Are you sure you want to delete this item? Are you sure you want to delete these 0 items?

Download

Oops! Something went wrong! It doesn't appear to have affected your data. Please notify your system administrator if the problem persists. Access denied
Your session was expired. Page will be reloaded.

Processing...

Your assets are ready. If the download does not start automatically, click Download.

Add assets to album

  • AMHLAF0003796.jpg
    Cavalcada dels Tres Tombs, festa de Sant Antoni Abat
    Es veu un carruatge tirat per dos cavalls amb la banda de música a sobre en el seu gir de la rambla de Just Oliveras amb el carrer d'Enric Prat de la Riba, just davant de la que va ser la masia de l'Adela Oliveras, tocant paret amb paret amb el Casino del Centre, després seu de l'Agrícola Sindical durant la guerra civil i després seu de la Hermandad de labradores y ganaderos i Casa Sindical del Movimiento, que va ser enderrocada el 1977, per donar pas a un controvertit projecte urbanístic de construcció d'onze blocs de pisos de gran alçada. Aquest projecte que va rebre una forta contestació veïnal i no va arribar a realitzarse. Només es van aixecar dos dels blocs que, amb el temps, van quedar integrats en una enjardinada zona verda. Els cavalls i carruatges van guarnits amb vistosos ornaments per a l'ocasió. El carro pla o carro plataforma er un vehicle destinat al transport industrial. Disposava de dos eixos i com que la caixa era molt baixa, les quatre rodes eren molt petites en relació amb el carro normal. L'eix davanter portava adossats els braços o timoners i, en ser giratori, dotava de gran maniobravilitat el carruatge. Fins al desenvolupament de l'automòbil va ser l'enllaç entre les mercaderies transportades per vaixell o ferrocarril i les indústries. 
    Animals
    Carros i carruatges
    Cavalcada dels Tres Tombs (Sant Antoni Abad)
    Cavalls
    Equins
    Festes
    Festivitats
    Natura i medi ambient
    Religió
    Transports
    Ca l'Adela Oliveras
    Casa Sindical del Movimiento
  • AMHLAF0004091.jpg
    Can Rifà
    Fàbrica Can Rifà. Treballadores disfressades el dia del Carnaval. La fàbrica Jacint Rifà es va posar en marxa l'any 1912
    Adulta/vella
    Can Rifà
    Dona
    Indústries
  • AMHLAF0004090.jpg
    Can Rifà. Treballadors i treballadores de Can Rifà a l'entrada de la fàbrica
    Entrada de la fàbrica Can Rifà. Fotografia de grup dels treballadors i treballadores de la fàbrica a la primera meitad dels annys cinquantes. Es veu la Lluïsa Gimeno Quinquillà a la filera del fons, la que sobresurt a l'esquerra de la reixa i el 6è començant per l'esquerra de la mateixa filera era l'encarregat, sr. Lluís. La fàbrica Jacint Rifà es va posar en marxa l'any 1912.
    Can Rifà
    Indústries
  • AMHLAF0000703.jpg
    Antic mercat de Collblanc
    Mercat ambulant al barri de Collblanc, on anys més tard es va construir el Mercat municipal del barri. En primer terme, el carrer d'Occident, cantonada amb el passatge Costa. Al fons, el lloc on hi ha el mercat actual. Es veuen diferents parades de venda: de materials de construcció, de verdures, etc. Al fons i en primer pla uns quants carros. Aquest tipus de carruatge, tancat per darrera i dedicat al transport de viatgers era conegut com a Tartana. Per davant era descoberta i per darrera, com s'observa a la fotografia, estava tancada amb porticons. Per a la seva tracció s'emprava un cavall jove o una haca, de pas molt més vigorós que aquests. Les rodes, les dues amb frenos, estaven unides amb una estructura de ferro que sostenia també la caixa mitjançant ballestes, per a la seva suspensió, com s'observa molt bé en aquesta fotografia. La vela de la tartana acostumava a estar fixada sobre l'estructura, sense possibilitat de ser plegada. Disposava de dos bancs laterals, enfrontats al costat de cada roda, on es situaven els quatre o sis viatgers que podia acollir, en funció del tamany de la tartana. En una època on tots els carruatges tenien una funció agrària, disposar d'una tartana pròpia era propi de classes benestants. Normalment eren propietat de carreters que feien amb elles trajectes concertats amb els viatgers. En aquesta fotografia apareix al fons una mena de "parada de tartanes", que feien les funcions que avui fan els taxis, però normalment compartides amb diferents viatgers.
    Activitats econòmiques
    Carros i carruatges
    Mercat de Collblanc
    Mercats
    Mercats ambulants
    Transports
  • AMHLAF0000558.jpg
    Tartana a la Cavalcada dels Tres Tombs, festa de Sant Antoni Abat
