Imatge de 1981 de la Comissió de festes del Centre durant la Festa Major. D'esquerra a dreta, Jordi Piera, d'esquena, Puri Loscos, Carme Alzaga, Jordi Artells, amb camisa blanca i les mans a les butxaques, J.M. Ramos, Josep Parera, al fons, Sebastià Badia, amb barba, davant seu Josep Maria Vila Rovira, Teresa Ribas i Enric Romaguera. Aquesta comissió de festes, que va ser la primera després de més de deu anys sense festa major a l'Hospitalet centre, va recuperar la festa prenent una decisió fonamental: canviar la data de la festa major, que històricament l'Hospitalet pagès havia celebrat sempre per Sant Roc, a l'agost, al voltant de la festivitat de Sant Joan, al juny, per permetre una més gran participació dels veïns. Va aplegar gent provinent de diferents entitats i botigues del centre i de l'associació de veïns i va comptar amb el suport econòmic del Patronat Municipal de Cultura i de l'Obra Social de la Caixa de Barcelona. A més, van donar ajuda econòmica:
Caixa de Pensions, "La Caixa".
Banc de Sabadell.
Banc de Bilbao.
Banc Guipuzcoano.
Bar Astúries.
Bar Nin.
Casino del Centre.
Bar Mirador.
Bar Pomelo.
Bar l'Oficina.
Bar Teo.
Pub Magoo.
Impremta CANUT
Les entitats que en van formar part de la Comissió de Festes van ser:
Associació de Pares de l'Escola Patufet S. Jordi.
Ateneu de Cultura Popular.
Centre Catòlic.
Museu de l'Hospitalet
Club de Bàsquet de l'Hospitalet.
Club Petanca l'Hospitalet.
Corals: Elisard Sala, Xalesta, Matiners i Maixata.
Escola Patufet S. Jordi.
Grup d'Acció Teatral G.A.T.
Grup d'Esplai Centre.
Llibreria Els Pins.
Museu d'Història de la ciutat.
Unió de Botiguers.
Unió Excursionista de Catalunya
Equip de bàsquet del col·legi Tecla Sala l'any 1969
Jugant a la pista que hi havia al costat del camp de futbol municipal, al carrer d'Enric Prat de la Riba. El col·legi es va inaugurar el 1954 arran d'una donació de la senyora Tecla Sala. Es tracta d'una escola parroquial lligada a l'església de Santa Eulàlia de Mèrida. L'edifici va ser construït per l'arquitecte Manuel Puig i Janer. Amb els anys ha anat ampliant l'espai.
Equip de bàsquet del col·legi Tecla Sala l'any 1969 jugant a la pista que hi havia al costat del camp de futbol municipal, al carrer d'Enric Prat de la Riba. El col·legi es va inaugurar el 1954 arran d'una donació de la senyora Tecla Sala. Es tracta d'una escola parroquial lligada a l'església de Santa Eulàlia de Mèrida. L'edifici va ser construït per l'arquitecte Manuel Puig i Janer. Amb els anys ha anat ampliant l'espai.
Equip de bàsquet del col·legi Tecla Sala l'any 1969 jugant a la pista que hi havia al costat del camp de futbol municipal, al carrer d'Enric Prat de la Riba. El col·legi es va inaugurar el 1954 arran d'una donació de la senyora Tecla Sala. Es tracta d'una escola parroquial lligada a l'església de Santa Eulàlia de Mèrida. L'edifici va ser construït per l'arquitecte Manuel Puig i Janer. Amb els anys ha anat ampliant l'espai.
Camps de Can Riera a l'actual carrer Bellavista i Digoine. Darrera hi havia la pista de Can Bori on jugaven a futbol, bàsquet i hoquei sobre patins a inicis dels anys 60 (en aquest moment encara no hi havia pista al Centre Catòlic i els nenes jugaven a Can Bori
Bodes de plata del CB Hospitalet. Partit de "viejas glorias", any 1955, a Can Bori (hi havia el camp de bàsquet). El segon per l'esquerra dret: el pare de Salvador Rovira Barrull, -Salvador Rovira Mauri-, que havia estat entrenador del club. A la foto ja ho havia deixat, com la resta de "viejas glorias". Al seu costat, més alt, un dels germans Vidal.
Retrat de l'alcalde Just Oliveras Prats. (Mandats 1916, 1918-1923; 1930-1931)
Just Oliveras i Prats, (l'Hospitalet de Llobregat, 1887 – 1938) pertanyia a una família benestant arrelada a la ciutat des del segle XVII.
La seva família va fer donació a l'Ajuntament el 1907 de les terres de la finca familiar de Cal Tres per tal que el poble de l'Hospitalet pogués créixer cap a l'estació de ferrocarril, situada molt a prop d'aquesta finca, mitjançant la seva urbanització. La Rambla Just Oliveras, nascuda llavors, juntament amb tots el carrers adjacents perpendiculars a ella de resultes d'aquella urbanització, va ser anomenada així en homenatge al seu pare, Just Oliveras i Arús, comerciant en cereals i propietari de terres, entre elles d'aquella gran finca.
Va ser propietari d'un pròsper negoci: la línia d'autobusos que unia la Plaça d'Espanya de Barcelona amb l'Hospitalet i diverses localitats del baix Llobregat.
Just Oliveras i Prats, cap de la secció local de la Lliga Regionalista, va ser triat regidor de l'Ajuntament l'any 1914 i va ser alcalde el 1916 i el 1918 fins poc abans del cop d'estat de Primo de Rivera el 1923, va tornar a l'alcaldia després, des de 1930, amb el fi de la dictadura de Primo de Rivera i de la Unión Patriótica i la sortida de l'alcaldia de Tomàs Giménez, fins les eleccions municipals de 1931, on va sortir triat alcalde el republicà Josep Montané, de la Unió republicana, que ja ho havia estat des de març de 1923 fins el cop d'estat. Va ser assassinat el 1938, juntament amb la seva cunyada, Antònia Durban Casas, al garatge de casa seva per un encaputxat. Mai es va poder resoldre el cas. Un bust en honor seu, situat primerament en la confluència de la Rambla i el carrer Barcelona, presideix la part alta de la Rambla Just Oliveras.
El seu germà Santiago, sacerdot, va impulsar el 1904 la creació del Centre Catòlic de l'Hospitalet, que va tenir la seva primera seu al c/ Església en un local de lloguer. Posteriorment, en créixer l'entitat, va cedir uns terrenys de la seva propietat on es va inaugurar el 1926 un nou i espaiós edifici dotat d'un cafè, un teatre i una pista esportiva. Santiago Oliveras fou rector de la parròquia de la Concepció de Barcelona fins que va morir el 1953. Un any després i, en homenatge a la seva persona, es canvià el nom de l'aleshores carrer del Segre (a la part del darrere del Centre Catòlic, tocant amb la pista de bàsquet) pel seu. També té un carrer al costat de l'esmentada parròquia barcelonina.
una pista de bàsquet per al gaudi dels veïns de Pubilla Cases a l'inici de l'avinguda de Tomás Giménez, tocant a la plaça de la Mare de Déu del Pilar, prop del carrer d'Ibèria. En aquella època, als anys vuitanta, a l'avinguda de Tomás Giménez encara hi havia les torres per on passaven les línies elèctriques.
"Política i institucions 94P 5D/Equipaments oficials/Electricitat
cartell de l'Olimpíada Popular organitzada des de les Associacions de Veïns. Es tractava d'una sèrie d'activitats esportives per reivindicar espais i instal·lacions esportius a la ciutat. Una colla de sacs i una cistella de bàsquet improvisada amb materials reutilitzats van portar l'esport i el joc a un barri buit de pistes esportives. El 1975 es va crear una comissió d'esports al barri.
Associacions i entitats 86P 6D/Joventut/Olimpiades populars
cartell de l'Olimpíada Popular de Can Serra celebrada el 1974, organitzada per la vocalia de joves de l'Associació de Veïns. Es tractava d'una sèrie d'activitats esportives per reivindicar espais i instal·lacions esportius a la ciutat. Una colla de sacs i una cistella de bàsquet improvisada amb materials reutilitzats van portar l'esport i el joc a un barri buit de pistes esportives. El 1975 es va crear una comissió d'esports al barri i el 1976 es va ocupar el camp de les Resines.
Associacions i entitats 86P 6D/Joventut/Olimpiades populars
Olimpíada Popular de Can Serra celebrada el 1974, organitzada per la vocalia de joves de l'Associació de Veïns de Can Serra. Es tractava d'una sèrie d'activitats esportives per reivindicar espais i instal·lacions esportius a la ciutat. Una colla de sacs i una cistella de bàsquet improvisada amb materials reutilitzats van portar l'esport i el joc a un barri buit de pistes esportives. El 1975 es va crear una comissió d'esports al barri i el 1976 es va ocupar el camp de les Resines.
Associacions i entitats 86P 6D/Joventut/Olimpiades populars
Olimpíada Popular de Can Serra celebrada el 1974, organitzada per la vocalia de joves de l'Associació de Veïns de Can Serra. Es tractava d'una sèrie d'activitats esportives per reivindicar espais i instal·lacions esportius a la ciutat. Una colla de sacs i una cistella de bàsquet improvisada amb materials reutilitzats van portar l'esport i el joc a un barri buit de pistes esportives. El 1975 es va crear una comissió d'esports al barri i el 1976 es va ocupar el camp de les Resines.
Associacions i entitats 86P 6D/Joventut/Olimpiades populars
"L'edifici de l'escola Busquets i Punset a l'avinguda Josep Tarradellas, encara a mig asfaltar, a finals dels anys setanta; l'escola es va inaugurar el 1974. Les pistes esportives que tocaven a l'escola van acollir el club de bàsquet de l'Hospitalet. Darrera hi ha la via del tren i el barri de Sanfeliu i Cornllà"
Educació 90P 5D/Centre/PUB Col·legi Busquets i Punset
