• AMHL_101_Y120_1970_6045514_foto.jpg
    C. Major 5
    Façana de l'edifici del carrer Major 5. Imatge procedent de les fitxes de la Contribució Urbana de l'any 1970.
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
  • AMHLAF0000023.jpg
    Tomás Giménez Bernabé
    Retrat de Tomás Giménez Bernabé, (Monòver, 1877-L'Hospitalet de Llobregat,1968) que va ser alcalde de l'Hospitalet de 1923 a 1930, vestit amb l'uniforme de cap superior de l'administració que feia servir pels actes solemnes i amb les diverses condecoracions rebudes, una d'elles a la guerra de Cuba. La Unión Patriótica va ser un partit polític de caràcter institucional fundat l'11 d'abril 1924 a instància del dictador Miguel Primo de Rivera, que va arribar al poder mitjançant un cop d’Estat el 1923, amb la intenció de constituir un gran partit catòlic que donés suport al seu règim dictatorial. Els seus seguidors s'anomenaven upetistes. Convertit en realitat en Partit únic, estava integrat per tots aquells que pretenien una fidel adhesió a la dictadura: oligarques, membres destacats de l'Església catòlica, gent de dretes i empresaris. Sota la divisa "Pàtria, religió, monarquia", la Unió Patriótica va pretendre atreure's als espanyols, allunyant-los dels antics partits polítics, que considerava corruptes, per a afirmar així la continuïtat de la Dictadura, proporcionant a aquesta suport popular en manifestacions i actes d'adhesió. Fins i tot en 1929 es va disposar que es dediqués a tasques d'informació i denúncia d'aquells que conspiressin contra el Règim o el difamessin. Sense un ideari precís, a Catalunya no va arribar a ser mai un veritable partit de masses, però sí va aconseguir reunir força elements dretans i oportunistes. Després de la caiguda del Dictador, el 1930, la Unión Patriótica va desaparèixer. A l'Hospitalet la seva seu va estar situada a un edifici situat al c/ Baró de Maldà, núm. 11, cantonada amb el c/ Barcelona, on també estava instal·lada la redacció del diari La Voz de Hospitalet. Sota el seu mandat, el 1925, l'Hospitalet va rebre del rei Alfons XIII el títol de Ciutat per compensar la gran agregació de terrenys de la Marina en favor de Barcelona el 1920 per a la construcció d'un port franc, que mai es va fer realitat, i les importants expropiacions a propietaris agrícoles de la ciutat per tal de poder portar a terme l'urbanització de la Gran Via, llavors carrer de Cortes, al seu pas per l'Hospitalet. El 1926 l'alcalde Tomás Giménez, que va quedar sobtadament vidu aquell mateix any de la seva dona Glòria Guil Moll, va organitzar un acte d'homenatge al general Miguel Primo de Rivera a l'Hospitalet, fent col·locar una placa a la façana de l'Ajuntament en la que es deixava constància del seu nomenament com a fill predilecte del municipi. Giménez va ser empresari del sector de la construcció, propietari d'una serradora de marbre a l'Hospitalet situada a la vora del Canal de la Infanta, al costat del salt de la sèquia del Molí, salt d'aigua que utilitzava com a força motriu, de igual manera que era utilitzada també pel molí fariner de la Fabregada, que va donar nom a la sèquia. Aquesta serradora de marbre estava situada en el carrer que llavors era conegut com a Camí de Sant Joan o del Cementiri, després anomenat carrer Alpes i posteriorment avinguda de Josep Tarradellas, en la seva confluència amb el Camí del Molí, avui Avinguda d'Isabel La Catòlica. L'empresa va ser fundada per Nemesio Singla a finals del segle XIX i, el 1914, va passar a mans de Tomàs Giménez, que havia estat antic treballador de la casa. Un dels encerts del seu llarg mandat va ser el fet d'haver disposat l'empedrat de molts carrers més transitats de la ciutat i, sobretot, la molt bona relació de confiança que va establir amb l'arquitecte municipal, en Ramon Puig i Gairalt, a qui va encarregar un Pla d'Eixample de la Ciutat que va marcar, en part, l'urbanització futura de la ciutat, sobretot dels barris de Pubilla Casas, gran finca rústica que començava llavors a ser percel·lada pels seus propietaris, la família Molins, i La Florida, ambdós barris pensats per Puig i Gairalt inicialment com a ciutat-jardí. Una avinguda a l'Hospitalet, al barri de Pubilla Casas, porta el seu nom i va ser inaugurada per ell mateix essent encara alcalde de la ciutat. En una visita amb los Exploradores de Hospitalet a Monòver, el seu poble natal, l'any 1928, es va col·locar una placa de marbre amb aquesta inscripció: "Nacio en esta casa el iltre. Tomás Giménez Bernabé, actual alcalde de la ciudad de Hospitalet, Jefe Superior Honorario de la Administración General y organizador de los Exploradores de España en su visita a esta población, y en recuerdo de la visita a esta, su villa natal le dedica esta placa en honorable gratitud y reconocimiento. Monovar , 17 de agosto de 1928". Va ser president també de la Penya Alacantina de Barcelona. El 1948 va presentar-se pel terç familiar per ser novament regidor de l'ajuntament de l'Hospitalet, però no va ser escollit. Va morir a l'Hospitalet de Llobregat el 1968.
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Alcaldes
    Homes
    Persones
    Política i administració pública
    Retrats
  • AMHLAF0000280.jpg
    Acte de la Unión Patriótica durant el període de l'alcaldia de Tomás Giménez
    Benedicció de la bandera de l'Obra Parroquial en l'inici de la processó de Corpus Christi. Es veu l'alcalde Tomàs Giménez, vestit amb l'uniforme de cap superior de l'administració, envoltat d'altres autoritats i alcaldes de la Unión Patriótica de la demarcació judicial de Sant Feliu de Llobregat, davant de l'església romànica de Santa Eulàlia de Provençana. Darrera s'observen membres dels Exploradores de España, organització juvenil de la Unión Patriótica.
    Alcaldes
    Benediccions
    Ermita de Santa Eulàlia de Provençana
    Esglésies i ermites
    Política i administració pública
    Processó de Corpus
    Processons
    Regidors
    Religió
  • AMHLAF0003145.jpg
    Drogueria de Josep Puiggròs
    Vista de la façana de la drogueria, propietat d'en Josep Puiggròs, amb els cartells anunciadors dels productes a banda i banda. Penjant del sostre i al costat de la porta d'entrada es veuen diferents productes. En primer pla marquesina d'una parada d'autobús. Aquesta botiga estava situada a l'edifici Casa Cabaní de 1923 de la carretera de Collblanc, que va ser dissenyat per l'arquitecte Ramon Puig Gairalt.
    Activitats econòmiques
    Arquitectura i urbanisme
    Establiments comercials
    Mobiliari urbà
    Parades d'autobusos
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
  • AMHLAF0149081.jpeg
    Escola del carrer de Pareto, 6
    El 1949 era una escola pública de nenes (escola número 20). L'edifici era propietat de Magí Castany i l'Ajuntament li pagava un lloguer.
    Educació
    Escoles
  • AMHL_101_C411_1970_00087_0016_foto.jpg
    Ponent,Av 4
    Imatge extreta d'una llicència d'obres
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
  • AMHLAF0002419.jpg
    Mariana Subirana Piñol davant d'una màquina de filar, a la fàbrica Godó y Trias S.A. (Les Sangoneres)
    Mariana Subirana Piñol davant d'una màquina de filar, a la fàbrica Godó y Trias S.A. (Les Sangoneres)
    Adulta/vella
    Dona
    Godó i Trías S.A. (Les Sangoneres)
    Indústries
  • AMHLAF0002418.jpg
    Fàbrica Godó y Trias S.A. (Les Sangoneres)
    Mariana Subirana Piñol a la màquina de filar, acompanyada de treballadores i treballador, en l'interior de la fàbrica Godó i Trias S.A., anomenada popularment per "Les Sangoneres".
    Godó i Trías S.A. (Les Sangoneres)
    Indústries
    Maquinària industrial
    Retrats
    Retrats de grup
  • AMHLAF0000950.jpg
    Guàrdia Urbana de l'Hospitalet
    Retrat de grup de la Guàrdia Urbana de l'Hospitalet. Es cos el formen 24 agents uniformats, 3 d'ells asseguts (comandaments superiors) i la resta darrera i dempeus
    Cossos de seguretat
    Guàrdia Urbana
    Homes
    Persones
    Policia local
    Política i administració pública
    Retrats
    Retrats de grup
    Seguretat i defensa
    Treballadors municipals
  • AMHLAF0001019.jpg
    Processó de Corpus Christi
    Processó al barri de Collblanc, organitzada per la parròquia de Sant Ramon Nonat. A la fotografia es veu l'alcalde Ramon Solanich i Riera portant el pendó de la parròquia, acompanyat d'altres càrrecs civils de la ciutat i precedit per dos membres de la guàrdia urbana vestits de gala. Darrera, el tàlem. Al darrera es veu el temple de Sant Ramon Nonat i, a la vorera, hi ha gent que observa el pas del seguici.
    Corpus
    Cossos de seguretat
    Esglésies i ermites
    Festes
    Guàrdia Urbana
    Parròquia de Sant Ramon Nonat
    Policia local
    Processó de Corpus
    Processons
    Religió
    Seguretat i defensa
  • AMHLAF0024349.tif
    Cobla toca sardanes a la plaça Espanyola als anys vuitanta
    A l'esquerra de la imatge hi ha un membre de la guàrdia urbana.
    Actes oficials
    Associacions i entitats
    Cobla la Principal de Collblanc
    Cossos de seguretat
    Culturals i socio culturals
    Festes
    Folklore
    Guàrdia Urbana
    Policia local
    Sardanes
    Seguretat i defensa
  • AMHLAF0000228.jpg
    Visita de S.M. la Reina Victòria Eugènia i les Infantes Beatriu i Ma. Cristina el 30 d'octubre de 1927
    Sortida de l'Ajuntament de l'Hospitalet de S.M. la Reina, acompanyada de l'alcalde Tomás Giménez Bernabé, de la Unión Patriótica, i les Infantes enmig d'un corredor fet per la guàrdia urbana, que les separa de la multitud que les rodeja.
    Actes oficials
    Alcaldes
    Cossos de seguretat
    Guàrdia Urbana
    Policia local
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    Visites d'autoritats
  • AMHLAF0001381.jpg
    Processó de Corpus Christi.
    La Guàrdia Urbana de gala precedeix la comitiva d'autoritats de la processó. Imatge presa al carrer de Tecla Sala.
    Actes oficials
    Cossos de seguretat
    Guàrdia Urbana
    Policia local
    Política i administració pública
    Processó de Corpus
    Processons
    Religió
    Seguretat i defensa
  • AMHLAF0002857.jpg
    Processó de Corpus Christi
    Vista panoràmica del carrer d'Occident, podem veure també la gent mirant des dels balcons com passa la processó. Les Corals que desfilen: L'Aurora, Els Callats i Els Russinyols.
    Corpus
    Festes
    Processó de Corpus
    Processons
    Religió
  • AMHLAF0002876.jpg
    Inaguració de la Coral Els Callats
    Inaguració de l'Agrupació Coral Els Callats. Van anar a batejar la coral acompanyats per la Coral Russinyols i la coral més antiga L'Aurora, tots de Collblanc. (Falta la veterana Societat de L'Univers). L'home que porta l'estandart de Els Callats li deian "El Negret", el següent, d'esquenes és el Sr. Sarabia, President Els Callats, el que porta l'estandart dels Russinyols és Vicens Boluda i el següent és Jaume Llobet. A la dreta podem veure el local de Els Callats, al carrer Pujós.
