Un xancaire durant la Festa Major

Festa Major del Centre.

Espectacle al carrer durant la Festa Major

Festa Major del Centre.

Interior del teatre del Casino del Centre

Visita del ministre Manuel Fraga Iribarne al Teatre portàtil

Visita del ministre Manuel Fraga Iribarne al Teatre portàtil

Visita del ministre Manuel Fraga Iribarne al Teatre portàtil

Visita del ministre Manuel Fraga Iribarne al Teatre portàtil

Visita del ministre Manuel Fraga Iribarne al Teatre portàtil

Festival de fi de curs 1969/70 dels col·legis nacionals al teatre popular portàtil La Carpa

Cicle de teatre Universal per a escolars. Representació d'Otelo per la companyia A. Ulloa

Final del segon cicle de teatre escolar i lliurament de premis

Cicle de teatre Universal per a escolars. Representació d'Otelo per la companyia A. Ulloa

Visita del ministre Manuel Fraga Iribarne al Teatre portàtil

Fotografia del 16 d'octubre de 1969, dia en què el Ministro de Información y Turismo, Manuel Fraga Iribarne, que apareix en primer pla, a l'esquerra, acompanyat de l'alcalde de l'Hospitalet José Matias de España Muntadas, a la dreta, va visitar el Teatro Popular Portàtil per inaugurar la campanya "Teatro Universal para Escolares", adreçada als alumnes de batxillerat de l'Hospitalet. Podem veure l'entrada al recinte, flanquejada per dos guàrdies urbans amb uniforme de gala i, al fons, els blocs, llavors recentment construïts, del barri de Can Serra. Emilio Pérez Piñero, l'arquitecte que va dissenyar aquesta original carpa de ferro, va néixer a València el 1935 i es va traslladar sent molt petit a Calasparra, Múrcia, on tenia el seu estudi i on va morir prematurament el 1972. El 1957 viatja a Madrid i comença els seus estudis a l'Escola Superior Tècnica d'Arquitectura. El 1961 en el VI Congrés de la Unió Internacional d'Arquitectes celebrat a Londres, va presentar un projecte de 'Teatre Ambulant' amb capacitat per a 500 espectadors. Amb aquest projecte va donar inici a les seves inquietuds estructurals per crear elements de muntatge i desmuntatge ràpid i econòmic en gran similitud amb les obres de Buckminster Fuller. La seva estructura més coneguda, sens dubte, és la cúpula geodèsica del Museu Dalí a Figueres. Gràcies a aquest treball, de principis dels anys setanta, es va relacionar personalment amb Salvador Dalí, qui se sentia molt identificat amb les seves idees i plantejaments. Després de l'experiència obtinguda a Londres, el 1966 dissenya un Teatro Nacional Desmontable per a 1.800 espectadors per encàrrec del Ministeri d'Informació i Turisme, en l'època del ministre Manuel Fraga Iribarne, per als Festivals d'Espanya. El projecte s'anomenava Teatro Popular Portátil, amb el que el Ministeri pretenia, mitjançant una carpa portàtil, portar el teatre a poblacions que no dispossessin d'un edifici teatral amb suficient capacitat com per representar grans espectacles. Aquesta carpa va anar per primer cop a La Corunya y després a Alcobendas, però no va ser gaire aprofitada pel Ministeri d'Educació. L'alcalde Vicenç Capdevila, llavors encara ponent de cultura, va aconsseguir que aquesta estructura s'instal·lés a l'Hospitalet, a un solar del barri de Can Serra, barri que tot just començava a edificar-se, on van tenir lloc, de 1969 a 1972, diversos cicles de teatre amateur i de teatre professional de tipus clàssic en castellà, en els que es van representar obres de teatre d'autors com Tirso de Molina, Lope de Rueda, Calderon, Lope de Vega, Molière, Arniches, Valle-Inclán, Benavente, Mihura, Salom i Buero Vallejo per a tots els públics, a càrrec de la companyia del Teatro Calderon de Barcelona, dirigida per José Maria Loperena, la Compañía Nacional de Teatro Maria Guerrero de Madrid i la companyia Pequeño Teatro de Barcelona, dirigida per l'actriu Maria Luisa Oliveda. També es van oferir sarsueles com "Marina", d'Arrieta; "La tabernera del puerto", de Sorozábal i "Don Gil de Alcalà", de Penella, a càrrec de la companyia lírica Tomàs Breton de Barcelona dirigida pel baix Manuel Gas. Així mateix van tenir lloc exitoses campanyes escolars pels alumnes de l'Hospitalet a càrrec de la companyia Teatro Universal para Escolares d'Alejandro Ulloa, que va oferir "La vida es sueño" i "El alcalde de Zalamea", de Calderon; "Otelo" i "Hamlet", de Shakespeare; "Los intereses creados", de Benavente i "En flandes se ha puesto el sol", de Marquina. Després se'n va fer càrrec en Ricard Salvat, que va organitzar algunes sessions per alumnes de batxillerat més treballades amb els professors, que podien preparar així l'obra amb anterioritat amb els seus alumnes. En finalitzar la representació els alumnes podien fer preguntes al director i els actors, que es situaven tots a l'escenari. Va ser un projecte deficitari econòmicament però d'una gran importància cultural i de molt relleu per a l'Hospitalet d'aquella època, que va quedar truncat el febrer de 1972 quan una gran tempesta amb una forta ventada va fer malbé totalment la immensa lona que cobria l'estructura. L'elevat cost de fer-ne una altra va motivar que l'Ajuntament, que poc després de l'incident va passar a ser el propietari de la Carpa , cedida per un preu simbólic pel Ministeri, renunciés a construir-ne una altra i deixés l'estructura despullada allà, a Can Serra, en un solar on l’ajuntament franquista de l’alcalde Matías de España havia donat permís per construir 13 blocs de 13 pisos d’alçada. Finalment, les lluites veïnals (els veïns tiraven a terra les tanques que barraven el terreny), l’arribada a l’Ajuntament de l’alcalde Vicenç Capdevila i el nou Pla General Metropolità de l’arquitecte Joan Antoni Solans, van aturar la construcció. En aquell emplaçament va néixer una plaça, un mercat i una escola que porten el nom de la Carpa en record de l’antiga estructura escènica. El 1976 va ser traslladada i muntada a la part del darrere del Parc de Can Buxeres, on va ser finalment desmuntada.

