Ban de 18 d'agost de 1937

Es demana als ciutadans que quan, per motiu de la guerra, s'hagin de refugiar als camps, ho facin tractant de no causar perjudicis en les collites. Signat per l'alcalde Francisco Martínez

Ban de 18 de novembre de 1937

S'informa que s'ha bastit a la Casa Consistorial un servei de recaptació de donatius, on es poden portar roba i diners per ajudar els soldats que estan al front, ja que s'apropa l'hivern. S'anima a la gent a fer donatius. Signat per l'alcalde Francesc Martínez Alves

Ban d'11 d'octubre de 1934

S'informa que queda declarat l'estat de guerra. Alfredo Martín Velazco (Comandant Militar de la Plaça de l'Hospitalet) signa el document, en el que ordena que tots els que tinguin armes les entreguin a la Remunta, que els individus pertanyents al cos del somatén han de presentar els seus carnets i s'avisa que aquells que no entreguin les armes seran declarats rebels

Ban de 6 de juliol de 1937

S'informa que, per motiu de la guerra, hi ha problemes de proveïments d'aliments a la ciutat. Es fa saber que queda tancada l'expedició de noves llibretes de racionament. Per obtenir-ne, s'expliquen les condicions que cal acreditar. Signat per l'alcalde Francisco Martínez

Ban de 19 de gener de 1938

S'informa que es començarà a perseguir i castigar a les persones que facin sostracció de verdures als camps i malmetin camps i arbredes, tant públiques com privades. Es prendran mesures tant si es tracta d'aldults com de menors. Signat per l'alcalde Rafael Domingo Recio

Ban de 21 d'abril de 1938

S'informa que a partir del mes de maig tots els que no paguin el lloguer de l'habitatge (municipalitzat) seran desposseïts de la llibreta de racionament. Els que es trobin en situació d'atur, poden demanar per escrit l'exempció del lloguer. Signat per l'alcalde Rafael Domingo Recio

Ban de 18 de maig de 1938

S'informa dels perjudicis que estan ocasionant els robatoris de verdures i fruites als camps, que després són venudes per venedors ambulants. L'ajuntament vol aturar els robatoris, les malifetes als camps i la venda ambulant, pel que demana la col·laboració dels ciutadans (vigilància dels camps). A més, s'informa que a partir d'aquest moment queda intervinguda per l'ajuntament la venda de fruita i verdura. Així, els venedors detallistes hauran d'adquirir tots els productes al mercat del born de Collblanc. Signat per l'alcalde Rafael Domingo Recio

Ban de 16 de març de 1939

Es demana als ciutadans que entreguin l'or, la plata, les joies i diners que tinguin per col·laborar en la reconstrucció del país. Signat per l'alcalde president José W. Marín López

Ban de 4 d'abril de 1939

S'informa de les noves normes a cumplir per part dels ciutadans: 1) queden prohibides les reunions i converses sobre temes d'interès general; 2) queda prohibit fer comentaris sobre les autoritats; 3) és obligatori denunciar els delictes comesos durant l'anterior govern; 4) cal saludar correctament i guardar disciplina en tots els actes públics. Signat pel cap local de la F.E.T. i de les J.O.N.S., Ramon Gajo Miró

Ban de 1 de març de 1940

Es demana als ciutadans que facin saber dels llocs on hi ha guardat material de guerra, especialment explosius, per tal de poder-lo retirar. Signat pel comandant militar José Esteban Valdés

Ban de 30 de juliol de 1940

Es demana als ciutadans que denuncïin a les persones que es dediquen a la venda de productes de forma clandestina. A més, s'avisa que no només seran castigats els venedors sino també els que els hi adquireixin productes. Signat per l'alcalde Enrique Jonama Darnaculleta

Ban de 5 de febrer de 1941

Es demana als ciutadans que declarin si tenen a càrrec menors de 18 anys, els pares dels quals hagin mort durant la Guerra Civil, amb l'objectiu de poder rebre els beneficis pertinents. Signat per l'alcalde Enrique Jonama Darnaculleta

Ban de 26 de novembre de 1952

S'informa que queda totalment prohibit als habitants de barraques, sota pena d'aterrament de les mateixes: 1) la venda, cesió o traspàs de la barraca o d'alguna dependència; 2) l'admissió de personal que no surti a la fitxa; 3) la construcció de noves edificacions; 4) la cria d'animals. També s'avisa als residents de l'obligació de facilitar l'accés als inspectors. Signat per l'alcalde José Tayá Solanes

Manifestació ciutadana

Acte de la Falange Española Tradicionalista

Acte de commemoració de la Falange Española Tradicionalista amb la inauguració d'una placa "Caídos por la Patria" a l'Harmonia, amb l'assistència de totes les autoritats locals. A la fotografia es veu a l'alcalde Ramon Solanich en el moment que descobreix la placa que compté els noms de les persones mortes del bàndol guanyador durant la Guerra Civil.

