L'alcalde Hilario Rabal Meroño

Retrat de l'alcalde Hilario Rabal Meroño al seu despatx de l'Ajuntament de l'Hospitalet. (Mandat 1935-1936)

Acte de la corporació municipal durant el període de l'alcaldia de Tomás Giménez

Autoritats, membres de la Unión Patriótica i dels Exploradores de España de Hospitalet i ciutadans a la sortida de l'ermita de Santa Eulàlia de Provençana. De les dues dones amb ram de flors del mig, la de l'esquerra és l'esposa de Tomàs Giménez, Glòria Guill. Inscripció a la portalada del 1201, realitzada pel Mestre A. i està catalogada en el PEPPA amb el núm. 93

Inauguració del pont d'en Jordà - Pont de la Torrassa

Acte d'inauguració del Pont d'en Jordà, popularment conegut com el pont de la Torrassa o el pont del Metro. Es veu a l'Alcalde-gestor Comandant Militar Alfredo Martín y Velazco tallant la cinta que representa l'inici de la nova infraestructura. A primera fila a la dreta es veu un senyor amb una càmara de fotografiar. En primera fila, a l'esquerra, amb bigoti, el secretari municipal Joan Coca Alujas.

Inauguració del mercat de Santa Eulàlia

Inauguració del mercat de Santa Eulàlia. Foto interior el dia de la inauguració, amb l'alcalde Hilario Rabal, al mig, rodejat d'altres regidors i personalitats. El Mercat va ser projectat per l’arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt i constà de 4 naus disposades en forma de creu grega. L'home de més a la dreta, de vestit clar, és el secretari municipal Joan Coca Alujas. I immediatament al seu costat, hi ha l'arquitecte Ramon Puig Gairalt. Al centre de la imatge, de vestit fosc, corbata i puro a la mà, l'alcalde Hilario Rabal.

Benedicció dels gegants romans de l'Hospitalet

Acte de benedicció de la parella de gegants romans de l'Ajuntament de l'Hospitalet. Autoritats i personalitats davant l'església Santa Eulàlia de Mèrida. Aquests gegants foren construïts a Olot l'any 1928 i se'ls va posar el nom de Jaume I i la seva esposa.

Inauguració del mercat de Santa Eulàlia

Inauguració del mercat de Santa Eulàlia. Foto interior el dia de la inauguració. El Mercat va ser projectat per l’arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt i constà de 4 naus disposades en forma de creu grega

Mercat de Santa Eulàlia en construcció

Mercat de Santa Eulàlia. Obres de construcció. Fotografia exterior amb mainada i homes i dones passant. L'entrada del mercat està adoquinada. El Mercat va ser projectat per l’arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt i constà de 4 naus disposades en forma de creu grega

Mercat de Santa Eulàlia

Mercat de Santa Eulàlia. Obres de construcció. Fotografia exterior amb mainada i mares. El paviment de la vorera sense fer. El Mercat va ser projectat per l’arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt i constà de 4 naus disposades en forma de creu grega.

Pont d'en Jordà - Pont de la Torrassa

Pont d'en Jordà, popularment conegut com el Pont de la Torrassa o el Pont del Metro. Uneix els barris de la Torrassa amb Santa Eulàlia. S'inaugurà el 7 d'abril de 1935. La fotografia està presa des de la banda de Santa Eulàlia. A sota del pont, a mà esquerra es pot veure l'andana del metro de Santa Eulàlia (la primera estació de la ciutat), i darrera el pont i l'estructura quadrada d'accés al pont es veuen les cotxeres. A les escales, operari pintant la barana de ferro. La xemeneia que es veu en primer terme és de la fàbrica d'olis, greixos i vaselines d'Emilio Pailhez. Al fons, la muntanya de Montjuïc i el Palau Nacional.

Dinar de celebració del consistori i acompanyants

Dinar de celebració del consistori i acompanyants (atribuït). Al fons a mà dreta, el de les ulleres que treu el cap cap a la taula és Ramon Frontera Bosch (regidor entre 1931 i 1934 i alcalde el 1934 i el 1936). A prop seu, dues persones més a prop de la càmera, hi ha l'arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt.

Inauguració del pont d'en Jordà - Pont de la Torrassa

Acte d'inauguració del pont d'en Jordà, popularment conegut com el pont de la Torrassa o el pont del Metro. Es veu el pont de vianants amb el seu perfil semicircular decorat amb garlandes per l’ocasió. I, davant, diverses personalitats civils i militars, entre elles, l'Alcalde-gestor Comandant Militar Alfredo Martín y Velazco i a la seva esquerra, l'alcalde de la ciutat de Barcelona, Joan Pich i Pon.

Inauguració del pont d'en Jordà - Pont de la Torrassa

L'alcalde Hilario Rabal Meroño talla la cinta d'inauguració del pont del Metro de Santa Eulàlia (el Pont d'en Jordà). Al voltant de l'alcalde es veuen altres personalitats civils i militars.

Inauguració del pont d'en Jordà - Pont de la Torrassa

Acte d'inauguració del pont d'en Jordà, popularment conegut com el pont de la Torrassa o el pont del Metro. Destaquen diverses personalitats civils i militars, entre elles l'Alcalde-gestor Comandant Militar Alfredo Martín y Velazco que llegeix un discurs. El pont de vianants amb el seu perfil semicircular, uneix els barris de la Torrassa i Santa Eulàlia.

Inauguració del pont d'en Jordà - Pont de la Torrassa

Acte d'inauguració del Pont d'en Jordà, popularment conegut com el Pont de la Torrassa o el Pont del Metro. A més de les personalitats que encapçalen l'acte es veu a desenes de persones, atretes per la importancia de la nova infraestructura. El pont de vianants amb el seu perfil semicircular, uneix els barris de la Torrassa i Santa Eulàlia.

Inauguració del metro de Santa Eulàlia

Inauguració del metro de Santa Eulàlia, L'1 de juliol de 1932. Multitud davant l'entrada del Metro esperant l'arribada de les autoritats. El rètol està engalanat per a l'ocasió. A la inauguració hi va assistir el president Francesc Macià.

Mercat de Santa Eulàlia, obres de pavimentació

Exterior del Mercat de Santa Eulàlia. Es veuen paletes treballant en la pavimentació que rodeja el mercat. També hi ha veïns i veïnes passejant pels voltants i nens jugant prop dels obrers. El Mercat va ser projectat per l’arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt i constà de 4 naus disposades en forma de creu grega

Escola del Mar de l'Hospitalet a Castelldefels

Inauguració de l'Escola del Mar de l'Hospitalet que fou projectada per l'arquitecte Ramon Puig Gairalt. Ubicada a Castelldefels, es pot veure un grup escolar i autoritats. Colònies escolars a Castelldefels durant la II República. Es van inaugurar amb els parlaments del sr. Frontera, Conde i l'arquitecte Ramon Puig Gairalt i assistiren la majoria dels regidors del Consistori, mestres i premsa Barcelonina (Font: Fortitut núm.18)

Inauguració del Grup escolar "Rossend Arús", situat a la finca Can Bori, per Francesc Macià.

Inauguració de l'escola Can Bori, el 18 de desembre de 1932, a càrrec del president de le Generalitat de Catalunya, Francesc Macià. La fotografia va ser presa des d'una posició elevada. Es veu, al carrer Sant Joan, una munió de gent que espera l'arribada de Francesc Macià, acompanyat per les autoritats locals. A l'esquerra, es pot veure el Canal de la Infanta, i al marge dret, els nens i les nenes porten petites senyeres. Al fons a la dreta s'observen arbres i una petita construcció pertanyents als extensos jardins de la Casa España, que, des del carrer Xipreret, arribaven fins aquí.

Inauguració del grup escolar Rossend Arús a la finca Can Bori, per Francesc Macià.

Fotografia extreta de la memòria corresponent a l'exercici de 1932 de l'Ajuntament de l'Hospitalet. Inauguració del grup escolar "Rossend Arús" al casal de la finca Can Bori, el 18 de desembre de 1932, a càrrec del president de le Generalitat de Catalunya, Francesc Macià i Llusà, assegut a la taula presidencial de l'acte. Just darrera seu hi ha Joan Alavedra i Segurañas, que era llavors, i ho va ser fins el 1934, secretari de la Presidència de la Generalitat de Catalunya en el període 1931-1934 durant les presidències de Francesc Macià i Lluís Companys. El 1934 va ser nomenat director de l'Institut del Teatre. A la fotografia es pot reconèixer també al Primer Tinent d'Alcalde de l'Hospitalet, el Dr. Carles Martí i Feced, a la dreta de Macià -amb el secretari municipal Joan Coca i Alujas al darrera, amb ulleres rodones i la boca oberta i, a l'esquerra de Macià, a l'Alcalde de Barcelona, el Dr. Jaume Aiguader i Miró, fumant. També es pot reconèixer als regidors de l'Ajuntament de l'Hospitalet Ramon Frontera, dret a l'esquerra de la fotografia, amb ulleres rodones i mirant a la càmera, a en Salvador Gil i Gil, dret, molt clenxinat, a l'esquerra de la fotografia, amb vestit clar amb americana creuada, a Josep Jordà i Polls, al fons, tocant la paret, amb barba i a Just Oliveras Prats, també al fons, tocant el marc de la finestra, amb ulleres i vestit de ratlla diplomàtica entre d'altres. Al davant de la taula, a costat i costat, un parell de nenes vestides de pubilles catalanes. Al fons a l'esquerra, la casa dels masovers. Aquest casal es va construir al 1870 com a torre residencial per Francesc Bori i Comas, propietari de la foneria Altos Hornos de Cataluña, coneguda com La Farga de l'Hospitalet. L'extensa finca estava situada a la cruïlla entre el carrer de Sant Joan i Digoine i la Riera del Canyet, fins a les vies del ferrocarril i els seus jardins la travessaven el Canal de la Infanta, que creuaven mitjançant diversos pontets. La finca tenia un hort i també una parcel·la dedicada al cultiu d’arbres fruiters. Passats alguns anys, dificultats econòmiques obligaren a la família Bori a desprendre's de la finca que fou adquirida, l'any 1911, per Agustí Comadran, qui passà a ocupar-la conjuntament amb la seva família. L'any 1927, en morir el nou propietari, els seus hereus la posaren en venda i fou aleshores quan l'Ajuntament de la Dictadura l'adquirí pagant-ne 85.000 pessetes. Aquell mateix any, l'Estat projectava establir a Barcelona una escola escola tècnica de formació professional de Sericultura, Avicultura i Industries Zoògenes. El govern de l'Estat tenia el propòsit d'instal·lar dita escola a Vilafranca del Penedès i assabentat d'això, l`alcalde Tomàs Giménez, imposat per la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, considerant que la creació de l'escola podria reportar forces beneficis a l'Hospitalet, li va fer oferiment de la finca Bori per tal que aquesta escola pogués ser instal·lada allà. Una vegada acceptada l'ofrena, a mitjans de l'any 1928, van començar les obres necessàries per a habilitar les diverses dependències per al fi que es perseguia. L'escola va ser remodelada per l'arquitecte municipal Manuel Puig i Gairalt, que va eliminar tots els elements decoratius vuitcentistes i va donar un aire racionalista a aquest casalot, eliminant les balaustrades de les finestres i del terrat, on va fer aixecar un pis més per tal que l'escola fos més gran. L' Estat va invertir més de 70.000 pessetes en dites obres, sense comptar les despeses de mobiliari i material d'ensenyament. Un canvi en la Direcció general d'Agricultura de Madrid, va fer que restés sense efecte aquest projecte, destinant-se aleshores l'edifici a la recria de cucs de seda, fet que no aportava cap benefici directe ni indirecte a la ciutat. En caure la Dictadura, a l'any 1930, el nou Ajuntament dirigit llavors novament per l'alcalde Just Oliveras i Prats, que ja ho havia estat el 1916 i el 1918, va reclamar a l'Estat que li fos reintegrada la propietat de la finca a fi de destinar-la a escoles primàries i va declarar lesiu l'acord de cessió adoptat en temps de la Dictadura. Va ser, però, amb motiu de l'adveniment de la República que, represes les gestions per tal d'aconseguir la reintegració de la finca, aquestes assoliren un èxit complet passant novament la finca a ésser propietat del del Municipi i aconseguint-se, al mateix temps, que l'Estat fes donació d'una part del mobiliari existent en la mateixa. Cal consignar que qui va signar el decret de reintegrament va ser el ministre català Lluís Nicolau d'Olwer, que regentava la cartera d'Economia. Un cop aquesta fou retornada, l'ajuntament encarregar unes darreres obres a l'arquitecte municipal per tal que l'edifici fos adaptat al nou usos previstos i va contractar un matrimoni com a masovers, porters i vigilants. S’inauguraria com a escola pública, anomenada com a "Grup Escolar Rossend Arús", en memòria del patrici Barceloní que va sufragar la construcció de la casa consistorial el 1895 per honorar el seu pare, fill del poble, gràcies al gran impuls que el nou ajuntament republicà va donar a l'educació i la gran tasca del llavors regidor Ramon Frontera, el 18 de setembre de 1932 pel president de la Generalitat Francesc Macià. El Grup Escolar Rossend Arús, que va ser anomenat popularment sempre com a Escola can Bori, constava de cinc graus dirigits per altres tants professors nacionals. El Director triat va ser Joaquim Monistrol. Hi reben instrucció uns 230 alumnes. Aquest edifici es va mantenir dret com a escola fins el 1980, quan va ser enderrocat per aixecar un edifici de nova planta pel col·legi Can Bori, que va continuar com a escola pública fins el 1999, quan va passar a ser l'escola d'educació especial l'Estel-Can Bori.

