Façana principal, situada al carrer Baró de Maldà núm. 11, i lateral, situada al carrer Barcelona, encara per culminar del tot la seva alineació, de l'edifici "Unión Patriótica". A sobre de l'arcada lateral es pot llegir "Aceite puro de oliva". En aquesta cantonada es va construir, a l'any 1956, la seu del banco Hispano Americano.
La Unión Patriótica va ser un partit polític de caràcter institucional fundat l'11 d'abril 1924 a instància del dictador Miguel Primo de Rivera, que va arribar al poder mitjançant un cop d’Estat el 1923, amb la intenció de constituir un gran partit espanyolista, catòlic i monàrquic que donés suport al seu règim dictatorial. Els seus seguidors s'anomenaven upetistes. Convertit en realitat en Partit únic, estava integrat per tots aquells que pretenien una fidel adhesió a la dictadura: oligarques, membres destacats de l'Església catòlica, gent de dretes i empresaris. Sota la divisa "Pàtria, religió, monarquia", la Unió Patriótica va pretendre atreure's als espanyols, allunyant-los dels antics partits polítics, que considerava corruptes, per a afirmar així la continuïtat de la Dictadura, proporcionant a la Dictadura suport popular en manifestacions i actes d'adhesió. Fins i tot en 1929 es va disposar que es dediqués a tasques d'informació i denúncia d'aquells que conspiressin contra el Règim o el difamessin. Sense un ideari precís, a Catalunya no va arribar a ser mai un veritable partit de masses, però sí va aconseguir reunir força elements dretans i oportunistes. Després de la caiguda del Dictador, el 1930, la Unión Patriótica va desaparèixer. l'Home del dictador Primo de Rivera a l'Hospitalet va ser l'empresari del sector de la construcció Tomás Giménez Bernabé, (Alacant, 1877-1968) que va ser alcalde de l'Hospitalet de 1923 a 1930. Sota el seu mandat, el 1925, l'Hospitalet va rebre del rei Alfons XIII el títol de ciutat per compensar la gran agregació de terrenys de la Marina en favor de Barcelona el 1920 per a la construcció d'un port franc que mai es va fer realitat i les importants expropiacions a propietaris agrícoles de la ciutat per tal de poder portar a terme l'urbanització de la Gran Via, llavors carrer de Cortes, al seu pas per l'Hospitalet.
Placa commemorativa de l'homenatge de l'Ajuntament de l'Hospitalet a Miguel Primo de Rivera
Placa commemorativa del nomenant de fill adoptiu de Miguel Primo de Rivera. Es veu el bust del general Primo de Rivera i un text que posa: "Al Excmo Sr. Miguel Primo de Rivera como homenaje que la ciudad de Hospitalet dedica al ilustre general en conmemoración a su nombramiento de hijo adoptivo de la misma. Acuerdo tomado en sesión del 20 enero 1926 presidida por el alcalde Tomás Giménez".
En realitat, però, al text que consta al llibre d'actes del Ple de 20 de gener de 1926 només s'aprova fer un homenatge a Primo de Rivera, però no s'esmenta res sobre el nomenament com a fill adoptiu.
Aquesta placa, que va ser col·locada a la façana de l'Ajuntament i descoberta pel mateix Primo de Rivera el 17 d'octubre de 1926 i va ser retirada, un cop caiguda la dictadura, i ja sense Tomás Giménez a l'alcaldia, durant el primer semestre de 1930, essent alcalde Just Oliveras i Prats, de la Lliga Regionalista.
Aquesta casa estava situada a l'actual Avinguda de la Mare de Déu de Bellvitge, molt a prop de la cantonada amb l'Avinguda del Carrilet. Va ser construïda el 1935 a instància de Salvador Mas i amb Ramon Puig i Gairalt com a arquitecte. Fins l'any de la fo
Aquesta casa estava situada a l'actual Avinguda de la Mare de Déu de Bellvitge, molt a prop de la cantonada amb l'Avinguda del Carrilet. Va ser construïda el 1935 a instància de Salvador Mas i amb Ramon Puig i Gairalt com a arquitecte. Fins l'any de la fo
Vista de la façana de la drogueria, propietat d'en Josep Puiggròs, amb els cartells anunciadors dels productes a banda i banda. Penjant del sostre i al costat de la porta d'entrada es veuen diferents productes. En primer pla marquesina d'una parada d'autobús. Aquesta botiga estava situada a l'edifici Casa Cabaní de 1923 de la carretera de Collblanc, que va ser dissenyat per l'arquitecte Ramon Puig Gairalt.