Acte de la Falange Española Tradicionalista

Acte de commemoració de la Falange Española Tradicionalista amb la inauguració d'una placa "Caídos por la Patria" a l'Harmonia, amb l'assistència de totes les autoritats locals. A la fotografia es veu a l'alcalde Ramon Solanich davant de placa commemorativa que compté els noms de les persones mortes durant la Guerra Civil del bàndol guanyador.

Ermita de Santa Eulàlia de Provençana

Vista parcial exterior de l'Ermita romànica de Santa Eulàlia de Provençana. Es veu l'edifici de la rectoria, amb el seu campanar sense campanes. La imatge mostra l'estat ruïnós en què van quedar el temple i la rectoria a l'inici de la guerra civil. Tot i això l'estructura d'aquestes edificacions va aguantar dempeus i van ser reconstruïdes quan va acabar la guerra. En un encès ambient revolucionari dominat per la reacció contra el cop dels militars feixistes revoltats contra la legalitat republicana i pel fort anticlericalisme d'aquell moment, accentuat per la implicació de l'església amb el "alzamiento nacional", el Comitè Local de Milícies Antifeixistes va incendiar a finals de juliol de 1936 diversos edificis de la ciutat, entre ells les ermites de Bellvitge i de Provençana i faria enderrocar totalment fins a desaparèixer, l'agost de 1936, l'església parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida de l'Hospitalet centre. Segons referències documentals, les primeres notícies de l'existència del temple daten del segle IX, però fou consagrada el 1101. Està catalogada en el PEPPA amb la fitxa núm. 93

Antiga església de Santa Eulàlia de Mèrida de l'Hospitalet en demolició.

Vista exterior de l'antic temple parroquial de L'Hospitalet Centre, situat al mateix lloc que l'actual però més a tocar del carrer Major. La fotografia és de l'inici de la Guerra Civil, de setembre de 1936, en ple procés de demolició pedra a pedra de l'església. Uns vianants parlen entre ells i observen l'església mig enrunada. A finals del segle XV, el nucli al voltant de l'Hospital que va donar lloc a la "pobla de l'Hospitalet" era ja suficientment gran i distant del nucli de Provençana com per a construir un temple parroquial. A finals del s. XVI, el 1579 va ser reedificat i allà es va mantenir fins el 1936, quan l'esclat de la guerra civil provocada per la insurrecció militar feixista va portar a l'esclat revolucionari que determinaria la seva destrucció. El Ple municipal del 5 d'agost de 1936, a l'inici de la guerra civil, va acordar fer enderrocar la casa parroquial o rectoria, situada ben bé al davant de l'església, a la que antigament havia estat unida mitjançant un pont cobert que va ser enderrocat a mitjans del s. XIX, perquè havia quedat molt malmesa i amenaçava ruïna després d'haver estat incendiada com a reacció revolucionària a l'alçament feixista del 18 de juliol anterior. També van ser incendiades la rectoria i l'ermita de provençana i l'ermita de Bellvitge. L'església de Santa Eulàlia de Mèrida, construïda el 1579, potser també va patir alguna mena de petit incendi d'imatges, però no presentava danys estructurals, segons l'informe de l'arquitecte municipal, que va avaluar l'estat de diversos edificis incendiats llavors, alguns dels quals, com la Torre Barrina, van quedar molt malmesos. En un encès ambient dominat per la reacció contra el cop dels militars feixistes revoltats contra la legalitat republicana i pel fort anticlericalisme d'aquell moment, accentuat per la implicació de l'església amb el "alzamiento nacional", esperonada i pressionada pel Comitè Local de Milícies Antifeixistes, formada per molts dels ciutadans d'esquerres que van enfrontar-se i guanyar en combat, a la Diagonal, al Paral·lel i a les Drassanes de Barcelona, a diversos grups de militars revoltats de diferents casernes de Barcelona, provocant així que el cop no triomfés a Catalunya, la Comissió de Govern de 'Ajuntament de l'Hospitalet, dirigit llavors pel del Front Popular d'Esquerres, que va guanyar àmpliament les eleccions municipals de febrer de 1936, va acordar el següent : " S'acorda, vistos els requeriments formulats pel Comité Local de Milícies Antifeixistes i l'informe de l'arquitecte Municipal, procedir a l'enderroc de l'església i el campanar donat el seu estat actual, que no ofereix cap garantia de conservació. L'Hospitalet, 21 d'agost de 1936" Es va argumentar que el temple estava en mal estat perquè poc abans, efectivament, havia caigut una gran pedra d'una cornisa de la teulada de l'església a sobre de la teulada d'una casa veïna, foradant-la i caient finalment a sobre d'un llit en el que, per sort, no hi havia ningú. Segons aquesta nota de la Comissió de Govern conservada a l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet, o bé es va obligar llavors a l'arquitecte municipal a fer un altre informe contradient el seu anterior de principis d'agost desfavorable al seu enderroc, informe encara no identificat a la documentació existent a l'Arxiu Municipal, o aquest segon informe mai va existir i es va posar a la nota que es comptava amb un informe tècnic només com a formulisme. El fet cert és que l'església va ser efectivament enderrocada pedra a pedra per obrers vinculats i dirigits per la CNT/FAI i la UGT durant l'agost i el setembre de 1936. L'església no va ser doncs ni incendiada ni destruïda a causa d'una bomba. Potser es va cremar alguna imatge i confessionari al seu interior durant el mes de juliol, però al seu interior no es va declarar un incendi de grans proporcions. L'arquitecte municipal, Ramon Puig i Gairalt va realitzar quinze anys abans de l'enderroc un extens reportatge fotogràfic de l'interior de l'església, que molts anys després la seva família va dipositar juntament amb més documentació a l'Arxiu Nacional de Catalunya i que es pot consultar on line, on es pot veure que l'església era, el 1922, i segurament també en el moment de la seva destrucció, com afirmava ell en el seu primer informe d'avaluació d'edificis assaltats, perfectament sòlida i es trobava en bon estat de conservació, tenint en compte que era una església del s. XVI. Alguns carreus i relleus de la portalada i claus de volta van ser recuperats per diferents veïns del poble quan l'església va ser enderrocada i avui dia es custodien al Museu de l'Hospitalet. Altres van ser reutilitzats com a material de construcció i van ser trobats posteriorment, com és el cas d'un carreu d'aquesta portalada, que va ser reutilitzat com a material d'obra per emplenar un del carrers de la Plaça Espanyola de La Torrassa prop d'on havia estat situat el local de la CNT., La nova església de Santa Eulàlia de Mèrida, es començà a construir tot just acabada la Guerra Civil, el mateix any de 1939 i es va inaugurar el 1947. Aquest nou edifici està catalogada en el PEPPA amb la fitxa núm. 003.

Ermita de Bellvitge

Vista de l'Ermita de Bellvitge enrunada del 1937. La imatge mostra l'estat en què va quedar l'ermita després de ser parcialment destruïda durant els primers dies de la Guerra Civil. Es veu a tres homes, un d'ells amb una escala a l'espatlla i, a la paret, la data de 1937. Segons referències documentals, les primeres notícies de la seva existència daten de 1279. Catalogada en el PEPPA amb núm. 23.

Carrer Doctor Martí i Julià, 192

Façana de l'edifici del número 192 del carrer Doctor Martí i Julià, construït l'any 1915 a petició d'Antonio de la Cruz Rabetllat. El mestre d'obres fou Mariano Tomàs i Barba. Segons documents de la Guerra Civil, en aquest número hi havia una entrada a un refugi antiaeri.

Congrés de Cultura Catalana

Acte davant del mercat de Torrent Gornal, on se celebra el mercat de "Los Pajaritos", amb concentració de persones, un grup d'ells ballant sardanes. Del balcó del mercat penja una pancarta amb la bandera catalana i l'escrit "Congrés de Cultura Catalana".

Manifestació contra l'atur

Capçalera de la manifestació amb la Delegació Unió Local L'H de CCOO, a l'Avinguda Masnou a finals de 1978. A la imatge podem veure: Vicente Ventura, Mariano Aragón, José Alonso, Doriteo Talavera, Antonio Ramon, Tomás Martinez (puny) Jaume Valls, Ascensión Romero, Javier Nuin, José Ferrero, Pep Ribas, Mercedes Román, Marcelino Sánchez, ?, Santi Díaz (puny), Eduardo Brito, Frco. Ruiz, ?, ?, ?.

Frasquerías Pedret S.A.

Porta de ferro a la cantonada d'un carrer per on entraven els transports de la fàbrica de vidre Frasquerías Pedret S.A.. Es veu la porta de ferro, la portalada on hi ha el rètol de la fàbrica i el mur del costat pintat de color blanc per resaltar les lletres de protesta pel tancament de la fàbrica. Posa: "Estos son los culpables: Miguel Pedret, Garcia Nuñez, Gonzalo Izquierdo, Garcia L., Marroquí (abogado), Comite de Empresa.". Més al costat dret "basta de terrorismo empresarial" i a sota CCOO. La fàbrica estava ubicada entre el carrer Creu Roja, passatge d'Amat i carrer Farnés. Era una multinacional del vidre que procedia de Masnou. Es va instal·lar al barri l'any 1945 i va presentar expedient de crisi el 17 d'octubre de 1979. Va tancar les portes l'any 1982 i va ser adquirida per l'ajuntament de l'Hospitalet l'any 1984. En l'actualitat hi ha un ambulatori i un pàrking.

Antoni Blanch

Retrat d'Antoni Blanch Latorre, aviador republicà durant la Guerra Civil. A la fotografia, Blanch va amb vestit de gala de l'exèrcit de l'aire. Va néixer el 1913 i va morir el 13/03/1937

Bellvitge en construcció.

Construcció d'edificis al barri de Bellvitge. En primer pla dipòsit de ciment tombat pels veïns i veïnes en el que es veu una pintada ("terreno nuestro") en la lluita reivindicativa contra l'especulació urbanística que mantenien amb l'Ajuntament. La imatge està feta des del passeig de Bellvitge.