• AMHLAF0187894.jpg
    Diferents edicions mostra de noves veus. Amics de l'Òpera de l'Hospitalet
    Després d'un any organitzant recitals lírics mensuals d'òpera a l'Aula de Cultura Sanfeliu, i motivat per la gran afluència de públic que hi assistia, l'Organisme Autònom Municipal de Cultura va arribar a un acord amb el Centre Cultural que La Caixa va obrir a la Rambla Just Oliveras, on es va traslladar la històrica biblioteca que aquesta institució va obrir en els anys quaranta del s. XX al carrer Baró de Maldà, per tal de poder traslladar, a la Sala d'Actes d'aquest Centre Cultural, aquests recitals lírics, que es van continuar organitzant i contractant des de l'Aula de Cultura Sanfeliu, dirigida llavors per Joan Piera i Creixells, iniciador d'aquest projecte. Passat un parell d'anys, el 1991, aquest centre va passar a ser municipal: la biblioteca va ser reconvertida en Aules d'estudi pels estudiants de l'Hospitalet i el seu fons va ser traslladat i integrat al fons de la llavors recentment inaugurada Biblioteca Central de L'Hospitalet, situada a restaurada masia de Can Sumarro, que va ser cedida al municipi per la família Prats a finals dels anys setanta del s.XX amb la condició que fos transformada en un centre cultural o assistencial. La Sala d'actes d'aquest Centre Cultural de La Caixa, que el Cine Club l'Hospitalet havia fet servir durant un temps per les seves projeccions, va ser reconvertida en l'Auditori Barradas i juntament amb la Sala d'Exposicions, va passar a ser gestionada directament per l'Ajuntament, que va nomenar la funcionària Loli Sánchez com a directora de programació. L'auditori va ser batejat amb aquest nom en homenatge al pintor uruguaià Rafael Barradas que, als anys trenta del s. XX va viure a l'Hospitalet Centre, on va crear una famosa tertúlia, "l'Ateneïllo", per on van passar destacades personalitats del món cultural barceloní del moment. L'any 1990 va ser creada, al caliu d'aquests exitosos recitals, a l'Aula de Cultura Sanfeliu i apadrinada per la soprano Mirna Lacambra, presidenta de l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell, entitat creada cinc anys abans, l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, liderada pel director de l'Aula de Cultura Sanfeliu en Joan Piera i Creixells amb l'ajut de diversos hospitalencs amants de la lírica com a membres de la seva inicial Junta Directiva, com Josep Maria Valero, Jaume Cardona, Albert Amat i Artur Arranz. Posteriorment es van afegir a la Junta Emília Olivé Vidal i David Puig i Almató. Aquesta associació signaria poc després de la seva constitució un conveni amb l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de l'Hospitalet, de la que era regidor llavors Amadeu Juan i Prat, per tal de fer-se càrrec de la programació i organització d'aquests recitals, que cada cop van anar guanyant més públic i incidència en el panorama operístic català. Posteriorment l'entitat es va constituir també com a delegació de Joventuts Musicals a l'Hospitalet. Al local social de l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet s'accedia des dels el pati dels baixos de l'edifici conegut com a Can Casas, que fou edificat per l'industrial Macari Golferics el 1904 al carrer Major núm. 54, on tenia la seu l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Aquest pati era compartit les per dues associacions que també tenien en aquest edifici la seva seu: el Centre d'Estudis de l'Hospitalet, al primer pis, i el Cine Club l'Hospitalet al segon pis. Les sinèrgies positives generades per aquestes tres associacions, presidides llavors per Carme Arranz, Artur Arranz i Joan Piera, van permetre cercar recursos per poder restaurar el terrat i els baixos d'aquest emblemàtic edifici modernista, que va ser batejat, literalment, com "L'Ateneïllo", en una festa al carrer, que va comptar com a padrins amb els dos gegants històrics de la ciutat, en honor a la tertúlia artística així anomenada que va crear el pintor Rafael Barradas quan va viure a la nostra ciutat. L'«Ateneíllo» de l'Hospitalet va ser una tertúlia o grup artístic i cultural relacionat amb l'avantguardisme , format al voltant de l'artista uruguaià Rafael Barradas, El grup el formaven, entre d'altres, a part del propi Rafael Barradas i la seva germana pianista, Carmen Barradas, artistes o escriptors com Màrius Verdaguer, Sebastià Gasch, Juan Gutiérrez Gili, Josep Maria de Sucre, Lluís Montanyà , el caricaturista Manuel Font ("Siau") i Guillem Díaz-Plaja, com a més habituals. Es van afegir, segons consta, en alguna ocasió personatges com Lorca, Dalí, Gómez de la Serna, Foix, o Giménez Caballero. A la fotografia, s'observa el jurat d'una de les Mostres de Noves Veus, esdeveniment anual organitzat per l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, del que es van realitzar diverses edicions, que sempre es va definir com a "aparador de cant de l'Hospitalet", per a diferenciar-lo clarament d'un concurs amb premis, en el que el que s'oferia als joves intèrprets, alguns encara estudiant cant, una primera possibilitat de ser valorats, tant pel públic com per un jurat especialitzat, que emetia les seves opinions de forma absolutament discreta en un sobre tancat que era entregat a cada participant. S'observa en primer terme a la dreta de la foto a Jaume Cardona, expresident dels Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, al seu costat Teresa Mir, destacada, entesa i veterana liceísta, cofundadora de l'Associació de Liceístes del Quart i Cinquè pis. Al mig de la taula, Chantal Gasquet, programadora de recitals lírics de cantants catalans al Festival de les dues Catalunyes /Festival lyrique des pays catalans que ella organitzava llavors a la Perpinyà i a diferents poblacions de la Catalunya Nord, persona molt vinculada llavors a l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Al seu costat Marcel Cervelló destacat i entès crític d'òpera de la revista Opera Actual, membre del exitós programa dedicat a l'òpera Gran Gala, de Ràdio Nacional d'Espanya, juntament amb el crític Pau Nadal, amb el foniatra Dr. Josep Maria Colomer Pujol, i amb Jaume Tribó, apuntador del Gran Teatre del Liceu, i dirigit durant molts anys pel periodista i locutor Joan Lluch i cofundador, tots ells del Club Polimnia, que organitzava recitals d'òpera a la mateixa seu de Ràdio Nacional d'Espanya de la Plaça de Catalunya. La persona que té al seu costat Cervelló és el destacat baríton Enric Serra, especialista en el canto staccato d'agilità típic dels rols de baríton buffo de Rossini i Donizett. A l'extrem de la taula, Artur Arranz, membre de la Junta Directiva de l'Associació, co-organitzador dels recitals lírics que van tenir lloc de 1994 a 1999 cada dissabte al migdia a La rambla, davant la façana del Liceu en suport a la seva reconstrucció i director de dues temporades d'òpera en català juntament amb Roger Alier, crític d'òpera de La Vanguardia i professor de història de l'òpera de la Universitat de Barcelona.