Casa Sanfeliu, a la rambla de Just Oliveras. L'edifici, d'estil racionalista. Segons algunes fonts (la fitxa catalogada del PEPPA amb el núm. 43) fou projectat per l'arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt l'any 1928. Però els plànols de la llicència de construcció estan signats i segellats pel seu germà Antoni Puig i Gairalt.
Cantonada amb el carrer Doctor Martí i Julià, al barri de la Torrassa. Aquesta fotografia està extreta de l'expedient de llicència d'obres 217 de l'any 1956 i ens mostra com era aquesta casa fins aleshores.
La construcció de l'edifici que es veu a la
La granja Font era una vaqueria amb despatx de llet situada a la cantonada del carrer d'Enric Prat de la Riba i el carrer de Rodés. L'estructura d'aquest edifici és molt senzilla, doncs consta d'una planta baixa, on antigament hi havia un habitatge amb botiga, amb terrassa a la part superior i un pati posterior que Inicialment comptava també amb unes quadres on hi havia les vaques.
Es tracta d'un edifici construït per qui va ser arquitecte municipal, Ramon Puig i Gairalt, entre el 1921 i el 1922, anys en el que l'arquitecte, que ja s'estava decantant cap a l'estètica del noucentisme, ens remet, de sobte, amb aquest edifici, als experiments modernistes amb el totxo, la mamposteria i les aplicacions ceràmiques, llenguatge que Puig coneixia prou bé dels seus anys d'estudi a l'Escola d'Arquitectura. La seva estructura de maons i arrebossat de ciment, les finestres amb porticons de llibret i el discret ús decoratiu de franges de rajoleta esmaltada, són elements que el singularitzen d'una forma molt estètica.
Està catalogat dins el PEPPA amb la fitxa núm. 19
De finals del anys vuitanta fins la fi del segle XX va ser el popular bar musical La Catedral. Des de fa uns quants anys l'edifici allotja el bar musical Kfè Olé.
Gonçal Batlle Monrós (1887-1973) va néixer a l’Hospitalet. El seu pare, que era paleta i empresari, va transformar, entre 1895 i 1911, una antiga casa pairal, anomenada «Ca n'Alemany» o «Casa Alta», adquirida el 1877 per Lluís Buxeres i Abat (1838-1909), pertanyent a una nissaga de notaris del Baix Llobregat, per tal de convertir-la en la finca d'estueig de la família Buxeres. El templet modernista del jardíc, de planta circular, cobert amb cúpula sostinguda per sis columnes i decorat amb un acurat recobriment amb diminutes peces ceràmiques de mosaic es obra del seu fill, el mestre de cases Gonçal Batlle i Monrós.
Als 26 anys, ja casat, s’establí pel seu compte amb un soci. Va fer-se càrrec de les obres del Teatre Coliseum de Barcelona i també participà en les del Palau Reial de Pedralbes.
Va compaginar el seu ofici de mestre de cases amb una intensa participació en la vida associativa de l'Hospitalet, en diverses corals i en els grups de teatre del Casino del Centre, del Cafè de Cal Carreter i de l'Harmonia, i amb l’escriptura d’obres de teatre i poesia. El 1966 publica “Poesies muntanyenques i altres poemes” És autor d’unes memòries inèdites.
El moment de la fotografia és de quan va concloure les obres del Cine Coliseum de Barcelona, l'any 1923. Tenia 36 anys. La fotografia està enganxada sobre cartró gruixut color crema.
L'acte compta amb la presència del bisbe de Barcelona, l'alcalde Ramon Solanich i la seva esposa. Un cop acabat l'ofici, es dirigeixen cap al centre parroquial tot travessant el pati.
L'acte compta amb la presència del bisbe de Barcelona, l'alcalde Ramon Solanich i la seva esposa. Un cop acabat l'ofici, xerren una estona al centre parroquial
L'acte compta amb la presència del bisbe de Barcelona, l'alcalde Ramon Solanich i la seva esposa. Un cop acabat l'ofici, prenen un refrigeri al centre parroquial
Can Capella era una masia ubicada entre el carrer de l'Antiga Travessera i la Ctra. de Collblanc. Va ser enderrocada l’any 1972 per a construir un edifici d’habitatges (actual núm. 52 de l’Antiga Travessera)
Imatge procedent d'un expedient d'obres.
Can Capella era una masia ubicada entre el carrer de l'Antiga Travessera i la Ctra. de Collblanc. Va ser enderrocada l’any 1972 per a construir un edifici d’habitatges (actual núm. 52 de l’Antiga Travessera)
Imatge procedent d'un expedient d'obres.