Are you sure you want to delete this item? Are you sure you want to delete these 0 items?

Processing...

Your assets are ready. If the download does not start automatically, click Download.

  • AMHLAF0004083.jpg
    Carrer de l'Enginyer Moncunill
    Vista aèria del carrer de l'Enginyer Moncunill. Es veu a la part central dreta la parròquia de la Mare de Déu de la Llum i una mica més amunt travessant el carrer, un autobús que circula per l'avinguda de Miraflores. El carrer Enginyer Moncunill transcorre entre l'Avinguda Masnou i el carrer Torrent Gornal dins el barri de la Florida. L'enginyer Rossend Moncunill i Baucells va ser regidor, metge i enginyer municipal als anys trenta del s.XX Va formar part en 1926 del jurat que va aprovar les bases del concurs (guanyat per Ramon Puig i Gairalt) per a la confecció del Pla de l'Eixample i Sanejament Interior de l'Hospitalet. A l’any 1936 era enginyer municipal i professor de dibuix i topografia a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, i també treballava com enginyer a l’empresa “Hilaturas Caralt Pérez, S.A.” important fàbrica de filat i teixits de cànem ubicada al barri de Santa Eulàlia. El 6 de desembre d'aquell any, quan anava des de l’empresa a l’escola, va ser detingut per una patrulla de control i conduit a una de les presons clandestines que existien a diversos llocs de Barcelona. Mai va aparèixer.
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
    Església Mare de Déu de la Llum
    Esglésies i ermites
    Religió
    Vistes
  • AMHLAF0037807.jpeg
    Visita d’obres a l'Hospital de Bellvitge amb el ministre de treball
    Arquitectura i urbanisme
    Construcció
    Equipaments mèdics
    Hospital de Bellvitge
    Obres
    Sanitat i salut
  • AMHLAF0037783.jpeg
    Visita d’obres a l'Hospital de Bellvitge amb el ministre de treball
    El ministre de Treball i Seguretat Social, Licinio de la Fuente, amb gabardina fosca, davant la maqueta de la "Ciudad Sanitaria de la Seguridad Social" que s'havia de construir a Bellvitge, rep l'explicació del responsable del projecte, de Dragados i Construcciones, empresa que el va construir, al costat de l'alcalde de l'Hospitalet, José Matias de España y Muntadas, que té, a la seva esquerra, amb corbata a ratlles, al director general de la Seguridad Social, Enrique de la Mata Gorostizaga, que posteriorment seria nomenat el 1976 pel president Adolfo Suárez ministre de Relacions Sindicals.
    Actes oficials
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Alcaldes
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
    Equipaments mèdics
    Hospital de Bellvitge
    Política i administració pública
    Projectes urbanístics
    Sanitat i salut
  • AMHLAF0004567.jpg
    Biblioteca Mossèn Homar
    Vista exterior de l'entrada a la biblioteca Mossèn Homar inaugurada el 31 de març de 1963. El seu fons estava constituït fonamentalment pel llegat realitzat en vida pel mossèn Josep Homar. Estava ubicada al cantó dret de la façana principal de l'edifici de l'Ajuntament, fent cantonada amb el carrer Rossend Arús. A la cantonada, hi ha un rètol que indica "dispensario municipal", que estava situat, en aquesta època, al cantó esquerre de l'entrada principal de l'Ajuntament. Josep Homar i Duran (Barcelona, 1886 – 1967) va ser un sacerdot i bibliòfil català. El 1954 va ser nomenat rector de la parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida, a l'Hospitalet de Llobregat. Juntament amb l'aleshores alcalde de la ciutat, el Dr. Ramon Solanich Riera, va impulsar la restauració de l'ermita de Bellvitge i la construcció de l'edifici de l'Escola Tecla Sala, inaugurada en 1957. Mossèn Homar va donar en vida la seva biblioteca, formada per més de 7.000 volums, a la ciutat de l'Hospitalet. Amb ells es va crear la Biblioteca Mossèn Homar, inaugurada el 31 de març de 1963. Va morir el 1967. En 1985 el local que ocupava va ser destinat a dependències de la guàrdia urbana i el fons de la Biblioteca Mossèn Homar va passar formar part del fons bibliogràfic de la Biblioteca de Can Sumarro, llavors Biblioteca central de l'Hospitalet recentment inaugurada. El 2000 el fons va ser incorporat al fons de la Biblioteca Central Tecla Sala i el 2005 es va iniciar, amb el suport de la Diputació de Barcelona, el procés de la seva catalogació que va acabar l'estiu del 2007.
