• AMHL_101_Y120_1970_5054807_foto.jpg
    Carrer Vinyeta 25
    Façana de l'edifici del carrer Vinyeta 25 que ja no existeix. Entre els números 25 i 27 existia un passadís d'accés als habitatges interiors. Imatge procedent de les fitxes de la Contribució Urbana de l'any 1970.
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
  • AMHL_101_Y120_1970_5054806_foto.jpg
    Carrer Vinyeta 27
    Façana de l'edifici del carrer Vinyeta 27 que ja no existeix. Entre els números 25 i 27 existia un passadís d'accés als habitatges interiors. Imatge procedent de les fitxes de la Contribució Urbana de l'any 1970.
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
  • AMHL_101_Y120_1970_6045514_foto.jpg
    C. Major 5
    Façana de l'edifici del carrer Major 5. Imatge procedent de les fitxes de la Contribució Urbana de l'any 1970.
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
  • AMHLAF0032633.jpeg
    Pessebre a la plaça de l'Ajuntament al Nadal de 1976
    Nadal. Ornaments dels carrers
    Festes
    Nadal i Reis
    Pessebres
  • AMHLAF0199999.jpeg
    Accident del Carrilet a l'avinguda Carrilet amb carrer Castelao
    Accident del Carrilet a l'avinguda Carrilet amb carrer Castelao. L'accident, que es va produir a l'alçada del pas a nivell del carrer Castelao, va causar la mort d'una dona
    Accidents
    Accidents ferroviaris
    Carrilet
    Ferroviaris
    Seguretat i defensa
    Transports
  • AMHLAF0199998.jpeg
    Accident del Carrilet a l'avinguda Carrilet amb carrer Castelao
    Accident del Carrilet a l'avinguda Carrilet amb carrer Castelao. L'accident, que es va produir a l'alçada del pas a nivell del carrer Castelao, va causar la mort d'una dona
    Accidents
    Accidents ferroviaris
    Carrilet
    Ferroviaris
    Seguretat i defensa
    Transports
  • AMHLAF0199997.jpeg
    Accident del Carrilet a l'avinguda Carrilet amb carrer Castelao
    Accident del Carrilet a l'avinguda Carrilet amb carrer Castelao. L'accident, que es va produir a l'alçada del pas a nivell del carrer Castelao, va causar la mort d'una dona
    Accidents
    Accidents ferroviaris
    Carrilet
    Ferroviaris
    Seguretat i defensa
    Transports
  • AMHLAF0199996.jpeg
    Accident del Carrilet a l'avinguda Carrilet amb carrer Castelao
    Accident del Carrilet a l'avinguda Carrilet amb carrer Castelao. L'accident, que es va produir a l'alçada del pas a nivell del carrer Castelao, va causar la mort d'una dona
    Accidents
    Accidents ferroviaris
    Carrilet
    Ferroviaris
    Seguretat i defensa
    Transports
  • AMHLAF0199995.jpeg
    Accident del Carrilet a l'avinguda Carrilet amb carrer Castelao
    Accident del Carrilet a l'avinguda Carrilet amb carrer Castelao. L'accident, que es va produir a l'alçada del pas a nivell del carrer Castelao, va causar la mort d'una dona
    Accidents
    Accidents ferroviaris
    Carrilet
    Ferroviaris
    Seguretat i defensa
    Transports
  • AMHLAF0199994.jpeg
    Accident del Carrilet a l'avinguda Carrilet amb carrer Castelao
    Accident del Carrilet a l'avinguda Carrilet amb carrer Castelao. L'accident, que es va produir a l'alçada del pas a nivell del carrer Castelao, va causar la mort d'una dona
    Accidents
    Accidents ferroviaris
    Carrilet
    Ferroviaris
    Seguretat i defensa
    Transports
  • AMHLAF0061921.jpeg
    Pintada-mural AAVV Sant Josep pel soterrament de les vies del Carrilet
    Accidents
    Arquitectura i urbanisme
    Ferroviaris
    Obres
    Seguretat i defensa
    Soterraments
    Transports
    Tren
    Vies
  • AMHLAF0032634.jpeg
    Nadal. Ornaments dels carrers
    Festes
    Nadal i Reis
    Pessebres
  • AMHLAF0032632.jpeg
    Nadal. Ornaments dels carrers
    Festes
    Nadal i Reis
    Pessebres
  • AMHLAF0000023.jpg
    Tomás Giménez Bernabé
    Retrat de Tomás Giménez Bernabé, (Monòver, 1877-L'Hospitalet de Llobregat,1968) que va ser alcalde de l'Hospitalet de 1923 a 1930, vestit amb l'uniforme de cap superior de l'administració que feia servir pels actes solemnes i amb les diverses condecoracions rebudes, una d'elles a la guerra de Cuba. La Unión Patriótica va ser un partit polític de caràcter institucional fundat l'11 d'abril 1924 a instància del dictador Miguel Primo de Rivera, que va arribar al poder mitjançant un cop d’Estat el 1923, amb la intenció de constituir un gran partit catòlic que donés suport al seu règim dictatorial. Els seus seguidors s'anomenaven upetistes. Convertit en realitat en Partit únic, estava integrat per tots aquells que pretenien una fidel adhesió a la dictadura: oligarques, membres destacats de l'Església catòlica, gent de dretes i empresaris. Sota la divisa "Pàtria, religió, monarquia", la Unió Patriótica va pretendre atreure's als espanyols, allunyant-los dels antics partits polítics, que considerava corruptes, per a afirmar així la continuïtat de la Dictadura, proporcionant a aquesta suport popular en manifestacions i actes d'adhesió. Fins i tot en 1929 es va disposar que es dediqués a tasques d'informació i denúncia d'aquells que conspiressin contra el Règim o el difamessin. Sense un ideari precís, a Catalunya no va arribar a ser mai un veritable partit de masses, però sí va aconseguir reunir força elements dretans i oportunistes. Després de la caiguda del Dictador, el 1930, la Unión Patriótica va desaparèixer. A l'Hospitalet la seva seu va estar situada a un edifici situat al c/ Baró de Maldà, núm. 11, cantonada amb el c/ Barcelona, on també estava instal·lada la redacció del diari La Voz de Hospitalet. Sota el seu mandat, el 1925, l'Hospitalet va rebre del rei Alfons XIII el títol de Ciutat per compensar la gran agregació de terrenys de la Marina en favor de Barcelona el 1920 per a la construcció d'un port franc, que mai es va fer realitat, i les importants expropiacions a propietaris agrícoles de la ciutat per tal de poder portar a terme l'urbanització de la Gran Via, llavors carrer de Cortes, al seu pas per l'Hospitalet. El 1926 l'alcalde Tomás Giménez, que va quedar sobtadament vidu aquell mateix any de la seva dona Glòria Guil Moll, va organitzar un acte d'homenatge al general Miguel Primo de Rivera a l'Hospitalet, fent col·locar una placa a la façana de l'Ajuntament en la que es deixava constància del seu nomenament com a fill predilecte del municipi. Giménez va ser empresari del sector de la construcció, propietari d'una serradora de marbre a l'Hospitalet situada a la vora del Canal de la Infanta, al costat del salt de la sèquia del Molí, salt d'aigua que utilitzava com a força motriu, de igual manera que era utilitzada també pel molí fariner de la Fabregada, que va donar nom a la sèquia. Aquesta serradora de marbre estava situada en el carrer que llavors era conegut com a Camí de Sant Joan o del Cementiri, després anomenat carrer Alpes i posteriorment avinguda de Josep Tarradellas, en la seva confluència amb el Camí del Molí, avui Avinguda d'Isabel La Catòlica. L'empresa va ser fundada per Nemesio Singla a finals del segle XIX i, el 1914, va passar a mans de Tomàs Giménez, que havia estat antic treballador de la casa. Un dels encerts del seu llarg mandat va ser el fet d'haver disposat l'empedrat de molts carrers més transitats de la ciutat i, sobretot, la molt bona relació de confiança que va establir amb l'arquitecte municipal, en Ramon Puig i Gairalt, a qui va encarregar un Pla d'Eixample de la Ciutat que va marcar, en part, l'urbanització futura de la ciutat, sobretot dels barris de Pubilla Casas, gran finca rústica que començava llavors a ser percel·lada pels seus propietaris, la família Molins, i La Florida, ambdós barris pensats per Puig i Gairalt inicialment com a ciutat-jardí. Una avinguda a l'Hospitalet, al barri de Pubilla Casas, porta el seu nom i va ser inaugurada per ell mateix essent encara alcalde de la ciutat. En una visita amb los Exploradores de Hospitalet a Monòver, el seu poble natal, l'any 1928, es va col·locar una placa de marbre amb aquesta inscripció: "Nacio en esta casa el iltre. Tomás Giménez Bernabé, actual alcalde de la ciudad de Hospitalet, Jefe Superior Honorario de la Administración General y organizador de los Exploradores de España en su visita a esta población, y en recuerdo de la visita a esta, su villa natal le dedica esta placa en honorable gratitud y reconocimiento. Monovar , 17 de agosto de 1928". Va ser president també de la Penya Alacantina de Barcelona. El 1948 va presentar-se pel terç familiar per ser novament regidor de l'ajuntament de l'Hospitalet, però no va ser escollit. Va morir a l'Hospitalet de Llobregat el 1968.
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Alcaldes
    Homes
    Persones
    Política i administració pública
    Retrats
  • AMHLAF0000280.jpg
    Acte de la Unión Patriótica durant el període de l'alcaldia de Tomás Giménez
    Benedicció de la bandera de l'Obra Parroquial en l'inici de la processó de Corpus Christi. Es veu l'alcalde Tomàs Giménez, vestit amb l'uniforme de cap superior de l'administració, envoltat d'altres autoritats i alcaldes de la Unión Patriótica de la demarcació judicial de Sant Feliu de Llobregat, davant de l'església romànica de Santa Eulàlia de Provençana. Darrera s'observen membres dels Exploradores de España, organització juvenil de la Unión Patriótica.
    Alcaldes
    Benediccions
    Ermita de Santa Eulàlia de Provençana
    Esglésies i ermites
    Política i administració pública
    Processó de Corpus
    Processons
    Regidors
    Religió
  • AMHLAF0000281.jpg
    Acte de la corporació municipal durant el període de l'alcaldia de Tomás Giménez
    Benedicció de la bandera de l'Obra Parroquial en l'inici de la processó de Corpus Christi. Es veu l'alcalde Tomàs Giménez, vestit amb l'uniforme de cap superior de l'administració, portant la bandera i obrint la comitiva de les d'autoritats en l'inici de la processó, davant de l'església romànica de Santa Eulàlia de Provençana
    Actes oficials
    Alcaldes
    Ermita de Santa Eulàlia de Provençana
    Esglésies i ermites
    Festes
    Política i administració pública
    Processó de Corpus
    Processons
    Religió
  • AMHLAF0025007.jpeg
    Descarrilament de "El Carrilet"
    El 17 de juliol de 1984 un dels Ferrocarrils de la Generalitat, anomenat popularment "El carrilet" va descarrilar i es va empotrar en un dels edificis de la plaça Mare de Déu de Montserrat. En aquesta imatge es veuen dues grues grans encarregades d'extreure aquest vagó de l'edifici.
    Accidents
    Accidents ferroviaris
    Arquitectura i urbanisme
    Carrilet
    Ferroviaris
    Obres
    Seguretat i defensa
    Transports
  • AMHLAF0111863.jpg
    Grup d'alumnes d'una excursió organitzada pels mestres municipals Ernestina Quintela i José Coma Serra
    Alumnes
    Associacions i entitats
    Educació
    Excursionisme
    Formació
    Mestres
    Oficis i ocupacions
  • AMHLAF0111864.jpg
    Grup d'alumnes d'una excursió organitzada pels mestres municipals Ernestina Quintela i José Coma Serra
    Alumnes
    Associacions i entitats
    Educació
    Excursionisme
    Formació
    Mestres
    Oficis i ocupacions