Inauguració de l'estació de metro de La Bordeta / Cotxeres

Inauguració l'1 de juliol de 1932 de l'estació de metro de La Bordeta / Cotxeres, de la línia 1. Situada entre Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat, era la capçalera de la Línia 1, de Metro, empresa anomenada en aquell moment Ferrocarril Metropolità Transversal. La Bordeta era una de les poques estacions de metro en superfície i va tancar portes el 1983, coincidint amb la prolongació de la Línia 1 des de la nova estació de Santa Eulàlia, subterrània, que va substituir la de La Bordeta, que va ser enderrocada, fins a la de La Torrassa. A la fotografia veiem una multitud davant l'entrada del Metro esperant l'arribada de les autoritats. El rètol està engalanat per a l'ocasió. A la inauguració hi va assistir el president de la Generalitat Francesc Macià.

Pont d'en Jordà - Pont de la Torrassa. Seu central de l'empresa Ferrocarril Metropolità Transversal

En primer terme, Pont d'en Jordà, anomenat així pel regidor i alcalde durant l'any 1930 Josep Jordà i Polls, que va promoure la seva construcció, popularment conegut com el Pont de la Torrassa o el Pont del Metro. Uneix els barris de la Torrassa amb el de Santa Eulàlia, S'inaugurà el 7 d'abril de 1935. La fotografia està presa des de la Torrassa. Darrera d'ell veiem l'edifici central d'oficines del metro transversal i tallers de Santa Eulàlia, que forma part de la història de l'empresa i de la ciutat de l'Hospitalet de Llobregat. La seva construcció, obra de l'arquitecte Joan Bergós Massó per encàrrec d'Esteve Terrades, data de l'any 1922, i és paral·lela a la construcció de la línia I (transversal). L'any 1932 s'hi van fer ampliacions, i als anys 50 es va fer una ampliació lateral (costat Ramón y Cajal). Posteriorment, l'any 1964, va ser profundament reformat amb una transformació total del seu interior i d'alguns elements de l'exterior. El 2017 va ser totalment restaurat i la seva façana va lluir tal i com quan va ser inaugurat. L'Ajuntament de l'Hospitalet va decidir catalogar i protegir l'edifici pel seu valor històric, que té influencies de l'arquitectura de la secessió vienesa i les cobertes centreeuropees. Es pot veure també l'estació de metro de La Bordeta, inaugurada el 1932 i anomenada, des de 1983 com a estació de Santa Eulàlia (la primera de la ciutat) La xemeneia que es veu en primer terme és de la fàbrica d'olis, greixos i vaselines d'Emilio Pailhez, situada, des de 1902 al costat de la que després va ser coneguda com a Avinguda del Metro, núm. 2. Posteriorment va ser traspassada, el 1942, a J Olivé Mercé. Al fons, la muntanya de Montjuïc i el Palau Nacional.

Can Trinxet des de les vies del tren

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt

Tren de vapor a la Marina de l'Hospitalet

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt

"Llenando el carro"

Fou una de les fotografies selccionades del Concurs de Fotografies, celebrat a Bellvitge, pel 75è aniversari del nomenament de L'Hospitalet com a a ciutat.

Cos de bombers de l'Hospitalet

Equipament del cos de bombers de l'Hospitalet durant la segona República, el 1932, essent alcalde Josep Muntané Almiral, d'Esquerra Republicana de Catalunya. Es veu cotxe anti-incendis amb mànega i 3 carretons més petits amb escales davant l'oficina de Correus i Telègrafs. A mà dreta es veu l'entrada amb rètol d'una sastreria "Casa Juana Sastre" Aquesta fotografia va aparèixer a la Memòria Municipal de l'any 1932.

Cal Sayo

Vista frontal de la masia de Cal Sayo amb el seu rellotge de sol. La fotografia és presa des del camí d'accés a la propietat. Adossats a la façana hi ha diverses estructures (safareig, quadra, etc.). Al davant de la casa hi ha dos nois amb una bicicleta.

Confluència de la Carretera de Collblanc amb la Riera Blanca

Es veu un autobús de la línia Barcelona- Esplugues a la carretera de Collblanc a l'alçada de la Riera Blanca, de la que s'observa, a la dreta, el petit pont que permetia creuar-la. Al fons, la benzinera situada en la confluència amb l'actual carrer Pérez Galdós.

Via del tren entre els camps de Bellvitge i el Gornal

Línia de RENFE entre els camps que actualment formen part dels barris de Bellvitge i el Gornal. La fotografia està feta des del pont de l'avinguda de la Granvia de l'Hospitalet. Al fons a l'esquerra s'observa la fàbrica Tecla Sala.

Xarxa ferroviària

Es veu un autobús de la línia Barcelona-Sant Feliu creuant un pas a nivell de la línia de RENFE de Vilanova a l'alçada d'Enric Prat de la Riba.

Pas a nivell

Vies del Carrilet al seu pas per Santa Eulàlia, probablement en l'encreuament de l'avinguda del Carrilet amb el carrer Amadeu Torner.

Un cavall enmig de la ciutat

Imatge de misèria, en fort contrast amb els grans blocs de pisos del "desarrollismo" franquista que es veuen a la imatge, a la llavors part de l'Avinguda Ventura Gasol (actual carrer Teide) del barri de Les Planes confluint amb l'Avinguda del Masnou, de l'any 1981. El primer ajuntament democràtic va acordar resoldre un embolic de numeracions existent entre el carrer del Teide i la part de l'avinguda de Ventura Gassol que llavors s'endinsava al barri de les Planes des del barri de Sant Josep. Així, el 27 de novembre de 1981, el consistori va aprovar denominar igualment carrer del Teide l'esmentat tram de l'avinguda de Ventura Gassol del barri de les Planes, i establir una nova numeració per al carrer resultant. Va ser així que el carrer del Teide va adquirir la fesomia que té en l'actualitat. El Ple de l'Ajuntament aprovà el 6 d'octubre de 1988 la generalització del procés de catalanització progressiva del nomenclàtor de carrers que s'havia iniciat amb la recuperació de la democràcia municipal a l'abril de 1979.

Carrer del Teide

Vista del carrer Teide mirant cap a Barcelona. Al fons, blocs de pisos separats per les vies del tren que delimiten els barris de Les Planes i de Sant Josep

Les Planes - Sant Josep

Vista de blocs del barri de les Planes a l'esquerra (carrer Garrofers) i del barri de Sant Josep a la dreta (carrer Canigó), separats per les vies del tren. Al fons La Torrassa amb la torre de l'església Mare de Déu dels Desemparats de la Plaça Espanyola

Les Planes - Sant Josep

Vista de blocs del barri de Les Planes a l'esquerra (carrer Garrofers) i del barri de Sant Josep a la dreta (carrer Canigó), separats per les vies del tren. Al fons La Torrassa amb la torre de l'església Mare de Déu dels Desemparats de la Plaça Espanyola

Fàbrica La Cardoner

Vista de la fàbrica La Cardoner. Al fons, el barri de La Florida i Pubilla Cases i davant, l'avinguda Isabel La Catòlica abans del desdoblament de carrils. Aquesta gran indústria química, que va ser ubicada en el seu moment en un lloc amb molt poca població, on avui hi ha el parc de Les Planes, treballava amb àcid clorhídric i generava unes emanacions fètides, d'una intensa fortor a ous podrits, que generaven grans molèsties al veïns de Can Serra, que van anant ocupant els blocs de nova construcció del nou barri, motiu pel qual aquests es van organitzat i van generar diferents i successius actes de protesta i manifestacions demanant el seu tancament.

Fàbrica La Cardoner

Vista aèria de la fàbrica La Cardoner. Al fons, el barri de La Florida i a l'esquerra el barri de Pubilla Cases. Davant, l'avinguda Isabel La Catòlica abans del desdoblament de carrils. Aquesta gran indústria química, que va ser ubicada en el seu moment en un lloc amb molt poca població, on avui hi ha el parc de Les Planes, treballava amb àcid clorhídric i generava unes emanacions fètides, d'una intensa fortor a ous podrits, que generaven grans molèsties al veïns de Can Serra, que van anant ocupant els blocs de nova construcció del nou barri, motiu pel qual aquests es van organitzat i van generar diferents i successius actes de protesta i manifestacions demanant el seu tancament.

Naus de la factoria d'olis industrials Brugarolas.

Vista de les antigues instal·lacions de l'empresa d'olis industrials i lubricants Viuda e Hijos de Miguel Brugarolas, amb oficines a la Ronda de Sant pere, núm. 85, que es va instal·lar el 1915 a les naus industrials de producció de xarols i hules aixecades el 1901 per Narcís Cruzet i Bosch a tocar de la via del tren davant l'estació de la RENFE a l'Hospitalet que, a partir de 1928, durante la dictadura de Primo de Rivera, va ser expropiada per l'empresa pública CAMPSA (Compañía Arrendataria del Monopolio de Petróleos), com a consequència de la monopolització del sector del petroli. El 1974 aquesta factoria d'olis va ser traslladada a Rubí i la finca va romandre tancada durant bastant anys fins que finalment els edificis del seu interior, ja molt degradats, van ser enderrocats. L'Ajuntament va urbanitzar llavors tot aquell entorn i va crear allà l'any 2000, el Parc de Can Cluset. Al fons, el barri de Sant Josep i, més enllà, el de Santa Eulàlia.

Antiga estació de la Renfe de la Rambla Just Oliveras.

Vehicles de pavimentació i asfaltat estacionats davant l'antiga estació de tren de Renfe la rambla de Just Oliveras corresponent a la línia de Vilafranca. Darrere es veuen els blocs del nou barri de Can Serra. A la dreta, un dels diversos molls de mercaderies de l'estació de la Renfe, que comptava ja llavors, abans de la construcció de la nova estació, amb una gran extensió de terrenys adjacents. Durant els anys vint del s. XX es van pavimentar amb llambordes un bon nombre de carrers de l'Hospitalet, com la Rambla Just Oliveras, que es va mantenir gairebé idèntica a l'aspecte que tenia en aquesta fotografia fins el 1977, quan es va obrir per permetre la construcció del metro. La nova estació s'havia fet pocs anys abans.

Un carro pels carrers sense asfaltar

Un pagès sobre d'un carro amb un cavall de tir transita tranquilament per l'antic Camí del molí, avui avinguda d'Isabel La Catòlica, en direcció a l'Hospitalet Centre. Al fons s'aprecia la muntanya de Sant Pere Màrtir i les torres d'alta tensió de l'Avinguda de l'electricitat. A la dreta de la fotografia, la tanca de la fàbrica química Cardoner, amb uns bidons al davant. Al fons un camió Ebro.

Xoc entre el ferrocarril i un tren de mercaderies a l'avinguda del Carrilet, al barri de Santa Eulàlia

Xoc entre el ferrocarril i un tren de mercaderies a l'avinguda del Carrilet al barri de Santa Eulàlia, entre els carrers de Castelao i d'Amadeu Torner, el 28 d'octubre del 1971

Circuit de motocròs i ciclocròs

Finals de la dècada de 1960: circuit de motocròs i ciclocròs. Segurament es tracta del circuit que es va muntar al barri de Sanfeliu.

Circuit de motocròs i ciclocròs

Finals de la dècada de 1960: circuit de motocròs i ciclocròs. Segurament es tracta del circuit que es va muntar al barri de Sanfeliu.

Cavalcada dels Tres Tombs, festa de Sant Antoni Abat

Cavalcada al seu pas per davant de l'Ajuntament. Es veu un dels carros de la família Campreciós, de Cal Bialet del Garro, carregat de sacs. Davant d'ells, un escolanet de la parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida. Aquest dia plovia.

Cavalcada dels Tres Tombs, festa de Sant Antoni Abat

Cavalcada al seu pas per l'Ajuntament. Es veu a uns homes muntats a cavall. Al mig, l'abanderat. S'hi pot distingir a Miquel Carbonell, Lluís Marcé Raventós, Francesc Pujol Piera i Jaume Pujol Raventós. Davant d'ells, un escolanet de la parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida. Al seu voltant hi ha molta gent mirant la cavalcada. Aquest dia plovia. Els animals van guarnits amb vistosos ornaments per a l'ocasió.