Can Rigalt. Moment en que s'inclina el pilar empès per una pala excavadora. Al seu darrere la carretera de Collblanc i els pisos de Pubilla Cases. Catalogada en el PEPPA amb el número 13.
Can Rigalt. Enderroc de la font rellotge del davant de l'edifici. S'hi reclina una escala per arriba a la part ornamental del pilar que te forma de bola amb una peana. Al seu darrera la carretera de Collblanc i els pisos de Pubilla Cases. Catalogada en el PEPPA amb el número 13.
Imatge extreta d'una llicència d'obres a l'alçada del número 215 de la carretera de Collblanc. La masia és Can Capella (ja no existeix), que estava a la confluència entre la carretera de Collblanc i l'Antiga Travessera.
Imatge extreta d'una llicència d'obres. La masia que es veu parcialment a l'esquerra de la imatge és Can Capella (ja no existeix), que estava a la confluència entre la carretera de Collblanc i l'Antiga Travessera.
Façana principal, situada al carrer Baró de Maldà núm. 11, i lateral, situada al carrer Barcelona, encara per culminar del tot la seva alineació, de l'edifici "Unión Patriótica". A sobre de l'arcada lateral es pot llegir "Aceite puro de oliva". En aquesta cantonada es va construir, a l'any 1956, la seu del banco Hispano Americano.
La Unión Patriótica va ser un partit polític de caràcter institucional fundat l'11 d'abril 1924 a instància del dictador Miguel Primo de Rivera, que va arribar al poder mitjançant un cop d’Estat el 1923, amb la intenció de constituir un gran partit espanyolista, catòlic i monàrquic que donés suport al seu règim dictatorial. Els seus seguidors s'anomenaven upetistes. Convertit en realitat en Partit únic, estava integrat per tots aquells que pretenien una fidel adhesió a la dictadura: oligarques, membres destacats de l'Església catòlica, gent de dretes i empresaris. Sota la divisa "Pàtria, religió, monarquia", la Unió Patriótica va pretendre atreure's als espanyols, allunyant-los dels antics partits polítics, que considerava corruptes, per a afirmar així la continuïtat de la Dictadura, proporcionant a la Dictadura suport popular en manifestacions i actes d'adhesió. Fins i tot en 1929 es va disposar que es dediqués a tasques d'informació i denúncia d'aquells que conspiressin contra el Règim o el difamessin. Sense un ideari precís, a Catalunya no va arribar a ser mai un veritable partit de masses, però sí va aconseguir reunir força elements dretans i oportunistes. Després de la caiguda del Dictador, el 1930, la Unión Patriótica va desaparèixer. l'Home del dictador Primo de Rivera a l'Hospitalet va ser l'empresari del sector de la construcció Tomás Giménez Bernabé, (Alacant, 1877-1968) que va ser alcalde de l'Hospitalet de 1923 a 1930. Sota el seu mandat, el 1925, l'Hospitalet va rebre del rei Alfons XIII el títol de ciutat per compensar la gran agregació de terrenys de la Marina en favor de Barcelona el 1920 per a la construcció d'un port franc que mai es va fer realitat i les importants expropiacions a propietaris agrícoles de la ciutat per tal de poder portar a terme l'urbanització de la Gran Via, llavors carrer de Cortes, al seu pas per l'Hospitalet.
Placa commemorativa de l'homenatge de l'Ajuntament de l'Hospitalet a Miguel Primo de Rivera
Placa commemorativa del nomenant de fill adoptiu de Miguel Primo de Rivera. Es veu el bust del general Primo de Rivera i un text que posa: "Al Excmo Sr. Miguel Primo de Rivera como homenaje que la ciudad de Hospitalet dedica al ilustre general en conmemoración a su nombramiento de hijo adoptivo de la misma. Acuerdo tomado en sesión del 20 enero 1926 presidida por el alcalde Tomás Giménez".
En realitat, però, al text que consta al llibre d'actes del Ple de 20 de gener de 1926 només s'aprova fer un homenatge a Primo de Rivera, però no s'esmenta res sobre el nomenament com a fill adoptiu.
Aquesta placa, que va ser col·locada a la façana de l'Ajuntament i descoberta pel mateix Primo de Rivera el 17 d'octubre de 1926 i va ser retirada, un cop caiguda la dictadura, i ja sense Tomás Giménez a l'alcaldia, durant el primer semestre de 1930, essent alcalde Just Oliveras i Prats, de la Lliga Regionalista.
Aquesta casa estava situada a l'actual Avinguda de la Mare de Déu de Bellvitge, molt a prop de la cantonada amb l'Avinguda del Carrilet. Va ser construïda el 1935 a instància de Salvador Mas i amb Ramon Puig i Gairalt com a arquitecte. Fins l'any de la fo
Aquesta casa estava situada a l'actual Avinguda de la Mare de Déu de Bellvitge, molt a prop de la cantonada amb l'Avinguda del Carrilet. Va ser construïda el 1935 a instància de Salvador Mas i amb Ramon Puig i Gairalt com a arquitecte. Fins l'any de la fo
Vista de la façana de la drogueria, propietat d'en Josep Puiggròs, amb els cartells anunciadors dels productes a banda i banda. Penjant del sostre i al costat de la porta d'entrada es veuen diferents productes. En primer pla marquesina d'una parada d'autobús. Aquesta botiga estava situada a l'edifici Casa Cabaní de 1923 de la carretera de Collblanc, que va ser dissenyat per l'arquitecte Ramon Puig Gairalt.
