• AMHLAF0000356.jpg
    Ban de febrer de 1941
    Es demana a la ciutadania que acudeixi a la inauguració del "Bloc del Caudillo", al barri de la Torrassa. Hi surt la consigna "¡Por el pan, la patria y la justicia! Viva Franco, ¡Arriba España!"
    Actes oficials
    Arquitectura i urbanisme
    Bans i edictes
    Campanyes institucionals
    Edificis
    Informació i comunicació
    Política i administració pública
  • AMHLAF0000340.jpg
    Ban de 3 de juliol de 1939
    S'informa de la inauguració de la "Cruz de los Caídos por Dios y por la Patria" que ha estat alçada a la cruïlla entre el Torrent Gornal i la carretera de Barcelona a Santa Creu de Calafell. El mateix dia també es posa la primera pedra de la Casa Quarter de la Guardia Civil, i la primera pedra de l'església parroquial del Centre. Es demana a la població que acudeixi a aquests actes públics. Signat per l'alcalde José W. Marín López
    Arquitectura i urbanisme
    Bans i edictes
    Campanyes institucionals
    Cossos de seguretat
    Església Santa Eulàlia de Mèrida
    Esglésies i ermites
    Informació i comunicació
    Política i administració pública
    Religió
    Seguretat i defensa
  • AMHLAF0000686.jpg
    Ramat de cabres de Josep Duch Castarà
    Josep Duch Castarà, més conegut com Pepin, amb el seu ramat de cabres a la rambla de Just Oliveras, davant de Cal Mariano, just a la cantonada amb el carrer d'Enric Prat de la Riba. El carrer encara està per pavimentar
    Agricultura i ramaderia
    Animals
    Arquitectura i urbanisme
    Cabres
    Cal Mariano
    Carrers
    Edificis
    Homes
    Natura i medi ambient
    Oficis i ocupacions
    Pastors
    Persones
  • AMHLAF0003267.jpg
    Pont entre l’avinguda de Josep Tarradellas i Joan i la carretera d’Esplugues
    Pont que comunica la carretera d'Esplugues amb l'avinguda Josep Tarradellas i Joan. Es veu cotxe passant-hi i al fons un dels blocs de Can Serra en construcció. Durant molt temps va ser un punt conflictiu de circulació fins que es van instal·lar semàfors a banda i banda del pas.
    Arquitectura i urbanisme
    Cotxes
    Ponts
    Transports
  • AMHLAF0004205.jpg
    Vista àeria dels blocs de Can Serra
    A l'esquerra, a la part baixa, es veu Can Cluset ii també les vies del tren. A mà dreta, al quadrant baix, es veu l'inici de la construcció d'un bloc. Al fons Can Buxeres delimitada per la Riera del Canyet.
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
    Ferroviaris
    Torre Cluset/Can Brugueroles
    Vistes
    Vistes aèries
  • AMHLAF0000912.jpg
    Ajuntament de l'Hospitalet i carrer Major
    Vista presa des d'una posició enlairada, des de l'Església, de la façana principal de l'Ajuntament de l'Hospitalet i de les cases baixes davant l'Ajuntament, on ara hi ha la plaça. Al fons la muntanya de Montjuïc.