Esbart dansaire de l'Orfeó del Dr. Robert

Ballets Populars de l'Esbart Dansaire de l'Orfeó del Dr. Robert al pati d'entrada al Casino del Centre. Les noies vesteixen de blanc i amb mitja negra. Els nois amb pantaló negre, camisa blanca i espardenya blanca. Al seu entorn, una munió de gent. Al fons es pot veure part de la façana principal del Casino. L'Esbart de l'Orfeó més tard es convertí en l'Orfeó Hospitalenc.

Grup de teatre infantil del Casino del Centre

La fotografia està presa al pati del Casino del Centre i el grup està format per una vintena d'infants, d'entre sis i 12 anys aproximadament, caracteritzats per representar una obra de teatre.

Quadre Escènic del Centre Econòmic Agrícola i Industrial

Fotografia de grup del Quadre Escènic del Centre Econòmic Agrícola i Industrial (Casino del Centre). La fotografia està presa davant la porta d'entrada del Casino del Centre.

Quadre escènic del Centre Autonomista Republicà

Retrat de grup del Quadre escènic del Centre Autonomista Republicà. Tots ells caracteritzats per interpretar l'obra "L'Hereu escampa" de Santiago Rusiñol. La fotografia està presa al pati del Casino del Centre.

Homenatge de l'Ajuntament de l'Hospitalet a Núria Espert.

Homenatge de l'Ajuntament de l'Hospitalet a l'actriu Núria Espert amb la col·locació d'una placa commemorativa a la façana de la casa del carrer Buenos Aires núm. 9 de Santa Eulàlia on va néixer l’any 1935. L’acte es va celebrar el 14 d'octubre de 1986. A la fotografia la veiem acompanyada del seu marit, l'actor, director i productor valencià Armando Moreno.

Homenatge de l'Ajuntament de l'Hospitalet a Núria Espert.

Homenatge de l'Ajuntament de l'Hospitalet a l'actriu Núria Espert amb la col·locació d'una placa commemorativa a la façana de la casa del carrer Buenos Aires núm. 9 de Santa Eulàlia on va néixer l’any 1935. L’acte es va celebrar el 14 d'octubre de 1986. A la fotografia la veiem acompanyada del seu marit, l'actor, director i productor teatral valencià Armando Moreno.

Homenatge de l'Ajuntament de l'Hospitalet a Núria Espert.