    Amics de l'Òpera de l'Hospitalet
    Associacions i entitats
    Cant
    Centre Cultural Barradas
    Centres Culturals
    Cultura
    Culturals i socio culturals
    Equipaments culturals
    Música
    Òpera
  • AMHLAF0003390.jpg
    Institut Nacional Torres i Bages
    Entrada principal de l'Institut Nacional Torres i Bages de Can Serra(Avinguda de Can Serra, 101) Va ser inaugurat l'octubre de 1968. Des de llavors la societat ha canviat molt i l'ensenyament també. A l'inici s'impartia un batxillerat de sis anys i Preu (Preparación Universitaria) passant pels estudis de BUP (Bachillerato Unificado Polivalente) i COU (Curso de Orientación Universitaria). En l’actualitat s'imparteix l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) i el Batxillerat. El mural ceràmic de la façana de l'Institut Torras i Bages), és considerat probablement el primer dels grans murals ceràmics instal·lats a la ciutat de L'Hospitalet de Llobregat. Va ser dissenyat durant l'època de construcció de l'institut al barri de Can Serra. Molts dels murals ceràmics d'aquesta època a la ciutat provenien de les antigues i reconegudes fàbriques locals com Cosme Toda. Aquest mural, pel seu estil, podria haver estat realitzat per l'artista valencià Julio Bono, autor també del mural d'accés a la fàbrica Indo del barri de Santa Eulàlia, que va ser destruït en ser enderrocat l’edifici l’any 2007. Josep Torras i Bages neix el 12 de setembre de 1846 al si d'una família benestant de Vilafranca del Penedès). L'any 1859 s'instal·la a Barcelona per continuar estudiant i comença la carrera de Dret. Al 1869 obté la Llicenciatura i el Doctorat en Dret Civil i Canònic. El 1869 ingressa al Seminari de Barcelona on estudia Moral i Sagrada Escriptura. Des del 1872 fins al 1875 estudia al seminari de Barcelona, on s’inicia en la doctrina de Tomàs d’Aquino. El 1876 obté la licenciatura enTeologia a València. El 1877 és ordenat diaca de Vic i el 23 de desembre es ordenat prevere a Girona. El 1880, amb 34 anys, dóna inici a la seva producció filosòfica tot escrivint moltes obres de caire tomista i regionalista. Va exercir una intensa labor pastoral i intel·lectual a Barcelona; presidí la secció de redacció de les Bases de Manresa (1882) com a delegat de les entitats catalanistes de Barcelona. El 1892 publica la seva obra més coneguda i rellevant: "La tradició catalana", de signe moderadament conservador i rèplica a "Lo catalanisme" de Valentí Almirall. Aquesta obra, on defensa apassionadament la llengua catalana i l'aportació del cristianisme a la història de Catalunya, es convertí durant decennis en una mena de referència dels catòlics catalans, els quals varen adoptar un lema que, tot i no trobar-se enlloc als seus escrits, reflecteix clarament el seu pensament: "Catalunya serà cristiana o no serà". El 8 d'octubre de 1896 és consagrat bisbe. Continua escrivint i publicant sobre qüestions religioses i catalanes. L'any 1909 refusa l'oferiment de promocionar-se, la qual cosa implicava el seu trasllat a Burgos. Segueix escrivint activament i dedicat a la pastoral fins a la seva mort, que s'esdevé a Vic el 7 de febrer de 1916.
    Educació
    Escoles
    Institut Torras i Bages
  • AMHLAF0003389.jpg
    Institut Nacional Torres i Bages
    Façana de l'Institut Nacional Torres i Bages de Can Serra (Avinguda de Can Serra, 101) Va ser inaugurat l'octubre de 1968. A l'inici s'impartia un batxillerat de sis anys i Preu (Preparación Universitaria) passant pels estudis de BUP (Bachillerato Unificado Polivalente) i COU (Curso de Orientación Universitaria). En l’actualitat s'imparteix l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) i el Batxillerat. Josep Torras i Bages neix el 12 de setembre de 1846 al si d'una família benestant de Vilafranca del Penedès). L'any 1859 s'instal·la a Barcelona per continuar estudiant i comença la carrera de Dret. Al 1869 obté la Llicenciatura i el Doctorat en Dret Civil i Canònic. El 1869 ingressa al Seminari de Barcelona on estudia Moral i Sagrada Escriptura. Des del 1872 fins al 1875 estudia al seminari de Barcelona, on s’inicia en la doctrina de Tomàs d’Aquino. El 1876 obté la licenciatura enTeologia a València. El 1877 és ordenat diaca de Vic i el 23 de desembre es ordenat prevere a Girona. El 1880, amb 34 anys, dóna inici a la seva producció filosòfica tot escrivint moltes obres de caire tomista i regionalista. Va exercir una intensa labor pastoral i intel·lectual a Barcelona; presidí la secció de redacció de les Bases de Manresa (1882) com a delegat de les entitats catalanistes de Barcelona. El 1892 publica la seva obra més coneguda i rellevant: "La tradició catalana", de signe moderadament conservador i rèplica a "Lo catalanisme" de Valentí Almirall. Aquesta obra, on defensa apassionadament la llengua catalana i l'aportació del cristianisme a la història de Catalunya, es convertí durant decennis en una mena de referència dels catòlics catalans, els quals varen adoptar un lema que, tot i no trobar-se enlloc als seus escrits, reflecteix clarament el seu pensament: "Catalunya serà cristiana o no serà". El 8 d'octubre de 1896 és consagrat bisbe. Continua escrivint i publicant sobre qüestions religioses i catalanes. L'any 1909 refusa l'oferiment de promocionar-se, la qual cosa implicava el seu trasllat a Burgos. Segueix escrivint activament i dedicat a la pastoral fins a la seva mort, que s'esdevé a Vic el 7 de febrer de 1916.
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
    Educació
    Escoles
    Institut Torras i Bages
  • AMHLAF0003397.jpg
    Institut Torras i Bages
    Obres de construcció de l'Institut Nacional "Torras i Bages" de Can Serra (Avinguda de Can Serra, 101) Va ser inaugurat l'octubre de 1968. A l'inici s'impartia un batxillerat de sis anys i Preu (Preparación Universitaria) passant pels estudis de BUP (Bachillerato Unificado Polivalente) i COU (Curso de Orientación Universitaria). En l’actualitat s'imparteix l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) i el Batxillerat. Josep Torras i Bages neix el 12 de setembre de 1846 al si d'una família benestant de Vilafranca del Penedès). L'any 1859 s'instal·la a Barcelona per continuar estudiant i comença la carrera de Dret. Al 1869 obté la Llicenciatura i el Doctorat en Dret Civil i Canònic. El 1869 ingressa al Seminari de Barcelona on estudia Moral i Sagrada Escriptura. Des del 1872 fins al 1875 estudia al seminari de Barcelona, on s’inicia en la doctrina de Tomàs d’Aquino. El 1876 obté la licenciatura enTeologia a València. El 1877 és ordenat diaca de Vic i el 23 de desembre es ordenat prevere a Girona. El 1880, amb 34 anys, dóna inici a la seva producció filosòfica tot escrivint moltes obres de caire tomista i regionalista. Va exercir una intensa labor pastoral i intel·lectual a Barcelona; presidí la secció de redacció de les Bases de Manresa (1882) com a delegat de les entitats catalanistes de Barcelona. El 1892 publica la seva obra més coneguda i rellevant: "La tradició catalana", de signe moderadament conservador i rèplica a "Lo catalanisme" de Valentí Almirall. Aquesta obra, on defensa apassionadament la llengua catalana i l'aportació del cristianisme a la història de Catalunya, es convertí durant decennis en una mena de referència dels catòlics catalans, els quals varen adoptar un lema que, tot i no trobar-se enlloc als seus escrits, reflecteix clarament el seu pensament: "Catalunya serà cristiana o no serà". El 8 d'octubre de 1896 és consagrat bisbe. Continua escrivint i publicant sobre qüestions religioses i catalanes. L'any 1909 refusa l'oferiment de promocionar-se, la qual cosa implicava el seu trasllat a Burgos. Segueix escrivint activament i dedicat a la pastoral fins a la seva mort, que s'esdevé a Vic el 7 de febrer de 1916.
    Arquitectura i urbanisme
    Construcció
    Educació
    Escoles
    Institut Torras i Bages
    Obres
  • AMHLAF0187733.jpg
    Mur a l'avinguda Can Serra amb pintades reclamant equipament pel barri en els terrenys de la CAMPSA
    Mur a l'avinguda Can Serra amb pintades reclamant equipament pel barri en els terrenys de la CAMPSA. En aquests terrenys estaven Can Cluset i Can Brugueroles, aquesta última va ser expropiada per l'empresa pública CAMPSA. Actualment en aquests terrenys està el parc de Can Cluset
    Arquitectura i urbanisme
    CAMPSA
    Carrers
    Edificis
    Indústries
    Torre Cluset/Can Brugueroles
  • AMHLAF0187684.jpg
    Vistes aèries del parc de les Planes i del cementiri municipal
    Vistes aèries del parc de les Planes i del cementiri municipal. Les vies separen els barris de les Planes i de Sant Josep. En la part inferior Can Serra
    Arquitectura i urbanisme
    Vistes
    Vistes aèries
  • AMHL_101_C411_1967_00022_0020_foto.jpg
    Castellbò,C. 0
    Imatge extreta d'una llicència d'obres.
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
  • AMHLAF0111494.tif
    "¡Atención vecinas!", cartell de dones del barri de Can Serra
    Cartell de propaganda de mitjans dels anys setanta del s. XX de la vocalia de dones de l'Associació de Veïns de Can Serra, que convocava xerrades i organitzava activitats per a les famílies juntament amb l'Escola d'Adults de Can Serra.
    Associació de veïns de Can Serra
    Associacions i entitats
    Dones
    Educació
    Escoles
    Escoles d'adults
    Persones
    Veïnals
  • AMHLAF0006987.JPG
    Reunió de l'Associació de Veïns de Can Serra
    Reunió de l'Associació de Veïns de Can Serra al solar de la Carpa..
    Associació de veïns de Can Serra
    Associacions i entitats
    Cultura
    Política i administració pública
    Veïnals
  • AMHL_101_C411_1980_00022_Foto1.jpeg
    Can Serra,Av 54
    Imatge extreta d'una llicència d'obres
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
  • AMHL_101_C411_1980_00022_Foto2.jpeg
    Can Serra,Av 54
    Imatge extreta d'una llicència d'obres
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
  • AMHL_101_C411_1980_00022_Foto3.jpeg
    Can Serra,Av 54
    Imatge extreta d'una llicència d'obres
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
  • AMHL_101_C411_1980_00022_Foto5.jpeg
    Can Serra,Av 54
    Imatge extreta d'una llicència d'obres
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
  • AMHL_101_C411_1980_00022_Foto4.jpeg
    Can Serra,Av 54
    Imatge extreta d'una llicència d'obres
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
  • AMHL_101_C411_1980_00022_Foto6.jpeg
    Can Serra,Av 54
    Imatge extreta d'una llicència d'obres
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
  • AMHL_101_C411_1971_00029_Foto1.jpeg
    Castellbò,C. 27
    Imatge extreta d'una llicència d'obres
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
  • AMHL_101_C411_1971_00029_Foto2.jpeg
    Castellbò,C. 27
    Imatge extreta d'una llicència d'obres
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
  • AMHL_101_C411_1970_00272_Foto.jpeg
    Sant Pere,C. 20
    Imatge extreta d'una llicència d'obres
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
  • AMHL_101_C411_1972_00124_Foto.jpeg
    Isabel la Catòlica,Av 37
    Imatge extreta d'una llicència d'obres
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
  • AMHL_101_C411_1966_00574_Foto.jpeg
    Andorra,C. 56
    Imatge extreta d'una llicència d'obres
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
  • AMHL_101_C411_1964_00223_Foto.jpeg
    Oriental,C. 16
    Imatge extreta d'una llicència d'obres
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
  • AMHL_101_C411_1972_00062_FOTO.jpeg
    Faus,C. 1
    Imatge extreta d'una llicència d'obres
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
  • AMHL_101_C411_1972_00261_Foto.jpeg
    Isabel la Catòlica,Av 53
    Imatge extreta d'una llicència d'obres
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
  • AMHL_101_C411_1974_00068_Foto.jpeg
    Oriental,C. 1
    Imatge extreta d'una llicència d'obres
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
  • AMHL_101_C411_1975_00017_Foto.jpeg
    Pere Pelegrí,C. 0
    Imatge extreta d'una llicència d'obres
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis