Casa de Reconciliació de Can Serra

Vista aèria de la seva construcció. La construcció es va realitzar mitjançant veïns del barri que hi treballaren desinteressadament fora del seu horari laboral durant els caps de setmana. La seva ubicació estava prevista al solar on avui hi ha la Plaça de La Carpa, on antigament, en els anys seixanta, havia estat instal·lat el Teatro Popular Portàtil que va donar lloc a aquesta plaça, però la comunitat d'escoplapis que la va impulsar va decidir ubicar-la en aquest solar gairebé residual del barri per deixar lliure aquell espai, on també estava prevista la construcció de més blocs, per permetre al barri de Can Serra comptar amb una gran plaça lliure de blocs on poder encabir també diferents equipaments comunitaris com els que hi ha en l'actualitat, una escola i un mercat, i poder realitzar els esdeveniments festius del barri. Fotografia feta des de dalt d'un bloc de pisos de l'avinguda Can Serra. Es veuen les parets de la parròquia enlairades, sense teulat i en una de les particions veïns i veïnes fent un recés en el treball. Davant de tot es veuen cotxes aparcats a l'avinguda de Can Serra i també un rètol que posa "Construcción Centro Parroquial". Es va inaugurar el 16 de juliol de 1974. Fins llavors, la parròquia de Can Serra estava ubicada en uns baixos d'un dels blocs de pisos, un local massa petit per a les necessitats litúrgiques comunitàries. Se n'encarregà de la parròquia un grup d'escolapis -Miquel Martí, Ramon Marimon, Josep M. Monferrer i Jaume Botey, que va ser el seu primer rector- que conduïen també les classes de religió a l'institut de batxillerat Torras i Bages, a Can Serra, i al COPEM, a Santa Eulàlia -únics centres públics als anys seixanta i setanta a l'Hospitalet. La Casa de Reconciliació es va plantejat com un espai de culte no convencional, sense torre ni campanar, i estava oberta a rebre també tot tipus d'iniciatives de tipus cultural, comunitar, polítici i/o sindical de caire reivindicatiu, com per exemple, donar acolliment a l'Associació de Veïns i els sindicats quan encara no estaven legalitzats, a funcions teatrals del Grup d'Acció Teatral (GAT) de l'Hospitalet, a les reunions dels primers objectors de consciència de Catalunya que no volien fer el servei militar obligatori o a les classes d'alfabetització i d'ensenyament d'adults.

Teatro Popular Portátil

Emilio Pérez Piñero, l'arquitecte que va dissenyar aquesta original carpa de ferro, va néixer a València el 1935 i es va traslladar sent molt petit a Calasparra, Múrcia, on tenia el seu estudi i on va morir prematurament el 1972. El 1957 viatja a Madrid i comença els seus estudis a l'Escola Superior Tècnica d'Arquitectura. El 1961 en el VI Congrés de la Unió Internacional d'Arquitectes celebrat a Londres, va presentar un projecte de 'Teatre Ambulant' amb capacitat per a 500 espectadors. Amb aquest projecte va donar inici a les seves inquietuds estructurals per crear elements de muntatge i desmuntatge ràpid i econòmic en gran similitud amb les obres de Buckminster Fuller. La seva estructura més coneguda, sens dubte, és la cúpula geodèsica del Museu Dalí a Figueres. Gràcies a aquest treball, de principis dels anys setanta, es va relacionar personalment amb Salvador Dalí, qui se sentia molt identificat amb les seves idees i plantejaments. Després de l'experiència obtinguda a Londres, el 1966 dissenya un Teatro Nacional Desmontable per a 1.800 espectadors per encàrrec del Ministeri d'Informació i Turisme, en l'època del ministre Manuel Fraga Iribarne, per als Festivals d'Espanya. L'estructura constava de dues cúpules reticulars realitzades en casquets de directriu esfèrica de 31 metres de diàmetre y 11 metres de fletxa. El projecte s'anomenava Teatro Popular Portátil, amb el que el Ministeri pretenia, mitjançant una carpa portàtil, portar el teatre a poblacions que no dispossessin d'un edifici teatral amb suficient capacitat com per representar grans espectacles. Aquesta carpa va anar per primer cop a La Corunya y després a Alcobendas, però no va ser gaire aprofitada pel Ministeri d'Educació. L'alcalde Vicenç Capdevila, llavors encara ponent de cultura, va aconsseguir que aquesta estructura s'instal·lés a l'Hospitalet, a un solar del barri de Can Serra, barri que tot just començava a edificar-se, on van tenir lloc, de 1969 a 1972, diversos cicles de teatre amateur i de teatre professional de tipus clàssic en castellà, en els que es van representar obres de teatre d'autors com Tirso de Molina, Lope de Rueda, Calderon, Lope de Vega, Molière, Arniches, Valle-Inclán, Benavente, Mihura, Salom i Buero Vallejo per a tots els públics, a càrrec de la companyia del Teatro Calderon de Barcelona, dirigida per José Maria Loperena, la Compañía Nacional de Teatro Maria Guerrero de Madrid i la companyia Pequeño Teatro de Barcelona, dirigida per l'actriu Maria Luisa Oliveda. També es van oferir sarsueles com "Marina", d'Arrieta; "La tabernera del puerto", de Sorozábal i "Don Gil de Alcalà", de Penella, a càrrec de la companyia lírica Tomàs Breton de Barcelona dirigida pel baix Manuel Gas. Així mateix van tenir lloc exitoses campanyes escolars pels alumnes de l'Hospitalet a càrrec de la companyia Teatro Universal para Escolares d'Alejandro Ulloa, que va oferir "La vida es sueño" i "El alcalde de Zalamea", de Calderon; "Otelo" i "Hamlet", de Shakespeare; "Los intereses creados", de Benavente i "En flandes se ha puesto el sol", de Marquina. Després se'n va fer càrrec en Ricard Salvat, que va organitzar algunes sessions per alumnes de batxillerat més treballades amb els professors, que podien preparar així l'obra amb anterioritat amb els seus alumnes. En finalitzar la representació els alumnes podien fer preguntes al director i els actors, que es situaven tots a l'escenari. Va ser un projecte deficitari econòmicament però d'una gran importància cultural i de molt relleu per a l'Hospitalet d'aquella època, que va quedar truncat el febrer de 1972 quan una gran tempesta amb una forta ventada va fer malbé totalment la immensa lona que cobria l'estructura. L'elevat cost de fer-ne una altra va motivar que l'Ajuntament, que poc després de l'incident va passar a ser el propietari de la Carpa , cedida per un preu simbólic pel Ministeri, renunciés a construir-ne una altra i deixés l'estructura despullada allà, a Can Serra, en un solar on l’ajuntament franquista de l’alcalde Matías de España havia donat permís per construir 13 blocs de 13 pisos d’alçada. Finalment, les lluites veïnals (els veïns tiraven a terra les tanques que barraven el terreny), l’arribada a l’Ajuntament de l’alcalde Vicenç Capdevila i el nou Pla General Metropolità de l’arquitecte Joan Antoni Solans, van aturar la construcció. En aquell emplaçament va néixer una plaça, un mercat i una escola que porten el nom de la Carpa en record de l’antiga estructura escènica. El 1976 va ser traslladada i muntada a la part del darrere del Parc de Can Buxeres, on va ser finalment desmuntada. Fotografia del 16 d'octubre de 1969, dia en què el Ministro de Información y Turismo, Manuel Fraga Iribarne, va visitar el Teatro Popular Portàtil per inaugurar la campanya "Teatro Universal para Escolares, adreçada als alumnes de batxillerat de l'Hospitalet. Podem veure l'esplèndida estructura coberta amb la gran lona i unes petites edificacions realitzades en obra, on tenien lloc les oficines i les taquilles, en les que apareix el nom del projecte. La furgoneta de refrescos Mirinda, de la marca Pepsi-Cola, afincada llavors a l'Hospitalet, a la Gran Via, al costat de la fàbrica Godó i Trias, va donar suport a aquestes representacions.

Protestes dels veïns de Can Serra

Vista de la plaça de la carpa el 1977, abans de la seva urbanització. En aquest solar s'hi va instal·lar el 1969 la carpa del Teatro Popular Portátil, que va funcionar fins que una gran ventada va malmetre la gran lona que el cobria i va deixar l'original estructura nua, que es va mantenir allà fins inicis dels anys vuitanta del s.XX. Aquí inicialment estava previst construir més blocs de pisos. Gràcies a les reivindicacions protagonitzades per l'Associació de Veïns de Can Serra, va ser convertida en una plaça pública, que fou batejada amb el nom popular amb el que era conegut aquest solar: Plaça de La Carpa, com a record d'aquella estructura metàl·lica que tants anys va estar allà instal·lada.

Vista de la Plaça de la Carpa abans de la seva urbanització

Vista de la plaça de la carpa el 1972, abans de la seva urbanització. En aquest solar s'hi va instal·lar el 1969 la carpa del Teatro Popular Portátil, que apareix en primer terme a l'esquerra de la foptografia. Aquí inicialment estava previst construir més blocs de pisos. Gràcies a les reivindicacions protagonitzades per l'Associació de Veïns de Can Serra, va ser convertida en una plaça pública, que fou batejada amb el nom popular amb el que era conegut aquest solar: Plaça de La Carpa, com a record d'aquella estructura metàl·lica que tants anys va estar allà instal·lada. Al fons, els blocs del carrer Pere Pelegrí del barri de Can Serra.

