• AMHLAF0158932.jpg
    Dibuix de la casa pairal de Pubilla Casas
    Aquesta imatge es trobava dins del reportatge "Can Rigal - Can Blanch - Pubilla Casas"
  • AMHLAF0158913.jpg
    Can Colom
    Aquesta imatge es trobava dins del reportatge "Can Rigal - Can Blanch - Pubilla Casas"
    Agricultura i ramaderia
    Can Colom
    Masies
  • AMHLAF0021478.jpg
    Can Colom
    - : Can Colom ## Sumari ## - Economia i treball 120P 9D/Món rural/Masies DESTACAT
    Agricultura i ramaderia
    Can Colom
    Masies
  • AMHLAF0152005.jpg
    Enderrocament d'una xemenia al Canyet
  • AMHLAF0152006.jpg
    Enderrocament d'una xemenia al Canyet
  • AMHLAF0152007.jpg
    Enderrocament d'una xemenia al Canyet
  • AMHLAF0152008.jpg
    Enderrocament d'una xemenia al Canyet
  • AMHLAF0152009.jpg
    Enderrocament d'una xemenia al Canyet
  • AMHLAF0152010.jpg
    Enderrocament d'una xemenia al Canyet
  • AMHLAF0152011.jpg
    Enderrocament d'una xemenia al Canyet
  • AMHLAF0152012.jpg
    Enderrocament d'una xemenia al Canyet
  • AMHLAF0152013.jpg
    Enderrocament d'una xemenia al Canyet
  • AMHLAF0152014.jpg
    Enderrocament d'una xemenia al Canyet
    Arquitectura i urbanisme
    Enderrocs
    Obres
    Xemeneïes
  • AMHLAF0152015.jpg
    Enderrocament d'una xemenia al Canyet
  • AMHLAF0152016.jpg
    Enderrocament d'una xemenia al Canyet
  • AMHLAF0004518.jpg
    Obres a la carretera del mig
    Vista de les obres a la carretera del mig
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
    Obres
  • AMHLAF0004517.jpg
    Obres a la carretera del mig
    Obres de canalització a la carretera del Mig
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Clavegueram
    Col·lectors
    Cotxes
    Edificis
    Maquinària i material de la construcció
    Obres
    Transports
  • AMHLAF0004515.jpg
    Obres a la carretera del mig
    Obres de canalització a la carretera del mig
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Col·lectors
    Edificis
    Obres
  • AMHLAF0004516.jpg
    Obres a la carretera del mig
    Obres de canalització a la carretera del mig
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Clavegueram
    Col·lectors
    Cotxes
    Edificis
    Maquinària i material de la construcció
    Obres
    Transports
  • AMHLAF0067015.jpeg
    Inundacions
    Inundacions del 21 de setembre de 1971, amb els blocs de Bellvitge al fons.