    Cultura
    Culturals i socio culturals
    Dones i homes
    Música
  • AMHLAF0002878.jpg
    Coral L'Aurora de Collblanc
    Coral L'Aurora de Collblanc l'any 1942 pel carrer. El primer per l'esquerra és Joan Llobet (pare de Jaume Llobet)
    Adulta/vella
    Cultura
    Culturals i socio culturals
    Home
    Música
  • AMHLAF0002879.jpg
    2a. Pasqua, sortida de la coral L'Aurora de Collblanc
    2ª Pàsqua sortida Coral L'Aurora de Collblanc l'any 1935. A la fotografia podem veure com caminant pel carrer tocant les trompetes i els tambors
    Adulta/vella
    Cultura
    Culturals i socio culturals
    Home
    Música
  • AMHL_101_C411_1976_00108_00_0154_foto.jpg
    Just Oliveras,Rb 14
    Imatge extreta d'una llicència d'obres. Rambla Just Oliveras amb la cruïlla amb carrer Barcelona. Davant el garatge, a la Rambla, el monument amb el bust de Just Oliveras al centre, on va ser-hi fins que, amb les obres del metro, va ser desplaçat a la capçalera de la Rambla en la seva confluència amb l'Avinguda Josep Tarradellas i Joan. A mà dreta es veu l'edifici del Garatge Oliveras, que va ser el Cinema Imperial, que va funcionar de 1911 a 1933, un edifici senzill i funcional, inicialment d'estètica modernista, que estava format per dos cossos, el de l'entrada, on hi havia hagut un cafè i la cabina de projecció, i una gran nau on hi havia el pati de butaques, amb una capacitat per a set-cents espectadors. Va ser la primera sala de cinema construïda expressament per aquest fi a l'Hospitalet, on les projeccions cinematogràfiques s'havien fet anteriorment al Cafè de Cal Carreter del carrer Major de 1907 a 1914. El Cinema Imperial el va obrir Lluís Oliveras Norta, fill de Just Oliveras i Arús, en uns terrenys de la família situats a la Rambla amb la confluència del carrer Barcelona, com s'observa a la fotografia. A partir de 1924, quan el mateix empresari va obrir el Cinema Oliveras al carrer Baró de Maldà, més modern i confortable, l'Imperial va anar perdent protagonisme fins que, a partir de 1934, l'edifici va ser reconvertit en un garatge, que comptava amb sortidor de benzina, que va funcionar fins el 1980, any en el que va ser enderrocat per donar pas a la construcció d'un gran bloc de pisos. Gairebé al costat d'aquest garatge hi va haver el Cinema Rambla, del que es veu la teulada a l'esquerra de la fotografia, construït per Jaume Campreciós Pujol el 1954 -el pare del qual ja havia comprat a Lluís Oliveras el Cinema Oliveras- que va arribar a ser propietari de set sales d'exhibició cinematogràfica situades als diferents barris de l'Hospitalet i de cinc a Cornellà. El Cinema Rambla va ser una gran i confortable i sala amb amfiteatre que posteriorment, en els anys noranta, va ser reconvertida en un nou espai amb quatre sales. Va ser el darrer cinema que es va mantenir actiu a la ciutat fins el seu enderrocament per fer-hi un bloc de pisos el 2010.
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
  • AMHL_101_C411_1971_00348_0047_foto.jpg
    Girona,C. 2
    L'edifici estava a l'actual del c. Girona 2. La façana principal donava al carrer Enric Prat de la Riba. Imatge extreta d'una llicència d'obres.
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
  • AMHLAF0215881.jpeg
    Obres sota la carretera de Collblanc al seu pas per Can Rigalt
    Agricultura i ramaderia
    Arquitectura i urbanisme
    Can Rigalt
    Masies
    Ponts
  • AMHLAF0215898.jpeg
    Can Rigalt i la seva font rellotge
    Ordenació del bucle de Can Rigalt, entre la carretera de Collblanc i avinguda Ramon Solanich. Fotografies extretes de l'expedient 1711/88
    Agricultura i ramaderia
    Can Rigalt
    Masies
  • AMHLAF0215897.jpeg
    Font rellotge de Can Rigalt
    Ordenació del bucle de Can Rigalt, entre la carretera de Collblanc i avinguda Ramon Solanich. Fotografies extretes de l'expedient 1711/88
    Agricultura i ramaderia
    Can Rigalt
    Masies
  • AMHLAF0215896.jpeg
    Font rellotge de Can Rigaltr
    Ordenació del bucle de Can Rigalt, entre la carretera de Collblanc i avinguda Ramon Solanich. Fotografies extretes de l'expedient 1711/88
    Agricultura i ramaderia
    Can Rigalt
    Masies
  • AMHLAF0215895.jpeg
    Bola de la font rellotge de Can Rigalt
    Ordenació del bucle de Can Rigalt, entre la carretera de Collblanc i avinguda Ramon Solanich. Fotografies extretes de l'expedient 1711/88
    Agricultura i ramaderia
    Can Rigalt
    Masies
  • AMHLAF0215894.jpeg
    Bola de la font rellotge de Can Rigalt
    Ordenació del bucle de Can Rigalt, entre la carretera de Collblanc i avinguda Ramon Solanich. Fotografies extretes de l'expedient 1711/88
    Agricultura i ramaderia
    Can Rigalt
    Masies