La botiga de fotografia Monrós durant la nevada de 1962

Imatges de la botiga de fotografia Monrós, inaugurada el 1952 al carrer de les Roselles del barri del Centre. La botiga el dia de la nevada del Nadal del 1962 amb el carrer col·lapsat per la neu.

Construcció d'un camp de futbol al barri de Sanfeliu

CE Sanfeliu: construcció del camp.

Demolició de la fàbrica Vidrieres Rovira. Es mantingué l'espai lliure i ara hi ha la plaça Vidrieres, a Rafael Campalans cantonada ROnda la Torrassa

Economia i treball 120P 9D/Indústria/Vidrieres Rovira

Casa Puig, carrer Enric Prat de la Riba 265 cantonada amb carrer Sant Antoni

Casa Puig, carrer Enric Prat de la Riba (abans Generalísimo Franco) cantonada amb carrer Sant Antoni. 1889 Construcció original de Mariano Tomàs i Barba, mestre d'obres. Està catalogada al PEPPA amb la fitxa núm. 20. És un edifici entre mitgeres, de planta baixa i pis i soterrani utilitzat com a carbonera, que fa cantonada amb el carrer Sant Antoni. El mur és treballat en la seva totalitat imitant lloses de pedra, les quals sobresurten molt més als dos extrems de la façana. Presenta coberta plana i el tractament de la façana és proper a l'estil clàssic. Una porta d'acurat treball de fusta dóna pas a una escala que condueix a l'entrada de l'habitatge, feta amb combinació de fusta i vidre. Per sobre, al primer pis, una balconada doble ocupa tota la façana. La façana lateral, on hi ha un clar domini del mur sobre les obertures, presenta modificacions a la galeria posterior. Pel que fa a la decoració destaquen els relleus bicolors de la part superior de les finestres balconeres, les baranes de ferro forjat de la balconada, les carteles de formes originals amb perles i que flanquegen els respiralls de dibuixos florals i, finalment, el coronament, de minuciós treball escultòric. Des del carrer Enric Prat de la Riba es pot veure una petita torreta de base quadrada, utilitzada com a mirador. El mestre d'obres Mariano Tomàs i Barba, va ser l'antic arquitecte municipal de l'Hospitalet i a qui es deuen diverses construccions notables recollides en el PEPPA, que abasten una cronologia que s'estén des de finals del segle XIX fins 1915. La trajectòria professional d'aquest mestre d'obres, titulat l'any 1869, ofereix una panoràmica del que fou el gust arquitectònic de la societat catalana del moment. En les seves obres de la dècada de 1890, com són les cases del carrer Major 36-40 i aquesta mateixa d'Enric Prat de la Riba 265, s'observa una composició de façanes sòbries, però amb elements ornamentals destacats. A mesura que s'acosta el canvi de segle i durant la primera dècada de 1900, el pes ornamental de les façanes augmenta al ritme del nou gust modernista. Mariano Tomàs i Barba realitza algunes obres inscrites dins d'aquest moviment com són l'antiga casa Macario Golferich (1904), o els edificis de la rambla Just Oliveras 29 (1910) i 31 (1908). Com a arquitecte municipal de l'Hospitalet, Mariano Tomàs i Barba tingué relació amb famílies destacades de la vila, com la família Puig. Aquest edifici fou precisament bastit per a Ramon Puig i Campreciós, pare dels arquitectes Ramon i Antoni Puig i Gairalt. La relació a principis de segle entre Mariano Tomàs i el jove Ramon Puig i Gairalt està documentada. Mentre aquest encara era estudiant (1909) traçà els plànols d'una casa a la Rambla de Just Oliveras- de clara inspiració modernista- el projecte de la qual anava signat, però, per Mariano Tomàs i Barba. Quant a l'edifici del carrer Enric Prat de la Riba 265, l'actuació de Mariano Tomàs i Barba per encàrrec de Ramon Puig es limitava a una reforma de l'antiga casa. La reforma, però, suposà de fet una transformació total de façana. Els trets més característics d'aquesta construcció són la seva decoració en terracuita sobre les llindes de les obertures i a la barana del terrat. A més, la façana principal disposa d'un estucat imitant carreus i una barana de fosa als balcons força singular. Enretirada de la línia de façana s'eleva una petita torratxa o mirador des d'on, a l'època del seu aixecament, es veia el mar. Aquest mirador disposa d'una petita barana amb balustres rematada per unes pinyes ceràmiques.