    Recursos naturals i mediambient
  • AMHLAF0004513.jpg
    Obres a la carretera del mig
    Obres a la carretera del mig
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
    Maquinària i material de la construcció
    Obres
    Pavimentació
  • AMHLAF0041650.TIF
    Teatro Popular Portátil
    Emilio Pérez Piñero, l'arquitecte que va dissenyar aquesta original carpa de ferro, va néixer a València el 1935 i es va traslladar sent molt petit a Calasparra, Múrcia, on tenia el seu estudi i on va morir prematurament el 1972. El 1957 viatja a Madrid i comença els seus estudis a l'Escola Superior Tècnica d'Arquitectura. El 1961 en el VI Congrés de la Unió Internacional d'Arquitectes celebrat a Londres, va presentar un projecte de 'Teatre Ambulant' amb capacitat per a 500 espectadors. Amb aquest projecte va donar inici a les seves inquietuds estructurals per crear elements de muntatge i desmuntatge ràpid i econòmic en gran similitud amb les obres de Buckminster Fuller. La seva estructura més coneguda, sens dubte, és la cúpula geodèsica del Museu Dalí a Figueres. Gràcies a aquest treball, de principis dels anys setanta, es va relacionar personalment amb Salvador Dalí, qui se sentia molt identificat amb les seves idees i plantejaments. Després de l'experiència obtinguda a Londres, el 1966 dissenya un Teatro Nacional Desmontable per a 1.800 espectadors per encàrrec del Ministeri d'Informació i Turisme, en l'època del ministre Manuel Fraga Iribarne, per als Festivals d'Espanya. L'estructura constava de dues cúpules reticulars realitzades en casquets de directriu esfèrica de 31 metres de diàmetre y 11 metres de fletxa. El projecte s'anomenava Teatro Popular Portátil, amb el que el Ministeri pretenia, mitjançant una carpa portàtil, portar el teatre a poblacions que no dispossessin d'un edifici teatral amb suficient capacitat com per representar grans espectacles. Aquesta carpa va anar per primer cop a La Corunya y després a Alcobendas, però no va ser gaire aprofitada pel Ministeri d'Educació. L'alcalde Vicenç Capdevila, llavors encara ponent de cultura, va aconsseguir que aquesta estructura s'instal·lés a l'Hospitalet, a un solar del barri de Can Serra, barri que tot just començava a edificar-se, on van tenir lloc, de 1969 a 1972, diversos cicles de teatre amateur i de teatre professional de tipus clàssic en castellà, en els que es van representar obres de teatre d'autors com Tirso de Molina, Lope de Rueda, Calderon, Lope de Vega, Molière, Arniches, Valle-Inclán, Benavente, Mihura, Salom i Buero Vallejo per a tots els públics, a càrrec de la companyia del Teatro Calderon de Barcelona, dirigida per José Maria Loperena, la Compañía Nacional de Teatro Maria Guerrero de Madrid i la companyia Pequeño Teatro de Barcelona, dirigida per l'actriu Maria Luisa Oliveda. També es van oferir sarsueles com "Marina", d'Arrieta; "La tabernera del puerto", de Sorozábal i "Don Gil de Alcalà", de Penella, a càrrec de la companyia lírica Tomàs Breton de Barcelona dirigida pel baix Manuel Gas. Així mateix van tenir lloc exitoses campanyes escolars pels alumnes de l'Hospitalet a càrrec de la companyia Teatro Universal para Escolares d'Alejandro Ulloa, que va oferir "La vida es sueño" i "El alcalde de Zalamea", de Calderon; "Otelo" i "Hamlet", de Shakespeare; "Los intereses creados", de Benavente i "En flandes se ha puesto el sol", de Marquina. Després se'n va fer càrrec en Ricard Salvat, que va organitzar algunes sessions per alumnes de batxillerat més treballades amb els professors, que podien preparar així l'obra amb anterioritat amb els seus alumnes. En finalitzar la representació els alumnes podien fer preguntes al director i els actors, que es situaven tots a l'escenari. Va ser un projecte deficitari econòmicament però d'una gran importància cultural i de molt relleu per a l'Hospitalet d'aquella època, que va quedar truncat el febrer de 1972 quan una gran tempesta amb una forta ventada va fer malbé totalment la immensa lona que cobria l'estructura. L'elevat cost de fer-ne una altra va motivar que l'Ajuntament, que poc després de l'incident va passar a ser el propietari de la Carpa , cedida per un preu simbólic pel Ministeri, renunciés a construir-ne una altra i deixés l'estructura despullada allà, a Can Serra, en un solar on l’ajuntament franquista de l’alcalde Matías de España havia donat permís per construir 13 blocs de 13 pisos d’alçada. Finalment, les lluites veïnals (els veïns tiraven a terra les tanques que barraven el terreny), l’arribada a l’Ajuntament de l’alcalde Vicenç Capdevila i el nou Pla General Metropolità de l’arquitecte Joan Antoni Solans, van aturar la construcció. En aquell emplaçament va néixer una plaça, un mercat i una escola que porten el nom de la Carpa en record de l’antiga estructura escènica. El 1976 va ser traslladada i muntada a la part del darrere del Parc de Can Buxeres, on va ser finalment desmuntada. Fotografia del 16 d'octubre de 1969, dia en què el Ministro de Información y Turismo, Manuel Fraga Iribarne, va visitar el Teatro Popular Portàtil per inaugurar la campanya "Teatro Universal para Escolares, adreçada als alumnes de batxillerat de l'Hospitalet. Podem veure l'esplèndida estructura coberta amb la gran lona i unes petites edificacions realitzades en obra, on tenien lloc les oficines i les taquilles, en les que apareix el nom del projecte. La furgoneta de refrescos Mirinda, de la marca Pepsi-Cola, afincada llavors a l'Hospitalet, a la Gran Via, al costat de la fàbrica Godó i Trias, va donar suport a aquestes representacions.
    Arts escèniques
    Cultura
    Equipaments culturals
    Patrimoni arquitectònic
    Sarsuela
    Teatre
    Teatre popular portàtil
  • AMHLAF0201607.jpeg
    Plantada d’arbre a Bellvitge i Banda de Música Ciutat de L’Hospitalet
    Arbres
    Natura i medi ambient
  • AMHLAF0176361.jpg
    AAM. Homenatge Ros Marbà
    Salvador Gratacós i Nadals (1928-2003) va ser fill del flautista Esteve Gratacós i Roca i va estudiar al Conservatori Superior de Música del Liceu amb el mestre Joan Carceller i al Conservatori Municipal de Música de Barcelona amb els mestres Joan Balcells i Rafael Gálvez. Entre 1959 i 1961 rebé diverses beques del govern francès i de la Fundació March per estudiar a París amb Jean-Pierre Rampal, artista amb qui posteriorment col·laborà en nombroses actuacions. A partir de 1962 actuà en nombrosos països europeus (Espanya, França, Anglaterra, Alemanya, Suïssa...) com a solista amb conjunts com l'Orquestra Ciutat de Barcelona, Solistes de Barcelona, Orquestra de Cambra Catalana, Orquestra de la RTVE, Orquestra Nacional de España, I Solisti de Veneti, Orquestra de Cambra Franz Liszt de Budapest, Müncher Kammerorchester, Orchestre de Chambre d'Auvergne, Orquestra de Cambra d'Ekaterinburg, Orquestra de Lausana, Camerata de France, Ensemble Intercomtemporain,... amb directors com Antoni Ros Marbà, Enrique García Asensio, Xavier Güell, Klaus Bernbacher, Mario Rossi. Pierre Boulez i Sergiu Celibidache. En els anys 60 i 70 participà en nombroses estrenes i primeres audicions de música contemporània dins del Festival Internacional de Música de Barcelona col·laborant amb músics com la cantant Anna Ricci, el pianista Carles Santos o el percussionista Siegfried Fink. Entre 1969 i 1992 va ser catedràtic de flauta del Conservatori Superior de Música del Liceu.
  • AMHLAF0004165.jpg
    Ateneu La Unió. Cinema Ideal. Cinema Lumière.
    Aquest edifici va ser construït el 1888 com a seu de l'Ateneu la Unió i comptava amb un gran cafè un jardí i una espaiosa sala d'actes on, des dels anys vint del segle XX van tenir lloc les projeccions del Cinema Ideal , també conegut llavors com a Lumière. Als anys trenta va ser la seu d'Esquerra Republicana de Catalunya a l'Hospitalet. Després de la guerra va ser la seu de l'obra sindical Educación y Descanso. Quan les projeccions es van deixar de fer regularment, cap els anys cinquanta, va ser anomenat novament l'Ateneu i tenia la seu el "Club de Ajedrez Hospitalet". Es trobava al carrer Rossend Arús, núm. 49, cantonada amb el carrer Josep Mª de Sagarra. Va ser enderrocat el 1965 per fer-hi un gran bloc de pisos. Fotografia de 1960.
    Arts visuals
    Cine Ideal
    Cinema
    Cultura
    Equipaments culturals