Can Puig o Can Pebrot

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt. Masia de Can Puig, també coneguda com Can Pebrot, vista des de darrere mirant en direcció al mar (no confondre amb un altre Cal Pebrot que hi havia prop del Far del Llobregat). Al costat de Can Puig, tal com s'observa a la dreta de la imatge, hi passaven la séquia i el camí de la Feixa Llarga. De la masia, es pot distingir la galeria porxada, amb alguns finestrals tapiats. Situada a la Marina, el 1920 va quedar fora del terme municipal de l'Hospitalet. A la dècada de 1960 encara funcionava com a masia dedicada a l'agricultura. Posteriorment fou expropiada i no es conserva en l'actualitat.

Can Capella

Imatge extreta d'una llicència d'obres a l'alçada del número 215 de la carretera de Collblanc. La masia és Can Capella (ja no existeix), que estava a la confluència entre la carretera de Collblanc i l'Antiga Travessera.

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt. Es tracta de la mateixa masia que la de la imatge AMHL0179666

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt. Es tracta de la mateixa masia que la de la imatge AMHL0179654

Collblanc,Cr 215

Imatge extreta d'una llicència d'obres. La masia que es veu parcialment a l'esquerra de la imatge és Can Capella (ja no existeix), que estava a la confluència entre la carretera de Collblanc i l'Antiga Travessera.

Can Capella

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt. Masia ja no existent que estava situada a l'alçada de l'actual número 52 del carrer de l'Antiga Travessera, a Pubilla Cases. També tenia una faça que donava a la carretera de Collblanc.

Casa dels Jolonch o Can Paperines

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt. En primer terme, transcorrent entre un mur i els camps, es veu la Riera Blanca (a l'esquerra és l'Hospitalet i a la dreta Barcelona). L'edifici gran, amb una capella a l'extrem esquerre i una torre quadrada al centre, és la casa de la família Jolonch. Va ser comprada el 1946 per ubicar-hi la parròquia de Sant Isidre Llaurador. És té constància que aquesta finca era propietat de la família Jolonch des d'almenys mitjans del segle XIX fins a mitjans del segle XX. Els Jolonch vivien a Barcelona i la casa era habitada per masovers i jornalers. A finals del segle XIX van reformar la façana i les golfes donant-li l'aspecte que veiem en aquesta fotografia feta possiblement als anys 20. És té constància que el 1937 funcionava com a escola i s'anomenava Can Paperines. Durant la Guerra Civil les terres de conreu havien estat col·lectivitzades. A la fotografia, la torre punxeguda que es veu al fons és la de Can Colom (masia que fou l'escola "Palau de Cultura" des dels anys 20).

Pagesos de Cal Bialet del Garro al costat de l'ermita de Bellvitge

Masia de Cal Bialet del Garro i camps de cultiu al costat de l'Ermita de la Mare de Déu de Bellvitge. En primer terme es veu un home llaruant els camps, amb l'ajuda d'un cavall, i darrera, un altre home amb una aixada a l'espatlla. Al fons, l'ermita, envoltada d'arbres. L'ermita està catalogada en el PEPPA amb el núm. 23.

Can Capella, façana davantera

Can Capella era una masia ubicada entre el carrer de l'Antiga Travessera i la Ctra. de Collblanc. Va ser enderrocada l’any 1972 per a construir un edifici d’habitatges (actual núm. 52 de l’Antiga Travessera) Imatge procedent d'un expedient d'obres.

Antiga Travessera,C. 52

Can Capella era una masia ubicada entre el carrer de l'Antiga Travessera i la Ctra. de Collblanc. Va ser enderrocada l’any 1972 per a construir un edifici d’habitatges (actual núm. 52 de l’Antiga Travessera) Imatge procedent d'un expedient d'obres.

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt

Golfes d'una masia.

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt

Golfes d'una masia.

Ca n'Oliveres o Cal Calbó

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt Situada gairebé davant de l'antiga casa pairal de la Pubilla Casas, l’antiga masia de Ca n’Oliveres o Cal Calbó, està situada en el carrer de Sant Mateu d’Esplugues de Llobregat. Sense documentació exacta de la construcció de l’edifici, la primera referència històrica es troba a l’estadística demogràfica de l’any 1716, a la qual diu que Can Oliveres, situat al camí ral, avui Carretera Nacional II, fou comprada per Gaspar Oliveres. L’any 1984 es demanà una urgent intervenció arquitectònica per evitar el seu total deteriorament. Actualment està protegida com a bé cultural d’interès local.

Masia de Ca n'Alòs

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt. Ca n'Alòs era una de les masies més antigues de l’Hospitalet de Llobregat. Es trobava una mica més amunt de l’església de Santa Eulàlia de Provençana.

Can Manso de Cornellà

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt i voltants. Masia situada a la carretera del Mig, molt a prop de la cruïlla amb la carretera vella del Prat, zona d'Almeda i llindant amb el terme municipal de l'Hospitalet.

Can Manso de Cornellà

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt i voltants. Masia situada a la carretera del Mig, molt a prop de la cruïlla amb la carretera vella del Prat, zona d'Almeda i llindant amb el terme municipal de l'Hospitalet.

Can Manso de Cornellà

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt i voltants. Masia situada a la carretera del Mig, molt a prop de la cruïlla amb la carretera vella del Prat, zona d'Almeda i llindant amb el terme municipal de l'Hospitalet.

Can Manso de Cornellà

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt i voltants. Masia situada a la carretera del Mig, molt a prop de la cruïlla amb la carretera vella del Prat, zona d'Almeda i llindant amb el terme municipal de l'Hospitalet.

Can Manso de Cornellà

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt i voltants. Masia situada a la carretera del Mig, molt a prop de la cruïlla amb la carretera vella del Prat, zona d'Almeda i llindant amb el terme municipal de l'Hospitalet.

Can Manso de Cornellà

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt i voltants. Masia situada a la carretera del Mig, molt a prop de la cruïlla amb la carretera vella del Prat, zona d'Almeda i llindant amb el terme municipal de l'Hospitalet.

La Remunta

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt. L’exèrcit espanyol, present a l'Hospitalet des de 1740 en un edifici que estava gairebé al costat d'aquest mas, va llogar, el 1862 , i després va comprar, el 1868, a Mercè Bertrand i Amat, emparentada amb el Baró de Maldà, vídua d'Isidre Angulo i Agustí, aquesta masia coneguda com ca n’Angulo, Mas Nadal o can Mèlic, del s. XVII, i totes les terres que l’envoltaven, uns 50.000 metres quadrats, per situar allà la que va ser coneguda com a Caserna de la Remunta, que va estar activa fins el 1994, quan va passar a ser l'Escola de Capacitació Agrària i Equina de la Generalitat. El 2007 el Ministeri de Defensa, propietari encara del recinte, el va vendre a l'Ajuntament de l'Hospitalet, que va reconvertir-ho, en part, en el Parc de la Remunta, on es conserva l’antic mas i la gran porta de ferro forjat d'accés a l'antiga caserna.

Cal Sayo

Vista frontal de la masia de Cal Sayo amb el seu rellotge de sol. La fotografia és presa des del camí d'accés a la propietat. Adossats a la façana hi ha diverses estructures (safareig, quadra, etc.). Al davant de la casa hi ha dos nois amb una bicicleta.

Església de Santa Eulàlia de Provençana

Vista parcial de l'església Santa Eulàlia de Provençana. Al fons, es veu la masia de Can Alós i més a la dreta la xemeneia d'una bòbila

c/ Major, 102 i c/Barcelona185

Imatge extreta d'una llicència d'obres. Aquesta façana que s'observa, rendia al carrer Major núm. 102-104. Aquest edifici arrivaba fins el c/ Barcelona núm 185. A la dreta hi ha la Riera de l'escorxador i l'edifici anomenat popularment com a "el cuartel", doncs va ser la primera seu de la Caserna de la Remunta. Aquest singular edifici situat a la dreta de la fotografia, va ser antigament, fins a finals del s. XIX, un quarter militar, la primera seu de l'antiga caserna de La Remunta, instal·lada des de 1862 a la gran finca agrària coneguda com a Ca n' Angulo, o Can Mèlic, situada molt a la vora d'aquest edifici, però present a la ciutat des de 1740, al mateix indret que ocupava aquest edifici, com ens explica un document notarial del 14 d’octubre de 1740, Manual 5, foli 426 de l’Arxiu Notarial de Protocols de Barcelona, redactat en llatí pel notari Joan Olzina i Cabanes on deixa constància de l’establiment de contracte emfitèutic entre el pagès de Cornellà Francesc Femades i Puigventòs i els regidors de l’Ajuntament de l’Hospitalet Anton Gaià, Anton Prats i Roqueta, Josep Riera i Salom i Jacint Bofill, amb el vist i plau de l’alcalde de l'època Jaume Hosta. S’explica en aquest document que, essent Francesc Femades propietari d’un gran casalot amb un gran pati de 1654, situat al començament del carrer Major de l’Hospitalet, que ell no habitava i que requeria obres de millora, que ell no volia fer, i donat que l’Ajuntament de l’Hospitalet cercava un edifici per poder instal·lar correctament les tropes destacades o de pas per l’Hospitalet, per alliberar els veïns del poble d’haver d’allotjar-les a les seves llars particulars, amb les molèsties que això els comportava i que, havent visitat els representants del Consistori diversos edificis del poble, inclòs el seu, i havent arribat aquests a la conclusió que era el que més satisfactòriament reunia les condicions per poder adaptar-lo per aquest us, opció aquesta que era més econòmica que aixecar un edifici nou, Francesc Femades llogava, per un cànon anual, en règim de contracte emfitèutic, a l’Ajuntament de l’Hospitalet, aquesta gran casa per tal que el Consistori pogués fer en aquesta les obres d’adequació que calgués per poder establir allà una caserna militar. Les obres es van fer el 1741 i els militars d’infanteria i de cavalleria destacats o de pas pel poble es van establir regularment en aquell edifici, que comptava només amb un pis. El singular i antic edifici de tres pisos que s'aprecia a la dreta de la fotografia, comptava amb dues esplèndides torres de guaita, una de les quals es pot entreveure a la fotografia, coronada amb una bola de pedra, que estaven situades a les dues cantonades de la façana que rendia al pati interior, antiga entrada principal de l'edifici, que rendia al que avui és el carrer Barcelona. Al carrer Major rendia només un únic balcó, dos estretes portes i profusió de finestres, algunes de les quals van ser posteriorment tapiades, com s'observa a la fotografia, segurament per tal d'adaptar l'interior a habitatges, que era l'ús que va tenir l'edifici quan els militars el van abandonar i fins el seu enderroc l'any 1995. Era un edifici molt gran comparat amb les edificacions del voltant de la mateixa època, primera meitat del s.XIX, i comptava amb un gran pati interior que estructurava tot un seguit de dependències que l'envoltaven, que arribaven fins el carrer Barcelona, on una d'aquestes comptava amb un màstil per posar una bandera per tractar-se de la garita d'entrada al recinte. L’exèrcit espanyol va llogar, el 1862 , i després va comprar, el 1868, a Mercè Bertrand i Amat, emparentada amb el Baró de Maldà, vídua d'Isidre Angulo i Agustí, la masia situada molt a la vora d’aquest casalot, la masia coneguda com ca n’Angulo, Mas Nadal o can Mèlic, del s. XVII, i totes les terres que l’envoltaven, uns 50.000 metres quadrats, per situar allà la que va ser coneguda com Caserna de la Remunta, que va estar activa fins el 1994, quan va passar a ser l'Escola de Capacitació Agrària i Equina de la Generalitat. El 2007 el Ministeri de Defensa, propietari encara del recinte, el va vendre a l'Ajuntament de l'Hospitalet, que va reconvertir-ho, en part, en el Parc de la Remunta, on es conserva l’antic mas i la gran porta de ferro forjat d'accés a l'antiga caserna.

Ca n'Alòs i carretera de Santa Eulàlia

Fotografia feta des de la carretera de Santa Eulàlia, amb llambordes encara, en la que s'observa la Masia de Ca n'Alòs al fons. En primer terme la bòvila Abadal Oliveras, després ceràmiques Cusó. Aquesta imatge es trobava dins del reportatge "Can Rigal - Can Blanch - Pubilla Casas" del fons Company fotògraf. Una de les 123 masies que l’ajuntament havia registrat el 14 de març de 1863 era la important i imponent masia, com moltes d'elles de planta basilical, Ca n'Alós, que estava situada a prop de l'ermita romànica de Santa Eulàlia de Provençana, que era el topònim amb el que es coneixia llavors aquella zona. Josep d'Alós i de Ferrer, militar barceloní, compra el 1703 els terrenys de l'ermita romànica, amb l'obligació, per part de les autoritats eclesiàstiques de restaurar l'ermita, molt malmesa llavors, i de mantenir-la. El seu germà, Jaume d'Alós i de Ferrer, Doctor en Dret i Canonge de Lleida, va assistir a les Corts del Principat de Catalunya, en 1701. Eren fills de Mariana Ferrer i de Joan d'Alós i Serradora, de Moià, Doctor en Medicina, conseller Tercer de Barcelona, ​​Cònsol de la Llotja de la Mar, Diputat pel Braç Reial de la Generalitat de Catalunya, elevat a la dignitat de Ciutadà Honrat de Barcelona el 20 de desembre de 1678. El 1712 Josep d'Alòs va ser nomenat cavaller del Principat de Catalunya. El 1785 el seu propietari era Juan de Ponsich i d'Alós, que pertanyia a la Junta d’Administradors i Copatrons de la Ermita y capella publica de Santa Eulàlia, als que corresponia nomenar i triar un Custodi o Ermità, va manar construir la Creu de Terme que encara existeix davant la citada ermita de Santa Eulàlia de Provençana. El cognom Ponsich provenia d'una família noble catalana de Terrassa que varen emparentar amb els Alós i van acabar assumint la primogenitura. Els Ponsich van anar venen les seves terres, que arribaven fins el que avui és el carrer Jansana, poc a poc, a partir de 1928, a diferents promotores fet que va provocar que deixés de ser una explotació agraria rendible el 1960. Van ser propietaris del mas fins el 1969, quan el van vendre, amb els terrenys que l'envoltaven, a Juan Cahué Franquet que volia ampliar la seva pròspera fàbrica de televisors i ràdios, inicialment situada al c/ Fortuny, núm. 9 del barri de Collblanc, Cahué Industrial, S.A., (CISA), que des de 1958 eren comercialitzats amb la marca Vanguard. Es trobava al que avui és el barri de Santa Eulàlia, just darrera l'antic edifici de la Vanguard, construït el 1969, que no apareix encara construït en aquesta fotografia. Va ser enderrocada el 1973, tot i que, paradoxalment, poc abans l'ajuntament l'havia fet sortir en una relació del patrimoni arquitectònic hospitalenc. Poc abans del seu enderroc, les pedres que emmarcaven la porta i les finestres van ser numerades. Inicialment semblava que la numeració dels sòlids dovells i correus de pedra viva de la porta i les finestres, així com d'altres detalls del seu interior, com l'escala i les vigues de fusta, i un extens reportatge fotogràfic encarregat per l'Ajuntament es va fer per tal que l'ajuntament pogués reconstruir-la en un altre indret, com indicava amb rigor l'arquitecte municipal de l'època, que demanava, a més, aixecar plànols exhaustius de l'edifici com a condició indispensable per què l'ajuntament pogués autoritzar l'enderroc, que tot i això ell desaconsellava el pel seu alt valor patrimonial. Finalment l'expedient va ser tancat i arxivat per ordre de l'alcalde de l'època, José Matías de España Muntadas, que va decidir arbitràriament autoritzar al seu propietari, Juan Cahué Franquet a realitzar l'enderroc per poder fer un aparcament per a la fàbrica Vanguard, segons consta en els expedients d'aquest arxiu municipal. Les pedres van desaparèixer.