Can Vilumara

Retrat de grup dels treballadors i treballadores de la fàbrica de Can Vilumara situats a l'escala d'accés al recinte i coincidint amb la inauguració de la fàbrica de sedes a la ciutat. Al costat dret es veu la casa del director i porteria i a baix, a peu de carrer, les quadres. La fàbrica es projectà entorn el 1905 i fou inaugurada el 1907 pel seu fundador, Francesc Vilumara Bayona. La indústria de sedes Can Vilumara, era a la cantonada entre l'avinguda de Josep Tarradellas (147-149) i l'avinguda d'Isabel la Catòlica, just al costat de la Farga i molt a prop de l'estació del tren. Catalogada en el PEPPA amb núm. 33

Escola del Mar de l'Hospitalet a Castelldefels

Inauguració de l'Escola del Mar de l'Hospitalet. Grup escolar i autoritats. Colònies escolars a Castelldefels durant la II República. Es van inaugurar amb els parlaments del sr. Frontera, Conde i l'arquitecte Ramon Puig Gairalt i assistiren la majoria dels regidors del Consistori, mestres i premsa Barcelonina (Font: Fortitut núm.18)

Escola del Mar de l'Hospitalet, projecte de Ramon Puig Gairalt

Escola del Mar a Castelldefels, de l'Ajuntament de l'Hospitalet. El projecte fou realitzat per l'arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt. L'edifici es va fer servir durant la dècada de 1930 per fer-hi les colònies d'estiu per als alumnes de les escoles de la ciutat. A la imatge es veu l'escola i, a les escales, algunes autoritats. Sembla la reproducció d'una fotografia publicada en un llibre o exposada. Coincideix amb el dia de la seva inauguració, el 17/07/1933, amb els parlaments del sr. Frontera, Conde i l'arquitecte Ramon Puig Gairalt. Assistiren la majoria dels regidors del Consistori, mestres i premsa Barcelonina (Font: Fortitut núm.18)