Rubidi,C. 4

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Grup Escolar Salvador Gil i Gil

Escola ja no existent al barri de Bellvitge, davant de les vies de la RENFE. En època republica s'anomenava Grup Escolar Salvador Gil i Gil, i en època franquista "Capitán Hernando Prats".

Just Oliveras,Rb 27 (correspon a la façana posterior que dona a Riera de la Creu)

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Guarnint l'arbre de Nadal

Una nena guarneix un arbre de Nadal al barri de Bellvitge.

Cursa ciclista de Nadal de 1934

Cursa ciclista de Nadal de 1934 de la Unió Ciclista Hospitalet al barri del Centre. La fotografia està presa a la rambla de Just Oliveras, molt a prop del Centre Catòlic, que surt al fons de la imatge, ocupant una posició central. La Unió Ciclista va ser creada el 1920, però no fou legalitzada fins el 1930. A l'esquerra de la fotografia, la reixa i portal d'accés al jardí de la Torre de Felipe de Alverico, obra de l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt, construida el 1916 i enderrocada el 1958. Al costat d'aquesta, amb el tendal baixat, el colmado de Josep Santamans, antic colmado Aniceto.

Fonteta davant Casa España

Font que hi havia davant la tàpia de la casa España, a la cruïlla del carrer del Xipreret i el de Joan Pallarès. Es primer terme, Lluïsa Soler i Toni Valiente.

Nens al carrer Xipreret

Nens al carrer Xipreret als anys 40. El primer per l'esquerra Salvador Alicant i al fons la Masia Can Riera.

Llobregat,C. 143

Edifici de planta baixa que va ser enderrocat el 1961 per construir-hi l'edifici de pisos que actualment hi trobem (2022). La fotografia forma part de l'expedient de llicència d'obra núm. 575 de l'any 1961. A darrere es pot veure la casa del carrer Llobregat, 145; coneguda com la "casa de la Madame" i que en aquella època era una caserna de la Guàrdia Civil.

París,C. 52

Imatge extreta d'una llicència d'obres

París,C. 52

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Pessebre instal·lat a la Plaça Espanyola

Font,C. 63

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Font,C. 6

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Príncep de Bergara,C. 25

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Príncep de Bergara,C. 25

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Carrer Major amb Plaça Mossèn Homar. Botigues desaparegudes.