    Biblioteca Mossèn Homar
    Biblioteca municipal
    Biblioteques
    Cultura
    Equipaments culturals
  • AMHLAF0004541.jpg
    Biblioteca de Santa Eulàlia
    Vista de la façana de la biblioteca de Santa Eulàlia. Al seu costat "Sastrería JF". Es veu el rètol del carrer Muns amb el qual fa cantonada.
    Activitats econòmiques
    Arquitectura i urbanisme
    Biblioteca Santa Eulàlia
    Biblioteques
    Carrers
    Cultura
    Equipaments culturals
    Establiments comercials
  • AMHLAF0041618.jpeg
    Concert extraordinari dels "Pequeños cantores de Viena" al Teatre Popular Portàtil
    Fotografia de 10 de marrç de 1971, dia en el que va tenir lloc la recepció a l'Ajuntament i l'actuació posterior, a la tarda, al Teatro Popular Portátil de Can Serra, dedicada als escolars de l'Hospitalet i el baix Llobregat, del famós cor infantil de veus blanques "Petits Cantors de Viena", fundat el 1498 per l'emperador Maximilià I, que veiem aquí a la fotografia actuant amb el seu director assistent al piano. En aquesta època era ek seu director artístic Hans Gillesberger. Van oferir dues funcions, els dies 10 i 11 de març de 1971. La primera va estar adreçada als escolars i la segona va ser oberta al públic general. El programa estava format per quatre cançons de Franz Schubert, dues de Johan Strauss i la representació de l'òpera còmica curta "Die Opernprobe" (l'assaig de l'òpera) del compositor alemany de la primera meitat del s. XIX Albert Lortzing. Com a bis el dia 11 van interpretar la cançó popular catalana "El cant dels ocells".
    Cant
    Cant Coral
    Cultura
    Equipaments culturals
    Música
    Teatre popular portàtil
  • AMHLAF0041615.jpeg
    Concert extraordinari dels "Pequeños cantores de Viena" al Teatre Popular Portàtil
    Fotografia de 11 de març de 1971, dia en el que va tenir lloc al Teatro Popular Portátil l'actuació oberta al públic de l'Hospitalet del cor infantil "Petits Cantors de Viena". El dia anterior van oferir el mateix programa, al mateix lloc, als escolars de l'Hospitalet. Van oferir un programa consistent en quatre cançons de Franz Schubert, dues de Johan Strauss i la representació de l'òpera curta "Die Opernprobe" d'Albert Lortzing. Veiem aquí assegut, a primera fila, al Sr. Josep Camps Bigorria, el més calb, amb corbata i vestit més clar, Tinent d'Alcalde de Cultura de l'Ajuntament de l'època i, al seu costat, amb vestit més fosc i corbata i papers a les mans, en Jaume Layola Salvador, tinent d'Alcalde de Governació. Emilio Pérez Piñero, l'arquitecte que va dissenyar aquesta original carpa de ferro, va néixer a València el 1935 i es va traslladar sent molt petit a Calasparra, Múrcia, on tenia el seu estudi i on va morir prematurament el 1972. El 1957 viatja a Madrid i comença els seus estudis a l'Escola Superior Tècnica d'Arquitectura. El 1961 en el VI Congrés de la Unió Internacional d'Arquitectes celebrat a Londres, va presentar un projecte de 'Teatre Ambulant' amb capacitat per a 500 espectadors. Amb aquest projecte va donar inici a les seves inquietuds estructurals per crear elements de muntatge i desmuntatge ràpid i econòmic en gran similitud amb les obres de Buckminster Fuller. La seva estructura més coneguda, sens dubte, és la cúpula geodèsica del Museu Dalí a Figueres. Gràcies a aquest treball, de principis dels anys setanta, es va relacionar personalment amb Salvador Dalí, qui se sentia molt identificat amb les seves idees i plantejaments. Després de l'experiència obtinguda a Londres, el 1966 dissenya un Teatro Nacional Desmontable per a 1.800 espectadors per encàrrec del Ministeri d'Informació i Turisme, en l'època del ministre Manuel Fraga Iribarne, per als Festivals d'Espanya. El projecte s'anomenava Teatro Popular Portátil, amb el que el Ministeri pretenia, mitjançant una carpa portàtil, portar el teatre a poblacions que no dispossessin d'un edifici teatral amb suficient capacitat com per representar grans espectacles. Aquesta carpa va anar per primer cop a La Corunya y després a Alcobendas, però no va ser gaire aprofitada pel Ministeri d'Educació. L'alcalde Vicenç Capdevila, llavors encara ponent de cultura, va