Vista aèria de la Fàbrica Godó y Trías S.A.

Vista aèria de la fàbrica Godó y Trías S.A. ubicada al barri de Santa Eulàlia a tocar de la Gran Via de les Corts Catalanes. Al seu darrera, la fàbrica d'estanteries industrials Mecalux. Mecalux es va traslladar a aquest edifici de Gran Via 72-78, l’any 1984, una vegada que “Bebidas Americanas SAE”, la comercialitzadora de Pepsi-Cola, que el va aixecar el 1956, va fer suspensió de pagaments al 1983 i va vendre l’edifici a Mecalux. L’edifici va ser venut a finals de 2002 a la immobiliària de la Caixa de Catalunya, PROCAM (Promotora Catalunya Mediterránea SA) i va ser enderrocat a principis de l’any 2005. La fàbrica de filatures i teixits de jute Viuda e Hijos de Jaime Trias, posteriorment, després de la guerra civil, coneguda com a Godó i Trias S.A., era anomenada popularment "Les Sangoneres", pel fet d'haver-se instal·lat, el 1903, a instàncies de María Pilar Romeu Torrens, vídua de Trias, a l'anomenat prat de les sangoneres, un terreny de la zona de Marina de l'Hospitalet ben regat per un subcanal del Canal de la Infanta, i per un profund pou artesià de cinquanta metres de fondària, on, a banda de molta aigua, necessària per realitzar satisfactòriament el procés de transformació industrial del jute, abundaven les sangoneres. Entre els treballadors va ser molt popular aquest motiu perquè tenia un doble sentit i també feia referència a la capacitat de les classes extractives burgeses del moment per extreure o "xuclar" plusvàlues dels treballadors pagant salaris de misèria per jornades laborals llarguíssimes. Els productes que produïa i oferia la fàbrica, que va arribar a tenir 556 treballadors en 1930 dels quals el 80% eren dones, que eren les filadores que feien anar els telers, eren arpillera, sacs i cordes de jute. Els homes realitzaven tasques de manteniment de l'edifici, de la maquinaria i el transport de materials. Les oficines de Viuda e Hijos de Jaime Trias estaven inicialment, al carrer Diputació núm. 249 de Barcelona, dins el "Quadrat d'or" i, posteriorment, desapareguda la vídua el 1936 i acabada la guerra civil, el 1946, els seus hereus van fusionar la seva firma de filatures de jute amb la dels Godó, situada a Igualada, canviant el nom de l'empresa per constituir «Godó y Trias, S.A.».al carrer Pelai, núm 28, al mateix edifici de La Vanguardia, propietat dels Godó. L'edifici, va ser projectat pel Mestre d'obres Jaume Brossa i Mascaró i les calderes de vapor, dues calderes multitubulars de vapor amb sistema inexplotable Viclausse, van ser instal·lades per l'enginyer Ferran Junoy Vernet, director de La Maquinista Terrestre i Marítima. Jaume Brossa i Mascaró, Barcelona, 1845-1922, va obtenir el títol de Mestre d’obres el 1868 i va estar en actiu professionalment entre 1869 i 1917. Va ser fill de Francesc Brossa i Rial, empresari d’enderrocs i col•leccionista d’elements esculturals i arquitectònics provinents d’enderrocs d’antics palaus gòtics abandonats de ciutat vella dels segles XIV al XVI o dels convents abandonats per la desamortització, que exhibia a la seva casa-museu al carrer d’Escipió del barri del Putxet de Barcelona, que passaren posteriorment a ser propietat de l’Ajuntament de Barcelona quan aquesta casa va ser enderrocada després de la guerra civil i que van servir posteriorment per a restaurar altres palaus del carrer de Montcada i dels Arcs. La professió i aquella passió pel col•leccionisme arquitectònic del pare, que sens dubte va influir en la seva formació, el va permetre tot un seguit de contactes amb empresaris del sector de la construcció i amb distingides famílies de la Barcelona burguesa de l’època, com la reusenca Maria de Bofarull i Plandolit, vídua de l’important col•leccionista d’art Sebastià Pascual i Inglada, que va ser fundador del Banc de Barcelona, que li va encarregar la reforma i ampliació del seu habitatge-museu del carrer Xuclà núm.19 el 1877 i que el va posar en contacte amb la família Òdena Iglésias, propietaris del Vapor Vell de Reus, que li va encarregar el 1872 un panteó pel llavors recentment inaugurat cementiri de Reus (1870). Es tracta d'una obra espectacular d'estil neoegipci, una de les peces amb més valor artístic del cementiri. Quan l'any 1869 s'enderrocà la Ciutadella i els seus terrenys es van cedir a la ciutat, es va convocar un concurs per urbanitzar el sector que va guanyar el també mestre d’obres Josep Fontserè i Mestre. El seu pla, del 1872-74, preveia la construcció d'un conjunt d'edificis eclèctics de planta baixa, entresòl i tres pisos sobre porxos correguts amb arcades, amb una façana contínua al Parc de la Ciutadella, avui Passeig Picasso. El seu referent era la Rue Rivoli de París, de 1848. Un esquema compositiu semblant al dels porxos d'en Xifré (1840) o la plaça Reial (1848). El projecte va ser desenvolupat seguint el model previst, tant pel mateix Fontserè com pels mestres d'obres, Jaume Brossa i Mascaró i Frederic Farreras i Villalonga durant els darrers vint anys del segle XIX. Com a molts altres Mestres d’obres, va ser contractista i empresari i va construir diferents immobles d’estil clàssic a l’eixample, en llocs tan assenyalats com la Casa Joan Pou al núm. 20 de la plaça de Catalunya el 1876, seu de Société Générale de Banque des de 1919, que la va reformar, o al núm. 39 del Passeig de Gràcia, just a la que avui es coneix com l’illa d'or, o mansana de la discòrdia, on va aixecar la Casa Antoni Torruella el 1887, avui coneguda com a Casa Delfina Bonet, que la va adquirir el 1915 i va fer reformar la façana, seguint l’estil noucentista, a Marcel•lí Coquillat. També va ser obra seva els Banys Àrabs, de 1873, al Passatge de la Pau núm 2 de Barcelona, avui desapareguts. Uns banys públics que oferien sessions d’hidroteràpia i de banys de vapor que es van fer molt populars per la seva luxosa decoració d’estil neomudejar, un estil que estava molt de moda en aquella segona meitat del segle XIX i que va agradar molt a la família Marsillach, que li va encarregar la construcció d’una torre d’estil arabitzant amb un gran jardí el 1882. L’edifici encara es conserva i és una escola privada.L'any 1882 Joan Marsillach i Parera, metge de l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Gervasi de Cassoles, va fer construir en un terreny que en aquells anys quedava delimitat pels carrers de Copèrnic, Muntaner i Tavern, gairebé dins del recinte del Parc de Monterols, una casa torre per traslladar-se a viure amb el seu fill, el crític musical Joaquim Marsillach i Lleonart, greument malalt de tuberculosi, estudiant de medicina amb el Dr. Josep de Letamendi. Els dos, Marsillach i Lleonart i Letamendi, van ser els primers introductors del wagnerisme a Catalunya. Des de 1983 i fins el 1918 va ser membre de la Junta Consultiva del Centre de Mestres d’Obres de Catalunya.El 1894 va quedar vidu de Manuela Amigó i Monteriol. Van tenir tres filles: Teresa, Ramona i Mercè. El seu cunyat, Francesc Amigó, era fabricant de cal i ell, que era també contractista, va crear el 1896 l’empresa de construcció “La Campinense S.A.” amb la intenció d’explotar unes pedreres de Campins per tal de fer ciment i material de construcció que, de fet, va ser l’ampliació de la seva empresa “Brossa y Compañía”. Van ser socis seus en aquesta empresa, que va comptar amb un capital inicial de tres milions i mig de pessetes, xifra molt important per a l’època, distribuït en 700 accions de 500 pessetes cada una, importants membres de la burgesia catalana del moment com Lluís Martí i Codolar, banquer que va fundar el Banc Hispano Colonial i fou conseller de diverses empreses de ferrocarrils, de la Societat General de Telèfons, fundada per ell, i d’una explotació agrícola (l’anomenada Granja Vella, a Horta), que li valgué la gran creu del mèrit agrícola, i Òscar Pascual de Bofarull, director del Banc de Barcelona i fill del fundador Sebastià Pascual i Inglada. No és estrany, doncs, que li fos encarregada la construcció de la important fàbrica “Viuda e Hijos de Jaime Trias” el 1903 on, seguint l’estètica modernista, va plasmar novament el seu gust per l’arquitectura neomudéjar fent un us molt artístic i funcional del maó vist amb decoració de tipus modernista, aprofitant les qualitats del maó per a fer dibuixos geomètrics a les façanes. L’estructura original de la primigènia fàbrica, consistia en dos blocs de naus d’estil modernista, totes elles amb els murs de maó vist, amb cobertes de quatre vessants. Les façanes estan coronades per cornises emmerletades formant unes sanefes de dissenys geomètrics. Al final de les naus s'aixeca una petita torre de base quadrada emmerletada. Al límit occidental de la parcel·la, i separades de les naus centrals per un passadís, s'aixequen diferents pavellons aïllats que allotjaven dependències productives i administratives. Entre els anys 1962-1964, essent director de la fàbrica Roberto Trias Milà, els arquitectes Frederic Correa i Alfons Milà, nebot de Trias Milà, van realitzar una ampliació de la fàbrica projectant una sèrie de pabellons de maó vist, amb teulada amb forma de serra, que s'observen molt bé a l'esquerra de la fotografia i avui desapareguts, continuaven el seu llenguatge modernista. Es va mantenir en funcionament fins a principis dels anys vuitanta del s. XX. L'edifici, actualment de propietat municipal, un dels millors exemples d'arquitrectura industrial de principis del segle XX realitzada amb maó vist, forma part del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectonic (EPPA, fitxa núm. 28)

Confecció del vestuari del gegant "Paco" de Can Serra

Imatge de la presentació en societat a la Plaça de La Carpa de Can Serra del gegant Paco el 13 de juny de 1996, que va ser apadrinat per les parelles de gegants de la ciutat i per la geganta Pepa de Pubilla Casas Mitjançant una consulta popular, es va decidir que el personatge més representatiu del barri de Can Serra que podia simbolitzar millor les lluites dels veïns per tal d'aconseguir un barri millor quan aquest encara tenia greus mancances de serveis públics era en Paco, un veí del barri, que va morir essent encara molt jove d'un infart, que sortia al carrer amb un tambor per convocar els veïns a les assemblees i amb el que sortia també quan es feien en les manifestacions reivindicatives per la millora de la qualitat de vida del barri. La seva vídua, veïna del barri, va estar present a l'acte i el seu espòs va ser objecte aquell dia d'un emocionant reconeixement públic. La construcció del gegant va ser ser encarregada i pagada per l'Aula de Cultura de La Florida, en l'època en que va ser dirigida per Artur Arranz, al reconegut constructor de gegants i capgrossos amb taller al barri de Gràcia, Xavier Jansana. L'Aula de Cultura de La Florida, que en aquella època treballava també donant suport als processos festius de Pubilla Cases i Can Serra, va voler dotar al barri d'un símbol, augmentant així el patrimoni cultural de l'Hospitalet i el sentiment de pertinença dels veïns al barri de Can Serra. Amb el propòsit de generar dinàmiques que ajudessin a potenciar el diàleg entre les diferents cultures d'origen del barri amb la cultura popular catalana, i tenint present els agents socials i culturals del barri, com la Comissió de Festes i altres, l'Aula de Cultura va demanar la col·laboració de les dones de la l'Associació de Veïns de Can Serra, a la fotografia, perquè fessin el vestuari de la geganta, que van fer desinteressadament, documentant-se profusament sobre el tipus de teixits i vestits que portava un gegant. Una feina realment esplèndida que van realitzar, com s'observa a la fotografia, a la Casa de Reconciliació de Can Serra. El tamboriner Paco del barri de Can Serra fa de parella en moltes sortides arreu amb la geganta Pepa, la Pubilla Casas, del barri de Pubilla Casas, també encarregada per l'Aula de Cultura de La Florida amb el mateixos objectius culturals, el 1995 al mateix constructor Xavier Jansana.

Presentació en societat del gegant " Paco " de Can Serra.

Imatge de la presentació en societat a la Plaça de La Carpa de Can Serra del gegant Paco el 13 de juny de 1996, que va ser apadrinat per les parelles de gegants de la ciutat i per la geganta Pepa de Pubilla Casas. A la fotografia, el delegat del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya a l'Hospitalet, Sr. Molina, el regidor municipal del grup del PSC-PSOE, Juan Antonio Molina, Mª Pilar Massana, regidora municipal del Grup d'Iniciativa-Els Verds, Josep Maria Cleries, director general de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, Joan Oms, regidor municipal del Grup d'Iniciativa-Els Verds, el regidor del districte, José Vicente Muñoz i el president de l'Associació de Veïns de Can Serra escolten unes paraules que realitza al micròfon en Joan Noguera, activista de la cultura popular catalana de l'Hospitalet. Mitjançant una consulta popular, es va decidir que el personatge més representatiu del barri de Can Serra que podia simbolitzar millor les lluites dels veïns per tal d'aconseguir un barri millor quan aquest encara tenia greus mancances de serveis públics era en Paco, un veí del barri, que va morir essent encara molt jove d'un infart, que sortia al carrer amb un tambor per convocar els veïns a les assemblees i amb el que sortia també quan es feien en les manifestacions reivindicatives per la millora de la qualitat de vida del barri. Aquesta era la manera que tenia l’AV de Can Serra d’avisar al barri als anys 70. Si calia baixar cap a l’ajuntament a reivindicar millores pel barri, aquest veí treia el seu tambor i el barri sabia que l’AV els estava convocant. Els veïns baixaven per la rambla de Just Oliveras cap a l’ajuntament fent molt de xivarri i tothom sabia d’on venien ja que el tambor els identificava. La seva vídua, veïna del barri, va estar present a l'acte i el seu espòs va ser objecte aquell dia d'un emocionant reconeixement públic per part del president de l'Associació de Veïns de Can Serra. El tamboriner és també el logotip del Grup de Festes de Can Serra. La construcció del gegant va ser ser encarregada i pagada per l'Aula de Cultura de La Florida, en l'època en que va ser dirigida per Artur Arranz, al reconegut constructor de gegants i capgrossos amb taller al barri de Gràcia, Xavier Jansana. L'Aula de Cultura de La Florida, que en aquella època treballava també donant suport als processos festius de Pubilla Cases i Can Serra, va voler dotar al barri d'un símbol, augmentant així el patrimoni cultural de l'Hospitalet i el sentiment de pertinença dels veïns al barri de Can Serra. Amb el propòsit de generar dinàmiques que ajudessin a potenciar el diàleg entre les diferents cultures d'origen del barri amb la cultura popular catalana, i tenint present els agents socials i culturals del barri, com la Comissió de Festes i altres, l'Aula de Cultura va demanar la col·laboració de les dones de la Comissió de Festes de Can Serra perquè fessin el vestuari de la geganta, que van fer desinteressadament, documentant-se profusament sobre el tipus de teixits i vestits que portava un gegant. Una feina realment esplèndida que van realitzar a la Casa de Reconciliació de Can Serra. El tamboriner Paco del barri de Can Serra fa de parella en moltes sortides arreu amb la geganta Pepa, la Pubilla Casas, del barri de Pubilla Casas, també encarregada per l'Aula de Cultura de La Florida amb el mateixos objectius culturals, el 1995 al mateix constructor Xavier Jansana.

Presentació en societat del gegant " Paco " de Can Serra.

Imatge de la presentació en societat a la Plaça de La Carpa de Can Serra del gegant Paco el 13 de juny de 1996, que va ser apadrinat per les parelles de gegants de la ciutat i per la geganta Pepa de Pubilla Casas. A la fotografia, Mª Pilar Massana, regidora municipal del Grup d'Iniciativa-Els Verds, Josep Maria Cleries, director general de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, Joan Oms, rgidor municipal del Grup d'Iniciativa-Els Verds, el regidor del districte, José Vicente Muñoz, que saluda al director de l'Aula de Cultura de La Florida, Artur Arranz, promotor i responsable de l'encàrrec de la construcció del gegant, que rep un reconeixement per part del delegat del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya a l'Hospitalet, Sr. Molina i del president de l'Associació de Veïns de Can Serra. Mitjançant una consulta popular, es va decidir que el personatge més representatiu del barri de Can Serra que podia simbolitzar millor les lluites dels veïns per tal d'aconseguir un barri millor quan aquest encara tenia greus mancances de serveis públics era en Paco, un veí del barri, que va morir essent encara molt jove d'un infart, que sortia al carrer amb un tambor per convocar els veïns a les assemblees i amb el que sortia també quan es feien en les manifestacions reivindicatives per la millora de la qualitat de vida del barri. Aquesta era la manera que tenia l’AV de Can Serra d’avisar al barri als anys 70. Si calia baixar cap a l’ajuntament a reivindicar millores pel barri, aquest veí treia el seu tambor i el barri sabia que l’AV els estava convocant. Els veïns baixaven per la rambla de Just Oliveras cap a l’ajuntament fent molt de xivarri i tothom sabia d’on venien ja que el tambor els identificava. La seva vídua, veïna del barri, va estar present a l'acte i el seu espòs va ser objecte aquell dia d'un emocionant reconeixement públic per part del president de l'Associació de Veïns de Can Serra. El tamboriner és també el logotip del Grup de Festes de Can Serra. La construcció del gegant va ser ser encarregada i pagada per l'Aula de Cultura de La Florida, en l'època en que va ser dirigida per Artur Arranz, al reconegut constructor de gegants i capgrossos amb taller al barri de Gràcia, Xavier Jansana. L'Aula de Cultura de La Florida, que en aquella època treballava també donant suport als processos festius de Pubilla Cases i Can Serra, va voler dotar al barri d'un símbol, augmentant així el patrimoni cultural de l'Hospitalet i el sentiment de pertinença dels veïns al barri de Can Serra. Amb el propòsit de generar dinàmiques que ajudessin a potenciar el diàleg entre les diferents cultures d'origen del barri amb la cultura popular catalana, i tenint present els agents socials i culturals del barri, com la Comissió de Festes i altres, l'Aula de Cultura va demanar la col·laboració de les dones de la Comissió de Festes de Can Serra perquè fessin el vestuari de la geganta, que van fer desinteressadament, documentant-se profusament sobre el tipus de teixits i vestits que portava un gegant. Una feina realment esplèndida que van realitzar a la Casa de Reconciliació de Can Serra. El tamboriner Paco del barri de Can Serra fa de parella en moltes sortides arreu amb la geganta Pepa, la Pubilla Casas, del barri de Pubilla Casas, també encarregada per l'Aula de Cultura de La Florida amb el mateixos objectius culturals, el 1995 al mateix constructor Xavier Jansana.

Presentació en societat del gegant " Paco " de Can Serra.

Imatge de la presentació en societat a la Plaça de La Carpa de Can Serra del gegant Paco el 13 de juny de 1996, que va ser apadrinat per les parelles de gegants de la ciutat i per la geganta Pepa de Pubilla Casas. A la fotografia, el delegat del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya a l'Hospitalet, Sr. Molina, el regidor municipal del grup del PSC-PSOE, Juan Antonio Molina, Mª Pilar Massana, regidora municipal del Grup d'Iniciativa-Els Verds saluda un membre del Grup de Festes Can Serra en presència de Josep Maria Cleries, director general de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, Joan Oms, regidor municipal del Grup d'Iniciativa-Els Verds, el regidor del districte, José Vicente Muñoz, el president de la Comissió de Festes de La Florida i el president de l'Associació de Veïns de Can Serra. Mitjançant una consulta popular, es va decidir que el personatge més representatiu del barri de Can Serra que podia simbolitzar millor les lluites dels veïns per tal d'aconseguir un barri millor quan aquest encara tenia greus mancances de serveis públics era en Paco, un veí del barri, que va morir essent encara molt jove d'un infart, que sortia al carrer amb un tambor per convocar els veïns a les assemblees i amb el que sortia també quan es feien en les manifestacions reivindicatives per la millora de la qualitat de vida del barri. Aquesta era la manera que tenia l’AV de Can Serra d’avisar al barri als anys 70. Si calia baixar cap a l’ajuntament a reivindicar millores pel barri, aquest veí treia el seu tambor i el barri sabia que l’AV els estava convocant. Els veïns baixaven per la rambla de Just Oliveras cap a l’ajuntament fent molt de xivarri i tothom sabia d’on venien ja que el tambor els identificava. La seva vídua, veïna del barri, va estar present a l'acte i el seu espòs va ser objecte aquell dia d'un emocionant reconeixement públic per part del president de l'Associació de Veïns de Can Serra. El tamboriner és també el logotip del Grup de Festes de Can Serra. La construcció del gegant va ser ser encarregada i pagada per l'Aula de Cultura de La Florida, en l'època en que va ser dirigida per Artur Arranz, al reconegut constructor de gegants i capgrossos amb taller al barri de Gràcia, Xavier Jansana. L'Aula de Cultura de La Florida, que en aquella època treballava també donant suport als processos festius de Pubilla Cases i Can Serra, va voler dotar al barri d'un símbol, augmentant així el patrimoni cultural de l'Hospitalet i el sentiment de pertinença dels veïns al barri de Can Serra. Amb el propòsit de generar dinàmiques que ajudessin a potenciar el diàleg entre les diferents cultures d'origen del barri amb la cultura popular catalana, i tenint present els agents socials i culturals del barri, com la Comissió de Festes i altres, l'Aula de Cultura va demanar la col·laboració de les dones de la Comissió de Festes de Can Serra perquè fessin el vestuari de la geganta, que van fer desinteressadament, documentant-se profusament sobre el tipus de teixits i vestits que portava un gegant. Una feina realment esplèndida que van realitzar a la Casa de Reconciliació de Can Serra. El tamboriner Paco del barri de Can Serra fa de parella en moltes sortides arreu amb la geganta Pepa, la Pubilla Casas, del barri de Pubilla Casas, també encarregada per l'Aula de Cultura de La Florida amb el mateixos objectius culturals, el 1995 al mateix constructor Xavier Jansana.

Presentació en societat del gegant " Paco " de Can Serra.

Imatge de la presentació en societat a la Plaça de La Carpa de Can Serra del gegant Paco el 13 de juny de 1996, que va ser apadrinat per les parelles de gegants de la ciutat i per la geganta Pepa de Pubilla Casas. A la fotografia, Mª Pilar Massana, regidora municipal del Grup d'Iniciativa-Els Verds, Josep Maria Cleries, director general de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, Joan Oms, rgidor municipal del Grup d'Iniciativa-Els Verds, el regidor del districte, José Vicente Muñoz, que saluda al director de l'Aula de Cultura de La Florida, Artur Arranz, promotor i responsable de l'encàrrec de la construcció del gegant un membre de la Grup de Festes i el president de l'Associació de Veïns de Can Serra. Mitjançant una consulta popular, es va decidir que el personatge més representatiu del barri de Can Serra que podia simbolitzar millor les lluites dels veïns per tal d'aconseguir un barri millor quan aquest encara tenia greus mancances de serveis públics era en Paco, un veí del barri, que va morir essent encara molt jove d'un infart, que sortia al carrer amb un tambor per convocar els veïns a les assemblees i amb el que sortia també quan es feien en les manifestacions reivindicatives per la millora de la qualitat de vida del barri. Aquesta era la manera que tenia l’AV de Can Serra d’avisar al barri als anys 70. Si calia baixar cap a l’ajuntament a reivindicar millores pel barri, aquest veí treia el seu tambor i el barri sabia que l’AV els estava convocant. Els veïns baixaven per la rambla de Just Oliveras cap a l’ajuntament fent molt de xivarri i tothom sabia d’on venien ja que el tambor els identificava. La seva vídua, veïna del barri, va estar present a l'acte i el seu espòs va ser objecte aquell dia d'un emocionant reconeixement públic per part del president de l'Associació de Veïns de Can Serra. El tamboriner és també el logotip del Grup de Festes de Can Serra. La construcció del gegant va ser ser encarregada i pagada per l'Aula de Cultura de La Florida, en l'època en que va ser dirigida per Artur Arranz, al reconegut constructor de gegants i capgrossos amb taller al barri de Gràcia, Xavier Jansana. L'Aula de Cultura de La Florida, que en aquella època treballava també donant suport als processos festius de Pubilla Cases i Can Serra, va voler dotar al barri d'un símbol, augmentant així el patrimoni cultural de l'Hospitalet i el sentiment de pertinença dels veïns al barri de Can Serra. Amb el propòsit de generar dinàmiques que ajudessin a potenciar el diàleg entre les diferents cultures d'origen del barri amb la cultura popular catalana, i tenint present els agents socials i culturals del barri, com la Comissió de Festes i altres, l'Aula de Cultura va demanar la col·laboració de les dones de la Comissió de Festes de Can Serra perquè fessin el vestuari de la geganta, que van fer desinteressadament, documentant-se profusament sobre el tipus de teixits i vestits que portava un gegant. Una feina realment esplèndida que van realitzar a la Casa de Reconciliació de Can Serra. El tamboriner Paco del barri de Can Serra fa de parella en moltes sortides arreu amb la geganta Pepa, la Pubilla Casas, del barri de Pubilla Casas, també encarregada per l'Aula de Cultura de La Florida amb el mateixos objectius culturals, el 1995 al mateix constructor Xavier Jansana.

Presentació en societat del gegant " Paco " de Can Serra.

Imatge de la presentació en societat a la Plaça de La Carpa de Can Serra del gegant Paco el 13 de juny de 1996, que va ser apadrinat per les parelles de gegants de la ciutat i per la geganta Pepa de Pubilla Casas. A la fotografia, Josep Maria Cleries, director general de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, Joan Oms i Llohis, regidor municipal del grup d'Iniciativa-Els Verds, el regidor del districte, José Vicente Muñoz, ensenyant el record que li ha estat entregat pel president de l'Associació de Veïns de Can Serra, a la dreta de la fotografia. Mitjançant una consulta popular, es va decidir que el personatge més representatiu del barri de Can Serra que podia simbolitzar millor les lluites dels veïns per tal d'aconseguir un barri millor quan aquest encara tenia greus mancances de serveis públics era en Paco, un veí del barri, que va morir essent encara molt jove d'un infart, que sortia al carrer amb un tambor per convocar els veïns a les assemblees i amb el que sortia també quan es feien en les manifestacions reivindicatives per la millora de la qualitat de vida del barri. Aquesta era la manera que tenia l’AV de Can Serra d’avisar al barri als anys 70. Si calia baixar cap a l’ajuntament a reivindicar millores pel barri, aquest veí treia el seu tambor i el barri sabia que l’AV els estava convocant. Els veïns baixaven per la rambla de Just Oliveras cap a l’ajuntament fent molt de xivarri i tothom sabia d’on venien ja que el tambor els identificava. La seva vídua, veïna del barri, va estar present a l'acte i el seu espòs va ser objecte aquell dia d'un emocionant reconeixement públic per part del president de l'Associació de Veïns de Can Serra. El tamboriner és també el logotip del Grup de Festes de Can Serra. La construcció del gegant va ser ser encarregada i pagada per l'Aula de Cultura de La Florida, en l'època en que va ser dirigida per Artur Arranz, al reconegut constructor de gegants i capgrossos amb taller al barri de Gràcia, Xavier Jansana. L'Aula de Cultura de La Florida, que en aquella època treballava també donant suport als processos festius de Pubilla Cases i Can Serra, va voler dotar al barri d'un símbol, augmentant així el patrimoni cultural de l'Hospitalet i el sentiment de pertinença dels veïns al barri de Can Serra. Amb el propòsit de generar dinàmiques que ajudessin a potenciar el diàleg entre les diferents cultures d'origen del barri amb la cultura popular catalana, i tenint present els agents socials i culturals del barri, com la Comissió de Festes i altres, l'Aula de Cultura va demanar la col·laboració de les dones de la Comissió de Festes de Can Serra perquè fessin el vestuari de la geganta, que van fer desinteressadament, documentant-se profusament sobre el tipus de teixits i vestits que portava un gegant. Una feina realment esplèndida que van realitzar a la Casa de Reconciliació de Can Serra. El tamboriner Paco del barri de Can Serra fa de parella en moltes sortides arreu amb la geganta Pepa, la Pubilla Casas, del barri de Pubilla Casas, també encarregada per l'Aula de Cultura de La Florida amb el mateixos objectius culturals, el 1995 al mateix constructor Xavier Jansana.

Presentació en societat del gegant " Paco " de Can Serra.

Imatge de la presentació en societat a la Plaça de La Carpa de Can Serra del gegant Paco el 13 de juny de 1996, que va ser apadrinat per les parelles de gegants de la ciutat i per la geganta Pepa de Pubilla Casas. Mitjançant una consulta popular, es va decidir que el personatge més representatiu del barri de Can Serra que podia simbolitzar millor les lluites dels veïns per tal d'aconseguir un barri millor quan aquest encara tenia greus mancances de serveis públics era en Paco, un veí del barri, que va morir essent encara molt jove d'un infart, que sortia al carrer amb un tambor per convocar els veïns a les assemblees i amb el que sortia també quan es feien en les manifestacions reivindicatives per la millora de la qualitat de vida del barri. Aquesta era la manera que tenia l’AV de Can Serra d’avisar al barri als anys 70. Si calia baixar cap a l’ajuntament a reivindicar millores pel barri, aquest veí treia el seu tambor i el barri sabia que l’AV els estava convocant. Els veïns baixaven per la rambla de Just Oliveras cap a l’ajuntament fent molt de xivarri i tothom sabia d’on venien ja que el tambor els identificava. La seva vídua, veïna del barri, va estar present a l'acte i el seu espòs va ser objecte aquell dia d'un emocionant reconeixement públic per part del president de l'Associació de Veïns de Can Serra, parlant a la fotografia. El tamboriner és també el logotip del Grup de Festes de Can Serra. La construcció del gegant va ser ser encarregada i pagada per l'Aula de Cultura de La Florida, en l'època en que va ser dirigida per Artur Arranz, al reconegut constructor de gegants i capgrossos amb taller al barri de Gràcia, Xavier Jansana. L'Aula de Cultura de La Florida, que en aquella època treballava també donant suport als processos festius de Pubilla Cases i Can Serra, va voler dotar al barri d'un símbol, augmentant així el patrimoni cultural de l'Hospitalet i el sentiment de pertinença dels veïns al barri de Can Serra. Amb el propòsit de generar dinàmiques que ajudessin a potenciar el diàleg entre les diferents cultures d'origen del barri amb la cultura popular catalana, i tenint present els agents socials i culturals del barri, com la Comissió de Festes i altres, l'Aula de Cultura va demanar la col·laboració de les dones de la Comissió de Festes de Can Serra perquè fessin el vestuari de la geganta, que van fer desinteressadament, documentant-se profusament sobre el tipus de teixits i vestits que portava un gegant. Una feina realment esplèndida que van realitzar a la Casa de Reconciliació de Can Serra. El tamboriner Paco del barri de Can Serra fa de parella en moltes sortides arreu amb la geganta Pepa, la Pubilla Casas, del barri de Pubilla Casas, també encarregada per l'Aula de Cultura de La Florida amb el mateixos objectius culturals, el 1995 al mateix constructor Xavier Jansana.

Presentació en societat del gegant " Paco " de Can Serra.

Imatge de la presentació en societat a la Plaça de La Carpa de Can Serra del gegant Paco el 13 de juny de 1996, que va ser apadrinat per les parelles de gegants de la ciutat i per la geganta Pepa de Pubilla Casas Mitjançant una consulta popular, es va decidir que el personatge més representatiu del barri de Can Serra que podia simbolitzar millor les lluites dels veïns per tal d'aconseguir un barri millor quan aquest encara tenia greus mancances de serveis públics era en Paco, un veí del barri, que va morir essent encara molt jove d'un infart, que sortia al carrer amb un tambor per convocar els veïns a les assemblees i amb el que sortia també quan es feien en les manifestacions reivindicatives per la millora de la qualitat de vida del barri. Aquesta era la manera que tenia l’AV de Can Serra d’avisar al barri als anys 70. Si calia baixar cap a l’ajuntament a reivindicar millores pel barri, aquest veí treia el seu tambor i el barri sabia que l’AV els estava convocant. Els veïns baixaven per la rambla de Just Oliveras cap a l’ajuntament fent molt de xivarri i tothom sabia d’on venien ja que el tambor els identificava. La seva vídua, veïna del barri, va estar present a l'acte i el seu espòs va ser objecte aquell dia d'un emocionant reconeixement públic per part del president de l'Associació de Veïns de Can Serra, parlant a la fotografia. El tamboriner és també el logotip del Grup de Festes de Can Serra. La construcció del gegant va ser ser encarregada i pagada per l'Aula de Cultura de La Florida, en l'època en que va ser dirigida per Artur Arranz, al reconegut constructor de gegants i capgrossos amb taller al barri de Gràcia, Xavier Jansana. L'Aula de Cultura de La Florida, que en aquella època treballava també donant suport als processos festius de Pubilla Cases i Can Serra, va voler dotar al barri d'un símbol, augmentant així el patrimoni cultural de l'Hospitalet i el sentiment de pertinença dels veïns al barri de Can Serra. Amb el propòsit de generar dinàmiques que ajudessin a potenciar el diàleg entre les diferents cultures d'origen del barri amb la cultura popular catalana, i tenint present els agents socials i culturals del barri, com la Comissió de Festes i altres, l'Aula de Cultura va demanar la col·laboració de les dones de la Comissió de Festes de Can Serra perquè fessin el vestuari de la geganta, que van fer desinteressadament, documentant-se profusament sobre el tipus de teixits i vestits que portava un gegant. Una feina realment esplèndida que van realitzar a la Casa de Reconciliació de Can Serra. El tamboriner Paco del barri de Can Serra fa de parella en moltes sortides arreu amb la geganta Pepa, la Pubilla Casas, del barri de Pubilla Casas, també encarregada per l'Aula de Cultura de La Florida amb el mateixos objectius culturals, el 1995 al mateix constructor Xavier Jansana.

Presentació en societat del gegant " Paco " de Can Serra.

Imatge de la presentació en societat a la Plaça de La Carpa de Can Serra del gegant Paco el 13 de juny de 1996, que va ser apadrinat per les parelles de gegants de la ciutat i per la geganta Pepa de Pubilla Casas Mitjançant una consulta popular, es va decidir que el personatge més representatiu del barri de Can Serra que podia simbolitzar millor les lluites dels veïns per tal d'aconseguir un barri millor quan aquest encara tenia greus mancances de serveis públics era en Paco, un veí del barri, que va morir essent encara molt jove d'un infart, que sortia al carrer amb un tambor per convocar els veïns a les assemblees i amb el que sortia també quan es feien en les manifestacions reivindicatives per la millora de la qualitat de vida del barri. Aquesta era la manera que tenia l’AV de Can Serra d’avisar al barri als anys 70. Si calia baixar cap a l’ajuntament a reivindicar millores pel barri, aquest veí treia el seu tambor i el barri sabia que l’AV els estava convocant. Els veïns baixaven per la rambla de Just Oliveras cap a l’ajuntament fent molt de xivarri i tothom sabia d’on venien ja que el tambor els identificava. La seva vídua, veïna del barri, va estar present a l'acte juntament amb el fill del matrimoni. El seu espòs va ser objecte aquell dia d'un emocionant reconeixement públic per part del president de l'Associació de Veïns de Can Serra. A la fotografia el regidor del Districte, José Vicente Muñoz saluda als membres de la Colla de geganters de Sant Josep, presents a l'acte i portadors del gegant aquell dia. El tamboriner és també el logotip del Grup de Festes de Can Serra. La construcció del gegant va ser ser encarregada i pagada per l'Aula de Cultura de La Florida, en l'època en que va ser dirigida per Artur Arranz, al reconegut constructor de gegants i capgrossos amb taller al barri de Gràcia, Xavier Jansana. L'Aula de Cultura de La Florida, que en aquella època treballava també donant suport als processos festius de Pubilla Cases i Can Serra, va voler dotar al barri d'un símbol, augmentant així el patrimoni cultural de l'Hospitalet i el sentiment de pertinença dels veïns al barri de Can Serra. Amb el propòsit de generar dinàmiques que ajudessin a potenciar el diàleg entre les diferents cultures d'origen del barri amb la cultura popular catalana, i tenint present els agents socials i culturals del barri, com la Comissió de Festes i altres, l'Aula de Cultura va demanar la col·laboració de les dones de la Comissió de Festes de Can Serra perquè fessin el vestuari de la geganta, que van fer desinteressadament, documentant-se profusament sobre el tipus de teixits i vestits que portava un gegant. Una feina realment esplèndida que van realitzar a la Casa de Reconciliació de Can Serra. El tamboriner Paco del barri de Can Serra fa de parella en moltes sortides arreu amb la geganta Pepa, la Pubilla Casas, del barri de Pubilla Casas, també encarregada per l'Aula de Cultura de La Florida amb el mateixos objectius culturals, el 1995 al mateix constructor Xavier Jansana.

Presentació en societat del gegant " Paco " de Can Serra.

Imatge de la presentació en societat a la Plaça de La Carpa de Can Serra del gegant Paco el 13 de juny de 1996, que va ser apadrinat per les parelles de gegants de la ciutat i per la geganta Pepa de Pubilla Casas Mitjançant una consulta popular, es va decidir que el personatge més representatiu del barri de Can Serra que podia simbolitzar millor les lluites dels veïns per tal d'aconseguir un barri millor quan aquest encara tenia greus mancances de serveis públics era en Paco, un veí del barri, que va morir essent encara molt jove d'un infart, que sortia al carrer amb un tambor per convocar els veïns a les assemblees i amb el que sortia també quan es feien en les manifestacions reivindicatives per la millora de la qualitat de vida del barri. Aquesta era la manera que tenia l’AV de Can Serra d’avisar al barri als anys 70. Si calia baixar cap a l’ajuntament a reivindicar millores pel barri, aquest veí treia el seu tambor i el barri sabia que l’AV els estava convocant. Els veïns baixaven per la rambla de Just Oliveras cap a l’ajuntament fent molt de xivarri i tothom sabia d’on venien ja que el tambor els identificava. La seva vídua, veïna del barri, va estar present a l'acte juntament amb el fill del matrimoni, els dos a la fotografia al costat del regidor del Districte, José Vicente Muñoz. El seu espòs va ser objecte aquell dia d'un emocionant reconeixement públic per part del president de l'Associació de Veïns de Can Serra. El tamboriner és també el logotip del Grup de Festes de Can Serra. La construcció del gegant va ser ser encarregada i pagada per l'Aula de Cultura de La Florida, en l'època en que va ser dirigida per Artur Arranz, al reconegut constructor de gegants i capgrossos amb taller al barri de Gràcia, Xavier Jansana. L'Aula de Cultura de La Florida, que en aquella època treballava també donant suport als processos festius de Pubilla Cases i Can Serra, va voler dotar al barri d'un símbol, augmentant així el patrimoni cultural de l'Hospitalet i el sentiment de pertinença dels veïns al barri de Can Serra. Amb el propòsit de generar dinàmiques que ajudessin a potenciar el diàleg entre les diferents cultures d'origen del barri amb la cultura popular catalana, i tenint present els agents socials i culturals del barri, com la Comissió de Festes i altres, l'Aula de Cultura va demanar la col·laboració de les dones de la Comissió de Festes de Can Serra perquè fessin el vestuari de la geganta, que van fer desinteressadament, documentant-se profusament sobre el tipus de teixits i vestits que portava un gegant. Una feina realment esplèndida que van realitzar a la Casa de Reconciliació de Can Serra. El tamboriner Paco del barri de Can Serra fa de parella en moltes sortides arreu amb la geganta Pepa, la Pubilla Casas, del barri de Pubilla Casas, també encarregada per l'Aula de Cultura de La Florida amb el mateixos objectius culturals, el 1995 al mateix constructor Xavier Jansana.

Presentació en societat del gegant " Paco " de Can Serra.

Imatge de la presentació en societat a la Plaça de La Carpa de Can Serra del gegant Paco el 13 de juny de 1996, que va ser apadrinat per les parelles de gegants de la ciutat i per la geganta Pepa de Pubilla Casas Mitjançant una consulta popular, es va decidir que el personatge més representatiu del barri de Can Serra que podia simbolitzar millor les lluites dels veïns per tal d'aconseguir un barri millor quan aquest encara tenia greus mancances de serveis públics era en Paco, un veí del barri, que va morir essent encara molt jove d'un infart, que sortia al carrer amb un tambor per convocar els veïns a les assemblees i amb el que sortia també quan es feien en les manifestacions reivindicatives per la millora de la qualitat de vida del barri. Aquesta era la manera que tenia l’AV de Can Serra d’avisar al barri als anys 70. Si calia baixar cap a l’ajuntament a reivindicar millores pel barri, aquest veí treia el seu tambor i el barri sabia que l’AV els estava convocant. Els veïns baixaven per la rambla de Just Oliveras cap a l’ajuntament fent molt de xivarri i tothom sabia d’on venien ja que el tambor els identificava. La seva vídua, veïna del barri, va estar present a l'acte juntament amb el fill del matrimoni, els dos a la fotografia al costat del regidor del Districte, José Vicente Muñoz. El seu espòs va ser objecte aquell dia d'un emocionant reconeixement públic per part del president de l'Associació de Veïns de Can Serra. El tamboriner és també el logotip del Grup de Festes de Can Serra. La construcció del gegant va ser ser encarregada i pagada per l'Aula de Cultura de La Florida, en l'època en que va ser dirigida per Artur Arranz, al reconegut constructor de gegants i capgrossos amb taller al barri de Gràcia, Xavier Jansana. L'Aula de Cultura de La Florida, que en aquella època treballava també donant suport als processos festius de Pubilla Cases i Can Serra, va voler dotar al barri d'un símbol, augmentant així el patrimoni cultural de l'Hospitalet i el sentiment de pertinença dels veïns al barri de Can Serra. Amb el propòsit de generar dinàmiques que ajudessin a potenciar el diàleg entre les diferents cultures d'origen del barri amb la cultura popular catalana, i tenint present els agents socials i culturals del barri, com la Comissió de Festes i altres, l'Aula de Cultura va demanar la col·laboració de les dones de la Comissió de Festes de Can Serra perquè fessin el vestuari de la geganta, que van fer desinteressadament, documentant-se profusament sobre el tipus de teixits i vestits que portava un gegant. Una feina realment esplèndida que van realitzar a la Casa de Reconciliació de Can Serra. El tamboriner Paco del barri de Can Serra fa de parella en moltes sortides arreu amb la geganta Pepa, la Pubilla Casas, del barri de Pubilla Casas, també encarregada per l'Aula de Cultura de La Florida amb el mateixos objectius culturals, el 1995 al mateix constructor Xavier Jansana.

Presentació en societat del gegant " Paco " de Can Serra.

Imatge de la presentació en societat a la Plaça de La Carpa de Can Serra del gegant Paco el 13 de juny de 1996, que va ser apadrinat per les parelles de gegants de la ciutat i per la geganta Pepa de Pubilla Casas Mitjançant una consulta popular, es va decidir que el personatge més representatiu del barri de Can Serra que podia simbolitzar millor les lluites dels veïns per tal d'aconseguir un barri millor quan aquest encara tenia greus mancances de serveis públics era en Paco, un veí del barri, que va morir essent encara molt jove d'un infart, que sortia al carrer amb un tambor per convocar els veïns a les assemblees i amb el que sortia també quan es feien en les manifestacions reivindicatives per la millora de la qualitat de vida del barri. Aquesta era la manera que tenia l’AV de Can Serra d’avisar al barri als anys 70. Si calia baixar cap a l’ajuntament a reivindicar millores pel barri, aquest veí treia el seu tambor i el barri sabia que l’AV els estava convocant. Els veïns baixaven per la rambla de Just Oliveras cap a l’ajuntament fent molt de xivarri i tothom sabia d’on venien ja que el tambor els identificava. La seva vídua, veïna del barri, va estar present a l'acte juntament amb el fill del matrimoni, els dos a la fotografia al costat del regidor del Districte, José Vicente Muñoz, el director general de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya i el president de l'Associació de Veïns, que escolten el responsable del Grup de Festes Can Serra. El seu espòs va ser objecte aquell dia d'un emocionant reconeixement públic per part del president de l'Associació de Veïns de Can Serra. El tamboriner és també el logotip del Grup de Festes de Can Serra. La construcció del gegant va ser ser encarregada i pagada per l'Aula de Cultura de La Florida, en l'època en que va ser dirigida per Artur Arranz, al reconegut constructor de gegants i capgrossos amb taller al barri de Gràcia, Xavier Jansana. L'Aula de Cultura de La Florida, que en aquella època treballava també donant suport als processos festius de Pubilla Cases i Can Serra, va voler dotar al barri d'un símbol, augmentant així el patrimoni cultural de l'Hospitalet i el sentiment de pertinença dels veïns al barri de Can Serra. Amb el propòsit de generar dinàmiques que ajudessin a potenciar el diàleg entre les diferents cultures d'origen del barri amb la cultura popular catalana, i tenint present els agents socials i culturals del barri, com la Comissió de Festes i altres, l'Aula de Cultura va demanar la col·laboració de les dones de la Comissió de Festes de Can Serra perquè fessin el vestuari de la geganta, que van fer desinteressadament, documentant-se profusament sobre el tipus de teixits i vestits que portava un gegant. Una feina realment esplèndida que van realitzar a la Casa de Reconciliació de Can Serra. El tamboriner Paco del barri de Can Serra fa de parella en moltes sortides arreu amb la geganta Pepa, la Pubilla Casas, del barri de Pubilla Casas, també encarregada per l'Aula de Cultura de La Florida amb el mateixos objectius culturals, el 1995 al mateix constructor Xavier Jansana.

Presentació en societat del gegant " Paco " de Can Serra.

Imatge de la presentació en societat a la Plaça de La Carpa de Can Serra del gegant Paco el 13 de juny de 1996, que va ser apadrinat per les parelles de gegants de la ciutat i per la geganta Pepa de Pubilla Casas, com s'observa a la fotografia. Mitjançant una consulta popular, es va decidir que el personatge més representatiu del barri de Can Serra que podia simbolitzar millor les lluites dels veïns per tal d'aconseguir un barri millor quan aquest encara tenia greus mancances de serveis públics era en Paco, un veí del barri, que va morir essent encara molt jove d'un infart, que sortia al carrer amb un tambor per convocar els veïns a les assemblees i amb el que sortia també quan es feien en les manifestacions reivindicatives per la millora de la qualitat de vida del barri. La seva vídua, veïna del barri, va estar present a l'acte i el seu espòs va ser objecte aquell dia d'un emocionant reconeixement públic. La construcció del gegant va ser ser encarregada i pagada per l'Aula de Cultura de La Florida, en l'època en que va ser dirigida per Artur Arranz, al reconegut constructor de gegants i capgrossos amb taller al barri de Gràcia, Xavier Jansana. L'Aula de Cultura de La Florida, que en aquella època treballava també donant suport als processos festius de Pubilla Cases i Can Serra, va voler dotar al barri d'un símbol, augmentant així el patrimoni cultural de l'Hospitalet i el sentiment de pertinença dels veïns al barri de Can Serra. Amb el propòsit de generar dinàmiques que ajudessin a potenciar el diàleg entre les diferents cultures d'origen del barri amb la cultura popular catalana, i tenint present els agents socials i culturals del barri, com la Comissió de Festes i altres, l'Aula de Cultura va demanar la col·laboració de les dones de la Comissió de Festes de Can Serra perquè fessin el vestuari de la geganta, que van fer desinteressadament, documentant-se profusament sobre el tipus de teixits i vestits que portava un gegant. Una feina realment esplèndida. El tamboriner Paco del barri de Can Serra fa de parella en moltes sortides arreu amb la geganta Pepa, la Pubilla Casas, del barri de Pubilla Casas, també encarregada per l'Aula de Cultura de La Florida amb el mateixos objectius culturals, el 1995 al mateix constructor Xavier Jansana.

Presentació en societat del gegant " Paco " de Can Serra.

Imatge de la presentació en societat a la Plaça de La Carpa de Can Serra del gegant Paco el 13 de juny de 1996, que va ser apadrinat per les parelles de gegants de la ciutat i per la geganta Pepa de Pubilla Casas Mitjançant una consulta popular, es va decidir que el personatge més representatiu del barri de Can Serra que podia simbolitzar millor les lluites dels veïns per tal d'aconseguir un barri millor quan aquest encara tenia greus mancances de serveis públics era en Paco, un veí del barri, que va morir essent encara molt jove d'un infart, que sortia al carrer amb un tambor per convocar els veïns a les assemblees i amb el que sortia també quan es feien en les manifestacions reivindicatives per la millora de la qualitat de vida del barri. Aquesta era la manera que tenia l’AV de Can Serra d’avisar al barri als anys 70. Si calia baixar cap a l’ajuntament a reivindicar millores pel barri, aquest veí treia el seu tambor i el barri sabia que l’AV els estava convocant. Els veïns baixaven per la rambla de Just Oliveras cap a l’ajuntament fent molt de xivarri i tothom sabia d’on venien ja que el tambor els identificava. La seva vídua, veïna del barri, va estar present a l'acte i el seu espòs va ser objecte aquell dia d'un emocionant reconeixement públic per part del president de l'Associació de Veïns de Can Serra. A la fotografia, Josep Maria Cleries, director general de Benestar Social, el president de la Comissió de Festes i el regidor de Districte, José Vicente Muñoz, posen al costat de la vidua i el fill del matrimoni. El tamboriner és també el logotip del Grup de Festes de Can Serra. La construcció del gegant va ser ser encarregada i pagada per l'Aula de Cultura de La Florida, en l'època en que va ser dirigida per Artur Arranz, al reconegut constructor de gegants i capgrossos amb taller al barri de Gràcia, Xavier Jansana. L'Aula de Cultura de La Florida, que en aquella època treballava també donant suport als processos festius de Pubilla Cases i Can Serra, va voler dotar al barri d'un símbol, augmentant així el patrimoni cultural de l'Hospitalet i el sentiment de pertinença dels veïns al barri de Can Serra. Amb el propòsit de generar dinàmiques que ajudessin a potenciar el diàleg entre les diferents cultures d'origen del barri amb la cultura popular catalana, i tenint present els agents socials i culturals del barri, com la Comissió de Festes i altres, l'Aula de Cultura va demanar la col·laboració de les dones de la Comissió de Festes de Can Serra perquè fessin el vestuari de la geganta, que van fer desinteressadament, documentant-se profusament sobre el tipus de teixits i vestits que portava un gegant. Una feina realment esplèndida que van realitzar a la Casa de Reconciliació de Can Serra. El tamboriner Paco del barri de Can Serra fa de parella en moltes sortides arreu amb la geganta Pepa, la Pubilla Casas, del barri de Pubilla Casas, també encarregada per l'Aula de Cultura de La Florida amb el mateixos objectius culturals, el 1995 al mateix constructor Xavier Jansana.

Presentació en societat del gegant " Paco " de Can Serra.

Imatge de la presentació en societat a la Plaça de La Carpa de Can Serra del gegant Paco el 13 de juny de 1996, que va ser apadrinat per les parelles de gegants de la ciutat i per la geganta Pepa de Pubilla Casas Mitjançant una consulta popular, es va decidir que el personatge més representatiu del barri de Can Serra que podia simbolitzar millor les lluites dels veïns per tal d'aconseguir un barri millor quan aquest encara tenia greus mancances de serveis públics era en Paco, un veí del barri, que va morir essent encara molt jove d'un infart, que sortia al carrer amb un tambor per convocar els veïns a les assemblees i amb el que sortia també quan es feien en les manifestacions reivindicatives per la millora de la qualitat de vida del barri. Aquesta era la manera que tenia l’AV de Can Serra d’avisar al barri als anys 70. Si calia baixar cap a l’ajuntament a reivindicar millores pel barri, aquest veí treia el seu tambor i el barri sabia que l’AV els estava convocant. Els veïns baixaven per la rambla de Just Oliveras cap a l’ajuntament fent molt de xivarri i tothom sabia d’on venien ja que el tambor els identificava. La seva vídua, veïna del barri, va estar present a l'acte i el seu espòs va ser objecte aquell dia d'un emocionant reconeixement públic per part del president de l'Associació de Veïns de Can Serra. A la fotografia s'observa com el regidor del Districte, José Vicente Muñoz, saluda la vídua i el fill del matrimoni. El tamboriner és també el logotip del Grup de Festes de Can Serra. La construcció del gegant va ser ser encarregada i pagada per l'Aula de Cultura de La Florida, en l'època en que va ser dirigida per Artur Arranz, al reconegut constructor de gegants i capgrossos amb taller al barri de Gràcia, Xavier Jansana. L'Aula de Cultura de La Florida, que en aquella època treballava també donant suport als processos festius de Pubilla Cases i Can Serra, va voler dotar al barri d'un símbol, augmentant així el patrimoni cultural de l'Hospitalet i el sentiment de pertinença dels veïns al barri de Can Serra. Amb el propòsit de generar dinàmiques que ajudessin a potenciar el diàleg entre les diferents cultures d'origen del barri amb la cultura popular catalana, i tenint present els agents socials i culturals del barri, com la Comissió de Festes i altres, l'Aula de Cultura va demanar la col·laboració de les dones de la Comissió de Festes de Can Serra perquè fessin el vestuari de la geganta, que van fer desinteressadament, documentant-se profusament sobre el tipus de teixits i vestits que portava un gegant. Una feina realment esplèndida que van realitzar a la Casa de Reconciliació de Can Serra. El tamboriner Paco del barri de Can Serra fa de parella en moltes sortides arreu amb la geganta Pepa, la Pubilla Casas, del barri de Pubilla Casas, també encarregada per l'Aula de Cultura de La Florida amb el mateixos objectius culturals, el 1995 al mateix constructor Xavier Jansana.

Presentació en societat del gegant " Paco " de Can Serra.

Imatge de la presentació en societat a la Plaça de La Carpa de Can Serra del gegant Paco el 13 de juny de 1996, que va ser apadrinat per les parelles de gegants de la ciutat i per la geganta Pepa de Pubilla Casas Mitjançant una consulta popular, es va decidir que el personatge més representatiu del barri de Can Serra que podia simbolitzar millor les lluites dels veïns per tal d'aconseguir un barri millor quan aquest encara tenia greus mancances de serveis públics era en Paco, un veí del barri, que va morir essent encara molt jove d'un infart, que sortia al carrer amb un tambor per convocar els veïns a les assemblees i amb el que sortia també quan es feien en les manifestacions reivindicatives per la millora de la qualitat de vida del barri. Aquesta era la manera que tenia l’AV de Can Serra d’avisar al barri als anys 70. Si calia baixar cap a l’ajuntament a reivindicar millores pel barri, aquest veí treia el seu tambor i el barri sabia que l’AV els estava convocant. Els veïns baixaven per la rambla de Just Oliveras cap a l’ajuntament fent molt de xivarri i tothom sabia d’on venien ja que el tambor els identificava. La seva vídua, veïna del barri, va estar present a l'acte i el seu espòs va ser objecte aquell dia d'un emocionant reconeixement públic per part del president de l'Associació de Veïns de Can Serra. El tamboriner és també el logotip del Grup de Festes de Can Serra. La construcció del gegant va ser ser encarregada i pagada per l'Aula de Cultura de La Florida, en l'època en que va ser dirigida per Artur Arranz, al reconegut constructor de gegants i capgrossos amb taller al barri de Gràcia, Xavier Jansana. L'Aula de Cultura de La Florida, que en aquella època treballava també donant suport als processos festius de Pubilla Cases i Can Serra, va voler dotar al barri d'un símbol, augmentant així el patrimoni cultural de l'Hospitalet i el sentiment de pertinença dels veïns al barri de Can Serra. Amb el propòsit de generar dinàmiques que ajudessin a potenciar el diàleg entre les diferents cultures d'origen del barri amb la cultura popular catalana, i tenint present els agents socials i culturals del barri, com la Comissió de Festes i altres, l'Aula de Cultura va demanar la col·laboració de les dones de la Comissió de Festes de Can Serra perquè fessin el vestuari de la geganta, que van fer desinteressadament, documentant-se profusament sobre el tipus de teixits i vestits que portava un gegant. Una feina realment esplèndida que van realitzar a la Casa de Reconciliació de Can Serra. El tamboriner Paco del barri de Can Serra fa de parella en moltes sortides arreu amb la geganta Pepa, la Pubilla Casas, del barri de Pubilla Casas, també encarregada per l'Aula de Cultura de La Florida amb el mateixos objectius culturals, el 1995 al mateix constructor Xavier Jansana.

Presentació en societat del gegant " Paco " de Can Serra.

Imatge de la presentació en societat a la Plaça de La Carpa de Can Serra del gegant Paco el 13 de juny de 1996, que va ser apadrinat per les parelles de gegants de la ciutat i per la geganta Pepa de Pubilla Casas Mitjançant una consulta popular, es va decidir que el personatge més representatiu del barri de Can Serra que podia simbolitzar millor les lluites dels veïns per tal d'aconseguir un barri millor quan aquest encara tenia greus mancances de serveis públics era en Paco, un veí del barri, que va morir essent encara molt jove d'un infart, que sortia al carrer amb un tambor per convocar els veïns a les assemblees i amb el que sortia també quan es feien en les manifestacions reivindicatives per la millora de la qualitat de vida del barri. Aquesta era la manera que tenia l’AV de Can Serra d’avisar al barri als anys 70. Si calia baixar cap a l’ajuntament a reivindicar millores pel barri, aquest veí treia el seu tambor i el barri sabia que l’AV els estava convocant. Els veïns baixaven per la rambla de Just Oliveras cap a l’ajuntament fent molt de xivarri i tothom sabia d’on venien ja que el tambor els identificava. La seva vídua, veïna del barri, va estar present a l'acte i el seu espòs va ser objecte aquell dia d'un emocionant reconeixement públic per part del president de l'Associació de Veïns de Can Serra. El tamboriner és també el logotip del Grup de Festes de Can Serra. La construcció del gegant va ser ser encarregada i pagada per l'Aula de Cultura de La Florida, en l'època en que va ser dirigida per Artur Arranz, al reconegut constructor de gegants i capgrossos amb taller al barri de Gràcia, Xavier Jansana. L'Aula de Cultura de La Florida, que en aquella època treballava també donant suport als processos festius de Pubilla Cases i Can Serra, va voler dotar al barri d'un símbol, augmentant així el patrimoni cultural de l'Hospitalet i el sentiment de pertinença dels veïns al barri de Can Serra. Amb el propòsit de generar dinàmiques que ajudessin a potenciar el diàleg entre les diferents cultures d'origen del barri amb la cultura popular catalana, i tenint present els agents socials i culturals del barri, com la Comissió de Festes i altres, l'Aula de Cultura va demanar la col·laboració de les dones de la Comissió de Festes de Can Serra perquè fessin el vestuari de la geganta, que van fer desinteressadament, documentant-se profusament sobre el tipus de teixits i vestits que portava un gegant. Una feina realment esplèndida que van realitzar a la Casa de Reconciliació de Can Serra. El tamboriner Paco del barri de Can Serra fa de parella en moltes sortides arreu amb la geganta Pepa, la Pubilla Casas, del barri de Pubilla Casas, com s'observa a la fotografia, també encarregada per l'Aula de Cultura de La Florida amb el mateixos objectius culturals, el 1995 al mateix constructor Xavier Jansana.

Presentació en societat del gegant " Paco " de Can Serra.

Imatge de la presentació en societat a la Plaça de La Carpa de Can Serra del gegant Paco el 13 de juny de 1996, que va ser apadrinat per les parelles de gegants de la ciutat i per la geganta Pepa de Pubilla Casas Mitjançant una consulta popular, es va decidir que el personatge més representatiu del barri de Can Serra que podia simbolitzar millor les lluites dels veïns per tal d'aconseguir un barri millor quan aquest encara tenia greus mancances de serveis públics era en Paco, un veí del barri, que va morir essent encara molt jove d'un infart, que sortia al carrer amb un tambor per convocar els veïns a les assemblees i amb el que sortia també quan es feien en les manifestacions reivindicatives per la millora de la qualitat de vida del barri. Aquesta era la manera que tenia l’AV de Can Serra d’avisar al barri als anys 70. Si calia baixar cap a l’ajuntament a reivindicar millores pel barri, aquest veí treia el seu tambor i el barri sabia que l’AV els estava convocant. Els veïns baixaven per la rambla de Just Oliveras cap a l’ajuntament fent molt de xivarri i tothom sabia d’on venien ja que el tambor els identificava. La seva vídua, veïna del barri, va estar present a l'acte i el seu espòs va ser objecte aquell dia d'un emocionant reconeixement públic per part del president de l'Associació de Veïns de Can Serra. El tamboriner és també el logotip del Grup de Festes de Can Serra. La construcció del gegant va ser ser encarregada i pagada per l'Aula de Cultura de La Florida, en l'època en que va ser dirigida per Artur Arranz, al reconegut constructor de gegants i capgrossos amb taller al barri de Gràcia, Xavier Jansana. L'Aula de Cultura de La Florida, que en aquella època treballava també donant suport als processos festius de Pubilla Cases i Can Serra, va voler dotar al barri d'un símbol, augmentant així el patrimoni cultural de l'Hospitalet i el sentiment de pertinença dels veïns al barri de Can Serra. Amb el propòsit de generar dinàmiques que ajudessin a potenciar el diàleg entre les diferents cultures d'origen del barri amb la cultura popular catalana, i tenint present els agents socials i culturals del barri, com la Comissió de Festes i altres, l'Aula de Cultura va demanar la col·laboració del gruo de dones de la Comissió de Festes de Can Serra, a la fotografia, perquè fessin el vestuari de la geganta, que van fer desinteressadament, documentant-se profusament sobre el tipus de teixits i vestits que portava un gegant. Una feina realment esplèndida que van realitzar a la Casa de Reconciliació de Can Serra. El tamboriner Paco del barri de Can Serra fa de parella en moltes sortides arreu amb la geganta Pepa, la Pubilla Casas, del barri de Pubilla Casas, també encarregada per l'Aula de Cultura de La Florida amb el mateixos objectius culturals, el 1995 al mateix constructor Xavier Jansana.

Presentació en societat del gegant " Paco " de Can Serra.

Imatge de la presentació en societat a la Plaça de La Carpa de Can Serra del gegant Paco el 13 de juny de 1996, que va ser apadrinat per les parelles de gegants de la ciutat i per la geganta Pepa de Pubilla Casas Mitjançant una consulta popular, es va decidir que el personatge més representatiu del barri de Can Serra que podia simbolitzar millor les lluites dels veïns per tal d'aconseguir un barri millor quan aquest encara tenia greus mancances de serveis públics era en Paco, un veí del barri, que va morir essent encara molt jove d'un infart, que sortia al carrer amb un tambor per convocar els veïns a les assemblees i amb el que sortia també quan es feien en les manifestacions reivindicatives per la millora de la qualitat de vida del barri. Aquesta era la manera que tenia l’AV de Can Serra d’avisar al barri als anys 70. Si calia baixar cap a l’ajuntament a reivindicar millores pel barri, aquest veí treia el seu tambor i el barri sabia que l’AV els estava convocant. Els veïns baixaven per la rambla de Just Oliveras cap a l’ajuntament fent molt de xivarri i tothom sabia d’on venien ja que el tambor els identificava. La seva vídua, veïna del barri, va estar present a l'acte i el seu espòs va ser objecte aquell dia d'un emocionant reconeixement públic per part del president de l'Associació de Veïns de Can Serra. El tamboriner és també el logotip del Grup de Festes de Can Serra. La construcció del gegant va ser ser encarregada i pagada per l'Aula de Cultura de La Florida, en l'època en que va ser dirigida per Artur Arranz, al reconegut constructor de gegants i capgrossos amb taller al barri de Gràcia, Xavier Jansana. L'Aula de Cultura de La Florida, que en aquella època treballava també donant suport als processos festius de Pubilla Cases i Can Serra, va voler dotar al barri d'un símbol, augmentant així el patrimoni cultural de l'Hospitalet i el sentiment de pertinença dels veïns al barri de Can Serra. Amb el propòsit de generar dinàmiques que ajudessin a potenciar el diàleg entre les diferents cultures d'origen del barri amb la cultura popular catalana, i tenint present els agents socials i culturals del barri, com la Comissió de Festes i altres, l'Aula de Cultura va demanar la col·laboració de les dones de la Comissió de Festes de Can Serra perquè fessin el vestuari de la geganta, que van fer desinteressadament, documentant-se profusament sobre el tipus de teixits i vestits que portava un gegant. Una feina realment esplèndida que van realitzar a la Casa de Reconciliació de Can Serra. El tamboriner Paco del barri de Can Serra fa de parella en moltes sortides arreu amb la geganta Pepa, la Pubilla Casas, del barri de Pubilla Casas, també encarregada per l'Aula de Cultura de La Florida amb el mateixos objectius culturals, el 1995 al mateix constructor Xavier Jansana.

Presentació en societat del gegant " Paco " de Can Serra.

Imatge de la presentació en societat a la Plaça de La Carpa de Can Serra del gegant Paco el 13 de juny de 1996, que va ser apadrinat per les parelles de gegants de la ciutat i per la geganta Pepa de Pubilla Casas Mitjançant una consulta popular, es va decidir que el personatge més representatiu del barri de Can Serra que podia simbolitzar millor les lluites dels veïns per tal d'aconseguir un barri millor quan aquest encara tenia greus mancances de serveis públics era en Paco, un veí del barri, que va morir essent encara molt jove d'un infart, que sortia al carrer amb un tambor per convocar els veïns a les assemblees i amb el que sortia també quan es feien en les manifestacions reivindicatives per la millora de la qualitat de vida del barri. Aquesta era la manera que tenia l’AV de Can Serra d’avisar al barri als anys 70. Si calia baixar cap a l’ajuntament a reivindicar millores pel barri, aquest veí treia el seu tambor i el barri sabia que l’AV els estava convocant. Els veïns baixaven per la rambla de Just Oliveras cap a l’ajuntament fent molt de xivarri i tothom sabia d’on venien ja que el tambor els identificava. La seva vídua, veïna del barri, va estar present a l'acte i el seu espòs va ser objecte aquell dia d'un emocionant reconeixement públic, com s'observa a la fotografia, al costat del president de l'Associació de Veïns de Can Serra. El tamboriner és també el logotip del Grup de Festes de Can Serra. La construcció del gegant va ser ser encarregada i pagada per l'Aula de Cultura de La Florida, en l'època en que va ser dirigida per Artur Arranz, al reconegut constructor de gegants i capgrossos amb taller al barri de Gràcia, Xavier Jansana. L'Aula de Cultura de La Florida, que en aquella època treballava també donant suport als processos festius de Pubilla Cases i Can Serra, va voler dotar al barri d'un símbol, augmentant així el patrimoni cultural de l'Hospitalet i el sentiment de pertinença dels veïns al barri de Can Serra. Amb el propòsit de generar dinàmiques que ajudessin a potenciar el diàleg entre les diferents cultures d'origen del barri amb la cultura popular catalana, i tenint present els agents socials i culturals del barri, com la Comissió de Festes i altres, l'Aula de Cultura va demanar la col·laboració de les dones de la Comissió de Festes de Can Serra perquè fessin el vestuari de la geganta, que van fer desinteressadament, documentant-se profusament sobre el tipus de teixits i vestits que portava un gegant. Una feina realment esplèndida que van realitzar a la Casa de Reconciliació de Can Serra. El tamboriner Paco del barri de Can Serra fa de parella en moltes sortides arreu amb la geganta Pepa, la Pubilla Casas, del barri de Pubilla Casas, també encarregada per l'Aula de Cultura de La Florida amb el mateixos objectius culturals, el 1995 al mateix constructor Xavier Jansana.

Presentació en societat del gegant " Paco " de Can Serra.

Imatge de la presentació en societat a la Plaça de La Carpa de Can Serra del gegant Paco el 13 de juny de 1996, que va ser apadrinat per les parelles de gegants de la ciutat i per la geganta Pepa de Pubilla Casas Mitjançant una consulta popular, es va decidir que el personatge més representatiu del barri de Can Serra que podia simbolitzar millor les lluites dels veïns per tal d'aconseguir un barri millor quan aquest encara tenia greus mancances de serveis públics era en Paco, un veí del barri, que va morir essent encara molt jove d'un infart, que sortia al carrer amb un tambor per convocar els veïns a les assemblees i amb el que sortia també quan es feien en les manifestacions reivindicatives per la millora de la qualitat de vida del barri. Aquesta era la manera que tenia l’AV de Can Serra d’avisar al barri als anys 70. Si calia baixar cap a l’ajuntament a reivindicar millores pel barri, aquest veí treia el seu tambor i el barri sabia que l’AV els estava convocant. Els veïns baixaven per la rambla de Just Oliveras cap a l’ajuntament fent molt de xivarri i tothom sabia d’on venien ja que el tambor els identificava. La seva vídua, veïna del barri, va estar present a l'acte i el seu espòs va ser objecte aquell dia d'un emocionant reconeixement públic per part del president de l'Associació de Veïns de Can Serra. El tamboriner és també el logotip del Grup de Festes de Can Serra. La construcció del gegant va ser ser encarregada i pagada per l'Aula de Cultura de La Florida, en l'època en que va ser dirigida per Artur Arranz, al reconegut constructor de gegants i capgrossos amb taller al barri de Gràcia, Xavier Jansana. L'Aula de Cultura de La Florida, que en aquella època treballava també donant suport als processos festius de Pubilla Cases i Can Serra, va voler dotar al barri d'un símbol, augmentant així el patrimoni cultural de l'Hospitalet i el sentiment de pertinença dels veïns al barri de Can Serra. Amb el propòsit de generar dinàmiques que ajudessin a potenciar el diàleg entre les diferents cultures d'origen del barri amb la cultura popular catalana, i tenint present els agents socials i culturals del barri, com la Comissió de Festes i altres, l'Aula de Cultura va demanar la col·laboració de les dones de la Comissió de Festes de Can Serra perquè fessin el vestuari de la geganta, que van fer desinteressadament, documentant-se profusament sobre el tipus de teixits i vestits que portava un gegant. Una feina realment esplèndida que van realitzar a la Casa de Reconciliació de Can Serra. El tamboriner Paco del barri de Can Serra fa de parella en moltes sortides arreu amb la geganta Pepa, la Pubilla Casas, del barri de Pubilla Casas, també encarregada per l'Aula de Cultura de La Florida amb el mateixos objectius culturals, el 1995 al mateix constructor Xavier Jansana.

Presentació en societat del gegant " Paco " de Can Serra.

Imatge de la presentació en societat a la Plaça de La Carpa de Can Serra del gegant Paco el 13 de juny de 1996, que va ser apadrinat per les parelles de gegants de la ciutat i per la geganta Pepa de Pubilla Casas Mitjançant una consulta popular, es va decidir que el personatge més representatiu del barri de Can Serra que podia simbolitzar millor les lluites dels veïns per tal d'aconseguir un barri millor quan aquest encara tenia greus mancances de serveis públics era en Paco, un veí del barri, que va morir essent encara molt jove d'un infart, que sortia al carrer amb un tambor per convocar els veïns a les assemblees i amb el que sortia també quan es feien en les manifestacions reivindicatives per la millora de la qualitat de vida del barri. Aquesta era la manera que tenia l’AV de Can Serra d’avisar al barri als anys 70. Si calia baixar cap a l’ajuntament a reivindicar millores pel barri, aquest veí treia el seu tambor i el barri sabia que l’AV els estava convocant. Els veïns baixaven per la rambla de Just Oliveras cap a l’ajuntament fent molt de xivarri i tothom sabia d’on venien ja que el tambor els identificava. La seva vídua, veïna del barri, va estar present a l'acte i el seu espòs va ser objecte aquell dia d'un emocionant reconeixement públic per part del president de l'Associació de Veïns de Can Serra. El tamboriner és també el logotip del Grup de Festes de Can Serra. La construcció del gegant va ser ser encarregada i pagada per l'Aula de Cultura de La Florida, en l'època en que va ser dirigida per Artur Arranz, al reconegut constructor de gegants i capgrossos amb taller al barri de Gràcia, Xavier Jansana. L'Aula de Cultura de La Florida, que en aquella època treballava també donant suport als processos festius de Pubilla Cases i Can Serra, va voler dotar al barri d'un símbol, augmentant així el patrimoni cultural de l'Hospitalet i el sentiment de pertinença dels veïns al barri de Can Serra. Amb el propòsit de generar dinàmiques que ajudessin a potenciar el diàleg entre les diferents cultures d'origen del barri amb la cultura popular catalana, i tenint present els agents socials i culturals del barri, com la Comissió de Festes i altres, l'Aula de Cultura va demanar la col·laboració de les dones de la Comissió de Festes de Can Serra perquè fessin el vestuari de la geganta, que van fer desinteressadament, documentant-se profusament sobre el tipus de teixits i vestits que portava un gegant. Una feina realment esplèndida que van realitzar a la Casa de Reconciliació de Can Serra. El tamboriner Paco del barri de Can Serra fa de parella en moltes sortides arreu amb la geganta Pepa, la Pubilla Casas, del barri de Pubilla Casas, també encarregada per l'Aula de Cultura de La Florida amb el mateixos objectius culturals, el 1995 al mateix constructor Xavier Jansana.

Presentació en societat del gegant " Paco " de Can Serra.

Imatge de la presentació en societat a la Plaça de La Carpa de Can Serra del gegant Paco el 13 de juny de 1996, que va ser apadrinat per les parelles de gegants de la ciutat i per la geganta Pepa de Pubilla Casas Mitjançant una consulta popular, es va decidir que el personatge més representatiu del barri de Can Serra que podia simbolitzar millor les lluites dels veïns per tal d'aconseguir un barri millor quan aquest encara tenia greus mancances de serveis públics era en Paco, un veí del barri, que va morir essent encara molt jove d'un infart, que sortia al carrer amb un tambor per convocar els veïns a les assemblees i amb el que sortia també quan es feien en les manifestacions reivindicatives per la millora de la qualitat de vida del barri. Aquesta era la manera que tenia l’AV de Can Serra d’avisar al barri als anys 70. Si calia baixar cap a l’ajuntament a reivindicar millores pel barri, aquest veí treia el seu tambor i el barri sabia que l’AV els estava convocant. Els veïns baixaven per la rambla de Just Oliveras cap a l’ajuntament fent molt de xivarri i tothom sabia d’on venien ja que el tambor els identificava. La seva vídua, veïna del barri, va estar present a l'acte i el seu espòs va ser objecte aquell dia d'un emocionant reconeixement públic per part del president de l'Associació de Veïns de Can Serra. El tamboriner és també el logotip del Grup de Festes de Can Serra. La construcció del gegant va ser ser encarregada i pagada per l'Aula de Cultura de La Florida, en l'època en que va ser dirigida per Artur Arranz, al reconegut constructor de gegants i capgrossos amb taller al barri de Gràcia, Xavier Jansana. L'Aula de Cultura de La Florida, que en aquella època treballava també donant suport als processos festius de Pubilla Cases i Can Serra, va voler dotar al barri d'un símbol, augmentant així el patrimoni cultural de l'Hospitalet i el sentiment de pertinença dels veïns al barri de Can Serra. Amb el propòsit de generar dinàmiques que ajudessin a potenciar el diàleg entre les diferents cultures d'origen del barri amb la cultura popular catalana, i tenint present els agents socials i culturals del barri, com la Comissió de Festes i altres, l'Aula de Cultura va demanar la col·laboració de les dones de la Comissió de Festes de Can Serra perquè fessin el vestuari de la geganta, que van fer desinteressadament, documentant-se profusament sobre el tipus de teixits i vestits que portava un gegant. Una feina realment esplèndida que van realitzar a la Casa de Reconciliació de Can Serra. El tamboriner Paco del barri de Can Serra fa de parella en moltes sortides arreu amb la geganta Pepa, la Pubilla Casas, del barri de Pubilla Casas, també encarregada per l'Aula de Cultura de La Florida amb el mateixos objectius culturals, el 1995 al mateix constructor Xavier Jansana.

Presentació en societat del gegant " Paco " de Can Serra.

Imatge de la presentació en societat a la Plaça de La Carpa de Can Serra del gegant Paco el 13 de juny de 1996, que va ser apadrinat per les parelles de gegants de la ciutat i per la geganta Pepa de Pubilla Casas Mitjançant una consulta popular, es va decidir que el personatge més representatiu del barri de Can Serra que podia simbolitzar millor les lluites dels veïns per tal d'aconseguir un barri millor quan aquest encara tenia greus mancances de serveis públics era en Paco, un veí del barri, que va morir essent encara molt jove d'un infart, que sortia al carrer amb un tambor per convocar els veïns a les assemblees i amb el que sortia també quan es feien en les manifestacions reivindicatives per la millora de la qualitat de vida del barri. Aquesta era la manera que tenia l’AV de Can Serra d’avisar al barri als anys 70. Si calia baixar cap a l’ajuntament a reivindicar millores pel barri, aquest veí treia el seu tambor i el barri sabia que l’AV els estava convocant. Els veïns baixaven per la rambla de Just Oliveras cap a l’ajuntament fent molt de xivarri i tothom sabia d’on venien ja que el tambor els identificava. La seva vídua, veïna del barri, va estar present a l'acte i el seu espòs va ser objecte aquell dia d'un emocionant reconeixement públic per part del president de l'Associació de Veïns de Can Serra. El tamboriner és també el logotip del Grup de Festes de Can Serra. La construcció del gegant va ser ser encarregada i pagada per l'Aula de Cultura de La Florida, en l'època en que va ser dirigida per Artur Arranz, al reconegut constructor de gegants i capgrossos amb taller al barri de Gràcia, Xavier Jansana. L'Aula de Cultura de La Florida, que en aquella època treballava també donant suport als processos festius de Pubilla Cases i Can Serra, va voler dotar al barri d'un símbol, augmentant així el patrimoni cultural de l'Hospitalet i el sentiment de pertinença dels veïns al barri de Can Serra. Amb el propòsit de generar dinàmiques que ajudessin a potenciar el diàleg entre les diferents cultures d'origen del barri amb la cultura popular catalana, i tenint present els agents socials i culturals del barri, com la Comissió de Festes i altres, l'Aula de Cultura va demanar la col·laboració de les dones de la Comissió de Festes de Can Serra perquè fessin el vestuari de la geganta, que van fer desinteressadament, documentant-se profusament sobre el tipus de teixits i vestits que portava un gegant. Una feina realment esplèndida que van realitzar a la Casa de Reconciliació de Can Serra. El tamboriner Paco del barri de Can Serra fa de parella en moltes sortides arreu amb la geganta Pepa, la Pubilla Casas, del barri de Pubilla Casas, també encarregada per l'Aula de Cultura de La Florida amb el mateixos objectius culturals, el 1995 al mateix constructor Xavier Jansana.