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
    Places
    Política i administració pública
    Vistes
  • AMHL_101_Y120_1970_6045514_foto.jpg
    C. Major 5
    Fotografia de la façana de l'edifici del carrer Major 5
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
  • AMHLAF0111723.jpg
    C. Major 5
    Fotografia de la façana de l'edifici del carrer Major 5
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
  • AMHLAF0025607.jpg
    Retaule de les Santes a l'església Santa Eulàlia de Mèrida
    Arquitectura i urbanisme
    Església Santa Eulàlia de Mèrida
    Esglésies i ermites
    Interiors
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Religió
  • AMHLAF0025606.jpg
    Vista interior de l'església Santa Eulàlia de Mèrida abans de la Guerra Civil
    Arquitectura i urbanisme
    Església Santa Eulàlia de Mèrida
    Esglésies i ermites
    Interiors
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Religió
  • AMHLAF0025604.jpg
    Retaule de Sant Roc a l'església Santa Eulàlia de Mèrida
    A la fotografia, l'antic retaule dedicat a Sant Roc, terciari franciscà que va ser l'antic copatró de la vila, protector contra la pesta i les epidèmies, amb el seu barret, la seva capa, el seu sarró i la seva vara de pelegrí, i el seu gos, que li llepa les ferides a la seva cama. La seva devoció es va estendre molt ràpidament a partir del segle xv. La seva festivitat, segons el santoral catòlic, és el 16 d'agost, data en la que l'Hospitalet celebrava antigament la seva Festa Major. Les Festes de Sant Roc de l'Hospitalet de Llobregat van ser descrites pel Baró de Maldà al seu Calaix de sastre. La seva autoria s'atribueix a Jaume Huguet (Vilafranca,1547-1606) i al seu fill, i la datació de l'obra, segons la historiadora Alícia Suárez, entre 1591 i 1594. El retaule, que es va conservar amb les taules separades, presenta quatre escenes de la vida del sant i les imatges de sant Cristòfol, a l'esquerra, i de sant Jaume a la dreta. Les pintures d'aquest retaule es van salvar quan va ser enderrocada l'església el 1937 i avui estan dipositades al Museu de l'Hospitalet.
    Arquitectura i urbanisme
    Església Santa Eulàlia de Mèrida
    Esglésies i ermites
    Interiors
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Religió
  • AMHLAF0025603.jpg
    Vista interior de l'església Santa Eulàlia de Mèrida abans de la Guerra Civil
    Interior de l'antiga església de Santa Eulàlia de Mèrida. S'observa que a l'església hi havia repartits diversos plafons ceràmics amb diferents escenes de la passió de Crist. També s'observa amb detall el treballat púlpit de pedra des d'on el rector feia l'homilia, on es presenten imatges del papa Marti V ( Papa de 1417- a 1431), Otto di Colonna, que va aconseguir eliminar el Cisma d'Occident i restaurar Roma com a seu del papat, amb la seva creu de tres braços, i al bisbe de Barcelona, que porta a la mà una reproducció de l'ermita de Provençana a la mà, personatges del s. XV coetanis a la construcció de l'església original. Com a parròquia, Santa Eulàlia de Provençana no s'esmenta fins l'any 1045. Sembla que l'any 1076 es documenta la construcció de l'ermita, que es consagra el 27 de gener de l'any 1101 pel bisbe Berenguer Folc. L'església de Santa Eulàlia de Mèrida de l'Hospitalet centre té el seu origen a finals del segle XV, quan el nucli de la Pobla d'Hospitalet té ja una cinquantena de cases i una personalitat diferenciada del nucli més antic de Provençana com per a construir un nou temple parroquial. L'any 1426 el bisbe de Barcelona Francesc Climent Sapera concedeix la llicència per a edificar una nova església parroquial i trasllada la titularitat de la vella església de Provençana a aquesta de l'Hospitalet, fet que recorda aquest relleu en pedra al púlpit. La primera església va ser substituïda entre 1580-1600, moment de gran esplendor al poble, per un temple nou, guarnit amb capelles amb bells retaules, com el dedicat a Sant Roc, copatró del poble juntament amb santa Eulàlia, (santa que alguns situen a Mèrida i altres a Barcelona) i un gran Altar data del 1807, substitut d’un altre de l’any 1544 que s’havia podrit degut als problemes d’humitat originats pel mal estat del sostre de l’església. El va realitzar l’escultor barceloní Salvador Roig, a semblança de l’Altar major que hi havia llavors a l’església de Sant Jaume de Barcelona. Durant els primers dies de la guerra civil, la caiguda fortuïta d'una pedra de l'església a una casa veina del costat, que va travessar la teulada i va caure a sobre d'un llit sense provocar danys personals, va provocar que es demanés un informe a l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt, que es custodia a l'Arxiu Municipal, sobre l'estat de conservació del temple i la conveniència d'enderrocar-lo. L'esperit revolucionari i el profund anticlericalisme de l'ajuntament republicà del moment van esperonar finalment la seva demolició. D'aquell vell temple només alguns elements, carreus i claus de volta, i pintures d’alguns retaules, com les del retaule de Sant Roc, protector contra l'epidèmia de pesta, de finals del s. XVI, atribuït a Jaume Huguet (Vilafranca,1547-1606 ca.) i al seu fill, han estat preservats al Museu d’Història de 'Hospitalet. Acabada la Guerra Civil, el Bisbat de Barcelona endegà una important campanya per tal de reconstruir les esglésies cremades o destruïdes durant el conflicte bèl·lic. S’encarregà a l’arquitecte Manuel Puig Janer, que va ser arquitecte municipal de l’Hospitalet des de 1939 fins a la seva mort, l'any 1965, la construcció del nou temple, igualment sota l’advocació de Santa Eulàlia de Mèrida. La primera pedra es va col·locar el 16 de juliol de 1939; el 19 de març de 1942 s'inaugurà la primera meitat; el 20 de juny de 1943 es beneí el campanar i la obra s'acabà el 26 d'octubre de 1947. Mentre es construïa el temple feu les funcions d’església parroquial l’edifici del Centre Catòlic. L’actual edifici de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida està catalogat dins el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l’Hopitalet (PEPPA, fitxa núm. 003)
    Arquitectura i urbanisme
    Església Santa Eulàlia de Mèrida
    Esglésies i ermites
    Interiors
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Religió
  • AMHLAF0025605.jpg
    Vista interior de l'església Santa Eulàlia de Mèrida abans de la Guerra Civil
    La fotografia mostra la nau central, amb cadires de vímet pels feligresos i l'Altar Major de l'antic temple parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida, al barri Centre. A la imatge hi ha, dalt de l'altar, la imatge de Sant Josep, que sosté amb una mà la seva vara florida i amb l'altra al nen Jesús. Juntament amb els raigs daurats i el colom de dalt de de tot de l'altar, el conjunt representa, de forma molt teatral, el misteri de la Santíssima Trinitat: Pare, Fill i Esperit Sant. A sota, a banda i banda, apareixen dues escultures que representen dues al·legories. La de l'esquerra de la fotografia representa la virtut teologal de la fe i la figura porta els ulls tapats perquè fa referència a la predisposició intrínseca de les persones a fer el bé. La iconografia la representa com una figura femenina abillada a l’estil clàssic. Porta els ulls embenats. Amb la mà dreta sosté una creu, símbol de Crist crucificat, i amb l’esquerra un calze amb una hòstia, en referència al sagrament del’Eucaristia. La figura femenina de la dreta representa la virtut de l'esperança i sosté l'àncora-creu, símbol de la solidesa, la fidelitat i de Crist mateix, i una au, que representa l'ànima salvada. Més a sota, a l'espai central de l'Altar, hi ha la figura que representa la nena Santa Eulàlia de Mèrida (també anomenada de Barcelona) que sostè la palma del martiri, com tots els àngels que flanquejen l'altar, que informa que la santa va ser martiritzada, i la creu en forma d'aspa on va ser crucifixada. S'ens presenta sostinguda per un núvol, on hi ha també els instruments de tortura que es van fer servir contra ella, rodejat d'àngels i querubins que l'enlairen. Al món grecoromà el palmell era símbol d'immortalitat, de victòria, de glòria. El cristianisme va associar aquest símbol a Jesucrist, primer màrtir i també als màrtirs, que apareixen representats molts cops amb el palmell de la de glòria i resurrecció. Aquests dos símbols, la palma i la creu en forma d'aspa, tots dos, van ser presents durant molt temps a l'escut de L'Hospitalet, dels quals perviu encara avui en l'escut oficial de la ciutat la creu en forma d'aspa. L'any 1937 es va enderrocar aquest temple parroquial, que va ser construït el 1579. Acabada la Guerra Civil, el Bisbat de Barcelona endegà una important campanya per tal de reconstruir les esglésies cremades o destruïdes durant el conflicte bèl·lic. La nova església de Santa Eulàlia de Mèrida, patrona de la ciutat, es començà a construir tot just acabada la Guerra Civil, el mateix any de 1939. La construcció del nou temple, va estar sota la mateixa advocació, es va encarregar a l'arquitecte municipal Manuel Puig Janer. La primera pedra es va col·locar el 16 de juliol de 1939; el 19 de març de 1942 s'inaugurà la primera meitat; el 20 de juny de 1943 es beneí el campanar i l'obra s'acabà el 26 d'octubre de 1947. Està catalogada en el PEPPA amb la fitxa núm. 003.
    Arquitectura i urbanisme
    Església Santa Eulàlia de Mèrida
    Esglésies i ermites
    Interiors
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Religió
  • AMHLAF0176881.jpg
    Obres del col·lector de la Riera de l'escorxador o de la Vall del Poble.
    Obres del col·lector de la Riera de l'escorxador o de la Vall del Poble al seu pas per prop de Can Femades, que s'observa a la fotografia, ja en terme municipal de Cornellà. La riera encara passava descoberta al costat del nou col·lector, com s'observa a la fotografia. S'observen també al fons, a la dreta, dues banderes situades a les dues torres d'entrada de la que va ser la primera seu de la Caserna de la Remunta, un edifici amb tres façanes situat entre la Riera de l'escorxador, el carrer Barcelona, on estava l'entrada principal i les dues torres, que rendien a un pati interior, i el carrer Major, on hi havia també una petita porta de servei que hi donava accés al mateix. En aquesta època, finals dels anys cinquanta, encara era propietat de l'exèrcit.
    Arquitectura i urbanisme
    Canals
    Carrers
    Edificis
    Primera seu de La Remunta
    Obres
    Clavegueram
    Col·lectors
    Soterraments
    Projectes urbanístics
  • AMHLAF0176854.jpg
    Nou Edifici dels Jutjats
    Aquest edifici està situat al carrer Tecla Sala cantonada amb el carrer Centre. Posteriorment, quan els jutjats es van traslladar al nou edifici de l'Avinguda Josep Tarradellas, aquest edifici va ser destinat a l'Àrea de Serveis Socials de l'Ajuntament de l'Hospitalet.
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
  • AMHLAF0176855.jpg
    Nou Edifici dels Jutjats
    Aquest edifici està situat al carrer Tecla Sala cantonada amb el carrer Centre. Posteriorment, quan els jutjats es van traslladar al nou edifici de l'Avinguda Josep Tarradellas, aquest edifici va ser destinat a l'Àrea de Serveis Socials de l'Ajuntament de l'Hospitalet. L'edifici vell del darrera era l'estable de la Vaqueria Vinyals Vilagran del carrer Nou de l'Església núm. 45.
    Agricultura i ramaderia
    Vaqueria Vinyals
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
  • AMHLAF0176856.jpg
    Nou Edifici dels Jutjats
    Aquest edifici està situat al carrer Tecla Sala cantonada amb el carrer Centre. Posteriorment, quan els jutjats es van traslladar al nou edifici de l'Avinguda Josep Tarradellas, aquest edifici va ser destinat a l'Àrea de Serveis Socials de l'Ajuntament de l'Hospitalet.
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
  • AMHLAF0175616.jpg
    Local de l'asociació Agrupación de Amigos de la Música
    Façana del local on va tenir la seu l'AAM de l'Hospitalet (Agrupación de Amigos de la Música), que va estar situada al carrer baró de Maldà núm. 15, al local on havia estat situat el primer centre de lectura públic de l'Hospitalet, que va ser inaugurat pel president de la Generalitat Francesc macià el 1932. A la fotografia, de desembre de 1964, s'observa a la dreta, amb abric negre, al llavors Ponent de Cultura de l'Ajuntament de l'Hospitalet, Vicenç Capdevila i Cardona, al farmacèutic i regidor de l'ajuntament Enric Sanfeliu i Soto, al costat del secretari personal de l'alcalde, Francesc Llobet, de perfil, amb ulleres. A la porta, amb ulleres de pasta negra, Joan Amigó, vicepresident de l'entitat. Sortien d'una exposició dedicada a Carles Buïgas i Sans, arquitecte, enginyer i luminotècnic català conegut per haver dissenyat la il·luminació del Palau Nacional de Barcelona i del recinte de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, així com la Font Màgica de Montjuïc.
    Associacions i entitats
    Culturals i socio culturals
    Agrupación de Amigos de la Música
    Cultura
    Tecnologia i ciències
    Arquitectura i urbanisme
  • AMHLAF0162368.jpg
    Acte de descobriment de la placa commemorativa amb motiu del cinquè aniversari de la Constitució de 1978
    Imatge de l'acte de descobriment, a la plaça de la Constitució, de la placa commemorativa de la Constitució de 1978
    Constitució Espanyola de 1978
    Arquitectura i urbanisme
    Places
    Actes oficials
  • AMHLAF0162370.jpg
    Acte de descobriment de la placa commemorativa amb motiu del cinquè aniversari de la Constitució de 1978
    Imatge de l'acte de descobriment, a la plaça de la Constitució, de la placa commemorativa de la Constitució de 1978. El text de la placa és: "Hereus de la Constitució de 1812 que presidí la lluita de tot un poble per la independència i la sobirania nacionals, commemorem la Constitució Espanyola de 1978, com a garantia dels drets de l'home, del ciutadà i instrument per a aconseguir una societat més justa i més lliure dins el diàleg, la pau i la convivència. Ajuntament de l'Hospitalet 6-XII-1983".
    Constitució Espanyola de 1978
    Arquitectura i urbanisme
  • AMHLAF0162362.jpg
    Acte de descobriment de la placa commemorativa amb motiu del cinquè aniversari de la Constitució de 1978
    Imatge de l'acte de descobriment, a la plaça de la Constitució, de la placa commemorativa de la Constitució de 1978
    Constitució Espanyola de 1978
    Arquitectura i urbanisme
    Places
    Actes oficials
  • AMHLAF0162363.jpg
    Acte de descobriment de la placa commemorativa amb motiu del cinquè aniversari de la Constitució de 1978
    Imatge de l'acte de descobriment, a la plaça de la Constitució, de la placa commemorativa de la Constitució de 1978
    Constitució Espanyola de 1978
    Arquitectura i urbanisme
    Places
    Actes oficials
  • AMHLAF0162364.jpg
    Acte de descobriment de la placa commemorativa amb motiu del cinquè aniversari de la Constitució de 1978
    Imatge de l'acte de descobriment, a la plaça de la Constitució, de la placa commemorativa de la Constitució de 1978
    Constitució Espanyola de 1978
    Arquitectura i urbanisme
    Places
    Actes oficials
  • AMHLAF0162365.jpg
    Acte de descobriment de la placa commemorativa amb motiu del cinquè aniversari de la Constitució de 1978
    Imatge de l'acte de descobriment, a la plaça de la Constitució, de la placa commemorativa de la Constitució de 1978
    Constitució Espanyola de 1978
    Arquitectura i urbanisme
    Places
    Actes oficials
  • AMHLAF0162366.jpg
    Acte de descobriment de la placa commemorativa amb motiu del cinquè aniversari de la Constitució de 1978
    Imatge de l'acte de descobriment, a la plaça de la Constitució, de la placa commemorativa de la Constitució de 1978
    Constitució Espanyola de 1978
    Arquitectura i urbanisme
    Places
    Actes oficials