Homes i dones jugant a tennis al solar propietat del mossèn Santiago Oliveras on, el 1926 es va construir el Centre Catòlic. Darrera el camp s'observa el carrer Tarragona i, a l'esquerra, la rambla de Just Oliveras. Al fons, la torre de Felipe de Alverico, la façana principal de la qual, rendia a un jardí que rendia, alhora a la Rambla Just Oliveras. Aquesta torre estava situada a tocar del carrer Tarragona, gairebé davant de la casa modernista de Josep Oliveras, casa aquesta darrera que va ser la primera que va ser construïda per animar els propietaris a traslladar allà la seva residència.
Felipe de Alverico Casas, advocat, va ser jutge municipal encarregat del Registre Civil de la ciutat de L'Hospitalet.
Cursa ciclista de Nadal de 1934 de la Unió Ciclista Hospitalet al barri del Centre. La fotografia està presa a la rambla de Just Oliveras, molt a prop del Centre Catòlic, que surt al fons de la imatge, ocupant una posició central. La Unió Ciclista va ser creada el 1920, però no fou legalitzada fins el 1930. A l'esquerra de la fotografia, la reixa i portal d'accés al jardí de la Torre de Felipe de Alverico, obra de l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt, construida el 1916 i enderrocada el 1958. Al costat d'aquesta, amb el tendal baixat, el colmado de Josep Santamans, antic colmado Aniceto.
Felipe de Alverico Casas, advocat, va ser jutge municipal encarregat del Registre Civil de la ciutat de L'Hospitalet.
Imatge extreta d'una llicència d'obres. Reixa i entrada a la Torre de Felipe de Alverico, a la Rambla Just Oliveras núm. 40, projectada per l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt el 1916. Va ser enderrocada el 1958. A seu costat, a l'esquerra de la fotografia, la indústria Madriguera i, la dreta, l'antic colmado Aniceto, posteriorment Spar Santamans.
Felipe de Alverico Casas, advocat, va ser jutge municipal encarregat del Registre Civil de la ciutat de L'Hospitalet.
Cavalcada dels Tres Tombs, festa de Sant Antoni Abat
Cavalcada al seu pas per davant de l'Ajuntament. Es veu un dels carros de la família Campreciós, de Cal Bialet del Garro, carregat de sacs. Davant d'ells, un escolanet de la parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida. Aquest dia plovia.
Cavalcada dels Tres Tombs, festa de Sant Antoni Abat
Cavalcada al seu pas per l'Ajuntament. Es veu a uns homes muntats a cavall. Al mig, l'abanderat. S'hi pot distingir a Miquel Carbonell, Lluís Marcé Raventós, Francesc Pujol Piera i Jaume Pujol Raventós. Davant d'ells, un escolanet de la parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida. Al seu voltant hi ha molta gent mirant la cavalcada. Aquest dia plovia. Els animals van guarnits amb vistosos ornaments per a l'ocasió.
Diada del Llibre organitzada per Palestra l'abril de 1931. A la imatge es pot veure la parada de llibres de l'entitat, al davant de l'Ajuntament. Es pot reconèixer alguns dels socis de l'entitat: Romaguera, Ramon Casas Comas i Isidre Charles, entre d'altres. A l'esquerra, sobre el mur de l'Ajuntament, el rètol del carrer de Laureà Miró i Trepat, més tard, carrer Major. Palestra fou una entitat catalanista, creada a Barcelona el 1930 per Josep Ma. Batista i Roca. A l'Hospitalet, la seva funció d'organitzadora de la festa del llibre va ser continuada per una altra entitat, l'Ateneu de Cultura Popular, de la qual s'observa a l'esquerra de la fotografia un dels seus socis històrics, d'abans i després de la guerra, en Rafel Ferrer, casat amb la també sòcia històrica i molt activa de l'entitat Pilar Cuyàs.
L'alcalde Ramon Frontera amb Miquel Romeu, Martí Feced i altres
Retrat de grup, realitzat al despatx de l'alcadia de l'Ajuntament de l'Hospitalet el 1934. A la imatge es veu a cinc homes al darrera d'una taula escriptori. D'esquerra a dreta: el segon és Miquel Romeu i Mumany, el tercer l'alcalde Ramon Frontera (amb ulleres), Francesc Muntané, i Carles Martí Feced.
Despatx de l'alcalde de l'Ajuntament de l'Hospitalet. Segons fonts documentals l'ús original va ser d'oficines municipals i escola, l'arquitecte va ser Francesc Mariné i està catalogat en el PEPPA amb el núm. 2
Façana principal de l'edifici de l'Ajuntament de l'Hospitalet i plaça, amb gent esperant a la parada d'autobús. A la vorera del mateix Ajuntament, just a la cantonada, la caseta de suministrament d'electricitat de la ciutat. Davant, fent cantonada amb el carrer de l'Església, el "Bar Manzanillo". Segons fonts documentals l'ús original va ser d'oficines municipals i escola, l'arquitecte fou Francesc Mariné i està catalogat en el PEPPA amb el núm. 2.
Cruïlla del carrer Rossend Arús amb la plaça de l'Ajuntament
Cruïlla del carrer Rossend Arús amb la plaça de l'Ajuntament i el carrer Major. Es veu al fons una tartana i en primer plà, entre les persones, gairebé tots homes, amb gorra, un guàrdia urbà i la caseta distribuïdora d'electricitat just a la cruïlla, davant l'edifici de l'Ajuntament, a tocar de l'entrada a les escoles municipals que hi havia als baixos de l'edifici.
S'observa a la dreta la casa de la Rectoria, que va donar lloc, un cop enderrocada, durant la guerra civil, a la Plaça del Mossèn Homar.
Vista de la façana principal de l'Ajuntament de l'Hospitalet i de la façana lateral que dona al carrer de Rossend Arús. A la cantonada es pot veure la torre d'electricitat que subministrava corrent a la ciutat. Postal de títol "A.T.V.- 3766 - Hospitalet de Llobregat Casa Consistorial y calle de Rosendo Arús".
Vista presa des d'una posició enlairada, des de l'Església, de la façana principal de l'Ajuntament de l'Hospitalet i de les cases baixes davant l'Ajuntament, on ara hi ha la plaça.
Al fons la muntanya de Montjuïc.
Façana principal de l'Ajuntament de l'Hospitalet. Segons fonts documentals l'ús original va ser d'oficines municipals i escola, l'arquitecte fora Francesc Mariné i està catalogat en el PEPPA amb el núm. 2.
Visita a
l'Hospitalet de S.M. la Reina Victoria Eugenia i les Infantes Beatriz i Maria Cristina.
Façana frontal de l'Ajuntament de l'Hospitalet engalanada i sortida de S.M. la Reina Victoria Eugenia i les Infantes Beatriz i Maria Cristina el dia 23d'octubre de 1927, per anar a inaugurar la nova seu de l'estafeta de correus de la Plaça del Repartidor. Van passar per un corredor fet per la guàrdia urbana, la guàrdia civil i els Exploradores de España, (una mena de Boy Scouts espanyols, amb barret tipus canadenc, agrupació juvenil paramilitar molt propera a la Unión Patriótica, el partit de Primo de Rivera.
A l'esquerra de la porta principal de l'Ajuntament, s'observa la placa en homenatge al dictador Miguel Primo de Rivera col·locada el 1926 i retirada el 1930.
Escola de nenes als jardins de la finca de Casa España.
Escola situada en una casa amb jardí del carrer del Centre (en aquella època el número 42, que ja no existeix i que correspon a l'actual carrer de Joan Pallarès). L'edifici, propietat de Francisca Muntadas i llogat per l'Ajuntament des dels anys trenta, s'hi va instal·lar inicialment una escola de nenes on exerciren les professores Amparo Brander i Francisca Lorente (les escoles amb els números 18, 21 i 27) i un parvulari portat per Concepció Vila (l'escola número 19). Després de la guerra civil va passar a ser, fins el seu enderroc, una Escuela Nacional, com s'observa a la fotografia, amb la bandera espanyola amb el símbol franquista a la façana, de nenes i nens.
Aquesta casa, antiga masoveria de la Casa España, com indica el fet que estigués situada al costat de la porta d'accés a la finca, que rendia a l'antic carrer Centre, avui carrer España, es trobava dins dels extensos jardins de la Casa Espanya, que arribaven fins el carrer Sant Joan i comptaven amb un llac al seu interior. Els jardins de la finca van ser totalment parcel·lats i venuts per fer-hi blocs de pisos pels seus propietaris, la família España Muntadas, durant els anys seixanta. La Cambra de la Propietat de l'Hospitalet, presidida llavors pel pagès Lluís Layola Rovira, va comprar la Casa Espanya el 1969 al seu propietari, José Matías de España Muntadas, que llavors era l'alcalde de l'Hospitalet, salvant-la així de ser enderrocada. Poc després la Cambra de la Propietat va arribar a un acord amb l'Ajuntament i la va cedir al municipi per poder instal·lar allà, un cop restaurada, el futur Museu de l'Hospitalet, inaugurat el 1971. A canvi la Cambra va obtenir de l'Ajuntament un espaiós entresol situat en un nou edifici de pisos situat a la Rambla de Just Oliveras cantonada carrer Bruc, on encara avui té la seva seu.
Escola de nenes als jardins de la finca de Casa España.
Casa que formava part del recinte de la finca de Casa Espanya Muntadas, situada al costat de l'entrada principal a la propietat, com s'observa a la fotografia, que rendia a l'antic carrer Centre, avui carrer España. Feia cantonada amb el carrer Joan Pallarès. Es tracta de l'antiga masoveria de la finca de Casa España, dotada d'una gran teulada a dos aigües. Estava rodejada pel darrera pel jardí de la Casa España, llavors ja, en els anys cinquanta del s. XX, en que, aproximadament, va ser realitzada aquesta fotografia, parcialment urbanitzat per la banda del carrer Molinés al carrer de Sant Joan, que era fins on arribava aquest immens jardí, que havia comptat, en els seus temps, fins i tot amb un llac al seu interior.
L'edifici, propietat de Francisca Muntadas i llogat per l'Ajuntament als anys trenta, allotjava una classe de parvulari (l'escola número 19), i tres classes de nenes (les escoles amb els números 18, 21 i 27). Van exercir en aquesta escola les professores Amparo Brander i Francisca Lorente i el parvulari era portat per Concepció Vila.
Al fons s'observen les teulades de cases del carrer Xipreret i, més al fons, La Talaia encara en el seu emplaçament original. Al davant s'observen antigues cases abandonades i derruïdes d'un vell l'Hospitalet centre que ja iniciava la seva transformació urbanística.
Escola de nenes als jardins de la finca de Casa España.
Casa que formava part del recinte de la finca de Casa Espanya Muntadas, situada al costat de l'entrada principal a la propietat, com s'observa a la fotografia, que rendia a l'antic carrer Centre, avui carrer España. Feia cantonada amb el carrer Joan Pallarès. Es tracta de l'antiga masoveria de la finca de Casa España, dotada d'una gran teulada a dos aigües. Estava rodejada pel darrera pel jardí de la Casa España, llavors ja, en els anys trenta del s. XX, en que, aproximadament, va ser realitzada aquesta fotografia, parcialment urbanitzat per la banda del carrer Molinés al carrer de Sant Joan, que era fins on arribava aquest immens jardí, que havia comptat, en els seus temps, fins i tot amb un llac al seu interior.
L'edifici, propietat de Francisca Muntadas i llogat per l'Ajuntament als anys trenta, allotjava una classe de parvulari (l'escola número 19), i tres classes de nenes (les escoles amb els números 18, 21 i 27). Van exercir en aquesta escola les professores Amparo Brander i Francisca Lorente i el parvulari era portat per Concepció Vila.
Vista de la façana de la drogueria, propietat d'en Josep Puiggròs, amb els cartells anunciadors dels productes a banda i banda. Penjant del sostre i al costat de la porta d'entrada es veuen diferents productes. En primer pla marquesina d'una parada d'autobús. Aquesta botiga estava situada a l'edifici Casa Cabaní de 1923 de la carretera de Collblanc, que va ser dissenyat per l'arquitecte Ramon Puig Gairalt.
Placa commemorativa del nomenant de fill adoptiu de Miguel Primo de Rivera
Placa commemorativa del nomenant de fill adoptiu de Miguel Primo de Rivera. Es veu el bust del general Primo de Rivera i un text que posa: "Al Excmo Sr. Miguel Primo de Rivera como homenaje que la ciudad de Hospitalet dedica al ilustre general en conmemoración a su nombramiento de hijo adoptivo de la misma. Acuerdo tomado en sesión del 20 enero 1926 presidida por el alcalde Tomás Giménez".
En realitat, però, al text que consta al llibre d'actes del Ple de 20 de gener de 1926 només s'aprova fer un homenatge a Primo de Rivera, però no s'esmenta res sobre el nomenament com a fill adoptiu.
Aquesta placa, que va ser col·locada a la façana de l'Ajuntament i descoberta pel mateix Primo de Rivera el 17 d'octubre de 1926 i va ser retirada, un cop caiguda la dictadura, i ja sense Tomás Giménez a l'alcaldia, durant el primer semestre de 1930, essent alcalde Just Oliveras i Prats, de la Lliga regionalista.
Fotografia dels membres de la Societat Coral la Joventut. Al fons de la imatge es veu l'estandard de la Societat. La Coral fou fundada el 1934; van tenir diferents estatges socials: el bar de Cal Rector (rambla de Just Oliveras) fins el 1936 i després el bar Mirador (plaça de l'Ajuntament).
Vista exterior de l'edifici del Centre Catòlic de l'Hospitalet. Es veu la façana del carrer Tarragona i la façana principal, amb entrada per la Rambla de Just Oliveras.
L'Edifici fou construït per l'aquitecte municipal Ramon Puig Gairalt l'any 1924. Aquest edifici està catalogat en el PEPPA amb el núm. 39
Extreta de l'expedient d'antecedents del projectes d'obres número 1338/1982
Imatge extreta d'una llicència d'obres.
La imatge correspon on actualment hi ha el barri de Granvia Sud. En primer terme es veu les antigues línies elèctriques de l’avinguda de la Granvia de l'Hospitalet, encara pavimentada amb llambordes, amb camps de conreu i descampats al voltant i, a la dreta, alguna de les nombroses fàbriques que, des dels inicis del s. XX hi havia instal·lades en aquest indret. Al fons, els edificis del passeig de la Zona Franca de Barcelona i la muntanya de Montjuïc. 1964.
Situat al davant de tot això que es veu a la fotografia hi havia la caserna d'enginyers militars de Lepanto, espai que actualment ocupa la Ciutat de la Justícia.