aconsseguir que aquesta estructura s'instal·lés a l'Hospitalet, a un solar del barri de Can Serra, barri que tot just començava a edificar-se, on van tenir lloc, de 1969 a 1972, diversos cicles de teatre amateur i de teatre professional de tipus clàssic en castellà, en els que es van representar obres de teatre d'autors com Tirso de Molina, Lope de Rueda, Calderon, Lope de Vega, Molière, Arniches, Valle-Inclán, Benavente, Mihura, Salom i Buero Vallejo per a tots els públics, a càrrec de la companyia del Teatro Calderon de Barcelona, dirigida per José Maria Loperena, la Compañía Nacional de Teatro Maria Guerrero de Madrid i la companyia Pequeño Teatro de Barcelona, dirigida per l'actriu Maria Luisa Oliveda. També es van oferir sarsueles com "Marina", d'Arrieta; "La tabernera del puerto", de Sorozábal i "Don Gil de Alcalà", de Penella, a càrrec de la companyia lírica Tomàs Breton de Barcelona dirigida pel baix Manuel Gas. Així mateix van tenir lloc exitoses campanyes escolars pels alumnes de l'Hospitalet a càrrec de la companyia Teatro Universal para Escolares d'Alejandro Ulloa, que va oferir "La vida es sueño" i "El alcalde de Zalamea", de Calderon; "Otelo" i "Hamlet", de Shakespeare; "Los intereses creados", de Benavente i "En flandes se ha puesto el sol", de Marquina. Després se'n va fer càrrec en Ricard Salvat, que va organitzar algunes sessions per alumnes de batxillerat més treballades amb els professors, que podien preparar així l'obra amb anterioritat amb els seus alumnes. En finalitzar la representació els alumnes podien fer preguntes al director i els actors, que es situaven tots a l'escenari. Va ser un projecte deficitari econòmicament però d'una gran importància cultural i de molt relleu per a l'Hospitalet d'aquella època, que va quedar truncat el febrer de 1972 quan una gran tempesta amb una forta ventada va fer malbé totalment la immensa lona que cobria l'estructura. L'elevat cost de fer-ne una altra va motivar que l'Ajuntament, que poc després de l'incident va passar a ser el propietari de la Carpa , cedida per un preu simbólic pel Ministeri, renunciés a construir-ne una altra i deixés l'estructura despullada allà, a Can Serra, en un solar on l’ajuntament franquista de l’alcalde Matías de España havia donat permís per construir 13 blocs de 13 pisos d’alçada. Finalment, les lluites veïnals (els veïns tiraven a terra les tanques que barraven el terreny), l’arribada a l’Ajuntament de l’alcalde Vicenç Capdevila i el nou Pla General Metropolità de l’arquitecte Joan Antoni Solans, van aturar la construcció. En aquell emplaçament va néixer una plaça, un mercat i una escola que porten el nom de la Carpa en record de l’antiga estructura escènica. El 1976 va ser traslladada i muntada a la part del darrere del Parc de Can Buxeres, on va ser finalment desmuntada. L'estructura va ser inaugurada el 16 d'octubre de 1969, dia en què el Ministro de Información y Turismo, Manuel Fraga Iribarne, acompanyat de l'alcalde de l'Hospitalet José Matias de España Muntadas va visitar el Teatro Popular Portàtil per inaugurar la campanya "Teatro Universal para Escolares", adreçada als alumnes de batxillerat de l'Hospitalet.
    Cant
    Cant Coral
    Cultura
    Equipaments culturals
    Música
    Teatre popular portàtil
  • AMHLAF0004082.jpg
    Avinguda del Masnou
    Vista panoràmica de l'avinguda del Masnou
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
    Vistes
  • AMHLAF0037808.jpeg
    Visita d’obres a l'Hospital de Bellvitge amb el ministre de treball
    Visita d'obres del ministre de Treball i Seguridad Social, Licinio de la Fuente a l'Hospital de Bellvitge, amb abric fosc, acompanyat dels arquitectes i enginyers de l'empresa Dragados i Construcciones i de l'alcalde llavors de l'Hospitalet, José Matias de España y Muntadas. La construcció de l'Hospital de Bellvitge va ser encarregada per l'Instituto Nacional de Previsión a l'empresa Dragados y Construcciones i les obres es van iniciar l'any 1970. L'edifici es va concebre amb uns criteris arquitectònics similars als de l'Hospital Infantil Vall d'Hebron i l'Hospital Universitario La Paz de Madrid.