Carrer Major cantonada plaça Mossèn Homar. En aquesta fotografia es poden apreciar tot un seguit de comerços avui desapareguts. Es veu la sabateria Jové i la sastreria Ramos i més lluny, la pastisseria Solé, l'Armeria Jutglà, la verduleria "Cal Tano", després colmado cal Fiero i després restaurant Cal Paco i el popular Bar-Restaurant Nin i, a la cantonada amb Príncep de Bergara, la Pastisseria Santa Eulàlia. Els edificis han estat gairebé tots enderrocats per fer nous blocs de pisos, com ho van ser també els de la vorera del davant. Es tractava de cases molt antigues majoritàriament de principis del s. XIX, tot i que una, la que està situada al costat de l'armeria Jutglà, encara avui dempeus, és molt més antiga, doncs es va trobar al seu interior en la reforma que el va convertir en un restaurant Cal Paco, un gran arc de pedra que va fer pensar que es tractava del petit Hostal i/o Hospital primigeni que va donar nom a aquesta part de l'antic terme de Provençana. El primer negoci de l'esquerra, era la sabateria Jové, el propietari de la qual, Josep Jové, va ser durant molt de temps regidor de l'Ajuntament de l'Hospitalet per CiU. A continuació estava la sastreria Ramos, el propietari del qual, Joan Josep Ramos, en nom de la Unió de Botiguers, va ser molt actiu en la Comissió de Festes de l'Hospitalet Centre el 1981, quan aquesta es va crear amb la missió de recuperar la Festa major de l'Hospitalet Centre. El segon negoci, l'emblemàtica pastisseria Solé, famosa per les seves pastes i pastissos cuits amb forn de llenya, era propietat de la família de l'empresari, polític i dirigent esportiu Jacint Borràs i Manuel, que va ser regidor de l'Ajuntament de l'Hospitalet durant molts anys per CiU i fundador de Convergència Democràtica de Catalunya, partit que, amb el pas dels anys, li va tocar haver de liquidar formalment davant el registre de formacions polítiques del Departament de Justícia quan aquest partit va implosionar a causa de la confessió per part del President Jordi Pujol i Soley de la deixa econòmica oculta a Andorra del seu pare. Va ser destacat membre també de la Junta del Barça amb Agustí Montal i després amb Joan Laporta. La seva filla Meritxell Borràs i Solé, que també va ser regidora a l'Ajuntament per aquesta formació durant molts anys (1995-2014) i Diputada al Parlament (1995-2015) va ser Consellera de Governació nomenada pel President Artur Mas i revalidada en el càrrec pel President Carles Puigdemont. En el Judici al procés independentista català va ser condemnada pel Tribunal Suprem de l'estat espanyol, l'octubre de 2019, a una multa de 60.000 euros, i a inhabilitació especial d'un any i vuit mesos pel delicte de desobediència. El tercer negoci que hi ha a la fotografia és l'armeria d'A. Jutglà, seguit d'un antic edifici que era la verduleria de Cal Tano, després colmado cal Fiero i, després, el restaurant-braseria Cal Paco, que va muntar Francisco Giráldez Gómez, antic cambrer de la Casa Nin, el popular bar-restaurant l'amo del qual Josep Nin, va regentar també, durant molts anys, el bar del Centre Catòlic de l'Hospitalet. Cap d'aquests negocis va sobreviure al pas del temps.

