'observa, són fruit de la cessió de terrenys que va fer l'Ajuntament de l'Hospitalet a favor de l'Obra Sindical del Hogar el 1950. Van ser els primers blocs de pisos concentrats que van sorgir a l'Hospitalet. El seu estat de deteriorament fou l'origen, a començament de 1970, de l'Associació de Veïns de la Florida. Van ser rehabilitats per la Generalitat de Catalunya a finals dels anys vuitanta mitjançant l'empresa pública ADIGSA, creada el 1980 i extingida el 2010, del Departament de Medi Ambient i Habitatge que administrava i gestionava els habitatges socials públics de la Generalitat de Catalunya.
    Arquitectura i urbanisme
    Aules
    Blocs La Florida
    Bloques Onésimo Redondo
    Edificis
    Educació
    Escola Onésimo Redondo
    Escoles
    ADIGSA
  • AMHLAF0003312.jpg
    Can Colom
    Porxada de la casa pairal de Can Colom (s.XIX), el seu estat és de ruïna i abandó. Actualment ha estat restaurada i habilitada per encabir-hi el servei municipal del Centre d'Atenció i Informació a la Dona. Està catalogat en el PEPPA amb el núm. 56.
    Agricultura i ramaderia
    Atenció social
    CAID Centre d'Atenció i Informació a la Dona
    Can Colom
    Edificis
    Masies
    Patrimoni arquitectònic
    Política i administració pública
    Serveis socials
  • AMHLAF0025888.jpeg
    Catifes florals, capgrossos i gegants. Can Serra, Pubilla Casas i La Florida. Festes de primavera 1998
    Els primers capgrossos de l'Hospitalet, que van ser creats el 1989 al barri de La Florida. Les fisonomies dels ninots eren les de destacats personatges de l'època de la vida política de la ciutat i del barri: Ana Díaz Rico (activista de l'Associació de Veïns de la Florida), Juan Ignacio Pujana (alcalde), José Antonio Albesa, el Maño (antic president de la Comissió de Festes de la Florida), Joan Saura (regidor) i Roberto Ruiz (regidor del barri). Els capgrossos van ser creats per Àlex Jodar, lligat a l'Aula de Cultura de La Florida, on feia classes de treballs manuals als veïns interessats. La iniciativa va comptar amb el suport tant de l'Aula de Cultura, que la va impulsar, com de la Comissió de Festes de La Florida i, molt especialment de la que llavors era la seva presidenta, na Dolores Ruiz i del seu marit, Nemesio Martínez, caminant a l'esquerra de la fotografia. Els veiem aquí en primer pla trepitjant les catifes de flors realitzades al barri, iniciativa impulsada per l'Aula de Cultura de La Florida i la Comissió de Festes. Al fons, els gegants dels barris de Pubilla Casas i Can Serra, creats també per iniciativa de l'Aula de Cultura de La Florida el 1995, equipament cultural molt pendent llavors, com s'observa en aquesta fotografia, de dotar de nous elements simbòlics de l'imaginari festiu d'arrel catalana al barri de La Florida.
    Catifes florals
    Festes
    Festes de Primavera
    Capgrossos de La Florida
    Geganta Pepa, la Pubilla Casas
    Gegant Paco, de Can Serra
  • AMHLAF0004248.jpg
    Parròquia de la Mare de Déu de la Llum
    Façana principal i cases del voltant de la parròquia Mare de Déu de la Llum, ubicada al carrer de l'Enginyer Moncunill cantonada amb el carrer de la Primavera, al barri de La Florida.
    Arquitectura i urbanisme
    Cotxes
    Església Mare de Déu de la Llum
    Esglésies i ermites
    Religió
    Torres elèctriques
    Transports
  • AMHLAF0004440.jpg
    Primer centre de lectura públic a l'Hospitalet.
    Vista interior de la Biblioteca Municipal ubicada al carrer Baró de Maldà, núm. 15 i inaugurada per Francesc Macià, President de le Generalitat de Catalunyael 18 de desembre de 1932.La construcció d'aquesta biblioteca pública fou impulsada pel regidor de l'Ajuntament de l'Hospitalet per Esquerra Republicana de Catalunya Salvador Gil i Gil, home autodidacta, baster de professió, d'una gran inquietud intel·lectual i social, fundador dels periòdics comarcals d'esquerra republicana LLibertat i Fortitud. Aquest local municipal posteriorment va deixar de ser la Biblioteca Municipal, que va passar a estar situada a la planta baixa de l'edifici de l'Ajuntament, anomenada Biblioteca Mosèn Homar, rector de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida, que va fer donació de la seva biblioteca particular a l'Ajuntament, i va ser cedit, als anys seixanta, en l'època en què l'esplèndida Biblioteca de La Caixa de Pensions, situada també al c/ Baró de Maldà, al núm. 5, gairebé al costat d'aquest local, funcionava feia uns anys a ple rendiment, com a seu de l'Associació d'Amics de la Música.
    Actes oficials
    Arquitectura i urbanisme
    Biblioteca municipal
    Biblioteques
    Cultura
    Equipaments culturals
    Interiors
    Política i administració pública
    Visites d'autoritats
  • AMHLAF0004439.jpg
    Primer centre de lectura públic a l'Hospitalet.
    Vista interior de la Biblioteca Municipal ubicada al carrer Baró de Maldà, núm. 15 i inaugurada per Francesc Macià, President de le Generalitat de Catalunyael 18 de desembre de 1932.La construcció d'aquesta biblioteca pública fou impulsada pel regidor de l'Ajuntament de l'Hospitalet per Esquerra Republicana de Catalunya Salvador Gil i Gil, home autodidacta, baster de professió, d'una gran inquietud intel·lectual i social, fundador dels periòdics comarcals d'esquerra republicana LLibertat i Fortitud. Aquest local municipal posteriorment va deixar de ser la Biblioteca Municipal, que va passar a estar situada a la planta baixa de l'edifici de l'Ajuntament, anomenada Biblioteca Mosèn Homar, rector de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida, que va fer donació de la seva biblioteca particular a l'Ajuntament, i va ser cedit, als anys seixanta, en l'època en què l'esplèndida Biblioteca de La Caixa de Pensions, situada també al c/ Baró de Maldà, al núm. 5, gairebé al costat d'aquest local, funcionava feia uns anys a ple rendiment, com a seu de l'Associació d'Amics de la Música.
    Actes oficials
    Arquitectura i urbanisme
    Biblioteca municipal
    Biblioteques
    Cultura
    Equipaments culturals
    Interiors
    Política i administració pública
    Visites d'autoritats
  • AMHLAF0004438.jpg
    Primer centre de lectura públic a l'Hospitalet.
    Vista interior de la Biblioteca Municipal ubicada al carrer Baró de Maldà, núm. 15 i inaugurada per Francesc Macià, President de le Generalitat de Catalunyael 18 de desembre de 1932. La construcció d'aquesta biblioteca pública fou impulsada pel regidor de l'Ajuntament de l'Hospitalet per Esquerra Republicana de Catalunya Salvador Gil i Gil, home autodidacta, baster de professió, d'una gran inquietud intel·lectual i social, fundador dels periòdics comarcals d'esquerra republicana LLibertat i Fortitud. Aquest local municipal posteriorment va deixar de ser la Biblioteca Municipal, que va passar a estar situada a la planta baixa de l'edifici de l'Ajuntament, anomenada Biblioteca Mosèn Homar, rector de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida, que va fer donació de la seva biblioteca particular a l'Ajuntament, i va ser cedit, als anys seixanta, en l'època en què l'esplèndida Biblioteca de La Caixa de Pensions, situada també al c/ Baró de Maldà, al núm. 5, gairebé al costat d'aquest local, funcionava feia uns anys a ple rendiment, com a seu de l'Associació d'Amics de la Música.
    Actes oficials
    Arquitectura i urbanisme
    Biblioteca municipal
    Biblioteques
    Cultura
    Equipaments culturals
    Interiors
    Política i administració pública
    Visites d'autoritats
  • AMHLAF0000999.jpg
    Grup escolar Rossend Arús a la finca Can Bori
    Fotografia extreta de la memòria corresponent a l'exercici de 1932 de l'Ajuntament de l'Hospitalet. Escola i part del pati de la finca Can Bori. Alumnes en asseguts/des al pati de l'escola escoltant les explicacions de la seva mestra. Com es pot apreciar a la fotografia, es tractava d'una escola mixta. A l'esquerra, la caseta dels masovers i, a la dreta, l'edifici principal. Al fons, el jardí d'arbres fruiters per arribar al qual calia travessar uns pontets que permetien creuar el Canal de la Infanta, que passava just al costat de la reixa del fons de la fotografia, que va ser instal·lada per protegir els nens de caure al Rec quan l'edifici va ser reformat per convertir-lo en escola el 1932. Aquest casalot es va construir al 1878 com a torre residencial per Francesc Bori i Comas. La finca estava situada a la cruïlla entre el carrer de Sant Joan i Digoine i la Riera del Canyet, fins a les vies del ferrocarril i la travessava el Canal de la Infanta, que creuaven mitjançant diversos pontets, com els que surten a la fotografia. Can Bori tenia un hort i també una parcel·la dedicada al cultiu d’arbres fruiters. El 1928 el seu propietari va vendre la finca a l'Ajuntament de l'Hospitalet. L`alcalde Tomàs Giménez, imposat per la dictadura de Primo de Rivera, la va cedir a l'Estat per tal que aquest hi instal·lés allà una escola tècnica de formació professional de sericultura i avicultura que mai es va arribar a fer. Quan va arribar la República l'alcalde Just Oliveras va anar a Madrid a reclamar la devolució de la titularitat de la propietat municipal per tal de dedicar-la a Escola Pública. Un cop aquesta fou retornada, l'ajuntament va contractar un matrimoni com a masovers, porters i vigilants i va encarregar projectar i dirigir les obres d'adequació de la casa en escola a l’arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt. S’inauguraria com a Escola Pública, gràcies al gran impuls que el nou ajuntament republicà va donar a l'educació i la gran tasca del llavors regidor Ramon Frontera, el 18 de setembre de 1932 pel president de la Generalitat Francesc Macià. Aquest edifici es va mantenir fins el 1980, quan va ser enderrocat per aixecar un edifici de nova planta pel col·legi Can Bori, que va continuar com a escola pública fins el 1999, quan va passar a ser l'escola d'educació especial l'Estel-Can Bori.
    Aules
    Educació
    Escola Can Bori
    Escoles
    Mestres
    Oficis i ocupacions
  • AMHLAF0028841.jpeg
    Mercat de Collblanc
    Activitats econòmiques
    Mercat de Collblanc
    Mercats
  • AMHLAF0000703.jpg
    Antic mercat ambulant de Collblanc
    Mercat ambulant al barri de Collblanc, on anys més tard es va construir el Mercat municipal del barri. En primer terme, el carrer d'Occident, cantonada amb el passatge Costa. Al fons, el lloc on hi ha el mercat actual. Es veuen diferents parades de venda: de materials de construcció, de verdures, etc. Al fons i en primer pla uns quants carros. Aquest tipus de carruatge, tancat per darrera i dedicat al transport de viatgers era conegut com a Tartana. Per davant era descoberta i per darrera, com s'observa a la fotografia, estava tancada amb porticons. Per a la seva tracció s'emprava un cavall jove o una haca, de pas molt més vigorós que aquests. Les rodes, les dues amb frenos, estaven unides amb una estructura de ferro que sostenia també la caixa mitjançant ballestes, per a la seva suspensió, com s'observa molt bé en aquesta fotografia. La vela de la tartana acostumava a estar fixada sobre l'estructura, sense possibilitat de ser plegada. Disposava de dos bancs laterals, enfrontats al costat de cada roda, on es situaven els quatre o sis viatgers que podia acollir, en funció de la mida de la tartana. En una època on tots els carruatges tenien una funció agrària, disposar d'una tartana pròpia era propi de classes benestants. Normalment eren propietat de carreters que feien amb elles trajectes concertats amb els viatgers. En aquesta fotografia apareix al fons una mena de "parada de tartanes", que feien les funcions que avui fan els taxis, però normalment compartides amb diferents viatgers.
    Activitats econòmiques
    Carros i carruatges
    Mercat de Collblanc
    Mercats
    Mercats ambulants
    Transports
  • AMHLAF0140005.jpeg
    Mercat del Centre.
    Núria Pallarés, dependenta de la Peixateria Sabater del Mercat del Centre.
    Activitats econòmiques
    Mercat del Centre
    Mercats
  • AMHLAF0140006.jpeg
    Mercat del Centre.
    Núria Pallarés, dependenta de la Peixateria Sabater del Mercat del Centre.
    Activitats econòmiques
    Mercat del Centre
    Mercats
  • AMHLAF0140004.jpeg
    Peixateria Sabater del Mercat del Centre
    Lola, de la Peixateria Sabater, situada ben bé al centre del Mercat, despatxa peix el darrer dia abans de la reforma del Mercat. Oficines i entrada del Mercat del carrer Josep Prats al fons.
    Activitats econòmiques
    Mercat del Centre
    Mercats
  • AMHLAF0140009.jpeg
    Peixateria Sabater del Mercat del Centre.
    Fotografia del darrer dia de l'antiga parada de la peixateria Sabater del Mercat del Centre just abans de la reforma del Mercat que va tenir lloc el 1992.
    Activitats econòmiques
    Mercat del Centre
    Mercats
  • AMHLAF0140010.jpeg
    Visita de polítics al Mercat del Centre
    Josep Tubau, Marta Ferrussola i Meritxell Borràs visiten la parada de Salut Flores a mitjans de la dècada de 1990.
    Activitats econòmiques
    Mercat del Centre
    Mercats
  • AMHLAF0022750.jpeg
    Mercat del Centre
    Parades exteriors del mercat del Centre
    Activitats econòmiques
    Mercat del Centre
    Mercats
  • AMHLAF0024948.tif
    Els pastorets del Centre Catòlic de l'Hospitalet del Nadal de 1963
    Actors principals de Els Pastorets, caracteritzats com a Lluquet, Rovelló i Llucifer, al pati del Centre Catòlic de l'Hospitalet. Son l'Enric Xartó, com a Llucifer, en Joan Soto com a Lluquet, amb barretina, i en Fèlix Puig com a Rovelló.
    Alpha 63
    Arts escèniques
    Associacions i entitats
    Centre Catòlic de l'Hospitalet
    Cultura
    Culturals i socio culturals
    Els pastorets
    Festes
    Nadal i Reis
    Teatre
  • AMHLAF0004437.jpg
    Remodelació com a escola del casalot de la Finca Can Bori.
    Casalot de la finca Can Bori en obres, el 1928, quan va ser reconvertida de casa d'estiueig a possible escola de sericultura, avicultura i indústries zoogenes de l'Estat. Es veu la façana principal en transformació, de la que es van eliminar les balaustrades de les finestres i del balcó i tots els elements decoratius vuicentistes del terrat, ja que es va aixecar un nou pis per dotar de més capacitat a l'edifici, ara d'estètica racionalista, la que l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt, autor de la remodelació, va voler donar a tot l'edifici. Al costat esquerra, la caseta dels masovers. A la dreta, part dels jardins i al fons es pot apreciar un dels pontets que passaven en aquesta finca per sobre del Canal de la Infanta. Posteriorment seria reconstruïda la porta i la reixa de ferro d'accés a la finca, que va ser desmontada per permetre correctament l'entrada de camions mentre van durar les obres. Aquest casalot es va construir al 1878 com a torre residencial per Francesc Bori i Comas, propietari de la foneria Altos Hornos de Cataluña, coneguda popularment com La Farga de l'Hospitalet. La finca estava situada a la cruïlla entre el carrer de Sant Joan i Digoine i la Riera del Canyet, fins a les vies del ferrocarril i la travessava el Canal de la Infanta, que creuaven mitjançant diversos pontets, com els que surten a la fotografia. Can Bori tenia un hort i també una parcel·la dedicada al cultiu d’arbres fruiters. El 1928 el seu propietari va vendre la finca a l'Ajuntament de l'Hospitalet. L`alcalde Tomàs Giménez, imposat per la dictadura de Primo de Rivera, la va cedir a l'Estat per tal que aquest hi instal·lés allà una escola tècnica de formació professional de sericultura i avicultura i indústries zoogenes que mai va arribar a funcionar, tot i que la casa, com s'observa en la fotografia, va ser remodelada per poder funcionar com a escola. Quan el 1931 va arribar la República, l'alcalde Just Oliveras va anar a Madrid a reclamar la devolució de la titularitat de la propietat municipal per tal de dedicar-la a Escola Pública. Un cop aquesta fou retornada, l'ajuntament va contractar un matrimoni com a masover i porters. S’inauguraria com Grup escolar "Rossend Arús", com a escola pública, gràcies al gran impuls que el nou ajuntament republicà va donar a l'educació i la gran tasca del llavors regidor Ramon Frontera, el 18 de setembre de 1932 pel president de la Generalitat Francesc Macià. Tot i aquest nom, en honor del patrici barceloní Rossend Arús, que va pagar la construcció del nou edifici consistorial inaugurat el 1895 en memòria del seu pare, fill del poble, aquesta escola va ser coneguda sempre com a Escola can Bori. Aquest edifici es va mantenir dret fins el 1980, quan va ser enderrocat per aixecar un edifici de nova planta pel col·legi Can Bori, que va continuar com a escola pública fins el 1999, quan va passar a ser l'escola d'educació especial l'Estel-Can Bori. El Canal de la Infanta, conegut també com a El Rec, era una canalització de 17,420 km d'aigües provinents del riu Llobregat, que abastia els camps de la Vall Baixa de la comarca del Baix Llobregat. Construït amb finançament totalment privat sense cap ajuda pública entre els anys 1817 i 1820, amb finalitats purament agrícoles, es convertí en un eix dinamitzador de l'economia de la zona, doncs aquesta infraestructura agrària tenia un ample considerable que permetia, quan s'esqueia, un parell de cops per setmana, un cabal hidràulic important, suficient per poder abastir i irrigar tots els camps de les diferents poblacions del Baix Llobregat per on passava, i comptava amb 13 salts d'aigua, que varen ajudar a la implantació de la indústria al seu voltant a mitjans i finals del segle XIX. La Junta Constructora, per tal de superar desconfiances entres els pagesos propietaris generades pel sobrecost considerable que va generar aquesta construcció, va demanar a la infanta Lluïsa Carlota de Borbó-Dues Sicílies, neta i nora del rei Carles IV, aprofitant que va arribar a Barcelona, provinent de Nàpols, per anar a Madrid a conèixer el seu espòs, l'Infant Francesc de Paula de Borbó i Borbó-Parma, que inaugurés el Canal, al qual van batejar com a Real Canal de la Serenísima Infanta Doña Luisa Carlota de Borbón amb la intenció de donar-li una aparença d'infraestructura amb protecció oficial que mai va ser. Les característiques i les funcions principals del Canal de la Infanta no havien variat gaire en un segle d’exitós funcionament. Les seves aigües eren tan netes que, per exemple, fins els anys cinquanta del segle XX, encara s'hi permetia el bany. A partir dels anys seixanta i de la creixent industrialització del Baix Llobregat, el nombre d'hectàrees de camps regades pel canal comença a disminuir constantment i la infraestructura passa a estar rodejada per un entorn urbà que va creixent de forma accelerada al seu voltant sense cap mena de planificació. El ràpid empitjorament de les aigües del Llobregat pels abocaments industrials contaminants, la desídia de l’administració franquista per evitar-los o controlar-los i la manca de pressupostos per a construir col•lectors d'aigües residuals van convertir el canal en una gran claveguera a cel obert. Com era d'esperar, el caràcter marcadament residual de les aigües transportades pel canal va crear grans problemes de salubritat a les poblacions que travessava així com als pocs regants que no havien venut les terres a les immobiliàries i encara el feien servir i va provocar la seva pràctica desaparició. Els ajuntaments de finals del franquisme, pressionats pels moviments veïnals dels municipis afectats, van haver de resoldre, com van poder i amb els seus mitjans, el cobriment del Rec i la seva integració en el sistema de clavegueram. A l'Hospitalet va ser canalitzat i cobert a finals dels anys setanta, a partir justament de Can Bori i fins tot el seu el seu final, per la seva evident insalubritat i també pel perill que significava la seva proximitat tant a l'escola Can Bori com a l'Escola Busquets i Punset, creada llavors davant seu feia poc. Es va mantenir a cel obert fins a la caserna de la Remunta durant uns anys, fin que aquesta va ser urbanitzada, el 2012.
    Arquitectura i urbanisme
    Canal de la Infanta
    Canals
    Educació
    Escoles
    Escola Can Bori
  • AMHLAF0140001.jpeg
    Treballadors i treballadores del Mercat del Centre.
    Grup de carnisseres i peixateres, entorn de l'any 1970, davant la porta d'accés al Mercat del Centre del carrer Josep Prats. D'esquerra a dreta, drets: Magdalena, Paquita, Carmen Avellán, Joan Matas darrera, Alejandra Avellán, Mercè, Antoni Trilla, Salut Flores, Clarita Matas i Pepita. De genolls: Anna, Angelina, Joana Llaveria, Elvira Tomico, Dolors Antequera, Roser, Jaume Matas, mirant a la càmera, noia desconeguda i davant d'ella Salut Benavent.
    Activitats econòmiques
    Mercat del Centre
    Mercats