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
    Projectes urbanístics
    Política i administració pública
    Actes oficials
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Alcaldes
    Sanitat i salut
    Equipaments mèdics
    Hospital de Bellvitge
  • AMHLAF0003397.jpg
    Institut Torras i Bages
    Obres de construcció de l'Institut Nacional Torras i Bages de Can Serra. L'IES fou inaugurat l'octubre de 1968.
    Arquitectura i urbanisme
    Construcció
    Educació
    Escoles
    Institut Torras i Bages
    Obres
  • AMHLAF0003995.jpg
    Vista general de l'Hospitalet Centre
    En primer terme la fàbrica Cardoner, a l'actual parc de les Planes i el cementiri de l'Hospitalet. A la dreta de la imatge, es veu Can Vilumara i al fons l'església de Sant Eulàlia de Mèrida. També es veuen les vies de tren de la RENFE que creuen en diagonal la imatge.
    Arquitectura i urbanisme
    Can Vilumara
    Cardoner, La
    Edificis
    Ferroviaris
    Indústries
    Transports
    Vies
    Vistes
    Vistes aèries
  • AMHLAF0004038.jpg
    Hospital de la Creu Roja
    Hospital General de l'Hospitalet, conegut amb el nom de la Creu Roja. Fou inaugurat l'any 1971 i la seva construcció s'impulsà a partir de l'hospital de la Creu Roja del carrer Progrés. A l'imatge es veu l'entrada de les urgències per l'avinguda de Josep Molins.
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
    Equipaments mèdics
    Hospital de la Creu Roja
    Sanitat i salut
  • AMHLAF0002491.jpg
    Exposició "X Congreso Internacional de Centros Sociales"
    Moment del tall de la cinta, a càrrec de l'alcalde José Matías de España Muntadas, en l'acte de la inauguració de l'exposició. Lloc: Casa España (actualment, Museu de l'Hospitalet). L'exposició va tenir lloc del 26 de setembre al 4 d'octubre de 1969.
    Actes oficials
    Alcaldes
    Política i administració pública
    Serveis socials
  • AMHLAF0004075.jpg
    Granvia de l'Hospitalet
    Vista de la Granvia de l'Hospitalet, antigament anomenada autovia de Castelldefels. Al fons de la imatge es veu el barri de Bellvitge.
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Xarxa viària
  • AMHLAF0053909.jpeg
    Visita dels prínceps d'Espanya, D. Juan Carlos i Dª Sofía a l'Ajuntament de l'Hospitalet i inauguració de l'Hospital de Bellvitge
    Durant l’acte d’inauguració de la llavors anomenada "Ciudad Sanitaria de la Seguridad Social Príncipes de España" a Bellvitge, el 8 de novembre de 1972, el Dr. Fernando Bartolomé, a la dreta de la fotografia, director del nou Hospital, del qual va ser el supervisor durant el temps que van durar les obres, i el Dr. Ferran Fernàndez-Nogués, cap del Departament de Medicina Interna, a l'esquerra, els dos amb bata blanca, mostren les instal·lacions del centre als llavors prínceps Joan Carles i Sofia. La construcció de l'Hospital de Bellvitge va ser encarregada per l'Instituto Nacional de Previsión a l'empresa Dragados y Construcciones i les obres es van iniciar l'any 1970. L'edifici es va concebre amb uns criteris arquitectònics similars als de l'Hospital Infantil Vall d'Hebron i l'Hospital Universitario La Paz de Madrid. Inicialment va rebre el nom de "Ciudad Sanitaria de la Seguridad Social Príncipes de España" en honor dels aleshores prínceps Joan Carles de Borbó i Sofia de Grècia. Es va inaugurar el 8 de novembre de 1972, amb l'assistència dels prínceps Joan Carles i Sofia i del ministre de Treball i Seguretat Social, Licinio de la Fuente. El primer director de l'hospital va ser el Dr. Fernando Bartolomé, que va supervisar la seva construcció. Fins 1972 la Seguretat Social només tenia a Catalunya un gran hospital de referència, l'actual Hospital Universitari Vall d'Hebron, llavors anomenat Residència Francisco Franco, i tres hospitals més a Girona, Lleida i Tarragona. La cobertura assistencial en aquell moment era molt deficitària, amb el fort creixement de la població com a resultat de la immigració dels anys seixanta, especialment a Barcelona i el seu cinturó industrial. La construcció d'un nou hospital a l'àrea metropolitana era, doncs, una necessitat per poder atendre tota aquesta població. L’Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, que era un dels municipis que més població nova havia rebut va facilitar el camí per construir un centre sanitari dins el seu terme municipal. Els terrenys en els quals es va decidir edificar l'hospital eren una excel·lent terra de conreu, com tantes del Delta de Llobregat. Els terrenys es van comprar als propietaris, molts dels quals no els explotaven directament, sinó que tenien arrendataris que van ser indemnitzats.Després d'algunes negociacions i insinuar la possibilitat d'una expropiació, els terrenys es van comprar a 18 pessetes el pam quadrat. En total, 78 milions de pessetes de l'any 1969. Va treballar en les obres una plantilla de 700 persones, de les quals 500 eren obrers i 200 tècnics. La jornada de treball dels obrers era de més de 10 hores diàries, pagades a 40 pessetes l'hora, en unes condicions de treball difícils que van provocar alguns accidents importants. Les pressions perquè es finalitzés l'Hospital el més aviat possible van comportar un enduriment de les condicions de treball, fet que va motivar demandes de millores laborals dels treballadors que van acabar en vagues i que van tenir com a resposta la intervenció de la policia i els primers acomiadaments. Les pressions del'Administració a la constructora perquè l'obra no es detingués van acabar en una negociacions en què els treballadors van obtenir una millora salarial, la possibilitat de tenir una representació sindical per tractar els acomiadaments indiscriminats, un plus per treballar en alçada, i la construcció de banys, dutxes i un menjador semisubvencionat. No es va aconseguir, però, el dret a fer vacances ni el pagament dels dies de vaga. Al setembre de 1971, una riuada de 1,30m. d'alçada va inundar la planta baixa i la va deixar completament coberta de fang. L'obra va haver de ser paralitzada, amb el consegüent retard en els terminis de finalització. Una de les tasques més laborioses abans d'obrir l'Hospital va ser aconseguir el personal d'infermeria necessari, ja que el mercat laboral d'aquell moment era deficitari respecte d'aquest perfil de professional i també perquè es feia difícil trobar qui volgués anar a treballar a Bellvitge, una zona llavors encara amb molt poques comunicacions. L’Hospital va significar una gran projecció pel barri de Bellvitge i va suposar una certa acceleració en la seva urbanització, que tot i això no va ser assolida plenament fins l’arribada dels ajuntaments democràtics. Actualment l'Hospital Universitari de Bellvitge està considerat com a un dels millors hospitals de Catalunya i d'Espanya.
    Actes oficials
    Arquitectura i urbanisme
    Equipaments mèdics
    Hospital de Bellvitge
    Política i administració pública
    Projectes urbanístics
    Sanitat i salut
  • AMHLAF0053904.jpeg
    Visita dels prínceps d'Espanya, D. Juan Carlos i Dª Sofía a l'ajuntament i inauguració de l'Hospital de Bellvitge
    Durant l’acte d’inauguració de la llavors anomenada "Ciudad Sanitaria de la Seguridad Social Príncipes de España" a Bellvitge, el 8 de novembre de 1972, el Dr. Fernando Bartolomé, a la dreta de la fotografia, director del nou Hospital, del qual va ser el supervisor durant el temps que van durar les obres, mostra la maqueta del centre a D. Joan Carles i Dª Sofia en presència del ministre de Treball i Seguretat Social, Licinio de la Fuente, amb vestit fosc, exposada a l'entrada del mateix Hospital. La construcció de l'Hospital de Bellvitge va ser encarregada per l'Instituto Nacional de Previsión a l'empresa Dragados y Construcciones i les obres es van iniciar l'any 1970. L'edifici es va concebre amb uns criteris arquitectònics similars als de l'Hospital Infantil Vall d'Hebron i l'Hospital Universitario La Paz de Madrid. Inicialment va rebre el nom de "Residencia Sanitaria Príncipes de España" en honor dels aleshores prínceps Joan Carles de Borbó i Sofia de Grècia. Es va inaugurar el 8 de novembre de 1972, amb l'assistència dels prínceps Joan Carles i Sofia i del ministre de Treball i Seguretat Social, Licinio de la Fuente. El primer director de l'hospital va ser el Dr. Fernando Bartolomé, que va supervisar la seva construcció. Fins 1972 la Seguretat Social només tenia a Catalunya un gran hospital de referència, l'actual Hospital Universitari Vall d'Hebron, llavors anomenat Residència Francisco Franco, i tres hospitals més a Girona, Lleida i Tarragona. La cobertura assistencial en aquell moment era molt deficitària, amb el fort creixement de la població com a resultat de la immigració dels anys seixanta, especialment a Barcelona i el seu cinturó industrial. La construcció d'un nou hospital a l'àrea metropolitana era, doncs, una necessitat per poder atendre tota aquesta població. L’Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, que era un dels municipis que més població nova havia rebut va facilitar el camí per construir un centre sanitari dins el seu terme municipal. Els terrenys en els quals es va decidir edificar l'hospital eren una excel·lent terra de conreu, com tantes del Delta de Llobregat. Els terrenys es van comprar als propietaris, molts dels quals no els explotaven directament, sinó que tenien arrendataris que van ser indemnitzats.Després d'algunes negociacions i insinuar la possibilitat d'una expropiació, els terrenys es van comprar a 18 pessetes el pam quadrat. En total, 78 milions de pessetes de l'any 1969. Va treballar en les obres una plantilla de 700 persones, de les quals 500 eren obrers i 200 tècnics. La jornada de treball dels obrers era de més de 10 hores diàries, pagades a 40 pessetes l'hora, en unes condicions de treball difícils que van provocar alguns accidents importants. Les pressions perquè es finalitzés l'Hospital el més aviat possible van comportar un enduriment de les condicions de treball, fet que va motivar demandes de millores laborals dels treballadors que van acabar en vagues i que van tenir com a resposta la intervenció de la policia i els primers acomiadaments. Les pressions del'Administració a la constructora perquè l'obra no es detingués van acabar en una negociacions en què els treballadors van obtenir una millora salarial, la possibilitat de tenir una representació sindical per tractar els acomiadaments indiscriminats, un plus per treballar en alçada, i la construcció de banys, dutxes i un menjador semisubvencionat. No es va aconseguir, però, el dret a fer vacances ni el pagament dels dies de vaga. Al setembre de 1971, una riuada de 1,30m. d'alçada va inundar la planta baixa i la va deixar completament coberta de fang. L'obra va haver de ser paralitzada, amb el consegüent retard en els terminis de finalització. Una de les tasques més laborioses abans d'obrir l'Hospital va ser aconseguir el personal d'infermeria necessari, ja que el mercat laboral d'aquell moment era deficitari respecte d'aquest perfil de professional i també perquè es feia difícil trobar qui volgués anar a treballar a Bellvitge, una zona llavors encara amb molt poques comunicacions. L’Hospital va significar una gran projecció pel barri de Bellvitge i va suposar una certa acceleració en la seva urbanització, que tot i això no va ser assolida plenament fins l’arribada dels ajuntaments democràtics. Actualment l'Hospital Universitari de Bellvitge està considerat com a un dels millors hospitals de Catalunya i d'Espanya.
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
    Projectes urbanístics
    Política i administració pública
    Actes oficials
    Sanitat i salut
    Equipaments mèdics
    Hospital de Bellvitge
  • AMHLAF0053885.jpeg
    Visita dels prínceps d'Espanya, D. Juan Carlos i Dª Sofía a l'Ajuntament de l'Hospitalet i inauguració de l'Hospital de Bellvitge.
    Acte d'inauguració de la "Ciudad Sanitaria de la Seguridad Social Príncipes de España" el 8 de novembre de 1972. En la fotografia el ministre de Treball i Seguretat Social, Licinio de la Fuente, dona explicacions a la llavors princesa Dª Sofia.
    Actes oficials
    Arquitectura i urbanisme
    Equipaments mèdics
    Hospital de Bellvitge
    Política i administració pública
    Projectes urbanístics
    Sanitat i salut
  • AMHLAF0053925.jpeg
    Visita dels prínceps d'Espanya, D. Juan Carlos i Dª Sofía a l'Ajuntament de l'Hospitalet i inauguració de l'Hospital de Bellvitge
    Acte d'inauguració de la "Ciudad Sanitaria de la Seguridad Social Príncipes de España" el 8 de novembre de 1972, dia de la provincia, que va comptar amb l'assitència dels mateixos prínceps, D. Juan Carlos de Borbón i Dª Sofia de grecia i del ministre de Treball y Seguretat Social Licinio de la Fuente.
    Actes oficials
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
    Equipaments mèdics
    Hospital de Bellvitge
    Política i administració pública
    Projectes urbanístics
    Sanitat i salut
  • AMHLAF0053852.jpeg
    Visita dels prínceps d'Espanya, D. Juan Carlos i Dª Sofía a l'ajuntament i inauguració de l'Hospital de Bellvitge
    El 8 de novembre de 1972, dia de la Provincia, els llavors Prínceps d'Espanya, Juan Carlos i Sofia, van visitar l'Hospitalet per anar a inaugurar la "Ciudad Sanitaria de la Seguridad Social Príncipes de España" al barri de Bellvitge. A la fotografia, la seva arribada a l'Ajuntament de l'Hospitalet.
    Política i administració pública
    Actes oficials
    Sanitat i salut
    Equipaments mèdics
    Hospital de Bellvitge
  • AMHLAF0037786.jpeg
    Visita d’obres a l'Hospital de Bellvitge amb el ministre de treball
    Visita d'obres del ministre de Treball i Seguridad Social, Licinio de la Fuente a l'Hospital de Bellvitge, amb abric fosc parlant amb uns obrers, acompanyat dels arquitectes i enginyers de l'empresa Dragados i Construcciones. La construcció de l'Hospital de Bellvitge va ser encarregada per l'Instituto Nacional de Previsión a l'empresa Dragados y Construcciones i les obres es van iniciar l'any 1970. L'edifici es va concebre amb uns criteris arquitectònics similars als de l'Hospital Infantil Vall d'Hebron i l'Hospital Universitario La Paz de Madrid.
    Actes oficials
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
    Equipaments mèdics
    Hospital de Bellvitge
    Política i administració pública
    Projectes urbanístics
    Sanitat i salut
  • AMHLAF0037798.jpeg
    Visita d’obres a l'Hospital de Bellvitge amb el ministre de treball
    Visita d'obres del ministre de Treball i Seguridad Social, Licinio de la Fuente a l'Hospital de Bellvitge, amb abric fosc, acompanyat dels arquitectes i enginyers de l'empresa Dragados i Construcciones i de l'alcalde llavors de l'Hospitalet, José Matias de España y Muntadas. La construcció de l'Hospital de Bellvitge va ser encarregada per l'Instituto Nacional de Previsión a l'empresa Dragados y Construcciones i les obres es van iniciar l'any 1970. L'edifici es va concebre amb uns criteris arquitectònics similars als de l'Hospital Infantil Vall d'Hebron i l'Hospital Universitario La Paz de Madrid.
    Actes oficials
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Alcaldes
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
    Equipaments mèdics
    Hospital de Bellvitge
    Política i administració pública
    Projectes urbanístics
    Sanitat i salut
  • AMHLAF0029568.jpeg
    Presa de possessió
    Presa de possessió del nou Ajuntament el dia 7 d'abril de 1971. A la fotografia s'observa a l'alcalde José Matias de España Muntadas donant la benvinguda a Rosario Ramià de Huguet després de prendre possessió del càrrec de Ponent de Sanitat i Assistència Social, per primer cop a càrrec d'una dona en època franquista. Entre els dos, assegut al fons, el Primer Tinent d'Alcalde i Ponent d'Urbanisme, Sr. Josep Mitjavila, al seu costat en Jaume Layola Salvador, Tinent d'Alcalde de Governació, en Jordi Ricard Caralt, Tinent d'Alcalde d'Hisenda i en Jordi Balart Grandía, Tinent d'Alcalde de Transports. S'observa també a la dreta, enfocant amb la seva càmera, al fotògraf Sr. Joaquim Company, amb botiga a la Plaça de l'Ajuntament. El 7 d'abril, al llavors Saló de Sessions de la Casa Consistorial, va quedar constituït i va prendre possessió, sota la presidència de l'alcalde, la totalitat de la nova Corporació Municipal, "siendo de destacar, por primera vez, la incorporación de una mujer, doña Rosario Ramià, a las tareas de gobierno de la Ciudad, confiándosele la Tenencia de Alcaldia de Sanidad y Asistencia Social, donde una mano femenina tanto bien puede hacer.", segons ens explica el Boletin de Información Municipal nº 70 de l'època. El cartipàs municipal va quedar distribuït de la següent manera: Alcalde José-Matías de España Muntadas Tinent d'Alcalde, Ponent de Governació Jaume Layola Salvador Tinent d'Alcalde, Ponent d'Hisenda Jorge Ricard Caralt Tinent d'Alcalde, Ponent d'Urbanisme i Habitatge José Mitjavila Torres Tinent d'Alcalde, Ponent de Cultura José Camps Bigorria Tinent d'Alcalde, Ponent de Sanitat i Assistència Social Rosario Ramià Figuerola Tinent d'Alcalde, Ponent de Mercats, Escorxador i Proveïments Francisco Tubau Marcé Tinent d'Alcalde, Ponent de Transports i Policia Municipal Jorge Balart Grandía Tinent d'Alcalde, Ponent d'Afers Generals Carlos Hernández Muntané Tinent d'Alcalde, Ponent de Programació i Reforma Administrativa Narcís Maregi Durbán REGIDORS DELEGATS Cementiri Francisco Marín Expósito Esports Domingo Peiró Ribas Festejos Paulino Deulovol Vila Informàtica Celestino Nolla Benages Patrimoni Joaquín Piera Mateu REGIDORS DELEGATS DE DISTRICTE Florida y Pubilla Cases Francisco Puentes Tuduri Centre Jorge Balart Grandía Collblanc Don José Cid Roda Torrassa Carlos Hernández Muntané Santa Eulalia Jorge Ricart Caralt
    Actes de presa de possessió
    Ple municipal
    Política i administració pública
  • AMHLAF0041589.jpeg
    Visita dels "Pequeños cantores de Viena" a L'Hospitalet. Dinar al menjador del grup escolar Eugeni d'Ors
    Aquestes instal·lacions de menjador de l'escola "Eugeni d'Ors", van ser inaugurades el 22 de gener de 1971. Tenien una capacitat per a 200 escolars. Poc després, el 10 de març, van acollir el cor infantil "petits Cantors de Viena", que, després de ser rebuts a l'Ajuntament de l'Hospitalet al matí, havien d'actuar a la tarda al Teatro Popular Portátil de Can Serra.
    Cant
    Cant Coral
    Cultura
    Música
  • AMHLAF0041579.jpeg
    Visita a l'Ajuntament de l'Hospitalet dels "Pequeños Cantores de Viena"
    Fotografia de 10 de marrç de 1971, dia en el que va tenir lloc la recepció a l'Ajuntament i l'actuació posterior, a la tarda, al Teatro Popular Portátil de Can Serra, dedicada als escolars de l'Hospitalet i el baix Llobregat, del famós cor infantil de veus blanques "Petits Cantors de Viena", fundat el 1498 per l'emperador Maximilià I, que veiem aquí a la fotografia amb el seu director assistent presentant els seus respectes al llavors Primer Tinent d'Alcalde, Sr. Josep Mitjavila, a la fotografia amb abric, i el Tinent d'Alcalde de Cultura, Sr. Josep Camps Bigorria, al centre, amb la mà dintre la jaqueta. Posteriorment, després d'interpretar algunes cançons a l'Ajuntament, van anar a dinar al llavors recentment inaugurat menjador de l'escola Eugeni d'Ors, on van compartir àpat amb els estudiants d'aquest col·legi. Van oferir dues funcions, els dies 10 i 11 de març de 1971. La primera va estar adreçada als escolars i la segona va ser oberta al públic general. El programa estava format per quatre cançons de Franz Schubert, dues de Johan Strauss i la representació de l'òpera còmica curta "Die Opernprobe" (l'assaig de l'òpera) del compositor alemany de la primera meitat del s. XIX Albert Lortzing. Com a bis el dia 11 van interpretar la cançó popular catalana "El cant dels ocells". Veiem aquí assegut, a primera fila, al Sr. Josep Camps Bigorria, Tinent d'Alcalde de Cultura de l'Ajuntament de l'època de l'alcalde Vicenç Capdevila i Cardona.
    Cant
    Cant Coral
    Cultura
    Música
  • AMHLAF0004539.jpg
    Mercat de Santa Eulàlia
    Vista de la façana d'entrada al mercat de Santa Eulàlia, per la plaça Pius XII.
    Activitats econòmiques
    Mercat de Santa Eulàlia
    Mercats