Ramon Puig Gairalt

La dona que l'acompanya podria ser Maria Isern Rabascall, amiga de Ramon Puig Gairalt i filla del metge Jaume Isern Hombravella.

Funcionaris i polítics de l'Ajuntament en temps d'en Primo de Rivera

Funcionaris i polítics de l'Ajuntament de l'Hospitalet en temps de la dictadura de Primo de Rivera, sota mandat de l'alcalde Tomas Giménez. La fotografia està presa durant un dinar. Al fons, drets a la capçalera de la taula, s'aprecien el primer Tinent d'alcalde Joan Albors Blanch, el secretari municipal, Joan Coca Alujas i l'alcalde Tomás Giménez Bernabé. Assegut, el tercer comptant des de l'esquerra de la fotografia, amb tupé i mirant a la càmera, el cap del dispensari municipal, Dr. Jaume Isern Hombravella i, assegut al mateix cantó de la taula, gairebé al mig, el desè comptant des de l'esquerra de la fotografia, l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt.

Correus i Telègrafs. S.M. la Reina Victoria i les Infantes en la inauguració de l'edifici

Inauguració, el 23d'octubre de 1927, de l'edifici de Correus i Telègrafs, projectat pel l'arquitecte municipal de l'Ajuntament de l'Hospitalet Ramon Puig i Gairalt. Està catalogat en el PEPPA amb la fitxa núm. 77. L'edifici va ser inaugurat per S.M. la Reina Victòria Eugenia, que va venir a l'Hospitalet acompanyada per les Infantes Beatriz i Cristina. Davant la tribuna, set dones amb mantellina. Les tres primeres, comptant des de l'esquerra, son les filles de l'alcalde Tomàs Giménez i la seva esposa, Gloria Guill Moll, aquesta al centre de la fotografia, que té al seu costat el Capità General de Catalunya, Emilio Barrera. A la dreta de la fotografia hi ha les germanes Isern Rabascall, filles de Maria Rabascall i Aguiló i del Dr. Jaume Isern Hombravella, que era llavors, i des de 1899, metge titular, inspector de sanitat i degà del cos mèdic municipal de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat, que van viure en un xalet, on el Dr. Isern tenia també la seva consulta privada, situat a la mateixa Plaça del Repartidor, davant de l'edifici de Correus, projectat també, el 1930, pel l'arquitecte municipal de l'Ajuntament de l'Hospitalet Ramon Puig i Gairalt. Està catalogat en el PEPPA amb el núm. 78. Actualment aquest xalet és, des de després de la guerra civil, la comissaria de la Policia Nacional a l'Hospitalet. Montserrat Isern, la tercera comptant des de la dreta de la fotografia, va ser la primera dona que va obrir a Barcelona una galeria d'Art, la famosa galeria Skyra, inaugurada el 1931 al carrer Diputació i traslladada després de la guerra civil als baixos de la Casa Batlló del Passeig de Gràcia, que de seguida va destacar en la difusió de l'art d'avantguarda, i va acollir artistes com Pablo Picasso, Josep Llorens i Artigas o Manolo Hugué, entre molts d'altres. Josep Guinovart va fer en aquesta galeria la seva primera exposició de pintura el 1952. La galeria Skyra es va convertir en un punt de referència obligat per entendre una gran part de l'art català del segle XX. Va tancar el 1986, any de la mort de Montserrat Isern, que va néixer el 1900 a l'Hospitalet.

Record de la visita de la Reina Victòria Eugènia i les Infantes a l'Hospitalet enviat per l'alcalde Tomàs Giménez a les senyoretes Isern