la caseta que servia de local a l'Associació de Veïns de Bellvitge, creada el 1980, que va unificar la resta d'associacions. L'associacionisme ha estat molt vinculat al barri de Bellvitge des dels seus inicis i amb un caràcter molt reivindicatiu, lluitant per aconseguir un barri amb bones condicions per viure: l'Associació de Veïns de la Marina, l'Associació de Veïns de Bellvitge Nord, l'Asociación de Vecinos de San Roque, etc.

Associacions i entitats 86P 6D/Associacions de Veïns/Bellvitge

Anunci i obres de construcció d'equipaments públics a Bellvitge

"LA CIUTAT 200P 8D/Bellvitge/Mare de Déu de Bellvitge

Parc infantil a Bellvitge

Festes i celebracions 128P 7D/Cicle de vida/Infantesa

Accés a l'Aula de Cultura de Bellvitge -inaugurada el 1979- a inicis dels anys vuitanta.

Accés a l'Aula de Cultura de Bellvitge -inaugurada el 1979- a inicis dels anys vuitanta. Estava ubicada sobre el mercat municipal, a tocar de la rambla de la Marina. Actualment, aquest espai acull diferents entitats, com l'associació de veïns i la comissió de festes.

Cartell de Carles Fontserè de l'espectacle La hija del capitán, de Valle-Inclán, del Grup d'Acció Teatral (GAT)

Cartell de Carles Fontserè de la representació de "La hija del capitán" de Ramon Maria del Valle Inclán a càrrec del Grup d'Acció Teatral (GAT) de l'Hospitalet de Llobregat. L'estrena d'aquest espectacle va tenir lloc el 27 de maig de 1982 al Teatre del Centre Catòlic i va fer funcions diàries fins el 13 de juny. Al juliol d'aquell mateix any va fer dues funcions a la Casa de la Caritat de Barcelona dins la programació del Festival Grec. Va reposar-se al Teatre del Centre Catòlic els dies 19, 20, 21, 26, 27 i 28 de novembre 1982. Al centre del dibuix hi ha una taula atravessada pel títol de l'obra. Per sobre del títol es veu una taula de joc amb cartes i diners, envoltada per sis sinistres personatges masculins, un d'ells vestit amb uniforme militar i amb una pistola a la mà en una actitud similar a la del guàrdia civil Tejero a l'asalt al Congrés dels Diputats a l'intent de cop d'estat de 1981, un any abans de l'estrena. Per sota del títol es veuen les faldilles de la taula de joc per sota les quals apareixen unes cames d'un suposat cadaver i una taca de sang... Al fons, un pinxo, una mucama i la filla del capità. Argument: La Sini es veu compromesa a mantenir relacions amb el General promovent així una bona carrera professional al seu pare, el Capità Sinibaldo Pérez, que sap i consent. Es creua en la història El Golfante, enamorat de la Sini i que encegat per la passió es disposa a assassinar al General. No obstant això, per equivocació, acaba amb la vida d'una altra persona, El Pollo de Cartagena. El Golfante i la Sini escapen amb informació comprometedora per al General que venen a la premsa. Aquest, desesperat i assetjat pels diaris, declara un Directori Militar. Aquesta obra, qualificada com a Esperpento pel seu autor, es va publicar el 1927 i ràpidament va ser prohibida per les autoritats de la dictadura de Primo de Rivera, figura que inspira el personatge de El General. Fitxa artística de l'espectacle: Títol: La hija del capitán (de la trilogia Martes de Carnaval) Autor: Ramon Maria del Valle-Inclán Direcció: Enric Flores Tarrés Escenografia i figurins: Alfons Flores Tarrés Intèrprets: Consuelo Àlvarez, Minerva Álvarez, Arturo Arranz, Francisco José Basilio, Josefa Calvo, Luis Miguel Climent, Bartolomé Fernández, José Miguel Fernández, Alfons Flores, Miguel Montes, Pere Vidal. Aquest esplèndid cartell va ser encarregat per Pere Pinyol Martínez, llavors gerent del Grup d'Acció Teatral GAT al gran cartellista, figurinista i fotògraf Carles Fontseré. Carles Fontserè i Carrió (Barcelona, 9 de març de 1916 – Girona, 4 de gener de 2007) fou un destacat dibuixant i cartellista català, especialment a l'època de la Segona República Espanyola. També treballà com ninotaire, fotògraf i escenògraf. Carles Fontserè, amb vint anys, s'incorporà els primers dies de la Guerra Civil al Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, organisme dirigit per Jaume Miratvilles. L'artista tenia unes grans capacitats tècniques i artístiques, i va ser a partir d'aquell moment quan va emprendre la seva activitat com a cartellista. El cartell en aquell moment esdevingué una arma al servei de la causa republicana. Fontserè dibuixà vint-i-dos cartells durant els anys 1930 del segle xx. Són cartells de propaganda ideològica realitzats per encàrrecs d'institucions, partits i sindicats que, en moments de convulsió social, guerra i revolució, pretenien fer arribar missatges clars i contundents a les parets de cada poble. Cada cartell és obra de l'artista però Fontserè comptava amb l'ajuda del Sindicat de Dibuixants Professionals de Catalunya, que realitzaven una revolució i lluita social contra el feixisme. Van aconseguir que cada cartell fos un gran exponent d'estils, lluites i pensaments compartits. L'any 1995 va publicar les seves memòries: Memòries d'un cartellista català (1931 -1939) 

Parròquia de la Immaculada Concepció

La parròquia de la Immaculada Concepció es troba al barri de Sanfeliu, a tocar del carrer de l'Estronci. L'edifici va ser construït el 1968.

Missa als baixos del carrer rei En Jaume

Va ser la seu de la parròquia abans de la construcció del temple el 1968.

Ampliació de la parròquia de Sanfeliu

Es tracta de l'església de la Immaculada Concepció, als anys vuitanta del segle XX.

Gent davant la parròquia de la Immaculada Concepció

La parròquia de la Immaculada Concepció es troba al barri de Sanfeliu. L'edifici va ser construït el 1968 en la celebració del diumenge de Rams.

Fàbriques del carrer Pérez Galdós. Indústria del Cristal S.A.

Imatge extreta de la llicència d'obres de l'empresa INDUSTRIA DEL CRISTAL SA sol·licitant autorització per addicionar pis segon industrial a la finca

Parc de les Planes, barri de Can Serra i barri de Sant Josep.

Urbanització del Parc de les Planes al solar on hi havia hagut la bòbila Goyta Oliveros, a tocar del cementiri, que s'observa a l'esquerra de la fotografia, i la fàbrica química Cardoner.

Concert per la Festa Major del barri de la Florida, al Parc dels Ocellets, als anys vuitanta, abans de la urbanització del parc infantil

Fires i atraccions que es col·locaven al Parc dels Ocellets, a tocar del Mercat del Torrent Gornal, als anys vuitanta.

Fires i atraccions que es col·locaven al Parc dels Ocellets, a tocar del Mercat del Torrent Gornal, als anys vuitanta.

Concert al mercat de la Florida

Públic en un acte al barri de Sanfeliu

Descampats del barri de Sanfeliu

Festa major sardinada Camp del Manet del Roc al barri de Sanfeliu

Sardinada popular per la festa major del barri de Sanfeliu

Sardinada popular per la festa major del barri de Sanfeliu en un dels descampats que encara quedaven al barri de Sanfeliu abans de la construcció de les rondes de Barcelona, que es van iniciar a finals dels anys vuitanta per ser una realitat de la Barcelona olímpica, però que trinxarien el barri

Carrer Mireia, camp dels cireres. Els edificis pertanyen a Sant Ildefons de Cornellà

Festes del barri de Sanfeliu 1967-1968