    Acte de benedicció d'una mula al seu pas per la parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida. El rector de la parròquia, Mossèn Homar és l'encarregat de beneïr el bestiar que desfila pel seu davant. Al costat dret del mossèn, el seu ajudant, sr. Tomico. Aquest tipus de carruatge, tancat per darrera i dedicat al transport de viatgers era conegut com a Tartana. Per davant era descoberta i per darrera estava tancada amb porticons. Per a la seva tracció s'emprava un cavall jove o una haca, o una mula, com en aquesta fotografia, de pas molt més vigorós que els cavalls o els matxos, que es dedocaven a les feines agràries. Les rodes, les dues amb frenos, estaven unides amb una estructura de ferro que sostenia també la caixa mitjançant ballestes, per a la seva suspensió. La vela de la tartana acostumava a estar fixada sobre l'estructura, sense possibilitat de ser plegada. Disposava de dos bancs laterals, enfrontats al costat de cada roda, on es situaven els quatre o sis viatgers que podia acollir, en funció del tamany de la tartana. En una època on tots els carruatges tenien una funció agrària, disposar d'una tartana pròpia era propi de classes benestants. Normalment eren propietat de carreters que feien amb elles trajectes concertats amb els viatgers.
    Animals
    Benediccions
    Carros i carruatges
    Cavalcada dels Tres Tombs (Sant Antoni Abad)
    Cavalls
    Celebracions
    Festes
    Festivitats
    Natura i medi ambient
    Persones
    Religió
    Transports
  • AMHLAF0000511.jpg
    Tartana i cavall
    Carruatge de dues rodes tirat per un cavall. Aquest tipus de carruatge, tancat per darrera i dedicat al transport de viatgers era conegut com a Tartana. Per davant era descoberta i per darrera, com s'observa a la fotografia, estava tancada amb porticons. Per a la seva tracció s'emprava un cavall jove o una haca, de pas molt més vigorós que aquests. Les rodes, les dues amb frenos, estaven unides amb una estructura de ferro que sostenia també la caixa mitjançant ballestes, per a la seva suspensió, com s'observa molt bé en aquesta fotografia. La vela de la tartana acostumava a estar fixada sobre l'estructura, sense possibilitat de ser plegada. Disposava de dos bancs laterals, enfrontats al costat de cada roda, on es situaven els quatre o sis viatgers que podia acollir, en funció del tamany de la tartana. En una època on tots els carruatges tenien una funció agrària, disposar d'una tartana pròpia era propi de classes benestants. Normalment eren propietat de carreters que feien amb elles trajectes concertats amb els viatgers.
    Agricultura i ramaderia
    Animals
    Carros i carruatges
    Cavalls
    Homes
    Infants
    Natura i medi ambient
    Persones
    Transports
  • AMHLAF0002910.jpg
    Autobús que feia la línia Hospitalet-Santa Eulàlia
    Fotografia de principis dels anys cinquanta. Autobús de l'empresa Oliveras que feia la linia Hospitalet centre-Sta. Eulàlia, acabat de remodelar, estacionat a la pl. Mossèn Homar. A l'esquerra, amb uniforme i gorra, hi ha el conductor del vehicle. Aquesta línia era molt utilitzada pels hospitalencs del centre perquè permetia anar a agafar la línia 1 del metro a Santa Eulàlia. Tenia parada davant del bar Serra de Santa Eulàlia. Era l'únic autubús amb el motor a dins i la gent l'anomenava "el xatu". Eren de color blau i aquest tipus d'autobús va funcionar fins a mitjans dels anys setanta, ja molt atrotinats. Al fons, al carrer Església podem veure un cavall tirant d'un carro i més al fons el turó de Can Serra.
    Adulta/vella
    Automòbils
    Carrers, places i obres d'urbanització
    Dones i homes
    Transports
  • AMHLAF0000463.jpg
    Cal Bialet del Garro
    Carro tirat per dos matxos i carregat d'carxofes de la masia de Cal Bialet del Garro preparat per anar a vendre al Born de Barcelona la mercaderia. El pes de la càrrega seria considerable. Les carxofes de l'Hospitalet, com les del Prat, eren d'una gran qualitat i eren exportades arreu. Se'n feien moltes collites de carxofes als camps de la Marina. El carro farratger dels alfasaires, era com el carro català típic però amb una modificació: l'entarimat de fusta de la base anava penjat, fins a un pam i mig de terra, de cadenes, o de cordes, com el de la fotografia, per tal d'augmentar la seva capacitat de càrrega (alfals, blat de moro, carxofes escaroles, pastanagues, etc. que el carreterer, amb gran destresa, com s¡observa a la fotografia, augmentava fent el munt molt més alt que les baranes, que medien menys d'un metro. Si el recorregut a fer era curt es posaven estaques a les baranes o al davant, com en aquesta fotografia, per poder carregar fins a extrems increïbles. Quan el carro s'utilitzava per a transportar altres menes de càrregues calia cobrir els costats d'aquesta plataforma penjada. Sobre les cadenes o cordes, i per tapar l'esvoranc entre aquestes, es disposaven unes estores d'espart que privaven els objectes menuts de caure a terra. Com que transitaven per llocs plans i carregaven productes de poc pes, disposaven de fre únicament en una de les rodes, normalment la roda de la dreta, el qual servia fonamentalment per immobilitzar el carro. (informació proporcionada per Ramon Morales)
    Agricultura i ramaderia
    Animals
    Cal Bialet del Garro
    Carros i carruatges
    Cavalls
    Homes
    Infants
    La Marina
    Masies
    Natura i medi ambient
    Persones
    Transports
  • AMHLAF0000516.jpg
    Carro amb mongetes
    Carro ple de mongetes seques. Es veuen tres homes posant el gènero al carro, protegits del sol amb un gran capell de palla. El carro farratger dels alfasaires, era com el carro català típic però amb una modificació: l'entarimat de fusta de la base anava penjat, fins a un pam i mig de terra, de cadenes, o de cordes, com el de la fotografia, per tal d'augmentar la seva capacitat de càrrega (alfals, blat de moro, mongetes seques, escaroles, pastanagues, etc. que el carreterer, amb gran destresa, com s¡observa a la fotografia, augmentava fent el munt molt més alt que les baranes, que medien menys d'un metro. Si el recorregut a fer era curt es posaven estaques a les baranes o al davant, com en aquesta fotografia, per poder carregar fins a extrems increïbles. Quan el carro s'utilitzava per a transportar altres menes de càrregues calia cobrir els costats d'aquesta plataforma penjada. Sobre les cadenes o cordes, i per tapar l'esvoranc entre aquestes, es disposaven unes estores d'espart que privaven els objectes menuts de caure a terra. Com que transitaven per llocs plans i carregaven productes de poc pes, disposaven de fre únicament en una de les rodes, normalment la roda de la dreta, el qual servia fonamentalment per immobilitzar el carro. (informació proporcionada per Ramon Morales)
    Agricultura i ramaderia
    Animals
    Carros i carruatges
    Cavalls
    Homes
    La Marina
    Masies
    Natura i medi ambient
    Persones
  • AMHLAF0000493.jpg
    Can Puig
    Masia de Can Puig. Homes carregant coliflors a un carro tirat per un matxo al mig dels camps. El pagès de la gorra ensenya i dona, orgullós, una estupenda coliflor, potser un bròquil, al seu company. El carro farratger dels alfasaires, era com el carro català típic però amb una modificació: l'entarimat de fusta de la base anava penjat, fins a un pam i mig de terra, de cadenes, o de cordes, com el de la fotografia, per tal d'augmentar la seva capacitat de càrrega (alfals, blat de moro, escaroles, cols, coliflors, pastanagues, etc. que el carreterer, amb gran destresa, com s'observa a la fotografia, augmentava fent el munt molt més alt que les baranes, que medien menys d'un metro. Si el recorregut a fer era curt es posaven estaques a les baranes o al davant, com en aquesta fotografia, per poder carregar fins a extrems increïbles. Quan el carro s'utilitzava per a transportar altres menes de càrregues calia cobrir els costats d'aquesta plataforma penjada. Sobre les cadenes o cordes, i per tapar l'esvoranc entre aquestes, es disposaven unes estores d'espart que privaven els objectes menuts de caure a terra. Com que transitaven per llocs plans i carregaven productes de poc pes, disposaven de fre únicament en una de les rodes, normalment la roda de la dreta, el qual servia fonamentalment per immobilitzar el carro. (informació proporcionada per Ramon Morales)
    Activitats econòmiques
    Agricultura i ramaderia
    Alimentació
    Animals
    Can Puig
    Carros i carruatges
    La Marina
    Masies
    Mules
    Natura i medi ambient
    Transports
  • AMHLAF0004094.jpg
    Camps de la Marina
    Josefa Aced Ortín i el seu marit Rafael Delcazo en un camp de la Marina, al Prat. Són davant del seu carro ple d'alfals que anava destinat a les vaqueries de Sants. Al fons, es veuren els blocs de Bellvitge. El carro farratger dels alfasaires, era com el carro català típic però amb una modificació: l'entarimat de fusta de la base anava penjat, fins a un pam i mig de terra, de cadenes, o de cordes, com el de la fotografia, per tal d'augmentar la seva capacitat de càrrega (alfals, blat de moro, escaroles, pastanagues, etc. que el carreterer, amb gran destresa, com s'observa a la fotografia, augmentava fent el munt molt més alt que les baranes, que medien menys d'un metro. Si el recorregut a fer era curt es posaven estaques a les baranes o al davant, com en aquesta fotografia, per poder carregar fins a extrems increïbles. Quan el carro s'utilitzava per a transportar altres menes de càrregues calia cobrir els costats d'aquesta plataforma penjada. Sobre les cadenes o cordes, i per tapar l'esvoranc entre aquestes, es disposaven unes estores d'espart que privaven els objectes menuts de caure a terra. Com que transitaven per llocs plans i carregaven productes de poc pes, disposaven de fre únicament en una de les rodes, normalment la roda de la dreta, el qual servia fonamentalment per immobilitzar el carro. (informació proporcionada per Ramon Morales)
    Agricultura i ramaderia
    Carros i carruatges
    La Marina