Homenatge de l'Ajuntament de l'Hospitalet a l'actriu Núria Espert amb la col·locació d'una placa commemorativa a la façana de la casa del carrer Buenos Aires núm. 9 de Santa Eulàlia on va néixer l’any 1935. L’acte es va celebrar el 14 d'octubre de 1986. A la fotografia la veiem acompanyada amb amigues i veïnes del barri de Santa Eulàlia.

Rossend Arús Arderiu

Retrat de Rossend Arús Arderiu, reproducció d'un dibuix signat per I. Roca i J. Furnó. Rossend Arús va ser periodista i dramaturg i un dels organitzadors, juntament amb Sebastià Junyent i Comes, president de la Societat del Born, dels carnavals de Barcelona. La Societat del Born fou una entitat recreativa fundada a Barcelona el 1858 que amb el lema “filantropia i diversió” fou l'encarregada d'organitzar els carnavals barcelonins. Mantingué les seves activitats fins al 1874 i es va dissoldre definitivament el 1876. Fundada per Sebastià Junyent i Comes, conegut com “l'espardenyer del Born”, perquè regentava allà una botiga d'esperdenyes, en foren socis actius, entre d'altres veïns del barri del Born , l'autor dramàtic i filàntrop republicà federalista Rossend Arús i Arderiu, amic íntim també del dramaturg Frederic Soler, àlies Serafí Pitarra, i asidu visitant, entre molts d'altres, de la tertulia que tenia lloc a la seva rebotiga del carrer d'escudellers núm. 80, on tenia la seva rellotgeria. D'entre els carnavals organitzats per l'entitat en destaca el de 1860. Coneixem molt bé com va ser el carnaval d'aquest any gràcies al llibre de Josep Anselm Clavé Camps i J. M. Torres: El Carnaval de Barcelona en 1860: batiburrillo de anécdotas, chascarrillos ... y otras quisicosas propias de esta bulliciosa temporada, aliñado en prosa y verso, Librería Española, Barcelona, 1860. Arús va ser una de les figures cabdals de la maçoneria a Catalunya i un gran filàntrop, que va deixar a la seva mort la seva gran vivenda del Passeig de Sant Joan a la ciutat per tal que es pogués crear allà -partint de la seva biblioteca particular de 25.000 volums i dels diners que va deixar per gestionar al seu marmessor, l'advocat i polític Valentí Almirall, gran amic seu, per tal que es dediquéssin a aquest fi- la primera biblioteca pública de Barcelona, la Biblioteca Arús, encara en funcionament i especialitzada en el s. XIX. Va fer també donació a l'Ajuntament de l'Hospitalet, on havia nascut el seu pare, el comerciant Pere Arús i Cuixart, dels diners necessaris per construir unes escoles públiques i la nova Casa Consistorial, el 1895, motiu pel qual l'Ajuntament li va dedicar el carrer on està, des de llavors, en part, ubicat l'edifici. Rossend Arús va néixer a Barcelona el 16/07/1844 on morí el 22/08/1891