Vista de la Plaça de la Carpa abans de la seva urbanització, amb la Carpa abandonada

Vista de la plaça de la carpa el 1972, abans de la seva urbanització. En aquest solar s'hi va instal·lar el 1969 la carpa del Teatro Popular Portátil, que apareix en primer terme de la fotografia. En aquest solar inicialment estava previst construir més blocs de pisos. Gràcies a les reivindicacions protagonitzades per l'Associació de Veïns de Can Serra, va ser convertida en una plaça pública, que fou batejada amb el nom popular amb el que era conegut aquest solar: Plaça de La Carpa, com a record d'aquella estructura metàl·lica que tants anys va estar allà instal·lada. A la mateixa Plaça s'hi va construir una escola i un mercat, equipaments també reclamats llargament pels veïns del barri de Can Serra. Al fons, els blocs del carrer Pere Pelegrí.

Confecció del vestuari del gegant "Paco" de Can Serra

Imatge de la presentació en societat a la Plaça de La Carpa de Can Serra del gegant Paco el 13 de juny de 1996, que va ser apadrinat per les parelles de gegants de la ciutat i per la geganta Pepa de Pubilla Casas Mitjançant una consulta popular, es va decidir que el personatge més representatiu del barri de Can Serra que podia simbolitzar millor les lluites dels veïns per tal d'aconseguir un barri millor quan aquest encara tenia greus mancances de serveis públics era en Paco, un veí del barri, que va morir essent encara molt jove d'un infart, que sortia al carrer amb un tambor per convocar els veïns a les assemblees i amb el que sortia també quan es feien en les manifestacions reivindicatives per la millora de la qualitat de vida del barri. La seva vídua, veïna del barri, en aquesta fotografia al costat del gegant, va estar també present a l'acte de presentació i el seu espòs va ser objecte aquell dia d'un emocionant reconeixement públic. La construcció del gegant va ser ser encarregada i pagada per l'Aula de Cultura de La Florida, en l'època en que va ser dirigida per Artur Arranz, al reconegut constructor de gegants i capgrossos amb taller al barri de Gràcia, Xavier Jansana. L'Aula de Cultura de La Florida, que en aquella època treballava també donant suport als processos festius de Pubilla Cases i Can Serra, va voler dotar al barri d'un símbol, augmentant així el patrimoni cultural de l'Hospitalet i el sentiment de pertinença dels veïns al barri de Can Serra. Amb el propòsit de generar dinàmiques que ajudessin a potenciar el diàleg entre les diferents cultures d'origen del barri amb la cultura popular catalana, i tenint present els agents socials i culturals del barri, com la Comissió de Festes i altres, l'Aula de Cultura va demanar la col·laboració de les dones de la Comissió de Festes de Can Serra perquè fessin el vestuari de la geganta, que van fer desinteressadament, documentant-se profusament sobre el tipus de teixits i vestits que portava un gegant. Una feina realment esplèndida que van realitzar, com s'observa a la fotografia, a la Casa de Reconciliació de Can Serra. El tamboriner Paco del barri de Can Serra fa de parella en moltes sortides arreu amb la geganta Pepa, la Pubilla Casas, del barri de Pubilla Casas, també encarregada per l'Aula de Cultura de La Florida amb el mateixos objectius culturals, el 1995 al mateix constructor Xavier Jansana.

Visita del ministre Manuel Fraga Iribarne al Teatre Portàtil

Fotografia del 16 d'octubre de 1969, dia en què el Ministro de Información y Turismo, Manuel Fraga Iribarne, que apareix en primer pla, a l'esquerra, acompanyat de l'alcalde de l'Hospitalet José Matias de España Muntadas, a la dreta, va visitar el Teatro Popular Portàtil per inaugurar la campanya "Teatro Universal para Escolares", adreçada als alumnes de batxillerat de l'Hospitalet. Podem veure l'entrada al recinte, flanquejada per dos guàrdies urbans amb uniforme de gala i, al fons, els blocs, llavors recentment construïts, del barri de Can Serra. Emilio Pérez Piñero, l'arquitecte que va dissenyar aquesta original carpa de ferro, va néixer a València el 1935 i es va traslladar sent molt petit a Calasparra, Múrcia, on tenia el seu estudi i on va morir prematurament el 1972. El 1957 viatja a Madrid i comença els seus estudis a l'Escola Superior Tècnica d'Arquitectura. El 1961 en el VI Congrés de la Unió Internacional d'Arquitectes celebrat a Londres, va presentar un projecte de 'Teatre Ambulant' amb capacitat per a 500 espectadors. Amb aquest projecte va donar inici a les seves inquietuds estructurals per crear elements de muntatge i desmuntatge ràpid i econòmic en gran similitud amb les obres de Buckminster Fuller. La seva estructura més coneguda, sens dubte, és la cúpula geodèsica del Museu Dalí a Figueres. Gràcies a aquest treball, de principis dels anys setanta, es va relacionar personalment amb Salvador Dalí, qui se sentia molt identificat amb les seves idees i plantejaments. Després de l'experiència obtinguda a Londres, el 1966 dissenya un Teatro Nacional Desmontable per a 1.800 espectadors per encàrrec del Ministeri d'Informació i Turisme, en l'època del ministre Manuel Fraga Iribarne, per als Festivals d'Espanya. El projecte s'anomenava Teatro Popular Portátil, amb el que el Ministeri pretenia, mitjançant una carpa portàtil, portar el teatre a poblacions que no dispossessin d'un edifici teatral amb suficient capacitat com per representar grans espectacles. Aquesta carpa va anar per primer cop a La Corunya y després a Alcobendas, però no va ser gaire aprofitada pel Ministeri d'Educació. L'alcalde Vicenç Capdevila, llavors encara ponent de cultura, va aconsseguir que aquesta estructura s'instal·lés a l'Hospitalet, a un solar del barri de Can Serra, barri que tot just començava a edificar-se, on van tenir lloc, de 1969 a 1972, diversos cicles de teatre amateur i de teatre professional de tipus clàssic en castellà, en els que es van representar obres de teatre d'autors com Tirso de Molina, Lope de Rueda, Calderon, Lope de Vega, Molière, Arniches, Valle-Inclán, Benavente, Mihura, Salom i Buero Vallejo per a tots els públics, a càrrec de la companyia del Teatro Calderon de Barcelona, dirigida per José Maria Loperena, la Compañía Nacional de Teatro Maria Guerrero de Madrid i la companyia Pequeño Teatro de Barcelona, dirigida per l'actriu Maria Luisa Oliveda. També es van oferir sarsueles com "Marina", d'Arrieta; "La tabernera del puerto", de Sorozábal i "Don Gil de Alcalà", de Penella, a càrrec de la companyia lírica Tomàs Breton de Barcelona dirigida pel baix Manuel Gas. Així mateix van tenir lloc exitoses campanyes escolars pels alumnes de l'Hospitalet a càrrec de la companyia Teatro Universal para Escolares d'Alejandro Ulloa, que va oferir "La vida es sueño" i "El alcalde de Zalamea", de Calderon; "Otelo" i "Hamlet", de Shakespeare; "Los intereses creados", de Benavente i "En flandes se ha puesto el sol", de Marquina. Després se'n va fer càrrec en Ricard Salvat, que va organitzar algunes sessions per alumnes de batxillerat més treballades amb els professors, que podien preparar així l'obra amb anterioritat amb els seus alumnes. En finalitzar la representació els alumnes podien fer preguntes al director i els actors, que es situaven tots a l'escenari. Va ser un projecte deficitari econòmicament però d'una gran importància cultural i de molt relleu per a l'Hospitalet d'aquella època, que va quedar truncat el febrer de 1972 quan una gran tempesta amb una forta ventada va fer malbé totalment la immensa lona que cobria l'estructura. L'elevat cost de fer-ne una altra va motivar que l'Ajuntament, que poc després de l'incident va passar a ser el propietari de la Carpa , cedida per un preu simbólic pel Ministeri, renunciés a construir-ne una altra i deixés l'estructura despullada allà, a Can Serra, en un solar on l’ajuntament franquista de l’alcalde Matías de España havia donat permís per construir 13 blocs de 13 pisos d’alçada. Finalment, les lluites veïnals (els veïns tiraven a terra les tanques que barraven el terreny), l’arribada a l’Ajuntament de l’alcalde Vicenç Capdevila i el nou Pla General Metropolità de l’arquitecte Joan Antoni Solans, van aturar la construcció. En aquell emplaçament va néixer una plaça, un mercat i una escola que porten el nom de la Carpa en record de l’antiga estructura escènica. El 1976 va ser traslladada i muntada a la part del darrere del Parc de Can Buxeres, on va ser finalment desmuntada.