Mas Modolell de la Torre (Mas Burguera o Can Vila) i la Talaia a la finca de la família Prats.

Imatge extreta d'una llicència d'obres. Mas Modolell de la Torre va ser també conegut com a Mas Burguera o Can Vila, pels diferents masovers que la van habitar o Casa Prats, per la família propietària de la finca. Aquesta masia, que va arribar a disposar de 6,86 hectàrees de terreny pel conreu, des del carrer Major fins al Torrent d’en Canyet, destacava tant pel seu volum, que deixava constància de la seva importància, com per estar adossada una torre de vigilància o de guaita que permetia la visió del delta del Llobregat fins al mar, per protegir els habitants de la casa i de l’entorn de les ràtzies dels pirates sarraïns. Aquesta talaia quadrada va ser construïda amb blocs de pedra calcària en 1587, com consta gravat a la llinda de la porta d'accés. Fa 5 metres d'ample per banda i uns 14 m d'alt, el que donaven els seus 4 pisos de planta quadrada i les golfes amb arcades obertes a quatre vents. Aquesta masia i la torre adossada estaven ubicades al lloc que avui és el c/ Talaia, núm. 9, carrer anomenat així en honor a aquesta torre. La seva cronologia original correspon perfectament al moment de creixement de l'antic nucli de l'Hospitalet, que va conèixer l'edificació d'importants cases pairals que han perviscut fins avui dia: Can Sumarro, Casa Espanya, o el Casal de l'Harmonia, situat al costat del nou emplaçament de la Talaia, a la Plaça de Josep Bordonau. L'originària finca dels Prats comptava amb una gran entrada senyorial, on començava el camí que portava a aquest mas, l'anomenat camí de Can Vila, que estava situada al carrer Major, ben bé davant del carrer Femades, en la que avui és la Plaça de la Remunta. En aquest indret es va establir una consistent fortificació de pedra amb robusta portalada de fusta en l'època de la primera carlinada, el 1837, que va ser desmuntada i subhastada per l'Ajuntament el 1843. Al anys treta del segle passat la finca ja havia deixat de funcionar a ple rendiment com a explotació agrària, doncs el 1923 les germanes Maria i Consuelo Prats van presentar a l'Ajuntament un gran projecte per urbanitzar i parcel·lar totalment la seva propietat, projecte que va ser aprovat i que va donar pas a l'obertura del carrer Frederic Prats, Passatge Vila, c/ Reforma , c/ Talaia i c/ Riera de l'escorxador. Les plumes d'aigua del Canal de la Infanta corresponents a aquesta finca, que la travessava, van ser cedides per les germanes Prats a l'Ajuntament, que les va acceptar gustosament per tal d'abocar-les al clavagueram públic per tal de sanejar-lo de quan en quan. Tot i això la masia Can Vila o Can Modolell de la Torre es va mantenir dreta molts anys fins que el gran creixement urbanístic provocat per la massiva arribada de nouvinguts a la ciutat durant els anys seixanta i setanta del s. XX, en ple franquisme, van alterar profundament la fesomia de l’Hospitalet com a poble agrícola i van provocar que aquest mas quedés finalment engolit per la trama urbana i fos finalment abandonat, venut i enderrocat el 1972. La torre que acompanyava la casa, en tant que era un element defensiu històric, havia estat protegida per la Llei de Castells que el mateix Franco havia signat el 22 d'abril de 1949 i no podia ser demolida. Es va decidir llavors el seu trasllat. La Diputació Provincial de Barcelona, va encarregar el 1972 les obres a Eduard Muntada i Lluch l'equip de el qual va procedir a numerar les pedres que formaven la Talaia, com s'observa a la fotografia, i a traslladar-la a un solar que hi havia a la cantonada entre els carrers Xipreret i Barcelona, a uns 300 metres de la ubicació original, on avui hi ha la Plaça Josep Bordonau, al costat de l'edifici l'Harmonia. En el lapse de temps entre el desmuntatge i el muntatge de nou de la Talaia, es va descobrir que les arcades gòtiques i les columnes que les sustentaven, que conformaven el pis superior de la torre, com s'observa a la fotografia, havien desaparegut. Mai no es va saber qui se les havia endut i, de fet, la inauguració del trasllat es va realitzar el 8 de novembre de 1972 amb totes les autoritats presents però sense les golfes de La Talaia acabades, a l’espera d’unes noves arcades de mig punt molt diferents a les originals, que van ser instal·lades posteriorment. Son les que llueixen avui. L'edifici La Talaia forma part avui de les dependències del Museu de l'Hospitalet. Està catalogada al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA FITXA NÚM. 100/01) El Dr. Santiago Prats Comas (l'Hospitalet 1884.1959), metge municipal, i últim propietari de la masia i terres de Can Sumarro, (catalogada en el PEPPA amb el núm. 79) que formava part de l'extensa finca de la família Prats, va fer donació a la seva mort d'aquesta propietat a l'Ajuntament de l'Hospitalet per tal que es preservés en la seva totalitat i donés cabuda a un centre cultural o assistencial. Aquesta masia va ser convertida per l'estudi dels arquitectes Martorell, Bohigas, Makay,en la Biblioteca Central de l'Hospitalet, inaugurada pel president Pujol el 1983.

Casa Prats, Mas Modolell de la Torre, Mas Burguera o Can Vila i la Talaia

Imatge extreta d'una llicència d'obres. Mas Modolell de la Torre va ser també conegut com a Mas Burguera o Can Vila, pels diferents masovers que la van habitar o Casa Prats, per la família propietària de la finca. Aquesta masia, que va arribar a disposar de 6,86 hectàrees de terreny pel conreu, des del carrer Major fins al Torrent d’en Canyet, destacava tant pel seu volum, que deixava constància de la seva importància, com per estar adossada una torre de vigilància o de guaita que permetia la visió del delta del Llobregat fins al mar, per protegir els habitants de la casa i de l’entorn de les ràtzies dels pirates sarraïns. Aquesta talaia quadrada va ser construïda amb blocs de pedra calcària en 1587, com consta gravat a la llinda de la porta d'accés. Fa 5 metres d'ample per banda i uns 14 m d'alt, el que donaven els seus 4 pisos de planta quadrada i les golfes amb arcades obertes a quatre vents. Aquesta masia i la torre adossada estaven ubicades al lloc que avui és el c/ Talaia, núm. 9, carrer anomenat així en honor a aquesta torre. La seva cronologia original correspon perfectament al moment de creixement de l'antic nucli de l'Hospitalet, que va conèixer l'edificació d'importants cases pairals que han perviscut fins avui dia: Can Sumarro, Casa Espanya, o el Casal de l'Harmonia, situat al costat del nou emplaçament de la Talaia, a la Plaça de Josep Bordonau. L'originària finca dels Prats comptava amb una gran entrada senyorial, on començava el camí que portava a aquest mas, l'anomenat camí de Can Vila, que estava situada al carrer Major, ben bé davant del carrer Femades, en la que avui és la Plaça de la Remunta. En aquest indret es va establir una consistent fortificació de pedra amb robusta portalada de fusta en l'època de la primera carlinada, el 1837, que va ser desmuntada i subhastada per l'Ajuntament el 1843. Al anys treta del segle passat la finca ja havia deixat de funcionar a ple rendiment com a explotació agrària, doncs el 1923 les germanes Maria i Consuelo Prats van presentar a l'Ajuntament un gran projecte per urbanitzar i parcel·lar totalment la seva propietat, projecte que va ser aprovat i que va donar pas a l'obertura del carrer Frederic Prats, Passatge Vila, c/ Reforma , c/ Talaia i c/ Riera de l'escorxador. Les plumes d'aigua del Canal de la Infanta corresponents a aquesta finca, que la travessava, van ser cedides per les germanes Prats a l'Ajuntament, que les va acceptar gustosament per tal d'abocar-les al clavagueram públic per tal de sanejar-lo de quan en quan. Tot i això la masia Can Vila o Can Modolell de la Torre es va mantenir dreta molts anys fins que el gran creixement urbanístic provocat per la massiva arribada de nouvinguts a la ciutat durant els anys seixanta i setanta del s. XX, en ple franquisme, van alterar profundament la fesomia de l’Hospitalet com a poble agrícola i van provocar que aquest mas quedés finalment engolit per la trama urbana i fos finalment abandonat, venut i enderrocat el 1972. La torre que acompanyava la casa, en tant que era un element defensiu històric, havia estat protegida per la Llei de Castells que el mateix Franco havia signat el 22 d'abril de 1949 i no podia ser demolida. Es va decidir llavors el seu trasllat. La Diputació Provincial de Barcelona, va encarregar el 1972 les obres a Eduard Muntada i Lluch l'equip de el qual va procedir a numerar les pedres que formaven la Talaia, com s'observa a la fotografia, i a traslladar-la a un solar que hi havia a la cantonada entre els carrers Xipreret i Barcelona, a uns 300 metres de la ubicació original, on avui hi ha la Plaça Josep Bordonau, al costat de l'edifici l'Harmonia. En el lapse de temps entre el desmuntatge i el muntatge de nou de la Talaia, es va descobrir que les arcades gòtiques i les columnes que les sustentaven, que conformaven el pis superior de la torre, com s'observa a la fotografia, havien desaparegut. Mai no es va saber qui se les havia endut i, de fet, la inauguració del trasllat es va realitzar el 8 de novembre de 1972 amb totes les autoritats presents però sense les golfes de La Talaia acabades, a l’espera d’unes noves arcades de mig punt molt diferents a les originals, que van ser instal·lades posteriorment. Son les que llueixen avui. L'edifici La Talaia forma part avui de les dependències del Museu de l'Hospitalet. Està catalogada al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA FITXA NÚM. 100/01) El Dr. Santiago Prats Comas (l'Hospitalet 1884.1959), metge municipal, i últim propietari de la masia i terres de Can Sumarro, (catalogada en el PEPPA amb el núm. 79) que formava part de l'extensa finca de la família Prats, va fer donació a la seva mort d'aquesta propietat a l'Ajuntament de l'Hospitalet per tal que es preservés en la seva totalitat i donés cabuda a un centre cultural o assistencial. Aquesta masia va ser convertida per l'estudi dels arquitectes Martorell, Bohigas, Makay,en la Biblioteca Central de l'Hospitalet, inaugurada pel president Pujol el 1983.

Andorra,C. 21

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Andorra,C. 21

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Ceravalls,C. 2

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Ceravalls,C. 2

Imatge extreta d'una llicència d'obres

París,C. 27

Imatge extreta d'una llicència d'obres

París,C. 27

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Empúries,C. 21

Imatge extreta d'una llicència d'obres