Teatro Popular Portátil

Emilio Pérez Piñero, l'arquitecte que va dissenyar aquesta original carpa de ferro, va néixer a València el 1935 i es va traslladar sent molt petit a Calasparra, Múrcia, on tenia el seu estudi i on va morir prematurament el 1972. El 1957 viatja a Madrid i comença els seus estudis a l'Escola Superior Tècnica d'Arquitectura. El 1961 en el VI Congrés de la Unió Internacional d'Arquitectes celebrat a Londres, va presentar un projecte de 'Teatre Ambulant' amb capacitat per a 500 espectadors. Amb aquest projecte va donar inici a les seves inquietuds estructurals per crear elements de muntatge i desmuntatge ràpid i econòmic en gran similitud amb les obres de Buckminster Fuller. La seva estructura més coneguda, sens dubte, és la cúpula geodèsica del Museu Dalí a Figueres. Gràcies a aquest treball, de principis dels anys setanta, es va relacionar personalment amb Salvador Dalí, qui se sentia molt identificat amb les seves idees i plantejaments. Després de l'experiència obtinguda a Londres, el 1966 dissenya un Teatro Nacional Desmontable per a 1.800 espectadors per encàrrec del Ministeri d'Informació i Turisme, en l'època del ministre Manuel Fraga Iribarne, per als Festivals d'Espanya. L'estructura constava de dues cúpules reticulars realitzades en casquets de directriu esfèrica de 31 metres de diàmetre y 11 metres de fletxa. El projecte s'anomenava Teatro Popular Portátil, amb el que el Ministeri pretenia, mitjançant una carpa portàtil, portar el teatre a poblacions que no dispossessin d'un edifici teatral amb suficient capacitat com per representar grans espectacles. Aquesta carpa va anar per primer cop a La Corunya y després a Alcobendas, però no va ser gaire aprofitada pel Ministeri d'Educació. L'alcalde Vicenç Capdevila, llavors encara ponent de cultura, va aconsseguir que aquesta estructura s'instal·lés a l'Hospitalet, a un solar del barri de Can Serra, barri que tot just començava a edificar-se, on van tenir lloc, de 1969 a 1972, diversos cicles de teatre amateur i de teatre professional de tipus clàssic en castellà, en els que es van representar obres de teatre d'autors com Tirso de Molina, Lope de Rueda, Calderon, Lope de Vega, Molière, Arniches, Valle-Inclán, Benavente, Mihura, Salom i Buero Vallejo per a tots els públics, a càrrec de la companyia del Teatro Calderon de Barcelona, dirigida per José Maria Loperena, la Compañía Nacional de Teatro Maria Guerrero de Madrid i la companyia Pequeño Teatro de Barcelona, dirigida per l'actriu Maria Luisa Oliveda. També es van oferir sarsueles com "Marina", d'Arrieta; "La tabernera del puerto", de Sorozábal i "Don Gil de Alcalà", de Penella, a càrrec de la companyia lírica Tomàs Breton de Barcelona dirigida pel baix Manuel Gas. Així mateix van tenir lloc exitoses campanyes escolars pels alumnes de l'Hospitalet a càrrec de la companyia Teatro Universal para Escolares d'Alejandro Ulloa, que va oferir "La vida es sueño" i "El alcalde de Zalamea", de Calderon; "Otelo" i "Hamlet", de Shakespeare; "Los intereses creados", de Benavente i "En flandes se ha puesto el sol", de Marquina. Després se'n va fer càrrec en Ricard Salvat, que va organitzar algunes sessions per alumnes de batxillerat més treballades amb els professors, que podien preparar així l'obra amb anterioritat amb els seus alumnes. En finalitzar la representació els alumnes podien fer preguntes al director i els actors, que es situaven tots a l'escenari. Va ser un projecte deficitari econòmicament però d'una gran importància cultural i de molt relleu per a l'Hospitalet d'aquella època, que va quedar truncat el febrer de 1972 quan una gran tempesta amb una forta ventada va fer malbé totalment la immensa lona que cobria l'estructura. L'elevat cost de fer-ne una altra va motivar que l'Ajuntament, que poc després de l'incident va passar a ser el propietari de la Carpa , cedida per un preu simbólic pel Ministeri, renunciés a construir-ne una altra i deixés l'estructura despullada allà, a Can Serra, en un solar on l’ajuntament franquista de l’alcalde Matías de España havia donat permís per construir 13 blocs de 13 pisos d’alçada. Finalment, les lluites veïnals (els veïns tiraven a terra les tanques que barraven el terreny), l’arribada a l’Ajuntament de l’alcalde Vicenç Capdevila i el nou Pla General Metropolità de l’arquitecte Joan Antoni Solans, van aturar la construcció. En aquell emplaçament va néixer una plaça, un mercat i una escola que porten el nom de la Carpa en record de l’antiga estructura escènica. El 1976 va ser traslladada i muntada a la part del darrere del Parc de Can Buxeres, on va ser finalment desmuntada. Fotografia del 16 d'octubre de 1969, dia en què el Ministro de Información y Turismo, Manuel Fraga Iribarne, va visitar el Teatro Popular Portàtil per inaugurar la campanya "Teatro Universal para Escolares, adreçada als alumnes de batxillerat de l'Hospitalet. Podem veure l'esplèndida estructura coberta amb la gran lona i unes petites edificacions realitzades en obra, on tenien lloc les oficines i les taquilles, en les que apareix el nom del projecte. La furgoneta de refrescos Mirinda, de la marca Pepsi-Cola, afincada llavors a l'Hospitalet, a la Gran Via, al costat de la fàbrica Godó i Trias, va donar suport a aquestes representacions.