L'art jove a la carpa de Can Serra

En aquesta fotografia de 1986 veiem l'estructura geodèsica dissenyada el 1966 per l'enginyer Emilio Pérez Piñerode que va acollir l'anomenat Teatro Popular Portátil, situada al barri de Can Serra, ja abandonada, donant aixopluc a una instal·lació artística que formava part de l'innovador projecte L'Art Jove 86, d'ajuts a projectes d'instal·lacions artístiques d'art jove al carrer promogut pel conjunt de les Aules de Cultura de la ciutat. Emilio Pérez Piñero, l'arquitecte que va dissenyar aquesta original carpa de ferro, va néixer a València el 1935 i es va traslladar sent molt petit a Calasparra, Múrcia, on tenia el seu estudi i on va morir prematurament el 1972. El 1957 viatja a Madrid i comença els seus estudis a l'Escola Superior Tècnica d'Arquitectura. El 1961 en el VI Congrés de la Unió Internacional d'Arquitectes celebrat a Londres, va presentar un projecte de 'Teatre Ambulant' amb capacitat per a 500 espectadors. Amb aquest projecte va donar inici a les seves inquietuds estructurals per crear elements de muntatge i desmuntatge ràpid i econòmic en gran similitud amb les obres de Buckminster Fuller. La seva estructura més coneguda, sens dubte, és la cúpula geodèsica del Museu Dalí a Figueres. Gràcies a aquest treball, de principis dels anys setanta, es va relacionar personalment amb Salvador Dalí, qui se sentia molt identificat amb les seves idees i plantejaments. Després de l'experiència obtinguda a Londres, el 1966 dissenya un Teatro Nacional Desmontable per a 1.800 espectadors per encàrrec del Ministeri d'Informació i Turisme, en l'època del ministre Manuel Fraga Iribarne, per als Festivals d'Espanya. L'estructura constava de dues cúpules reticulars realitzades en casquets de directriu esfèrica de 31 metres de diàmetre y 11 metres de fletxa. El projecte s'anomenava Teatro Popular Portátil, amb el que el Ministeri pretenia, mitjançant una carpa portàtil, portar el teatre a poblacions que no dispossessin d'un edifici teatral amb suficient capacitat com per representar grans espectacles. Aquesta carpa va anar per primer cop a La Corunya y després a Alcobendas, però no va ser gaire aprofitada pel Ministeri d'Educació. L'alcalde Vicenç Capdevila, llavors encara ponent de cultura, va aconsseguir que aquesta estructura s'instal·lés a l'Hospitalet, a un solar del barri de Can Serra, barri que tot just començava a edificar-se, on van tenir lloc, de 1969 a 1972, diversos cicles de teatre amateur i de teatre professional de tipus clàssic en castellà, en els que es van representar obres de teatre d'autors com Tirso de Molina, Lope de Rueda, Calderon, Lope de Vega, Molière, Arniches, Valle-Inclán, Benavente, Mihura, Salom i Buero Vallejo per a tots els públics, a càrrec de la companyia del Teatro Calderon de Barcelona, dirigida per José Maria Loperena, la Compañía Nacional de Teatro Maria Guerrero de Madrid i la companyia Pequeño Teatro de Barcelona, dirigida per l'actriu Maria Luisa Oliveda. També es van oferir sarsueles com "Marina", d'Arrieta; "La tabernera del puerto", de Sorozábal i "Don Gil de Alcalà", de Penella, a càrrec de la companyia lírica Tomàs Breton de Barcelona dirigida pel baix Manuel Gas. Així mateix van tenir lloc exitoses campanyes escolars pels alumnes de l'Hospitalet a càrrec de la companyia Teatro Universal para Escolares d'Alejandro Ulloa, que va oferir "La vida es sueño" i "El alcalde de Zalamea", de Calderon; "Otelo" i "Hamlet", de Shakespeare; "Los intereses creados", de Benavente i "En flandes se ha puesto el sol", de Marquina. Després se'n va fer càrrec en Ricard Salvat, que va organitzar algunes sessions per alumnes de batxillerat més treballades amb els professors, que podien preparar així l'obra amb anterioritat amb els seus alumnes. En finalitzar la representació els alumnes podien fer preguntes al director i els actors, que es situaven tots a l'escenari. Va ser un projecte deficitari econòmicament però d'una gran importància cultural i de molt relleu per a l'Hospitalet d'aquella època, que va quedar truncat el febrer de 1972 quan una gran tempesta amb una forta ventada va fer malbé totalment la immensa lona que cobria l'estructura. L'elevat cost de fer-ne una altra va motivar que l'Ajuntament, que poc després de l'incident va passar a ser el propietari de la Carpa , cedida per un preu simbólic pel Ministeri, renunciés a construir-ne una altra i deixés l'estructura despullada allà, a Can Serra, en un solar on l’ajuntament franquista de l’alcalde Matías de España havia donat permís per construir 13 blocs de 13 pisos d’alçada. Finalment, les lluites veïnals (els veïns tiraven a terra les tanques que barraven el terreny), l’arribada a l’Ajuntament de l’alcalde Vicenç Capdevila i el nou Pla General Metropolità de l’arquitecte Joan Antoni Solans, van aturar la construcció. En aquell emplaçament va néixer una plaça, un mercat i una escola que porten el nom de la Carpa en record de l’antiga estructura escènica. El 1976 va ser traslladada i muntada a la part del darrere del Parc de Can Buxeres, on va ser finalment desmuntada i traslladada a Madrid, cedida temporalment al Ministeri d'Indústria, que va fer construir una nova lona per a l'estructura per poder-la fer servir, al Paseo de los Coches del Parque del Retiro per a l'exposició TECNONOVA 87, del Centro para el Desarrollo Tecnológico y Industrial CDTI. La Carpa ja no va tornar a l'Hospitalet.

Dones de Can Serra

Dones grans i una nena petita prenent la fresca, fent tertúlia i ganxet a un descampat denominat "La Carpa" , actualment on hi ha la plaça de la Carpa de Can Serra.

Estructura de La Carpa de Can Serra

Emilio Pérez Piñero, l'arquitecte que va dissenyar aquesta original carpa de ferro, va néixer a València el 1935 i es va traslladar sent molt petit a Calasparra, Múrcia, on tenia el seu estudi i on va morir prematurament, als 36 anys, d'accident de circulació, el 1972. El 1957 viatja a Madrid i comença els seus estudis a l'Escola Superior Tècnica d'Arquitectura. El 1961 en el VI Congrés de la Unió Internacional d'Arquitectes celebrat a Londres, va presentar un projecte de 'Teatre Ambulant' amb capacitat per a 500 espectadors. Amb aquest projecte va donar inici a les seves inquietuds estructurals per crear elements de muntatge i desmuntatge ràpid i econòmic en gran similitud amb les obres de Buckminster Fuller. La seva estructura més coneguda, sens dubte, és la cúpula geodèsica del Museu Dalí a Figueres. Gràcies a aquest treball, de principis dels anys setanta, es va relacionar personalment amb Salvador Dalí, qui se sentia molt identificat amb les seves idees i plantejaments. Després de l'experiència obtinguda a Londres, el 1966 dissenya un Teatro Nacional Desmontable per a 1.800 espectadors per encàrrec del Ministeri d'Informació i Turisme, en l'època del ministre Manuel Fraga Iribarne, per als Festivals d'Espanya. L'estructura constava de dues cúpules reticulars realitzades en casquets de directriu esfèrica de 31 metres de diàmetre y 11 metres de fletxa. El projecte s'anomenava Teatro Popular Portátil, amb el que el Ministeri pretenia, mitjançant una carpa portàtil, portar el teatre a poblacions que no dispossessin d'un edifici teatral amb suficient capacitat com per representar grans espectacles. Aquesta carpa va anar per primer cop a La Corunya y després a Alcobendas, però no va ser gaire aprofitada pel Ministeri d'Educació. L'alcalde Vicenç Capdevila, llavors encara ponent de cultura, va aconsseguir que aquesta estructura s'instal·lés a l'Hospitalet, a un solar del barri de Can Serra, barri que tot just començava a edificar-se, on van tenir lloc, de 1969 a 1972, diversos cicles de teatre amateur i de teatre professional de tipus clàssic en castellà, en els que es van representar obres de teatre d'autors com Tirso de Molina, Lope de Rueda, Calderon, Lope de Vega, Molière, Arniches, Valle-Inclán, Benavente, Mihura, Salom i Buero Vallejo per a tots els públics, a càrrec de la companyia del Teatro Calderon de Barcelona, dirigida per José Maria Loperena, la Compañía Nacional de Teatro Maria Guerrero de Madrid i la companyia Pequeño Teatro de Barcelona, dirigida per l'actriu Maria Luisa Oliveda. També es van oferir sarsueles com "Marina", d'Arrieta; "La tabernera del puerto", de Sorozábal i "Don Gil de Alcalà", de Penella, a càrrec de la companyia lírica Tomàs Breton de Barcelona dirigida pel baix Manuel Gas. Així mateix van tenir lloc exitoses campanyes escolars pels alumnes de l'Hospitalet a càrrec de la companyia Teatro Universal para Escolares d'Alejandro Ulloa, que va oferir "La vida es sueño" i "El alcalde de Zalamea", de Calderon; "Otelo" i "Hamlet", de Shakespeare; "Los intereses creados", de Benavente i "En flandes se ha puesto el sol", de Marquina. Després se'n va fer càrrec en Ricard Salvat, que va organitzar algunes sessions per alumnes de batxillerat més treballades amb els professors, que podien preparar així l'obra amb anterioritat amb els seus alumnes. En finalitzar la representació els alumnes podien fer preguntes al director i els actors, que es situaven tots a l'escenari. Va ser un projecte deficitari econòmicament però d'una gran importància cultural i de molt relleu per a l'Hospitalet d'aquella època, que va quedar truncat el febrer de 1972 quan una gran tempesta amb una forta ventada va fer malbé totalment la immensa lona que cobria l'estructura. L'elevat cost de fer-ne una altra va motivar que l'Ajuntament, que poc després de l'incident va passar a ser el propietari de la Carpa , cedida per un preu simbólic pel Ministeri, renunciés a construir-ne una altra i deixés l'estructura despullada allà, a Can Serra, en un solar on l’ajuntament franquista de l’alcalde Matías de España havia donat permís per construir 13 blocs de 13 pisos d’alçada. Finalment, les lluites veïnals (els veïns tiraven a terra les tanques que barraven el terreny), l’arribada a l’Ajuntament de l’alcalde Vicenç Capdevila i el nou Pla General Metropolità de l’arquitecte Joan Antoni Solans, van aturar la construcció. En aquell emplaçament va néixer una plaça, un mercat i una escola que porten el nom de la Carpa en record de l’antiga estructura escènica. El 1976 va ser traslladada i muntada a la part del darrere del Parc de Can Buxeres, on va ser finalment desmuntada. En aquesta fotografia veiem l'estructura, ja abandonada i encara al solar de Can Serra.

Estructura de La Carpa de Can Serra, antic Teatro Popular Portátil, a la part de dalt del Parc de Can Buxeres.

Emilio Pérez Piñero, l'arquitecte que va dissenyar aquesta original carpa de ferro, va néixer a València el 1935 i es va traslladar sent molt petit a Calasparra, Múrcia, on tenia el seu estudi i on va morir prematurament el 1972. El 1957 viatja a Madrid i comença els seus estudis a l'Escola Superior Tècnica d'Arquitectura. El 1961 en el VI Congrés de la Unió Internacional d'Arquitectes celebrat a Londres, va presentar un projecte de 'Teatre Ambulant' amb capacitat per a 500 espectadors. Amb aquest projecte va donar inici a les seves inquietuds estructurals per crear elements de muntatge i desmuntatge ràpid i econòmic en gran similitud amb les obres de Buckminster Fuller. La seva estructura més coneguda, sens dubte, és la cúpula geodèsica del Museu Dalí a Figueres. Gràcies a aquest treball, de principis dels anys setanta, es va relacionar personalment amb Salvador Dalí, qui se sentia molt identificat amb les seves idees i plantejaments. Després de l'experiència obtinguda a Londres, el 1966 dissenya un Teatro Nacional Desmontable per a 1.800 espectadors per encàrrec del Ministeri d'Informació i Turisme, en l'època del ministre Manuel Fraga Iribarne, per als Festivals d'Espanya. L'estructura constava de dues cúpules reticulars realitzades en casquets de directriu esfèrica de 31 metres de diàmetre y 11 metres de fletxa. El projecte s'anomenava Teatro Popular Portátil, amb el que el Ministeri pretenia, mitjançant una carpa portàtil, portar el teatre a poblacions que no dispossessin d'un edifici teatral amb suficient capacitat com per representar grans espectacles. Aquesta carpa va anar per primer cop a La Corunya y després a Alcobendas, però no va ser gaire aprofitada pel Ministeri d'Educació. L'alcalde Vicenç Capdevila, llavors encara ponent de cultura, va aconsseguir que aquesta estructura s'instal·lés a l'Hospitalet, a un solar del barri de Can Serra, barri que tot just començava a edificar-se, on van tenir lloc, de 1969 a 1972, diversos cicles de teatre amateur i de teatre professional de tipus clàssic en castellà, en els que es van representar obres de teatre d'autors com Tirso de Molina, Lope de Rueda, Calderon, Lope de Vega, Molière, Arniches, Valle-Inclán, Benavente, Mihura, Salom i Buero Vallejo per a tots els públics, a càrrec de la companyia del Teatro Calderon de Barcelona, dirigida per José Maria Loperena, la Compañía Nacional de Teatro Maria Guerrero de Madrid i la companyia Pequeño Teatro de Barcelona, dirigida per l'actriu Maria Luisa Oliveda. També es van oferir sarsueles com "Marina", d'Arrieta; "La tabernera del puerto", de Sorozábal i "Don Gil de Alcalà", de Penella, a càrrec de la companyia lírica Tomàs Breton de Barcelona dirigida pel baix Manuel Gas. Així mateix van tenir lloc exitoses campanyes escolars pels alumnes de l'Hospitalet a càrrec de la companyia Teatro Universal para Escolares d'Alejandro Ulloa, que va oferir "La vida es sueño" i "El alcalde de Zalamea", de Calderon; "Otelo" i "Hamlet", de Shakespeare; "Los intereses creados", de Benavente i "En flandes se ha puesto el sol", de Marquina. Després se'n va fer càrrec en Ricard Salvat, que va organitzar algunes sessions per alumnes de batxillerat més treballades amb els professors, que podien preparar així l'obra amb anterioritat amb els seus alumnes. En finalitzar la representació els alumnes podien fer preguntes al director i els actors, que es situaven tots a l'escenari. Va ser un projecte deficitari econòmicament però d'una gran importància cultural i de molt relleu per a l'Hospitalet d'aquella època, que va quedar truncat el febrer de 1972 quan una gran tempesta amb una forta ventada va fer malbé totalment la immensa lona que cobria l'estructura. L'elevat cost de fer-ne una altra va motivar que l'Ajuntament, que poc després de l'incident va passar a ser el propietari de la Carpa , cedida per un preu simbólic pel Ministeri, renunciés a construir-ne una altra i deixés l'estructura despullada allà, a Can Serra, en un solar on l’ajuntament franquista de l’alcalde Matías de España havia donat permís per construir 13 blocs de 13 pisos d’alçada. Finalment, les lluites veïnals (els veïns tiraven a terra les tanques que barraven el terreny), l’arribada a l’Ajuntament de l’alcalde Vicenç Capdevila i el nou Pla General Metropolità de l’arquitecte Joan Antoni Solans, van aturar la construcció. En aquell emplaçament va néixer una plaça, un mercat i una escola que porten el nom de la Carpa en record de l’antiga estructura escènica. El 1976 va ser traslladada i muntada a la part del darrere del Parc de Can Buxeres, on va ser finalment desmuntada.

Confecció del vestuari del gegant "Paco" de Can Serra

Imatge de la presentació en societat a la Plaça de La Carpa de Can Serra del gegant Paco el 13 de juny de 1996, que va ser apadrinat per les parelles de gegants de la ciutat i per la geganta Pepa de Pubilla Casas Mitjançant una consulta popular, es va decidir que el personatge més representatiu del barri de Can Serra que podia simbolitzar millor les lluites dels veïns per tal d'aconseguir un barri millor quan aquest encara tenia greus mancances de serveis públics era en Paco, un veí del barri, que va morir essent encara molt jove d'un infart, que sortia al carrer amb un tambor per convocar els veïns a les assemblees i amb el que sortia també quan es feien en les manifestacions reivindicatives per la millora de la qualitat de vida del barri. La seva vídua, veïna del barri, va estar present a l'acte i el seu espòs va ser objecte aquell dia d'un emocionant reconeixement públic. La construcció del gegant va ser ser encarregada i pagada per l'Aula de Cultura de La Florida, en l'època en que va ser dirigida per Artur Arranz, al reconegut constructor de gegants i capgrossos amb taller al barri de Gràcia, Xavier Jansana. L'Aula de Cultura de La Florida, que en aquella època treballava també donant suport als processos festius de Pubilla Cases i Can Serra, va voler dotar al barri d'un símbol, augmentant així el patrimoni cultural de l'Hospitalet i el sentiment de pertinença dels veïns al barri de Can Serra. Amb el propòsit de generar dinàmiques que ajudessin a potenciar el diàleg entre les diferents cultures d'origen del barri amb la cultura popular catalana, i tenint present els agents socials i culturals del barri, com la Comissió de Festes i altres, l'Aula de Cultura va demanar la col·laboració de les dones de la l'Associació de Veïns de Can Serra, a la fotografia, perquè fessin el vestuari de la geganta, que van fer desinteressadament, documentant-se profusament sobre el tipus de teixits i vestits que portava un gegant. Una feina realment esplèndida que van realitzar, com s'observa a la fotografia, a la Casa de Reconciliació de Can Serra. El tamboriner Paco del barri de Can Serra fa de parella en moltes sortides arreu amb la geganta Pepa, la Pubilla Casas, del barri de Pubilla Casas, també encarregada per l'Aula de Cultura de La Florida amb el mateixos objectius culturals, el 1995 al mateix constructor Xavier Jansana.

Presentació en societat del gegant " Paco " de Can Serra.

Imatge de la presentació en societat a la Plaça de La Carpa de Can Serra del gegant Paco el 13 de juny de 1996, que va ser apadrinat per les parelles de gegants de la ciutat i per la geganta Pepa de Pubilla Casas. A la fotografia, el delegat del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya a l'Hospitalet, Sr. Molina, el regidor municipal del grup del PSC-PSOE, Juan Antonio Molina, Mª Pilar Massana, regidora municipal del Grup d'Iniciativa-Els Verds, Josep Maria Cleries, director general de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, Joan Oms, regidor municipal del Grup d'Iniciativa-Els Verds, el regidor del districte, José Vicente Muñoz i el president de l'Associació de Veïns de Can Serra escolten unes paraules que realitza al micròfon en Joan Noguera, activista de la cultura popular catalana de l'Hospitalet. Mitjançant una consulta popular, es va decidir que el personatge més representatiu del barri de Can Serra que podia simbolitzar millor les lluites dels veïns per tal d'aconseguir un barri millor quan aquest encara tenia greus mancances de serveis públics era en Paco, un veí del barri, que va morir essent encara molt jove d'un infart, que sortia al carrer amb un tambor per convocar els veïns a les assemblees i amb el que sortia també quan es feien en les manifestacions reivindicatives per la millora de la qualitat de vida del barri. Aquesta era la manera que tenia l’AV de Can Serra d’avisar al barri als anys 70. Si calia baixar cap a l’ajuntament a reivindicar millores pel barri, aquest veí treia el seu tambor i el barri sabia que l’AV els estava convocant. Els veïns baixaven per la rambla de Just Oliveras cap a l’ajuntament fent molt de xivarri i tothom sabia d’on venien ja que el tambor els identificava. La seva vídua, veïna del barri, va estar present a l'acte i el seu espòs va ser objecte aquell dia d'un emocionant reconeixement públic per part del president de l'Associació de Veïns de Can Serra. El tamboriner és també el logotip del Grup de Festes de Can Serra. La construcció del gegant va ser ser encarregada i pagada per l'Aula de Cultura de La Florida, en l'època en que va ser dirigida per Artur Arranz, al reconegut constructor de gegants i capgrossos amb taller al barri de Gràcia, Xavier Jansana. L'Aula de Cultura de La Florida, que en aquella època treballava també donant suport als processos festius de Pubilla Cases i Can Serra, va voler dotar al barri d'un símbol, augmentant així el patrimoni cultural de l'Hospitalet i el sentiment de pertinença dels veïns al barri de Can Serra. Amb el propòsit de generar dinàmiques que ajudessin a potenciar el diàleg entre les diferents cultures d'origen del barri amb la cultura popular catalana, i tenint present els agents socials i culturals del barri, com la Comissió de Festes i altres, l'Aula de Cultura va demanar la col·laboració de les dones de la Comissió de Festes de Can Serra perquè fessin el vestuari de la geganta, que van fer desinteressadament, documentant-se profusament sobre el tipus de teixits i vestits que portava un gegant. Una feina realment esplèndida que van realitzar a la Casa de Reconciliació de Can Serra. El tamboriner Paco del barri de Can Serra fa de parella en moltes sortides arreu amb la geganta Pepa, la Pubilla Casas, del barri de Pubilla Casas, també encarregada per l'Aula de Cultura de La Florida amb el mateixos objectius culturals, el 1995 al mateix constructor Xavier Jansana.

Presentació en societat del gegant " Paco " de Can Serra.

Imatge de la presentació en societat a la Plaça de La Carpa de Can Serra del gegant Paco el 13 de juny de 1996, que va ser apadrinat per les parelles de gegants de la ciutat i per la geganta Pepa de Pubilla Casas. A la fotografia, Mª Pilar Massana, regidora municipal del Grup d'Iniciativa-Els Verds, Josep Maria Cleries, director general de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, Joan Oms, rgidor municipal del Grup d'Iniciativa-Els Verds, el regidor del districte, José Vicente Muñoz, que saluda al director de l'Aula de Cultura de La Florida, Artur Arranz, promotor i responsable de l'encàrrec de la construcció del gegant, que rep un reconeixement per part del delegat del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya a l'Hospitalet, Sr. Molina i del president de l'Associació de Veïns de Can Serra. Mitjançant una consulta popular, es va decidir que el personatge més representatiu del barri de Can Serra que podia simbolitzar millor les lluites dels veïns per tal d'aconseguir un barri millor quan aquest encara tenia greus mancances de serveis públics era en Paco, un veí del barri, que va morir essent encara molt jove d'un infart, que sortia al carrer amb un tambor per convocar els veïns a les assemblees i amb el que sortia també quan es feien en les manifestacions reivindicatives per la millora de la qualitat de vida del barri. Aquesta era la manera que tenia l’AV de Can Serra d’avisar al barri als anys 70. Si calia baixar cap a l’ajuntament a reivindicar millores pel barri, aquest veí treia el seu tambor i el barri sabia que l’AV els estava convocant. Els veïns baixaven per la rambla de Just Oliveras cap a l’ajuntament fent molt de xivarri i tothom sabia d’on venien ja que el tambor els identificava. La seva vídua, veïna del barri, va estar present a l'acte i el seu espòs va ser objecte aquell dia d'un emocionant reconeixement públic per part del president de l'Associació de Veïns de Can Serra. El tamboriner és també el logotip del Grup de Festes de Can Serra. La construcció del gegant va ser ser encarregada i pagada per l'Aula de Cultura de La Florida, en l'època en que va ser dirigida per Artur Arranz, al reconegut constructor de gegants i capgrossos amb taller al barri de Gràcia, Xavier Jansana. L'Aula de Cultura de La Florida, que en aquella època treballava també donant suport als processos festius de Pubilla Cases i Can Serra, va voler dotar al barri d'un símbol, augmentant així el patrimoni cultural de l'Hospitalet i el sentiment de pertinença dels veïns al barri de Can Serra. Amb el propòsit de generar dinàmiques que ajudessin a potenciar el diàleg entre les diferents cultures d'origen del barri amb la cultura popular catalana, i tenint present els agents socials i culturals del barri, com la Comissió de Festes i altres, l'Aula de Cultura va demanar la col·laboració de les dones de la Comissió de Festes de Can Serra perquè fessin el vestuari de la geganta, que van fer desinteressadament, documentant-se profusament sobre el tipus de teixits i vestits que portava un gegant. Una feina realment esplèndida que van realitzar a la Casa de Reconciliació de Can Serra. El tamboriner Paco del barri de Can Serra fa de parella en moltes sortides arreu amb la geganta Pepa, la Pubilla Casas, del barri de Pubilla Casas, també encarregada per l'Aula de Cultura de La Florida amb el mateixos objectius culturals, el 1995 al mateix constructor Xavier Jansana.

Presentació en societat del gegant " Paco " de Can Serra.

Imatge de la presentació en societat a la Plaça de La Carpa de Can Serra del gegant Paco el 13 de juny de 1996, que va ser apadrinat per les parelles de gegants de la ciutat i per la geganta Pepa de Pubilla Casas. A la fotografia, el delegat del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya a l'Hospitalet, Sr. Molina, el regidor municipal del grup del PSC-PSOE, Juan Antonio Molina, Mª Pilar Massana, regidora municipal del Grup d'Iniciativa-Els Verds saluda un membre del Grup de Festes Can Serra en presència de Josep Maria Cleries, director general de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, Joan Oms, regidor municipal del Grup d'Iniciativa-Els Verds, el regidor del districte, José Vicente Muñoz, el president de la Comissió de Festes de La Florida i el president de l'Associació de Veïns de Can Serra. Mitjançant una consulta popular, es va decidir que el personatge més representatiu del barri de Can Serra que podia simbolitzar millor les lluites dels veïns per tal d'aconseguir un barri millor quan aquest encara tenia greus mancances de serveis públics era en Paco, un veí del barri, que va morir essent encara molt jove d'un infart, que sortia al carrer amb un tambor per convocar els veïns a les assemblees i amb el que sortia també quan es feien en les manifestacions reivindicatives per la millora de la qualitat de vida del barri. Aquesta era la manera que tenia l’AV de Can Serra d’avisar al barri als anys 70. Si calia baixar cap a l’ajuntament a reivindicar millores pel barri, aquest veí treia el seu tambor i el barri sabia que l’AV els estava convocant. Els veïns baixaven per la rambla de Just Oliveras cap a l’ajuntament fent molt de xivarri i tothom sabia d’on venien ja que el tambor els identificava. La seva vídua, veïna del barri, va estar present a l'acte i el seu espòs va ser objecte aquell dia d'un emocionant reconeixement públic per part del president de l'Associació de Veïns de Can Serra. El tamboriner és també el logotip del Grup de Festes de Can Serra. La construcció del gegant va ser ser encarregada i pagada per l'Aula de Cultura de La Florida, en l'època en que va ser dirigida per Artur Arranz, al reconegut constructor de gegants i capgrossos amb taller al barri de Gràcia, Xavier Jansana. L'Aula de Cultura de La Florida, que en aquella època treballava també donant suport als processos festius de Pubilla Cases i Can Serra, va voler dotar al barri d'un símbol, augmentant així el patrimoni cultural de l'Hospitalet i el sentiment de pertinença dels veïns al barri de Can Serra. Amb el propòsit de generar dinàmiques que ajudessin a potenciar el diàleg entre les diferents cultures d'origen del barri amb la cultura popular catalana, i tenint present els agents socials i culturals del barri, com la Comissió de Festes i altres, l'Aula de Cultura va demanar la col·laboració de les dones de la Comissió de Festes de Can Serra perquè fessin el vestuari de la geganta, que van fer desinteressadament, documentant-se profusament sobre el tipus de teixits i vestits que portava un gegant. Una feina realment esplèndida que van realitzar a la Casa de Reconciliació de Can Serra. El tamboriner Paco del barri de Can Serra fa de parella en moltes sortides arreu amb la geganta Pepa, la Pubilla Casas, del barri de Pubilla Casas, també encarregada per l'Aula de Cultura de La Florida amb el mateixos objectius culturals, el 1995 al mateix constructor Xavier Jansana.

Presentació en societat del gegant " Paco " de Can Serra.

Imatge de la presentació en societat a la Plaça de La Carpa de Can Serra del gegant Paco el 13 de juny de 1996, que va ser apadrinat per les parelles de gegants de la ciutat i per la geganta Pepa de Pubilla Casas. A la fotografia, Mª Pilar Massana, regidora municipal del Grup d'Iniciativa-Els Verds, Josep Maria Cleries, director general de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, Joan Oms, rgidor municipal del Grup d'Iniciativa-Els Verds, el regidor del districte, José Vicente Muñoz, que saluda al director de l'Aula de Cultura de La Florida, Artur Arranz, promotor i responsable de l'encàrrec de la construcció del gegant un membre de la Grup de Festes i el president de l'Associació de Veïns de Can Serra. Mitjançant una consulta popular, es va decidir que el personatge més representatiu del barri de Can Serra que podia simbolitzar millor les lluites dels veïns per tal d'aconseguir un barri millor quan aquest encara tenia greus mancances de serveis públics era en Paco, un veí del barri, que va morir essent encara molt jove d'un infart, que sortia al carrer amb un tambor per convocar els veïns a les assemblees i amb el que sortia també quan es feien en les manifestacions reivindicatives per la millora de la qualitat de vida del barri. Aquesta era la manera que tenia l’AV de Can Serra d’avisar al barri als anys 70. Si calia baixar cap a l’ajuntament a reivindicar millores pel barri, aquest veí treia el seu tambor i el barri sabia que l’AV els estava convocant. Els veïns baixaven per la rambla de Just Oliveras cap a l’ajuntament fent molt de xivarri i tothom sabia d’on venien ja que el tambor els identificava. La seva vídua, veïna del barri, va estar present a l'acte i el seu espòs va ser objecte aquell dia d'un emocionant reconeixement públic per part del president de l'Associació de Veïns de Can Serra. El tamboriner és també el logotip del Grup de Festes de Can Serra. La construcció del gegant va ser ser encarregada i pagada per l'Aula de Cultura de La Florida, en l'època en que va ser dirigida per Artur Arranz, al reconegut constructor de gegants i capgrossos amb taller al barri de Gràcia, Xavier Jansana. L'Aula de Cultura de La Florida, que en aquella època treballava també donant suport als processos festius de Pubilla Cases i Can Serra, va voler dotar al barri d'un símbol, augmentant així el patrimoni cultural de l'Hospitalet i el sentiment de pertinença dels veïns al barri de Can Serra. Amb el propòsit de generar dinàmiques que ajudessin a potenciar el diàleg entre les diferents cultures d'origen del barri amb la cultura popular catalana, i tenint present els agents socials i culturals del barri, com la Comissió de Festes i altres, l'Aula de Cultura va demanar la col·laboració de les dones de la Comissió de Festes de Can Serra perquè fessin el vestuari de la geganta, que van fer desinteressadament, documentant-se profusament sobre el tipus de teixits i vestits que portava un gegant. Una feina realment esplèndida que van realitzar a la Casa de Reconciliació de Can Serra. El tamboriner Paco del barri de Can Serra fa de parella en moltes sortides arreu amb la geganta Pepa, la Pubilla Casas, del barri de Pubilla Casas, també encarregada per l'Aula de Cultura de La Florida amb el mateixos objectius culturals, el 1995 al mateix constructor Xavier Jansana.

Presentació en societat del gegant " Paco " de Can Serra.

Imatge de la presentació en societat a la Plaça de La Carpa de Can Serra del gegant Paco el 13 de juny de 1996, que va ser apadrinat per les parelles de gegants de la ciutat i per la geganta Pepa de Pubilla Casas. A la fotografia, Josep Maria Cleries, director general de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, Joan Oms i Llohis, regidor municipal del grup d'Iniciativa-Els Verds, el regidor del districte, José Vicente Muñoz, ensenyant el record que li ha estat entregat pel president de l'Associació de Veïns de Can Serra, a la dreta de la fotografia. Mitjançant una consulta popular, es va decidir que el personatge més representatiu del barri de Can Serra que podia simbolitzar millor les lluites dels veïns per tal d'aconseguir un barri millor quan aquest encara tenia greus mancances de serveis públics era en Paco, un veí del barri, que va morir essent encara molt jove d'un infart, que sortia al carrer amb un tambor per convocar els veïns a les assemblees i amb el que sortia també quan es feien en les manifestacions reivindicatives per la millora de la qualitat de vida del barri. Aquesta era la manera que tenia l’AV de Can Serra d’avisar al barri als anys 70. Si calia baixar cap a l’ajuntament a reivindicar millores pel barri, aquest veí treia el seu tambor i el barri sabia que l’AV els estava convocant. Els veïns baixaven per la rambla de Just Oliveras cap a l’ajuntament fent molt de xivarri i tothom sabia d’on venien ja que el tambor els identificava. La seva vídua, veïna del barri, va estar present a l'acte i el seu espòs va ser objecte aquell dia d'un emocionant reconeixement públic per part del president de l'Associació de Veïns de Can Serra. El tamboriner és també el logotip del Grup de Festes de Can Serra. La construcció del gegant va ser ser encarregada i pagada per l'Aula de Cultura de La Florida, en l'època en que va ser dirigida per Artur Arranz, al reconegut constructor de gegants i capgrossos amb taller al barri de Gràcia, Xavier Jansana. L'Aula de Cultura de La Florida, que en aquella època treballava també donant suport als processos festius de Pubilla Cases i Can Serra, va voler dotar al barri d'un símbol, augmentant així el patrimoni cultural de l'Hospitalet i el sentiment de pertinença dels veïns al barri de Can Serra. Amb el propòsit de generar dinàmiques que ajudessin a potenciar el diàleg entre les diferents cultures d'origen del barri amb la cultura popular catalana, i tenint present els agents socials i culturals del barri, com la Comissió de Festes i altres, l'Aula de Cultura va demanar la col·laboració de les dones de la Comissió de Festes de Can Serra perquè fessin el vestuari de la geganta, que van fer desinteressadament, documentant-se profusament sobre el tipus de teixits i vestits que portava un gegant. Una feina realment esplèndida que van realitzar a la Casa de Reconciliació de Can Serra. El tamboriner Paco del barri de Can Serra fa de parella en moltes sortides arreu amb la geganta Pepa, la Pubilla Casas, del barri de Pubilla Casas, també encarregada per l'Aula de Cultura de La Florida amb el mateixos objectius culturals, el 1995 al mateix constructor Xavier Jansana.

Presentació en societat del gegant " Paco " de Can Serra.

Imatge de la presentació en societat a la Plaça de La Carpa de Can Serra del gegant Paco el 13 de juny de 1996, que va ser apadrinat per les parelles de gegants de la ciutat i per la geganta Pepa de Pubilla Casas. Mitjançant una consulta popular, es va decidir que el personatge més representatiu del barri de Can Serra que podia simbolitzar millor les lluites dels veïns per tal d'aconseguir un barri millor quan aquest encara tenia greus mancances de serveis públics era en Paco, un veí del barri, que va morir essent encara molt jove d'un infart, que sortia al carrer amb un tambor per convocar els veïns a les assemblees i amb el que sortia també quan es feien en les manifestacions reivindicatives per la millora de la qualitat de vida del barri. Aquesta era la manera que tenia l’AV de Can Serra d’avisar al barri als anys 70. Si calia baixar cap a l’ajuntament a reivindicar millores pel barri, aquest veí treia el seu tambor i el barri sabia que l’AV els estava convocant. Els veïns baixaven per la rambla de Just Oliveras cap a l’ajuntament fent molt de xivarri i tothom sabia d’on venien ja que el tambor els identificava. La seva vídua, veïna del barri, va estar present a l'acte i el seu espòs va ser objecte aquell dia d'un emocionant reconeixement públic per part del president de l'Associació de Veïns de Can Serra, parlant a la fotografia. El tamboriner és també el logotip del Grup de Festes de Can Serra. La construcció del gegant va ser ser encarregada i pagada per l'Aula de Cultura de La Florida, en l'època en que va ser dirigida per Artur Arranz, al reconegut constructor de gegants i capgrossos amb taller al barri de Gràcia, Xavier Jansana. L'Aula de Cultura de La Florida, que en aquella època treballava també donant suport als processos festius de Pubilla Cases i Can Serra, va voler dotar al barri d'un símbol, augmentant així el patrimoni cultural de l'Hospitalet i el sentiment de pertinença dels veïns al barri de Can Serra. Amb el propòsit de generar dinàmiques que ajudessin a potenciar el diàleg entre les diferents cultures d'origen del barri amb la cultura popular catalana, i tenint present els agents socials i culturals del barri, com la Comissió de Festes i altres, l'Aula de Cultura va demanar la col·laboració de les dones de la Comissió de Festes de Can Serra perquè fessin el vestuari de la geganta, que van fer desinteressadament, documentant-se profusament sobre el tipus de teixits i vestits que portava un gegant. Una feina realment esplèndida que van realitzar a la Casa de Reconciliació de Can Serra. El tamboriner Paco del barri de Can Serra fa de parella en moltes sortides arreu amb la geganta Pepa, la Pubilla Casas, del barri de Pubilla Casas, també encarregada per l'Aula de Cultura de La Florida amb el mateixos objectius culturals, el 1995 al mateix constructor Xavier Jansana.

Presentació en societat del gegant " Paco " de Can Serra.

