• AMHLAF0021478.jpg
    Can Colom
    - : Can Colom ## Sumari ## - Economia i treball 120P 9D/Món rural/Masies DESTACAT
    Agricultura i ramaderia
    Can Colom
    Masies
  • AMHLAF0024521.jpg
    Església de Sant Isidre Llaurador
    - : Església de Sant Isidre Llaurador ## Sumari ## - Política i institucions 100P5D/Esglésies barris/Sant Isidre Llaurador
    Esglésies i ermites
    Parròquia de Sant Isidre Llaurador
    Religió
  • AMHLAF0111597.tif
    Camp de futbol de la barriada de la Bomba
    El 1963 es funda la Unió Esportiva La Bomba amb un equip juvenil. Les primeres quatre temporades els partits de futbol es disputen al camp del 'Trinxent (Aprestadora de Santa Eulàlia)i la següent al de Bellvitge. Des de 1968 van començar a jugar al camp que van construir a prop de barri. El 1974, es va jugar un partit amistós de captació de fons per l'escola de disminuïts psíquics de Bellvitge contra l'equip de l'empresa SEAT, que jugava en primera regional. L'entitat va arribar a tenir 160 socis, amb un equip d'aficionats en segona regional i un juvenils en segona divisió juvenil.
    Arquitectura i urbanisme
    Solars
  • AMHLAF0111594.tif
    Barraques de la barriada de La Bomba, a tocar de la Granvia de l'Hospitalet
    Fotografia de l'extensa tanca que separava el barri de "La bomba" de la llavors anomenada Autovía de Castelldefels, l'actual Granvia de l'Hospitalet. Aquest grup de barraques, que ocupava una superfície de 5 hectàrees estava situat en una part del que va ser l'antiga zona agrícola de La Marina, entre l'antic carrer 26 de Enero, avui Castelao, fins al costat de la llavors anomenada "Zona Residencial Granvia", els actuals Blocs Granvia Sud, on avui hi ha la zona comercial Gran Via 2 de l'Hospitalet, al costat de l'IKEA. Des de 1926, com a mínim, existia en aquesta zona de La Marina aquest barri de barraques, que tocava al sud amb el barri de Can Pi, que van desaparèixer quan es va urbanitzar el Polígon Pedrosa, a finals dels anys setanta i inicis dels vuitanta del s. XX. El 1961 existien encara 9.000 barraques, sumades les de Barcelona i les de diferents poblacions de l'Àrea Metropolitana. Aquest grup de barraques en concret era anomenat "La Bomba" per una bomba d'aigua que les abastia a totes d'aigua. L' Ajuntament de l'Hospitalet de l'època, pressionat per algunes autoritats franquistes, per les autoritats eclesiàstiques, que ja havia fet eliminar algunes a l'Ajuntament de Barcelona amb motiu del Congreso Eucarístico de Barcelona de 1952 i havia impulsat la construcció de les "Vivendas del Congreso" i, sobretot, per les lluites dels barraquistes que, amb molt esforç havien constituït la Cooperativa de les Viviendas Obreras del Barrio de La Bomba que un bon grapat d'ells van crear el 1966 per tal de poder accedir en el futur a un habitatge digne, liderada per Pura Fernández i Felipe Cruz -històrics militants clandestins del PSUC, que van arribar allà provinents de Jaén el 1948 -anava reubicant com podia, subvencionant mica en mica els veïns que volguessin abandonar la barraca amb una petita quantitat, al barri de Bellvitge, segons s'anaven construint els blocs de pisos. Un cop els barraquistes, majoritàriament emigrants d'origen andalús i extremeny, les abandonaven l'Ajuntament les enderrocava per tal que no fossin ocupades novament. Tot i això a mitjans dels anys setanta encara quedaven a l'Hospitalet 611 barraques i, concretament a La Bomba, més d'un centenar de barraques habitades. Mentrestant, i per esborrar la visió del desolador espectacle que que s'oferia en tan important artèria d'accés a Barcelona "Ciudad de Ferias i Congresos", que registrava llavors la major densitat de trànsit a Espanya, es va instal·lar una extensa tanca d'uralita d'uns 200 metres al llarg de l'Autovia de Castelldefels, que s'observa perfectament a la fotografia, que dissimulava la pobresa i misèria que s'amagava darrere d'ella. A la matinada del divendres 20 de setembre de 1974 les dones del barri, fartes d'esperar els pisos promesos per l'Ajuntament, van destruir uns cent metres d'aquesta tanca per tal de denunciar l'hipocresia d'aquella societat i donar a conèixer a tothom les condicions infrahumanes i vergonyoses en les que havien de viure els barraquistes. Una setmana després el jesuita Manuel Rius, rector de la barraca que feia les funcions de parròquia del barri, que fou anomenada Parroquia de Santa Juana de Arco, va entrar pel registre municipal, en representació de la comunitat de veïns, una instància on denunciava les lamentables condicions de vida de la barriada i demanava a l'Ajuntament la solució definitiva i reubicació dels barraquistes. De igual manera ho va demanar-ho al governador civil de Barcelona que, l'octubre del 1974 va instar l'Ajuntament de l'Hospitalet a fer-li arribar un informe exhaustiu sobre la situació real del barri, cosa que van fer l'arquitecte, l'enginyer i el negociat de sanitat de l'Ajuntament de l'Hospitalet, lliurant, el 14 de novembre de 1974, l'informe urbanístic, fotogràfic i sanitari, en el que s'advertien de diferents casos de pneumonia, reumatisme agut infantil i poliomelítis aguda, i que acabava dient: "De los distintos informes, así como de una visita sobre el terreno, el que suscribe ha llegado a la conclusión de que es de todo punto imprescindible y urgentísimo encontr una solución que permita evacuar a las 248 famílias que habitan las barracas de La Bomba. Lo que manifiesta para los efectos oportunos el Ingeniero Municipal" El 1976 las barraques van desaparèixer i el Ministerio de la Vivienda va començar a urbanitzar el Polígon Pedrosa, ocupat actualment, en part, pels pavellons d'ampliació de la Fira de Barcelona. Avui, el Centre d'Atenció Primària de Institut Català de la Salut situat al carrer Cobalt núm. 135 amb Rambla Marina de l'Hospitalet, porta el nom de Pura Fernández en memòria de la seva lluita per aconseguir uns barris dignes pels treballadors. Als anys noranta del s. XX es va produir una gran transformació de tota aquesta zona impulsada per l'alcalde Celestino Corbacho i promoguda des de l'Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) de l'Ajuntament de l'Hospitalet. En aquest mateix espai es troba avui la Zona Comercial Gran Via 2 i la botiga de mobles i complements IKEA.
    Barraques i coves
  • AMHLAF0111585.tif
    Blocs Granvia Sud
    Vista dels principis dels setanta dels blocs de pisos de l'anomenada "Zona Residencial Gran Via", al límit Est de l'Hospitalet, tocant amb el Passeig de la Zona Franca i la Plaça Cerdà, just davant de la desapareguda caserna de Lepanto, que va estar activa fins el 1993 i fou enderrocada l'any 2000. Des del 2008 al seu lloc hi ha la Ciutat de la Justícia, on s'agrupen la totalitat dels jutjats de l'Hospitalet i bona part dels de Barcelona. Aquest barri, anomenat ara Granvia Sud, tenia a tocar les barraques de "La Bomba", desaparegut el 1976.
    Arquitectura i urbanisme
    Blocs Gran Via Sud
    Caserna de Lepanto
    Projectes urbanístics
    Solars
  • AMHLAF0024929.jpg
    Festa Major del barri de Bellvitge amb els chiringuitos entre ells el del Club Infantil Juvenil Bellvitge
    Festa major de Bellvitge
    Festes
    Festes majors
  • AMHLAF0111558.tif
    Alumnes de l'Escola de Solfeig i membres de la banda de música de Bellvitge en concert el 1984. L'escenari es va muntar davant l'Aula de Cultura de Bellvitge, sobre el mercat municipal del barri. Aquesta agrupació es va crear el 1980, tot i que anys abans ja s'havia creat el grup, per cobrir una necessitat del barri
    "Art, lleure i esports 118P 7D/Música/Orquestres
  • AMHLAF0111552.tif
    Caseta que servia de local a l'Associació de Veïns de Bellvitge
    La caseta que servia de local a l'Associació de Veïns de Bellvitge, creada el 1980, que va unificar la resta d'associacions. L'associacionisme ha estat molt vinculat al barri de Bellvitge des dels seus inicis i amb un caràcter molt reivindicatiu, lluitant per aconseguir un barri amb bones condicions per viure: l'Associació de Veïns de la Marina, l'Associació de Veïns de Bellvitge Nord, l'Asociación de Vecinos de San Roque, etc. Associacions i entitats 86P 6D/Associacions de Veïns/Bellvitge
