• AMHLAF0003390.jpg
    Institut Nacional Torres i Bages
    Entrada principal de l'Institut Nacional Torres i Bages de Can Serra(Avinguda de Can Serra, 101) Va ser inaugurat l'octubre de 1968. Des de llavors la societat ha canviat molt i l'ensenyament també. A l'inici s'impartia un batxillerat de sis anys i Preu (Preparación Universitaria) passant pels estudis de BUP (Bachillerato Unificado Polivalente) i COU (Curso de Orientación Universitaria). En l’actualitat s'imparteix l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) i el Batxillerat. El mural ceràmic de la façana de l'Institut Torras i Bages), és considerat probablement el primer dels grans murals ceràmics instal·lats a la ciutat de L'Hospitalet de Llobregat. Va ser dissenyat durant l'època de construcció de l'institut al barri de Can Serra. Molts dels murals ceràmics d'aquesta època a la ciutat provenien de les antigues i reconegudes fàbriques locals com Cosme Toda. Aquest mural, pel seu estil, podria haver estat realitzat per l'artista valencià Julio Bono, autor també del mural d'accés a la fàbrica Indo del barri de Santa Eulàlia, que va ser destruït en ser enderrocat l’edifici l’any 2007. Josep Torras i Bages neix el 12 de setembre de 1846 al si d'una família benestant de Vilafranca del Penedès). L'any 1859 s'instal·la a Barcelona per continuar estudiant i comença la carrera de Dret. Al 1869 obté la Llicenciatura i el Doctorat en Dret Civil i Canònic. El 1869 ingressa al Seminari de Barcelona on estudia Moral i Sagrada Escriptura. Des del 1872 fins al 1875 estudia al seminari de Barcelona, on s’inicia en la doctrina de Tomàs d’Aquino. El 1876 obté la licenciatura enTeologia a València. El 1877 és ordenat diaca de Vic i el 23 de desembre es ordenat prevere a Girona. El 1880, amb 34 anys, dóna inici a la seva producció filosòfica tot escrivint moltes obres de caire tomista i regionalista. Va exercir una intensa labor pastoral i intel·lectual a Barcelona; presidí la secció de redacció de les Bases de Manresa (1882) com a delegat de les entitats catalanistes de Barcelona. El 1892 publica la seva obra més coneguda i rellevant: "La tradició catalana", de signe moderadament conservador i rèplica a "Lo catalanisme" de Valentí Almirall. Aquesta obra, on defensa apassionadament la llengua catalana i l'aportació del cristianisme a la història de Catalunya, es convertí durant decennis en una mena de referència dels catòlics catalans, els quals varen adoptar un lema que, tot i no trobar-se enlloc als seus escrits, reflecteix clarament el seu pensament: "Catalunya serà cristiana o no serà". El 8 d'octubre de 1896 és consagrat bisbe. Continua escrivint i publicant sobre qüestions religioses i catalanes. L'any 1909 refusa l'oferiment de promocionar-se, la qual cosa implicava el seu trasllat a Burgos. Segueix escrivint activament i dedicat a la pastoral fins a la seva mort, que s'esdevé a Vic el 7 de febrer de 1916.
