Rambla Just Oliveras, 31. Casa Oliveras.

Fotografies d'elements ornamentals d'edificis i monuments del barri del Centre. Aquest edifici va ser aixecat el 1908 pel mestre d'obres Marià Tomàs i Barba, arquitecte municipal llavors, per encàrrec de'n Josep Oliveras i Norta, (s'observen les seves inicials a l'arc d'entrada a la finca) fill de'n Just Oliveras Arús, empresari agrícola propietari dels terrenys on havia estat situada la masia Cal Tres, part dels quals van ser cedits al Consistori poc abans per tal que aquest pogués urbanitzar la Rambla i els carrers adjacents, que ocuparen també propietats de la família Oliveras. Va ser un dels primers que es van construir a La Rambla per tal d'animar la construcció de nous edificis senyorials de famílies benestants allà, el segon eixample de l'Hospitalet. Els baixos i jardí d'aquest edifici van ser ocupats durant molts anys per la família formada per Francesc Oliveras i Maria Bo, pares de l'advocat que va ser primer Síndic del Soci del Fútbol Club Barcelona de 1989 al 2000 Francesc Oliveras Bo, pare del també advocat hospitalenc Francesc Oliveras Riera.

Casa Josep Oliveras

Fotografies d'elements ornamentals d'edificis i monuments del barri del Centre. Aquest edifici va ser aixecat el 1908 pel mestre d'obres Marià Tomàs i Barba, arquitecte municipal llavors, per encàrrec de'n Josep Oliveras i Norta, (s'observen les seves inicials a l'arc d'entrada a la finca) fill de'n Just Oliveras Arús, empresari agrícola propietari dels terrenys on havia estat situada la masia Cal Tres, part dels quals van ser cedits al Consistori poc abans per tal que aquest pogués urbanitzar la Rambla i els carrers adjacents, que ocuparen també propietats de la família Oliveras. Va ser un dels primers que es van construir a La Rambla per tal d'animar la construcció de nous edificis senyorials de famílies benestants allà, el segon eixample de l'Hospitalet. Els baixos i jardí d'aquest edifici van ser ocupats durant molts anys per la família formada per Francesc Oliveras i Maria Bo, pares de l'advocat que va ser Síndic del Soci del Fútbol Club Barcelona de 1989 al 2000 Francesc Oliveras Bo, pare del també advocat hospitalenc Francesc Oliveras Riera.

C/ Tarragona, 2

Fotografies d'elements ornamentals d'edificis i monuments del barri del Centre. Casa situada del c/ Tarragona núm. 2, cantonada amb la Riera de la Creu propietat del pagès Lluís Layola, descendent de la masia de Cal Gabatxo, situada a la Marina, núm. 40. Jaume i Lluís Layola i Rovira van ser uns dels darrers pagesos en actiu de l'Hospitalet Centre, dedicats, fonamentalment, al cultiu de l'alfals, com ho havia estat el pare, Joan Layola Bassas, que va ser regidor de l'ajuntament de 1944 al 1952, amb l'alcalde Enric Jonama. El seu fill Lluís Layola va ser també regidor i tinent d'alcalde de l'Ajuntament de l'Hospitalet de 1952 al 1958, en l'època de l'alcalde Ramon Solanich i Riera. La fotografia correspon a l'entrada de casa seva, a l'esquerra, i a la dreta la de la gran quadra on tenia els carros i els cavalls de tir. Eren descendents de Raimon Layola, que va arribar a l'Hospitalet des d'Occitània, raó pel qual la casa de la seva família a la Marina, l'hereu de la qual va ser el germà gran, Jaume, era coneguda amb el motiu de Cal Gavatx. Estava situada poc després de travessar el Camí del Mig, a tocar del camí que portava a l'ermita de Bellvitge, al mig del que avui és el barri de Bellvitge. La família es va traslladar a viure a l'Hospitalet Centre, com van fer també altres pagesos de la Marina, esperonada per l'eixample que va suposar l'obertura i urbanització de la Rambla Just Oliveras. Jaume Layola a un pis situats als baixos amb jardí de la finca modernista de la Rambla Just Oliveras núm. 29, la Casa Joan Batlle Solanes, situada al davant el Centre Catòlic, construïda el 1910 per Mariano Tomàs i Barba, propietat després de Jaume Layola, i Lluís al carrer Tarragona núm.2, a tocar del jardí d'aquesta finca i de la Riera de la Creu, on vivia, en el primer pis, amb la seva dona Victòria Cohí i les seves filles Teresa, casada després amb Gonzalo Oliveros Llopis, de Ceràmiques Llopis, i Victòria, casada després amb Antoni Mestres Canyameres, propietari de la Bodega Odon. En el segon pis, aixecat sobre aquesta finca el 1932 per l'arquitecte Antoni Puig i Gairalt, va viure, de 1958 a 1993, quan aquest immoble va ser enderrocat, la família nombrosa formada per Arturo Arranz Bravo, de la ferreteria ACAB industrial i Eugenia Galiano, formada per ells i els seus set fills: Angèlica, Carme, Miguel, Lola, Arturo, Lina i Jordi. En els baixos d'aquest immoble hi havia les quadres, de la que s'observa una de les portes a la fotografia, amb els sis cavalls i els carros de'n Lluís Layola, que va ser un dels darrers alfasaires de l'Hospitalet, propietari de moltes terres a la Marina i al Prat. Layola, destacat franquista local, tot i que sense afany de protagonisme ja que s'estimava més fer de pagès, va ser regidor de l'Ajuntament a l'època de l'alcalde Ramon Solanich i, durant molts anys, President de la Cambra de la Propietat Urbana de l'Hospitalet i va tenir una intervenció decisiva en diferents moments de la història de la ciutat com la salvació de l'enderroc de la Casa Espanya, actual seu del Museu de l'Hospitalet, la instal·lació de la residència de Bellvitge, llavors anomenada Príncipes de España, o la construcció de l'ambulatori de la Rambla Just Oliveras. Tota la vorera del carrer Tarragona, de la Plaça del Repartidor a la Rambla Just Oliveras, on estava situada casa seva era propietat de la família Layola i tota la vorera del davant del mateix tram era propietat de la família Oliveras Bo. Era un espectacle, durant els anys seixanta i setanta, veure arribar i entrar a les quadres els carros al vespre, carregats fins dalt d'alfals per vendre l'endemà al Born, tirats per fortíssims matxos, una de les darreres imatges de l'Hospitalet Centre pagès que ja estava a punt de desaparèixer. Aquesta casa va ser enderrocada el 1993. Al seu lloc va ser aixecat un bloc de pisos a l'àtic del qual hi viu el propietari de l'immoble, el conegut advocat Gonçal Oliveros Layola.

Maqueta del projecte d'illa singular als voltants de la masia de Pubilla Cases

Maqueta del projecte de Manuel Puig Janer d'ordenació urbana als voltants de la masia de Pubilla Cases. El projecte no es va portar a terme

Maqueta del projecte d'illa singular als voltants de la masia de Pubilla Cases

Maqueta del projecte de Manuel Puig Janer d'ordenació urbana als voltants de la masia de Pubilla Cases. El projecte no es va portar a terme

Maqueta del projecte d'illa singular als voltants de la masia de Pubilla Cases

Maqueta del projecte de Manuel Puig Janer d'ordenació urbana als voltants de la masia de Pubilla Cases. El projecte no es va portar a terme

Maqueta del projecte d'illa singular als voltants de la masia de Pubilla Cases

Maqueta del projecte de Manuel Puig Janer d'ordenació urbana als voltants de la masia de Pubilla Cases. El projecte no es va portar a terme

Can Puig

Vista de la masia de Can Puig i camps que l'envolten inundats. Aquesta casa també fou coneguda com a Cal Pebrot. El 1920, amb la cessió de terreny a Barcelona per la construcció d'un port franc, aquesta masia deixà de formar part del terme municipal de l'Hospitalet.

Emma Goldman a Cal Vermell

Vista de la masia de Cal Vermell, durant la Guerra Civil. Es veu un grup d'homes i una dona pel camí d'accés a la casa. Al fons, es veu la masia envoltada de camps i uns pallers a l'era. La dona és Emma Goldman, fotògrafa i feminista (1869-1940) de visita a l'Agrícola Col·lectiva.

Cal Sebastià del Gotlla

Carro carregat de mongetes davant de la masia de Cal Sebastià del Gotlla. Es veu la façana, el pou i el safareig

Can Manel Nolla

Façana principal i part de la lateral de la masia de Can Manel Nolla. En primer terme, els camps de cultiu del davant de la casa, i darrera, un parell de carros

Can Puig

Vista de la masia de Can Puig (o Cal Pebrot en alguns plànols). Es veu la façana principal i part de la lateral, amb la seva galeria porxada. Al pati del davant de la casa hi ha una estructura de fusta i filat (per emmagatzemar panotxes de blat de moro). Aquesta casa fou posteriorment expropiada per a la construcció del Port Franc

Primera Mostra de curtmetratges Països Catalans, del 13 al 15 de juny de 1984

Joan Egea i Andreu, amb vestit blanc i corbata negra, tresorer i cofundador del Cine Club L'Hospitalet i membre de la Comissió Organitzadora de la Mostra essent entrevistat pel periodista Joan Marcet, de Ràdio l'Hospitalet a l'Acte de Cloenda de la Mostra, que va tenir lloc la nit del 15 de juny, al Pati de la Biblioteca Can Sumarro, important masia de la ciutat totalment restaurada i reconvertida en Biblioteca el 1983. Per aquest acte de cloenda, que va comptar amb presència de la guàrdia urbana vestida de gala, com s'observa a la fotografia, la comissió organitzadora de la Mostra, en la que van participar, a part de membres del Cine Club L'Hospitalet diferents i significats agents culturals de l'època com el Grup d'Acció Teatral (GAT), l'esplai El CAU i responsables de diferents Aules de Cultura de la ciutat, en Pere Pinyol Martínez, home de teatre, ex gerent del GAT, llavors director de l'Aula de Cultura de Sant Josep, coordinador de l'acte, va voler recrear uns estudis cinematogràfics, amb els diferents espais (entrada als estudis, escenari, tarima per l'orquestra, bar, etc) units per una via on passava una càmera filmant un de travelling de tot el que passava aquella nit. El ple va ser absolut i l'èxit d'aquest acte va situar el Cine Club l'Hospitalet com a una de les més importants entitats culturals de la ciutat i amb més poder de convocatòria. De fet aquest acte va inspirar als nous responsables polítics del Patronat Municipal de Cultura sorgits de les eleccions municipals de 1983 la creació del Festival l'Estiu a Ciutat, la primera edició del qual es va presentar i inaugurar l'any 1985 a l'Acte de Cloenda de la 2ª Mostra de Curtmetratges, al mateix Pati de Can Sumarro. En aquest mateix espai de Can Sumarro, el Cineclub va organitzar després, durant molts estius, sessions de cine a l'aire lliure anomenades "Cinema a la fresca" que tenien un gran èxit de públic.

Can Puig o Can Pebrot

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt. Masia de Can Puig, també coneguda com Can Pebrot, vista des de darrere mirant en direcció al mar (no confondre amb un altre Cal Pebrot que hi havia prop del Far del Llobregat). Al costat de Can Puig, tal com s'observa a la dreta de la imatge, hi passaven la séquia i el camí de la Feixa Llarga. De la masia, es pot distingir la galeria porxada, amb alguns finestrals tapiats. Situada a la Marina, el 1920 va quedar fora del terme municipal de l'Hospitalet. A la dècada de 1960 encara funcionava com a masia dedicada a l'agricultura. Posteriorment fou expropiada i no es conserva en l'actualitat.

Can Capella

Imatge extreta d'una llicència d'obres a l'alçada del número 215 de la carretera de Collblanc. La masia és Can Capella (ja no existeix), que estava a la confluència entre la carretera de Collblanc i l'Antiga Travessera.

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt. Es tracta de la mateixa masia que la de la imatge AMHL0179666

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt. Es tracta de la mateixa masia que la de la imatge AMHL0179654

Collblanc,Cr 215

Imatge extreta d'una llicència d'obres. La masia que es veu parcialment a l'esquerra de la imatge és Can Capella (ja no existeix), que estava a la confluència entre la carretera de Collblanc i l'Antiga Travessera.

Can Capella

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt. Masia ja no existent que estava situada a l'alçada de l'actual número 52 del carrer de l'Antiga Travessera, a Pubilla Cases. També tenia una faça que donava a la carretera de Collblanc.

Casa dels Jolonch o Can Paperines

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt. En primer terme, transcorrent entre un mur i els camps, es veu la Riera Blanca (a l'esquerra és l'Hospitalet i a la dreta Barcelona). L'edifici gran, amb una capella a l'extrem esquerre i una torre quadrada al centre, és la casa de la família Jolonch. Va ser comprada el 1946 per ubicar-hi la parròquia de Sant Isidre Llaurador. És té constància que aquesta finca era propietat de la família Jolonch des d'almenys mitjans del segle XIX fins a mitjans del segle XX. Els Jolonch vivien a Barcelona i la casa era habitada per masovers i jornalers. A finals del segle XIX van reformar la façana i les golfes donant-li l'aspecte que veiem en aquesta fotografia feta possiblement als anys 20. És té constància que el 1937 funcionava com a escola i s'anomenava Can Paperines. Durant la Guerra Civil les terres de conreu havien estat col·lectivitzades. A la fotografia, la torre punxeguda que es veu al fons és la de Can Colom (masia que fou l'escola "Palau de Cultura" des dels anys 20).

Pagesos de Cal Bialet del Garro al costat de l'ermita de Bellvitge

Masia de Cal Bialet del Garro i camps de cultiu al costat de l'Ermita de la Mare de Déu de Bellvitge. En primer terme es veu un home llaruant els camps, amb l'ajuda d'un cavall, i darrera, un altre home amb una aixada a l'espatlla. Al fons, l'ermita, envoltada d'arbres. L'ermita està catalogada en el PEPPA amb el núm. 23.

Can Capella, façana davantera

Can Capella era una masia ubicada entre el carrer de l'Antiga Travessera i la Ctra. de Collblanc. Va ser enderrocada l’any 1972 per a construir un edifici d’habitatges (actual núm. 52 de l’Antiga Travessera) Imatge procedent d'un expedient d'obres.

Antiga Travessera,C. 52

Can Capella era una masia ubicada entre el carrer de l'Antiga Travessera i la Ctra. de Collblanc. Va ser enderrocada l’any 1972 per a construir un edifici d’habitatges (actual núm. 52 de l’Antiga Travessera) Imatge procedent d'un expedient d'obres.

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt

Golfes d'una masia.

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt

Golfes d'una masia.