Fàbrica Can Gomar. Imatge presa des del carrer Vigo. Edifici dissenyat per l'arquitecte Ramon Puig Gairalt. Quan es va construir aquesta façana rendia a un camp de conreu i el carrer Vigo no existia.
La fàbrica de tints Gomar i Cia, coneguda com a Can Gomar, ocupava un extens terreny que anava de l'Avinguda del Carrilet fins gairebé el carrer Enric Prat de la Riba. Disposava, en la part que rendia a l'Avinguda del Carrilet, d'una gran bassa i d'un frondós jardí. L'entrada al recinte era per l'Avinguda Pau Casals, on en una de les voreres estava edificada l'extensa tanca del recinte. Va ser construïda a petició de Salvador Segarra i Claudi Gomar i aixecada, en estil noucentista, per l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt el 1924, amb modificacions posteriors realitzades el 1926 i 1927. Anys després, el 1944, va ser novament ampliada per l'arquitecte municipal Manuel Puig i Janer. Va ser enderrocada el 2002 per donar pas a una gran promoció urbanística en l'extens solar que va resultar com a fruit de la seva desaparició.
C. Torrent Gornal, 61 (actual carrer Rosalía de Castro)
Aquesta casa no existeix en l'actualitat i no hi ha cap edifici en el lloc que ocupava.
Fins l'any 1982 el carrer es deia Torrent Gornal. El Ple municipal, va aprovar el canvi de denominació amb data 15 d'octubre de 1982, per a evitar la confusió existent a causa de la semlança entre els noms "avenida Torrente Gornal" i "calle Torrente Gornal". Així el tram comprès entre el carrer de Terra Baixa i l'avinguda Carrilet passaria a dir-se carrer Rosalía de Castro.
Imatge procedent de les fitxes de la Contribució Urbana de l'any 1970.
Vista de la masia de Can Puig i camps que l'envolten inundats. Aquesta casa també fou coneguda com a Cal Pebrot. El 1920, amb la cessió de terreny a Barcelona per la construcció d'un port franc, aquesta masia deixà de formar part del terme municipal de l'Hospitalet.
Carro ple de mongetes seques. Es veuen tres homes carregant el carro, protegits del sol amb un gran capell de palla.
El carro farratger dels alfasaires, era com el carro català típic però amb una modificació: l'entarimat de fusta de la base anava penjat, fins a un pam i mig de terra, de cadenes, o de cordes, com el de la fotografia, per tal d'augmentar la seva capacitat de càrrega (alfals, blat de moro, mongetes seques, escaroles, pastanagues, etc. que el carreterer, amb gran destresa, com s¡observa a la fotografia, augmentava fent el munt molt més alt que les baranes, que medien menys d'un metro. Si el recorregut a fer era curt es posaven estaques a les baranes o al davant, com en aquesta fotografia, per poder carregar fins a extrems increïbles. Quan el carro s'utilitzava per a transportar altres menes de càrregues calia cobrir els costats d'aquesta plataforma penjada. Sobre les cadenes o cordes, i per tapar l'esvoranc entre aquestes, es disposaven unes estores d'espart que privaven els objectes menuts de caure a terra. Com que transitaven per llocs plans i carregaven productes de poc pes, disposaven de fre únicament en una de les rodes, normalment la roda de la dreta, el qual servia fonamentalment per immobilitzar el carro. (Informació proporcionada per Ramon Morales).
Canvi de nom del carrer de l'Església per carrer de la Llibertat
A la imatge es pot veure el moment de la inauguració de la placa amb el nou nom per al carrer de l'Església, que passa a dir-se carrer de la Llibertat. Hi ha una munió de gent observant l'acte, i es poden veure alguns dels estendards dels cors claverians de la ciutat.
Vista de la masia de Cal Vermell, durant la Guerra Civil. Es veu un grup d'homes i una dona pel camí d'accés a la casa. Al fons, es veu la masia envoltada de camps i uns pallers a l'era. La dona és Emma Goldman, fotògrafa i feminista (1869-1940) de visita a l'Agrícola Col·lectiva.
Façana principal i part de la lateral de la masia de Can Manel Nolla. En primer terme, els camps de cultiu del davant de la casa, i darrera, un parell de carros