    Educació
    Escoles
    Institut Torras i Bages
  • AMHLAF0003389.jpg
    Institut Nacional Torres i Bages
    Façana de l'Institut Nacional Torres i Bages de Can Serra (Avinguda de Can Serra, 101) Va ser inaugurat l'octubre de 1968. A l'inici s'impartia un batxillerat de sis anys i Preu (Preparación Universitaria) passant pels estudis de BUP (Bachillerato Unificado Polivalente) i COU (Curso de Orientación Universitaria). En l’actualitat s'imparteix l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) i el Batxillerat. Josep Torras i Bages neix el 12 de setembre de 1846 al si d'una família benestant de Vilafranca del Penedès). L'any 1859 s'instal·la a Barcelona per continuar estudiant i comença la carrera de Dret. Al 1869 obté la Llicenciatura i el Doctorat en Dret Civil i Canònic. El 1869 ingressa al Seminari de Barcelona on estudia Moral i Sagrada Escriptura. Des del 1872 fins al 1875 estudia al seminari de Barcelona, on s’inicia en la doctrina de Tomàs d’Aquino. El 1876 obté la licenciatura enTeologia a València. El 1877 és ordenat diaca de Vic i el 23 de desembre es ordenat prevere a Girona. El 1880, amb 34 anys, dóna inici a la seva producció filosòfica tot escrivint moltes obres de caire tomista i regionalista. Va exercir una intensa labor pastoral i intel·lectual a Barcelona; presidí la secció de redacció de les Bases de Manresa (1882) com a delegat de les entitats catalanistes de Barcelona. El 1892 publica la seva obra més coneguda i rellevant: "La tradició catalana", de signe moderadament conservador i rèplica a "Lo catalanisme" de Valentí Almirall. Aquesta obra, on defensa apassionadament la llengua catalana i l'aportació del cristianisme a la història de Catalunya, es convertí durant decennis en una mena de referència dels catòlics catalans, els quals varen adoptar un lema que, tot i no trobar-se enlloc als seus escrits, reflecteix clarament el seu pensament: "Catalunya serà cristiana o no serà". El 8 d'octubre de 1896 és consagrat bisbe. Continua escrivint i publicant sobre qüestions religioses i catalanes. L'any 1909 refusa l'oferiment de promocionar-se, la qual cosa implicava el seu trasllat a Burgos. Segueix escrivint activament i dedicat a la pastoral fins a la seva mort, que s'esdevé a Vic el 7 de febrer de 1916.
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
    Educació
    Escoles
    Institut Torras i Bages
  • AMHLAF0003397.jpg
    Institut Torras i Bages
    Obres de construcció de l'Institut Nacional "Torras i Bages" de Can Serra (Avinguda de Can Serra, 101) Va ser inaugurat l'octubre de 1968. A l'inici s'impartia un batxillerat de sis anys i Preu (Preparación Universitaria) passant pels estudis de BUP (Bachillerato Unificado Polivalente) i COU (Curso de Orientación Universitaria). En l’actualitat s'imparteix l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) i el Batxillerat. Josep Torras i Bages neix el 12 de setembre de 1846 al si d'una família benestant de Vilafranca del Penedès). L'any 1859 s'instal·la a Barcelona per continuar estudiant i comença la carrera de Dret. Al 1869 obté la Llicenciatura i el Doctorat en Dret Civil i Canònic. El 1869 ingressa al Seminari de Barcelona on estudia Moral i Sagrada Escriptura. Des del 1872 fins al 1875 estudia al seminari de Barcelona, on s’inicia en la doctrina de Tomàs d’Aquino. El 1876 obté la licenciatura enTeologia a València. El 1877 és ordenat diaca de Vic i el 23 de desembre es ordenat prevere a Girona. El 1880, amb 34 anys, dóna inici a la seva producció filosòfica tot escrivint moltes obres de caire tomista i regionalista. Va exercir una intensa labor pastoral i intel·lectual a Barcelona; presidí la secció de redacció de les Bases de Manresa (1882) com a delegat de les entitats catalanistes de Barcelona. El 1892 publica la seva obra més coneguda i rellevant: "La tradició catalana", de signe moderadament conservador i rèplica a "Lo catalanisme" de Valentí Almirall. Aquesta obra, on defensa apassionadament la llengua catalana i l'aportació del cristianisme a la història de Catalunya, es convertí durant decennis en una mena de referència dels catòlics catalans, els quals varen adoptar un lema que, tot i no trobar-se enlloc als seus escrits, reflecteix clarament el seu pensament: "Catalunya serà cristiana o no serà". El 8 d'octubre de 1896 és consagrat bisbe. Continua escrivint i publicant sobre qüestions religioses i catalanes. L'any 1909 refusa l'oferiment de promocionar-se, la qual cosa implicava el seu trasllat a Burgos. Segueix escrivint activament i dedicat a la pastoral fins a la seva mort, que s'esdevé a Vic el 7 de febrer de 1916.
    Arquitectura i urbanisme
    Construcció
    Educació
    Escoles
    Institut Torras i Bages
    Obres
  • AMHLAF0040060.jpg
    Visita de D. Martín Eyries, director general de la Vivenda, al Polígon Gornal
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
  • AMHLAF0040061.jpg
    Visita de D. Martín Eyries, director general de la Vivenda, al Polígon Gornal
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
  • AMHLAF0040062.jpg
    Visita de D. Martín Eyries, director general de la Vivenda, al Polígon Gornal
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
  • AMHLAF0040055.jpg
    Visita de D. Martín Eyries, director general de la Vivenda, al Polígon Gornal
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
  • AMHLAF0040056.jpg
    Visita de D. Martín Eyries, director general de la Vivenda, al Polígon Gornal
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
  • AMHLAF0040057.jpg
    Visita de D. Martín Eyries, director general de la Vivenda, al Polígon Gornal
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
  • AMHLAF0040058.jpg
    Visita de D. Martín Eyries, director general de la Vivenda, al Polígon Gornal
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
  • AMHLAF0040059.jpg
    Visita de D. Martín Eyries, director general de la Vivenda, al Polígon Gornal
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
  • AMHLAF0040049.jpg
    Visita de D. Martín Eyries, director general de la Vivenda, al Polígon Gornal
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
  • AMHLAF0040050.jpg
    Visita de D. Martín Eyries, director general de la Vivenda, al Polígon Gornal
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
  • AMHLAF0040051.jpg
    Visita de D. Martín Eyries, director general de la Vivenda, al Polígon Gornal
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
  • AMHLAF0040052.jpg
    Visita de D. Martín Eyries, director general de la Vivenda, al Polígon Gornal
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
  • AMHLAF0040053.jpg
    Visita de D. Martín Eyries, director general de la Vivenda, al Polígon Gornal
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
  • AMHLAF0040054.jpg
    Visita de D. Martín Eyries, director general de la Vivenda, al Polígon Gornal
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
  • AMHLAF0004526.jpg
    Casa dels bombers
    Vista exterior de la façana frontal i lateral de la casa dels bombers de l'Hospitalet a la pujada del carrer de Sant Rafael.
    Arquitectura i urbanisme
    Bombers
    Carrers
    Cossos de seguretat
    Edificis
    Seguretat i defensa
  • AMHLAF0004527.jpg
    Casa dels bombers
    Vista exterior de la façana principal de la casa dels bombers de l'Hospitalet al carrer de Sant Rafael.
    Arquitectura i urbanisme
    Bombers
    Carrers
    Cossos de seguretat
    Edificis
    Seguretat i defensa
  • AMHLAF0004073.jpg
    Avinguda de la Granvia de l'Hospitalet
    Avinguda de la Granvia de l'Hospitalet, també coneguda com autovia de Castelldefels.
    Arquitectura i urbanisme
    Autobusos
    Camions
    Carrers
    Cotxes
    Transports
    Xarxa viària
  • AMHLAF0003945.jpg
    Avinguda del Masnou
    Vista parcial de l'Avinguda del Masnou i l'avinguda de Ponent.
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
    Vistes
  • AMHLAF0003947.jpg
    Avinguda del Masnou
    Vista parcial de l'avinguda de Ponent i l'avinguda del Masnou. Els que es creuen a la dreta són el carrer de Miraflores i el carrer de la Primavera.
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
    Vistes
  • AMHLAF0004074.jpg
    Avinguda de la Granvia de l'Hospitalet
    Vista de la Granvia de l'Hospitalet, antigament anomenada autovia de Castelldefels. En aquest indret està l'actual Plaça d'Europa. Es veu un cartell anunciant venda de pisos a Bellvitge
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Transports
    Xarxa viària
  • AMHLAF0004075.jpg
    Granvia de l'Hospitalet amb Amadeu Torner, actual Plaça Europa
    Vista de la Granvia de l'Hospitalet, antigament anomenada autovia de Castelldefels. En aquest indret està l'actual Plaça d'Europa
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Xarxa viària
  • AMHLAF0004061.jpg
    Institut Nacional de Previsió
    Vista de l'edifici del "Instituto Nacional de Previsión". Actualment és el Centre d'Atenció Primària del barri de la Torrassa, a ronda de la Torrassa.
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
    Equipaments mèdics
    Sanitat i salut