  • AMHLAF0111566.tif
    Parc infantil a Bellvitge
    Festes i celebracions 128P 7D/Cicle de vida/Infantesa
  • AMHLAF0111465.tif
    Vista de Can Serra cap a les vies del tren
    Vista de Can Serra cap a les vies del tren amb la fàbrica Brugarolas a la dreta
    Arquitectura i urbanisme
    Indústries
  • AMHLAF0111555.tif
    Una gran manifestació pel barri de Bellvitge
    Una gran manifestació pel barri de Bellvitge reivindica escoles de qualitat a inicis dels anys vuitanta. En aquests anys, les associacions de veïns, entre d'altres, van reivindicar en tots els barris la creació d'un ensenyament públic de qualitat i es van fer manifestacions durant molts anys. Els plans d'urgència, a través del Ministeri d'Educació, del 1973-74 van crear diverses escoles -algunes encara existents- i d'altres van anar creixent i ampliant-se els anys següents. Política i institucions 94P 5D/Política/Reivindicacions-equipaments
  • AMHLAF0110953.tif
    Una de les aules amb les alumnes del primer curs de bàsica del col·legi Can Bori amb la professora Primitiva. Des de 1999, l'edifici, al carrer de Bellavista, és seu del Centre d'Educació Especial L'Estel-Can Bori, creat a Bellvitge el 1971 per l'Asociación de Padres de Niños Disminuidos
    Educació 90P 5D/Centre/PUB Col·legi Can Bori
    Alumnes
    Educació
    Escola Can Bori
    Escoles
  • AMHLAF0111090.tif
    Els barris del Centre, Sant Josep i Bellvitge vists des del barri de Can Serra. En primer terme les vies del tren de la línia de Vilafranca, la Farga abans de convertir-se en centre comercial i Can Vilumara
    "Economia i treball 120P 9D/Indústria/La Farga
  • AMHLAF0111542.tif
    Butlletí de l'Associació de Veïns de Can Serra
    Aquest butlletí informatiu es va publicar el juny de 1975. L'associació es creà el 1974 per lluitar per millorar el servei públic i l'educació i fomentar activitats al barri. La portada mostra la lluita per aconseguir que l'espai de la Carpa fos un lloc d'ús públic on no es construïssin més blocs d'habitatges. El 1975 l'Ajuntament va revisar el planejament i destinà l'espai a equipaments. Durant anys una tanca barrava el pas dels veïns, que seguiren reclamant.
    Associació de veïns de Can Serra
    Associacions i entitats
    Veïnals
  • AMHLAF0111469.tif
    Vista de la Plaça de la Carpa abans de la seva urbanització
    Vista de la plaça de la carpa el 1972, abans de la seva urbanització. En aquest solar s'hi va instal·lar el 1969 la carpa del Teatro Popular Portátil, que apareix en primer terme a l'esquerra de la foptografia. Aquí inicialment estava previst construir més blocs de pisos. Gràcies a les reivindicacions protagonitzades per l'Associació de Veïns de Can Serra, va ser convertida en una plaça pública, que fou batejada amb el nom popular amb el que era conegut aquest solar: Plaça de La Carpa, com a record d'aquella estructura metàl·lica que tants anys va estar allà instal·lada. Al fons, els blocs del carrer Pere Pelegrí del barri de Can Serra.
    Cultura
    Equipaments culturals
    Teatre popular portàtil
  • AMHLAF0111467.tif
    Vista de la Plaça de la Carpa abans de la seva urbanització, amb la Carpa abandonada
    Vista de la plaça de la carpa el 1972, abans de la seva urbanització. En aquest solar s'hi va instal·lar el 1969 la carpa del Teatro Popular Portátil, que apareix en primer terme de la fotografia. En aquest solar inicialment estava previst construir més blocs de pisos. Gràcies a les reivindicacions protagonitzades per l'Associació de Veïns de Can Serra, va ser convertida en una plaça pública, que fou batejada amb el nom popular amb el que era conegut aquest solar: Plaça de La Carpa, com a record d'aquella estructura metàl·lica que tants anys va estar allà instal·lada. A la mateixa Plaça s'hi va construir una escola i un mercat, equipaments també reclamats llargament pels veïns del barri de Can Serra. Al fons, els blocs del carrer Pere Pelegrí.
    Cultura
    Equipaments culturals
    Teatre popular portàtil
  • AMHLAF0111353.tif
    Estructura de la Carpa de Can Serra
    Estructura abandonada de la carpa del Teatro Popular Portátil, que va ser instal·lada al barri de Can Serra pel Ministerio de Información y Turismo i l'Ajuntament de l'Hospitalet el 1969. Fa estar activa fins el febrer de 1972, quan una forta tempesta acompanyada d'una gran ventada va destrossar completament la immensa lona que cobria l'estructura. L'elevat cost de fer-ne una altra va motivar que l'Ajuntament, que poc després de l'incident va passar a ser el propietari de la carpa, cedida per un preu simbòlic pel Ministeri, renunciés a construir-ne una altra i deixés l'estructura despullada allà, al solar de Can Serra, on s’hi va estar fins el 1976, quan va ser traslladada a la part de darrera del Parc de Can Buxeres, on es va tornar a muntar i on va romandre fins el 1986. Emilio Pérez Piñero, l'arquitecte que va dissenyar aquesta original carpa de ferro, va néixer a València el 1935 i es va traslladar sent molt petit a Calasparra, Múrcia, on tenia el seu estudi i on va morir prematurament el 1972. El 1957 viatja a Madrid i comença els seus estudis a l'Escola Superior Tècnica d'Arquitectura. El 1961 en el VI Congrés de la Unió Internacional d'Arquitectes celebrat a Londres, va presentar un projecte de 'Teatre Ambulant' amb capacitat per a 500 espectadors. Amb aquest projecte va donar inici a les seves inquietuds estructurals per crear elements de muntatge i desmuntatge ràpid i econòmic en gran similitud amb les obres de Buckminster Fuller. La seva estructura més coneguda, sens dubte, és la cúpula geodèsica del Museu Dalí a Figueres. Després de l'experiència obtinguda a Londres, el 1966 dissenya un Teatro Nacional Desmontable per a 1.800 espectadors per encàrrec del Ministeri d'Informació i Turisme, en l'època del ministre Manuel Fraga Iribarne, per als Festivals d'Espanya. El projecte s'anomenava Teatro Popular Portátil, amb el que el Ministeri pretenia, mitjançant una carpa portàtil, portar el teatre a poblacions que no disposessin d'un edifici teatral amb suficient capacitat com per representar grans espectacles. L'alcalde Vicenç Capdevila, llavors encara ponent de cultura, va aconseguir que aquesta estructura s'instal•lés a l'Hospitalet, a un solar del barri de Can Serra, barri que tot just començava a edificar-se, on van tenir lloc, de 1969 a 1972, diversos cicles de teatre amateur i de teatre professional de tipus clàssic en castellà, en els que es van representar obres de teatre d'autors com Tirso de Molina, Lope de Rueda, Calderon, Lope de Vega, Molière, Arniches, Valle-Inclán, Benavente, Mihura, Salom i Buero Vallejo per a tots els públics, a càrrec de la companyia del Teatro Calderon de Barcelona, dirigida per José Maria Loperena, la Compañía Nacional de Teatro Maria Guerrero de Madrid i la companyia Pequeño Teatro de Barcelona, dirigida per l'actriu Maria Luisa Oliveda. També es van oferir sarsueles com "Marina", d'Arrieta; "La tabernera del puerto", de Sorozábal i "Don Gil de Alcalà", de Penella, a càrrec de la companyia lírica Tomàs Breton de Barcelona dirigida pel baix Manuel Gas. Així mateix van tenir lloc exitoses campanyes escolars pels alumnes de l'Hospitalet a càrrec de la companyia Teatro Universal para Escolares d'Alejandro Ulloa, que va oferir "La vida es sueño" i "El alcalde de Zalamea", de Calderon; "Otelo" i "Hamlet", de Shakespeare; "Los intereses creados", de Benavente i "En flandes se ha puesto el sol", de Marquina. Després se'n va fer càrrec en Ricard Salvat, que va organitzar algunes sessions per alumnes de batxillerat més treballades amb els professors, que podien preparar així l'obra amb anterioritat amb els seus alumnes. Va ser un projecte deficitari econòmicament però d'una gran importància cultural i de molt relleu per a l'Hospitalet d'aquella època.
    Cultura
    Equipaments culturals
    Teatre popular portàtil
  • AMHLAF0024618.jpg
    L'art jove a la carpa de Can Serra
    En aquesta fotografia de 1986 veiem l'estructura geodèsica dissenyada el 1966 per l'enginyer Emilio Pérez Piñerode que va acollir l'anomenat Teatro Popular Portátil, situada al barri de Can Serra, ja abandonada, donant aixopluc a una instal·lació artística que formava part de l'innovador projecte L'Art Jove 86, d'ajuts a projectes d'instal·lacions artístiques d'art jove al carrer promogut pel conjunt de les Aules de Cultura de la ciutat. Emilio Pérez Piñero, l'arquitecte que va dissenyar aquesta original carpa de ferro, va néixer a València el 1935 i es va traslladar sent molt petit a Calasparra, Múrcia, on tenia el seu estudi i on va morir prematurament el 1972. El 1957 viatja a Madrid i comença els seus estudis a l'Escola Superior Tècnica d'Arquitectura. El 1961 en el VI Congrés de la Unió Internacional d'Arquitectes celebrat a Londres, va presentar un projecte de 'Teatre Ambulant' amb capacitat per a 500 espectadors. Amb aquest projecte va donar inici a les seves inquietuds estructurals per crear elements de muntatge i desmuntatge ràpid i econòmic en gran similitud amb les obres de Buckminster Fuller. La seva estructura més coneguda, sens dubte, és la cúpula geodèsica del Museu Dalí a Figueres. Gràcies a aquest treball, de principis dels anys setanta, es va relacionar personalment amb Salvador Dalí, qui se sentia molt identificat amb les seves idees i plantejaments. Després de l'experiència obtinguda a Londres, el 1966 dissenya un Teatro Nacional Desmontable per a 1.800 espectadors per encàrrec del Ministeri d'Informació i Turisme, en l'època del ministre Manuel Fraga Iribarne, per als Festivals d'Espanya. L'estructura constava de dues cúpules reticulars realitzades en casquets de directriu esfèrica de 31 metres de diàmetre y 11 metres de fletxa. El projecte s'anomenava Teatro Popular Portátil, amb el que el Ministeri pretenia, mitjançant una carpa portàtil, portar el teatre a poblacions que no dispossessin d'un edifici teatral amb suficient capacitat com per representar grans espectacles. Aquesta carpa va anar per primer cop a La Corunya y després a Alcobendas, però no va ser gaire aprofitada pel Ministeri d'Educació. L'alcalde Vicenç Capdevila, llavors encara ponent de cultura, va aconsseguir que aquesta estructura s'instal·lés a l'Hospitalet, a un solar del barri de Can Serra, barri que tot just començava a edificar-se, on van tenir lloc, de 1969 a 1972, diversos cicles de teatre amateur i de teatre professional de tipus clàssic en castellà, en els que es van representar obres de teatre d'autors com Tirso de Molina, Lope de Rueda, Calderon, Lope de Vega, Molière, Arniches, Valle-Inclán, Benavente, Mihura, Salom i Buero Vallejo per a tots els públics, a càrrec de la companyia del Teatro Calderon de Barcelona, dirigida per José Maria Loperena, la Compañía Nacional de Teatro Maria Guerrero de Madrid i la companyia Pequeño Teatro de Barcelona, dirigida per l'actriu Maria Luisa Oliveda. També es van oferir sarsueles com "Marina", d'Arrieta; "La tabernera del puerto", de Sorozábal i "Don Gil de Alcalà", de Penella, a càrrec de la companyia lírica Tomàs Breton de Barcelona dirigida pel baix Manuel Gas. Així mateix van tenir lloc exitoses campanyes escolars pels alumnes de l'Hospitalet a càrrec de la companyia Teatro Universal para Escolares d'Alejandro Ulloa, que va oferir "La vida es sueño" i "El alcalde de Zalamea", de Calderon; "Otelo" i "Hamlet", de Shakespeare; "Los intereses creados", de Benavente i "En flandes se ha puesto el sol", de Marquina. Després se'n va fer càrrec en Ricard Salvat, que va organitzar algunes sessions per alumnes de batxillerat més treballades amb els professors, que podien preparar així l'obra amb anterioritat amb els seus alumnes. En finalitzar la representació els alumnes podien fer preguntes al director i els actors, que es situaven tots a l'escenari. Va ser un projecte deficitari econòmicament però d'una gran importància cultural i de molt relleu per a l'Hospitalet d'aquella època, que va quedar truncat el febrer de 1972 quan una gran tempesta amb una forta ventada va fer malbé totalment la immensa lona que cobria l'estructura. L'elevat cost de fer-ne una altra va motivar que l'Ajuntament, que poc després de l'incident va passar a ser el propietari de la Carpa , cedida per un preu simbólic pel Ministeri, renunciés a construir-ne una altra i deixés l'estructura despullada allà, a Can Serra, en un solar on l’ajuntament franquista de l’alcalde Matías de España havia donat permís per construir 13 blocs de 13 pisos d’alçada. Finalment, les lluites veïnals (els veïns tiraven a terra les tanques que barraven el terreny), l’arribada a l’Ajuntament de l’alcalde Vicenç Capdevila i el nou Pla General Metropolità de l’arquitecte Joan Antoni Solans, van aturar la construcció. En aquell emplaçament va néixer una plaça, un mercat i una escola que porten el nom de la Carpa en record de l’antiga estructura escènica. El 1976 va ser traslladada i muntada a la part del darrere del Parc de Can Buxeres, on va ser finalment desmuntada i traslladada a Madrid, cedida temporalment al Ministeri d'Indústria, que va fer construir una nova lona per a l'estructura per poder-la fer servir, al Paseo de los Coches del Parque del Retiro per a l'exposició TECNONOVA 87, del Centro para el Desarrollo Tecnológico y Industrial CDTI. La Carpa ja no va tornar a l'Hospitalet.
    Arts plàstiques
    Aules de Cultura
    Cultura
    Educació
    Equipaments culturals
    Teatre popular portàtil
  • AMHLAF0111153.tif
    Els Obradors Luch de Recard Lluch, mestre ebenista, i decorador i la furgoneta del taller al davant a la carretera de Collblanc. Ricard Lluch preparava cada any un pessebre molt visitat pels veïns del barri i de les Corts.
    "Economia i treball 120P 9D/Comerços/Fusteries
  • AMHLAF0111102.tif
    Nenes al parc que hi davant el Centre Educatiu FAX al barri de Can Serra
    Política i institucions 94P 5D/Política/Reivindicacions-zona verda
  • AMHLAF0022750.jpeg
    Mercat del Centre
    Parades exteriors del mercat del Centre
    Activitats econòmiques
    Mercat del Centre
    Mercats
  • AMHLAF0111494.tif
    Cartell de propaganda de mitjans dels anys setanta del s. XX de la vocalia de dones de l'Associació de Veïns de Can Serra, que convocava xerrades i organitzava activitats per a les famílies.
    Associacions i entitats 86P 6D/Associacions de dones/Vocalies dones Associacions Veïns D
  • AMHLAF0024818.jpg
    Obres d'asfaltat al carrer Barcelona
    Obres d'asfaltat al carrer Barcelona. Durant els anys vint del s. XX es van pavimentar amb llambordes un bon nombre de carrers de l'Hospitalet, com la Rambla Just Oliveras i les adjacents. Als anys seixanta algunes d'aquestes, les de més trànsit, com era el cas del carrer Barcelona, un cop va obrir-se pas fins la Plaça del Mestre Clavé i fins a la Caserna de la Remunta, van ser asfaltades per permetre un trànsit més fluid i confortable.
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
    Obres
    Pavimentació
  • AMHLAF0024811.jpg
    Antiga estació de la Renfe de la Rambla Just Oliveras.
    Vehicles de pavimentació i asfaltat estacionats davant l'antiga estació de tren de Renfe la rambla de Just Oliveras corresponent a la línia de Vilafranca. Darrere es veuen els blocs del nou barri de Can Serra. A la dreta, un dels diversos molls de mercaderies de l'estació de la Renfe, que comptava ja llavors, abans de la construcció de la nova estació, amb una gran extensió de terrenys adjacents. Durant els anys vint del s. XX es van pavimentar amb llambordes un bon nombre de carrers de l'Hospitalet, com la Rambla Just Oliveras, que es va mantenir gairebé idèntica a l'aspecte que tenia en aquesta fotografia fins el 1977, quan es va obrir per permetre la construcció del metro. La nova estació s'havia fet pocs anys abans.
    Camions
    Cotxes
    Transports
  • AMHLAF0024814.jpg
    La Rambla entre carrer Barcelona i Enric Prat de la Riba.
    La Rambla entre carrer Barcelona i Enric Prat de la Riba. Es veuen un autobús Oliveras i dos cotxes Citroën Ami 8 i Renault Dauphine
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis