Can Serra,Av 54

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Can Serra,Av 54

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Can Serra,Av 54

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Can Serra,Av 54

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Can Serra,Av 54

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Can Serra,Av 54

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Castellbò,C. 27

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Castellbò,C. 27

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Sant Pere,C. 20

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Isabel la Catòlica,Av 37

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Andorra,C. 56

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Oriental,C. 16

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Faus,C. 1

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Isabel la Catòlica,Av 53

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Oriental,C. 1

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Pere Pelegrí,C. 0

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Carrer del Molí amb l'avinguda Electricitat

A mà esquerra el col·legi Rubió i Ors. El carrer de davant la tanca és el carrer Molí i la torre d'alta tensió que es veu segueix perpendicular a la fotografia és l'avinguda de l' Electricitat.

Creació d'Ángel Pascual

Creacions amb efecte parallax d'alumnes de l'Escola d'Art i Superior de Disseny Serra i Abella a partir de fotografies del Districte 5 de l'Hospitalet.

Consulta popular sobre la permanència de l'Estat Espanyol a l'OTAN el 1984.

Consulta popular sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN i la retirada de les bases militars nord-americanes, organitzat pel Col·lectiu per la Pau i el Desarmament de l’Hospitalet i entitats, partits polítics i sindicats de la ciutat, el 25 de novembre de 1984 (un any i mig abans que el referèndum oficial), de 9h. a 21h. Una de les nombroses taules de votació que va haver-hi escampades per diferents llocs dels diferents barris de l'Hospitalet. Aquesta estava situada a l'entrada de l'Institut de Batxillerat Torras i Bages de Can Serra.

Consulta popular sobre la permanència de l'Estat Espanyol a l'OTAN el 1984.

Consulta popular sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN i la retirada de les bases militars nord-americanes, organitzat pel Col·lectiu per la Pau i el Desarmament de l’Hospitalet i entitats, partits polítics i sindicats de la ciutat, el 25 de novembre de 1984 (un any i mig abans que el referèndum oficial), de 9h. a 21h. Una de les nombroses taules de votació que va haver-hi escampades per diferents llocs dels diferents barris de l'Hospitalet. Aquesta estava situada al barri de Can Serra. S'observa a la fotografia, assegut, el primer per l'esquerra, a Celestino Raya, treballador de l'Ajuntament de l'Hospitalet, militant del PSUC. Dret, a l'esquerra, en Jaume Botey i Vallès, teòleg i doctor en filosofia, ex-rector de la parròquia del barri, primer regidor d'Ensenyament del primer ajuntament democràtic de 1979 pel PSUC, fundador del Centre d'Estudis de l'Hospitalet i destacat activista polític implicat en moltes causes, que va ser un dels impulsors i organitzadors d'aquesta consulta.

Casa de Reconciliació de Can Serra

Vista aèria de la seva construcció. La construcció es va realitzar mitjançant veïns del barri que hi treballaren desinteressadament fora del seu horari laboral durant els caps de setmana. La seva ubicació estava prevista al solar on avui hi ha la Plaça de La Carpa, on antigament, en els anys seixanta, havia estat instal·lat el Teatro Popular Portàtil que va donar lloc a aquesta plaça, però la comunitat d'escoplapis que la va impulsar va decidir ubicar-la en aquest solar gairebé residual del barri per deixar lliure aquell espai, on també estava prevista la construcció de més blocs, per permetre al barri de Can Serra comptar amb una gran plaça lliure de blocs on poder encabir també diferents equipaments comunitaris com els que hi ha en l'actualitat, una escola i un mercat, i poder realitzar els esdeveniments festius del barri. Fotografia feta des de dalt d'un bloc de pisos de l'avinguda Can Serra. Es veuen les parets de la parròquia enlairades, sense teulat i en una de les particions veïns i veïnes fent un recés en el treball. Davant de tot es veuen cotxes aparcats a l'avinguda de Can Serra i també un rètol que posa "Construcción Centro Parroquial". Es va inaugurar el 16 de juliol de 1974. Fins llavors, la parròquia de Can Serra estava ubicada en uns baixos d'un dels blocs de pisos, un local massa petit per a les necessitats litúrgiques comunitàries. Se n'encarregà de la parròquia un grup d'escolapis -Miquel Martí, Ramon Marimon, Josep M. Monferrer i Jaume Botey, que va ser el seu primer rector- que conduïen també les classes de religió a l'institut de batxillerat Torras i Bages, a Can Serra, i al COPEM, a Santa Eulàlia -únics centres públics als anys seixanta i setanta a l'Hospitalet. La Casa de Reconciliació es va plantejat com un espai de culte no convencional, sense torre ni campanar, i estava oberta a rebre també tot tipus d'iniciatives de tipus cultural, comunitar, polítici i/o sindical de caire reivindicatiu, com per exemple, donar acolliment a l'Associació de Veïns i els sindicats quan encara no estaven legalitzats, a funcions teatrals del Grup d'Acció Teatral (GAT) de l'Hospitalet, a les reunions dels primers objectors de consciència de Catalunya que no volien fer el servei militar obligatori o a les classes d'alfabetització i d'ensenyament d'adults.

Torre de Can Serra

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt. Finca ja no existent que va donar nom al barri de Can Serra.

Canal de la Infanta

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt. Pont sobre el Canal de la Infanta d'accés a la casa Madurell. El pont estava situat al camí de Sant Joan o del cementiri, prop de la Riera de la Creu, de la que s'observa el seu inici a la dreta de la fotografia. Al fons, el pont de ferro de Can Serra sobre les vies del tren, al costat de l'estació de l'Hospitalet. Avui tot aquest espai és l'Avinguda Josep Tarradellas i Joan.

Torre de Can Serra

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt. Finca que ja no existeix, aquí vista des d'un costat.

Teatro Popular Portátil

Emilio Pérez Piñero, l'arquitecte que va dissenyar aquesta original carpa de ferro, va néixer a València el 1935 i es va traslladar sent molt petit a Calasparra, Múrcia, on tenia el seu estudi i on va morir prematurament el 1972. El 1957 viatja a Madrid i comença els seus estudis a l'Escola Superior Tècnica d'Arquitectura. El 1961 en el VI Congrés de la Unió Internacional d'Arquitectes celebrat a Londres, va presentar un projecte de 'Teatre Ambulant' amb capacitat per a 500 espectadors. Amb aquest projecte va donar inici a les seves inquietuds estructurals per crear elements de muntatge i desmuntatge ràpid i econòmic en gran similitud amb les obres de Buckminster Fuller. La seva estructura més coneguda, sens dubte, és la cúpula geodèsica del Museu Dalí a Figueres. Gràcies a aquest treball, de principis dels anys setanta, es va relacionar personalment amb Salvador Dalí, qui se sentia molt identificat amb les seves idees i plantejaments. Després de l'experiència obtinguda a Londres, el 1966 dissenya un Teatro Nacional Desmontable per a 1.800 espectadors per encàrrec del Ministeri d'Informació i Turisme, en l'època del ministre Manuel Fraga Iribarne, per als Festivals d'Espanya. L'estructura constava de dues cúpules reticulars realitzades en casquets de directriu esfèrica de 31 metres de diàmetre y 11 metres de fletxa. El projecte s'anomenava Teatro Popular Portátil, amb el que el Ministeri pretenia, mitjançant una carpa portàtil, portar el teatre a poblacions que no dispossessin d'un edifici teatral amb suficient capacitat com per representar grans espectacles. Aquesta carpa va anar per primer cop a La Corunya y després a Alcobendas, però no va ser gaire aprofitada pel Ministeri d'Educació. L'alcalde Vicenç Capdevila, llavors encara ponent de cultura, va aconsseguir que aquesta estructura s'instal·lés a l'Hospitalet, a un solar del barri de Can Serra, barri que tot just començava a edificar-se, on van tenir lloc, de 1969 a 1972, diversos cicles de teatre amateur i de teatre professional de tipus clàssic en castellà, en els que es van representar obres de teatre d'autors com Tirso de Molina, Lope de Rueda, Calderon, Lope de Vega, Molière, Arniches, Valle-Inclán, Benavente, Mihura, Salom i Buero Vallejo per a tots els públics, a càrrec de la companyia del Teatro Calderon de Barcelona, dirigida per José Maria Loperena, la Compañía Nacional de Teatro Maria Guerrero de Madrid i la companyia Pequeño Teatro de Barcelona, dirigida per l'actriu Maria Luisa Oliveda. També es van oferir sarsueles com "Marina", d'Arrieta; "La tabernera del puerto", de Sorozábal i "Don Gil de Alcalà", de Penella, a càrrec de la companyia lírica Tomàs Breton de Barcelona dirigida pel baix Manuel Gas. Així mateix van tenir lloc exitoses campanyes escolars pels alumnes de l'Hospitalet a càrrec de la companyia Teatro Universal para Escolares d'Alejandro Ulloa, que va oferir "La vida es sueño" i "El alcalde de Zalamea", de Calderon; "Otelo" i "Hamlet", de Shakespeare; "Los intereses creados", de Benavente i "En flandes se ha puesto el sol", de Marquina. Després se'n va fer càrrec en Ricard Salvat, que va organitzar algunes sessions per alumnes de batxillerat més treballades amb els professors, que podien preparar així l'obra amb anterioritat amb els seus alumnes. En finalitzar la representació els alumnes podien fer preguntes al director i els actors, que es situaven tots a l'escenari. Va ser un projecte deficitari econòmicament però d'una gran importància cultural i de molt relleu per a l'Hospitalet d'aquella època, que va quedar truncat el febrer de 1972 quan una gran tempesta amb una forta ventada va fer malbé totalment la immensa lona que cobria l'estructura. L'elevat cost de fer-ne una altra va motivar que l'Ajuntament, que poc després de l'incident va passar a ser el propietari de la Carpa , cedida per un preu simbólic pel Ministeri, renunciés a construir-ne una altra i deixés l'estructura despullada allà, a Can Serra, en un solar on l’ajuntament franquista de l’alcalde Matías de España havia donat permís per construir 13 blocs de 13 pisos d’alçada. Finalment, les lluites veïnals (els veïns tiraven a terra les tanques que barraven el terreny), l’arribada a l’Ajuntament de l’alcalde Vicenç Capdevila i el nou Pla General Metropolità de l’arquitecte Joan Antoni Solans, van aturar la construcció. En aquell emplaçament va néixer una plaça, un mercat i una escola que porten el nom de la Carpa en record de l’antiga estructura escènica. El 1976 va ser traslladada i muntada a la part del darrere del Parc de Can Buxeres, on va ser finalment desmuntada. Fotografia del 16 d'octubre de 1969, dia en què el Ministro de Información y Turismo, Manuel Fraga Iribarne, va visitar el Teatro Popular Portàtil per inaugurar la campanya "Teatro Universal para Escolares, adreçada als alumnes de batxillerat de l'Hospitalet. Podem veure l'esplèndida estructura coberta amb la gran lona i unes petites edificacions realitzades en obra, on tenien lloc les oficines i les taquilles, en les que apareix el nom del projecte. La furgoneta de refrescos Mirinda, de la marca Pepsi-Cola, afincada llavors a l'Hospitalet, a la Gran Via, al costat de la fàbrica Godó i Trias, va donar suport a aquestes representacions.