Imatge de la presentació en societat a la Plaça de La Carpa de Can Serra del gegant Paco el 13 de juny de 1996, que va ser apadrinat per les parelles de gegants de la ciutat i per la geganta Pepa de Pubilla Casas Mitjançant una consulta popular, es va decidir que el personatge més representatiu del barri de Can Serra que podia simbolitzar millor les lluites dels veïns per tal d'aconseguir un barri millor quan aquest encara tenia greus mancances de serveis públics era en Paco, un veí del barri, que va morir essent encara molt jove d'un infart, que sortia al carrer amb un tambor per convocar els veïns a les assemblees i amb el que sortia també quan es feien en les manifestacions reivindicatives per la millora de la qualitat de vida del barri. Aquesta era la manera que tenia l’AV de Can Serra d’avisar al barri als anys 70. Si calia baixar cap a l’ajuntament a reivindicar millores pel barri, aquest veí treia el seu tambor i el barri sabia que l’AV els estava convocant. Els veïns baixaven per la rambla de Just Oliveras cap a l’ajuntament fent molt de xivarri i tothom sabia d’on venien ja que el tambor els identificava. La seva vídua, veïna del barri, va estar present a l'acte i el seu espòs va ser objecte aquell dia d'un emocionant reconeixement públic per part del president de l'Associació de Veïns de Can Serra, parlant a la fotografia. El tamboriner és també el logotip del Grup de Festes de Can Serra. La construcció del gegant va ser ser encarregada i pagada per l'Aula de Cultura de La Florida, en l'època en que va ser dirigida per Artur Arranz, al reconegut constructor de gegants i capgrossos amb taller al barri de Gràcia, Xavier Jansana. L'Aula de Cultura de La Florida, que en aquella època treballava també donant suport als processos festius de Pubilla Cases i Can Serra, va voler dotar al barri d'un símbol, augmentant així el patrimoni cultural de l'Hospitalet i el sentiment de pertinença dels veïns al barri de Can Serra. Amb el propòsit de generar dinàmiques que ajudessin a potenciar el diàleg entre les diferents cultures d'origen del barri amb la cultura popular catalana, i tenint present els agents socials i culturals del barri, com la Comissió de Festes i altres, l'Aula de Cultura va demanar la col·laboració de les dones de la Comissió de Festes de Can Serra perquè fessin el vestuari de la geganta, que van fer desinteressadament, documentant-se profusament sobre el tipus de teixits i vestits que portava un gegant. Una feina realment esplèndida que van realitzar a la Casa de Reconciliació de Can Serra. El tamboriner Paco del barri de Can Serra fa de parella en moltes sortides arreu amb la geganta Pepa, la Pubilla Casas, del barri de Pubilla Casas, també encarregada per l'Aula de Cultura de La Florida amb el mateixos objectius culturals, el 1995 al mateix constructor Xavier Jansana.

Presentació en societat del gegant " Paco " de Can Serra.

Imatge de la presentació en societat a la Plaça de La Carpa de Can Serra del gegant Paco el 13 de juny de 1996, que va ser apadrinat per les parelles de gegants de la ciutat i per la geganta Pepa de Pubilla Casas Mitjançant una consulta popular, es va decidir que el personatge més representatiu del barri de Can Serra que podia simbolitzar millor les lluites dels veïns per tal d'aconseguir un barri millor quan aquest encara tenia greus mancances de serveis públics era en Paco, un veí del barri, que va morir essent encara molt jove d'un infart, que sortia al carrer amb un tambor per convocar els veïns a les assemblees i amb el que sortia també quan es feien en les manifestacions reivindicatives per la millora de la qualitat de vida del barri. Aquesta era la manera que tenia l’AV de Can Serra d’avisar al barri als anys 70. Si calia baixar cap a l’ajuntament a reivindicar millores pel barri, aquest veí treia el seu tambor i el barri sabia que l’AV els estava convocant. Els veïns baixaven per la rambla de Just Oliveras cap a l’ajuntament fent molt de xivarri i tothom sabia d’on venien ja que el tambor els identificava. La seva vídua, veïna del barri, va estar present a l'acte juntament amb el fill del matrimoni. El seu espòs va ser objecte aquell dia d'un emocionant reconeixement públic per part del president de l'Associació de Veïns de Can Serra. A la fotografia el regidor del Districte, José Vicente Muñoz saluda als membres de la Colla de geganters de Sant Josep, presents a l'acte i portadors del gegant aquell dia. El tamboriner és també el logotip del Grup de Festes de Can Serra. La construcció del gegant va ser ser encarregada i pagada per l'Aula de Cultura de La Florida, en l'època en que va ser dirigida per Artur Arranz, al reconegut constructor de gegants i capgrossos amb taller al barri de Gràcia, Xavier Jansana. L'Aula de Cultura de La Florida, que en aquella època treballava també donant suport als processos festius de Pubilla Cases i Can Serra, va voler dotar al barri d'un símbol, augmentant així el patrimoni cultural de l'Hospitalet i el sentiment de pertinença dels veïns al barri de Can Serra. Amb el propòsit de generar dinàmiques que ajudessin a potenciar el diàleg entre les diferents cultures d'origen del barri amb la cultura popular catalana, i tenint present els agents socials i culturals del barri, com la Comissió de Festes i altres, l'Aula de Cultura va demanar la col·laboració de les dones de la Comissió de Festes de Can Serra perquè fessin el vestuari de la geganta, que van fer desinteressadament, documentant-se profusament sobre el tipus de teixits i vestits que portava un gegant. Una feina realment esplèndida que van realitzar a la Casa de Reconciliació de Can Serra. El tamboriner Paco del barri de Can Serra fa de parella en moltes sortides arreu amb la geganta Pepa, la Pubilla Casas, del barri de Pubilla Casas, també encarregada per l'Aula de Cultura de La Florida amb el mateixos objectius culturals, el 1995 al mateix constructor Xavier Jansana.

Presentació en societat del gegant " Paco " de Can Serra.

Imatge de la presentació en societat a la Plaça de La Carpa de Can Serra del gegant Paco el 13 de juny de 1996, que va ser apadrinat per les parelles de gegants de la ciutat i per la geganta Pepa de Pubilla Casas Mitjançant una consulta popular, es va decidir que el personatge més representatiu del barri de Can Serra que podia simbolitzar millor les lluites dels veïns per tal d'aconseguir un barri millor quan aquest encara tenia greus mancances de serveis públics era en Paco, un veí del barri, que va morir essent encara molt jove d'un infart, que sortia al carrer amb un tambor per convocar els veïns a les assemblees i amb el que sortia també quan es feien en les manifestacions reivindicatives per la millora de la qualitat de vida del barri. Aquesta era la manera que tenia l’AV de Can Serra d’avisar al barri als anys 70. Si calia baixar cap a l’ajuntament a reivindicar millores pel barri, aquest veí treia el seu tambor i el barri sabia que l’AV els estava convocant. Els veïns baixaven per la rambla de Just Oliveras cap a l’ajuntament fent molt de xivarri i tothom sabia d’on venien ja que el tambor els identificava. La seva vídua, veïna del barri, va estar present a l'acte juntament amb el fill del matrimoni, els dos a la fotografia al costat del regidor del Districte, José Vicente Muñoz. El seu espòs va ser objecte aquell dia d'un emocionant reconeixement públic per part del president de l'Associació de Veïns de Can Serra. El tamboriner és també el logotip del Grup de Festes de Can Serra. La construcció del gegant va ser ser encarregada i pagada per l'Aula de Cultura de La Florida, en l'època en que va ser dirigida per Artur Arranz, al reconegut constructor de gegants i capgrossos amb taller al barri de Gràcia, Xavier Jansana. L'Aula de Cultura de La Florida, que en aquella època treballava també donant suport als processos festius de Pubilla Cases i Can Serra, va voler dotar al barri d'un símbol, augmentant així el patrimoni cultural de l'Hospitalet i el sentiment de pertinença dels veïns al barri de Can Serra. Amb el propòsit de generar dinàmiques que ajudessin a potenciar el diàleg entre les diferents cultures d'origen del barri amb la cultura popular catalana, i tenint present els agents socials i culturals del barri, com la Comissió de Festes i altres, l'Aula de Cultura va demanar la col·laboració de les dones de la Comissió de Festes de Can Serra perquè fessin el vestuari de la geganta, que van fer desinteressadament, documentant-se profusament sobre el tipus de teixits i vestits que portava un gegant. Una feina realment esplèndida que van realitzar a la Casa de Reconciliació de Can Serra. El tamboriner Paco del barri de Can Serra fa de parella en moltes sortides arreu amb la geganta Pepa, la Pubilla Casas, del barri de Pubilla Casas, també encarregada per l'Aula de Cultura de La Florida amb el mateixos objectius culturals, el 1995 al mateix constructor Xavier Jansana.

Presentació en societat del gegant " Paco " de Can Serra.

Imatge de la presentació en societat a la Plaça de La Carpa de Can Serra del gegant Paco el 13 de juny de 1996, que va ser apadrinat per les parelles de gegants de la ciutat i per la geganta Pepa de Pubilla Casas Mitjançant una consulta popular, es va decidir que el personatge més representatiu del barri de Can Serra que podia simbolitzar millor les lluites dels veïns per tal d'aconseguir un barri millor quan aquest encara tenia greus mancances de serveis públics era en Paco, un veí del barri, que va morir essent encara molt jove d'un infart, que sortia al carrer amb un tambor per convocar els veïns a les assemblees i amb el que sortia també quan es feien en les manifestacions reivindicatives per la millora de la qualitat de vida del barri. Aquesta era la manera que tenia l’AV de Can Serra d’avisar al barri als anys 70. Si calia baixar cap a l’ajuntament a reivindicar millores pel barri, aquest veí treia el seu tambor i el barri sabia que l’AV els estava convocant. Els veïns baixaven per la rambla de Just Oliveras cap a l’ajuntament fent molt de xivarri i tothom sabia d’on venien ja que el tambor els identificava. La seva vídua, veïna del barri, va estar present a l'acte juntament amb el fill del matrimoni, els dos a la fotografia al costat del regidor del Districte, José Vicente Muñoz. El seu espòs va ser objecte aquell dia d'un emocionant reconeixement públic per part del president de l'Associació de Veïns de Can Serra. El tamboriner és també el logotip del Grup de Festes de Can Serra. La construcció del gegant va ser ser encarregada i pagada per l'Aula de Cultura de La Florida, en l'època en que va ser dirigida per Artur Arranz, al reconegut constructor de gegants i capgrossos amb taller al barri de Gràcia, Xavier Jansana. L'Aula de Cultura de La Florida, que en aquella època treballava també donant suport als processos festius de Pubilla Cases i Can Serra, va voler dotar al barri d'un símbol, augmentant així el patrimoni cultural de l'Hospitalet i el sentiment de pertinença dels veïns al barri de Can Serra. Amb el propòsit de generar dinàmiques que ajudessin a potenciar el diàleg entre les diferents cultures d'origen del barri amb la cultura popular catalana, i tenint present els agents socials i culturals del barri, com la Comissió de Festes i altres, l'Aula de Cultura va demanar la col·laboració de les dones de la Comissió de Festes de Can Serra perquè fessin el vestuari de la geganta, que van fer desinteressadament, documentant-se profusament sobre el tipus de teixits i vestits que portava un gegant. Una feina realment esplèndida que van realitzar a la Casa de Reconciliació de Can Serra. El tamboriner Paco del barri de Can Serra fa de parella en moltes sortides arreu amb la geganta Pepa, la Pubilla Casas, del barri de Pubilla Casas, també encarregada per l'Aula de Cultura de La Florida amb el mateixos objectius culturals, el 1995 al mateix constructor Xavier Jansana.

Presentació en societat del gegant " Paco " de Can Serra.

Imatge de la presentació en societat a la Plaça de La Carpa de Can Serra del gegant Paco el 13 de juny de 1996, que va ser apadrinat per les parelles de gegants de la ciutat i per la geganta Pepa de Pubilla Casas Mitjançant una consulta popular, es va decidir que el personatge més representatiu del barri de Can Serra que podia simbolitzar millor les lluites dels veïns per tal d'aconseguir un barri millor quan aquest encara tenia greus mancances de serveis públics era en Paco, un veí del barri, que va morir essent encara molt jove d'un infart, que sortia al carrer amb un tambor per convocar els veïns a les assemblees i amb el que sortia també quan es feien en les manifestacions reivindicatives per la millora de la qualitat de vida del barri. Aquesta era la manera que tenia l’AV de Can Serra d’avisar al barri als anys 70. Si calia baixar cap a l’ajuntament a reivindicar millores pel barri, aquest veí treia el seu tambor i el barri sabia que l’AV els estava convocant. Els veïns baixaven per la rambla de Just Oliveras cap a l’ajuntament fent molt de xivarri i tothom sabia d’on venien ja que el tambor els identificava. La seva vídua, veïna del barri, va estar present a l'acte juntament amb el fill del matrimoni, els dos a la fotografia al costat del regidor del Districte, José Vicente Muñoz, el director general de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya i el president de l'Associació de Veïns, que escolten el responsable del Grup de Festes Can Serra. El seu espòs va ser objecte aquell dia d'un emocionant reconeixement públic per part del president de l'Associació de Veïns de Can Serra. El tamboriner és també el logotip del Grup de Festes de Can Serra. La construcció del gegant va ser ser encarregada i pagada per l'Aula de Cultura de La Florida, en l'època en que va ser dirigida per Artur Arranz, al reconegut constructor de gegants i capgrossos amb taller al barri de Gràcia, Xavier Jansana. L'Aula de Cultura de La Florida, que en aquella època treballava també donant suport als processos festius de Pubilla Cases i Can Serra, va voler dotar al barri d'un símbol, augmentant així el patrimoni cultural de l'Hospitalet i el sentiment de pertinença dels veïns al barri de Can Serra. Amb el propòsit de generar dinàmiques que ajudessin a potenciar el diàleg entre les diferents cultures d'origen del barri amb la cultura popular catalana, i tenint present els agents socials i culturals del barri, com la Comissió de Festes i altres, l'Aula de Cultura va demanar la col·laboració de les dones de la Comissió de Festes de Can Serra perquè fessin el vestuari de la geganta, que van fer desinteressadament, documentant-se profusament sobre el tipus de teixits i vestits que portava un gegant. Una feina realment esplèndida que van realitzar a la Casa de Reconciliació de Can Serra. El tamboriner Paco del barri de Can Serra fa de parella en moltes sortides arreu amb la geganta Pepa, la Pubilla Casas, del barri de Pubilla Casas, també encarregada per l'Aula de Cultura de La Florida amb el mateixos objectius culturals, el 1995 al mateix constructor Xavier Jansana.

Presentació en societat del gegant " Paco " de Can Serra.

Imatge de la presentació en societat a la Plaça de La Carpa de Can Serra del gegant Paco el 13 de juny de 1996, que va ser apadrinat per les parelles de gegants de la ciutat i per la geganta Pepa de Pubilla Casas, com s'observa a la fotografia. Mitjançant una consulta popular, es va decidir que el personatge més representatiu del barri de Can Serra que podia simbolitzar millor les lluites dels veïns per tal d'aconseguir un barri millor quan aquest encara tenia greus mancances de serveis públics era en Paco, un veí del barri, que va morir essent encara molt jove d'un infart, que sortia al carrer amb un tambor per convocar els veïns a les assemblees i amb el que sortia també quan es feien en les manifestacions reivindicatives per la millora de la qualitat de vida del barri. La seva vídua, veïna del barri, va estar present a l'acte i el seu espòs va ser objecte aquell dia d'un emocionant reconeixement públic. La construcció del gegant va ser ser encarregada i pagada per l'Aula de Cultura de La Florida, en l'època en que va ser dirigida per Artur Arranz, al reconegut constructor de gegants i capgrossos amb taller al barri de Gràcia, Xavier Jansana. L'Aula de Cultura de La Florida, que en aquella època treballava també donant suport als processos festius de Pubilla Cases i Can Serra, va voler dotar al barri d'un símbol, augmentant així el patrimoni cultural de l'Hospitalet i el sentiment de pertinença dels veïns al barri de Can Serra. Amb el propòsit de generar dinàmiques que ajudessin a potenciar el diàleg entre les diferents cultures d'origen del barri amb la cultura popular catalana, i tenint present els agents socials i culturals del barri, com la Comissió de Festes i altres, l'Aula de Cultura va demanar la col·laboració de les dones de la Comissió de Festes de Can Serra perquè fessin el vestuari de la geganta, que van fer desinteressadament, documentant-se profusament sobre el tipus de teixits i vestits que portava un gegant. Una feina realment esplèndida. El tamboriner Paco del barri de Can Serra fa de parella en moltes sortides arreu amb la geganta Pepa, la Pubilla Casas, del barri de Pubilla Casas, també encarregada per l'Aula de Cultura de La Florida amb el mateixos objectius culturals, el 1995 al mateix constructor Xavier Jansana.

Presentació en societat del gegant " Paco " de Can Serra.

Imatge de la presentació en societat a la Plaça de La Carpa de Can Serra del gegant Paco el 13 de juny de 1996, que va ser apadrinat per les parelles de gegants de la ciutat i per la geganta Pepa de Pubilla Casas Mitjançant una consulta popular, es va decidir que el personatge més representatiu del barri de Can Serra que podia simbolitzar millor les lluites dels veïns per tal d'aconseguir un barri millor quan aquest encara tenia greus mancances de serveis públics era en Paco, un veí del barri, que va morir essent encara molt jove d'un infart, que sortia al carrer amb un tambor per convocar els veïns a les assemblees i amb el que sortia també quan es feien en les manifestacions reivindicatives per la millora de la qualitat de vida del barri. Aquesta era la manera que tenia l’AV de Can Serra d’avisar al barri als anys 70. Si calia baixar cap a l’ajuntament a reivindicar millores pel barri, aquest veí treia el seu tambor i el barri sabia que l’AV els estava convocant. Els veïns baixaven per la rambla de Just Oliveras cap a l’ajuntament fent molt de xivarri i tothom sabia d’on venien ja que el tambor els identificava. La seva vídua, veïna del barri, va estar present a l'acte i el seu espòs va ser objecte aquell dia d'un emocionant reconeixement públic per part del president de l'Associació de Veïns de Can Serra. A la fotografia, Josep Maria Cleries, director general de Benestar Social, el president de la Comissió de Festes i el regidor de Districte, José Vicente Muñoz, posen al costat de la vidua i el fill del matrimoni. El tamboriner és també el logotip del Grup de Festes de Can Serra. La construcció del gegant va ser ser encarregada i pagada per l'Aula de Cultura de La Florida, en l'època en que va ser dirigida per Artur Arranz, al reconegut constructor de gegants i capgrossos amb taller al barri de Gràcia, Xavier Jansana. L'Aula de Cultura de La Florida, que en aquella època treballava també donant suport als processos festius de Pubilla Cases i Can Serra, va voler dotar al barri d'un símbol, augmentant així el patrimoni cultural de l'Hospitalet i el sentiment de pertinença dels veïns al barri de Can Serra. Amb el propòsit de generar dinàmiques que ajudessin a potenciar el diàleg entre les diferents cultures d'origen del barri amb la cultura popular catalana, i tenint present els agents socials i culturals del barri, com la Comissió de Festes i altres, l'Aula de Cultura va demanar la col·laboració de les dones de la Comissió de Festes de Can Serra perquè fessin el vestuari de la geganta, que van fer desinteressadament, documentant-se profusament sobre el tipus de teixits i vestits que portava un gegant. Una feina realment esplèndida que van realitzar a la Casa de Reconciliació de Can Serra. El tamboriner Paco del barri de Can Serra fa de parella en moltes sortides arreu amb la geganta Pepa, la Pubilla Casas, del barri de Pubilla Casas, també encarregada per l'Aula de Cultura de La Florida amb el mateixos objectius culturals, el 1995 al mateix constructor Xavier Jansana.