Fotografia regalada el 30 d'octubre de 1927 per l'alcalde Tomàs Giménez Bernabé a Maria Rabascall i Aguiló, dona del Dr. Jaume Isern Hombravella, metge titular de l'Hospitalet des de finals de segle XIX, com a record de la inauguració, el 23 d'octubre de 1927, a càrrec de S.M. la Reina Victòria Eugenia, que va venir a l'Hospitalet acompanyada per les Infantes Beatriz i Cristina, de l'edifici de Correus i Telègrafs, projectat pel l'arquitecte municipal de l'Ajuntament de l'Hospitalet Ramon Puig i Gairalt. Està catalogat en el PEPPA amb la fitxa núm. 77. Davant la tribuna, set dones amb mantellina. Les tres primeres, comptant des de l'esquerra, son les filles de l'alcalde Tomàs Giménez i la seva esposa, Gloria Guill Moll, aquesta al centre de la fotografia, que té al seu costat el Capità General de Catalunya, Emilio Barrera. A la dreta de la fotografia hi ha les germanes Isern Rabascall, Montserrat, Núria i Fanny/Francesca, filles de Maria Rabascall i Aguiló i del Dr. Jaume Isern Hombravella, que era llavors, i des de 1899, metge titular, inspector de sanitat i degà del cos mèdic municipal de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. El Dr. Isern va encarregar el 1930 a l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt la construcció d'una casa d'estil racionalista per situar el seu habitatge i el seu consultori mèdic privat, coneguda com a Xalet Isern, (fitxa núm 78 del PEPPA de l'Hospitalet) a la Plaça del Repartidor, just davant de l'edifici de correus inaugurat per la reina aquell dia. El Dr. Isern tingué també d'aquestes tres filles, dos fills metges Josep, nascut també a l'Hospitalet, com les seves germanes, i Jaume Isern Rabascall, metge catalanista exiliat a Caracas per la Guerra Civil Espanyola, Montserrat Isern, la tercera comptant des de la dreta de la fotografia, va ser la primera dona que va obrir, juntament amb la seva germana Núria, a Barcelona una galeria d'Art, la famosa galeria Skyra, inaugurada el 1931 al carrer Diputació i traslladada després de la guerra civil als baixos de la Casa Batlló del Passeig de Gràcia, que de seguida va destacar en la difusió de l'art d'avantguarda, i va acollir artistes com Pablo Picasso, Josep Llorens i Artigas o Manolo Hugué, entre molts d'altres. Josep Guinovart va fer en aquesta galeria la seva primera exposició de pintura el 1952. La galeria Skyra es va convertir en un punt de referència obligat per entendre una gran part de l'art català del segle XX. Va tancar el 1986, any de la mort de Montserrat Isern, que va néixer el 1900 a l'Hospitalet. Després de la guerra al xalet Isern s'hi va instal·lar la comissaria de la Policia Nacional de l'Hospitalet que va aixecar el 1950 un segon pis. Aquest edifici és molt conegut pels hospitalencs perquè durant molts anys es feia cua des de bon matí per tramitar la renovació del DNI.

Els dispensaris de la Creu Roja a l'Hospitalet

Davant de la façana de l'Ajuntament, es veuen els equips dels consultoris de Collblanc i de Santa Eulàlia.

Funcionaris de l'Ajuntament de l'Hospitalet

Funcionaris municipals dels ans vint del s. XX dalt d'una mena d'autobus al camp. Asseguts a l'estrep: Joan Coca Alujas, amb gorra (secretari) i Vidal (delineant). Drets: Antoni Piguillem, la seva esposa Franzi, Joan Vidal, Josep Mitjavila, Antoni Alemany, Isidre Charles, Dr. Jaume Isern Hombravella, metge municipal, al costat del volant, aquí situat a la dreta del vehicle, Maria Moragues, Margarida Pujol, Mariano Martínez Thomas.

Plaça del Repartidor

Fotografia de 1973 de la Plaça del Repartidor, en aquesta època encara anomenada Plaza del General Mola, realitzada des del segon pis de la casa del c/ Tarragona núm. 2, cantonada amb la Riera de la Creu, on vivia la família nombrosa Arranz Galiano, de la ferreteria ACAB industrial. En el primer pis vivia Lluís Layola Rovira, amo de l'immoble, i la seva dona Victòria Cohí i les seves filles Teresa, casada després amb Gonzalo Oliveros Llopis, de Ceràmiques Llopis, i Victòria, casada després amb Antoni Mestres Canyameres, propietari de la Bodega Odon. En els baixos d'aquest immoble hi havia les quadres amb els sis cavalls i els carros de'n Lluís Layola, un dels darrers alfasaires de l'Hospitalet, propietari de moltes terres a la Marina i al Prat. Layola, destacat franquista local, tot i que sense afany de protagonisme ja que s'estimava més fer de pagès, va ser durant molts anys President de la Cambra de la Propietat Urbana de l'Hospitalet i va tenir una intervenció decisiva en diferents moments de la història de la ciutat com la salvació de l'enderroc de la Casa Espanya, actual seu del Museu de l'Hospitalet, la instal·lació de la residència de Bellvitge, llavors anomenada Príncipes de España, o la construcció de l'ambulatori de la Rambla Just Oliveras. Tota la vorera, de la Plaça del Repartidor a la Rambla Just Oliveras, on estava situada casa seva era propietat de la família Layola i tota la vorera del davant del mateix tram era propietat de la família Oliveras Bo. Era un espectacle, durant els anys seixanta i setanta, veure arribar i entrar a les quadres els carros al vespre, carregats fins dalt d'alfals per vendre l'endemà al Born, tirats per fortíssims matxos, una de les darreres imatges de l'Hospitalet Centre pagès que ja estava a punt de desaparèixer. L'aigua corrent va arribar a l'Hospitalet a inicis de la S. XVIII, mitjançant una canonada que venia de la "font de Mas Cunill", que baixaven canalitzades des de la mina excavada a la zona de Finestrelles, a Esplugues, propietat de Rafael d'Amat, primer Baró de Maldà. Habitualment el Baró de Maldà, residia a Barcelona, ​​tot i que una part de l'estiu ho gaudia a l'Hospitalet, durant la Festa Major que se celebrava a mitjans d'agost, commemorant el patró de la ciutat Sant Roc. Aquesta aigua arribava a la casa de l'Baró de Maldà (on ara es troba el carrer amb aquest mateix nom) i a la casa de rector. A la fi de la S. XVIII el Baró de Maldà va cedir a l'ajuntament una part dels seus drets sobre l'aigua i l'ajuntament va construír una font, construint una l'antiga torre del repartidor de les aigües d'ús públic amb quatre canonades. Aquesta plaça rebia el seu nom popular, avui oficial, per estar situada en ella la que va ser, doncs, una de les primeres font públiques de l'Hospitalet, que "repartia" aigua, construida en terrens que van ser, i que arribaven al Passatge de Xerricó, de Rafael d'Amat i de Cortada i de Senjust, primer Baró de Maldà, motiu que explica per què a l'Hospitalet hi ha el c/ Baró de Maldà que va del c/ Major a la Plaça del Repartidor, personatge singular, autor de la monumental crònica de costums divuitesques barcelonines i catalanes "Calaix de sastre" que, curiosament, no té cap carrer dedicat a la seva memòria a Barcelona. El 1927 va ser inaugurat per la reina Victòria l'edifici d'inspiració encara noucentista de correus i telègraf, que en aquesta fotografia apareix ja rodejat de monstruoses i amenaçants parets mitjeres de l'època del "desarrollismo", i la renovada torre de la font, obra de l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt, també autor, uns anys més tard, el 1930, de la Torre d'estètica art déco-funcionalista del Dr. Ysern Hombrabella, situada ben bé al seu davant, on després de la guerra es va instal·lar la comissaria de la Policia Nacional. Els dos edificis estan catalogats al PEPPA amb les fitxes núm. 77 i 78, respectivament. La Torre de la Font del Repartidor està catalogada al PEPPA amb la fitxa núm. 76. Durant les obres de construcció de l'edifici que rendeix façana a aquesta plaça en el solar existent entre la Riera de la Creu i el c/ Baró de Maldà, on antigament s'instal·laven els firaires i els cavallets per la festa Major, va aparèixer un refugi de la Guerra Civil. Aquesta plaça va ser reurbanitzada durant els anys setanta i va ser instal·lada la font-sortidor d'estètica pop que apareix a la fotografia, idèntica a una altra instal·lada al barri de La Florida. Antigament la plaça era de sorra i hi havia hagut al seu centre un petit estany amb peixos i un sortidor, que era una figura d'una sireneta amb un peix, obra de Valentí Julià, que va ser instal·lada allà el 1950. Els carrers eren de llambordes. Darrera la Torre de la Font, hi ha l'edifici, que s'observa a la fotografia, on estava la popular carniceria Barbeta. Antigament va haver-hi, també darrera de la Torre, una parada de lloguer de bicicletes. Aquesta Plaça va estar a punt de desaparèixer durant el mandat de l'alcalde José Matias de España Muntadas, que va projectar un pla urbanístic, acomplert en part, que pretenia convertir la Riera de la Creu en una via ràpida que connectés el llavors c/ Alps amb la zona industrial de la carretera del mig. El projecte també plantejava la destrucció del local del Casino del Centre. L'alcalde Vicenç Capdevila va desestimar el projecte.

Pablo Picasso i Montserrat Isern Rabascall

El pintor Pablo Picasso i Montserrat Isern Rabascall, fotografiats a la vil·la La Galloise, casa de Picasso a la localitat de Vallauris, municipi francès, situat al departament dels Alps Marítims, a la regió de Provença – Alps – Costa Blava, on es va instal·lar el 1948 amb Françoise Guilot, en una ocasió que la sra. Isern va anar-hi perquè li signés un quadre. Montserrat Isern, nascuda a l'Hospitalet el 1900, inaugurà, el 1931, la sala d'exposicions SYRA, al carrer Diputació de Barcelona, que de seguida va destacar en la difusió de l'art d'avantguarda, donant acollida a Pablo Picasso entre d'altres. La galeria es convertí en un punt de referència obligat per entendre una gran part de l'art català del segle XX. Després de la Guerra Civil, traslladà la galeria al Passeig de Gràcia, als baixos de Can Batlló. Va ser filla del Dr. Jaume Isern Hombravella, metge catalanista i progressista nascut a El Masnou, que va ser contractat com a titular de l'Hospitalet a finals del segle XIX, i de Maria Rabascall i Aguiló, nascuda a Porrera, on el seu pare va fer també de metge tot just llicenciat en medicina. El Dr. Isern va encarregar el 1930 a l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt la construcció d'una casa d'estil racionalista per situar la seva vivenda i el seu consultori mèdic privat, coneguda com a Xalet Isern, a la Plaça del Repartidor, just davant de l'edifici de correus. (fitxa núm. 78 del PEPPA de l'Hospitalet). Després de la guerra civil s'hi va instal·lar la comissaria de la Policia Nacional de l'Hospitalet que, en els anys cinquanta va aixecar un segon pis. Aquest xalet és molt conegut pels hospitalencs perquè durant molts anys, es feia cua des de bon matí per tramitar la renovació del DNI. Va tenir un germà, nascut també com ella a l'Hospitalet, Jaume Isern Rabascall, que fou també metge i catalanista, com el seu pare i que es va exiliaa a Caracas per causa de la Guerra Civil Espanyola. Montserrat Isern i Rabascall va néixer a l'Hospitalet, el 30/05/1900 i va morir a Barcelona el 2/07/1986.

Autobús Oliveras

A la dècada de 1930.

Autobús

Línia L'Hospitalet - Barcelona.

Plaça del Repartidor

Fotografia de 1973 de la Plaça del Repartidor, en aquesta època encara anomenada Plaza del General Mola. Es veu la plaça del Repartidor des del carrer Baró de Maldà i, al fons, entre els arbres, l'edifici de la comissaria de la Policia Nacional, l'antic consultori i habitatge del Dr. Isern Hombravella, obra de Ramon i Antoni Puig i Gairalt. Aquesta plaça va ser reurbanitzada durant els anys setanta i va ser instal·lada la font-sortidor d'estètica pop que apareix a la fotografia, idèntica a una altra instal·lada al barri de La Florida. Antigament la plaça era de sorra i hi havia hagut al seu centre un petit estany amb peixos i un sortidor, que era una figura d'una sireneta amb un peix, obra de Valentí Julià, que va ser instal·lada allà el 1950.

Junta de Dames de la Creu Roja recollint donatius

Junta de Dames de la Creu Roja recollint donatius

Junta de Dames de la Creu Roja recollint donatius

Creació de l'hospital de la Creu Roja a l'Hospitalet

Doctors del dispensari de Collblanc de la Creu Roja

Reproducció d'una pàgina del periòdic "Novedades". A dalt, quatre retrats dels rostres de: Enginyer Froilán Soler y Soler; Doctor Martí Feced -metge director del dispensari de Collblanc-, Doctor Nougués Saenz -metge director del dispensari de Santa Eulàlia que va ser el segon dispensari instal·lat per la Junta de Dames de la Creu Roja, Doctor Isern, metge-director del dispensari núm. 3 de la Junta de Dames. Al mig, es veu foto presa a la sortida de la sala d'actes de l'Ajuntament on es va descobrir el retrat de S.M. la Reina Eugènia Victòria. A baix, foto de grup presa a la sala de ball de "Sociedad Centro Democrático Republicano" on hi ha el sr. José Montaner -delegat de la Creu Roja Espanyola- i la seva família acompanyats d'autoritats i la Junta de les Dames de la Creu Roja de Collblanc. Aquesta darrera imatge està signada per fotògraf Vela. La resta, son textos explicatius dels actes de la Junta de Dames de la Creu Roja.

Senyores vocals de la Junta de Dames de la Creu Roja de Collblanc

Reproducció d'una pàgina del periòdic "Novedades" on a la part de dalt 10 fotos-retrat tipus carnet però amb forma de rodona dels caps de les senyores de la Junta de Dames de la Creu Roja de Collblanc. Al mig, foto de la Junta de Dames de la Creu Roja de Collblanc en l'acte de benedicció d'una llitera amb rodes regalada per sr. Pedro Alvarez, que també surt a la foto, al dispensari. I, abaix, a la part inferior, foto de la sala d'actes de l'Ajuntament de l'Hospitalet moments després de descobrir el retrat de S.Majestat la Reina Mª Victòria Eugènia. La resta, son textos explicatius dels actes de la Junta de Dames de la Creu Roja.

Empleats municipals de l'Hospitalet davant del portal de l'església romànica de Mediona

Família Isern

Classe de pàrvuls de les Escoles Catalanes del "Foment Autonomista"

Mestres: senyor Busquets i Punset i Pere Ferrés

Família Isern

Grup de nenes de la classe de baix del Col·legi de Religioses Franciscanes d'Hospitalet

"companyetes de la Montserrat"

Diada del llibre de 1931

Joves catalanistes de l'Hospitalet de l'entitat Palestra venent llibres a la Diada del Llibre a la parada de llibres de l'entitat, al davant de l'Ajuntament l'abril de 1931. A la imatge es poden reconèixer a alguns dels socis de l'entitat: Romaguera, Ramon Casas Comas i Isidre Charles, entre d'altres. A l'esquerra, sobre el mur de l'Ajuntament, el rètol del carrer de Laureà Miró i Trepat, més tard, carrer Major. Palestra fou una entitat catalanista, creada a Barcelona el 1930. A l'Hospitalet, la seva funció d'organitzadora de la festa del llibre va ser continuada posteriorment per una altra entitat, l'Ateneu de Cultura Popular, de la qual s'observa a l'esquerra, amb bata i barrant el pas a uns nens per pèrmetre fer bé la fotografia, a un dels seus socis històrics, d'abans i després de la guerra civil, en Rafel Ferrer, casat amb la també sòcia històrica i molt activa de l'entitat Pilar Cuyàs. Palestra fou una entitat catalanista fundada el 1930 per Josep Maria Batista i Roca amb el manifest: "Als joves de Catalunya". Tenia un tarannà educatiu i patriòtic i organitzàzava cursets d'història, literatura, art i llengua catalanes; excursions i acampades i competicions esportives, així com campanyes d'acció social i cultural, com aquesta la Diada de Sant Jordi. En foren nomenats president Pompeu Fabra i Poch, vicepresident Frederic Roda i Ventura i secretari Batista i Roca. Quan el 1931 es proclamà la República Catalana formà una mena de guàrdia cívica entorn de Francesc Macià, el retrat del qual s'observa enganxat al mig de la parada. Després, organitzà una gran campanya a favor de l'estatut. Va arribar a tenir més de 5.000 afiliats a Catalunya i a les ciutats de València i Palma. Molt vigilada i criticada pel seu nacionalisme militant, després del fets del sis d'octubre del 1934, Pompeu Fabra i Batista i Roca foren empresonats i molts locals de Palestra foren clausurats. Va perdre nombrosos efectius, que es passaren a altres organitzacions radicals catalanistes amb més experiència, com Estat Català, Nosaltres Sols! i les Joventuts d'ERC.

"Els primers deixebles amb sou mestre senyor Busquets i Punset de l'Escola catalana del "Foment Autonomista" d'Hospitalet"

Obertura d'escoles municipals de Sant Joan Despí