Retrat de Joan Matas i Avellan

Retrat de Joan Matas, actor de teatre hospitalenc. Dotat d'una gran presència i d'una esplèndida veu greu i perfecta dicció, Joan Matas Abellán, actor en diferents muntatges de teatre amateur del Grup de Teatre Alpha 63 de l'Hospitalet, va arribar a ser actor professional i va formar part de la Companyia Adrià Gual, sorgida de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, amb la que va actuar en diversos muntatges al Teatre Romea, dirigides les dues per Ricard Salvat, així com de la companyia de Pau Garsaball en l'exitosa obra de teatre musical "El retaule del flautista", de Jordi Teixidor i Carles Berga, on va interpretar el paper de Reverend Grundig en la gravació que d'aquesta obra va fer Televisió Espanyola el 1977, on també va gravar, el 1978 "A l'Àfrica, minyons" de Xavier Fàbregas, fent el divertit paper de Soldà del Marroc de l'obra de Serafí Pitarra "La botifarra de la llibertat". També va formar part de l'espectacle de teatre avantguardista "Rebel delirium", de Iago Pericot i Sergi Mateu, estrenat als túnels del metro el 1977 i de diversos muntatges de cabaret de petit format amb Carme Sansa i Pep Torrents en diferents sales de cafè-teatre de Barcelona. La sobtada mort del seu pare el va obligar a abandonar el teatre als anys vuitanta per fer-se càrrec, junt amb el seu germà Jaume, de l'antiga i important peixateria familiar del Mercat del Centre de l'Hospitalet, on va treballar fins a la seva prematura mort l'any 2007 als 60 anys. Era Llicenciat en Ciències Exactes.

La cançó de l'Empordà.

Jaume Ventura Tort (1911-1985) va compondre la música d'aquesta sarsuela. Es tracta d'un sainet líric català amb llibret de Ferran Casanovas i Civit, que es va pre-estrenar el 15 d'abril al Centre Artesà de El Prat de Llobregat i es va estrenar el 16 d'abril de l'any 1964 al Teatre Òpera de l'Hospitalet. Aquesta representació va anar a càrrec del grup de teatre i sarsuela del Club Pimpinela. Aquí apareix el mestre Ventura Tort d'esquena dirigint l'orquestra

Representació teatral "El sí de las niñas" de Moratín, a càrrec de la compañía "Pequeño Teatro de Barcelona" dirigida per Ma. Lluïsa Oliveda als Festivales Populares de Verano de 1971

Representació teatral "El sí de las niñas" de Leandro Fernández de Moratín, a càrrec de "La compañía Pequeño Teatro de Barcelona" dirigida per Maria Lluïsa Oliveda i Puig, que també actuava en el paper de Doña Irene. Altres intèrprets van ser Enric Pons com a Don Diego, Estrella Sanz com a Doña Francisca, Carlos Martos com a Don Carlos, Ramon Navarro com a Calamocho, Elisa Maristany com a Rita i Francesc Lluís Valls com a Simon i com a narrador. Els decorats eren de German Carballo i probablement el lloc sigui la plaça de l'antic Mercat Central de L'Hospitalet, a la carretera de Collblanc. Aquesta actuació va tenir lloc dins de la programació cultural d'estiu de l'Ajuntament de l'Hospitalet que, de 1966 a 1975, anomenava "Festivales Populares de Verano". Aquesta foto correspon al juliol de 1971. Maria Lluïsa Oliveda i Puig (Barcelona, 6 de juliol de 1925) és una actriu i directora de teatre catalana, lluitadora pels drets de les dones. Durant la dècada de 1940 va col·laborar amb el Teatro Español Universitario i amb grups d'aficionats com el Club Maria Guerrero o el Club Helena. Després del 1950 entra a formar part del Teatre Studium, amb Lluís Masriera. El 1957 va fundar el Pequeño Teatro a Barcelona, on va fer muntatges d'obres de Carlo Goldoni, Jorge Guillén i Arthur Schnitzler, entre altres. De 1973 a 1975 va gestionar el Teatre Don Juan, a Barcelona, fundat per ella i per Alejandro Ulloa i s'encarrega, també com a empresaria, de la direcció artística del Teatre Grec de Montjuïc. El 1980 crea el Teatre Experimental de Dones, amb el qual va reocrre Catalunya, Castelló i València i obté el Premi Lisístrata al Festival Internacional de Teatre de Sitges. Amb María José Ragué i Araceli Bruch funda l'associació Teatre+dona per tal de donar visibilitat a la creativitat de les dones en tot el ventall de possibilitats del teatre. El 1999 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona i el 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi.