Are you sure you want to delete this item? Are you sure you want to delete these 0 items?

Processing...

Your assets are ready. If the download does not start automatically, click Download.

  • AMHLAF0024506.jpg
    Avinguda Fabregada, cantonada amb el carrer Arts i Oficis
    Avinguda Fabregada, cantonada amb el carrer Arts i Oficis mirant cap a Can Serra.
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Cotxes
    Obres
    Transports
  • AMHLAF0024618.jpg
    L'art jove a la carpa de Can Serra
    En aquesta fotografia de 1986 veiem l'estructura geodèsica dissenyada el 1966 per l'enginyer Emilio Pérez Piñerode que va acollir l'anomenat Teatro Popular Portátil, situada al barri de Can Serra, ja abandonada, donant aixopluc a una instal·lació artística que formava part de l'innovador projecte L'Art Jove 86, d'ajuts a projectes d'instal·lacions artístiques d'art jove al carrer promogut pel conjunt de les Aules de Cultura de la ciutat. Emilio Pérez Piñero, l'arquitecte que va dissenyar aquesta original carpa de ferro, va néixer a València el 1935 i es va traslladar sent molt petit a Calasparra, Múrcia, on tenia el seu estudi i on va morir prematurament el 1972. El 1957 viatja a Madrid i comença els seus estudis a l'Escola Superior Tècnica d'Arquitectura. El 1961 en el VI Congrés de la Unió Internacional d'Arquitectes celebrat a Londres, va presentar un projecte de 'Teatre Ambulant' amb capacitat per a 500 espectadors. Amb aquest projecte va donar inici a les seves inquietuds estructurals per crear elements de muntatge i desmuntatge ràpid i econòmic en gran similitud amb les obres de Buckminster Fuller. La seva estructura més coneguda, sens dubte, és la cúpula geodèsica del Museu Dalí a Figueres. Gràcies a aquest treball, de principis dels anys setanta, es va relacionar personalment amb Salvador Dalí, qui se sentia molt identificat amb les seves idees i plantejaments. Després de l'experiència obtinguda a Londres, el 1966 dissenya un Teatro Nacional Desmontable per a 1.800 espectadors per encàrrec del Ministeri d'Informació i Turisme, en l'època del ministre Manuel Fraga Iribarne, per als Festivals d'Espanya. L'estructura constava de dues cúpules reticulars realitzades en casquets de directriu esfèrica de 31 metres de diàmetre y 11 metres de fletxa. El projecte s'anomenava Teatro Popular Portátil, amb el que el Ministeri pretenia, mitjançant una carpa portàtil, portar el teatre a poblacions que no dispossessin d'un edifici teatral amb suficient capacitat com per representar grans espectacles. Aquesta carpa va anar per primer cop a La Corunya y després a Alcobendas, però no va ser gaire aprofitada pel Ministeri d'Educació. L'alcalde Vicenç Capdevila, llavors encara ponent de cultura, va aconsseguir que aquesta estructura s'instal·lés a l'Hospitalet, a un solar del barri de Can Serra, barri que tot just començava a edificar-se, on van tenir lloc, de 1969 a 1972, diversos cicles de teatre amateur i de teatre professional de tipus clàssic en castellà, en els que es van representar obres de teatre d'autors com Tirso de Molina, Lope de Rueda, Calderon, Lope de Vega, Molière, Arniches, Valle-Inclán, Benavente, Mihura, Salom i Buero Vallejo per a tots els públics, a càrrec de la companyia del Teatro Calderon de Barcelona, dirigida per José Maria Loperena, la Compañía Nacional de Teatro Maria Guerrero de Madrid i la companyia Pequeño Teatro de Barcelona, dirigida per l'actriu Maria Luisa Oliveda. També es van oferir sarsueles com "Marina", d'Arrieta; "La tabernera del puerto", de Sorozábal i "Don Gil de Alcalà", de Penella, a càrrec de la companyia lírica Tomàs Breton de Barcelona dirigida pel baix Manuel Gas. Així mateix van tenir lloc exitoses campanyes escolars pels alumnes de l'Hospitalet a càrrec de la companyia Teatro Universal para Escolares d'Alejandro Ulloa, que va oferir "La vida es sueño" i "El alcalde de Zalamea", de Calderon; "Otelo" i "Hamlet", de Shakespeare; "Los intereses creados", de Benavente i "En flandes se ha puesto el sol", de Marquina. Després se'n va fer càrrec en Ricard Salvat, que va organitzar algunes sessions per alumnes de batxillerat més treballades amb els professors, que podien preparar així l'obra amb anterioritat amb els seus alumnes. En finalitzar la representació els alumnes podien fer preguntes al director i els actors, que es situaven tots a l'escenari. Va ser un projecte deficitari econòmicament però d'una gran importància cultural i de molt relleu per a l'Hospitalet d'aquella època, que va quedar truncat el febrer de 1972 quan una gran tempesta amb una forta ventada va fer malbé totalment la immensa lona que cobria l'estructura. L'elevat cost de fer-ne una altra va motivar que l'Ajuntament, que poc després de l'incident va passar a ser el propietari de la Carpa , cedida per un preu simbólic pel Ministeri, renunciés a construir-ne una altra i deixés l'estructura despullada allà, a Can Serra, en un solar on l’ajuntament franquista de l’alcalde Matías de España havia donat permís per construir 13 blocs de 13 pisos d’alçada. Finalment, les lluites veïnals (els veïns tiraven a terra les tanques que barraven el terreny), l’arribada a l’Ajuntament de l’alcalde Vicenç Capdevila i el nou Pla General Metropolità de l’arquitecte Joan Antoni Solans, van aturar la construcció. En aquell emplaçament va néixer una plaça, un mercat i una escola que porten el nom de la Carpa en record de l’antiga estructura escènica. El 1976 va ser traslladada i muntada a la part del darrere del Parc de Can Buxeres, on va ser finalment desmuntada i traslladada a Madrid, cedida temporalment al Ministeri d'Indústria, que va fer construir una nova lona per a l'estructura per poder-la fer servir, al Paseo de los Coches del Parque del Retiro per a l'exposició TECNONOVA 87, del Centro para el Desarrollo Tecnológico y Industrial CDTI. La Carpa ja no va tornar a l'Hospitalet.
    Arts plàstiques
    Aules de Cultura
    Cultura
    Educació
    Equipaments culturals
    Teatre popular portàtil
  • AMHLAF0110827.tif
    Interior de l'escorxador municipal
    Treballadors de l'escorxador municipal de la dècada de 1960.
    Escorxador
    Escorxador Municipal
    Sanitat i salut
  • AMHLAF0111353.tif
    Estructura de La Carpa de Can Serra.
    Estructura abandonada de la carpa del Teatro Popular Portátil, que va ser instal·lada al barri de Can Serra pel Ministerio de Información y Turismo i l'Ajuntament de l'Hospitalet el 1969. Fa estar activa fins el febrer de 1972, quan una forta tempesta acompanyada d'una gran ventada va destrossar completament la immensa lona que cobria l'estructura. L'elevat cost de fer-ne una altra va motivar que l'Ajuntament, que poc després de l'incident va passar a ser el propietari de la carpa, cedida per un preu simbòlic pel Ministeri, renunciés a construir-ne una altra i deixés l'estructura despullada allà, al solar de Can Serra, on s’hi va estar fins el 1976, quan va ser traslladada a la part de darrera del Parc de Can Buxeres, on es va tornar a muntar i on va romandre fins el 1986. Emilio Pérez Piñero, l'arquitecte que va dissenyar aquesta original carpa de ferro, va néixer a València el 1935 i es va traslladar sent molt petit a Calasparra, Múrcia, on tenia el seu estudi i on va morir prematurament el 1972. El 1957 viatja a Madrid i comença els seus estudis a l'Escola Superior Tècnica d'Arquitectura. El 1961 en el VI Congrés de la Unió Internacional d'Arquitectes celebrat a Londres, va presentar un projecte de 'Teatre Ambulant' amb capacitat per a 500 espectadors. Amb aquest projecte va donar inici a les seves inquietuds estructurals per crear elements de muntatge i desmuntatge ràpid i econòmic en gran similitud amb les obres de Buckminster Fuller. La seva estructura més coneguda, sens dubte, és la cúpula geodèsica del Museu Dalí a Figueres. Després de l'experiència obtinguda a Londres, el 1966 dissenya un Teatro Nacional Desmontable per a 1.800 espectadors per encàrrec del Ministeri d'Informació i Turisme, en l'època del ministre Manuel Fraga Iribarne, per als Festivals d'Espanya. El projecte s'anomenava Teatro Popular Portátil, amb el que el Ministeri pretenia, mitjançant una carpa portàtil, portar el teatre a poblacions que no disposessin d'un edifici teatral amb suficient capacitat com per representar grans espectacles. L'alcalde Vicenç Capdevila, llavors encara ponent de cultura, va aconseguir que aquesta estructura s'instal•lés a l'Hospitalet, a un solar del barri de Can Serra, barri que tot just començava a edificar-se, on van tenir lloc, de 1969 a 1972, diversos cicles de teatre amateur i de teatre professional de tipus clàssic en castellà, en els que es van representar obres de teatre d'autors com Tirso de Molina, Lope de Rueda, Calderon, Lope de Vega, Molière, Arniches, Valle-Inclán, Benavente, Mihura, Salom i Buero Vallejo per a tots els públics, a càrrec de la companyia del Teatro Calderon de Barcelona, dirigida per José Maria Loperena, la Compañía Nacional de Teatro Maria Guerrero de Madrid i la companyia Pequeño Teatro de Barcelona, dirigida per l'actriu Maria Luisa Oliveda. També es van oferir sarsueles com "Marina", d'Arrieta; "La tabernera del puerto", de Sorozábal i "Don Gil de Alcalà", de Penella, a càrrec de la companyia lírica Tomàs Breton de Barcelona dirigida pel baix Manuel Gas. Així mateix van tenir lloc exitoses campanyes escolars pels alumnes de l'Hospitalet a càrrec de la companyia Teatro Universal para Escolares d'Alejandro Ulloa, que va oferir "La vida es sueño" i "El alcalde de Zalamea", de Calderon; "Otelo" i "Hamlet", de Shakespeare; "Los intereses creados", de Benavente i "En flandes se ha puesto el sol", de Marquina. Després se'n va fer càrrec en Ricard Salvat, que va organitzar algunes sessions per alumnes de batxillerat més treballades amb els professors, que podien preparar així l'obra amb anterioritat amb els seus alumnes. Va ser un projecte deficitari econòmicament però d'una gran importància cultural i de molt relleu per a l'Hospitalet d'aquella època.
    Cultura
    Equipaments culturals
    Teatre popular portàtil
  • AMHLAF0111467.tif
    Vista de la plaça de la Carpa abans de la seva urbanització amb l'estructura de la carpa del Teatro Popular Portátil abandonada.
    Vista de la plaça de la carpa el 1972, abans de la seva urbanització. En aquest solar s'hi va instal·lar el 1969 la carpa del Teatro Popular Portátil, que apareix en primer terme de la fotografia. En aquest solar inicialment estava previst construir més blocs de pisos. Gràcies a les reivindicacions protagonitzades per l'Associació de Veïns de Can Serra, va ser convertida en una plaça pública, que fou batejada amb el nom popular amb el que era conegut aquest solar: Plaça de La Carpa, com a record d'aquella estructura metàl·lica que tants anys va estar allà instal·lada. Al fons, els blocs del carrer Pere Pelegrí del barri de Can Serra.
    Cultura
    Equipaments culturals
    Teatre popular portàtil
  • AMHLAF0111469.tif
    Vista de la plaça de la carpa abans de la seva urbanització
    Vista de la plaça de la carpa el 1972, abans de la seva urbanització. En aquest solar s'hi va instal·lar el 1969 la carpa del Teatro Popular Portátil, que apareix en primer terme a l'esquerra de la foptografia. Aquí inicialment estava previst construir més blocs de pisos. Gràcies a les reivindicacions protagonitzades per l'Associació de Veïns de Can Serra, va ser convertida en una plaça pública, que fou batejada amb el nom popular amb el que era conegut aquest solar: Plaça de La Carpa, com a record d'aquella estructura metàl·lica que tants anys va estar allà instal·lada. Al fons, els blocs del carrer Pere Pelegrí del barri de Can Serra.
    Cultura
    Equipaments culturals
    Teatre popular portàtil
  • AMHLAF0111468.tif
    Vista de la plaça de la carpa abans de la seva urbanització
    Vista de la plaça de la carpa el 1972, abans de la seva urbanització. En aquest solar s'hi va instal·lar el 1969 la carpa del Teatro Popular Portátil, que apareix en primer terme a l'esquerra de la foptografia. Aquí inicialment estava previst construir més blocs de pisos. Gràcies a les reivindicacions protagonitzades per l'Associació de Veïns de Can Serra, va ser convertida en una plaça pública, que fou batejada amb el nom popular amb el que era conegut aquest solar: Plaça de La Carpa, com a record d'aquella estructura metàl·lica que tants anys va estar allà instal·lada. Al fons, els blocs del carrer Pere Pelegrí del barri de Can Serra.
    Cultura
    Equipaments culturals
    Teatre popular portàtil
  • AMHLAF0111645.tif
    Festa Major davant de l'Ajuntament i la biblioteca
    Festes i celebracions 128P 7D/Festes de barris /Centre
    Festa major del Centre
    Festes
    Festes majors
  • AMHLAF0021375.jpg
    Biblioteca Popular Josep Janés a la plaça Espanyola
    Dues dones davant l'entrada de la Biblioteca Popular Josep Janés, quan aquesta estava situada a la plaça Espanyola.
    Biblioteca Josep Janés
    Biblioteques
    Cultura
    Equipaments culturals
  • AMHLAF0111342.tif
    Estructura de La Carpa de Can Serra
    Emilio Pérez Piñero, l'arquitecte que va dissenyar aquesta original carpa de ferro, va néixer a València el 1935 i es va traslladar sent molt petit a Calasparra, Múrcia, on tenia el seu estudi i on va morir prematurament, als 36 anys, d'accident de circulació, el 1972. El 1957 viatja a Madrid i comença els seus estudis a l'Escola Superior Tècnica d'Arquitectura. El 1961 en el VI Congrés de la Unió Internacional d'Arquitectes celebrat a Londres, va presentar un projecte de 'Teatre Ambulant' amb capacitat per a 500 espectadors. Amb aquest projecte va donar inici a les seves inquietuds estructurals per crear elements de muntatge i desmuntatge ràpid i econòmic en gran similitud amb les obres de Buckminster Fuller. La seva estructura més coneguda, sens dubte, és la cúpula geodèsica del Museu Dalí a Figueres. Gràcies a aquest treball, de principis dels anys setanta, es va relacionar personalment amb Salvador Dalí, qui se sentia molt identificat amb les seves idees i plantejaments. Després de l'experiència obtinguda a Londres, el 1966 dissenya un Teatro Nacional Desmontable per a 1.800 espectadors per encàrrec del Ministeri d'Informació i Turisme, en l'època del ministre Manuel Fraga Iribarne, per als Festivals d'Espanya. L'estructura constava de dues cúpules reticulars realitzades en casquets de directriu esfèrica de 31 metres de diàmetre y 11 metres de fletxa. El projecte s'anomenava Teatro Popular Portátil, amb el que el Ministeri pretenia, mitjançant una carpa portàtil, portar el teatre a poblacions que no dispossessin d'un edifici teatral amb suficient capacitat com per representar grans espectacles. Aquesta carpa va anar per primer cop a La Corunya y després a Alcobendas, però no va ser gaire aprofitada pel Ministeri d'Educació. L'alcalde Vicenç Capdevila, llavors encara ponent de cultura, va aconsseguir que aquesta estructura s'instal·lés a l'Hospitalet, a un solar del barri de Can Serra, barri que tot just començava a edificar-se, on van tenir lloc, de 1969 a 1972, diversos cicles de teatre amateur i de teatre professional de tipus clàssic en castellà, en els que es van representar obres de teatre d'autors com Tirso de Molina, Lope de Rueda, Calderon, Lope de Vega, Molière, Arniches, Valle-Inclán, Benavente, Mihura, Salom i Buero Vallejo per a tots els públics, a càrrec de la companyia del Teatro Calderon de Barcelona, dirigida per José Maria Loperena, la Compañía Nacional de Teatro Maria Guerrero de Madrid i la companyia Pequeño Teatro de Barcelona, dirigida per l'actriu Maria Luisa Oliveda. També es van oferir sarsueles com "Marina", d'Arrieta; "La tabernera del puerto", de Sorozábal i "Don Gil de Alcalà", de Penella, a càrrec de la companyia lírica Tomàs Breton de Barcelona dirigida pel baix Manuel Gas. Així mateix van tenir lloc exitoses campanyes escolars pels alumnes de l'Hospitalet a càrrec de la companyia Teatro Universal para Escolares d'Alejandro Ulloa, que va oferir "La vida es sueño" i "El alcalde de Zalamea", de Calderon; "Otelo" i "Hamlet", de Shakespeare; "Los intereses creados", de Benavente i "En flandes se ha puesto el sol", de Marquina. Després se'n va fer càrrec en Ricard Salvat, que va organitzar algunes sessions per alumnes de batxillerat més treballades amb els professors, que podien preparar així l'obra amb anterioritat amb els seus alumnes. En finalitzar la representació els alumnes podien fer preguntes al director i els actors, que es situaven tots a l'escenari. Va ser un projecte deficitari econòmicament però d'una gran importància cultural i de molt relleu per a l'Hospitalet d'aquella època, que va quedar truncat el febrer de 1972 quan una gran tempesta amb una forta ventada va fer malbé totalment la immensa lona que cobria l'estructura. L'elevat cost de fer-ne una altra va motivar que l'Ajuntament, que poc després de l'incident va passar a ser el propietari de la Carpa , cedida per un preu simbólic pel Ministeri, renunciés a construir-ne una altra i deixés l'estructura despullada allà, a Can Serra, en un solar on l’ajuntament franquista de l’alcalde Matías de España havia donat permís per construir 13 blocs de 13 pisos d’alçada. Finalment, les lluites veïnals (els veïns tiraven a terra les tanques que barraven el terreny), l’arribada a l’Ajuntament de l’alcalde Vicenç Capdevila i el nou Pla General Metropolità de l’arquitecte Joan Antoni Solans, van aturar la construcció. En aquell emplaçament va néixer una plaça, un mercat i una escola que porten el nom de la Carpa en record de l’antiga estructura escènica. El 1976 va ser traslladada i muntada a la part del darrere del Parc de Can Buxeres, on va ser finalment desmuntada. En aquesta fotografia veiem l'estructura, ja abandonada i encara al solar de Can Serra.
    Cultura
    Equipaments culturals
    Teatre popular portàtil
  • AMHLAF0111354.tif
    Estructura de La Carpa de Can Serra, antic Teatro Popular Portátil, a la part de dalt del Parc de Can Buxeres.
    Emilio Pérez Piñero, l'arquitecte que va dissenyar aquesta original carpa de ferro, va néixer a València el 1935 i es va traslladar sent molt petit a Calasparra, Múrcia, on tenia el seu estudi i on va morir prematurament el 1972. El 1957 viatja a Madrid i comença els seus estudis a l'Escola Superior Tècnica d'Arquitectura. El 1961 en el VI Congrés de la Unió Internacional d'Arquitectes celebrat a Londres, va presentar un projecte de 'Teatre Ambulant' amb capacitat per a 500 espectadors. Amb aquest projecte va donar inici a les seves inquietuds estructurals per crear elements de muntatge i desmuntatge ràpid i econòmic en gran similitud amb les obres de Buckminster Fuller. La seva estructura més coneguda, sens dubte, és la cúpula geodèsica del Museu Dalí a Figueres. Gràcies a aquest treball, de principis dels anys setanta, es va relacionar personalment amb Salvador Dalí, qui se sentia molt identificat amb les seves idees i plantejaments. Després de l'experiència obtinguda a Londres, el 1966 dissenya un Teatro Nacional Desmontable per a 1.800 espectadors per encàrrec del Ministeri d'Informació i Turisme, en l'època del ministre Manuel Fraga Iribarne, per als Festivals d'Espanya. L'estructura constava de dues cúpules reticulars realitzades en casquets de directriu esfèrica de 31 metres de diàmetre y 11 metres de fletxa. El projecte s'anomenava Teatro Popular Portátil, amb el que el Ministeri pretenia, mitjançant una carpa portàtil, portar el teatre a poblacions que no dispossessin d'un edifici teatral amb suficient capacitat com per representar grans espectacles. Aquesta carpa va anar per primer cop a La Corunya y després a Alcobendas, però no va ser gaire aprofitada pel Ministeri d'Educació. L'alcalde Vicenç Capdevila, llavors encara ponent de cultura, va aconsseguir que aquesta estructura s'instal·lés a l'Hospitalet, a un solar del barri de Can Serra, barri que tot just començava a edificar-se, on van tenir lloc, de 1969 a 1972, diversos cicles de teatre amateur i de teatre professional de tipus clàssic en castellà, en els que es van representar obres de teatre d'autors com Tirso de Molina, Lope de Rueda, Calderon, Lope de Vega, Molière, Arniches, Valle-Inclán, Benavente, Mihura, Salom i Buero Vallejo per a tots els públics, a càrrec de la companyia del Teatro Calderon de Barcelona, dirigida per José Maria Loperena, la Compañía Nacional de Teatro Maria Guerrero de Madrid i la companyia Pequeño Teatro de Barcelona, dirigida per l'actriu Maria Luisa Oliveda. També es van oferir sarsueles com "Marina", d'Arrieta; "La tabernera del puerto", de Sorozábal i "Don Gil de Alcalà", de Penella, a càrrec de la companyia lírica Tomàs Breton de Barcelona dirigida pel baix Manuel Gas. Així mateix van tenir lloc exitoses campanyes escolars pels alumnes de l'Hospitalet a càrrec de la companyia Teatro Universal para Escolares d'Alejandro Ulloa, que va oferir "La vida es sueño" i "El alcalde de Zalamea", de Calderon; "Otelo" i "Hamlet", de Shakespeare; "Los intereses creados", de Benavente i "En flandes se ha puesto el sol", de Marquina. Després se'n va fer càrrec en Ricard Salvat, que va organitzar algunes sessions per alumnes de batxillerat més treballades amb els professors, que podien preparar així l'obra amb anterioritat amb els seus alumnes. En finalitzar la representació els alumnes podien fer preguntes al director i els actors, que es situaven tots a l'escenari. Va ser un projecte deficitari econòmicament però d'una gran importància cultural i de molt relleu per a l'Hospitalet d'aquella època, que va quedar truncat el febrer de 1972 quan una gran tempesta amb una forta ventada va fer malbé totalment la immensa lona que cobria l'estructura. L'elevat cost de fer-ne una altra va motivar que l'Ajuntament, que poc després de l'incident va passar a ser el propietari de la Carpa , cedida per un preu simbólic pel Ministeri, renunciés a construir-ne una altra i deixés l'estructura despullada allà, a Can Serra, en un solar on l’ajuntament franquista de l’alcalde Matías de España havia donat permís per construir 13 blocs de 13 pisos d’alçada. Finalment, les lluites veïnals (els veïns tiraven a terra les tanques que barraven el terreny), l’arribada a l’Ajuntament de l’alcalde Vicenç Capdevila i el nou Pla General Metropolità de l’arquitecte Joan Antoni Solans, van aturar la construcció. En aquell emplaçament va néixer una plaça, un mercat i una escola que porten el nom de la Carpa en record de l’antiga estructura escènica. El 1976 va ser traslladada i muntada a la part del darrere del Parc de Can Buxeres, on va ser finalment desmuntada. En aquesta fotografia veiem l'estructura, ja abandonada i encara al solar de Can Serra.
    Cultura
    Equipaments culturals
    Teatre popular portàtil
  • AMHLAF0023902.jpg
    Vies del ferrocarril entrant al barri de Santa Eulàlia abans d'arribar a la intersecció amb l'avinguda d'Amadeu Torner
    Carrilet
    Ferroviaris
    Transports
  • AMHLAF0111448.tif
    Acte litúrgic a la Casa de Reconciliació oficiant en Jaume Botey, el seu primer rector.
    Acte litúrgic a la Casa de Reconciliació de Can Serra oficiant el seu primer rector, Jaume Botey i Vallès. Aquesta parròquia es va inaugurar el 16 de juliol de 1974i l'edifici va ser construït pels mateixos veïns del barri que hi treballaren desinteressadament fora del seu horari laboral. durant els caps de setmana. Se n'encarregà de la parròquia un grup d'escolapis -Miquel Martí, Ramon Marimon, Josep M. Monferrer i Jaume Botey- que conduïen també les classes de religió a l'institut de batxillerat Torras i Bages, a Can Serra, i al COPEM, a Santa Eulàlia -únics centres públics als anys seixanta i setanta a l'Hospitalet. La Casa de Reconciliació es va plantejat com un espai de culte no convencional i estava oberta a rebre també tot tipus d'iniciatives de tipus cultural, comunitar, polítici i/o sindical de caire reivindicatiu, com per exemple, donar acolliment a l'Associació de Veïns i els sindicats quan encara no estaven legalitzats, a funcions teatrals del Grup d'Acció Teatral (GAT) de l'Hospitalet, a les reunions dels primers objectors de consciència de Catalunya que no volien fer el servei militar obligatori o a les classes d'alfabetització i d'ensenyament d'adults. Jaume Botey i Vallès va néixer a Barcelona, l'any 1940 i es va establir a l'Hospitalet el 1968, al barri de Can Serra. Va ser professor de religió a l'institut de batxillerat Torras i Bages de Can Serra (1968-75). Es va doctorar en Filosofia per la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona, on, un cop abandonat el sacerdoci, va ser professor d'Història de la Cultura i de Moviments Socials entre 1975 i 2015. Aquest càrrec el va fer viatjar per Amèrica Llatina en qualitat d'observador en múltiples ocasions. Va ser el primer regidor d'ensenyament de l'Ajuntament de l'Hospitalet amb l'arribada dels ajuntaments democràtics (1979-83), quan fou escollit com a independent dins la llista del PSUC. Posteriorment va ser regidor a l'oposició (1987-95) com a cap de llista de la formació política Iniciativa per Catalunya. Com a escriptor, fou coautor de la primera Bibliografia de l'Hospitalet (1984) i autor del llibre Cinquanta- quatre relats d'immigració (1986) on recull el testimoni de més de 50 famílies d'immigrants. Molt vinculat a la vida cívica i al moviment sociopolític de l'Hospitalet, va ser promotor de les escoles d'adults, de l'esmentada Casa de Reconciliació, de l'Associació de Veïns de Can Serra i del Centre d'Estudis de L'Hospitalet. També fou president de la Casa de Nicaragua i de la Cooperativa L'Olivera. Els darrers anys fou membre de l'equip de Cristianisme i Justícia, membre del Consell Assessor del Centre d'Estudi de Tradicions de Saviesa i president de l'associació "Cristianisme al segle XXI". Va rebre el Premi d'Honor de la ciutat de l'Hospitalet el 1999 i el premi Memorial Joan XXIII el 2017. Va morir a l'Hospitalet el febrer de 2018. El desembre del mateix 2018 es va batejar un nou institut de batxillerat al barri de Santa Eulàlia amb el seu nom. L'arxiu de l'Hospitalet compta amb un extens i valuós llegat de documentació d'ell i de la seva dona, na Mª Pilar Massana i Llorens, que conforment el llega Botey-Massana.
    Religió
    Esglésies i ermites
    Parròquia de Can Serra
    Casa de la Reconciliació
    Vida quotidiana
    Vida social
  • AMHLAF0023812.jpg
    Club pimpinela a la plaça espanyola amb Marta Pallarès Nebot al centre el 24 de juny de 1961
    Associacions i entitats
    Club Pimpinela
    Culturals i socio culturals
  • AMHLAF0111181.tif
    visita del president de la Generalitat, Josep Tarradellas i Joan, amb l'alcalde Juan Ignacio Pujana el 1979. A dalt, el president i l'alcalde, entre d'altres autoritats, durant el discurs des del balcó de l'edifici consistorial
    "Política i institucions 94P 5D/Ajuntament/Casa de la Ciutat
  • AMHLAF0111115.tif
    Fotografia de l'espectacle "La hija del capitan", de Valle-Inclán, del Grup d'Acció Teatral (GAT)
    Fotografia d'un moment de la representació de "La hija del capitán" de Ramon Maria del Valle Inclán a càrrec del Grup d'Acció Teatral (GAT) de l'Hospitalet de Llobregat. L'estrena d'aquest espectacle va tenir lloc el 27 de maig de 1982 al Teatre del Centre Catòlic i es van fer funcions diàries fins el 13 de juny. Al juliol d'aquell mateix any va fer dues funcions a la Casa de la Caritat de Barcelona dins la programació del Festival Grec. Argument: La Sini es veu compromesa a mantenir relacions amb el General promovent així una bona carrera professional al seu pare, el Capità Sinibaldo Pérez, que sap i consent. Es creua en la història El Golfante, enamorat de la Sini i que encegat per la passió es disposa a assassinar al General. No obstant això, per equivocació, acaba amb la vida d'una altra persona, El Pollo de Cartagena. El Golfante i la Sini escapen amb informació comprometedora per al General que venen a la premsa. Aquest, desesperat i assetjat pels diaris, declara un Directori Militar. Aquesta obra, qualificada com a Esperpento pel seu autor, es va publicar el 1927 i ràpidament va ser prohibida per les autoritats de la dictadura de Primo de Rivera, figura que inspira el personatge de El General. Fitxa artística de l'espectacle: Títol: La hija del capitán (de la trilogia Martes de Carnaval) Autor: Ramon Maria del Valle-Inclán Direcció: Enric Flores Tarrés Escenografia i figurins: Alfons Flores Tarrés Intèrprets: Consuelo Àlvarez, Minerva Álvarez, Arturo Arranz, Francisco José Basilio, Josefa Calvo, Luis Miguel Climent, Bartolomé Fernández, José Miguel Fernández, Alfons Flores, Miguel Montes, Pere Vidal. El cartell de promoció d'aquest espectacle va ser encarregat per Pere Pinyol Martínez, llavors gerent del Grup d'Acció Teatral GAT al gran cartellista, figurinista i fotògraf Carles Fontseré. L'escenografia , d'Alfons Flores, va ser tota una fita de producció per la companyia perquè estava muntada, creant tres ambients diferents, a sobre d'una espectacular plataforma giratòria. A la fotografie aparèixen, d'esquerra a dreta: Bartolomé Fernández Lirio i Francisco José Basilio Gale, actors membres llavors de la cooperativa GAT, i Pere Vidal. 
    Cultura
    Arts escèniques
    Teatre
    Equipaments culturals
    Teatre del Centre Catòlic
    Grup d'Acció Teatral - GAT
  • AMHLAF0111417.tif
    ballada del ball de gitanes i del grup que el va realitzar per homenatjar el senyor Navarro el 5 de juliol del 1970. L'acte es va celebrar al pati del Centre Catòlic quan la pista encara no estava descoberta i tots els murs que tancaven l'espai eren plens d'anuncis de botigues i d'empreses de l'Hospitalet.
    Festes i celebracions 128P 7D/Folklore/Esbarts dansaires DESTACAT
  • AMHLAF0111480.tif
    els veïns de Can Serra, organitzats a través de l'Assocaició de Veïnns a la plaça de l'Ajuntament per reclamar la millora dels subministraments del barri l'any 1977
    "Política i institucions 94P 5D/Política/Reivindicacions socials-NO IDENTIFICAT
  • AMHLAF0111483.tif
    els veïns de Can Serra al seu pas pel carrer de Barcelona en direcció a la plaça de l'Ajuntament per reclamar la millora dels subministraments l'any 1977
    Política i institucions 94P 5D/Política/Reivindicacions-serveis
  • AMHLAF0024948.tif
    Els pastorets del Centre Catòlic de l'Hospitalet del Nadal de 1963
    Actors principals de Els Pastorets, caracteritzats com a Lluquet, Rovelló i Llucifer, al pati del Centre Catòlic de l'Hospitalet. Son l'Enric Xartó, com a Llucifer, en Joan Soto com a Lluquet, amb barretina, i en Fèlix Puig com a Rovelló.
    Alpha 63
    Arts escèniques
    Associacions i entitats
    Centre Catòlic de l'Hospitalet
    Cultura
    Culturals i socio culturals
    Els pastorets
    Festes
    Nadal i Reis
    Teatre
  • AMHLAF0111082.tif
    Vista de la Farga (amb fum a les xemeneies) i del barri del Centre des del carrer de Peñíscola de Can Serra
    Economia i treball 120P 9D/Indústria/La Farga
  • AMHLAF0111504.tif
    un adhesiu del 1985 de la celebració del desè aniversari del manifest en què un grup d'objectors de consciència acollits a la Casa de Reconciliació van expressar la seva oposició a les armes i a la violència.
    Associacions i entitats 86P 6D/Associacions parroquials/Casa de reconciliació-objectors-D
    Associacions i entitats
    Moviment Objecció de Consciència - MOC
    Pacifistes
  • AMHLAF0111482.tif
    Celebració de nadal amb els membres de l'Escola d'Adults de Can Serra
    L'escola va ser creada per membres de la parròquia i del PSUC local el 1971. Política i institucions 94P 5D/Esglésies barris/Can Serra
  • AMHLAF0111503.tif
    Portada del manual d'alfabetització, amb Jaume Botey impartint la classe
    El manual va ser elaborat pels membres de l'Escola d'Adults de Can Serra; el 1980 s'edità per a totes les escoles. L'escola va ser creada per membres de la parròquia i del PSUC local el 1971. Associacions i entitats 86P 6D/Associacions parroquials/Casa de reconciliació-objectors-D
  • AMHLAF0111449.tif
    Activitats a la Casa de Reconciliació de Can Serra. Aquesta parròquia es creà el 1970 i l'edifici va ser construït pels mateixos membres entre el 1974 i el 1975. Se n'encarregà un grup d'escolapis -Miquel Martí, Ramon Marimon, Josep M. Monferrer i Jaume Botey- que conduïen les classes de religió a l'institut de batxillerat Torras i Bages, a Can Serra, i al COPEM, a Santa Eulàlia -únics centres públics.
    Política i institucions 94P 5D/Esglésies barris/Can Serra